EL CEP · 2019. 5. 20. · El 14 de març l’Ajuntament de Torrelavit va celebrar un ple extraordinari per portar a aprovació el pressupost munici-pal per a l’any 2013. El consistori

Ajuntamentde Torrelavit

BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AJUNTAMENT DE TORRELAVIT AGOST 2013 / Núm. 45

EL CEPT O R R E L A V I T

S U M A R I

L’Ajuntament de Torrelavit aprova

un pressupost municipal per a l’any

2013 inferior al de l’any anterior i amb poques inversions

Novetats en el rebut de l’aigua

per equilibrar els ingressos i les

despeses del servei

Elaborat l’avantprojecte per restaurar Cal Platé

Torrelavit acull la caminada de la gent gran de l’Alt Penedès

Es presenta un nou grup de teatre juvenil

a Torrelavit

A partir del mes de setembre, classes d’estudi dirigit al

Casal de Joves

L’Ajuntament ofereix un acte de reconeixement a

les patinadores del Centre d’Esports

Torrelavit

El President de la Generalitat, Artur Mas, inaugura les obres del carrer Major

Marçal Font

Marçal Font

2 TORRELAVIT - núm. 45

S’aprova un pressupost per al 2013 inferior al de l’any anterior i amb poques inversionsEl 14 de març l’Ajuntament de Torrelavit va celebrar un ple extraordinari per portar a aprovació el pressupost munici-pal per a l’any 2013. El consistori va aprovar un pressupost de prop d’1,5 milions d’euros per a l’any 2013, amb els vots favorables tant de CiU com del PSC.L’encarregada de presentar el pressupost va ser la regi-dora d’Hisenda, Gemma Cardús, segons la qual “aquest any estem molt limitats i ens hem vist obligats a fer una contenció important de la despesa i de les inversions. Han disminuït els ingressos, els impostos directes i les transfe-rències corrents i ens han augmentat les despeses. Tot i la contenció, però, mantenim l’aportació a la llar d’infants, a la recollida d’escombraries i al casal d’estiu, i això crec que s’ha de destacar.”L’Ajuntament de Torrelavit ha aprovat un pressupost d’1.482.604,15 e, un 2’5% inferior al de l’any anterior. Gemma Cardús el va repassar partida per partida, fent es-pecial incís en aquelles que més s’han reduït, com les des-tinades a protocol, festes populars i tradicionals, cultura i subvencions a entitats. Pel que fa a inversions, la majoria d’actuacions se sufragaran amb fons provinents de la Xar-xa de la Diputació de Barcelona i del PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya. Algunes d’aquestes obres seran l’arranjament del pati de l’escola, el manteniment de la teulada del pavelló, la cornisa de l’es-cola, les plaques solars de la llar d’infants, l’arranjament d’alguns camins i la millora de la xarxa de clavegueram i aigua potable. Cardús va voler destacar l’esforç de totes les regidories per “reduir costos i replantejar els actes per-què siguin menys costosos i no haguem de recórrer a ajuts de caixa per tancar el pressupost”. La regidora d’Hisenda també va donar les gràcies a Marcel Gabarró, cap de l’opo-sició, per haver pogut arribar a un consens.L’alcalde de Torrelavit, Ramon Riera, va dir que “hem de fer, si és possible, molt més amb menys”. També va voler destacar l’esforç que fa l’Ajuntament assumint el manteni-ment i la neteja del centre de dia de la gent gran, fent incís en el fet que si no s’arriba als vuit usuaris possiblement encara s’hi haurà d’aportar més.Marcel Gabarró, en representació del grup del PSC, va dir que el seu grup votaria a favor del pressupost d’enguany ja que consideren que és possible i correcte, “la música que estem veient coincideix amb les propostes que hem anat fent, ens sentim còmodes amb la contenció de la despesa i veiem que s’han repensat diverses festes o serveis no tron-cals o imprescindibles. Fem costat a l’equip de govern per-què és la resposta a una realitat que veiem tots plegats”.

220.000 e de la Diputació per a 2012-2015En el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” de l’Àrea de Cooperació Local de la Diputació de Barcelo-na, s’ha concedit a l’Ajuntament de Torrelavit un import total de 220.000 e per al quadrienni 2012-2015. Aquest import serà destinat a l’execució de les següents necessi-tats: per arranjar camins es destinaran 9.000 e; per mi-llorar la xarxa d’aigua potable es destinarà un import de 50.000 e; per millorar la xarxa de clavegueram es destina-rà un total de 60.000 e i per mantenir equipaments pú-blics es destinaran 53.000 e amb els quals s’arranjaran la cornisa de l’escola pública i la teulada del pavelló, entre al-tres. Aquestes actuacions s’executaran durant aquest any.

Per altra banda, l’any 2014 s’executaran diferents actuaci-ons per a la millora de l’espai públic amb un import total de 48.000 e i que es concretaran en arranjament i millora del barri Bell Penedès, asfaltat del c/ Torrent de la Cabanya (antiga pujada del c/ del Bosc) i pintura horitzontal viària de la Pineda Nova.

Una nova zona verda: Parc dels Miradors

Mercè Amat

Arran del desenvolupament del polígon d’actuació urba-nística UAR-2b (davant de la farmàcia), d’iniciativa privada, s’ha cedit gratuïtament a l’Ajuntament de Torrelavit tota la zona verda que confronta d’una part amb el riu Bitlles i de l’altra, amb el c/ Montserrat.Aquest espai, que ha estat urbanitzat pels promotors del polígon de la unitat d’actuació, ha permès recuperar una nova zona de lleure per a tot el veïnat del municipi, amb una zona de jocs infantils i un espai amb grades per poder oferir diferents activitats culturals. A més a més, la seva ubicació ens apropa a una nova visió del riu mitjançant la col·locació de diferents miradors, motiu pel qual s’ha deci-dit anomenar aquest nou espai Parc dels Miradors.

Conveni per crear un fons social d’habitatgesAl Ple municipal celebrat el 27 de maig de 2013 es va apro-var l’adhesió al conveni subscrit pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Ministeri de Foment, el Ministeri de Sani-tat, la Federació Espanyola de Municipis, la Plataforma del Tercer Sector i el sector bancari per a la creació d’un fons social d’habitatges.Aquest conveni té per objecte promoure la creació, per part de les entitats de crèdit, d’un fons social d’habitatges per posar-los a disposició, mitjançant arrendament de dos anys de durada amb possibilitat de pròrroga d’un any més, de les persones que, complint unes determinades condici-ons, hagin estat desnonades per impagament d’un préstec hipotecari amb posterioritat a l’1 de gener del 2008, i es trobin en situació d’especial vulnerabilitat social.Per a més informació i assessorament en relació a l’esmen-tat conveni podeu adreçar-vos als Serveis Socials de l’Ajun-tament de Torrelavit.

Arranjament de la plaça Pere Ribé i DurbanPer optimitzar l’ús de la plaça Pere Ribé i Durban, on se celebren nombroses activitats durant l’any (sardanes, so-pars, fira de Sant Jordi, actuacions infantils, etc.), que es veien limitades per l’arbrat existent, els fanals i la font, s’ha procedit a enretirar els arbres, els fanals i la font s’ha reu-bicat en un lateral de plaça, cosa que fa que actualment es disposi d’un espai més gran i sense obstacles per al desen-volupament d’activitats culturals.

L’AJUNTAMENT INFORMA

TORRELAVIT - núm. 45 3

Donació econòmica per instal·lar una font a la plaça del Casal

Mercè Amat

El 3 de maig, l’Ajuntament de Torrelavit va rebre de la se-nyora Teresa Ventura, veïna de Gelida, una donació econò-mica de 1.090 euros, per tal d’instal·lar una font d’aigua en record de la senyora Maria Teresa Ventura Poch, cone-guda a Torrelavit com la Maria del Molí Parellada, pel fort lligam que tenia amb Torrelavit i els bons records viscuts. La Maria era filla de la família Ventura-Poch, que es va instal·lar a Torrelavit al Molí Cardús l’any 1934 i posterior-ment, el 1943, al Molí Parellada, època en què els dotze molins paperers estaven en plena activitat. La Maria era l’encarregada del comptador al Molí Parellada, lloc on es manipulava el paper; era molt ràpida, hàbil i donava un gran exemple de feina ben feta, a més de ser molt es-timada entre els seus treballadors i amics. Aquesta font s’ha instal·lat a la plaça del Casal de Cultura aprofitant les reformes que s’hi han fet.

Aprovació definitiva dels números de policia de tot el municipi i noms de carrersL’Ajuntament de Torrelavit va impulsar un procés de regu-larització i ordenació dels números de policia de diferents habitatges del municipi als efectes d’harmonitzar el regis-tre del cadastre urbà del poble, la numeració de les finques oficial municipal, la realitat material del que hi ha col·locat a les façanes corresponents i, en última instància, facilitar el servei de correus. És per aquest motiu que s’han revisat tots els números de policia dels habitatges i s’ha procedit a notificar-ho individualment casa per casa. Un cop aprovat definitivament, és necessari que cada veí comprovi que el número assignat sigui el mateix que té col·locat a la faça-na i a totes les cartes postals que rep, d’aquesta manera s’obtindrà un poble ordenat i un servei de correus millor.

Igualment, i dintre del mateix expedient, es va procedir a donar nom als nous vials existents i a altres carrers que, tot i que ja existien, provocaven confusions. Així la nova nomenclatura aprovada és la següent: passatge de la Font, carrer del Torrent de la Cabanya, carrer de les Eres, car-rer de les Antigues Escoles, carrer de la Pineda, passatge de Joan Ràfols, passatge de Jaume Ràfols, carrer del Vilet, camí del Torrent de la Cabanya i carrer del Macabeu (po-lígon industrial), la ubicació dels quals podeu identificar properament al llistat de carrers que es penjarà al web de l’Ajuntament.

Aprovació inicial del Pla Especial urbanístic de protecció dels molins paperers de TorrelavitEl Ple municipal celebrat el dia 22 d’abril de 2013 va apro-var inicialment el Pla Especial urbanístic dels molins pape-rers del municipi. La finalitat d’aquest instrument de pla-nejament és catalogar aquelles construccions susceptibles d’interès cultural, arquitectònic i històric per tal de prote-gir-les i donar-los, al mateix temps, uns usos amb concor-dança amb les seves característiques i la seva ubicació.En aquest sentit, dels dotze molins emplaçats a la conca del riu Bitlles, que han estat sotmesos a un procés accele-rat de degradació vinculat a les crisis industrials, se’n pro-tegeixen nou, i mitjançant aquest Pla s’inicia un procés de recuperació dels molins com a elements patrimonials que formen part de la memòria històrica del municipi, alhora que constitueixen un actiu per al futur desenvolupament d’activitats econòmiques al si del municipi.

Arranjament de la sala de màquines de la piscina municipalEnguany, prèviament a l’obertura de la nova temporada de la piscina municipal s’ha procedit a l’arranjament i con-solidació de la seva sala de màquines, ja que les biguetes del sostre estaven en mal estat a causa de la humitat del paviment de la piscina. En conseqüència, les obres han consistit en la substitució del forjat o sostre i la col·locació de ventilació zenital, amb un cost total de 9.376,00 e, IVA inclòs, que ha estat subvencionat per la Diputació de Barcelona.

Aparcament al carrer Major

Una vegada finalitzada l’obra del carrer Major s’han de-tectat determinats problemes amb l’aparcament de vehi-cles en aquesta zona. Una de les finalitats de l’execució d’aquesta obra era la creació d’un espai dedicat a l’esta-cionament i aparcament de vehicles concentrant-los en un únic espai, donat que el carrer és primordialment de vianants.En aquest sentit, l’espai habilitat per a aparcament en file-ra és únicament la franja lateral paral·lela a la franja d’ar-bres plantats, delimitant l’inici i l’acabament amb mobiliari urbà (bancs), la resta d’espai està destinat a vianants.



Novetats en el rebut de l’aiguaFa uns mesos l’Ajuntament de Torrelavit va encarregar un estudi a la Diputació de Barcelona per revisar les tarifes del servei d’aigua potable amb l’objectiu d’equilibrar-ne els in-gressos i les despeses, tal com marca la Directiva del Marc de l’Aigua aprovada pel Parlament Europeu a finals de l’any 2000. Aquest document defineix les eines necessàri-es per aconseguir aquest objectiu, que ha motivat l’aplica-ció de noves tarifes a partir del primer rebut trimestral de l’aigua d’aquest any 2013. Una de les principals novetats és la distinció de tarifes que es fa segons quin sigui l’ús que es fa de l’aigua (domèstic, industrial, comercial o agrícola) i es premia aquells usuaris que en consumeixen menys. El nou rebut elimina el mínim que es pot facturar perquè no incentiva l’estalvi de l’aigua i inclou una quota fixa per fer front a les despeses fixes del servei, que varia segons si és per a ús domèstic o no, i un preu per metre cúbic d’aigua a partir d’uns trams establerts.L’estudi, que es pot consultar a la pàgina web de l’Ajun-tament (www.torrelavit.cat), determina que les tarifes vi-gents fins ara estaven desactualitzades i feien que el servei fos desproporcionadament deficitari. Els veïns pagàvem relativament poc pel servei de subministrament de l’aigua, tant si es compara amb els municipis catalans que no for-men part de l’àrea metropolitana de Barcelona, com si es compara amb el que realment costa donar el servei.Segons es desprèn de l’estudi, en aquests darrers anys la població i els abonats han augmentat lleugerament, tot i que el que més ha augmentat han estat les despeses de manteniment del servei, ja que s’han hagut de realitzar diverses millores a la xarxa. En canvi, els cabals facturats han patit un retrocés moderat, gràcies sobretot a les cam-panyes de sensibilització, i això ha accentuat encara més el desequilibri econòmic.L’Ajuntament de Torrelavit gestiona la xarxa d’abastament d’aigua del municipi de forma directa a través del personal de l’Ajuntament, que és qui s’encarrega del manteniment, la conservació, les tasques d’administració i la recaptació dels rebuts. El municipi de Torrelavit s’abasta en la seva totalitat a partir de fons pròpies gràcies a diversos pous i dipòsits, cosa que evita que el servei encara sigui més car pel fet d’haver de comprar aigua a fora.

Tanca de la pista polivalent

Mercè Amat

Com cada any, des de la Diputació de Barcelona s’oferei-xen diverses subvencions per renovar, completar o afegir seguretat a les instal·lacions municipals. En el cas de Tor-relavit, aprofitant aquesta ajuda, va sorgir la possibilitat de col·locar una tanca perimetral que facilités el joc i la viabilitat de la pista polivalent. La nova tanca, a més de seguretat, perquè salvem un desnivell important i delimi-

tem millor la pista, dóna més comoditat per a la pràcti-ca de diferents esports com bàsquet, futbol sala, hoquei i patinatge, ja que és una bona solució perquè les pilotes no marxin i s’hagi d’aturar cada vegada el joc. La mateixa subvenció també ha servit per poder canviar les cistelles de bàsquet de la pista polivalent per unes d’antivandàliques, més resistents i segures d’acord amb la normativa vigent.

El Bibliobús, més a prop de l’escola

Quim Bazaga

Després de gairebé dos anys de tràmits i valoracions, s’ha aconseguit traslladar el servei de Bibliobús a una zona més propera a l’escola perquè d’aquesta manera sigui aprofitat per un major nombre d’usuaris. Els alumnes més petits de l’escola es podran traslladar de manera més còmoda, ràpi-da i segura fins al Bibliobús i convertir en un hàbit el fet de fer préstecs de llibres, consultar informació i en definitiva tenir el servei del Bibliobús més a l’abast per aprendre a utilitzar-lo i treure’n el màxim profit.El Bibliobús s’ha ubicat a la zona esportiva, davant de la taula de ping-pong que hi ha al costat del pavelló, per fa-cilitar-hi l’accés per darrere dels pins. A més, durant el mes de juliol tindrem l’avantatge de tenir el Bibliobús al costat mateix de la piscina. D’aquesta manera també comple-mentem el servei de bibliopiscina i facilitem que els usuaris de la piscina gaudeixin de la proximitat del servei i tinguin un altre lloc on proveir-se de material per a la lectura. Du-rant el mes d’agost el Bibliobús farà vacances, però a partir del mes de setembre tornarà a visitar-nos quinzenalment els dimecres al matí.

Xarxa d’aigua potable de Cal MussonsDurant el primer trimestres de 2013 s’ha dut a terme la renovació del ramal de la xarxa de canonades soterrades d’abastament d’aigua potable en el tram que comprèn des de la connexió de la xarxa d’aigua municipal del carrer de la Font fins al final del ramal del barri de Cal Mussons. El sector afectava un total de deu habitatges del barri de Cal Mussons i un veí del carrer de la Font. La longitud de la xarxa que s’ha renovat és de 322 metres. Les obres s’han realitzat coordinadament amb la instal·lació de la xarxa de gas per ser més eficients i obrir una sola vegada els carrers afectats. Amb aquesta actuació s’ha millorat la qualitat de la infraestructura i del servei, cosa que ha suposat un incre-ment de la pressió i el cabal disponible per als veïns.

Projecte TerralavitTal i com es va acordar a la darrera reunió celebrada amb els diferents establiments comercials, restauradors i allot-jaments rurals del municipi, actualment s’està treballant en l’edició d’un fulletó on es podrà trobar informació de cadascun d’aquests establiments. Aquest fulletó serà l’ei-na principal que es podrà trobar a cadascun dels diferents establiments col·laboradors i que ajudarà als consumidors



i visitants a conèixer tota l’oferta comercial i turística del municipi. D’aquesta forma es crearà una petita xarxa de punts d’informació, donant la possibilitat també que qual-sevol establiment pugui aportar-hi informació extra d’acti-vitats i productes oferts.D’altra banda, s’està treballant també en la creació d’una cartellera amb un planell del municipi i la situació de ca-dascun dels establiments, que se situaria a l’entrada del poble i hauria de facilitar als visitants la localització dels establiments.

Col·locació de passeres al riu Bitlles

Jordi Capitan

Per poder gaudir d’uns itineraris interiors del municipi i al voltant del riu Bitlles, s’hi han col·locat tres passeres: una al Parc de les Pubilles, una sota el carrer Major i una altra a Cal Roda.Resta per col·locar una quarta passera entre el Parc de les Pubilles i els Horts del Forn, d’aquesta manera donem un impuls per poder gaudir del paisatge del nostre riu, de l’entorn natural i sempre amb respecte al medi ambient.Volem aprofitar per agrair al Sr. Jesús Montserrat la seva col·laboració desinteressada en la col·locació d’una de les passeres, la del Parc de les Pubilles.

Elaborat l’avantprojecte per restaurar Cal PlatéLa Diputació de Barcelona, per encàrrec de l’Ajuntament de Torrelavit, ha redactat un avantprojecte per restaurar l’edifici de Cal Platé amb l’objectiu que en un futur es-devingui una exposició permanent dels oficis del poble, a més de continuar-hi acollint l’actual exposició de diorames i una possible futura oficina d’informació que pugui tenir el poble. La part de baix estaria destinada a oficina d’infor-mació i a exposició de diorames. Al segon pis hi hauria una sala per realitzar-hi tot tipus de tallers (pessebres, manua-litats...) i la resta de la planta estaria ocupada per diverses sales polivalents. L’edifici estaria equipat amb ascensor per fer-lo accessible a tothom i combinaria elements més mo-derns amb altres que es conservarien de l’estructura de l’actual edifici. La redacció de l’avantprojecte contempla

què cal preservar en base a un estudi històric que s’ha fet, ja que hi ha elements que tenen un important valor, com les tines subterrànies, que s’està estudiant com poder-les connectar per treure’n el màxim profit. Quan el projecte estigui més avançat i definit, es presentarà públicament.

Fem dissabte

El passat 15 de juny Torrelavit va ser un dels molts muni-cipis que va participar en la jornada de neteja dels espais fluvials “Fem dissabte” promoguda per l’Associació Hàbi-tats, a més de diversos ajuntaments i entitats que s’hi van adherir.Tot que la jornada estava prevista per al dia 8 de juny, la pluja va obligar a modificar-la i a realitzar-la en dues jor-nades diferents; aquest fet també va propiciar que molta gent que en un principi hi estava apuntada al final no hi participés. De les prop de 50 persones que s’hi havien ins-crit, i a les quals se’ls havia fet una assegurança per si es feien mal, finalment només n’hi van participar 27, entre els quals 9 eren nens i nenes que prèviament a les tasques de neteja van fer jocs relacionats amb el riu i les espècies animals que hi habiten amb l’acompanyament d’una am-bientòloga.Entre tots es van recollir 12 sacs de deixalles, entre les qual hi havia un dipòsit de plàstic de mil litres, una baieta d’una màquina de fer paper, una tapa de wc, una excavadora de joguina, un tub de cola molt antic, moltes tovalloletes de nadó i una ràdio a trossos. Pel que fa a animals, es van poder veure granotes, serps d’aigua, capgrossos, peixos petits, papallones, sangoneres... En acabar, es va fer una botifarrada popular per a tots els participants.A Torrelavit l’activitat estava organitzada per l’Ajuntament, El Podall i l’ADF, que tot i que esperaven que hi hagués més participació han valorat l’activitat molt positivament, ja que es van recollir moltes deixalles i la gent que hi va participar s’hi va implicar molt.



El President de la Generalitat, Artur Mas, va ser l’encarregat d’in-augurar el dissabte 18 de maig les obres d’ordenació i ampliació del carrer Major de Torrelavit, que s’havien d’haver inaugurat el 4 d’octubre de l’any passat, però a causa de la convocatòria d’elec-cions l’acte es va haver de ajornar.Després de saludar a les diferents autoritats, tant locals com co-marcals, i de signar al llibre d’honor, el President de la Genera-litat, acompanyat per l’alcalde de Torrelavit, Ramon Riera, es va dirigir a peu cap al carrer Major, on l’esperaven un gran nombre de veïns. Després de descobrir la placa i de ser obsequiat amb una exhibició a càrrec dels nostres grups de dansaires, va tenir l’oportunitat de visitar les obres.L’alcalde de Torrelavit va ser el primer a encetar el torn de par-laments. Ramon Riera va destacar la importància de l’obra rea-litzada, que a part de millorar l’estabilitat del talús que suporta el carrer, ha servit per convertir-lo en un carrer molt més ample i apte tant per als vianants com per als vehicles i per enllaçar el nucli urbà amb l’entorn fluvial a través d’un camí que baixa fins a peu d’aigua. Aquesta obra forma part d’un projecte més am-pli, “El Riudebitlles, el riu treballador de Torrelavit”, que també contempla la creació d’un espai on poder ensenyar i explicar els beneficis que el riu ha aportat al poble al llarg dels anys. L’alcalde va aprofitar l’ocasió per anunciar que, si tot va com està previst, l’any vinent el municipi disposarà d’un centre d’interpretació de l’aigua dins de les instal·lacions del Casal de Cultura. “Durant molts anys el poble ha donat l’esquena al riu, avui tornem a obrir-li la balconada principal. Ara podem dir que hem recuperat aquesta convivència, aquesta relació de respecte i afecte entre poble i riu. De nosaltres i de les generacions futures depèn que no es torni a trencar aquest equilibri”.Ramon Riera va agrair la col·laboració i el suport econòmic de la Generalitat, de la Comunitat Europea i de la Diputació de Barce-lona, que han cobert el 95% dels prop de nou-cents mil euros del cost del projecte. La part restant ha estat coberta per l’Ajun-tament i per la contribució especial dels veïns, als quals també va voler donar les gràcies públicament. “Vull agrair de manera molt especial als veïns i comerciants de la zona, que són els que han patit més directament les restriccions i molèsties d’aquestes obres, la seva paciència, comprensió i col·laboració durant tot el temps que han durat aquest treballs”.Abans de finalitzar el seu parlament, Ramon Riera va fer un paral-lelisme entre les dificultats i els inconvenients que suposava per Torrelavit tenir un carrer estret amb perill d’esfondrar-se i les di-ficultats amb què es troba avui el nostre país, sotmès a l’ofec econòmic. Riera va oferir al President de la Generalitat el suport del poble de Torrelavit, “us vull fer palès el nostre sòlid suport a la vostra difícil i dura tasca de presidir un país amb tants reptes a superar a hores d’ara i us encoratjo a romandre ferm en el camí a seguir. Aquest camí que heu emprès no el fareu sol”.Per la seva banda, el President de la Generalitat, fent una simili-tud entre l’estat del carrer Major i la situació de Catalunya, va dir que “si el carrer Major ha acabat bé, el futur de Catalunya també

Artur Mas inaugura les obres del carrer Major

acabarà bé. És una obra molt ben feta, de qualitat, molt espe-rada, desitjada, compartida i molt dilatada en el temps i això vol dir que quan hi ha una idea clara del que es vol i hi ha prou em-penta, al final s’arriba a aconseguir”. Artur Mas es va referir al riu com a font de riquesa, tot i que moltes fàbriques actualment ha-gin tancat, i ho va comparar amb el que fa cent anys va passar a les vinyes a causa de la fil·loxera. “El sector es va saber reconvertir i en aquests moments els vins i caves de Catalunya són apreciats dintre de casa i a tot el món. Aquesta reconversió dóna moltes expectatives al nostre país i ara al costat del riu i de les vinyes ha de venir gent de fora. Tenim moltes coses per ensenyar, coses a les quals a vegades nosaltres no els donem importància i per tant és feina de tots que aquesta orientació cap a fora no la perdem”.Referint-se a l’actualitat i davant l’expectativa dels nombrosos mitjans de comunicació presents a l’acte, Artur Mas es va referir al projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres el dia abans, qualificant-lo “d’OPA hostil al català i al sistema educatiu que hem construït en aquests darrers anys amb molta feina i resultats més que correctes, i quan a algú li fan una OPA hostil el que ha de fer és defensar-se, i nosaltres defensarem amb ungles i dents un sistema escolar que ens proporciona el coneixement d’un idi-oma propi, d’altres idiomes i cohesió social”. El President de la Generalitat va demanar la unió del país per defensar el nostre model educatiu i lingüístic.L’acte d’inauguració va finalitzar amb refrigeri ofert per gentile-sa de diferents comerços i caves del poble: Pastisseria-Fleca Cal Camilo, Carnisseria Cal Cisco, Cal Potort, Carnisseria Esteve, Cal Nonis, Bar el Forn d’en Pep, Caves Àngela Marquès, Caves Agustí Torelló, Caves Joan Segura Pujadas, Caves Nadal i Caves Segura Viudas. En el transcurs del refrigeri, molts veïns van tenir l’opor-tunitat de conversar amb Artur Mas i de fer-se fotografies de record amb ell.


Marçal Font

Marçal Font


El diumenge 21 de juliol es va celebrar a Torrelavit la cator-zena edició de la Festa de la Infància, amb una important participació de gent.Igual que els dos últims anys, totes les activitats s’han con-centrat a la tarda i s’han fet al pati de l’escola J.J. Ràfols. A partir de les 6 de la tarda l’animador Jaume Barri va començar a amenitzar la festa amb diversos ritmes i co-reografies que van fer ballar a petits i grans. Tot plegat amenitzat amb moltes dosis de bon humor i, per què no dir-ho, amb molta calor. La festa va culminar amb un gran i refrescant bany d’escuma que tots vam agrair. A continu-ació hi va haver coca i xocolata desfeta per a tothom. Des de l’organització es valora molt positivament la participa-ció en aquesta festa i ja es comença a pensar en la propera edició, que serà la quinzena.D’altra banda, des del 25 de juny i fins el 26 de juliol, 95 nens i nenes han participat en les activitats del casal d’estiu que un any més l’Ajuntament de Torrelavit ha encarregat a l’empresa de lleure Divertàlia. Al llarg d’aquestes cinc set-manes els nens i nenes han participat en jocs, gimcanes, tallers diversos, s’han remullat a la piscina i han fet excursi-ons. Les dues activitats més valorades han estat, com cada any, la nit de bivac i la sortida a Illa Fantasia. Una de les novetats d’enguany, coincidint amb una fira que les nens i nenes han muntat a la plaça del Casal de Cultura, ha estat

Catorzena edició de la Festa de la Infància

la recollida solidària d’aliments, que a través dels serveis socials de l’Ajuntament es repartiran a aquelles famílies que més ho necessitin. El 26 de juliol es van acomiadar les activitats del casal d’estiu amb una festa de cloenda amb inflables, pica-pica i exposició de fotos oberta també a pares i mares.

Malgrat que el dia es presentava un pèl insegur i amenaça-va pluja, la sessió de contes es va fer tal i com estava pre-vist al marc incomparable del parc de la Font de Pubilles. El títol “Bestioles d’aquí i d’allà” ja ens avançava quins serien els protagonistes de les històries que no van deixar a ningú indiferent. Va ser, sens dubte, una de les millors sessions que hem acollit dins d’aquest cicle en què participem cada any, el Cicle de Contes en Veu Alta que al llarg de quinze dies recorre diferents espais emblemàtics de diversos mu-nicipis de la nostra comarca. La sessió va anar a càrrec de la narradora mexicana Martha Escudero i de la catalana As-sumpta Mercader, que ens van explicar històries properes i llunyanes en què els protagonistes eren conills, tortugues, llebres, jaguars... La part final de la sessió va comptar amb la participació activa d’alguns nens i nenes que s’ho van

Bestioles d’aquí i d’allà a la Font de les Pubillespassar d’allò més bé. Unes cinquanta persones van partici-par en aquesta sessió.

SOCIETAT

Mercè Amat Mercè Amat

Mercè Amat


QUÈ HEM FET?

Tallers al Servei JoveEl mes d’abril, amb motiu del Cap de Setmana Jove, es van organitzar dos tallers al Servei Jove de Torrelavit.A les 5 de la tarda es va convidar a tots els joves assistents a berenar. Seguidament es va realitzar un taller de bijuteria i un torneig de ping-pong que va durar tota la tarda de divendres.Hi van participar una trentena de joves d’edats entre 10 i 16 anys. Considerem que les activitats van anar molt bé i, de cara a l’any que ve, es pretén potenciar el divendres que s’inicia el Cap de Setmana Jove amb activitats i tallers dirigits a persones d’aquestes edats.

Curs de manipulació d’alimentsEl mes de juny es va realitzar un curs de manipuladors d’aliments als Servei Jove de Torrelavit que va tenir una durada de 8 hores, repartides en dos divendres. Hi van participar 14 persones.Els cursos de manipulació d’aliments estan destinats a persones interessades a treballar o realitzar algun tipus d’activitat en la qual hi hagi manipulació d’aliments. Es dota l’alumne de les eines metòdiques necessàries per al tractament i manipulació dels aliments i s’informa sobre la higiene i la seguretat en relació amb ells.La realització del curs permet accedir al certificat d’assis-tència i aprofundiment del curs de manipuladors/es d’ali-

Àmplia oferta d’activitats des del Servei Jove

ments i és obligatori que les persones que vulguin treballar o treballin en llocs on es manipulen aliments certifiquin que han realitzat aquest curs.

Considerem que és necessari seguir potenciant aquests cursos de formació per tal d’apropar al municipi cursos formatius que permetin als joves de Torrelavit tenir més opcions a l’hora de trobar una feina.

De cara a l’any que ve, volem seguir oferint cursos que fomentin la formació i l’ocupació juvenil.

Activitats d’oci nocturn a la piscina per a jovesSeguint amb la tradició iniciada fa sis anys, enguany, hem tornat a obrir la piscina els divendres d’11 a 1 de la nit perquè els joves del municipi hi poguessin fer un bany noc-turn i gratuït. També hem organitzat diferents activitats nocturnes a la piscina dirigida als joves i a les famílies del municipi.

El divendres 5 de juliol, coincidint amb al Festa de l’Esport de Torrelavit i l’inici del programa d’activitats nocturnes per a joves, es van organitzar dues activitats aquàtiques per a joves. Per una banda, és va fer un partit de bàsquet aquà-tic a la part menys fonda de la piscina. Per altra banda, vam portar un inflable dirigit a joves amb el qual van poder fer curses dins la piscina. Tot i ser el primer any que fèiem activitats d’aquestes característiques, estem molt contents amb la participació i esperem potenciar-ho de cara a l’any que ve.

JOVENTUT


El divendres 12 de juliol vam poder gaudir d’un magnífic concert del grup Rec’n’version, un grup de rock que fa ver-sions de cançons dels anys 80 i 90. El concert va començar a 2/4 de 12 de la nit i va durar una hora aproximadament.

El divendres 19 de juliol la comissió de la Gotimada va re-alitzar un bingo popular. Les persones que estaven a la piscina van poder participar a tres partides de bingo en les quals es van regalar lots de vins i pernils als guanyadors.

Tots els beneficis d’aquesta activitat aniran dirigits a la po-pular festa de la Gotimada que se celebrarà els dies 28 i 29 de setembre.

QUÈ ENS QUEDA PER FER?

Al setembre iniciem les classes d’estudi dirigit a TorrelavitDes de l’Ajuntament de Torrelavit volem portar a terme una activitat extraescolar d’estudi dirigida a joves de se-cundària que tingui com a objectiu l’acompanyament i el

reforç al jove en la realització de les tasques escolars (deu-res).

Creiem que pot ser una activitat d’especial interès per als joves i les seves famílies, i ens plategem iniciar aquest ex-traescolar al setembre, coincidint amb l’inici del curs esco-lar. L’activitat es portarà a terme a la sala d’estudi situada a l’equipament juvenil de Torrelavit i es realitzarà els dimarts i dijous de 2/4 de 5 a 6 de la tarda.

El cost mensual de l’activitat serà de 30 euros per jove, podent variar aquest preu a la baixa segons el nombre de participants.

Hem allargat les inscripcions fins al 6 de setembre i les po-deu realitzar al servei jove o a través de www.dinamo.cat.

Al setembre iniciem un curs de monitors en el lleure in-fantil i juvenil. Aquest curs s’iniciarà el 13 de setembre i finalitzarà el 14 de desembre i es portarà a terme tots els divendres de les 5 de la tarda a les 9 del vespre i dissabtes de les 9 a les 14 hores, al servei jove de Torrelavit.

Els cursos de monitors s’adrecen, seguint la normativa vi-gent de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, a totes aquelles persones majors de 18 anys que treballin o vulguin treballar en centres i activitats de lleure.

La realització del curs permet accedir al diploma de Moni-tor d’Activitats de Lleure Infantil i Juvenil, atorgat per la Di-recció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

El cost d’aquest curs és de 165 euros per a persones fins a 30 anys i de 206 euros per a majors 30 anys. Els joves fins a 30 anys (inclosos) en situació d’atur o que no cobrin la prestació d’atur podran fer-nos arribar el document que justifica la situació en què es troben i obtindran un 20% de descompte sobre els cursos que vulguin fer.

El 5 i 6 d’abril es van celebrar a Torrelavit les activitats cor-responents al 14è Cap de Setmana Jove.

Enguany les activitats van començar el divendres dia 5 a les 5 de la tarda, a l’Espai Jove, amb un berenar, un campio-

14è Cap de Setmana Jove de Torrelavitnat de ping-pong i un taller de bijuteria. Al voltant de 30 joves es van reunir en aquest espai per gaudir d’aquestes activitats.Dissabte a la tarda es va portar a terme el ja tradicional Raid d’Aventura, en aquesta edició els prop de 60 partici-pants van haver de superar diferents proves com el paint-ball, la tirolina, el tir amb arc, el futbolí gegant, etc.La novetat d’aquesta edició del Raid d’Aventura va ser una prova d’orientació nocturna pel terme municipal de Torrelavit, en què els participants van haver de fer front a un recorregut aproximat de 8 km per tal de localitzar deu fites distribuïdes en un mapa. Cadascuna d’aquestes fites té una puntuació assignada i els participants van disposar d’un temps màxim de dues hores per localitzar-ne el mà-xim i sumar, així, la millor quantitat de punts possibles.Finalment, el grup local “Los mercenarios” va ser el gua-nyador d’aquesta edició del Raid d’Aventura, a molt poca diferència de punts del segon equip.

JOVENTUT

Jaume Domènech


Què femAl centre de taller terapèutics de Torrelavit ens dediquem a fer tallers dirigits a persones major de 65 anys.Amb aquets taller afavorim les tres grans àrees de la per-sona: Nivell emocional Nivell físic Nivell psíquicTres àmbits molt importants perquè la gent gran pugui tenir una bona qualitat de vida i un bon estat general ac-ceptable.

Com ho femTallers d’animació i creativitat com: manualitats, pintura, estampació, tallers creatius, tallers de música, jocs de tau-la, tallers de jardinera i d’hort.Tallers dirigits a mantenir l’estat físic: gimnàstica correctiva, gimnàstica de manteniment, jocs individuals i grupals.Tallers dirigits a mantenir l’estat cognitiu amb: jocs de me-mòria, tallers de càlcul i funcions executives, creació de llibre de la vida, tallers de llenguatge, gnosis i apràxies.

Per què ho femPer millorar las capacitats intel·lectuals, autònoma i benes-tar de la persona.

Què fem al nostre centre?

Tenim com a objectiu rehabilitar i estimular les diferents àrees cognitives, no únicament treballant les àrees deteri-orades, sinó també treballant les àrees preservades o rela-tivament, perquè l’usuari pugui mantenir les seves capaci-tats cognitives.Perquè l’estat físic de la persona millori i els usuraris pu-guin mantenir la seves capacitats físiques i puguin mante-nir la seva autonomia sense limitació.Sobretot perquè és important no estar sol, necessitem viu-re en relació i compartir les nostres experiències amb altres persones.L’experiència ens demostra que els adults necessiten re-novar i redescobrir aquells sentits que els aportaran noves eines en aquesta etapa de la seva vida.És important mantenir actius els pensaments, les reflexi-ons, la conversa i la salut corporal, és important donar-los al cos i a la ment certes cures especials que aporten una millor qualitat de vida.

GENT GRAN

On somAdreça: C/ Segismon Tomeu, 21 - 08775 Torrelavit

Telèfon: 673 296 181

Horari: De 15 h a 19 h


El 25 d’abril Torrelavit va acollir els participants de la Ter-cera Caminada Popular de la Gent Gran de l’Alt Penedès organitzada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès i el Consell de la Gent Gran.L’itinerari es va iniciar a la plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles i va transcórrer fins a Torrelavit pel camí que va paral·lel al camí de les Hortes i que passa pel cementiri de Terrassola. En arribar aquí, els participants van poder visitar l’església de Sant Marçal i en acabar la visita, es van dirigir cap a la plaça del Casal de Cultura per fer una parada tèc-nica per recuperar forces. Aquí els esperava un esmorzar a base de xocolata desfeta, coca, aigua i sucs per gentilesa del Casal de la Gent Gran de Torrelavit. Després d’unes

breus paraules a càrrec de la presidenta del Casal de la Gent Gran, Carme Miquel, la ruta va continuar fins al nou Servei de Tallers Terapèutics per a la Gent Gran que els participants van poder visitar extensament. La tornada cap a Sant Pere es va fer pel camí de les Hortes.L’activitat es va allargar durant tot el matí i hi van partici-par un centenar de persones provinents de diversos muni-cipis de l’Alt Penedès. Aquesta activitat s’organitza cada any coincidint amb el mes d’abril i és una bona manera d’entrar en contacte amb gent gran d’altres municipis de la comarca, al mateix temps que fem esport i coneixem indrets propers.

Un any més Torrelavit ha dedicat tota una setmana a rea-litzar activitats destinades a la dona en commemoració del Dia de la Dona Treballadora que se celebra el 8 de març.La setmana es va encetar amb un taller de reiki, també es va oferir una sessió de dansa del ventre, un taller de cuina amb tast inclòs, un taller de paper fet a mà, que va servir per acostar-nos a la feina que moltes dones del nostre po-ble antigament havien fet als molins paperers i una sessió de cinefòrum a partir de la projecció de la pel·lícula La vida empieza hoy. L’assistència a totes les activitats va ser des-tacable, tot i que l’acte més concorregut va ser el sopar que va tenir lloc el 8 de març al Casal de Cultura, en el qual van participar 122 dones, una xifra que s’incrementa any rere any i que fa que aquesta data s’hagi convertit en una cita anual per a les dones del poble.

Setmana de la Dona a Torrelavit

Com ja és tradició es va servir un sopar a base de pa amb tomàquet, embotits, truites, pizzes, refrescos, aigua, cava, coca i cafè. Aquest any com a novetat, però, el sopar el vam fer ben entaulades. Havent sopat, es va jugar al bingo de la dona amb importants premis en metàl·lic per a les guanyadores de les línies i els bingos. A la sortida de l’acte totes les assistents van ser obsequiades amb un ramet de mimosa, la flor del dia de la dona. Les participants també van rebre com a obsequi un calendari en el qual figuren les dates d’aniversari de gairebé 180 dones de Torrelavit que hi han volgut col·laborar.El diumenge a la tarda van continuar les activitats dins la setmana de la dona, amb teatre a càrrec del grup El Folre de Sant Pere Molanta amb l’obra Les meves veïnes.

GENT GRAN

Consell Comarcal

Caminada de la gent gran de l’Alt Penedès

Mercè Amat

CULTURA

Mercè AmatMercè Amat


El 16 de juny es va presentar al Casal de Cultura de Tor-relavit un nou grup de teatre format per nens i nenes de 6è de primària de l’escola J.J. Ràfols sota la direcció de Dori Martínez. El grup està format per set joves actors que van interpretar el paper de set alumnes d’una classe que, com deia el títol de l’obra, era Una classe diferent. La di-rectora del grup i també autora del text teatral, Dori Mar-tínez, interpretava el paper de la professora i mare d’un dels alumnes d’aquesta classe tan peculiar on no faltava l’alumne llest, la pija, el despistat... El públic assistent s’ho va passar d’allò més bé i va aplaudir amb entusiasme els joves actors.

Un nou grup de teatre a Torrelavit

El novembre del 2012 era desbrossat el Pont dels Horts del Marxant i el seu entorn, i també el camí d’accés des de Cal Pros, per part de membres del Grup de Recerques El Podall, de l’ADF local, i l’Ajuntament. Un mes després, aquest indret històric recuperat, esdevindria un nou esce-nari per al pessebre vivent, amb l’escena de l’infern i els dimonis.Però en la desbrossada van sortir a la llum deficiències afe-gides de l’abandó i el pas del temps: per una banda, el tub d’uralita que s’havia afegit a la part superior per substituir el rec malmès, amb –ben segur– fuites d’aigua i amb un impacte visual molt negatiu; i per l’altre, el mal estat ge-neral de totxos despresos –sobretot a la part superior– on passava el rec d’aigua pera regar els horts, i també alguna esquerda lateral.Doncs bé, els dies 1 (matí i tarda) i 2 (matí) de juny, s’hi va portar a terme una nova actuació desinteressada, de cara a preservar-lo. A iniciativa d’El Podall (i, sobretot, de l’Agustí Batlle), es va iniciar una sèrie de contactes amb propietaris dels terrenys, paletes locals i amb l’Ajuntament. El Jesús Montserrat va anar implicant altres de l’ofici disponibles aquells dies (germans Xavi i Albert Pujadas i el Jose Arjona) i altra gent (el J.A. Carmona, el Kemal, el Pina), membres

Restauració de Pont dels Horts del Marxantd’El Podall, algun membre de l’ADF, l’excavadora “Merlo” del Jesús, i fins el mateix alcalde s’hi va agafar tot un matí.

Es van retirar els tubs d’uralita i es va refer de nou tota la part superior del rec amb totxos nous i també aprofi-tant-ne de vells, deixant-lo altra vegada igual al seu estat original. L’Ajuntament es va fer càrrec de tot el material de l’obra i dels esmorzars; i la Maria del bar “El Forn del Pep” de les begudes dels qui, desinteressadament i en un acte de voluntariat, generositat i estima al poble, han regalat un cap de setmana (aquell que tothom aprofita per a l’oci i el gaudi propi) per a refer aquest indret, referent històric i arquitectònic de l’antic aprofitament local de l’aigua, amb la xarxa de recs, que junt amb altres dos pontets (un em-portat fa uns anys per una torrentada al torrent de Cal Da-mià; i l’altre mig dempeus al torrent de Mas Vendrell) abas-taren diferents horts (Tits, Cal Pere Pujadas, Marxant...) en aquests culs de torrent locals.

Avui ja no es conreen dits horts ni l’aigua s’esmuny per la sèquia. Però conservant el pont sempre podrem rememo-rar aquesta part de la història local. Gràcies a tots els qui hi han col·laborat!

P. Rovira

CULTURA

Mercè Amat


El diumenge 28 d’abril es van celebrar a Torrelavit les Fes-tes de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, en el transcurs de les quals es van entregar els premis de la di-vuitena edició del Concurs Memorial Pere Ribé i Durban.Les activitats es van encetar al matí amb la desena edició de la Fira de Sant Jordi, en aquesta ocasió passada per ai-gua i menys lluïda del que estava previst, que finalment es va haver de traslladar al pavelló. Els visitants, que malgrat el mal temps s’hi van acostar, van poder adquirir llibres a la parada muntada per a l’ocasió pels membres del grup de dansaires adults, a més de bijuteria, centres de flors se-ques, manualitats i diversos productes artesans la majoria elaborats per paradistes locals. Qui ho va voler també va tenir l’oportunitat que li fessin una divertida caricatura. A les 12 del migdia es va fer una ballada de sardanes.A la tarda, a la sala d’actes del Casal de Cultura, va tenir lloc l’acte d’entrega de premis del XVIII Concurs de Prima-

18a edició del Memorial Pere Ribé i Durban

vera Memorial Pere Ribé i Durban en les disciplines de di-buix, literatura i fotografia, del tretzè Concurs de Punts de Lectura i del Premi al Millor Lector de l’any per reconèixer els lectors més actius de la Biblioteca Municipal de Tor-relavit durant l’any 2012, és a dir, aquelles persones que durant l’any passat van fer més préstecs de llibres. La pre-miada en la categoria infantil va ser Ariadna Alcázar. En la categoria d’adults el premi se’l va endur Núria Torreiro.

En total es van repartir una quarantena de premis. Com ja és tradició, la Coral de Torrelavit va ser l’encarregada d’obrir l’acte amb un petit concert. A la sortida, tothom va poder agafar un exemplar del punt de lectura que s’ha imprès per promocionar l’ús de la biblioteca municipal al llarg d’aquest any, elaborat per Carme Ribera.

A continuació us detallem el llistat de premiats d’enguany.

CULTURA


PREMIS DE DIBUIXCategoria Infantil P3

1r premi: Alba RojasCategoria Infantil P4

1r premi: Ruth RusinesCategoria Infantil P5

1r premi: Carla ContrerasCategoria Infantil Primer

1r premi: Oriol PalàCategoria Infantil Segon

1r premi: Maria SalvadóCategoria Infantil Tercer

1r premi: Marçal PalàCategoria Infantil Quart

1r premi: Liam SrokesCategoria Infantil Cinquè

1r premi: Adela CastañoCategoria Infantil Sisè

1r premi: Arcadi Tarré

PREMIS DE FOTOGRAFIATorrelavit Color

Desert

Torrelavit Blanc i Negre1r premi: Quim Bazaga

Tema Lliure Color1r premi: Quim Bazaga2n premi: M. Rosa Ferré

Tema Lliure Blanc i Negre1r premi: Rosa Boncompte

FotomuntatgeDesert

PREMIS DE LITERATURAPoesiaCategoria Adults

1r premi: Assossec de Montse Urpinell (40 anys)2n premi: Homenatge al millor del món, les

dones de Manel CórdobaCategoria Juvenil B

1r premi: Suïcidi de Maria Miquel (17 anys)Categoria de Sisè

1r premi: El Sant Jordi 2013 d’Aaron BalaguerCategoria de Quart

1r premi: M’agrada llegir de Joan GabarróCategoria de Segon

1r premi: La vergonya d’Abril Julien


ProsaCategoria Adults

1r premi: El mestre de Ramon G. Reverter2n premi: Bellesa d’esperit de Joan Seus

Categoria Juvenil B1r premi: L’arbre del record de Maria Miquel

Categoria Juvenil A1r premi: Un escriptor anònim de Laura

AlmiñanaCategoria de Sisè

1r premi: Cus que cosiràs de Mar MontserratCategoria de Cinquè

1r premi: La princesa valenta de Pau CarneroCategoria de Quart

1r premi: El Sant Jordi del segle XXI de Carla Batlle

Categoria de Tercer1r premi: La flor màgica de Marina Moreno

Categoria de Segon1r premi: Les sirenes d’Ariadna Alcázar

CONCURS DE PUNTS LECTURACategoria de P3

1r premi: Mireia Bono

Categoria de P41r premi: Neo Rosell

Categoria de P51r premi: Adrià Álvarez

Categoria de Primer1r premi: Núria Lázaro

Categoria de Segon1r premi: Dàlia Baldrís

Categoria de Tercer1r premi: Martina Puertas

Categoria de Quart1r premi: Jan Marimon

Categoria de Cinquè1r premi: Duna Rocafull

Categoria de Sisè1r premi: Arcadi Tarré

Categoria Juvenil A (de 12 a 14 anys)1r premi: Laia Martí

Categoria Adults1r premi: Carmen Ribera2n premi: Juana Aznar3r premi: Montserrat Guasch

CULTURA

ALBA ROJAS - 1r premi Infantil P3 RUTH RUSINES - 1r premi Infantil P4

CARLA CONTRERAS - 1r premi Infantil P5 ORIOL PALÀ - 1r premi Infantil Primer

PREMIS DE DIBUIX


CULTURA

MARIA SALVADÓ - 1r premi Infantil Segon MARÇAL PALÀ - 1r premi Infantil Tercer

LIAM SROKES - 1r premi Infantil Quart ADELA CASTAÑO - 1r premi Infantil Cinquè

ARCADI TARRÉ - 1r premi Infantil Sisè

Maquetació i impressió: GRÀFIQUES DEL FOIX, SL - Vilafranca

Tiratge: 650 exemplars

D.L.: B-19.194-2012


CULTURA

PREMIS DE LITERATURA - PoesiaMONTSE URPINELL - 1r premi Categoria Adults

ASSOSSEC

En aquest racó d’una nit gèlida, t’espero,mentre sols els estels m’aixopluguende cúmuls passavolants que fa ben pocaixaragallaven els marges de mon viure.Terra abrupta i ferotge, desconeguda i pàl·lida.Ignorància decrèpita. Engruna infèrtilque tu conquerires una tarda de diumengeen creuar un carrer amb les mans a la butxaca.

Així, s’enxiquí el perímetre dels somnis,talment tot estigués al nostre abasti alhora prou remot per no interferir.Com si al món fóssim només tu i jo.

Els corriols foscos i inerts són abrasats,I baden les frontisses de l’esdevenir.La vida adquireix la mesura adequada;insignificant i innoble si no et conté.

Embolcada dins d’un racó d’aquesta nit,escolto embadalida les hores que parlende tu i no goso interrompre ni pertorbar.Elles em conhorten en cos i ànima.

Paladejo cada mot teu i llur significatjunt i per separat fins a percebrela completa arborescència d’una caríciaque sostinc sense esforç indefinidament.

Sé que avui no vindràs, i encara així, ets aquí.

MANEL CÓRDOBA - 2n premi Categoria Adults

HOMENATGE AL MILLOR DEL MÓN, LES DONES

La muller és la planta més bonica i graciosa que Déu ha creat,i quasi sense ser mereixedor, a l’home se l’ha regalat,sense ella el sol no brillaria pas, sempre estaria ennuvolat,la més gran il·lusió que pot tenir un home al seu costat,la més preciosa, la més brillant, la més fràgil, la que ens fa sospirar,la màxima companya que un home pugui mai somiar.L’amor d’una dona, el millor tresor que Déu als homes ens ha donat.

L’alegria de les nostres cases, la que a la nit ens fa gaudir,la primera llum i el primer sol que ballem al despertar,la més dolça, la que t’estima, et fa petons i amb força t’abraça,la que quan tornem de la feina ens espera amb ànsia.La que quan tenim un problema ens consola i calma,la que el camí ens il·lumina, la nostre millor guia.

Per l’amor d’una dona som capaços de creuar mig món,per una dona s’han format guerres, i s’ha destruït mig món.Com també han ajudat a la pau i han unit més d’un nació,per la condició d’una dona s’han lliurat batalles,i per elles moltes vegades han estat provocades,amb la força, la passió i la intel·ligència d’una dona,es pot canviar el teu destí, de la teva casa i del món.

La que dóna al·licient i ganes de viure i forces als homes,la que crea la vida al seu ventre i la llum ens dóna,la que ens dóna ànims per continuar quan estem ferits o cansats,la que ens dóna amb abraçades i petons un insuperable plaer,la que ens treu el fred i ens dóna calor a les llargues nits d’hivern.

QUIM BAZAGA - 1r premi Tema Lliure Color M. ROSA FERRÉ - 2n premi Tema Lliure Color

PREMIS DE FOTOGRAFIA

QUIM BAZAGA - 1r premi Torrelavit Blanc i Negre ROSA BONCOMPTE - 1r premi Tema Lliure Blanc i Negre


L’origen de les nostres vides, la que ens cuida,des que naixem fins al final de les nostres vides.També es poden convertir en un volcà de passió i de plaer,amb l’amor d’una dona coneixeràs els més alts i brillants estels.

Ens donaran roses i clavells, perquè les nostres vides,les nostres arrels no es perdin i pugin continuar,d’ella brotaran petits àngels que la vida ens alegraran,amb amor, tendresa i alegria creixeran al nostre costat,i seran la nostra il·lusió i força, perquè a les nostres videspuguem treballar, lluitar i tots els problemes superar.

La llum que més brilla, la que més t’enlluerna,la que tan adormit com despert et farà somiar.Per això l’hem de tenir en consideració i respecte.Ajudar-la, protegir-la, mimar-la, com una flor cuidar-la;estimar-la i fer el possible perquè es trobi bé al nostre costat.Ja de petites amb la seva ignorància, alegria i gràcia,papallones de colors que li donen vida a les nostres estades.

No hi pot haver millor despertar que el petó d’una dona.Amb la seva passió quan estima de veritat,una dona serà una amiga en qui pots confiar.La millor companyia que Déu ens ha donat.L’única que sense obligar-la et cuidarà i estarà al teu costat.La flor més perfumada, la més bonica, la més brillant.

Els devem tant i tant a les dones que mai les podrem pagar,algunes es mereixen que les adorem i els fem un altar.La vida dels nostres fills, la nostra existència.Com pot haver-hi països, nacions, pobles, religions i racesque les maltractin i com un gos rabiós al carrer les llencin?;les utilitzen, humilien, discriminen, rebutgen i les maten.

Països que estan demostrant que no respecten ni a la seva mare.Gent que s’atreveix a parlar dels drets humans, on és la humanitat?Una persona mai ha d’oblidar qui l’ha criat i vida li ha donat.L’home que no estima a les dones, ni als animals, a ningú pot estimar.

On està la cavallerositat i el respecte que li donaven,quan pel nostre costat un senyoreta o dama passava?Ens trèiem el barret i fent una reverència,amb elegància per saludar-la i quan una dona esperavala deixàvem passar i li obríem la porta per passar.

Quan una festa, reunió o ball es celebrava,en senyal de respecte, educació i admiració,tots els homes de sobte s’aixecaven.Ara de cavallerositat, res de res, ha quedat oblidada.

Per a tots els que es senten superior a les dones,està més que demostrat que la seva intel·ligènciaa moltíssims dels homes pot superar.Cada dia hi ha més que les trien, a la vista està,per a càrrecs de gran i insuperable responsabilitat.

Com pot ser, és que no tenen cor ni ànima?,com hi pot haver un Déu que pugui permetre aquesta barbàrie,una muller pot ser la teva dona, germana, filla, sogra, àvia,o la teva mare, la mare a qui tots li devem la nostra existència.Visca les dones, nostre millor regal, la millor companya.

MARIA MIQUEL - 1r premi Categoria Juvenil B

SUÏCIDI

Ningú no et pot culparDe les ànsies de volarNingú no et pot demanarQue aquí et vulguis quedar

No és pas tossuderiaMés aviat bogeriaNo és pas una maldatSinó somni de bondat

El meu àngel guardiàSols en tu podia confiarPerò ara ja ets ben llunyà

Va ser com una ventadaUn sol salt de la teuladaAra sols queda la boirada

AARON BALAGUER - 1r premi Categoria de Sisè

EL SANT JORDI 2013

Sant Jordi, el cavaller caminant,va matar el ferotge drac.

El seu amic escuder el va passejarper la gran vila de Montblanc.

Ho va veure la formosa princesai es va posar infinitament contenta.

El rei el va nomenar cavaller,diu la història que per sempre més.

I cada any ho estem celebrant,perquè així sigui el dia dels enamorats.

JOAN GABARRÓ - 1r premi Categoria de Quart

M’AGRADA LLEGIR

Sant Jordi ha arribati al drac ha matat.Tot el poble se n’ha alegrati la princesa l’ha saludat.Sant Jordi li ha regalatuna rosa de la sang del drac.Gràcies, Jordiet, ets tot un cavaller,però a mi m’agrada llegirtota mena de llibres.Quina casualitat –Sant Jordi li ha contestat–,a mi m’agrada llegir llibres per anar a dormir.La princesa li ha dit:doncs anem a la bibliotecai ens fem un fart de llegir.I mentre Sant Jordi distret llegiala princesa l’ha besat,Sant Jordi s’ha desmaiat.I la princesa ha pensat:Quin noi més delicat!

I el poema s’ha acabat.

ABRIL JULIEN - 1r premi Categoria Segon

LA VERGONYA

Jo sóc ballarinai quan hem d’anara actuar a algun llocm’amago a l’armarii no puc sortirperquè la vergonya ja és aquí.Un dia vaig decidir:posaré la vergonya a l’armari!I me’n vaig anara una exhibició.Per deixar la vergonya a l’armarivaig guanyar el primer lloc.

CULTURA


CULTURA

PREMIS DE LITERATURA - ProsaRAMON G. REVERTER - 1r premi Categoria Adults

EL MESTRE

“Les il·lusions sostenen l’ànima tal com les ales els ocells”

Víctor Hugo

En Saturní era un home cast, honest i prim-mirat. Mestre de professió, als seus quaran-ta-tres anys era considerat pels seus con-ciutadans com a model de la decència i la ponderació, caràcter que contrastava amb el tarannà llibertí de l’avalot de turistes que ja en la dècada dels setanta començaven a arribar cada estiu procedent del centre i del nord d’Europa.L’estiu del 72 es va caracteritzar per l’afluèn-cia massiva de suecs i alemanys que, atrets, sense cap mena de dubte, per una excel·lent campanya de promoció, envaïen la tranquil-la i petita illa mediterrània àvids de gaudir del paradís anunciat.En Saturní, exemple de virtuts, continuava fadrí malgrat les nombroses pretendents que durant el curs de la seva joventut van voler lligar-lo d’una vegada amb el sagrat vincle del matrimoni, però que després d’acumular una decepció rere l’altra optaren per renun-ciar al circumspecte galant i dirigir les seves mirades cap a uns altres candidats més fàcils d’aconseguir o menys difícils de convèncer. Tanmateix, aquella fama de llop solitari, el típic desdeny envers el gènere femení, final-ment es va veure truncat per una inefable valquíria anomenada Bettina, qui gairebé no va haver d’esforçar-se gens ni mica per atreu-re l’atenció del probe i conspicu mestre. La seva aparent frigidesa es va fondre com el gel sota els efectes de la flama més intensa en travar amistat amb aquella sensual dona de mitjana edat, però d’uns indubtables encants jovenívols, a jutjar pels atributs físics que llu-ïa. L’idil·li del pusil·lànime professor va produ-ir l’astorament d’una comunitat que, regida encara pels valors tradicionals de l’època, era incapaç de raonar amb seny per tal de tro-bar una explicació vàlida a tan insòlita però lògica conducta. A mesura que anaven aug-mentant les murmuracions i es multiplicaven les censures, en Saturní es va adonar que era el blanc de les crítiques d’uns conciutadans educats temps enrere per ell mateix en la tolerància i el respecte al proïsme, i va com-prendre que li calia ser un xic més prudent. Es tractava només d’actuar amb major discreció per evitar les maledicències que entelaven el seu prestigi i posaven en dubte el seu bon nom. El cert és que l’enamoriscament del senyor Saturní va provocar els graciosos co-mentaris del jovent, que aprofità l’avinente-sa per burlar se dels rígids preceptes morals dels seus progenitors, la pèrfida enveja de les

dones fadrines i, sobretot, el reguitzell de vi-tuperis de les més velles, que havien arribat a l’extrem de convertir la xafarderia en la raó exclusiva de llurs existències.Si de bon començament, la llibertina ac-titud del professor era del tot aliena a la casta consciència popular, no gaire temps després, les postures i prejudicis l’obligaren a claudicar i adoptar un comportament més taciturn. Retrògrad i retret durant força lus-tres, va passar gairebé, tot d’un plegat, a una alegria desbordant. La seva introvertida exis-tència es va desfer amb el candor d’aquella sobtada amistat que, d’improvís, conferia a la seva vida un nou i desconcertant rumb. Tot i això, en Saturní va procurar mantenir l’esmentada metamorfosi en el més rigorós secret, malgrat que les seves manifestacions afectives resultaven tan òbvies que no acon-seguien enganyar els veïns de l’illa i llurs ob-jeccions continuaven especulant sobre el seu misteriós enamorament. El respecte degut a la seva professió i la confiança atorgada en la feixuga tasca de l’educació dels fills s’esvaï-ren com per encanteri. Arran de les mostres d’indigència moral del mestre amb aquella odalisca germànica, les sospites d’antuvi van donar pas a una inquietant certesa. S’estava transformant el cast professor en un sàtir? Quina mena de pèrfid home s’amagava sota la dolça i càndida aparença del mestre?En Saturní sabia, pel malastruc caire dels es-deveniments, que un pas en fals l’obligaria a fer les maletes i sol·licitar el trasllat a un indret llunyà, on fos encara un complet des-conegut. Així, a la terrassa de l’apartament, romania dia rere dia absort, contemplant els massissos de flors del jardí nascuts a l’aixo-pluc de les esveltes espigues de blat que es bressolaven com un daurat onatge al so de la brisa, mentre meditava sobre els fets ja con-sumats del genuí tràngol. Bettina era d’una bellesa tan torbadora que resultava una clara invitació a la lascívia. Sabia incitar al desig com ningú, ja que segons ella mateixa li ha-via confessat, al llarg dels anys havia adquirit la suficient experiència com per convertir se en tota una experta. Bettina, difícilment que-dava satisfeta, per la qual cosa li agradava agafar les regnes de qualsevol situació erò-tica, per sadollar el seu fogós temperament mitjançant el voluptuós joc de l’amor. Haver sucumbit als seus encants només significava que també ell era humà, de carn i ossos. Lò-gicament estava convençut que els seus es-poràdics encontres podien ser la causa d’un disgust seriós. Però no per això va perdre la il·lusió de continuar el singular romanç. De llavors ençà li calia ser més cautelós i concer-tar les cites clandestines en indrets solitaris. Embriagat, gairebé hipnotitzat pel glamur femení, Saturní es perdia en el feixuc camí

de la passió... No se’n penedia gens, del que havia passat aquella nit. Tots dos havien be-gut una mica més del compte i potser Bettina buscava un poc de plaer innocent. No obs-tant això, algunes de les coses que van fer aquella vetllada res tenien d’innocents i evi-dentment “poc” no era la paraula més indi-cada per descriure el grau de plaer compartit. L’entusiasme d’ella va desfer els escrúpols i les inhibicions d’en Saturní i després ja tot va ser diferent... Superat el pudor inicial, ell te-nia molt a aprendre en matèria sexual i Betti-na li ho va ensenyar encantada. Durant molts anys de la seva vida, ell s’havia comportat fredament, sense massa interès pels assump-tes relacionats amb l’amor, però sota aquella feble pàtina de la indiferència bategava un home apassionat, vigorós i entusiasta. Trobar una ànima bessona va despertar l’exacerbat romanticisme que romania en letargia al lloc més recòndit del seu ésser i el va conduir cap a la idíl·lica aventura sentimental en què tots dos vivien des que s’havien conegut. Les ci-tes clandestines del principi li van servir per alliberar-se dels absurds complexos. Després el va ajudar a esborrar de la seva libido una innata timidesa i adquirir plena consciència d’una sexualitat reprimida. La frívola promis-cuïtat de Bettina el va esverar durant els pri-mers encontres, però va aconseguir acabar amb els seus atàvics temors, fent aflorar sen-sacions encara desconegudes que van des-pertar en el seu cor un sentiment adormit: l’amor. Aleshores, mentre experimentava una profunda transformació, ja que d’avorrit fadrí va passar a ser un amant jovial, va des-cobrir la veritat: era un romàntic frustrat que desitjava enamorar se.Ara que ell havia après a assaborir les mels del sexe, no desitjava renunciar al mundanal plaer i es lliurava a la luxúria amb l’esbojarrat frenesí d’un ximplet, amb un ímpetu salvat-ge. Tan bon punt notava els llavis de Bettina iniciant els sensuals petons, no podia evitar que l’envaís una calor febril, un neguit que acostumava ésser el preludi de l’onada de plaer que seguiria. A la més petita insinu-ació seva, ella el sadollava amb tota mena de carícies. Les seves peticions eren satisfe-tes una i altra vegada per aquella espècie de nimfòmana. Es va transformar en un sibarita del plaer carnal, en un obsés, l’única satis-facció del qual era gaudir amb la voluptuosa felicitat que proporciona el sexe. De llavors ençà es comportava com un animal en zel i ella responia amb ardor, tot accedint als seus precs i suggeriments mitjançant les més excitants varietats del seu ample repertori libidinós. Bettina semblava insaciable i així com una actriu utilitza les seves dots artís-tiques per agradar els seus admiradors, ella feia servir les armes de dona per satisfer les necessitats fisiològiques pròpies i dels altres.


CULTURA

Tanmateix, cal reconèixer que, valent-se del seu talent, ensenyà el seu galant a estimar i a ser estimat, a donar i a rebre, a lliurar-se sen-se excuses fins a l’èxtasi final. Així fou com en Saturní, captivat per l’erotisme d’aquells encontres sibil·lins, subjugat per l’incommen-surable goig que la seva amant li proporci-onava cada cop que jeien plegats, va anar caient a poc a poc en la viciosa dependència de la luxúria.I, és clar, va succeir el que tard o d’hora ha-via de passar. Era una nit clara, que invitava a la passió. Un cel ple d’estels titil·lants i la brisa que bufava del sud serien muts testi-monis dels seus amors. Arrupits darrere unes roques es van lliurar a la lascívia. Bettina es movia d’una manera descarada, xiuxiuejant a cau d’orella paraules afalagadores, contorne-jant se amb la gràcia d’una ballarina. Va co-mençar a treure’s la roba per calmar, a l’abric de les ombres, l’ardor que germinava en el seu cor. Descordà el gafet de l’elegant vestit de seda color salmó, i amb gestos lents i har-moniosos va baixar lentament la cremallera. Va alçar els muscles i va deixar caure a terra la luxosa peça, revelant la magnífica figura que amagava a sota. Tot seguit es va desprendre del sostenidor, mostrant uns pits ferms i ar-rogants, amb els mugrons tensos d’excitació. Aleshores es va humitejar els llavis i com una consumada experta es va treure les calces a poc a poc en una clara mostra de provocació. En Saturní va sucumbir de bell nou a la temp-tació i, sentint se desemparat davant el fogós curs dels esdeveniments, exhalà un sospir de resignació. Despullats sobre la blanca sorra de la platja, notà l’agradable formigueig de plaer i es va abandonar sense objeccions per tal que fos ella qui l’excités amb les acostu-mades carícies.Primer fou un rumor gairebé imperceptible, després fou un sorollet una mica més fort, per convertir-se de seguida en l’inconfusible signe d’algú que s’apropava, pitjor si s’escau, d’un grup de gent rondinant pels voltants. Conscient del perill que implicava veure’s sorprès en plena orgia sexual, en Saturní va aixecar el cap per escrutar entre les tenebres i el que observà el va deixar paralitzat de ter-ror. Es tractava d’un grup de nois, alumnes seus de l’escola, que passejaven per la platja a la recerca de parelletes d’enamorats a les quals denigrar amb la mesquina sornegueria dels trapelles més entremaliats.– Merda! –xisclà en Saturní, sempre edu-cat, però que en una situació tan delicada no va trobar una paraula més adequada per expressar la magnitud de l’angoixa que d’im-provís s’apoderà del seu ànim.El pobre mestre, model de serietat i el decò-rum, es va veure envaït de sobte per un pànic cerval en intuir les conseqüències de l’inevi-table encontre. El neguit l’immobilitzava amb la seva feixuga càrrega de vergonya, escar-

ni i ridícul. Van interrompre els vehements afalacs i moixaines, tractant de no delatar la seva presència i en Saturní es va encon-gir sobre si mateix amb la vana esperança de passar desapercebut.El desastre semblava imminent amb les ne-fastes seqüeles que arruïnarien el seu futur. La seva carrera tocaria a la fi, vint anys de serveis se n’anirien en orris per culpa d’un desmesurat apassionament amb una vul-gar estrangera, per un idil·li plegat de las-cívia amb una desconeguda. Tant bon punt es descobrís la seva presència, les coses es precipitarien i ell es convertiria en la riota del poble, en el centre de les ires d’una societat d’idees massa tradicionals i sofriria les pulles més despietades. Seria víctima d’una humi-liació sense límits i els veïns el sotmetrien a una vexació constant fins que decidís anar-se’n cap a un altre lloc. La seva reputació sen-se màcula, es veuria enterbolida per aquella mena de tara, que suposava un ignominiós afrontament i que, tard o d’hora, l’obligaria a transformar-se en ànima errant. Consternat i tremolant ostensiblement, mentre les llàgri-mes afloraven ja en els seus ulls, es resignà a tan atziaga sort per acatar amb punt d’honor el seu trist destí.Tot i això, per a la seva sorpresa allò que tant temia no va passar. La colla de cruels minyons, cansada de buscar inútilment pa-relles en situació compromesa de disbauxa amorosa, amb la vil intenció de mortificar-les amb infames burles, per increïble que sem-bli, va optar, de cop i volta, per retornar a la plaça major del poble, on regnava una gran xerinola amb l’animació d’una orquestra. En Saturní va exhalar un sospir d’alleujament i per dins va agrair aquella espècie de miracle. Al cap i a la fi, va dir-se, ningú escapa als dictats del seu cor, ja que, en definitiva, són els sentiments els que de veritat governen el comportament de qualsevol persona, sigui home o dona.

JOAN SEUS - 2n premi Categoria Adults

BELLESA D’ESPERIT

Acaba de néixer un nou dia.Començo a treballar a una residència d’anci-ans a les set del matí.A les vuit en punt, em dirigeixo a recepció, per veure si ja ha arribat la senyora Junyent, que avui s’incorpora a la nostra llar.Una anciana d’uns noranta anys està asse-guda en una butaca de la sala d’espera, amb una petita maleta al seu costat. Es veu una persona molt ben conservada, per la seva edat, el cap ben dret, el cos formant un angle recte, perfectament pentinada i maquillada. Em quedo força sorprès, ja que segons l’ex-pedient està quasi cega, però el seu tarannà,

a primera vista, és afalagador. M’hi acosto i m’assec al seu costat.– Bon dia, sóc en Joan, el seu vetllador.– Bon dia –em contesta–, jo sóc la Maria.Busco la seva estesa mà i fermament fem una encaixada. Noto la força dels seus nervis i dels ossos, que premen la meva mà.– Com que passarem moltes hores junts –li dic–, crec que seria convenient que ens expli-quéssim, encara que per sobre, qui som. Ja tindrem temps, després, per aprofundir en el mutu coneixement. Bé, si vostè vol.– I tant, fa uns quants mesos, Joan, que no parlo amb ningú de mi, i és que ningú s’in-teressa per mi, i..., Em permets que et tracti de tu?, doncs per la teva veu, ets molt més jove que jo.– I tant, li ho prego.– Bé, doncs, com ja saps, em dic Maria, tinc noranta anys i fa mig any que sóc vídua, vaig estar casada amb el meu únic marit durant seixanta-cinc anys, i t’he de dir que han estat els millors seixanta cinc anys de la meva vida i que m’han passat en un sospir. Desgracia-dament, no hem tingut fills, i és per això que ara he de venir a viure en aquesta residència, ja que, com deus haver llegit a l’expedient, estic quasi cega i era ell qui tenia cura de mi. Ara que ha traspassat, no puc viure sola.– Senyora Maria, sento molt el que ha pas-sat, però aquí no li mancarà de res, i jo faré tot l’impossible perquè sigui així. Permeti’m que li digui que la trobo molt conformada i que no ha perdut l’ànim ni les ganes de viu-re. Estic segur que ens entendrem molt bé i que passarem unes molt bones i agradables estones.– Gràcies, Joan, sóc optimista de mena i aquest greu entrebanc no farà que canviï la meva forma de ser, d’actuar i de veure la vida.– Ja tinc l’habitació preparada, no és gaire gran, però té tot el que vostè pot necessitar, té una gran balconada que dóna al jardí, i el sol entra fins al llit cada dia. Hi ha un armari per a les seves coses i un petit bany. Crec que estarà molt bé, fins i tot els llençols i les corti-nes són noves, de colors clars i vius.– M’agrada la descripció que has fet de la meva habitació –em va dir, mentre els ulls li brillaven de satisfacció. Semblava un nen amb una joguina nova.– Però si encara no l’ha vist!, com pot estar tantentusiasmada?, esperi a veure-la i...– Això no hi té res a veure –va respondre la senyora Junyent–, la felicitat és quelcom que cadascú decideix amb anticipació, i el fet que m’agradi la meva habitació o no m’agradi no depèn pas de com estigui moblada, ni del color de les seves parets, ni que les cortines i els llençols siguin nous, sinó que depèn de com tingui jo de ben moblada la meva ment,


CULTURA

i com que ja havia decidit que m’agradaria, doncs m’agrada! Mira, Joan, aquesta és una decisió que prenc cada dia a l’hora d’aixe-car-me del llit, analitzo les possibilitats que tinc i decideixo. Per exemple, puc passar-me tot el dia al llit analitzant les dificultats que tinc amb les parts del meu cos que no fun-cionen o que funcionen malament, o puc aixecar-me del llit i donar gràcies a Déu per les parts que encara em funcionen, i a les quals dedico tots els meus esforços perquè segueixin funcionant tant de temps com si-gui possible.

– Senyora Maria... –vaig començar a dir.

–No Joan, no m’interrompis ara que he aga-fat el fil, vull que m’escoltis.

–Bé, senyora Maria, endavant.

–Doncs, com et deia, cada dia que passa és un regal i mentre cada dia em desperti, do-naré gràcies per un nou dia, i em concentra-ré per recordar els dies i els moments feliços que vaig viure al costat del meu marit i que guardo a la meva memòria com el més pre-uat dels tresors. Mira, Joan, la vellesa és com un compte bancari, només es pot treure el que s’hi ha posat abans. Joan, voldria do-nar-te un consell, puc?

–I tant, senyora Maria, sóc tot orelles.

–Bé, doncs, el meu consell és que dipositis, que ingressis gran quantitat de felicitat cada dia al compte bancari dels teus records, per-què la puguis anar traient de mica en mica, la felicitat que necessitaràs per seguir enda-vant en la cursa de la teva vida. Finalment, vull donar-te cinc regles, molt simples, que t’ajudaran a ser feliç. Primera, allibera el teu cor de tota mena d’odi. Segona, allibera la teva ment de preocupacions vanes. Tercera, viu humilment. Quarta, dóna una mica més del que tens. Cinquena, espera molt menys del que creus merèixer. Joan, a mida que ens anem coneixent, t’aniré desgranant, pas a pas, cada una d’aquestes regles, en parlarem a bastament, les discutirem i confrontarem els nostres punts de vista, i veuràs com fi-nalment arribem a la fi que ens proposem: ser feliços i fer feliços als que ens envolten, perquè, i no ho dubtis, sempre hi ha algú pel qui val la pena viure. I ara, anem cap a l’ha-bitació. Gràcies per escoltar-me, per escoltar les historietes d’una vella.

Vaig quedar mut, em va costar molt reacci-onar, i quan ho vaig fer, ella ja estava dreta al meu costat, amb la petita maleta en una mà i l’altra preparada per agafar-se de bracet amb mi.

Tot xano-xano, vam anar cap a la seva habi-tació, en silenci, però el cervell m’anava a mil per digerir el que m’havia dit la senyora Ma-ria, i a fe que vaig trigar un temps a fer-ho.

El cor em bategava desaforadament.

No podia entendre que una dona de noranta anys, pogués tenir les idees tan clares i expo-sar-les amb tanta clarividència.

Havia estat un començament de dia, diferent dels altres.

Aquesta va ser la primera de les cents de converses que vaig tenir amb la senyora Ma-ria, durant els anys, pocs per mi, que va estar a la nostra residència, al meu costat.

Cada dia dono gràcies a Déu per haver-la conegut.

MARIA MIQUEL - 1r premi Categoria Juvenil B

L’ARBRE DEL RECORD

Ressonaven les campanes. Ja era migdia.

Era el meu onzè aniversari, però no estava precisament contenta. Ens n’anàvem de Tor-relavit, el poble on havia nascut la mare, per anar a Vandellòs. No només hi deixàvem la casa, l’escola, les amigues i el poble on vaig néixer, sinó que ara ja no tomaria a veure la mare durant molt de temps.

La seva cara em mirava des de dalt de la paret, sempre somrient, fins i tot en els mo-ments difícils. Una llàgrima salada i tímida va rodolar per la meva galta fins a xuclar-se al terra del cementiri. N’havia vessades moltes allà. La mare estava enterrada a l’últim nínxol de la part esquerra del cementiri, tot i així creia que era el millor lloc. Des de l’última fila podia contemplar tota la plana o sortir volant com un ocell quan li plagués. L’anava a veure força sovint perquè encara la sentia, em semblava que encara no m’havia deixat, ja que m’ho havia promès.

Li havia portat un ram de margarides gro-gues, la seva flor i color preferits. Tot just quan el pare, enfilat en una escala, l’hi va col·locar en un pot amb aigua perquè du-ressin força, una papallona es va posar sobre els pètals d’una de les flors. Vaig mirar la fo-tografia que hi havia al costat del seu nom. Sí, la mare somreia. La trobaria a faltar, però alguna cosa em deia que només em calia buscar dintre meu per trobar-la. Això m’ho havia ensenyat a fer ella abans que marxés i em deixés sola. Abans sempre la seguia a tot arreu. A buscar aigua a la font, a passejar pel pont de les escoles, a l’hort a collir cols i fins i tot, després que el pare s’adormís, em dei-xava ficar-me amb ella al llit, ja que si el pare ho veia s’enfadava. Malgrat tot, fins a l’ulti-ma setmana vaig estar amb ella, però només s’estava al llit. La mare era diabètica, i quan va néixer el meu germà Jordi tots dos es van posar malalts. En Jordi només va aguantar sis setmanes, però ella va patir molts mesos més.

Era de nit i el pare m’havia prohibit estricta-ment que l’anés a veure però no li vaig fer cas. Em vaig passar tota la nit agenollada al

costat del llit posant-li draps mullats per bai-xar-li la febre. Era ja de matinada quan em va agafar la mà i me la va posar sobre el seu cor.

– El sents? –va dir fluixet.

Vaig assentir mentre m’eixugava les galtes amb el llençol.

– No has d’estar mai trista, mai. Encara que sigui un moment molt dolent, molt dolent, tu has d’estar contenta per mi. M’ho promets?

Vaig fer una pausa:

– Mare, et trobaré a faltar.

– Vols que t’ensenyi un joc, així podràs estar amb mi sempre que vulguis? Només et cal tancar els ulls molt fort i pensar en un lloc bonic. Prova-ho.

– Però on?

– Mmm... ja ho sé. Molt amagat del poble, hi ha un arbre molt alt, molt alt, que diuen que compleix els desitjos i on queden els enamo-rats, allà és on vaig conèixer al pare. És l’ar-bre del record. El veus.

– Sí.

– Sents els ocells?

– Sí.

– Oi que és bonic? Doncs asseguda a dalt la copa hi seré jo, sempre vigilant que no et facis mal i esperant pel que necessitis.

M’agafava la mà molt fort. Vaig obrir una mica els ulls. Ella els tenia tancats somiant en aquell lloc que enyorava tant, però reia, i malgrat trobar-se tan malament estava feliç.

Em vaig estirar a l’estora mentre ella m’acari-ciava la mà. La pressió entre les nostres mans s‘anava afluixant fins que em vaig adormir i ja no la vaig notar, tot i així sabia que som-reia.

Aquella va ser l’última nit i aquest seria l’úl-tim dia que estaria en aquell poble. El pare s’havia tomat a casar amb la Roser.

La Cristina i la Pepita eren les meves germa-nes. La Cristina era tan petita que no s’ado-nava que la mare no hi era. La Pepita, en canvi, era la gran i semblava haver assumit la situació.

Vaig alçar al cap. Era un dia força assolellat. No em volia acomiadar de la mere, només li vaig dir arreveure amb un somriure als llavis.

Encara quedaven unes hores per marxar, així que volia tomar a veure altre cop el poble.

Vaig sortir del cementiri de Lavit i em vaig dirigir a l’església de Sant Marçal. Els nois en-cara planejaven alguna aventura per a aquell dia, com havien après dels seus pares i avis a estimar aquell poble. La veritat és que tenia alguna cosa especial. Des dels ibers i cosse-tans que hi ha planencs i per alguna cosa deu ser. Poden ser les torrades, pot ser la gent.


CULTURA

És un petit gran poble que sempre et queda dintre i mai te’n pots acomiadar.

Vaig caminar durant molta estona No sabia cap on anar així que em vaig deixar portar. L’únic camí que se m’obria que no anés al centre del poble es dirigia cap al sud-oest.

Se’m va aturar el cor per un moment quan en arribar al fons del camí hi vaig veure un arbre enorme. Vaig tancar els ulls. Sentia els ocells piular i la remor d’aigua. Era un lloc magnífic, el lloc que m’havia descrit la mare.

Hi havia unes fustes clavades a la soca per pujar-hi com a escales i una altra penjada en una branca que hi posava l’arbre del record. Vaig enfilar-m’hi.

Des de dalt encara se sentien més els ocells. Un estava posat en una branca propera i no semblava espantat per la meva presència. M’hi vaig fixar més bé i vaig veure que era un canari. No era corrent aquest tipus d’ocell lliure.

Un ocell groc que em vigilava o, més ben dit, m’acompanyava

LAURA ALMIÑANA - 1r premi Categoria Juvenil A

UN ESCRIPTOR ANÒNIM

Els dimarts i els dijous a la tarda sempre estic sol a casa. Els pares treballen fins tard i el meu germà fa bàsquet. No puc parlar amb ningú, ni explicar el que m’ha passat al “col-le”. De fet, em sembla que els dies que hi són, tampoc m’escolten. Per això he tingut una gran idea: escriure un diari. El problema és que no sé molt bé com fer-ho. Tant se val, començaré per presentant-me.

Em dic Andreu, tinc dotze anys i visc a Bar-celona. El meu dia comença quan sona el despertador a dos quarts de vuit del matí. Em llevo a aquesta hora perquè per anar a escola,haig d’agafar el metro i hi he d’arribar a les nou. Però normalment, us he de con-fessar que em quedo dormint una estoneta més... Com dilluns passat, que després de canviar-me, vaig mirar el rellotge i... era un quart de nou! I encara havia d’esmorzar i fer la motxilla! Vaig posar uns quants llibres a la cartera i de pet cap a la parada de metro. Un cop assegut al seient, la son em va atrapar i em vaig quedar adormit. Va passar la parada de l’escola, una altra, i unes quantes més, fins que un soroll em va despertar. Quan em vaig adonar eren les nou i jo estava tant lluny de l’escola com quan havia sortit de casa, però en direcció contrària. No arribaria a l’hora ni de miracle.

– Un altre dia sense pati –vaig pensar amb resignació.

Quan vaig entrar a classe, ja feia estona que la mestra havia començat.

– Andreu, portes justificant?

– No –vaig respondre, tot moix.

– Doncs què t’ha passat?

– M’he adormit al metro i m’he passat de parada.

– Un dia haurem d’anar-te a buscar a An-dorra! Entra, que la classe ha començat fa estona!

Quina sort! Avui m’havia lliurat del càstig!

Les dues primeres hores del matí tocaven matemàtiques. A mi no se’m donen bé i ja estava notant com el meu cervell començava a bullir, quan va sonar el timbre per anar al pati. Aquell dia, jo volia jugar tot sol a futbol. Però el meus companys no m’entenien:

– Andreu, és més divertit que juguem tots! –va cridar un nen que mai em fa cas.

– Crec que hauries de compartir la pilota –em deia un altre amb to d’amenaça.

– Volem que ens deixis la pilota per jugar, perquè avui no tenim cap pilota més que la teva... –va confessar un de gros.

– Com no ens la deixis no et deixarem mai més la nostra pilota...

Però si no em deixen jugar mai amb ells, per-què diuen que sóc un “patata”... Llavors la meva ràbia em va sobrepassar i vaig cridar:

– CALLEEEEEEEEEEEEEEEU! VULL ESTAR SOL!

Finalment ho vaig aconseguir. Jo no volia ju-gar, només dissimulava, perquè el que volia era veure la Marta, la meva estimada. Ella fa veure que m’ignora, però jo sense ella no puc viure. Quan anem d’excursió, sec al seu costat a l’autocar, i parlem molta estona, però segurament els comentaris de les seves amigues fan que passi de mi. La Marta, o la preciosa “Dulcinea” que diria Miguel de Cer-vantes, és la noia més bonica del món. La vaig conèixer al setembre. Ella era nova i en veure el seu somriure i la seva simpatia me’n vaig enamorar completament. Al principi la Marta venia més sovint a parlar amb mi al pati. Ara sembla que no em veu, però de ve-gades em somriu i això em fa reviure.

De seguida va acabar el pati i vam comen-çar la classe de català. Em vaig adonar que, amb les presses, m’havia descuidat el llibre. Llavors la professora em va escriure una nota per als pares a la meva agenda. Això no em va preocupar gens, perquè la mare arriba tard a casa, després del treball, i com que va tan atrafegada per fer el sopar i tenir-ho tot llest, estava convençut que la llegiria per sobre i només la sentiria rondinar una mica.

Mentre jo m’estava imaginant l’escena, la mestra va començar a explicar els dígrafs, o l’accentuació, o ves a saber què... i em vaig tornar a adormir.

– ANDREU, ES POT SABER QUÈ ESTÀS FENT! –em va escridassar la senyoreta.

Tota la classe va començar a riure.

Després de ser humiliat davant de tothom havia d’anar a dinar. He de dir-vos que sóc lent de mena, però amb l’horrible i fastigós menjar del col·le puc trigar hores per aconse-guir empassar-me aquella gasòfia.

Aquell dia, de primer tocaven llenties amb pernil. O més ben dit pedretes amb boles de greix. Quan tots els meus companys ja havien acabat tot el dinar, jo encara estava lluitant amb el primer plat. Ja no us vull expli-car el segon, perquè va ser tan esgarrifós que quan va sonar el timbre d’entrada a classe, jo encara estava fent esforços per intentar menjar-me’l sense mirar, olorar, ni pensar. El rellotge avançava i jo encara estava assegut a taula menjant aquell dinar de gos. Al final la monitora em va dir:

– Va, Andreu! Ves a classe que fa temps que ha començat.

Em va caure una “bronca” monumental per arribar tard. Segurament a la profe tampoc li havia agradat el dinar i semblava que se l’emportessin tots els diables. Jo em troba-va fatal. L’estómac em pesava i no em podia concentrar. Quan vam acabar la classe, com cada dia vaig agafar el metro i cap a casa falta gent.

A la meva llar sols hi havia el meu germà gran. L’Arnau fa quart d’ESO. És una mica pesat però m’ho passo molt bé amb ell, en-cara que com que és molt xuleta, cada dos per tres ens estem barallant. Mai ha tingut sort amb els estudis, per això l’any passat va repetir, però es un bon noi.“...”

Vint anys després:

– Andreu, ho sento, però l’empresa ha de re-duir personal i t’hem d’acomiadar.

Ara sí que no sabia què fer. Era el que em fal-tava, estar a l’atur! Vaig anar a casa tot trist i decebut, però just quan estava pensant que hauria de vendre els mobles per pagar els deutes, o que m’embargarien la casa, se’m va ocórrer una idea brillant. Vaig recordar el meu diari de quan era petit. El vaig buscar i el vaig començar a llegir. Estava tan content. De sobte sabia com evitar un final caòtic per a la meva vida. Rellegint-lo, no podia parar de riure amb les meves anècdotes, els companys de classe, la Marta, les “profes”... Vaig deci-dir començar a traspassar-lo al meu ordina-dor i finalment, després de treballar nit i dia, vaig dur-lo a l’editorial Cases Noves. Allà em van fer esperar en una sala fins que l’editor em va rebre amb un somriure.

– Bon dia, senyor, sóc el director de l’editori-al. Què us ha fet venir?

– Em dic Andreu i li porto aquest escrit. Es tracta del diari de quan jo era petit. Com que les vivències són molt i molt divertides i sorprenents em va semblar que podia ser un bon llibre perquè la vostra editorial ho publiqui.


CULTURA

– Ha de ser molt bo perquè nosaltres l’edi-tem. Tenim molts escrits d’autors anònims. Ens interessen més els coneguts, però si me’l deixa, me’l miraré. Vingui el dijous a l’edito-rial i li donaré el veredicte. No es desanimi si no li publiquem, és força improbable encer-tar a la primera. Fins dijous.

Els dies em van passar lentament, fins que va arribar el dijous. Vaig entrar a l’edifici de l’editorial bastant nerviós i a continuació vaig seure a la sala d’espera.

– Enhorabona! Publicarem el teu llibre –va exclamar el director de l’editorialNo m’ho podia creure. Aquell dia va ser el millor de la meva vida.Uns mesos després:Gràcies a aquell diari ara tinc força dinerons. El llibre s’ha venut molt. Fins i tot ahir em va trucar la Marta i ens hem fet molt bons amics.Ara ja no sóc un escriptor anònim, sóc un autor d’èxit.

MAR MONTSERRAT - 1r premi Categoria Sisè

CUS QUE COSIRÀS

Hi havia una vegada una noia que des de ben petita sempre estava envoltada de fils, agulles i botons. Es deia Cinta, tenia dotze anys i era molt maca. Tenia els ulls blaus, les orelles molt petites, els cabells rossos i vestia sempre amb la roba que ella cosia. Tenia un germà i una germana: l’Albert, de vuit anys, i la Mariona, de tres anys.A l’escola, els seus companys s’enreien d’ella; deien que semblava una àvia i que vestia fa-tal: bufandes de llana, jerseis apedaçats, pan-talons escurçats... Però a la Cinta li agradava posar en pràctica totes aquelles tècniques que la seva àvia Angelina li havia ensenyat. No li importava el que pensessin els altres: ella era feliç amb els seus dissenys. Des que va néixer la Mariona, la Cinta no va parar de cosir-li roba, com si fos la seva nina.La veritat és que al principi no se li dona-va gaire bé això de cosir, però de mica en mica va anar perfeccionant els seus dissenys. Quan tenia dinou anys la va contractar una empresa de roba molt coneguda i allà va aprendre molt sobre la moda. Uns anys més tard, la Cinta va obrir el seu propi taller de moda. Al principi era petit i ningú el coneixia. La Cinta va començar a treballar de valent: va dissenyar models molt originals que van tenir molt d’èxit.Cada cop la seva roba es va anar venent a més països com França, Itàlia o els Estats Units, i va participar en passarel·les de moda. Els seus companys de l’escola encara recor-den com se’n reien, d’ella, però ara s’adonen que s’equivocaven. Ara tots voldrien vestir amb els dissenys de la Cinta.

PAU CARNERO - 1r premi Categoria Cinquè

LA PRINCESA VALENTA

Hi havia una vegada un poble amb una prin-cesa molt però que molt valenta i un Sant Jordi molt penós que l’únic que feia era estar al sofà mirant Que tiempo tan feliz i cantant les cançons subtitulades que canten a les pauses.Un dia va venir al poble un drac, a qui li agra-dava molt llegir, i es va asseure a un banc a llegir. De sobte, la princesa el va veure i a l’instant se’n va enamorar. Van passar la tar-da junts i, quan la princesa va tornar a casa i va veure Sant Jordi estirat al sofà, no es va posar molt contenta.Dies més tard, el drac va anar a casa de la princesa i de Sant Jordi perquè la princesa i el drac havien quedat per anar a sopar. Men-trestant, el drac es va ficar a parlar amb Sant Jordi i a mesura que anaven xerrant, la prin-cesa va sortir amb un vestit rosa que sembla-va un porc. El drac va veure que Sant Jordi no llegia i no feia res. Abans de sortir per la porta amb la princesa agafada de la mà, li va donar un llibre a Sant Jordi perquè, almenys, llegís una mica. El drac i la princesa van mar-xar ben feliços. Sant Jordi va llençar el llibre al terra i va seguir mirant la tele. Va mirar el títol del llibre i, no se sap el perquè, però es va enganxar al llibre i no va parar de llegir fins que es va quedar adormit. Li va sobtar el títol del llibre: Sant Jordi. Va llegir que el drac es volia menjar a la princesa i no podia deixar que es passés del camí per salvar-la.Finalment, va veure com la princesa tornava dient-li:– Tranquil, ja no ens tornarà a molestar.Sant Jordi es va quedar sorprès i sols li va dir una cosa:– Jo et venia a salvar perquè m’he adonat que ets el meu amor i que no puc viure sense tu. No permetré que et passi res.

CARLA BATLLE - 1r premi Categoria Quart

EL SANT JORDI DEL SEGLE XXI

Hi havia una vegada un noi que es deia Jordi i vivia a Barcelona. Vivia sol en un pis petit. Sempre ajudava els veïns a pujar la compra i feia altres favors, em sembla que era pre-sident de l’escala i tot... Treballava a la bi-blioteca del barri i tothom el coneixia força bé. Dins la seva feina intentava que els més petits no miressin tant la televisió i els agra-dés més la lectura. Era molt bon noi, ajudava sempre els seus pares en tot el que podia. Fins i tot un dia va ajudar una noia que cor-ria espantada perquè un gos de color marró la perseguia i la volia mossegar, en Jordi va agafar un bastó que semblava una llança i li va donar un bon cop al gos que el va envi-ar volant sobre un roser que hi havia en un jardinet a prop. El gos va desaparèixer a l’ins-

tant, però de dins del roser va sortir una rosa diferent a les altres: era de color or i brillava més que el diamant més brillant del món.La gent del voltant es va adonar que aquest noi tenia alguna cosa especial, per mi que era un sant, potser era el Sant Jordi del nos-tre segle, qui ho sap...

MARINA MORENO - 1r premi Categoria Tercer

LA FLOR MÀGICA

Hi havia una vegada una nena que es deia Laura i passejava trista pel bosc perquè li ana-ven malament els exàmens.Llavors es va trobar una flor que brillava i lluïa i la Laura va decidir agafar-la i va anar cami-nant cap a casa. Quan va arribar a casa va posar la flor en un gerro gran i bonic i quan estava trista la flor brillava més i més.Després es va anar animant i s’anava esfor-çant més en tot i la flor anava deixant de bri-llar. Un dia la mare de la Laura, que es deia Lídia, va dir: com és que no brilla tant ara?La Laura va contestar: perquè ara ja estic contenta i m’esforço més en tot. En aquell instant la Laura va saber que ho podia fer ella sola, sense la flor, i la va anar a deixar on l’havia trobada al bosc.Així va poder treure més bones notes.Això demostra que si ens esforcem podem fer tot el que volem.Ah!, i així la Laura, que anava a tercer, va poder passar a quart.

ARIADNA ALCÁZAR - 1r premi Categoria Segon

LES SIRENES

La Marta i els seus pares van anar a passar el diumenge a la platja.El pare estava dormint a la butaca, la mare llegia un llibre i la Marta li va dir a la seva mare si podia anar a les roques a banyar-se, i la mare li va dir que sí. Va arribar fins a les roques i es va trobar un collaret fet de per-les i petxines. Se’l va posar al coll i brillava. Al ficar-se dintre l’aigua va veure que podia respirar. De cop i volta estava envoltada de sirenes molt guapes i molt simpàtiques i van jugar tota la tarda al fons del mar.Quan va ser l’hora de marxar a casa, en sortir de l’aigua li va tornar a brillar el collaret i po-dia tornar a respirar a terra i va acomiadar-se de les sirenes. Elles li van dir:– Marta, ara tu ets la nostra amiga per sem-pre. Guarda el collaret per quan vulguis tor-nar a veure’ns.I la Marta així ho va fer.Va anar amb els pares cap al cotxe. Estava molt contenta per les seves noves amigues i si ho explicava als seus pares ells no l’en-tendrien.


Aquest any la festa de Sant Jordi ha estat molt familiar. Hem retornat als orígens de les primeres edicions de la di-ada a l’escola i, com s’havia fet, els familiars dels alumnes han estat els protagonistes. Vam demanar la col·laboració de tots ells per tal de fer tallers i oferir als alumnes un ven-tall amplíssim de diferents activitats com ara taekwondo, cuinar, cosir, fotografia, ombres xineses, coreografia, tea-tre... Tots i cadascun dels tallers van ser un èxit.

Sant JordiA banda, els alumnes de 6è van tenir la genial idea de fer una recollida per al banc d’aliments. La idea va tenir molt d’èxit i es van recollir tot tipus d’aliments, que es van divi-dir en bosses per repartir a les famílies que ho necessiten. Molt bona idea, nois!

GRÀCIES A TOTS ELS AVIS, ÀVIES, PARES, MARES, GER-MANS, TIETS I TIETES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!

Enguany, la festa de final de curs ha estat diferent. Hem volgut que fos una festa de caire solemne però festiu i d’alegria a la vegada. Al pati de l’escola, en un escenari ha tingut lloc l’entrega de les orles. Els alumnes de sisè van entrar al recinte de l’escola acompanyats d’una batukada, va ser la primera sorpresa de la festa, a continuació els alumnes de P5 van fer entrega als alumnes de 6è de les orles, i finalment, els alumnes de 6è van agrair al tutor, Víc-

Festa de final de curstor Marín, amb un obsequi, la seva tasca al llarg d’aquests dos anys.A continuació, al teatre de l’escola es van projectar tres vídeos i el grup de música La Sardina Fresca, acompanyats de tots els nens i nenes de l’escola i dels mestres van fer un petit concert de tres cançons.Finalment, al pati de l’escola l’AMPA va oferir un petit re-frigeri per a tots els assistents.

ESCOLA


De bon matí els maleters carregats i l’esmorzar acabat de fer..., emprenem el viatge cap a Can Miqueló disposats a aprendre i compartir moltes coses noves i desconegudes. En aquesta ocasió la temàtica són els planetes, l’astrono-mia i el cel de dia i de nit. Primera parada per esmorzar a Vic i passejada pel camí Gurrí on durant el recorregut hem pogut descobrir un entorn natural i protegit de vegetació i fauna: ànecs, granotes, ocells..., prop d’una hora de cami-nada gaudint del paisatge vora el riu, converses, corredis-ses i calor. I després, ja a pocs quilòmetres del nostre destí, preparats per a l’allotjament i el dinar.A la tarda, unes activitats amb monitoratge a l’aire lliure, planetes inflables de diferents mides que ens passaven per damunt els cossos!, per poder apreciar l’envergadura i les mides de cadascun. Els més petits són els més interessats i se n’aprenen els noms les característiques sense problema. Els monitors estan disposats a fer de nosaltres uns autèn-tics astronautes i per això ens tenen preparat un entrena-ment complet.Després, en un entorn idíl·lic, ens disposem a fer tir amb arc perquè a tots, petits i grans, ens fa il·lusió fer de Robin Hood; consti que hi va haver algú que va fer diana!I cap al tard, al planetari a veure dins d’una gran bola inflable un reportatge de l’univers. Cansament, gana, a sopaaaar! Mmmm, un menjar boníssim. I la sorpresa va arribar prop de les 10 de la nit a la discoteca, ambientada

En Tribu a Sant Martí de Centelles-Osona

El 7 de juny es va fer la presentació a la Sala de la Gent Gran del Casal de Cultura de la conferència i l’audiovisual sobre l’antic camí ral de la riera, que, arrencant del Pas de Piles, a Sant Sadurní d’Anoia, entrava a la riera del Bitlles i anava cap a la Llacuna. És un vídeo interactiu on es fa una reconstrucció virtual, il·lustrat amb fotografies d’època i documents antics referencials que ha estat confeccionat a partir del 2011 pels diferents grups de recerca històrica de la vall del Mediona-Bitlles (Sant Sadurní d’Anoia, Tor-relavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Mediona i La Llacuna), arran d’una primera proposta de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona i de l’historiador Carles Querol. El seu curs té una llargada d’uns 34 km, amb uns 500 m de desnivell.Amb una minsa participació local a l’acte (que ja sol passar en aquests tipus d’actes), en va fer la presentació Carles Querol, acompanyat pel algun dels membres dels grups de la història local de cada poble.El de Torrelavit, arrenca al Molí del Cardús, dins la mateixa llera de la riera, fins a Ribalta, per continuar ran de riera fins al carrer del Molí, on es bifurcava en dues opcions: una seguia riera amunt cap la font de la Riera, el molí de Cal Roda, sota Cal Mussons, el Rieral, el molí Blanc, Can Comes i les hortes de Terrassola, on s’ajuntava amb l’altra opció, aquesta provinent del carrer del Molí, Lavit, Terras-sola, i les hortes de Terrassola. Acabava al nostre terme municipal al Pont de la Boja, al límit amb Sant Pere, i con-tinuava amunt.Quant a Torrelavit, s’han trobat documents referencials als arxius de la Diputació de Barcelona, i en antics documents

Presentació del Camí Ral de la Rierade Can Tort de Massenyas i Can Parellada de la Mata (La-vit) que en donen fe. I darrerament, s’ha sabut per una persona d’avançada edat, que ho havia sentit dir a un altre vilatà ja fa anys mort, que de més antic el camí seguia car-rer del Molí amunt pel torrent de Sant Marçal i entrava a Terrassola. Ara sabem, per un document de Cal Degà, que no sortia prop del Vilet, sinó just al davant d’aquesta casa, i que deuria pujar pel darrere de Cal Potort, Cal Fill i Ca la Dominica. El camí entre Santa Maria de Lavit i l’Ajunta-ment i el Casal de Cultura, encara no deuria existir.Es va cloure l’acte al vestíbul del Casal, amb una copa de cava i la inauguració de l’exposició Larriera, fotografies de natura i fauna del Bitlles que el veí de Sant Pere Alfons Gumà ha anat recopilant en els darrers anys.Es pot trobar més informació al blog elcamiral.blogspot. com i al fulletó de 4 pàgines editat per El Podall.

Pere Rovira

SOCIETAT

Tribu

Mercè Amat

al cel, planetes fluorescents, estrelles i música fins acabar rebentats... Els monitors també ens van acompanyar du-rant el sopar i el ball i mentre alguns ballaven i ballaven fins i tot en pijama, altres érem a fora observant a ull nu el cel, que estava estrellat com mai. Bona nit i fins demà...De bon matí, havent esmorzar coca acabada de portar del forn del poble, ens reunim i ens preparem per fer una ex-cursió per camins de l’entorn, tot per agafar gana i tornar a Torrelavit havent viscut un altra experiència amb la Tribu.Fins a la propera, us hi esperem!


Abans de construir-se el que ara és la carretera BP-2151, la circulació de persones i vehicles es feia per l’anomenat Camí Ral. Aquesta via al seu pas per el nostre municipi...

Una mica més sobre el camí ral al seu pas per Torrelavit

UNA MIRADA A LES ARRELS

Al final d’aquest carrer, es creuava amb el Camí Ral que provident de Collbató, Piera, i Freixa, i entrant per Coll d’Eres, Masia de l’Arbossar i el carrer del Bosc, anava vers la Granada.

..es bifurcava davant del que ara és el Parc de la Font de les Pubilles i seguia

per la dreta travessant el carrer de l’Aurora (B) i per l’esquerra (A) seguint

la llera del riu.

Bifurcació davant el Parc de les Pubilles

El recorregut de tot el camí des de Pas de Piles fins a la Llacuna és de 34 km i

té un desnivell de 500 metres.

Extret d’un treball realitzat per Pere Rovira, Carles Querol i altres historiadors.

Joan A. Feixas Colomer

El traçat doble a casa nostra

Carrer de l’Aurora (ara del Molí)


El dia 16 de maig del 2013, el Saló de recepcions de l’Ajun-tament d’Oviedo va acollir un emotiu homenatge a la ca-tedràtica de Geologia i Petrologia de la Universitat de dita ciutat i referent internacional, la torrelavitenca Rosa M. Es-bert i Alemany (morta el 2011), en el qual es va descobrir la placa del carrer de la ciutat que inmortalitzarà el seu nom. Tan el primer tinent d’alcalde Jaime Reinares, com la cronista oficial de la ciutat d’Oviedo, Carmen Ruiz-Tilve (que també tindrà un carrer amb llur nom), varen glossar la seva figura. Hi era present el qui fou el seu marit i també geòleg, Modesto Montoto; els dos fills i les seves mullers; i les quatre petites nétes. Aquestes van recordar algunes de les anècdotes més entranyables de la seva àvia, de la qual se sentien molt orgulloses. Una va dir que quan era més petita es pensava que la iaia treballava netejant catedrals, i que després va saber que el que feia era descobrir perquè la pedra estava bruta i feta malbé per a curar-la. També van explicar com els cuinava macarrons, sopes i escalopes; els ensenyava a cosir botons, a fer pa de pessic i a llegir, hàbit que –digueren– ella els havia inculcat, ja que era una acèrrima lectora i enamorada dels llibres.Van acompanyar l’acte les dolces notes d’un violoncel to-cant El cant dels ocells del mestre Pau Casals, símbol de pau i llibertat, i símbol nacional català; i va ser presidit pel primer tinent d’alcalde d’Oviedo, junt amb el rector de la universitat, el degà de la facultat, altres excompanys i alumnes...Afegir, que al mateix dia 16, a l’aula de la Facultat de Ge-ologia de la Universitat, el Grupo Español de Conserva-ción, adscrit a l’International Institute for Conservation, la Universitat d’Oviedo, la Facultat de Geologia, el Ministeri d’Educació i Cultura i altres, va celebrar la jornada de Con-servación del Patrimonio “Rosa Esbert in memoriam”.

Pere Rovira i Alemany

Un carrer amb el nom de la geòloga i petròloga Rosa M. Esbert i Alemany a Oviedo

HISTÒRIA

L’emotiu acte, al saló de recepcions de l’Ajuntament d’Oviedo.

La placa del carrer d’Oviedo que inmortalitzarà el nom de la Rosa M. Esbert. Amb la presència del primer tinent

d’alcalde i la cronista de la ciutat, el vidu marit, els dos fills i les seves mullers i les quatre nétes.

Premis “La Mar de Lletres”El passat 2012 vaig afrontar el petit repte de concursar als XII Premis “La Mar de Lletres” que des de fa una colla d’anys convoca la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Calafell (Baix Penedès). Hi ha tres apartats: un sobre Poemes de Mar; un altre sobre Contes de Nadal; i un tercer de recer-ca i investigació per a la recuperació de la memòria històrica, el Premi de Recerca Climent Rollan, que s’ha de basar en un testimoni biogràfic o autobiogràfic, sobre experiències vi-tals i concretes d’una persona real. Feia poc temps que havia aconse-

guit, via internet, una foto del famós personatge torrelavitenc Llorençó o campaner Llorenç que, per cert, em va fer molta il·lusió i molta gràcia. Ja he publicat retalls de la seva vida als programes de Festa Major dels anys 2004 i 2005, basats en escrits del meu pare (U2007). Ara podia ampliar un xic la cosa amb altres passatges de la seva vida explicats pel meu pare, fer una introducció al personatge, i amanir-ho a més amb una foto del seu barri nadiu del Vilet a principis del segle XX, i la foto trobada per inter-net (de l’any 1933) per arrodonir-ho. I

així ho vaig fer, i tot seguit vaig enviar el treball.

Val a dir que aquesta foto, ampliada, la vaig dur al Centre Sociosanitari Ri-card Fortuny de Vilafranca, on estava ingressada la meva mare (U2012), i l’hi vaig ensenyar, tot preguntant-li si reconeixia el personatge. I la mare, a les acaballes de la vida, però amb el cap força clar encara, no va dubtar quan va contestar quasi a l’instant: “El Llorençó!”. Segur que al pare també li hagués fet molta il·lusió si l’hagués pogut veure.


La meva sorpresa va ser a finals de novembre, quan una trucada de la Conselleria de Cultura de Calafell em feia saber que la biografia havia estat declarada guanyadora del primer pre-mi per part del jurat, petit premi que vaig recollir el 2 de desembre en un acte cultural i entranyable celebrat al Museu Casa Barral, al Passeig Marítim de Calafell, i que vaig dedicar al meu pare, ja que fou ell qui havia escrit alguns dels trets més significatius ex-plicats, i de paraula me n’havia afegit altres; i així s’ha transmès de retruc a la meva i posteriors generacions.

Donat que –com he dit– força vicissi-tuds d’aquest personatge humil i al-hora entranyable i popular ja han es-tat publicades, sí que ara vull almenys ensenyar la foto recuperada, que de moment és l’única que tenim d’ell; i com a record històric local. Vagi aquí:

És una fotografia recuperada a través d’internet on podem veure al cam-paner Llorenç, als seus 51 anys, tres abans de morir. Es tracta d’una foto titulada Campaner i sagristà de Lavit amb campana i creu a l’aplec de la Santa Creu del Castell. És al castell de Claramunt, l’any 1933, i el seu autor

és Pere Ferran Bosch, facilitada el 04-1934 pel mossèn Pere Bosch, i corres-ponent a l’àlbum E.M.C. (Estudi de la Masia Catalana), de l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya.

Presa al castell de Claramunt (damunt la Pobla de Claramunt, a l’Anoia), a l’Aplec de la Santa Creu, que se ce-lebra des de temps immemorials. És una festa religiosa en què es beneeix el terme des dels quatre punts cardi-nals, a fi de protegir els seus habitants de les inclemències del temps, de les pestes..., i facilitar de pas bones colli-tes. Abans se celebrava el 3 de maig, i actualment s’ha traspassat des de fa uns anys al dia 1 del mateix mes.

Podem veure a la foto, de rerefons i mig desdibuixades, dues dones as-segudes als merlets del castell. I en primer terme, al nostre protagonis-ta, amb una campana en una mà, i una pesada creu amb peu a l’altra. I també la vestimenta: espardenyes de pinxo, pantalons (potser de vellut), armilla i una americana que li va molt gran i baldera, de ben segur d’algú que l’hi havia donat (de vella) i que ell aprofitava. No porta la característica barretina morada al cap (que només es treia per dormir), de ben segur per-què estava en un acte festivo-religiós, on era preceptiu que els homes es traguessin el capell, barret, gorra o barretina; i les dones, a l’inrevés, es

HISTÒRIA

Recollint el premi biogràfic sobre el “Llorençó o campaner Llorenç” al Museu Casa Barral del Passeig Marítim de Calafell, de

mans de l’alcalde de Calafell, de la consellera de Cultura, i altres, a la festa dels XII Premis “La Mar de Lletres“(4 de desembre del 2012).

tapessin el cap amb una negra man-tellina.

El Llorençó o campaner Llorenç es deia Llorenç Ribas i Raventós, i va néi-xer al barri del Vilet, al poble llavors de Lavit, l’any 1882, poc abans de la invasió del flagell de la fil·loxera, i va morir el 20 d’octubre del 1936, en plena Guerra Civil, als 54 anys d’edat.

A principis del 2013 he trobat un do-cument del diari La Veu de Catalunya (extret de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-Biblioteca de Catalu-nya) de data 5 i 6 de febrer del 1927 (el Llorençó tenia uns 45 anys), que parla de la Festa Major de Terrassola i la devoció a Sant Pau. I, entre altres coses, parla una mica del Llorençó. El fragment diu així:

“...Hi assistiren totes les autoritats, es féu la processó de consuetud, sense mancar-hi l’exadministrador i ex-fos-ser, el conegut tipus popular d’en Llo-rençó, el qual, amb la seva barretina, no pot mancar com una nota típica.”

Qui vulgui rellegir tots els retalls his-tòrics del treball sobre el Llorençó, pot entrar al web de l’Ajuntament de Calafell, entrar a Serveis i d’aquí a Cultura, apartat Concursos i Premis, i d’aquest a Premis la Mar de Lletres, on està publicat el treball en qüestió en format PDF.

Pere Rovira i Alemany


He trobat notícies d’un alcalde de Terrassola que practicava de-tencions de veïns –fins i tot pistola en mà– i els tancava al a presó. I que prohibia balls i carnestoltes, i feia tancar cafès i tavernes (sí, sí, us ho podeu ben creure). Com veurem, tant va ser notícia que les seves atzagaiades i alcaldades arribaren fins a un periòdic de Madrid! Sembla que els veïns es donaven a la festa i als balls. I com més prohibició irracional, doncs més gresca.Per altra banda, i en dates no gaire llunyanes, i que en part potser hi té alguna cosa a veure, hi ha el cas del jutge de Terrassola Pau Miquel i Rosich (antecedent de Cal Perico, nascut al 1831), que va tenir seriosos problemes amb alguns veïns. Però el problema realment era un altre en aquell cas: els diners. Eren anys de bo-nança econòmica propiciada pels bons resultats i la feina dels molins paperers, cosa que féu que els caps de setmana sorgís l’hàbit del joc, amb apostes amb diners, i a vegades no pas pocs.Terrassola era el centre comercial i lúdic on es reunia, principal-ment els caps de setmana, la gent d’ambdós pobles, tant de Ter-rassola com de Lavit, que –tot i encara separats– conformaven ja una sola comunitat. Era tal la fal·lera de molts caps de família que alguns hi perdien bous i esquelles. Aquest problema féu que algunes mares de família acudissin a l’alcalde i al jutge, supli-cant-los que es prohibissin els jocs de cartes amb diners, ja que algunes es trobaven els dilluns sense perquè el cap de família se’ls havia gastat, i fins i tot havia empenyorat propietats. Aquest greu problema féu que alcalde i jutge, a contracor però ben as-senyadament, prohibissin el joc. La reacció dels pares “jugadors empedreïts” quina va ser? Doncs que un dia agafaren el jutge, que vivia a Terrassola, a la casa on avui viu la Berta Sabé, i que anys abans havia estat taverna (abans havien viscut a Cal Fureta, baixant al molí de Cal Roda) i, arrossegant-lo, el van portar a la riera del Bitlles per tirar-lo pel penya-segat que hi ha quasi al davant mateix, a tocar de Cal Pau Veí, davant de l’avui Caixa Penedès; la cosa no va reeixir perquè qui l’havia d’empènyer es va fer enrere a l’últim moment. Després d’aquells fets, la família comprà els terrenys on el 1887 construïren la casa que de tota la vida hem conegut com Cal Perico, a Lavit, ran de carretera, que va fer de posada o fonda per a viatgers i cavalleries. Val a dir que la casa de Cal Met, amb cafè i sala de ball (construïda entre el 1877 i 1880), durant aquells anys era regentat precisament per un germà del Pau, en Jaume Miquel, nascut el 1827. Suposo que quan les coses van bé hi ha més festa i disbauxa. I en aquest context trobem un alcalde que, qui sap si per un cato-licisme exacerbat o per partidisme polític –hi havia el partit dels de dalt (rics o de dretes) i el més nombrós dels de baix (pobres o d’esquerres)–, va actuar de manera dèspota i fora de lloc, prohi-bint balls i tancant cafès i tavernes a tort i a dret. No en sabem el nom, però tan anormal va ser que n’ha quedat constància a la premsa escrita. La tres notícies que he trobat documentades, diuen així:L’escena á Terrasola del PanadésL’Arcalde de aquell poble que déu ser un home de molt mal humor va ficarse al cap que’ls séus administrats durant lo dia de Carnestoltas no s’havian de divertir, y maná que ningú ballés y que ningú s’atrevís a sortir al carrer ab careta a la cara.Alguns vehins de Terrasola, per no contravenir las disposicions del séu Pantorrillas, y al mateix temps per no estarse de ballar ¿quina te’n van fer?... Van dirigirse al vehí poble de Lavid, ahont no’s coneixen tan absurdas pretensions.Y respecte a las caretas, ja que no podian durlas a la cara, van posárselas al clatell.De manera que al anarse’n camí de Lavid, las caretas semblava que feyan ganyotas al alcalde de Terrasola.L’Esquella de la Torratxa núm. 687, any 14, 11 de març del 1892.

Balls, saraus i jocs de cartes a la darrera dècada del segle XIX a Terrassola

Otro fusteguerasEn Terrasola, pueblo de la provincia de Barcelona, hay un alcalde que da quince y raya al de Madrid en eso de cometer desafue-ros y alcaldadas. Vean ustedes cómo procede el monterilla de Terrasola:Se conoce, dice La Publicidad, de Barcelona, que no quiere aquel bajá que su nombre permanezca mucho tiempo en la oscuridad, pues, según nos comunica nuestro corresponsal de dicho pueblo, el día 26 por la noche detuvo personalmente al dueño del Café d’en Met, encerrándole en una dependencia de la casa Consis-torial, junto con un hijo de aquél que no quiso abandonar a su anciano padre.Luego, seguido de sus escopeteros, recorrió las calles de su aduar, mandando cerrar cafés y tabernas, e intimidando a los vecinos para que se retirasen a sus casas y como encontrase a un vecino del pueblo de Lavid que tomaba el fresco a la puerta de una casa, le dijo:– Tú, a Lavid inmediatamente.Y viendo que aquél se mostraba algo rehacio en obedecerle, co-gióle por un brazo y le llevó a un cuartelucho inmundo que sirve de cárcel.¿Pero hay por ahí una autoridad superior que ponga coto á los desmanes de esos tiranuelos de aldea?El País, Madrid, 2 de juliol del 1892.

Por fin parece que al célebre alcalde de Terrasola le han convenci-do de que no le iba bien el papel de déspota en caricatura.Días pasados estuvo ausente del pueblo y al regresar se enfure-ció al saber que sus administrados habían bailado en la plaza, y como al día siguiente se repitiese el baile al aire libre, se presentó en la plaza, armado de una pistola, y quiso detener a tres perso-nas, lo que dió lugar a un escándalo mayúsculo, pues el vecinda-rio en masa protestó de ello, hasta que por fin una persona de prestigio, y que reviste el carácter de autoridad judicial, respondió al alcalde y le demostró lo erróneo de su proceder, siendo tan convincentes sus palabras, que el alcalde dirigió la suya a la mul-titud y dijo que en adelante podían los vecinos divertirse de día y de noche, sin necesidad de permiso.La Publicidad, 3 de juliol del 1892.

Tot i ser anys del flagell fil·loxèric, de lluita i de replantació, po-dem veure com les festes seguiren igual –fins i tot més airades, potser a causa de les prohibicions–, segurament per l’impuls de la indústria paperera, en la qual treballaven membres de gairebé totes les cases. Podem veure que encara una habitació servia de presó. Era el cafeter encara en Jaume Miquel, antecedent de Cal Perico? Podria molt ben ser, ja que tindria 65 anys.

NOTES (paraules del castellà):Aduar: Petita població de beduïns, i formada per tendes o cabanes.Bajá: A Turquia, qui obtenia mandat superior (avui en dia és un títol honorífic).Fustegueras: Cognom (que a l’article deu relacionar amb algun perso-natge amb aquest nom i semblants maneres de fer i actuar).Monterilla (alcalde de monterilla): L’alcalde d’algun llogarret, sobretot si és pagès o camperol.

AGRAÏMENTS:Al Ramon Arasa, de Cal Perico, sobre el jutge de Terrassola, antecedent de casa seva, de la qual també en parla la Montse Torres a les seves des-cripcions de Masies de Torrelavit.

Pere Rovira i Alemany, del Grup de Recerques El Podall

HISTÒRIA


Enric Sagnier i Vilavecchia (Barcelona, del 21 de març del 1858 a l’1 de setembre del 1931), fou un arquitecte català molt prolífic que la història no ha valorat prou, a causa de diversos factors, com veurem. Ell va ser qui va dissenyar les nostres es-coles, capdavanteres en el seu temps per a un poblet rural com el nostre, gràcies –com sabem– a la donació altruista dels germans Ràfols, fills del poble.Des del 14 de setembre del 2011 al 8 de gener del 2012 es va dur a terme una exposició al Caixafòrum de Barcelona ti-tulada La ciutat de Sagnier: modernista, eclèctica, i monumental, que recollia la seva dilatada obra, acompanyada de di-verses conferències. També es va editar un llibre amb la seva principal obra. Tam-bé n’hi ha un altre de gran format i luxe. Evidentment, les nostres escoles no hi surten; deuen ser una obra menor. En tot cas, sabem que foren dissenyades per ell, al final de la seva etapa; i que encara avui, a qualsevol forà que ens visita i les veu per primera vegada li fan bona patxoca. Podríem dir que Sagnier fou l’arquitecte de les famílies riques de Barcelona, dels aristòcrates, de la burgesia de la ciutat comtal, on construí grans xalets, esglé-sies, escoles, fàbriques, bancs, clubs... I també de l’església i les seves ordes. En-cara que també en podem trobar edificis escampats per diversos indrets de Cata-lunya, com Sabadell, Igualada, Castellde-fels, Monistrol de Montserrat, Montcada i Reixac, Arenys de Mar, Vic, Sant Pere de Ribes, Sitges, Manresa, Tarragona... Per Espanya, trobem obra seva a València, Sant Sebastià, Sevilla, Barbastre (Santuari el Pueyo) i La Rioja (Monestir de Valva-nera). Fins i tot a Perth (Austràlia) té una obra.Al nostre Gran Penedès (Alt i Baix Penedès i Garraf) trobem obra a Sitges (Casa Isabel Ferret), Sant Pere de Ribes (l’acabament de l’església parroquial de Sant Pere, i la masia Mas Solers, avui reconvertida en restaurant i escola de restauració, i que durant uns anys vam conèixer com a Gran Casino de Barcelona), Vilobí (església de Santa Maria), Santa Margarida i els Mon-jos (església de Santa Maria). Algunes de les esmentades obres foren fetes també pel seu fill Josep Maria Sagnier Vidal i al-tra gent de l’equip. A la propera Masque-fa (Anoia) també podem veure l’església de Sant Pere.Quant a Barcelona, l’enumeració seria in-finita, però podem posar alguns exemples prou coneguts, com el temple del Sagrat Cor del Tibidabo; l’edifici de la Nova Du-ana; el Palau de Justícia, al passeig Lluís Companys; l’edifici central de La Caixa a la Via Laietana; la Casa Evarist Arnús (el Pinar), al damunt de la plaça inferior del funicular del Tibidabo, a la serra de Collse-rola; la casa Garriga Nogués al carrer Di-putació; la casa Pascual i Pons i la casa

Enric Sagnier i Vilavecchia

Ramon Mulleras al Passeig de Gràcia; la casa Dr. Genové a la Rambla; la casa Ban-ca Arnús, avui seu del Banc Central Hispa-noamericà, a la plaça de Catalunya... per anomenar-ne només alguns. Entre els ja desapareguts, podríem enumerar l’antic Hotel Colon, el Real Club Marítim, l’Arc de Triomf d’Alfons XIII, el Frontó Barcelo-ní, el Palau de les Diputacions de Montju-ïc. També l’església de Montcada i Reixac i l’antic Via Crucis de Montserrat (cremats durant la Guerra Civil), o el pavelló de les Províncies Catalanes de l’exposició Ibero-americana del 1929 a Sevilla, entre altres.En la seva dilatada carrera arquitectònica, destaquen tres etapes: la primera, d’un estil eclèctic monumental i grandiloqüent; la segona, en què s’atansa al modernis-me, amb influències de l’art rococó; i la tercera, classicista d’influència francesa. Només a Barcelona capital, té documen-tats gairebé uns 300 edificis monumen-tals (una bestialitat), cosa que fa que sigui l’arquitecte que més ha construït per a la ciutat comtal (potser no el més original, però sí el més prolífic). De fet, va treballar en un dels períodes més pròspers, tan pel que fa a l’arquitectura, com a l’urbanisme (època del Pla Cerdà), amb la bonança econòmica de la segona meitat del segle XIX, sobretot amb el comerç amb les co-lònies espanyoles d’Amèrica i de les Illes Filipines.Se l’ha oblidat bastant a causa de la seva forta vinculació amb l’Església i amb els

HISTÒRIA

Enric Sagnier i Vilavecchia (1858-1931), arquitecte que va dissenyar les escoles

dels germans J. i J. Ràfols del nostre poble. Fou un dels arquitectes més destacats

de finals del segle XIX i començaments del XX, de l’Eixample barceloní i la

Barcelona moderna. Home de rigor pressupostari i de gran capacitat de treball,

que se l’havia oblidat injustament, i que fa poc se l’ha rescatat i se l’ha

honrat per la seva gran i dilatada obra.

sectors polítics conservadors. Va arribar dues vegades a ser diputat provincial; també fou nomenat arquitecte diocesà de Barcelona i del monestir de Montserrat i la catedral de Barcelona. Fins i tot el papa Pius XI li va concedir el títol de marquès de Sagnier, a part d’altres títols honorífics.També va rebre nombroses medalles i premis; fou membre de diverses entitats culturals, com el Cercle Artístic Sant Lluc, l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, el Centre Excursionista de Catalunya; fou vocal de la Junta de Museus, conseller de la Caixa d’Estalvis de Barcelona...Com he dit, va treballar principalment en encàrrecs de la burgesia i l’Església. La seva obra s’emmarca principalment entre finals del segle XIX i inicis del XX, època de construcció a la ciutat comtal de grans mansions senyorials encarregades per la burgesia catalana, car es travessaven dies de gran bonança econòmica, sobretot –com he dit– pel comerç amb Amèrica i les illes Filipines.La seva especial vinculació amb els salesi-ans va fer que construís diverses esglésies i col·legis religiosos; i també parròquies als barris obrers del voltant de Barcelona.A Barcelona, hi podreu veure molta de la seva obra. Un exemple és que podeu visi-tar dos museus propers un de l’altre que s’ubiquen en cases construïdes per ell: el Museu del Modernisme Català (lligat a la seva obra i el seu temps, amb pintures, escultures, mobiliari i arts decoratives), al carrer Balmes, 48, edifici projectat per Sagnier entre 1902 i 1904, i que en prin-cipi va servir com a magatzem de l’empre-sa tèxtil Fabra i Coats; i la Fundació Fran-cisco Godía, a la casa Garriga i Nogués, al carrer Diputació, 250, bastida també al tombant dels segles XIX al XX, on a més del museu de pintures, talles d’art romà-nic i medieval, ceràmica..., podreu admi-rar les quatre figures femenines esculpi-des a la façana, l’escalinata de marbre, la claraboia de vidres policromats, el vitrall paisatgístic, columnes, terra de marbre blanc i habitacions amb mosaics de dife-rents colors.Podeu estendre molt més el coneixement de la seva obra, ja que és immensa, i vincular de retruc els seus edificis al del nostre grup escolar. Suposo que els ger-mans Ràfols, pels cercles en què es movi-en, deurien trobar la influència necessària per aconseguir els serveis de tan acreditat arquitecte per a Torrelavit, per aixecar un edifici escolar tan digne, de grans dimen-sions, en un poblet tan petit; amb quatre àmplies aules, una gran sala de teatre i dos amples pisos per als mestres. Unes escoles que al seu temps van ser l’enve-ja dels altres pobles veïns i de més enllà. Vagi des d’aquí el nostre reconeixement.

Pere Rovira i Alemanydel Grup de Recerques El Podall


ESPORTS

El divendres 14 de juny l’Ajuntament de Torrelavit, a través de la Regidoria d’Esports, va oferir un acte de reconeixe-ment a les patinadores del Centre d’Esports Torrelavit per haver quedat classificades en primera posició de la compe-tició de Jespe en la modalitat de xous. L’alcalde, Ramon Ri-era, va insistir en la importància de la pràctica de l’esport, molt especialment de l’esport en equip, per tots els valors de comporta. A més va destacar el fet que les competi-cions són una manera més de donar a conèixer el nostre

Reconeixement a les patinadores del CET

poble i va encoratjar les joves esportistes a continuar es-forçant-se per tal de superar-se. Les patinadores van ser obsequiades amb un diploma.

L’acte també va servir per homenatjar a les patinadores que han quedat classificades en la modalitat d’individuals, a les quals també se’ls va fer entrega d’un diploma, i tam-bé hi va haver un reconeixement per a les tres entrenado-res del club.

Les patinadores del Centre d’Esports Torrelavit han partici-pat un any més a les competicions de Jespe de patinatge artístic en la modalitat d’individuals, en la qual han obtin-gut molt bons resultats. La primera fase es va celebrar el 17 de febrer a Torrelavit i la segona va ser el 17 de març a Sant Pere de Riudebitlles. Tenint en compte la puntuació obtinguda a les dues competicions, la classificació va que-dar de la següent manera:

Júlia Raventós, 1a Programa Curt ind. prebenjamí BMeritxell Martí, 1a Programa Curt ind. prebenjamí CMartina Puertas, 2a Programa Curt ind. benjamí AAina Montserrat, 3a Programa Curt ind. benjamí AJessica Rus, 3a Programa Curt ind. benjamí BAnna Raventós, 1a Programa Curt ind. aleví BLaia Roca Cuatrecases, 1a Programa Curt ind. infantil BMariona Compte, 1a Programa Curt ind. infantil CClàudia Piris, 1a Programa Curt ind. juvenil CJudit Mallofré, 2a Programa Curt ind. juvenil C

També, com cada any, les alumnes de patinatge del CET han participat en una altra competició a nivell comarcal, la modalitat de xous en grups, en què a més de la dificultat

Classificacions patinadores del CET



del ball es valoren altres aspectes com la sincronització de les patinadores, la vistositat de les coreografies i el vestu-ari. Es va celebrar el 21 d’abril a Vilafranca i el grup que competia en la categoria de secundària va quedar classi-ficat en primer lloc. El ball portava per nom Revivint l’es-criptura i la coreografia estava dirigida per les monitores Clara i Esther. L’espectacularitat de la posada en escena, l’elegància del vestuari i la perfecció tècnica amb què es va desenvolupar el ball van ser definitius per poder passar per davant de grups com el de la Granada, guanyadors en diverses ocasions. El grup que competia en la categoria de primària amb la coreografia titulada Escull de coralls va quedar en novena posició.Amb la seva il·lusió i el seu esforç, aquestes nenes han de-mostrat que des d’un poble petit com Torrelavit es poden aconseguir moltes coses, gràcies a l’esforç, la constància i la dedicació. Des de l’Ajuntament, la nostra més sincera felicitació per la feina ben feta, estem orgullosos de tenir un club com el CET que fa possible que any rere any pu-guem seguir practicant aquest esport i arribar fins on som ara. Felicitats a totes les alumnes, perquè s’ho mereixen.


El primer cap de setmana de juliol vam celebrat la 21a edició de la Festa de l’Esport amb més participació que mai. Com és habitual els darrers anys, una de les activitats més concorregu-des ha estat la cursa, en la qual han participat 298 corredors.Les activitats de la Festa de l’Esport es van encetar el divendres al vespre amb una marató d’esports aquàtics per a joves a la piscina municipal, que va tenir un gran èxit de participació, i amb un partit d’hoquei de veterans. Durant el matí de dissabte es van jugar diferents partits de futbol sala juvenil, cadets i veterans, es van fer diverses partides d’escacs i ping-pong i com a novetat també es va jugar a bàdminton i voleibol. Una de les acti-vitats més concorregudes del dissabte al matí van ser les activitats organitza-des per l’hípica de Torrelavit, que per segon any ha participat de manera to-talment desinteressada en la Festa de l’Esport. Els més menuts de la família van participar en una gimcana, una cursa de ponis, van poder visitar les instal·lacions i gaudir d’una demos-tració de salts. Els pares més atrevits també van tenir l’oportunitat de fer una passejadeta a cavall. Per tancar el matí es va fer una remullada popular a la piscina amb pilotes gegants, ja que va ser un cap de setmana d’in-tensa calor i el cos ho demanava.La tarda de dissabte es va encetar amb una cursa de natació crono-metrada. Pocs minuts després de les

21a Festa de l’Esport de Torrelavit

una trentena de persones, diversos partits d’hoquei i futbol sala infantil, una exhibició de patinatge artístic i una partida de bitlles catalanes en-tre Torrelavit i Sant Pere. A la piscina es va fer una sessió d’aquagim. Tots els participants de l’edició d’enguany van ser obsequiats amb una bossa amb el logo de la festa dissenyat per Jordi Rossell.Des de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Torrelavit es valora molt positivament l’elevada participa-ció en aquesta 21a edició de la festa de l’esport, més de 600 persones, i ja es comença a pensar en noves activi-tats de cara a la propera edició.L’Ajuntament agraeix la col·laboració desinteressada de tots els voluntaris participants en l’organització de la cursa, sense els quals no s’hagués pogut dur a terme, i de tots els col-laboradors i patrocinadors: Diputació de Barcelona, Pdm Gifts, Casal de la Gent Gran de Torrelavit, Casal de Cul-tura, Jordi Rosell, Foto Font, Bon Preu Esclat, Bases Esports Solà, Segura Viudas, Fundació Ametller, Floristeria El Jardinet, Electricitat Joan Romeu, Tripijocs, Consorci de Promoció Turís-tica de l’Alt Penedès, Atletisme Ca-talà, Centre d’Esports Torrelavit, Ser-vei Jove Dinamo, Naturtime, Aneto, Fleca-pastisseria Cal Camilo, Podium, Fusteria Feixas, Hípica Sportslavit, Je-sús Montserrat, Manolo Rojano, El Racó del Pago i El Forn d’en Pep.

Marçal Font

ESPORTS

Marçal Font

6 es va donar el tret la sortida a les curses infantils d’un i dos quilòme-tres respectivament i en les quals hi van participar 46 nens i nenes. Una hora més tard, a les 7 de la tarda, es va donar el tret de sortida a la 34a edició de la Cursa de Muntanya en la qual van participar 252 corredors de diferents edats provinents de dife-rents indrets de la geografia catalana. El primer classificat, Antonio Godoy Caro, del Club Pratenc, va aconseguir completar el recorregut en tan sols 41 minuts i 2 segons. La primera classi-ficada femenina va ser Sílvia Gironès Bausa, del Club Fondista Llobregat, que va completar el recorregut en 53 minuts i 5 segons. Pel que fa a cor-redors locals, n’hi van participar 13. Els primers classificats locals en la categoria masculina van ser Jaume Domènech en primer lloc (45 minuts i 52 segons), en segon lloc Marçal Montserrat (51 minuts i 13 segons) i en tercer lloc Lluc Vidal (53 minuts i 41 segons). Pel que fa a la categoria femenina local, la primera classificada va ser Olga Pons (1 hora i 10 minuts) i la segona Lídia Rojano (1 hora i 15 minuts). La cursa de muntanya és una de les activitats més multitudinàries de la Festa de l’Esport de Torrelavit i cada vegada compta amb més parti-cipació, tot i que el recorregut és for-ça dur.Les activitats es van reprendre diu-menge al matí amb una caminada popular en la qual van participar

BREUS

Banc de Sang a TorrelavitL’1 de juliol el Banc de Sang va ser a Torrelavit perquè tot-hom qui ho volgués pogués fer la corresponent donació de sang. En total 25 persones van passar per les instal·lacions del consultori mèdic municipal, de les quals 22 van passar favorablement totes les proves per poder donar sang i 3 no ho van poder fer. El Banc de Sang tornarà a Torrelavit el proper mes d’octubre.

Sardina Fresca un any mésEl proper dia 31 d’agost, últim dissabte d’aquest mes d’es-tiu, com és habitual a les 9 del vespre, a la pista polivalent de la zona esportiva (o al pavelló en cas de pluja) es farà la sardinada popular acompanyada de les cançons del grup local Sardina Fresca. Com és habitual, els tiquets del sopar es podran adquirir al Forn del Pep. La diversió està garan-tida, no us ho deixeu perdre!

Les sardanes de l’11 de setembre canvien de diaAquest any no hi haurà sardanes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya l’11 de setembre, tenint en comp-te que hi ha l’activitat de la cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana en la qual participaran un gran nombre de veïns del nostre poble (més de 200). Des de l’Ajuntament s’ha decidit canviar la ballada pel diumenge 15 de setembre a les 12 del migdia, d’aquesta manera qui ho vulgui podrà participar a les dues activitats sense que se superposin. Un altre dels canvis serà l’empla-çament, ja que les sardanes es faran al parc de la Font de les Pubilles, on a aquesta hora hi haurà molta més ombra i serà més agradable estar-hi. Com sempre, hi esteu tots convidats.

El Casal de la Gent Gran visitarà AstúriesEl Casal de la Gent Gran de Torrelavit està preparant un viatge a Astúries per al proper mes d’octubre. Està previst visitar Gijón, Cangas de Onís, Covadonga, els Picos d’Eu-ropa, Luarca, Cudillero, Oviedo, Villaviciosa, Lastres, Avilés i Tudela, fent aturada als monuments, museus, esglésies i espais més destacats. L’allotjament serà en un hotel de Gijón. El preu per persona és de 490 e i inclou estada de 5 nits a l’Hotel Begoña de Gijón, pensió completa durant tot el viatge amb begudes incloses, guia acompanyant durant tot el viatge, assegurança, visites guiades a Oviedo i Avilés, entrades segons programa establert i servei d’autocar. Les inscripcions es poden fer al Casal de Cultura fins al proper 13 de setembre.

Mostractiva a TorrelavitTorrelavit acollirà la propera edició de la Mostractiva que cada any es fa en un poble de la comarca de l’Alt Pene-dès i que reuneix la gent gran dels diferents casals de l’Alt Penedès. L’anunci es va fer en el transcurs de la trobada d’enguany celebrada a Olèrdola el 12 de juny passat. En el transcurs de la Mostractiva hi ha una exposició de treballs realitzats amb diverses tècniques lliures per la gent gran dels casals de la comarca, una exposició amb les imatges presentades al concurs de fotografia “Mirades des de l’ex-periència” adreçat a la gent gran i es fa també un reconei-xement a les persones grans amb mèrit que han destacat per alguna de les seves activitats realitzades en l’àmbit de la gent gran o en l’àmbit cultural i social més proper. Tot plegat s’amenitza amb alguna actuació a càrrec d’artistes o grups folklòrics del municipi i amb un petit refrigeri per a tots els assistents. Tot i que la data concreta encara no s’ha donat a conèixer, probablement serà dins el mes de juny de l’any vinent.

La revista El Cep

us desitja

bona Festa Major

i bones vacances!

Documents

EL CEP · 2019. 5. 20. · El 14 de març l’Ajuntament de Torrelavit va celebrar un ple extraordinari per portar a aprovació el pressupost munici-pal per a l’any 2013. El consistori