329

5 d

e fe

bre

r de

20

10

sumari

La reforma del mercat de la Lli-bertat i de la plaça Lesseps ha activat de facto en les últimes setmanes quatre noves superi-lles de vianants (les anomenades A2, A3, A4 i B5) i en la primera d’aquestes zones ja hi ha projec-tada la peatonalització de la Riera de Sant Miquel i de la seva conti-

nuació pel lateral de la plaça Gal.

la Placídia que ha ocupat en els últims anys el mercat provisional de la Llibertat. A les superilles B3 i B4, vinculades a l’entorn de la plaça Lesseps, els projectes s’estan quadrant amb consultes amb les escoles Vedruna i Reina Violant i amb veïns de la zona, ja

que inclouen canvis de sentit. La proposta del Districte passa per invertir el sentit del carrer Trilla i el tram de Pérez Galdós que va entre Santa Àgata i Betlem i ta-llar el tram de Pérez Galdós entre Maurici Serrahima i Betlem

Pàgina 7

Tres anys després del primer informe tècnic, dimecres es va posar la primera pedra al pro-jecte de l’antiga sala Cibeles, que l’estiu del 2011 està previst que estreni el desdoblament del sa tu radíssim CAP Sant Ant o ni Maria Claret, a més de 32 ha-bitatges assistits per a gent gran i un pàrquing. Un projecte for-ça minvat respecte l’inicial.

Pàgina 8

10DOCUMENTS

Avenç editorial d��Egosurfing*�, de Llucia Ramis

12MÚSICA

La Fontana acollirà una marató solidària amb Ràdio Pica

El 50% de superilles de la Vila, a punt

CAP i pisos

de la Cibeles,

l’estiu de 2011

ISSN - 1695-4793

ÈRIC LLUENT

ARXIUARXIU

de Gràcia

2

5 de febrer de 2010l�independent

Avui dedicarem aquest dependent a les grans biografies, amb dues perles. La primera: excompanys de classe d�EGB i BUP del nostre regidor ens han explicat que als durs anys setanta, al Pedagògium San Fernando del carrer Bruniquer, Guillem Espriu es feia dir Guillermo, i no pel cognom com molts d�altres, per diferenciar-se del seu cosí germà Jordi. I dues: el solar de la Cibeles desperta sentiments a tot-hom, però més a l�excap de comunicació del Districte, Isabel Montaner. Hi va néixer son pare. Quan era casa.

ADRECEU LES VOSTRES CARTES, AMB UN MÀXIM DE 15 LÍNIES, INDICANT EL VOSTRE NOM, ADREÇA, TELÈFON I DNI A: L�IndependentC/ LA PERLA, 31 BAIXOS - 08012 BCNO BÉ A independent@debarris.com. TAMBÉ LES PODEU FER ARRIBAR A TRAVÉS DEL NOSTRE PORTAL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

La proposta en ferm de tancar perimetralment el Park Güell amb un sistema de màquines cancel.ladores, amb l�objectiu de reduir a la meitat el nombre de visitants que rep, deixa sobre la taula un mar de dubtes per resoldre que incomo-den molt als veïns, que titllen de surrealista la decisió de l�Ajuntament. La manca de consens d�aquesta mesura entre el consistori barceloní i els veïns de la Salut �que reclamen insistentment un reforma dels accessos i aspectes com el manteniment i la seguretat del parc- ha creat un estat de confusió generalitzat que afecta una de les principals atracci-ons turístiques de la capital catalana i, no ho oblidem, un dels pulmons verds del districte de Gràcia. Si bé la regidora de Medi Ambient barcelonina, Imma Mayol, ja ha anunciat que els veïns gaudiran de lliure accés a la zona monumental del parc, la pregunta que molts habitants del barri es fan és quin sistema s�instal.larà per permetre aquesta entrada diferenciada a la dels turistes. Qui serà considerat veí del Park Güell? Els de Camp d�en Grassot, Penitents i la Vila seran designats com a usuaris naturals del parc? I els ciutadans de Barcelona? A més, les

associacions de La Salut temen que aquesta acció de l�Ajunta-ment es converteixi un primer pas per, en un futur, acabar establint un tiquet de paga-ment per a l�entrada al parc, una proposta que es dona-va gairebé per feta fins que

l�alcalde Jordi Hereu va fer marxa enrere assegurant que mai s�havia plantejat com a opció definitiva. L�argument principal de la regidoria de Medi Ambient és la necessitat de reduir substancialment el nombre de visitants, passant dels quatre milions anuals actuals a poc més de dos milions. En aquest sentit, és interessant preguntar-se si l�Ajuntament i els organismes de promoció del turisme de la ciutat rea-litzaran un procés per rebaixar l�interès que desperta l�obra gracienca de Gaudí arreu del món. En cas contrari, si la demanda de visites es manté, els ac-cessos al parc es poden convertir en punts d�acumulació de milers de turistes emprenyats per la impossibilitat d�entrar al Park Güell, amb els problemes de mobilitat que això pot suposar per a una zona col.lapsada ja a dia d�avui. I la darrera qüestió, és adient la instal.lació de nous bars a cinc punts del parc? Tot plegat, converteix l�escultura del drac de Gaudí i tota la gran zona verda que l�envoltat en un parc ple de dubtes.

Ara que a poc a poc es van apagant els ecos de la polèmica generada al voltant de la proposta de l�ajuntament de Vic de ne-gar l�empadronament als immigrants �sense papers�, convindria reflexionar so-bre una de les conseqüènci-es de l�esmentada polèmica. S�han fixat amb quina velo-citat hem passat de parlar de l�escassa ètica professio-nal del senyor Díaz Ferrán i dels sous d�escàndol dels nostres banquers a sentir

a la dreta més dura cridant que els immigrants són els culpables de la manca de recursos públics i del molt dura que està sent la crisi econòmica per als treballa-dors del país? Fins ara hi havia un ampli consens al voltant de la idea que aquesta crisi venia de molt a dalt, de la cobdícia de bancs, multinacionals i centres financers. No obstant això, hem vist com la dreta econòmica i política del país ha aprofitat el debat per assenyalar als immigrants com els autèntics culpables de les penúries econòmiques de la població. Davant d�aquest fet, on eren les veus de sindicats i

Porto tota la vida treba-llant durament i pagant els impostos que em pertoquen, perquè crec que és l�obligació de tots els que vivim en aquesta societat contribuir al bé comú. El fet que jo ara hagi d�esperar als 67 anys per jubilar-me quan

una altra persona 10 anys més gran sí que ho podrà fer, és símptoma que alguna cosa han fet malament els governants d�aquest estat espanyol. No anem bé, però què hi farem... Seguir aguantant fins que la cosa peti.

Jordi R.

La producció dels creadors de La Bruguera està cada cop més valorada i els seus personatges han estat objecte de diversos estudis i publicacions. Mai, però, s�ha abordat un estudi dels personatges femenins bru-guerians. Els personatges principals de les històries Bruguera són majoritàriament mas-culins i, només en algunes comptades ocasions, aparei-xen personatges femenins protagonistes. En general, els personatges femenins se situen en un pla secundari com a dones, mares o filles de... i responen als este-reotips més tradicionals i habituals. Ara bé, entre tots aquests personatges ben arquetípics n�apareixen d�al-tres com les entranyables Hermanas Gilda, la malvada Doña Urraca, l�estrafolària Abuelita Paz i o l�aventurera Sígrid que són ben originals i peculiars. A les pàgines de La Bru-guera no és difícil trobar treballs d�alguns creadors com Manuel Vázquez, que amb el seu humor i punt de vista crític ridiculitzen i cap-giren les imatges femenines i masculines més estereoti-pades. Amb el seu to còmic subvertien i subverteixen encara els models i rols d�homes i dones més esta-blerts.

Personatges Bruguera

Imm

igra

ció i

cir

si

Fin

s a

ls 6

7

Un parc de dubtesSara Reñé

Els accessos al parc es

convertiran en punts

d’acumulació de

turistes emprenyats

partits polítics afirmant sense complexos una obvietat com que tant els treballadors autòc-tons com els immigrants són víctimes d�una crisi econòmica que els ha caigut a sobre sense merèixer-ho?

Aitor Carr

l�independentde Gràcia

3

5 de febrer de 2010

què en penseu...

el bloc

staff

És una mala mesura perquè, a banda que suposarà dificultats econòmiques als cinemes, hi ha molt poca gent que vagi a veure pel.lícules doblades al català. El que cal fer és fomentar les ver-sions originals i anar superant el doblatge. Aquí és on caldria invertir.

Debora Camanyeshistoriadora

Quim Cornelleseducador social

Marga Lahozquiromassatgista

Carlos Borrego professor

La llei és una bona mesura, perquè veure cinema en català és un dret que hem de tenir i del qual ara no gaudim al 100%. Crec que hi ha demanda de més cinema en català i que, per tant, és correcte fomentar-ne l�oferta.

Obligar no pot ser mai la solu-ció. El que seria necessari són més subvencions i fomentar l�interès de la gent pel cinema en català. Això ja s�ha aconseguit amb la televisió, que té una ofer-ta normalitzada en català i cal avançar en el camp del cine.

Sóc partidari de no doblar cap pel.lícula. I en el cas dels subtítols, posats a fer-la grossa, podriem fer com a Suïssa que subtitulen en dos idiomes, i així hi hauria sempre el català i el castellà i fora problemes.

Grau, Marc

�Esforça�t en el teu quefer/ com si de cada detall que pensis/ de cada paraula que diguis/ de cada peça que posis/ de cada cop de martell que donis/ depenguès la salvació de la humanitat/ perquè en depèn, creu-ho�. Aquests versos de Joan Maragall i l�Albatros de Peter Green van servir un trist dia d�abril de 1999 a Collserola per acomiadar Marc Grau, el pare del rock fet a Catalunya, el mestre cauteritzador que va saber cicatritzar amb les seves produccions la fonda ferida acomplexada que enca-ra ara impedeix que els segui-dors de Manolo García ho siguin també dels Pets. Més de deu anys després, l�esforç sobretot dels seus fills Marc i Joan, dignes hereus guitarris-tes de son pare, va aplegar a Bikini fa uns quants dies tots els corrents musicals darrere de la lluita contra el càncer, la malaltia que es va endur Grau als 45 anys. Hi era gairebé tothom (El Último de la Fila en diferents trossets a desgrat de seguidors vinguts d�ar-reu de l�Estat, Els Pets, Lax, Jordi Batiste, Joan Masdeu dels Whisky�ns). La millor interpretació? Els Lax amb Eva, la peça instrumental del Marc que va dedicar a la seva dona, absent al Bikini.

LA PERLA, 31, 08012 - BARCELONA

TEL. 93 217 44 10

EDITA: DEBARRIS, SCCL

DIRECTOR: ALBERT BALANZÀ

AMB EL SUPORT DE:

ÉS UNA INICIATIVA DE: AVV VILA DE GRÀCIA, DEBARRIS I GRÀCIAWEB. CONSELL DIRECTIU: ALBERT BALANZÀ, JORDI GASULL, JOAN LOU. DIRECTOR LOCAL: ALBERT BALANZÀ. REDAC-TORA EN CAP: MARIA ORTEGA. REDACCIÓ: ELENA ALBOUY, CARINA BELLVER, ADRIÀ COR-TADELLAS, CLARA DARDER, MERITXELL DÍAZ, LÍDIA HARO, ÈRIC LLUENT, LAURA MILLAN, PATRICIA MONGE, ANDREA RODOREDA, XAVI TEDÓ, UNAI VELASCO, MARC VIDAL. MAQUE-TACIÓ: SERGI LOU. COL.LABORACIONS: JOR-DI ALBERTÍ, ÀLEX BOSCH, LLUÍS BOU, FERRAN CASAS, ÀNGEL GARRETA, PEP GORGORI, MIKE IBÁÑEZ, GERARD MARISTANY, PERE MARTÍ, SERGI MARTÍN, JOAN MILLARET, VÍCTOR NU-BLA, SERGIO OLIVEROS, EVA PIQUER, ROGER ROFÍN, TRISTRAM, RAFEL VALLBONA, VOCALIA DE LA DONA DE L�AVV. FOTOGRAFIA: NONA CODINA, JORDI MARCH, JOAN PERRAMON, JAVI SORIA. PUBLICITAT: SANDRA GAMBOA (692 601 261). DISTRIBUCIÓ: CET LABOR-90. IMPRIMEIX: CG CANIGÓ S.L.

DIPÒSIT LEGAL: B-32478-00DISTRIBUCIÓ CONTROLADA PER PGD

Alb

ert Balanzà

NÚM. 329

NÚM. 329

...de les quotes de català a la nova llei del cinema?

ET SEMBLA BÉ QUE LA NOVA LLEI DEL CINEMA FIXI QUOTES DE CATALÀ?

Text i fotos: Maria Ortega

tribuna

La Sedeta, el consens necessari

El procés participatiu endegat sobre la proposta d�ubicar-hi un equipament que albergués un centre de serveis socials, un espai per a joves i un altre per a entitats sense que es perdés espai de lleure a la plaça, va tenir una notable par-ticipació que va omplir el saló de plens del Districte. Tothom va poder donar la seva opinió amb respecte a les diferents posicions. Cada grup va esco-llir el seu portaveu, el qual va explicar a tots els assistents les conclusions. El procés continua amb opi-nions o propostes a l�adreça participagracia@bcn.cat. La propera cita és el dia 17 de febrer on es farà la devolució de les propostes i es debatran les conclusions. Si el format participatiu va reei-xir, quin va ser el contingut? La majoria de les aportacions són crítiques vers el projecte propo-sat pel Districte. Les raons son múltiples. Permeteu-me, però, començar per allò que el debat va visualitzar, entre els qui ve-uen el projecte com necessari i els que no: els punts d�acord.1.- La necessitat d�un centre de serveis socials al Camp d�en Grassot-Gràcia Nova que doni resposta a les prestacions i drets derivats de la Llei de Serveis Socials i a la Llei de la Dependència. El barri té 35.000 habitants (moltes petites ciu-tats de Catalunya no arriben a aquesta xifra) amb una tendèn-cia a l�envelliment superior a la mitjana, el 29 per cent de la

David Companyon, conseller d�ICV-EUiA adscrit a Camp d�en Grassot-Gràcia Nova

JAVI SORIA

població és gent gran (7.423), de la qual més de 4.000 són majors de 75 anys i d�aquests prop de 1.500 viuen soles amb un índex de solitud del 33,6%. Al mateix Grassot, més de 2.000 persones sobreviuen amb uns ingressos inferiors a 1 vegada l�IPREM (500 euros), la majoria gent gran i

2.500 ho fan amb menys de 900 euros.2.- La necessitat de reformar, dignificar... l�espai per a joves ubicat sota les grades de la plaça. El joves de Grassot-Gràcia Nova, d�acord amb el pla d�equi-paments del Consell de la Joven-tut de Catalunya, han de tenir un espai públic on poder desenvolu-par les seves activitats.3.- La necessitat de reformar la

plaça en un espai més integrador i accessible. Les propostes eren variades: millorar l�espai físic, els espais infrautilitzats, l�accessi-bilitat, les barreres arquitectòni-ques, el paviment, enllumenat, bancs, etc.4.- La necessitat de preservar en la memòria comuna el que va significar la reivindicació veïnal que impedí la construcció de pi-sos i va salvar La Sedeta com un conjunt d�equipaments (escola, institut, centre cívic, espai de joves...) i un espai de lleure.La proposta del Districte de completar aquesta anella d�equi-paments amb un altre de serveis socials �en un espai qualificat urbanísticament com d�equipa-ments - no ha estat ben acollida o no ha estat prou ben explica-da. Les raons són variades, s�ha vist com una pèrdua, no com un guany i un mínim consens de l�entorn comunitari és imprescin-dible per emprendre una refor-ma d�aquest abast. També hi ha hagut molt de �pebre� tot apel.lat

a la por: s�ha fet córrer que hi aniria un centre per drogoadic-tes �quelcom impossible doncs hauria d�estar ubicat en un en-torn hospitalari de salut mental i mai al voltant de tres escoles- ; �volen edificar la plaça� (???); hi ha qui entén la plaça com el seu pati particular; hi vol un pàrquing per revaloritzar els pisos... Al projecte li manca, també, el consens polític entre els grups municipals. Cal reconstruir-lo partint d�allò en el que estem d�acord. El PAD de Gràcia ens marca el full de ruta i el Camp d�en Grassot-Gràcia Nova no pot deixar passar l�oportunitat de tenir un equipament de serveis socials, reformar la pla-ça, dignificar i obrir a tothom d�espai de joves. Calen soluci-ons i no passen per ajornar el debat, ni per deixar-ho per més endavant. El procés participatiu ens ha de donar alguna de les claus, tindrem més opinions o i alguna enquesta que s�està fent aquests dies.Cal construir ponts que perme-tin l�acord. Naturalment, si el que és vol és derrotar l�adver-sari, no en trobarem. Si posem els interessos del veïns i veïnes per sobre del càlcul partidista, segur que tenim punts d�acord que ens permetran visualitzar el debat veïnal i la política (la cosa pública) com quelcom enriquidor, amb intercanvi d�arguments, que permetin mi-llorar les condicions i la qualitat de vida de les persones... de la gent gran, dels joves i dels usuaris i usuàries de La Sedeta, un dels equipaments de més prestigi que traspassa les �fron-teres� de Gràcia.

Si posem els interessos

dels veïns per sobre del

càlcul partidista, segur

que tenim punts d’acord

l�independentde Gràcia

4

5 de febrer de 2010

L�INDEPENDENT NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D�OPINIÓ D�AQUEST SETMANARI

l�enquestal�enquesta

la setmanatribunaElsa Bernat, sociòloga

Ester Casals

Lluís Bou

Vida de barri Més que �Ventdelplà�

Les pròximes eleccions catalanes seran apassio-nants. Tot i la gran desafecció que apunten les enquestes, no s�ho creguin, tindran més drama-tisme que Vendelplà. Més d�un polític se n�haurà de tornar a casa l�endemà dels comicis i en algun partit s�obrirà una crisi enrabiada. Aquest cop és segur que Catalunya amb aquestes eleccions tria el futur per una dècada.Si no suma el tripartit i José Montilla no repeteix a la presidència, farà com Emilio Pérez Touriño, aquell dirigent del PSOE gallec que la nit electoral va anunciar que plegava de la política perquè

va perdre les eleccions. Un president derrotat no es pot quedar al seu grup parlamenta-ri perquè impedeix la reno-vació obligada. Un president, o presideix o se�n va a casa. Serà molt interessant veure qui aspira a liderar el PSC en

cas de derrota. S�ha parlat molt de Carme Chacón, però estiguin pendents també de Montserrat Tura i Antoni Castells, dels movi-ments que facin els pròxims mesos.A CiU, Artur Mas ja ha anunciat fins i tot en públic que aques-ta és la seva aposta definitiva, i que arriba a la presidència en aquest tercer intent o bé es retira. Tot dependrà doncs de si aconsegueix una majoria folgada, que eviti que el tripartit sumi. No hi ha en aquests moments a CiU moviments successoris, perquè ara com ara totes les enquestes pronostiquen que Mas

presidirà la Generalitat. Però han circulat els noms de Lluís Recoder, Oriol Pujol, Felip Puig i no cal dir el de Josep Antoni Duran com a hipotètics substi-tuts, si el tripartit repetís.El tercer partit on hi haurà relleus si li van malament les

coses és ERC. En aquest cas, la crisi apareixerà si els republicans han d�abandonar el govern amb un retrocés electoral seriós. Al partit es dóna per fet que Joan Puigcercós haurà de plegar en aquest cas, i que hauran de buscar un nou líder. Joan Ridao po-dria ser el relleu, a no ser que aparegués un segon nom ara com ara desconegut.Ni a ICV ni al PP no es preveu cap canvi sigui quin sigui el re-sultat. Els seus dirigents polítics s�estrenen en aquests comicis, no són diputats al Parlament, i això els beneficia. Si les coses van malament per a Joan Herrera sempre hi haurà la sospita de quin pes haurà tingut en els suposats mals resultats d�ICV la controvertida gestió de Joan Saura i Francesc Baltasar. I en el cas d�Alícia Sánchez Camacho, com és habitual en el PP català, mai un dirigent ha caigut per qüestions internes catalanes, sinó per les directrius del carrer Génova de Madrid.

A les pròximes eleccions

catalanes més d’un

polític se n’haurà de

tornar cap a casa

Serà molt interessant

veure qui aspira a

liderar el PSC en cas

de derrota electoral

OPINIÓ

ÈRIC LLUENT

Jo em llevava abans de les set del matí i agafava dos autobu-sos per arribar a l�escola. En sortir de classe, a més a més, mai venia cap a Gràcia. No feia vida al barri amb els amics i ara, que han passat uns quants anys, m�adono de com n�hagués estat de còmode i fàcil per mi anar a l�escola del barri, jugar a les seves places i fer esport en els seus clubs. A tot Barcelona s�han de potenci-ar els barris, els beneficis són enormes i molt diversos. El més important són les relacions que deriven de fer vida al barri, una xarxa social pròxima ens pot ajudar en molts moments. Fer vida amb els teus veïns comporta proxi-mitat i fomenta la solidaritat. És per això que cal implicar-se amb el barri, ja sigui en asso-ciacions o simplement aprofi-tant els recursos que aquest ens dona, anar al mercat del barri i a les seves botigues i, sobretot, potenciar aquest model amb els nens, fer-los créixer al barri genera una xarxa de relacions tant per a ells com per als seus pares. Existeixen també grans benefi-cis de tipus econòmic i ecolò-gic. Reduir els desplaçaments comporta un estalvi molt gran, tant de temps com de diners, a la vegada que es genera molta menys contaminació, i cal tenir en compte que la sostenibilitat global ha d�estar precedida d�una sostenibilitat local. El primer pas és sempre el més proper. I, en aquest sentit, Gràcia és una vila que ens permet seguir aquest model de sostenibilitat,perquè gaudeix

de les infraestructures necessà-ries, no presenta greus con-flictes i, a la vegada, disposa d�una àmplia oferta d�oci. Però presenta alguns inconvenients. �Gràcia cada dia és més cara�, sento dir a tot arreu, i és cert. No només els lloguers, que

són desorbitats i acabaran fent que molts joves graciencs ens veiem obligats a abandonar el barri o viure en pisos de 30 metres quadrats pagant un llo-guer altíssim. Cada dia surt més cara la vida a Gràcia sobretot

si ens comparem amb d�altres barris de la nostra ciutat. Això està clarament condicionat pel camí que fa un temps hem agafat. És el preu a pagar per voler ser un barri sempre a l�última, on es multipliquen les botigues de disseny i les grans marques en detriment del petit comerç. Si volem una Gràcia amable, que potenciï el model de barri cal que recuperem l�essència tan característica que sempre ha tingut. Com? La veritat és que és difícil plantejar una solució, passa pels veïns però també, i sobretot, per les administracions. No és fàcil, alguna idea em ve al cap, tot i això no acabo de trobar la solució. Però s�accepten pro-postes.

Cada dia surt més

cara la vida a Gràcia,

sobretot si es compara

amb d’altres districtes

l�independentde Gràcia

5

5 de febrer de 2010

reportatge

PolíticaEl Districte no té data per al consell rector

de Ràdio Gràcia, 14 mesos després de l’últimL�òrgan de participació es reuneix amb periodicitat anual, que no es compleix

El passat 15 de desem-bre de 2008, a la sala de pintures del Districte, a la primera planta, es va reunir l�últim consell rector de Gràcia, un dels òrgans de participació menys actius de la Vila, i pocs dels participants d�aquella última reunió recorda a hores d�ara ni tan sols els temes que s�hi van tractar. El Dis-tricte no té data per a la nova reunió.

Assegura que té 90 anys d�edat i 67 de vida. La diferència són els 23 anys que va pas-sar entre reixes durant el franquisme. El poeta comunista Marcos Ana va presentar divendres les seves memòries a l�espai La Fontana.

ALBERT BALANZÀ

“Intentarem que no arribi el mes de març sense que s’hagi fet la convocatòria”. Amb aquest to lacònic s’expressava aquesta set-mana el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació del Districte, Xavier Barberà, que també té deures acumulats per al mes de febrer amb la segona reunió del grup de treball de No-menclàtor de Gràcia, recentment constituït.El consell rector de Ràdio Gràcia, que serveix per aprovar pressupos-tos i nous projectes de l’emissora, va començar a funcionar el 2001 i en nou anys no ha arribat a cele-brar més que una desena de reu-nions. La fase més activa d’aquest òrgan de participació del districte va ser durant el mandat d’Albert Musons com a vicepresident i conseller de Cultura i Mitjans de Gràcia. Al costat del Consell Ciu-tadà, el consell rector de la ràdio municipal és l’òrgan que té una periodicitat fixada més àmplia, de

Marcos Ana és el represaliat polític que més anys va passar a les presons franquistes: dels 19

caràcter anual, però, a la vista de les últimes convocatòries, tampoc es compleix.Al marge de la incomoditat ma-nifesta que han expressat en pri-vat diversos càrrecs municipals pel mal funcionament del consell rector, qui més ha aixecat la veu ha estat l’oposició. Els portaveus de CiU i ERC al Districte, Carles Agustí i Àlex López, han coinci-dit a assenyalar que el problema està vinculat a “la mala política comunicativa del Districte”. En l’última reunió del consell rector es va aprovar un projecte perquè les escoles de Barcelona i de Grà-cia fessin tallers de ràdio en hora-ri de matins.

fins als 42. Divendres, la Funda-ció Alternativa i els Joves d’EUiA, que es proclamen hereus de la se-va lluita, li van retre un homenat-ge a l’Espai Jove La Fontana, en el marc de la qual va presentar el seu llibre de memòries Decidme cómo es un arbol. Una obra que el director del Memorial Demo-cràtic de la Generalitat, Miquel Caminal va definir com un “crit de vida des de la presó” i que, com explica el seu autor,“s’ha obert camí al cor i al pensament

No hi ha setmana que a Grà-cia no hi hagi una comissió, un consell o qualsevol reunió sec-torial i aquesta dinàmica con-trasta amb la llarga periodicitat dels plens de districte (cada tres mesos) i amb l’encara més eterna periodicitat del consell rector de Ràdio Gràcia o el con-sell ciutadà (anuals). Aquesta setmana, per exemple, dimecres

hi va haver consell de salut amb la presència de la consellera del govern català, Marina Geli. A les divuit comissions, però, ara s’hi ha afegit el grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia i encara està pendent, fruit d’un pacte entre el PSC i ERC en el Pla d’Actuació de Districte (PAD), la constitució del con-sell de Nous Graciencs.

ARXIU

CEDIDA

UN MOMENT D�UNA TERTÚLIA POLÍTICA A RÀDIO GRÀCIA

MARCOS ANA SIGNANT LLIBRES DURANT L�ACTE A LA FONTANA

Divuit comissions i el consell

de Nous Graciencs, pendent

Darrera la lluita de Marcos Ana

A.B.

de la gent, que és el que volia”. De fet, el poeta va assegura ser “un privilegiat” perquè sempre té presents a tots els homes i dones que han lluitat com ell i no han tingut l’ocasió de ser homenat-jats, és per això que ell els porta metafòricament de la mà en cada acte públic. Durant la seva intervenció i da-vant un auditori de prop de 300 persones, Marcos Ana va assegu-rar que l’objectiu del llibre no és la venjança, sinó la justícia i va fer

una crida a “revitalitzar la lluita per les idees”. Al seu torn, la res-ponsable d’organització d’Alter-nativa Jove-Joves d’EUiA, Remei

Gómez,va expressar la voluntat de la formació de “ser altaveu de la memòria democràtica en-tre la gent jove”.

breusCiU engega la campanya Idees pel canvi

Les agrupacions locals de CDC i UDC, amb una reunió dels seus respectius presidents, Víc-tor Cullell i Eugeni Rodoreda, han fet públic aquesta setma-na l’inici de la campanya Idees pel Canvi de cara a les properes eleccions al Parlament. A banda de la constitució d’un comitè estratègic electoral, les primeres accions conjuntes que es duran a terme durant aquest mes de febrer serà la instal.lació de pa-rades informatives en diferents punts del districte, així com tro-bades amb destacades persones de diferent àmbit sectorial de Gràcia amb càrrecs electes de la federació nacionalista.

El propietari de la Llibreria Euro-pa del carrer Sèneca, el líder ne-onazi Pedro Varela, torna a tenir en marxa des de divendres passat un nou procés judicial per difusió del genocidi amb els llibres que publica i ven. El fiscal li demana dos delictes de difusió d’idees que justifiquen el genocidi i un altre, de provocació de l’odi i la discri-minació racial. Varela va admetre que era el propietari i també l’edi-tor d’una gran quantitat de llibres que parlen sobre la Segona Guer-ra Mundial i la ideologia nazi, pe-rò va assegurat que no compartia el pensament de la majoria de llibres que ven. Ara bé, a pregun-tes de l’acusació, no va reconèixer l’holocaust El ministeri públic demana quatre anys de presó i 6 mil euros de multa.

La Llibreria Europa, de nou al banc dels acusats

Tres-centes persones homenatgen el poeta antifranquista

l�independentde Gràcia

6

5 de febrer de 2010

SocietatEl tancament perimetral del Park Güell està previst abans de finals d’aquest anyS�establirà un límit màxims d�uns 7.000 turistes al dia i els veïns en quedaran exempts

Cap a finals d�any, l�Ajun-tament preveu tenir enllestit el ja anunciat tancament perimetral de la zona monumental del Park Güell, que restringi-rà l�accès al recinte amb l�objectiu de preservar-lo de la massificació turísti-ca. Així, Medi Ambient es-tablirà una cota màxima d�uns 7.000 visitants al dia, que hauran de reser-var entrada per veure la salamandra gaudiniana. Els veïns, que queden exempts d�aquesta regu-lació, s�oposen al tanca-ment amb torns.

CARINA BELLVER

L’Ajuntament ha aparcat, de mo-ment, la idea de cobrar per entrar al Park Güell però ha accelerat la necessitat de posar límits a l’en-trada massificada de turistes per preservar el patrimoni. Tant és ai-xí que a l’abril presentarà als veïns la proposta tècnica que estudia tancar el recinte monumental a partir de màquines cancel·ladores que regulin l’entrada de visitants, unes obres que començarien des-prés de l’estiu i que estarien en-llestides abans de finals d’any.“El Park Güell rep 4 milions de visites a l’any, més que la Sagra-da Família o l’Alhambra deGra-nada, i això és insostenible per al futur del recinte. El nostre objectiu és reduir a la meitat les 14.000 visites diàries que supor-ta el parc i mantenir l’entrada gratuïta”, ha reiterat la regidora

de Medi Ambient, Imma Mayol, a L’Independent. El que encara no sembla decidit és el mecanis-me que utilitzaran els veïns per accedir-hi.Medi Ambient estudia la pos-sibilitat d’unes targetes o d’un mecanisme tàctil, semblant als que incorporen alguns polies-portius municipals. Unes mesu-res, però, que continuen rebut-jant els veïns, els quals s’oposen al tancament amb torns del recinte. “Són propostes surre-alistes. A més, el perill és que, un cop tancat, facin el parc de pagament”, assegura Quim Tor-res, portaveu de la comissió La Salut-Park Güell.

Els alumnes d’enter 10 i 12 anys de les sis escoles de l’en-torn del Park Güell han ela-borat un decàleg que recull les mesures bàsiques per garantir un bon ús del parc. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel Districte i especialment enfoca-da als turistes. Els punts que es recullen en aquest document, fruit de l’observació sobre el

terreny dels 250 alumnes invo-lucrats, prioritzen la necessitat de tenir cura tant de la vegeta-ció com de l’obra arquitectòni-ca de Gaudí, encara que també es recullen idees sobre baixar el to o ser amables amb els altres visitants. El més sorprenent és el punt que especifica que cal-dria demanar permís a algú si se li vol fer una foto.

ARXIU

L�AJUNTAMENT BUSCA RSTRINGIR LES VISITES A LA ZONA MONUMENTAL DEL PARK

Decàleg de bons usos i civisme

al Park pensat per a turistes

M.O.

Engegat el procés de prematricu-lació escolar, que s’allargarà fins al proper 16 de febrer, el Consorci d’Educació de Barcelona ja ha fet públic que a Gràcia s’ofereixen per al proper curs fins a 3.080 places. En concret, 1.009 d’aquestes pla-ces són en centres públics – 754 d’educació infantil i primària i 255 en els quatre centres públics d’educació secundària-, mentre

que les 2.071 restants són en cen-tres privats o concertats – 1.481 d’infantil i primària i 590 de se-cundària. Òbviament, el gruix més important de places s’ofereix a P3 i a primer d’ESO perquè són grups que es creen de nou.Un cop enllestida la fase de pre-matrícula, aquestes places es dis-tribuiran, en el cas dels centres públic i concertats d’infantil i primària, seguint el criteri de les àrees territorials de proximitat,

Els centres escolars de Gràcia ofereixen

3.080 places en la prematriculacióDel total de places, 1.009 són en centres educatius públics

que no es circumscriuen al que es pròpiament Gràcia. Així, aquesta mesura permet cert ball de places entre districtes, de manera que determinats alumnes dels barris propers a Gràcia també poden optar a alguna de les 3.080 pla-ces, d’igual manera que algunes famílies gracienques podran sol-licitar plaça en districtes veïns, sempre que el centre escollit que-di dins de la seva àrea de proximi-tat territorial.

Foguerons és el primer dia de l’any que es poden veure actuar els Castellers de la Vila de Grà-cia després de les vacances d’hi-vern. Aquesta actuació arriba aviat dins del que és la tem-porada castellera i, per tant, la colla encara no arrisca amb construccions de dificultat. Malgrat això, dissabte passat es van notar els nervis del debut, ja que els Catellers de la Vila de Gràcia van haver de desmuntar el 2 de sis en dues ocasions. Un treballat 4 de 6 amb l’agulla va tancar l’actuació. La propera sortida de la colla serà el 14 de febrer, amb motiu de Santa Eulàlia, a la plaça Sant Jaume.

CEDIDA: MONTSE TORRES

crònica blavaJordi Ràfols

breus

L’escola Bailèn comença a dei-xar enrere la provisionalitat, si bé encara s’instal·la en els mò-duls prefabricats de la plaça del Poble Romaní, divendres va tancar el procés de selecció dels seu nom definitiu i L’Univers va ser la proposta escollida. Aquest nom evoca, segons els seus im-pulsors, la tradició humanista de l’escola lliure i el lliurepensa-ment i té connotacions de curi-ositat, imaginació i ciència.

Els veïns de la Sedeta han con-vocat una assemblea oberta per tal de començar a fixar les bases de la seva negativa al projecte de reforma de la plaça, que preveu la construcció d’un nou equi-pament de serveis socials i que, de moment, no compta amb el suport polític suficient per tirar endavant. La trobada serà di-marts a la Sedeta.

L�escola Bailèn tria L�Univers com a nom definitu

L�oposició al nou projecte de la Sedeta pren forma

El Parc Sanitari Pere Virgili en-cara la recta final de la segona fase de reformes. Aquesta setma-na ja ha entrat en funcionament el pàrquing i s’ha obert al públic la plaça en superfície i, de cara a mitjans de febrer, està previst finalitzar les escales mecàniques i l’obertura de l’accés amb cotxe per l’avinguda de Vallcarca.

El nou pàrquing del Pere Virgili ja està operatiu

de Gràcia

7

5 de febrer de 2010l�independent

ALBERT BALANZÀ

La reforma del mercat de la Lli-bertat i de la plaça Lesseps ha activat de facto en les últimes set-manes quatre noves superilles de vianants (concretament les ano-menades A2, A3, A4 i B5) i en la primera d’aquestes zones ja hi ha projectada de manera immediata la peatonalització de la Riera de Sant Miquel i de la seva continu-ació pel lateral de la plaça Gal.

la Placídia que ha ocupat en els últims anys el mercat provisional de la Llibertat.

A les superilles B3 i B4, vincula-des a l’entorn de la plaça Lesseps, els projectes del Districte s’estan quadrant amb consultes amb les escoles Vedruna i Reina Violant i amb veïns de la zona, ja que in-clouen canvis de sentit als carrers implicats. La proposta del Dis-tricte passa en aquesta zona per invertir el sentit del carrer Trilla i el tram de Pérez Galdós que va entre Santa Àgata i Betlem i ta-llar directament el tram de Pérez

ENCREUAMENT DEL TORRENT D�EN VIDALET AMB EL CARRER CONGOST

Galdós entre Maurici Serrahima i Betlem. L’argumentari, segons es va apuntar en la comissió de Mobilitat de la setmana passada al costat de la resta de dades, re-marca que Pérez Galdós no ha de ser una alternativa a Torrent de l’Olla i que s’ha de reduir enca-ra més el trànsit a Trilla, a banda que la peatonalització de la zona donarà més seguretat al trànsit escolar que hi ha al voltant de l’escola Vedruna.

La meitat de les superilles de la Vila estaran en funcionament en dos mesosLa peatonalització s�imposa en sis nous espais, es tallarà Pérez Galdós i s�invertirà Trilla

El pla de mobilitat de Gràcia encara té obert el debat de les pilones de la superilla C2 a l�entorn del carrer Verdi però segueix avançant amb la conversió dels carrers en plataformes úniques o semiplataformes en què el vianant té un paper prioritari. En dos mesos, el Districte preveu que estiguin activades vuit de les setze superilles.

ÈRIC LLUENT

Quan el 2003 va començar a caminar el pla de mobi-litat de Gràcia, el Districte va quedar subdividit en 28 zones que implicaven els cinc barris de la Vila. Les dues primeres experiències, al voltant de la plaça de la Vila i al voltant de Verdi es van assumir entre el veïnat amb força polèmica, sobre-tot en el segon cas on enca-ra hi ha en discussió la reti-rada de les pilones. L’aposta que ara genera més consens al Districte és un sistema de control de matrícules com el que hi ha a la part baixa de la Rambla de Bar-celona, fet que eliminaria les pilones.

Un terç

del pla de

mobilitat

Carnaval

reivindicatiu

al Camp d’en

Grassot

M.ORTEGA

La comparsa de carnaval de l’Associació de Veïns del Camp d’en Grassot tindrà, aquest any, un punt reivindicatiu contra la gestió de l’equip de govern del Districte. La prolongació de l’espera per la cessió d’un local compartit per les associacions de Passeig de Sant Joan i la del Camp d’en Grassot i la manera com s’està gestionant el pro-jecte de reforma de la plaça de la Sedeta han encès els ànims d’aquests veïns. El setembre van acordar amb el Districte la ces-sió temporal d’un local al pas-satge Alió que, segons el previst, havia d’haver-se materialitzat a principis d’any, però el presi-dent de l’AV Camp d’en Gras-sot assegura que “la gestió con-tinua aparcada”. D’altra banda, el nou equipament anunciat a la Sedeta també preveu un local definitiu per a les associacions de veïns, però, de moment, no compta amb el suport polític suficient per tirar endavant.

de Gràcia

8

5 de febrer de 2010l�independent SOCIETAT

REDACCIÓ

La festa de Sant Medir ja es-calfa motors per tenir-ho tot a punt el proper 3 de març. Divendres passat ja es va cele-brar la presentació, a la seu de la Federació de Colles de Sant Medir, del cartell guanyador del concurs d’enguany, que és obra d’un jove il·lustrador del barri d’El Coll, François Pagès i mostra una genet d’alt del seu cavall blanc repartint caramels i envoltada de parai-gües, l’element ja tradicional amb què la gent recull el mà-xim nombre de dolços a peu de carrer o des dels balcons dels habitatges propers al re-corregut de la cavalcada.

La festa, sense canvis

Com cada any, l’acte central començarà a quarts de nou del vespre des del carrer Sant Salvador fins als Jardinets de Gràcia. El president de la fe-deració de colles ha confirmat que no hi haurà cap canvi

Sant Medir 2010 escalfa

motors i ja té cartell

El CAP i els habitatges per a gent gran

de la Cibeles s’acabaran l’estiu de 2011Hereu posa la primera pedra tres anys després del primer esbós

François Pagès és l�autor de la il.lustracióGràcia estrenarà l�estiu de 2011 el desdoblament del saturadíssim CAP Sant Antoni Maria Claret en quatre plantes del nou centre d�atenció primària que s�aixecarà a l�actual solar on hi havia la sala Cibeles, al número 363 del carrer Còrsega. L�al-calde, Jordi Hereu, i el president i el regidor del districte, Ricard Martí-nez i Guillem Espriu, van posar dimecres la primera pedra del projecte, tres anys després del primer informe tècnic.

A.B.

L’equipament, com ja s’havia apuntat, tindrà la particularitat que afegirà tres plantes per sobre dedicades a habitatge assistit per a gent gran i tres plantes per sota on s’encabirà un pàrquing privat. El projecte es va començar a es-bossar a principis del 2007 des del Districte de Gràcia, aleshores governat per Esquerra. Aquell informe tècnic inicial, amb 40

habitatges de 65 metres quadrats, sense CAP i pàrquing per a 175 cotxes i 50 bicicletes, plantejava a Urbanisme una negociació amb el propietari -l’amo també de La Paloma- que va evitar la instal-lació d’un gimnàs de luxe.A finals del 2007, ja amb govern del PSC a Gràcia, l’Ajuntament de Barcelona va comprar els ter-renys per 7,2 milions d’euros i tres anys després el projecte final ha canviat sensiblement (32 pisos

ÈRIC LLUENT

LA PRIMERA PEDRA DEL NOU PROJECTE A L�ANTIGA CIBELES

EL CARTELL DEL 2010

de 40 metres quadrats, un CAP i 44 aparcaments). El centre ofe-rirà serveis de medicina general, odontologia, treball social, edu-cació sanitària i atenció comu-nitària i tindrà 18 consultes, 50 empleats i àrea polivalent. L’edi-fici s’aixecarà amb façana davan-tera a Còrsega i façana posterior al passatge de Ròmul Bosch, tin-drà una planta altell enretirada i accés independent per als pisos, el CAP i el pàrquing.

substancial respecte l’edició de l’any passat en la festivitat hi-vernal gracienca. Amb l’única excepció del canvi de proveïdor de les tones de caramels que es repartiran durant la festa, que tot i així seguiran sense publi-citat, un dels projectes del nou president de la federació, Jordi Melgarejo.

de Gràcia

9

5 de febrer de 2010l�independent

Si et vols anunciar a la Guia Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia, truca�nsGastronòmica de Gràcia, truca�ns

i t�informarem:i t�informarem:

692 601 261692 601 261

de Gràcia

10

5 de febrer de 2010l�independent

Documents

‘Egosurfing*’

NOVETAT EDITORIAL

�Egosurfing� és el terme que designa la pràctica que consisteix a navegar per Internet a la recerca d�informacions sobre un mateix, amb l�objectiu de trobar-se però sobretot de sentir-se buscat, i per tal de sentir-se viu. L�obra de Llucia Ramis situa un dels seus capítols a la botiga gracienca Cinemascope,

situada al carrer La Perla número 26 i ens en descobreix alguns dels seus secrets.

l�autor

Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977) és escriptora i periodista. El seu debut en la novel.la, Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008), va obtenir el reconeixement de la crítica i el públic. Ha participat també en els reculls col.lectius Odio Barcelona (2008) i Matar en Barcelona (2009). Amb la present obra, Egosurfing, la seva segona novel.la, ha guanyat el Premi Josep Pla 2010.

�Ja no els suportes.Na Sophie menja un donut asseguda

en una de les antigues butaques de fus-ta del cinema Arenas que en Joan Vall re-ciclà per a la seva botiga. La botiga d�en Joan és a Gràcia i es diu Cinemascope. Al vidre de la porta hi ha un cartell on po-sa: �Compro material de col.leccionista�. Les butaques de fusta de l�Arenas són incòmodes, però na Sophie duu tot el dia caminant i està cansada, li fan mal les cames. Menja un donut de color ro-sa, diu que hauria de deixar de menjar aquestes coses. Damunt del mostrador de la botiga, s�escampen àlbums plens de fotografies d�actors, d�actrius, de directors. A darrere, sembla que el pes dels documents, dels llibres, els fulls i les carpetes hagin d�enfonsar una pres-tatgeria que cobreix la paret sencera fins al sostre.

�Tampoc no és això �protesta na Rut.

Vaig passant distretament els pòsters que hi ha la venda, Clockwork Orange, The godfather u, dos i tres, Casablanca, Blade Runner. El timbre de ca meva tam-poc no ha deixat de sonar, avui dematí. M�ha despertat devers les vuit, potser una mica abans. El timbre sonava, he anat fins al porter automàtic, qui és? Qui hi ha? Ningú no contestava.

Un home vestit de marró que fa olor de naftalina entra i pregunta si tenen cintes VHS. En tenen. Vol Porky�s. Aquí té. Dos euros. Gràcies.

�Sempre li passa el mateix �diu na Sophie alliçonadora�. S�enamora com

una burra, i de sobte s�adona que el tio amb qui està és un idiota. Ja ho diuen, que l�amor és cec. I com que na Rut sem-pre va cega... Quan està sòbria, es treu la bena dels ulls, s�adona com anava de desorientada i se n�avergonyeix. Si ets exigent, ho has de ser des del comen-çament. Na Rut és una homo-alcohòlica. Rut: coneixes la teoria que diu que la be-llesa dels nois és directament proporcio-nal al nombre de copes t�has pres?

�Però ell és guapo! �exclama na Rut.Na Sophie provoca:�Qui diu bellesa, diu intel.ligència.

Tu ja m�entens.A la paret, guixats en retolador, hi

ha els autògrafs de na Isabel Coixet, en Jaume Balagueró, en Gonzalo Herralde, en Carles Benpar. Al final, m�ha semblat

sentir algú al porter automàtic. Era la quarta vegada que picaven avui, eren les deu del matí. He preguntat, com les altres vegades, qui és? Algú ha respost: �Babul�, �Dabul�, �Abdul�, alguna cosa així.

�I ara què faràs? Casar-te? �pre-gunta en Joan Vall després d�haver venut la cinta VHS al senyor Naftalí. El seu germà Pere porta ulleres i té una barba espessa i despentinada que no li tapa el llavi inferior. Seu en una cadira al costat del mostrador, és una cadira d�escola, i espera inte-ressat la resposta de na Rut. De tant en tant, fotografia na Sophie amb una càmera digital.

�No puc casar-me! �rebufa ella. Està dreta, com jo, i revisa les sa-marretes que hi ha penjades en una crossa. Les samarretes duen estam-pats títols de pel.lícules, dibuixos enginyosos, caricatures de direc-tors. D�aquí una hora és el concert del seu cantautor i ningú no vol acompanyar-la. Té l�orella esquerra

inflada i vermella, li bull�. Merda, hauria de treure�m aquesta puta arracada.

A la botiga no hi ha gaire gent. Una parella mira els pòsters, un pseudopunk està interessat en els DVD, un col.lecci-onista pregunta des de la porta si ja ha arribat �allò�. En Joan fa que no amb el cap i el col.leccionista se�n va. També hi ha un altre germà Vall, el més alt dels tres. Es diu Toni.

[...]

Al fons de la botiga hi ha un pati, li diuen el Racó de la Calma. Al pati hi ha un lli-moner i dues cadires de vímet, un banc d�església i una hamaca de lona amb rat-lles de molts colors. L�heura grimpa per les parets fins a un antic colomer on viu un home a qui en Joan només ha vist dos cops en sis anys. Ningú no sap què hi fa, allà dalt. És un d�aquells homes que antigament rebien el nom d�especi-als. Una mica especials, deien. L�home només surt de ca seva a les nits. Les du-es vegades que en Joan l�ha vist ha estat perquè havia de treballar fins molt tard, fent inventari o actualitzant albarans, o alguna d�aquelles coses que es fan a les botigues. Un dels dos cops que el va veure, va decidir seguir-lo. L�home va bai-xar per una escaleta torta de totxos i ciment fins al pati, en Joan va veure la seva ombra a través dels vidres de la porta. Va sortir al carrer i el se-guí, serien les onze de la nit. L�home va anar fins a un pakistanès del carrer Verdi, va comprar menjar, bosses de pata-tes, coca-cola,

plats preparats. Tot d�una després tornà al seu refugi. La seva ombra es projecta-va al terra sota la llum dels fanals.

Sóc al pati de la botiga d�en Joan, sóc al Racó de la Calma. He sortit a fumar, mentre a dins continuen discutint sobre na Rut i el seu cantautor, na Sophie i el seu escriptor, els tres germans i les do-nes del món, i mir el colomer on viu l�ho-me especial. L�home una mica especial. Potser no hi viu, realment. Potser l�home s�hi amaga. No puc saber si els llums de ca seva estan encesos o apagats perquè tapa les finestres amb fustes. Potser és un vampir. Si me miràs a través de les esquerdes, entre dos taulons, jo no ho sabria. Tal volta m�està mirant, ara que faig una calada i el fum puja fins a les llimones de l�arbre. Tal volta veu com na Rut surt darrere meu (la porta de la boti-ga gemega), i s�asseu al banc d�església, em demana un cigarret.

l�independentde Gràcia

11

5 de febrer de 2010

recomanemrecomanemARXIU

8è aniversari del Casal Popular de Gràcia. Immers en el procés de desallotjament, el Casal Popular de Gràcia celebra dissabte el seu vuitè aniversari amb un se-guit d�actes festius que s�inciaran a les 19 h amb un tast de cervesa. A continuació hi haurà sopar de pintxos, l�actuació Homenatge al Genio (imitació d�Eugenio) i música.

Dissabte 6 de febrer, a partir de les 19 hRos de Olano, 39

de disfresses.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17 h

Vine a fer un cafè amb 11-M, la novel.la gràfica.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20), a les 19 h

Festa de Dijous Gras per a la gent gran.CC El Coll (Aldea, 15-17), a les 17 h

Trobada de tabalers i cer-cavila de carnaval.Plaça de la Vila, a les 20 h

Concert: Estable de percus-sió i Jam sesion amb Marcel Xuriat i Carles López.Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia Sant Antoni, 6-8), a les 21.15

Concert: Casanovas.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Cabaret Hofman: Això no és un picnic.Elèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

! Dv 12 de febrerDocumental: Expressions de l�Àfrica negra.Elèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

XXIII Tradicionàrius: Urbà-lia Rurala i la Romàntica de Saladar.CAT (Trav. Sant Antoni, 6-8), a les 22 h

DocsBarcelona: Per un ull de la cara i CalidoscopiCasablanca-Kaplan, a les 17.30 h.

DocsBarcelona Sugar town. The day alter i The edge of dreaming.Verdi Park, a les 17.50 i 18.15 h.

DocsBarcelona: Frédéric BCasablanca Kaplan, a les 18.30 h.

DocsBarcelona Sugar Town. The day afterVerdi Park, a les 19.30 h.

DocsBarcelona: Una carta per a l�Antonio i ÍcaroCasablanca-Kaplan, a les 20.15 h.

DocsBarcelona: Freetime MachosVerdi ParK, a les 21.50 h.

DocsBarcelona: Sol i La ma-leta d�en MichelCasablanca-Kaplan, a les 22

Teatre: Leonci i Lena de George Büchner Lluïsos (Plaça del Nord, 7-10), a les 22 h

Teatre: La encantadora fa-mília Bliss.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h

Concert: FuncoolElèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

! Dg 7 de febrerActe de celebració del 141è aniversari d�El Centre. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 12 h

DocsBarcelona: Freetime Machos i El último aplau-soVerdi Park, a les 16 i a les 19 h

Teatre: La encantadora fa-mília Bliss.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Jam session amb Matteo Sacilotto trio. Elèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 21 h

DocsBarcelona: To shoot an elephantVerdi Park, a les 21.50

Concert: Marc Egea + Hay-den Chisholm.

Contes tradicionals catalans: La cua del dimoniCAT (Trav. Sant Antoni, 4-6), a les 12 h

! Dj 11 de febrerFesta infantil de carna-val.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17h

ACTES

! Dv 5 de febrerDocsBarcelona: You and me i Barraques. La ciutat oblidadaVerdi Park (Torrijos 49), a les 10 i les 12 h

DocsBarcelona: Constantai-ne and Elena. Verdi Park, a les 16 h

DocsBarcelona: El perdón i Ventrada. Casablanca- Kaplan (Passeig de Gràcia, 115), a les 16. 45

DocsBarcelona: The queen and I. Verdi Park, a les 18 h

DocsBarcelona: Una cierta verdad. Casablana-Kplan, a les 19 h

DocsBarcelona: The edge of dreaming i Cooking history. Verdi Park, a les 20 i a les 20.45

Concert: El petit de Cal Eril i Guerbigny. CAT (Trav. Sant Antoi, 6-8), a les 22 h

Teatre: Leonci i Lena de George Büchner Lluïsos (Plaça del Nord, 7-10), a les 22 h

Teatre: La encantadora fa-mília Bliss.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h

Concert: Darlly Maia. Elèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

! Ds 6 de febrerQüestions latents: Noves vi-sions del temps: De l�uni-vivers a les cèl.lules ma-re. Biblioteca Jaume Fuster (Pla-ça Lesseps, 20), a les 12 h

DocsBarcelona: Immersió i Can SandraVerdi Park, a les 16. 30

Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 21.30

! Dll 8 de febrerConferència: Informació geogràfica d�ús ciutadà. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l�olla, 104), a les 19 h

Cicle de versions elèctri-ques: Kaizen duoElèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

! Dm 9 de febrerAula de salut: Envelliment actiu i saludable. Alimen-tació i gent gran, a càrrec del CAP LarrardBiblioteca Jaume Fuster (Pla-ça Lesseps, 20), a les 19 h

Gràcia Jazz session.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Poesia subterrània: Margi-nalia + f.p. Domènech. Elèctric bar (Trav Gràcia, 233), a les 22 h

! Dc 10 de febrerConcert: Tom Hagan i La-zy JuoHeliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Sopar d�hivern ICV-EUiACentre Artesà Tradicionà-rius (Trav. Sant Antoni 6-8), a les 2I h

! Dj 11 de febrerBall de carnaval i concurs

EXPOSICIONS

! Fins al 5 de febrerExposició: Javier Aguilar.IED Barcelona (Torrent de l�Olla, 208)

! Fins al 6 de febrerExposició: Recuperem la memòria històrica.CC La Sedeta (Sicília, 321)

! Fins al 9 de febrerExposició: Vents del sud.LluÏïsos (Plaça del Nord, 7)

! Fins al 10 de febrerExposició fotogràfica d�Èric Garcia: The golden age.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233)

! Fins al 20 de febrerExposició sobre el diàleg intergeneracional: Trans-generacions 2/2.Espai EART (Torrijos, 68)

! Fins al 26 de febrerExposició: Arpilleres ha-bitades de memòria.CIRD (Camèlies, 36)

Exposició: Gestualitat po-pular.CC EL Coll (Aldea, 15- 17)

! Fins al 27 de febrerExposició: Alberto Bañares Historia de una fotogra-fia consumida.Maka Fidy-ka: Volver a la vida. Jo-sep Trias: No pixel.Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Exposició fotogràfica: Can-tos a la naturaleza de Lourdes Delgado.H20 (Verdi, 152)

! Fins al 13 de marçRetrats de família.Tagomago (Sta. Teresa, 3).

! Fins al 26 de marçExposició fotogràfica: Ar-tistes amics.CAT (Travessia de Sant An-toni, 4-6)

! Fins al 29 de marçExposició: Tardi: retrat en negre.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20)

INFANTILS

! Dg 7 de febrerSac de rondalles: Contes al saler.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20), a les 12 h

l�independentde Gràcia

12

5 de febrer de 2010

CulturaL’Espai La Fontana acollirà una marató

musical en solidaritat amb Ràdio PicaMacromassa, Le Petit Ramon, Accidents Polipoètics, Za! o Mil Pesetas, entre els participants

Quasi 30 anys després de les seves primeres emissions, Ràdio Pica fa malabars per po-der continuar en actiu. Gràcia Territori Sonor s�ha solidaritzat amb la més emblemàtica de les ràdios lliures del país i, de cara al proper 5 de març, prepara una marató de música per donar suport econòmic a l�emissora.

MARIA ORTEGA

Des que Ràdio Gladis Palmera i Scanner Fm han abandonat la freqüència 96,6 FM que Ràdio Pica busca inquilins per no haver d’assumir en solitari els costos del manteniment de les emissi-ons. Una situació que se suma a la cursa d’obstacles que, des del 1981, l’any de la seva fundació, l’emissora ha hagut d’anar supe-rant per reinventar-se, a l’espera de canvis en la legislació de l’as-pectre audiovisual que en garan-teixin la supervivència. L’última batalla és la del finançament.Per contribuir a la causa, fins a 15 grups es donaran cita el pro-per 5 de març a l’Espai Jove La Fontana en un concert organit-zat per Gràcia Territori Sonor que s’allargarà entre les 20.00 hores i les dues de la matinada. En total, sis hores de festa amb l’objectiu de recollir fons per contribuir a mitigar els proble-mes de Ràdio Pica. Tot i que encara falten noms per concretar (i que hi haurà actua-

cions sorpresa que no es conei-xeran fins a la mateixa nit del concert), ja han confirmat la se-va participació en aquesta inici-ativa alguns dels grups històrics de l’escena musical i poètica de la ciutat. Un homenatge a l’alça-da de les circumstàncies, doncs, que comptarà amb actuacions com les de Za!, Le Petit Ramon, Accidents Polipoètics, Bèstia Fe-rida, Macromassa, 25 hombres, Martí Sales, Anki Toner, Mil Pesetas, Usted es un colectivo, Néboa, Ana Blume Fan Club o Motor Combo. L’entrada tindrà un preu de 7 euros que es des-tinarà íntegrament a facilitar el futur de Ràdio Pica.

Abans de la festa de Ràdio Pica, però, passarà per l’Espai Jove La Fontana el festival audiovisual de creació jove Barcelona Visu-alSound, que en la seva vuitena edició incorpora l’esceneri graci-enc a la llista de fins a vuit espais on, entre el 9 i el 19 de febrer, tin-dran lloc des de projeccions fins a xerrades o tallers. La novetat d’aquest any és l’aparició de dues

noves categories de competició: la de 2 minuts en 1 dia (curtmetrat-ges de màxim 2 minuts muntats en un màxim de 24 hores) i la de tràilers falsos (anuncis originals de pel.lícules que no existeixen). La Fontana debutarà amb l’estre-na, l’11 de febrer, del tercer capí-tol de la sèrie Weekend, obra de grups d’estudiants de l’IES Vila de Gràcia.

CEDIDA: CECÍLIA VÁZQUEZ

ZA! ÉS UN DELS GRUPS QUE FORMA PART DEL CARTELL DE LA MARATÓ DE LA FONTANA

El setè festival Barcelona

VisualSound, a Gràcia

reportatge

�Si la nova llei del cine-ma prospera, les dis-tribuïdores americanes esboraran Catalunya del mapa�. Així de clar és Enric Pérez, director dels cinemes Verdi que, l�1 de febrer, van ser un dels 74 cinemes cata-lans tancats per vaga.

“Sense alternativa si es vol ga-rantir la subsistència”. En aques-tes circumstàncies, els Verdi van

decidir sumar-se a la convocatò-ria de vaga contra la nova llei del cinema català de dilluns passat, segons Pérez, que explica que la nova normativa “no està ben en-focada, perquè no som les sales les que decidim subtitular o doblar en un idioma o en un altre, sinó les distribuïdores, i si prospera la llei i es fixen les quotes mínimes de còpies en català previstes, les distribuïdores americanes es tan-caran en banda i no n’enviaran. Hem de protestar perquè si no el

ÈRIC LLUENT

EL CINEMA VERDI TANCAT PER VAGA DILLUNS 1 DE FEBRER

Vaga per falta d’alternatives

M.O.

següent pas serà tancar de forma definitiva”. El text de la polèmica preveu el doblatge o la subtitulació en català de la meitat de totes les còpies que es distribueixin a Cata-lunya, amb l’única excepció de les obres cinematogràfiques en versió original castellana o catalana i les de producció europea de les quals se’n distribueixin menys de setze còpies. Una mesura que, segons el director dels Verdi, “és començar la casa per la teulada”, perquè apunta que cal “un debat més ampli per

buscar mesures que realment fo-mentin el cinema en català i s’ata-qui el problema des de la base”. I, en aquest sentit, apunta que els

Verdi “lluitaran per oferir tantes pel·lícules subtitulades en català com sigui possible, però sovint no està a les nostres mans”.

El director dels Verdi, contra les pressions de les distribuïdores

El Casablanca

Gràcia canvia

de mans i

busca nom

M.O.

El cinema Casablanca Gràcia, que va abaixar la persiana el mes de juny per afrontar un procés de remodelació que l’ha mantingut tancat fins a la da-ta, encara ara una nova etapa sota la gestió de la productora Benecé i un nou grup de socis que, tot i que de moment no avancen detalls de la renova-ció de la sala, ja han engegat un procés per buscar-li nom. De fet, a través de la pàgina web del club cultural TR3SC, durant tota aquesta setmana, s’ha obert una convocatòria de concurs perquè els socis puguin fer les seves propostes. Aquesta convocatòria anun-cia la propera obertura d’un nou cinema al barri de Gràcia, concretament al carrer Girona (al mateix número on hi havia el Casablanca), i avança que es tractarà d’una sala de cinema proper i familiar que progra-marà pel·lícules per a tots els públics; cinema d’autor, al-ternatiu i independent; que acollirà festivals i aproparà els espectadors a l’òpera, al teatre i a la dansa amb retransmissi-ons en directe.D’aquesta manera, doncs, es posarà el punt i final definitiu a l’etapa de la sala del carrer Girona com a part del projec-te Casablanca. Una etapa que es va iniciar el dia 12 de maig del 2006, coincidint amb el 25è aniversari dels cinemes Casablanca Kaplan.

l�independentde Gràcia

13

5 de febrer de 2010

la cartellera

�Retrats de família�, a la Tagomago. Els fotògrafs Caterina Barjau y Jordi Gual exposen, fins el 13 de març, alguns dels seus re-trats familiars a la galeria Tagomago. La mostra obre la porta al jo més íntim dels dos fotògrafs. Bajau se centra en les relacions, mentre que Gual juga amb les dimensions espacials i temporals de la família.

CEDIDA

CULTURA

reportatge

La idea d’introduir la dansa dins dels límits de les presons sorgeix de l’associació Filma-tum que, en el marc d’un pro-jecte impulsat per la Fundació La Caixa, va pensar en Toni Mira per dirigir un taller de tres mesos a Wad-Ras. Tres mesos amb dues sessions setmanals de dues hores que havien de ser-vir per produir el projecte de vídeo-dansa LAVDA, que volia dotar les internes d’un canal d’expressió diferent. Així, tal com recorda Mira, “a través de la llibertat que suposa ballar, aquestes dones van poder tenir una mirada diferent d’espais que, fins al moment, només els representaven repressió. La dansa sempre és llibertat però en un context tant cru com el de la presó agafa unes connota-cions encara més fortes”.Passadissos, lavabos, patis i cel-les es van convertir, doncs, en els escenaris idonis d’aquest projecte, que deixava en mans de les internes protagonistes l’elecció dels espais on volien enregistrar cada fragment del vídeo.La segona part de la idea va prendre forma al setembre a

M.ORTEGA

Música més enllà de les reixes

M. Ortega

EL COREÒGRAF TONI MIRA ÉS SOCI FUNDADOR DE LA CALDERA

El coreògraf Toni Mira, premi Ciutat de Barcelona de Dansa

Donar la volta a espais que representen la privació de la llibertat.Convertir les cel.les, els patis i les escales de Can Brians o Wad-Ras en escenaris de dansa improvisats. I, en defi-nitiva, la suma del ves-sant artístic, l�educatiu i el social que caracte-ritzen la trajectòria del coreògraf Toni Mira, soci fundador de l�espai de creació La Caldera, li ha valgut el premi Ciutat de Barcelona de Dansa.

Can Brians, però en aquesta ocasió es van seleccionar dones que tinguessin permís per sortir del centre penitenciari i, després d’un intensiu de 10 dies de tre-ball, el resultat va ser una core-ografia amb sis preses i quatre

ballarines professionals que es va poder veure al CaixaFòrum en el marc de la Nit 10 de TV3. I que, a més a més, tindrà continuïtat, perquè la idea és poder desenvo-lupar a Can Brians un taller de les mateixes característiques del pioner de Wad-Ras. L’objectiu de totes aquestes ini-ciatives, com apunta Mira, és “fomentar la connexió amb el públic i donar eines perquè pu-guin utilitzar la dansa com un sistema més d’expressió que, de

fet, és el més innat perquè els nens abans de parlar ja ballen. És una de les primeres formes d’expressar sentiments que te-nim. Tothom pot ballar, nosal-tres només donem les pautes bàsiques”.Aquesta implicació social de la trajectòria de Toni Mira i la companyia que dirigeix, Nats Nus (amb centre d’operacions a La Caldera), han convençut el jurat dels premis Ciutat de Barcelona que li han atorgat el premi en la categoria de Dansa, en reconeixement “al seu ampli treball educatiu i per la impli-cació com a creador en l’ampli-ació de les fronteres de la dansa en l’àmbit social”. Una impli-cació que té previst seguir fent créixer amb iniciatives com els tallers amb col·lectius desafa-vorits, com ara les persones que surten del món de la droga.Toni Mira recollirà el guardó Ciutat de Barcelona de Dansa el proper 15 de febrer al Teatre Lliure.

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42. � Invictus. Dv i ds, 16.10, 19.05,

22.00 i 00.40; de dg a dj, 16.10, 19.05 i 22.00.

�¿Qué fue de Morgan?. Dv a dj, 16.00 i 18.10.

� Celda 211. Dv i ds, 20.20, 22.30 i 00.45; de dll a dj, 16.00, 20.20 i 22.30

� Sherlok Holmes. Dv i ds, 16.00, 19.00 i 22.00 i 00.45; de dg a dj, 16.00, 19,00 i 22.00.

� Nine. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40; de dg a dj, 16.10, 19.10 i 22.10.

� Up in the air. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.20 i 00:40; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.20.

� Tiana y el sapo. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.20 i 00.40; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.20.

� Precious. Dv i ds, 16.00, 18.05,

20.15, 22.25 i 00.45; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.

� Avatar. (3D) De dv a dj, 16.00, 19.00, 22.00.

CASABLANCA-KAPLAN. Passeig de Gràcia, 115 � Sala 1: Precious. (VOSE). Passis:

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.� Sala 2: Tres dies amb la família.

Passis: De dg a a dj, 16.00 i 19.50.El cónsul de Sodoma. (V. esp). Passis: De dg a a dj, 17.45. Ágora. Passis: De dg a a dj, 21.30.

(Totes les sessions de la sala 2 que-den anul.lades el divendres i el dissabte per la celebració de Doc-sBarcelona)

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.� Sala 1: Tiana y el sapo. Passis:

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.� Sala 2: Chéri. Passis: 16.15, 18.20

20.25 i 22.30.

� Sala 3: Precious. Passis: 16.10, 18.20, 20.30 i 22.40.

� Sala 4: En tierra hostil. Passis: 19.10 i 22.10. Nine. Passis: 16.20

VERDI. Carrer. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.

� Sala 1: La cinta blanca. (VOSE). Passis: 16.15, 19.15, i 22.15.

� Sala 2: The road. Passis: 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35

� Sala 3: Un tipo serio (VOSE). Pas-sis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.45

� Sala 4: Precious. (VOSE). Passis: 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.

� Sala 5: Nine. (VOSE). Passis: 16.00, 18.15, 20.30 i 22.45.

VERDI PARK. Torrijos, 49. � Sala A: Luna caliente.Passis:

16.15 18.15, 20.25 i 22.35.� Sala B: DocsBarcelona. Passis del

4 al 7 de febrer.� Sala C: Invictus. (VOSE). Passis:

16.15, 19.15, 22.20.

� Sala D: Up in the air (VOSE). Pas-sis: 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.

TEATRES

ALMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64. � The Black Rider.� From London to Barcelona.

JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22. � Sherlok Holmes i el club dels

pèl-rojos. Del 06/02 al 21/02.

SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55. � (Salvatges) Homes d�ulls tristos.

Fins al 14/01.� Elèctrics. Fins al 9/02.

TEATRENEU. Terol, 26. � Sala Cafè-Teatre. Los pinxes de

la cocina. Dll, 21.30. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Magia de cerca. Dj, 22 h. Graciosos amo-rosos. Dv, 22 h. En la cola del In-

em 1.1. Dv, 23.30. Blancaneus i campaneta en acció (infantil). Ds, 17.00. Ilusión o mente, amb mà-gic Fabra. Ds, 20.30. Hijos de la crisis. Ds, 23.30.Optimisme glo-bal. Dg, 18.30. Tres monólogos de risa. Dg, 20.00.

� Sala Xavier Fàgregas. Freguem-nos una mica. Dilluns, 21.00. Un altre musical. Dm, 21.00. Impro-show. Dj, 21 h. 4º campeonato Impro Fighters. Dv, 23 h. El club de la màgia júnior. (infantil). Ds, 18.30, i dg, 12.30 i 17.00. Les tres bessones. Ds, 17 h i dg a les 12.30. Zzaping, el concurso. Ds, 20.00. Monólogos 10: Luismi. Dv, 21 h. Monólogos 10: Pedro Llamas. Ds, 22 h. David Guapo. Ds, 22 h. Impro Horror Show. Ds, 23.30. Blancaneus i campaneta en acció. Dg, 17 h. Monólogos 10: Rober Bodegas. Reserves al 93-2853712.

crítica de cinema

La genealogia del mal

El director austríac Michael Haneke torna a furgar entre els plecs del gènere humà per extreure�n aquells comporta-ments més mesquins, ofensius i abjectes i posar-nos el mirall al davant per poder veure�ns-hi retratats. El director de l�esfe-reïdora Funny games segueix entossudit a esbrinar i deta-llar els ressorts humans del mal des del distanciament i la fredor expositiva a través d�una fotografia en blanc i negre dura i aspra, una reconeixible estètica fotogràfi-ca de temps passats i una veu narradora que relata, des del present, uns estranys i enigmà-tics fets ocorreguts al tombant de segle XX en una zona rural i protestant alemanya.Un film d�època marcat per la coralitat i un encadenat de situacions en què sobresurt una feridora violència com a resultat de la injustícia social i l�esclavatge, les humiliacions

i vexacions envers persones properes, els càstigs corporals i purificadors dins de famílies d�homes rectes i fanatitzats, les tortures infingides a indefensos nens, el sentit d�orfenesa ar-rossegat per molts germans o la presència aclaparadora de la mort. Una comunitat sacsejada

per la brutalitat i l�ofensa rei-terada dibuixa un univers empudegat i generador d�una violència que s�instituci-

onalitzaria perversament amb l�entronització del nazisme. El que fa grandiosa aquesta crua i cruel pel.lícula és precisament el tractament elusiu i el.líptic dels moments més impúdics i aterridors així com la seva elegant, rigorosa i magistral direcció.

Joan Millaret

fitxa

La cinta blancaDirecció: Michael Haneke

Un film d’època marcat

per la coralitat i un

encadenat de situacions

amb molta violència

Durant tres mesosToni Mira va dirigir untaller de vídeo-dansa ala presó de Wad-Ras

l�independentde Gràcia

14

5 de febrer de 2010

EsportsEl CN Catalunya encara cinc partits

claus per a l’ascens a la divisió d’Honor D�aquí al 20 de març els graciencs s�enfronten als seus tres rivals més directes a la lliga

El conjunt de waterpolo del Club Natació Catalu-nya encara aquestes pro-peres setmanes el tram decisiu de la temporada, amb un calendari que li ha reservat els tres rivals de la zona alta en tan sols cinc setmanes. Un cop acabi la jornada del 20 de març, als graciencs tan sols els quedaran quatre partits amb rivals que teòricament no han d�oposar resistència als jugadors entrenats per Jose Montero.

ÈRIC LLUENT

WP Túria, CN Molins de Rei i AR Concepción, juntament amb l’equip de la Vila, són els únics que a aquestes alçades de la temporada conserven les aspiracions de con-servar al final de la competició la primera o la segona plaça que do-nen dret a pujar directament a di-visió d’Honor o disputar una pro-moció d’ascens, respectivament. Els qui de moment ho tenen mi-llor són el Catalunya i el Túria, tots dos compartint liderat des de finals de novembre, sumant 36 dels 39 punts possibles. L’altre equip català i els madrilenys de l’AR Concepci-ón també estan empatats però en aquest cas a 30 punts i resten a l’es-pera de dues punxades d’algun dels colíders. És en aquest context que els jugadors de Can Toda s’enfron-taran en les properes cinc jornades a aquests tres equips, un tram de la lliga que serà decisiu per a les as-piracions gracienques de tornar a

la màxima categoria del waterpolo estatal i tancar el període fosc, es-portivament parlant, de la primera dècada del segle XXI. El primer pas per reafirmar-se com a líder el pot fer aquest dissabte a les cinc de la tarda, quan rep el Con-cepción. En cas de victòria, els ju-gadors de Montero deixarien molt tocats els madrilenys que veurien les places d’ascens a nou punts. El 13 de febrer, el Catalunya viatjarà a Sevilla per enfrontar-se a l’equip de la capital d’Andalusia, la gran sorpresa d’aquesta temporada, ja que els sevillans provenien de la categoria superior i fins ara només han guanyat tres par-tits dels 13 disputats.

ÈRIC LLUENT

CELEBRACIÓ DEL DARRER ASCENS DE CATEGORIA PROTAGONITZAT PEL CN CATALUNYA, L�ANY 2008

breus

Els dos gols estel·lars de Ramon Gatell (un d’olímpic i l’altre de vaselina) en el partit de diumenge contra La Pobla de Mafumet van compartir pantalla amb el resum dels partits del Barça i el Madrid als informatius de TV3. Batejat com Galletinho, la secció d’es-ports va destacar les dues dianes del jugador escapulat com a mos-tra que l’espectacle del futbol no només es veu a Primera divisió. Més enllà de la victòria (3 a 0) i els tres punts, des del club estan orgullosos d’aquesta repercussió pel fet que Gatell ha sorgit de la cantera i és un home molt vincu-lat al futbol base, entrenador de l’Infantil B. De fet, va celebrar el segon gol, des d’uns 40 metres de la porteria, amb els joves escapu-lats que l’havien anat a veure

L’equip de bàsquet masculí dels Lluïsos de Gràcia ja és líder en solitari del grup 2 de Prime-ra Catalana, després de sumar, aquest cap de setmana, una no-va victòria a la pista del Terrassa (53 a 73) i que el seu rival direc-te a la lliga, el Roser A, punxés a la pista del tercer, l’Esparre-guera, (66 a 57). Els de la plaça del Nord encapçalen en solitari, per primera vegada aquest any, la taula de classificació amb un global de 14 victòries i només tres derrotes. Aquest cap de set-mana els Lluïsos reben l’AE Sant Andreu, penúltim classificat de la competició, havent sumat tan sols quatre victòries.

Ramon Gatell, protagonista dels esports a TV3

La punxada del Roser A deixa el Lluïsos líder

El CN Catalunya prepara una es-tada a Puigcerdà per als integrants de l’escola esportiva de l’entitat, on entrenen setmanalment al vol-tant de 70 nens i nenes de 7 fins als 12 anys. L’objectiu de la troba-da, que es farà durant la Setmana Santa, és ampliar l’oferta per als joves esportistes amb la volun-tat d’assegurar una bona cante-ra. De fet, una de les principals

conseqüències dels anys en què el club no ha tingut instal·lacions aquàtiques pròpies ha estat un buit generacional important a les categories inferiors que encara s’arrossega. “Estem recuperant el nombre de noies i nois que en-trenen amb nosaltres i ja hem fet un increment important respecte l’any passat”, explica Tato García, director de l’escola esportiva.

L’escola esportiva prepara

una estada a Puigcerdà

resultats i classificacions FUTBOL

TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5

Propera jornada (24a)Santboià - Europa Resultat 23a jornadaEuropa - Pobla de Mafumet 3 - 0 Classificació Punts 1. L’Hospitalet .......................................... 55 2. Reus ....................................................... 48 3. Manlleu .................................................. 42 4. Prat ........................................................ 41 5. Santboià ............................................... 406. Cornellà ................................................. 38 7. Europa ................................................... 36 8. Llagostera ............................................. 33 9. Amposta ............................................... 32 10. Balaguer ................................................ 31 11. Castelldefels ......................................... 29 ... 17. Rapitenca .............................................. 23 18. Cassà ...................................................... 19 19. Blanes .................................................... 18 20. Olesa de Montserrat ............................ 14

WATERPOLO

PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL

Propera jornada (14a)CN Catalunya - AR Concepción

Resultat 13a jornadaUD Horta - CN Catalunya 5 - 7 Classificació Punts 1. CN Catalunya ....................................... 36 2. WP Turia ................................................ 36 3. CN Molins de Rei ................................. 30 4. AR Concepción .................................... 30 5. CN La Latina ......................................... 23 6. UD Horta ............................................... 19 7. CN Metropole ...................................... 12 8. Universitat Autònoma ....................... 11 9. Waterpolo Sevilla ................................ 1110. CN Alcorcón ......................................... 1011. CN Hospitalet ......................................... 912. Askartza Claret ....................................... 1

HOQUEI

Resultats de l’Hoquei ClaretCastellar C - Aleví 10 - 1Sant Ramon - Benjamí 10 - 2 Sant Sadurní C - Prebenjamí A 0 - 3 Voltregà B - Prebenjamí B 3 - 2Bigues i Riells - Prebenjamí C 0 - 3

PRIMERA CATALANA FEMENÍ, GRUP 2

Resultats 16a jornada Lluïsos de Gràcia - CB Granollers 56 - 54 Classificació ............................ P.G. P.P. 1. UE Mataró B ................................ 14 1 2. Ateneu Montserrat A ................. 12 4 3. AB Premià .................................... 12 4...6. Lluïsos de Gràcia ......................... 9 7 ... 15. CB Quart A ..................................... 3 12 16. Sant Andreu de Natzaret ............ 0 15

BÀSQUET

PRIMERA CATALANA MASCULÍ, GRUP 2

Resultats 17a jornadaTerrassa A - Lluïsos de Gràcia 53 - 73Claret - Andorra B 76 - 64 Sant Cugat - SaFa Claror 92 - 71 Classificació ............................ P.G. P.P. 1. Lluïsos de Gràcia ........................ 14 3 2. Roser A ......................................... 13 4 3. Esparraguera A ............................ 12 5 4. AESE A .......................................... 12 5 5. Sants A ......................................... 10 7 6. Andorra B ...................................... 9 8 7. Terrassa A ...................................... 9 8 8. Sant Cugat ..................................... 9 7 9. Horta A ........................................... 8 9 10. CC L’Hospitalet A .......................... 8 9 11. Claret .............................................. 8 9 12. Balaguer ........................................ 7 10 13. CB IPSI ............................................ 7 10 14. Noguera ......................................... 4 13 15. AE Sant Andreu A ......................... 4 12 16. SaFa Claror .................................... 1 16

LLIGA NACIONAL JUVENIL, GRUP 7

Resultat 19a jornadaEuropa - Barcelona B 1 - 1 Classificació Punts 1. Barcelona B .......................................... 42 2. Espanyol B ............................................ 42 ... 11. Europa ................................................... 22 ... 18. Unió Jabac i Terrassa ........................... 11

1a ESTATAL FEMENINA, GRUP 3

Resultat 16a jornadaCollerense - Europa 0 - 6 Classificació Punts 1. San Gabriel ........................................... 42 2. Espanyol B ............................................ 42 ... 6. Europa ................................................... 25... 14. Atlético de Paguera .............................. 0

de Gràcia

15

5 de febrer de 2010l�independent

Activitat econòmicareportatge

Ara la cadena de supermercats Bon Preu ha volgut recuperar aquesta tradició instal·lant en un dels seus centres comercials, situat al carrer Sicília número 370 – 376, una màquina expe-nedora de llet fresca. Es tracta del primer mecanisme d’aques-tes característiques ubicat a la capital catalana i pretén cobrir la cada cop més creixent demana-da d’aquest producte. La marca alimentària originària d’Osona ha anunciat que aquest és el primer pas per tal d’implantar-ne d’altres en diferents locals de la ciutat. La principal diferèn-cia per als consumidors entre la llet convencional i la fresca és el gust. El secret es troba en els dos processos diferenciats amb els quals es tracta una llet i l’altra. La que trobem habitual-ment als supermercats és llet es-terilitzada mentre que la fresca és pasteuritzada, procediment que suposa aplicar-li un cop de calor més lleuger per tal de con-servar-ne més propietats.

ÈRIC LLUENT

Tradició lletera

Èric Lluent

LA NOVA MÀQUINA EXPENEDORA DE LLET DE BON PREU

Una màquina expenedora permet adquirir llet fresca als clients

L�any 1984 es tancava la darrera vaqueria de la ciutat de Barcelona, situada a la Vila de Gràcia. Desapareixia així una tradició lletera que passava a formar part de l�imaginari col.lectiu de tota una gene-ració que recorda les botigues on es venia gel per conservar el frigorífic, el sereno i el seu famós xiulet i, com no, les vaques que es munyien al centre de la capital catalana per oferir als clients llet fresca.

Gràcia va veure les darreres va-ques de Barcelona sortir de l’úl-tima vaqueria. Era el matí del 5 de novembre de 1984 al número 5 i 7 del carrer Torrijos. Des del

1972, el governador de Barcelona insistia als propietaris que havi-en d’acabar amb el negoci de llet fresca i traslladar les vaques fora de la capital. La manca d’acord va fer que els propietaris del ne-goci recorressin a la justícia però els tribunals van donar la raó a l’Ajuntament. Segons recorda el propietari de la botiga i veí de Gràcia, Joan Cal-

vet, aquell dia més d’un cen-tenars de policies de la Guàr-dia Urbana, entre uniformats i secretes, es van presentar a la vaqueria per desallotjar les tres vaques que hi quedaven. “Aquells anys van ser difícils. A la gent de cop li agradava més la llet esterilitzada. En els darrers anys de negoci hem notat un increment molt important de la demanada perquè la gent veu que fresca és més bona”, explica Calvet, que el 30 de setembre de l’any passat, va tancar defi-nitivament la vaqueria, que des del 1984 fins aleshores venia llet fresca envasada. “A mi aquesta nova màquina em sembla molt bé. A més, co-nec el productor i ser que treba-lla amb molta cura i qualitat”, sentencia Calvet sobre la nova proposta de Bon Preu.

Gràcia va veure les darreres vaques de Barcelona sortir de l�última vaqueria

Comerciant, si et vols anunciar al�independent

truca�ns i t�informarem

692 601 261

de Gràcia

16

5 de febrer de 2010l�independent

la torratxa

Cementiris

La més absoluta falta de ri-gor polític ha portat l�estat a subhastar l�allotjament del cementiri nuclear com si fos una panera de Nadal. La mateixa manca d�estra-tègia va portar el president Montilla a dir, amb la boca petita que el caracteritza i empès pels seus socis de govern, que a Catalunya no li toca un magatzem de residus nuclears. Convergència està a favor de l�energia nuclear, però es planteja si ha d�expe-dientar l�alcalde d�Ascó per haver-se postulat per acollir el cementiri. Visca la coherència.I és que, al marge d�infor-mes tècnics sempre mani-pulables, d�informacions interessades, d�alarmes per sort desconegudes, o de tranquil.litzants increïbles, a Espanya no hi ha criteri polític sobre l�energia nu-clear. Es va tirant; qui dia passa any empeny. I quan es planteja un tema com el del magatzem, doncs esclata el festí de nyaps més propis d�una peli de Berlanga que d�un estat de dret.Si s�ha decidit apostar per la fissió, siguin conse-qüents: facin un pla nucle-ar, pactin amb qui puguin i allà on toqui una central o un cementiri, doncs que s�hi posi be. La resta és una xarlotada i abusar de territoris me-nystinguts i necessitats com el sud d�aquest país, que sempre és l�ase de tots els cops i encara el fan ser el dolent de la peli.

Rafel V

allbona

les golfes del soterrani

Natures (quasi) mortes (I)

Pocs dies després d’introdu-ir en una conversa amb algú que ara no recordo l’orgullós assumpte del patrimoni bode-guer de Gràcia (per enèsima vegada, i no sense barbameca ingenuïtat, vistes les coses), un amic (a qui sí que recor-do) em comentà que la bodega Quimet tancava. Traspàs per jubilació, per ser més exactes. Terme que, en l’actual context i normatives, és sinònim inde-fugible de tancament, o com a mínim d’abrupte canvi d’ori-entació. Recordava haver-hi passat per davant molts anys enre-ra, quan enfilava el carrer Vic armat de feixos de fotocòpies parides a la copisteria d’una mica més avall, que en aquella època escolar tenia fama de ser la més barata. I també haver-la recuperat en el meu imaginari força temps després, quan el flaireig d’una quasi vida adulta fa despertar certes sensacions tel.lúriques i cert amor pels elements primigenis de l’exis-tència. La bodega Quimet té (encara) aquesta ferum, com si tota ella fos un baix relleu treballat a la pedra del carrer, amb la llista d’aperitius anotada amb guix damunt els murs, com inscrip-cions d’alguna edat matinera en què convivien els metalls i els vidres.

Les irreductibles gàl-lies de taules de marbre, perfum de bóta i vivers d�estravagàncies són discretes obres d�art simbiotitzades amb els temps que els toca viu-re. Com ho són també les petites conspiraci-ons, les rutes lleugera-ment etíliques de mitja tarda i les forquillades a la penombra. Obres d�art discretes i fràgils. Sovint massa fràgils.

Sebastià Jovani

ÈRIC LLUENT

La darrera visita que hi he fet m’ha immers en una mena de somnieg estrany, entre llòbrec i melancònic. La bodega era bui-da, a excepció del seu capataç, el mateix Quimet, passejant-se entre taules, botes i cartells. Si hagués cercat un espai on ama-rar-me de reflexions en un silen-ci sense fi, aquest hagués estat sens dubte el més addient.

Hi ha quelcom a les bodegues que les converteix en una mena de bulb on conflueixen rizomes i nombroses línies d’existència, sovint amb el mateix tacte de tes-timoni mut de mons que fóren possibles, potser fins i tot reals per un temps. Planys de guerra, testaments artístics, postals de viatges sense tornada. A la bode-ga Quimet n’hi ha uns quants,

de rastres com aquest: sobre tot cartells de teatre de quan el Lliu-re era el Lliure de Gràcia, noms i títols d’aquells que remeten a una ciutat estranya des d’aquí estant, no diré millor, però sí dotada d’uns colors diferents, potser més bàsics i planers, però que lluïen pel seu propi pes. He recordat que fa ja un bon grapat d’anys s’anunciava l’estrena de Mort Accidental d’un Anarquista, de Darío Fo, o el Criptograma de David Mamet, o el Lear d’Ed-ward Bond, o la Ronda de Mort a Sinera d’Espriu. I, tot sigui dit, mai he estat un seguidor lleial (diria que ni aspi-rant al flirteig) del teatre. Però tampoc és aquesta una pàgina dedicada a la dramatúrgia. El que m’ha vingut al cap com una fiblada és un cert (des)ordre de les coses, ara somort, un punt d’ebullició que no estava desti-nat a esterilitzar, sinó a incitar al ball les partícules d’una ciu-tat i d’un barri que ara caminen fermament cap a l’atemperança i l’aigua estancada.

Com els personatges d’aquelles obres, determinats reductes místics requereixen del nervi, l’improperi i el despropòsit. L’art sorgeix d’aquesta alquí-mia temerària, la mateixa que pren cos quan el dia respira nocturnitat i es beu a galet di-rectament d’una bota. Per desgràcia, aquesta alquí-mia ja no sembla ser moneda de curs legal, o com a mínim cotitza a molt poques abaceries i teatres.El seu lloc l’han ocupat la pro-filaxi i la nitidesa. La mateixa profilaxi que molt probable-ment haurà higienitzat les mans de qui prengui el relleu d’aquest traspàs. Voldria equi-vocar-me. Però el mateix flai-reig de vida adulta del que par-lava al començament em fa ser cada vegada menys esperançat en certes coses. De fet, no crec que trigui molt a reprendre aquesta nissaga d’obituaris. Per això aquest és, provisionalment, el primer ca-pítol.

HI HA QUELCOM A LES BODEGUES QUE LES CONVERTEIX EN UNA MENA DE BULB ON CONFLUEIXEN RIZOMES I NOMBROSES LÍNIES D�EXISTÈNCIA

La bodega té (encara) aquesta ferum, com un baix relleu treballat a

la pedra del carrer