EL BUTLLETÍ de l’amic · Pel que fa a les habilitats personals, els directius de comunica-ció consideren que valors com la capacitat de treball en equip (92%) i de resiliència

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

20/05/2016

nú

me

ro 180

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: L’Estat espanyol, el més connectat d’Europa. Els que millor entenen el big data són els diaris digitalsD’AQUÍ I D’ALLÀ: El sector de la comunicació incrementarà la seva ocupació un 26% en cinc anys

COMUNICACIÓ DIGITALNeix Ara Data: buscant l’agulla en el paller

PUBLICITAT I MÀRQUETINGEls ingressos per publicitat social es duplicarà per a l’any 2021

NOVES EINESGOOGLE i OCU llancen la campanya “Viu un internet segur”

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAEl Govern balear recupera les ajudes per a la premsa en català

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Indefinició davant un feble començament de l’exercici per a la premsaTRIBUNA: Com fer un forat a la nostra capçalera a InstagramENTREVISTA: Maria Ramírez: Set mesos després del seu llançament, a El Espanyol li costa assolir un alt trànsit i més subscripcionsANÀLISI: Estan la publicitat i els anuncis online deixant de ser la principal font d’ingressos a internet?DOSSIER: L’abús de l’F5 a les notíciesOPINIÓ: La fi dels comentaris dels lectors (en els mitjans)

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



L’Estat espanyol, el més connectat d’Europa. Els que millor entenen el big data són els diaris digitalsPer Redacció Programa Publicidad

L’Estat espanyol és el més connectat d’Europa amb més de cinc dispositius de mitjana per usuari. És més, el primer que fan 5 de cada 10 espanyols tot just aixecar-se cada dia és con-sultar el seu mòbil. Certament, els usuaris deixen informació sobre ells en cadascuna de les accions que registren a la xarxa, un factor de valor que s’ha tornat primordial per a als mitjans de comunicació amb subscriptors i les botigues, que ara tenen l’oportunitat d’analitzar als subscriptors i compradors en base als seus comportaments.

Donada la importància que està cobrant l’ús de les dades per al comerç electrònic, l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital), ha realitzat, coincidint amb el Dia d’Internet, “Big data i comerç electrònic: la clau de valor per el teu negoci”, la prime-ra de les sessions sobre big data que l’associació organitzarà sota el nom Coffee & data.

L’arribada d’Internet ha comportat la necessitat d’entendre el comportament de l’usuari. Al cap i a la fi, el propòsit més impor-tant de l’anàlisi de les dades és “generar una experiència única per a l’usuari, donar-li el que busca en cada moment”, segons va destacar Albert Solana, business manager i especialista en Transformació Digital, de Synergic Partners. Aquestes dades han de ser de qualitat per a permetre la seva anàlisi. Així les empreses poden conèixer els patrons de qualsevol persona, amb l’objectiu d’oferir un millor servei.

“A poc a poc les empreses evolucionen cap a l’explotació de les dades”Malgrat que la funció més important del big data és utilitzar la informació per personalitzar el missatge i el producte que se li ofereix a l’usuari, la veritat és que “ens pot ajudar a desenvolu-par una cultura digital dins de l’empresa”. No obstant això, en

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



l’actualitat les empreses segueixen experimentant molts errors a l’hora de connectar les dades de què disposen entre els dife-rents departaments, un fet que fa que “l’usuari detecti que està parlant amb tres empreses diferents”, ha subratllat Solana.

Quant als ecommerce, els millors que entenen el big data són, segons Solana, els diaris digitals. Això es deu al fet que “ente-nen molt bé que cada peça de contingut ha de ser única i molt rendible”. Igualment, saben que el negoci digital és bàsic per a la seva supervivència, ja que Internet ha canviat completament la indústria.

Ja siguin periòdics o comerços electrònics, les empreses s’estan adaptant molt bé a un entorn en constant canvi. “A poc a poc les empreses evolucionen cap a l’explotació de les da-des”, va assenyalar Solana, que va posar com a exemple el cas de Facebook: va néixer el 2005 i només 10 anys després ja es trobava entre els quatre primers llocs a nivell mundial.

El panorama ha canviat per complet, i l’ús que les empreses fan de les dades és primordial per diferenciar-se com ecommerce davant els competidors

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



El sector de la comunicació incrementarà la seva ocupació un 26% en cinc anysPer Dircomfidencial i Blog Maria Breton

El sector mundial de la comunicació i les relacions públiques creixerà des del seu actual valor de 14.000 milions de dòlars fins 19.300 milions de dòlars durant els propers cinc anys , el que representa un increment del 37%. Aquest ascens vindrà acom-panyat d’augment de les seves plantilles del voltant del 26% .

Aquestes són algunes de les conclusions del Global Communi-cations Report, un estudi sobre el sector, basat en enquestes a executius del sector de comunicació, en el qual s’analitzen

les seves tendències i el perfil dels seus directius, realitzat per la Global Alliance, en col·laboració amb diverses institucions acadèmiques, i Dircom.

Els executius de comunicació i relacions públiques, tant els que treballen en agències com en empreses i organitzacions, consi-deren que el creixement en el futur estarà marcat per la creació de continguts (81% de les respostes) i les xarxes socials (75%) , així com també per activitats més tradicionals com poden ser reputació de marca (70%) , seguides per la mediació de resul-tats en comunicació i la seva avaluació (60%) .

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Pèrdua de pes dels mitjans guanyatsPer a l’any 2020, l’estudi revela una pèrdua de pes de la importàn-cia dels mitjans guanyats, a través de la gestió de relacions amb mitjans de comunicació, pel que fa a la distribució dels ingressos de les agències, però així i tot serà la primera font d’ingressos amb un 36% (els mitjans guanyats o “earned” són els creats pels seguidors o clients de la marca, ells mateixos es tornen un canal que parla de la marca). Per la seva banda, els mitjans propis representaran el 18% d’ingressos, el mateix percentatge que en el cas dels compar-tits (xarxes socials) i el doble que els pagats, amb un 12,9%.

Els directius de comunicació estan d’acord en què la habilitat per retenir el talent és el principal repte que cal afrontar. En aquest apartat, sorprèn que només el 39% dels responsables d’agències enquestats expressen que sí que hi ha abundància de talent ben format en el sector . Aquest percentatge puja al 51% en el cas de les respostes dels professionals d’empresa. Així mateix, l’estudi indica que aquest mercat no és prou atrac-tiu per atraure els bons professionals per qüestions de rang sa-larial , segons citen com a major obstacle.

Les habilitats tradicionals del sector de comunicació i relacions públiques continuen sent molt valorades entre les primeres

posicions de l’estudi. Així, la capacitat de comunicació escrita (89%) segueix sent la més important per als dircoms, seguit de planificació estratègica (84%), comunicació verbal (80%), anàli-si (62%) i SEO (41%).

Pel que fa a les habilitats personals, els directius de comunica-ció consideren que valors com la capacitat de treball en equip (92%) i de resiliència a la pressió (82%) de l’alta direcció són molt valorats, però ja són qualitats dels directius en la majoria de les empreses. Per contra, detecten majors necessitats pel que fa a curiositat, creativitat i pensament crític .

“Sembla clar que trobar el talent adequat és de lluny el factor més crític per al creixement del sector de comunicació”, segons Fred Cook , director del Center for Public Relations, adscrit a la Universitat del Sud de Califòrnia, entitat que ha dirigit l’estudi . “La qüestió més complicada és quines habilitats han de tenir aquestes persones amb talent. Els líders d’aquest sector estan d’acord en la importància de les habilitats tradicionals però tam-bé demanen major estratègia, creativitat i diversitat “.

La immensa majoria dels enquestats en aquest estudi (97%) han anticipat un canvi en l’estructura de les agències i els de-




partaments de comunicació en els propers cinc anys, derivats de l’adaptació a les noves tecnologies i la creixent demanda de contingut diferenciat per la multiplicitat de canals. Així ma-teix, la majoria opinen que en els propers anys la estratègia, la creativitat i el mesurament de resultats seran primordials en la seva tasca.

Sobre això últim, la majoria de les agències i empreses (68%) mesuren el seu treball pel abast total dels impactes, seguit de les impressions (65%), anàlisi de continguts (64%), percepció de marca (47%), el retorn de la inversió (41%) i l’equivalència amb el valor publicitari (30%), tot i ser aquest últim un indicador desacreditat per la indústria, segons especifica l’estudi.

Així mateix, la mesura dels mitjans socials també peca de sofis-ticació. La majoria del panell (78%) es fixa en el nombre de se-guidors, seguit de l’abast (77%), interaccions (76%), confiança (62%), monitorització de converses (47%) i canvis d’opinió o accions ( 36%).

Els directius de comunicació també revelen que al voltant del 30% del seu temps reporten en qüestions sobre màrqueting o gestió de marca, enfront del 34% que gestiona l’àrea de comu-nicació corporativa.

“El ritme de canvi en el sector mai ha estat tan ràpid com ara, però al mateix temps, mai serà tan lent com ara”, segons Paul Holmes, editor de The Holmes Report, que ha patrocinat l’estudi. “Les agències i els seus clients reconeixen que el canvi està passant però no està clar si estan apreciant la dimensió quan es tracta per exemple de trobar talent no convencional o desenvolupar nous serveis particularment fora dels canals de mitjans guanyats”.

De cara al futur, és clar que s’està d’acord que en cinc anys els seus treballs seran molt més complexos, desafiants i estra-tègics. Només el 27% dels enquestats creuen que per a l’any




Promoció i venda ofertes per PromoCaixa, vàlides fins al 31-8-2016. Finançament ofert per CaixaBank, subjecte a aprovació segons les polítiques de risc de l’entitat. Finançament: préstec al 0 % TAE. Televisor Samsung Curved UHD de 49” UE49KU6670. PVP: 1.099 €. 36,63 € al mes en 29 quotes i 1 última de 36,73 €. Termini de 30 mesos i un TIN del 0 %, sense comissions d’obertura ni d’estudi. TAE: 0 %. També està disponible amb pagament al comptat. Per a altres opcions de finançament, consulta qualsevol oficina de CaixaBank. PromoCaixa, SA, Gran Via de Carles III, 105, 08028 Barcelona. NIF A-58481730. © PromoCaixa, SA, Barcelona 2009. Per a més informació: www.CompraEstrella.com. NRI: 1466-2016/09681 www.CaixaBank.cat

“La meva il·lusió és veure feliç l’afició”

Tu ho pots veure en un televisor de Samsung

A CaixaBank volem que facis realitat les teves il·lusions. Per això, si et fa il·lusió tenir un televisor Samsung Curved UHD, ara te’l financem al 0 % TAE.

Perquè a CaixaBank creiem que donar crèdit és donar confiança.



2020 el terme relacions públiques descriurà clara i adequada-ment el que fan.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al resum exe-cutiu de l’informe, fent CLIC AQUÍ

Trobada territorial de l’associació AMIC a Girona

La setmana passada, una delegació de l’AMIC formada pel seu president, Ramon Grau; Eva Vidal, delegada territorial de Giro-na; i Josep Ritort, Jordi Guals i Núria Muñoz, de l’associació, es van reunir amb el president de la Diputació de Girona, Pere Vila i Fulcarà, per a explicar-li què és l’AMIC, el gran nombre de

mitjans associats en paper i digital, i els seus serveis, explorant possibles escenaris de col·laboració. En el decurs de la reunió, Pere Vila va mostrar un bon coneixement i interès pels mitjans d’informació de les terres gironines membres de l’AMIC, tant en paper com en digital. A continuació es va desenvolupar la trobada territorial de Giro-na en la què hi van assistir editors de la demarcació: Josep Font i Anna Sitjà, d’Els Colors del Pla de l’Estany; Eva Vidal i Tere-sa Farré, d’El Nou La Guia del Baix Empordà; Marc Estarriola, d’Aragirona.cat; Climent Polls, de La Marina, i Pau Figueras de Tot Girona, a més a més dels membres de l’AMIC. En aquesta reunió es va debatre i analitzar les necessitats i inquietuds dels associats i es va posar un especial accent en el rigor del control de les audiències i tirades dels mitjans associats, en buscar més utilitats pels associats i en potenciar i millorar la represen-tativitat i presència de l’associació en el territori, en la línia del que s’està fent. A la tarda, l’AMIC es va reunir amb el Ramon Ramos, direc-tor general del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, per presentar-li l’associació i els serveis que pot oferir al patronat de turisme. (de Redacció AMIC)


http://www.amic.media/media/files/file_352_986.pdf



Nou daltabaix en el periodisme local andalús

El periodisme local andalús segueix en el punt de mira del sec-tor convertint-se en un dels més perjudicats de l’àrea. Un cop més ha estat un mitjà dedicat a la informació local i regional el que s’ha vist perjudicat amb més baixes i la reducció de la plan-tilla. La redacció de la cadena andalusa 8TV a la província de Cadis ha perdut quatre dels seus periodistes i ha vist reduïda la seva plantilla de vint a setze membres, quedant alguns punts clau de la província sense cap treballador que la cobreixi.

A això cal sumar-li que la resta de la plantilla pateix de manera habitual retard en els pagaments de les seves nòmines, cosa que ja s’ha pres com a norma i que deixa en evidència els pro-blemes de liquiditat que es pateixen a 8TV.

Des de les organitzacions periodístiques andaluses han con-demnat aquests acomiadaments i han mostrat la seva preocu-pació per la desprotecció que existeix en el periodisme local: “Les redaccions locals dels mitjans s’han vist en els últims anys desmantellades i comprovem tristament com la situació econò-mica que travessen els mitjans de comunicació segueix afec-tant a l’ocupació en la professió”, han declarat a través d’un comunicat. Per aquests motius, han llançat una crida als res-ponsables dels mitjans locals perquè recapacitin i comptin, tant els termes de rendibilitat com els avantatges amb què comp-ta una redacció forta que sigui capaç de posicionar al mitjà. L’objectiu és incitar a les empreses periodístiques a la recerca de nous models de negoci “capaços d’adaptar-se a la realitat actual, amb audiències que demanen cada vegada més infor-mació local i que busquen en els mitjans continguts de qualitat”. (d’El Confidencial Andaluz)




El diari Marca no arriba als quioscos per la vaga de treballadors

El diari Marca no va arribar als quioscos abans d’ahir, dime-cres, a causa de la vaga de treballadors d’Unidad Editorial, que protesten contra l’ERO plantejat per l’empresa. És la primera vegada que el rotatiu esportiu no surt a la venda en els seus 78 anys d’història.

Els treballadors d’Unidad Editorial estaven cridats a la vaga per tercera setmana consecutiva. Marca no va arribar dimecres al quiosc però sí que ho va fer El Mundo, que va quedar sense publicar-se el passat dimecres, 4 de maig. Els treballadors de Unidad Editorial s’enfronten a un nou ERO que haurà de ser aplicat abans de l’estiu. Al principi l’empresa va proposar 224 acomiadaments, però fa unes setmanes va rebaixar la xifra a 198. A més, Unidad Ediatorial va comunicar als treballadors el canvi de les indemnitzacions: 30 a 33 dies per any treballat i un límit de 18 mensualitats. (d’Ecoteuve)

Movistar+ incorpora des d’aquesta setmana subtítols en català i basc

Movistar+ ofereix des d’aquesta setmana l’opció de subtítols en català i basc per a vuit dels seus canals HD dedicats a sèries, estrenes i pel·lícules de cinema. Els canals que comptaran a partir d’ara amb l’opció dels subtítols en català i basc són: # 0 (dial 7), C+ Sèries (dial 11), C + Sèries Xtra (dial 12), C+ Estre-nes (dial 31), C+ Xtra ( dial 32), C+ Acció (dial 33), C+ Comèdia (dial 34) i C+ Dcine (dial 35).

Tots els clients de Movistar+, tant els que accedeixen a la seva oferta a través de fibra com a través de satèl·lit, tenen ja des d’ara la possibilitat de gaudir de cinema i sèries amb una com-




pleta opció de subtitulat. D’aquesta manera, els més de 3,7 mi-lions de llars abonades a Movistar+ podran escollir entre cinc opcions: veure el contingut en versió original sense subtítols o escollir entre subtítols per a sords, en castellà, en català o en basc. (d’AEC)

Arriba la revista YogaFit

YogaFit és la nova publicació anual feta per la redacció de Sport Life, editada per Motorpress Ibèrica, i que neix per apropar el ioga a tot tipus d’esportistes i amb quatre objectius fonamen-tals: millorar la salut, eliminar l’estrès, guanyar energia i millorar la postura. Runner s World Woman o Motorhome Life són altres de les publicacions que el grup ha posat en marxa recentment. La seva directora és Yolanda Vázquez Mazariego.

En el primer número, supervisat per Juan Manuel Montero, el protagonista en portada és l’actor Miguel Ángel Muñoz, espor-tista i amant del ioga que explica com es va iniciar en aques-ta pràctica esportiva i quins beneficis li aporta en el seu dia a dia. A més en les seves 105 pàgines es mostrarà el YogaRun,

el AcroYoga, el Ioga Food i el Ioga Tablet, els avantatges de l’alimentació flexitariana, etc. . També inclou un pòster amb postures de ioga i la proposta del repte de 21 dies de la Saluta-ció al Sol. (d’Infoperiodistas)




Neix Ara Data: buscant l’agulla en el pallerPer Redacció diari Ara

Una de les revolucions més evidents de l’era digital ha sigut la capacitat de mesurar-ho tot. Registres informàtics, sensors, GPS, transaccions de compra... L’explosió de les dades està transformant la nostra societat. També el periodisme. Per això, el diari Ara posa en marxa Ara Data, un nou espai a la web del diari que agruparà totes les notícies elaborades a partir de grans quantitats de dades. El que es coneix com a periodis-me de dades. L’espai web s’estrena dijous d’aquesta setmana (ahir, pel lector) amb el primer d’una sèrie de reportatges sobre les ciutats catalanes i la segregació social.

“Volem aprofundir en els grans temes d’actualitat, entendre’ls i fer-nos entendre, amb un format molt visual, d’acord amb com es consumeix la informació en aquest món transmèdia”, explica Isaac Salvatierra, cap de l’Ara.cat i coordinador del projecte. Ara Data combinarà tres formats diferents: notícies de context, molt gràfiques; reportatges en profunditat que també es publi-caran a l’edició impresa, i, per últim, projectes multimèdia més ambiciosos desenvolupats per l’equip d’interactius del diari.

Més enllà de les filtracions massives de WikiLeaks o els papers de Panamà, la principal font d’informació del periodisme de dades són les bases de dades públiques de les administracions. El 2009 Barack Obama va ordenar obrir els arxius de dades del govern dels Estats Units. El mateix any neix el DataBlog del diari brità-nic The Guardian, pioner i de referència. El 2010 la redacció de ProPublica guanya el primer premi Pulitzer per un treball de perio-disme de dades. Entre les moltes històries de dades que publica aquesta organització periodística sense afany de lucre, una de les més populars és Dollars for docs, en què els usuaris poden buscar els metges que han rebut pagaments de farmacèutiques.

“Aquí el periodisme de dades va per darrere dels mitjans anglo-saxons, en part perquè les polítiques de govern obert tot just

COMUNICACIÓ DIGITAL



acaben d’arribar. Però ara tenim l’oportunitat d’avançar molt”, diu Salvatierra. La llei de la transparència, que va entrar en vigor fa uns mesos, dóna dret a la ciutadania a accedir a la informació pública en poder de l’administració. “El periodisme d’investigació clàssic ha furgat entre la paperassa per destapar notícies, per fer de vigilant dels governs; ara la paperassa és digital, són les bases de dades. Aquí és on hem de posar el nas per trobar l’agulla en el paller. L’olfacte periodístic també es de-mostra buscant, agregant i creuant unes dades per obtenir-ne d’altres”, conclou Salvatierra.

Els especials electorals del 24-M, el 27-S i el 20-D figuren en-tre les pàgines més vistes de l’Ara.cat. S’hi poden veure, per exemple, els resultats de Barcelona, carrer a carrer [tots els mapes del 24-M, del 27-S i del 20-D].

Periodistes, programadors i dissenyadors han treballat junts en l’elaboració de molts altres mapes, com el de l’evolució del deu-te públic municipal, poble a poble.

Un estudi dels noms de nadó posats des del 1997 va constatar la influència de la cultura popular a l’hora de posar els noms.

Els mitjans de comunicació en línia són els suports digitals més creïbles

IAB Spain, l’associació de la publicitat i la comunicació digi-tal a Espanya, va presentar aquest dimecres l’Estudi Anual de Mitjans de Comunicació, patrocinat per Adjinn, realitzat en col·laboració amb Toluna i liderat per la Comissió de Mitjans de comunicació. L’estudi, realitzat a una mostra de 1.028 internau-tes més grans de 15 anys, destaca el valor diferencial que apor-ten els mitjans de comunicació en línia enfront d’altres suports. En aquest estudi s’inclouen per primera vegada els cercadors com a suport digital, i a diferència d’anteriors edicions s’han separat, com a motiu d’estudi, fòrums i blocs. L’Estudi està es-tructurat en tres blocs principals:




1. Comportament de navegacióInternet és el mitjà més creïble i amb el qual més s’identifiquen els usuaris. A més, és el més ben valorat per conèixer una mar-ca, així com per obtenir o ampliar informació de la mateixa. La tecnologia d’Internet atorga major utilitat i confiança a la publici-tat. Internet és el mitjà amb el contingut publicitari més coherent.El 46% dels internautes accedeix a un diari online diàriament i el 22% almenys un cop per setmana.

2. Mitjans de Comunicació Online enfront de la resta de su-ports digitalsEls mitjans de comunicació en línia són els segons suports més freqüentats pels internautes. 1 de cada 3 internautes es connecten diàriament i més de la meitat ho fa almenys una vegada a la setmana.

Els mitjans de comunicació en línia són el suport digital amb un perfil d’audiència més madura i destaca també la seva afinitat amb el públic masculí. A més, els mitjans de comunicació en lí-nia són els suports digitals més creïbles i en els que major aten-ció es presta a la publicitat a causa de la seva credibilitat. Els diaris en línia són els suports més freqüentats (46%), seguits per portals temàtics (24%) i Ràdio Online (14%). Els dispositius mobile (smartphone i tablet) són dispositius de rellevància quan

es navega per mitjans de comunicació en línia, el 15% fa servir tablet i el 21% telèfon intel·ligent.

3. Publicitat dels mitjans de comunicació en líniaPel que fa a la interacció amb la publicitat digital, el 43% dels usuaris sol·licita informació addicional sobre productes i serveis, i el 51,2% consulta l’opinió d’altres usuaris. Els diaris en línia són els que gaudeixen de més credibilitat i confiança. Gairebé la meitat dels internautes (44,4%) li donen un grau alt d’interès al contingut publicitari que s’integra en els mitjans de comunicació en línia. Al 74% dels internautes li crida l’atenció el contingut pu-blicitari que troba a Internet, i el 55% té algun tipus d’interacció.

Segons Antonio Traugott, director general d’IAB Spain: “Són molt bones notícies per als anunciants que Internet sigui el mitjà preferit per conèixer una marca. A més, si els mitjans de comu-nicació en línia són els més creïbles, entre altres avantatges que mostra aquest informe, reforça el fet que aquests mitjans són suports ideals perquè les empreses segueixin augmentant les seves inversions en línia i obtinguin millors beneficis”.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC es poden descarregar gratuïtament l’Estudi Anual de Mitjans de Comunicació Online CLICANT AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_985.pdf



La Generalitat, primer govern d’Europa en l’ús de Telegram per difondre notícies de servei ciutadà

La Generalitat ha obert un nou canal de comunicació a l’aplicació de missatgeria instantània per a dispositius digitals Telegram per difondre notícies, continguts i infor-macions “d’alt valor de servei per a la ciutadania” amb un llen-guatge “planer i proper”, segons una nota del Govern. Es tracta de la primera institució pública que disposa d’aquest eina, tal com ja fan alguns mitjans de comunicació, partits polítics i empreses.

Aquest canal s’afegeix al servei de consultes del 012 a través de missatgeria instantània que ja s’ofereix des del 2014. L’activitat s’emmarca en la voluntat d’oferir una Administració “puntera” que fa efectius els principis de transparència, col·laboració i participació.

Els canals de Telegram permeten trametre missatges a un nom-bre il·limitat de subscriptors i s’hi pot accedir cercant el nom del canal (gencat) o bé a través d’una adreça web (telegram.

me/gencat). Posant aquesta adreça a un navegador, s’obre au-tomàticament el canal a Telegram i, un cop subscrits, els usua-ris poden llegir l’historial de missatges complet.

Des del setembre del 2014 la Generalitat ja és a Telegram, on disposa d’un servei d’atenció ciutadana del 012 a través de mis-satges de text (telegram.me/gencat012), que es va anar am-pliant progressivament a tots els temes relacionats amb la Ge-neralitat. El servei d’atenció per Telegram és gratuït i funciona com a complement de l’atenció telefònica del 012.

Una altra de les funcionalitats a tenir en compte són les plata-formes de bots, aplicacions de tercers que s’executen dins de Telegram. Els usuaris poden interactuar amb aquests motors de cerca mitjançant l’enviament d’ordres i peticions en línia amb diferents comandaments. (d’ACN)

Què aprèn The New York Times usant Facebook Live

The New York Times és un dels diversos diaris usant Facebook Live, el format de la xarxa social que permet a les persones i




empreses transmetre vídeos en viu als seus seguidors. Louise Story lidera un equip de sis empleats a temps complet centrats en el desenvolupament dels vídeos de Facebook en viu. En l’últim mes en van elaborar 90. Ara estan concentrats en trobar el contingut que ressoni en el públic.

Louise diu que no es tracta de fer, sinó que fan “periodisme interactiu en viu”. A diferència d’una peça tradicional, unidimen-sional de vídeo, Story diu que és més precís trucar al treball del Times a la plataforma “periodisme interactiu en viu”, a causa de la comunicació bidireccional entre els periodistes i comentaris-tes de Facebook.

Ella mateixa enumera les lliçons que han tret usant Facebook Live: No és de vídeo, és “periodisme interactiu en viu”; l’explosió de la síndria de BuzzFeed demostra que el format funciona; els vídeos no han d’estar lligats a històries dins del diari; Jutjar l’èxit d’un vídeo no està relacionat al nombre d’espectadors.

“Estem gastant un munt de temps buscant comentaris, el senti-ment de les persones i la realització d’investigacions a través de l’audiència qualitativament per veure com perceben el que estem fent”, va explicar en el mateix NYT. (de Kevin Morán, CdP)




Els ingressos per publicitat social es duplicaran per a l’any 2021Per Andrew Meola / Business Insider

Les xarxes socials han crescut de forma notable en els últims temps i s’han convertit en una peça crucial de l’estratègia de les marques en pràcticament qualsevol sector, qualsevol nínxol de mercat i qualsevol moment. Tothom ha sentit en alguna ocasió allò de ‘sigui com sigui, però has d’estar’ unit a la xarxa social de torn. Les companyies s’obren perfils a Facebook, a Twitter o a la xarxa social que estigui en aquest moment de moda i més inverteixen cada vegada més i més diners en publicitat en

aquests escenaris socials. Les xarxes socials es porten cada vegada una part més i més important de la caixa publicitària.

Però han arribat ja al límit del que poden aconseguir les xarxes socials? S’han posicionat ja en un punt de no retorn, en què és impossible moure’s cap a un costat o cap a un altre? A prime-ra vista, i atès que des de fora sembla que les xarxes socials estan cada vegada més protagonitzant una bombolla d’interès per part de les marques (que s’han obsessionat amb elles fins a punts que poden semblar des de fora de vegades excessius), pot semblar que les coses se’n han anat una mica de les mans.

La percepció és però ràpidament desmentida pels números. Pot semblar que les xarxes socials han crescut molt dins de la inversió de les marques i pot semblar que ja han arribat a un límit, però les xifres i les previsions demostren, en canvi, que les coses encara no arribat al límit: a les xarxes socials encara els queda molt per créixer.

Segons dades de BI Intelligence, els ingressos de la publicitat en xarxes socials es doblaran d’aquí a 2021. Les xifres estan basades en una projecció sobre el mercat nord-americà, però serveixen molt bé per a comprendre què és el que es pot espe-

PUBLICITAT I MÀRQUETING



rar en xarxes socials i despesa que hauran d’assumir en elles les empreses.

El 2015, la inversió de les marques en publicitat en xarxes so-cials és de 10.900 milions de dòlars només als EUA. En 2021, s’estima que seran 30.800 milions de dòlars, amb un creixe-ment sostingut durant tot el temps que queda entremig. En 2016 s’esperen 15.500 milions de dòlars, 19.800 el 2017, 23.200 el 2018, 26.400 el 2019 i 28.900 el 2020.

Per què aquest creixement

Perquè creixerà tant la inversió en xarxes socials en els propers anys i perquè encara no s’ha arribat al límit? Segons l’anàlisi de BI Intelligence, la clau està en els propis hàbits dels consu-midors.

Atès que els internautes dediquen cada vegada més i més temps a les xarxes socials, les marques voldran estar més i més temps en aquests escenaris també. De fet, en les con-clusions lliguen l’auge directe de la inversió al creixement del temps destinat al social, especialment en el que toca al mòbil. Segons algunes estimacions, de cada 5 minuts que un consu-midor dedica ja a la xarxa als Estats Units un està ja en mans de les xarxes socials.

La quantitat de temps en mans de les xarxes socials anirà pro-gressant igualment en els propers anys, ja que les xarxes so-cials estan augmentant les eines que fan servir per connectar amb els consumidors i ja que a més cada vegada hi ha més xarxes socials en la llista d’escenaris que poden ser emprats. El boom del vídeo en els entorns socials no és més que una manera de mantenir als consumidors ‘enganxats’ a les xarxes socials.




Les xarxes socials es beneficiaran no només del creixement del temps que els usuaris dediquen a elles sinó també del tipus de publicitat que les marques prefereixen cada vegada més. Les marques estan apostant cada vegada més pels anuncis nadius (s’espera que siguin el 74% de tota la despesa publicitària en 2021) i les xarxes socials estan posicionades de forma des-tacada en aquest entorn. Al cap i a la fi, la seva publicitat és nativa i s’integra en l’activitat que els consumidors realitzen en les seves plataformes.

Els lectors d’El Butletí de l’AMIC poden disposar gratuïtament del resum executiu d’aquest estudi de BI Intelligence CLICANT AQUÍ

Neix SAP XM, una nova xarxa de compra de mitjans en línia

SAP s’introdueix en el món de la publicitat digital amb la plata-forma SAP Exchange Media (SAP XM), una xarxa de compra de mitjans online integrada que connecta a anunciants i editors en el núvol, basada en la plataforma SAP HANA. El nou produc-te està dissenyat per maximitzar la rendibilitat de la inversió en mitjans d’un anunciant a través d’una xarxa en línia basada en

tecnologia en temps real. De fet, els anunciants poden benefi-ciar-se de: transparència i control amb capacitats de gestió de la campanya i anàlisi del ROI global de la publicitat en temps real; majors ràtios de conversió en mostrar el missatge correc-te per a l’audiència adequada. Increment de l’eficàcia global a facilitar una interoperació única i directa en temps real entre l’anunciant i l’editor, i processos simplificats i intuïtius.

Tot plegat perquè SAP XM ha estat dissenyada per simplificar el procés de compra de publicitat digital assegurant la connec-tivitat. A més, SAP XM extraurà tot el potencial de compra de mitjans d’un anunciant a través d’un ecosistema de publicitat digital mitjançant tecnologia disruptiva, global i en temps real. Això escurçarà el procés tradicional de compra de mitjans, abastant directament les relacions entre anunciants i editors.


http://www.businessinsider.com/social-ad-revenue-is-set-to-double-by-2021-2016-5



Algunes grans marques com Beiersdorf (Nivea), Deutsche Post DHL Group (SIMSme) o l’Organització EY ja ho estan posant a prova. (de Reason Why)

Bankia fa un homenatge als autònoms en la seva última campanya

Bankia llança una nova campanya desenvolupada amb El Ruso de Rocky per donar a conèixer l’ampliació de la campanya que elimina les comissions, també a clients autònoms. Sota el títol Immortals, té presència en TV, premsa, exterior i online.

Amb aquesta acció Bankia vol mostrar el seu suport als au-tònoms, amb un ambiciós programa de beneficis que inclou l’eliminació de comissions, i l’accés a 2.000 milions d’euros en finançament durant aquest trimestre, entre d’altres. La campan-ya és un homenatge a la fortalesa dels autònoms i a la seva ca-pacitat de resistència a les dificultats del dia a dia. La creativitat parteix de la idea que “Els autònoms no semblen humans”, per aquesta capacitat de supervivència i força extraordinària que demostren. (de Periódico Publicidad)

Medialand guanya el compte de Ferratum Bank

Ferratum Bank és una entitat de crèdit que opera en més de 20 estats i es dedica, entre altres activitats, als serveis de pagament i a la concessió de microcrèdits. Amb l’objectiu de introduir-se al mercat espanyol, llança la seva oferta de préstecs personals 100% Online, sense cost fins a 300 €, per a nous clients. En aquesta primera fase, la compra d’espais publicitaris es realitza en mitjans de comunicació offline, en concret la campanya girarà entorn dels mitjans de ràdio i premsa, amb l’objectiu de donar a conèixer la imatge corporativa de Ferratum Bank i d’aconseguir una acció eficaç que reforci el record de marca. A més, la cam-panya busca generar un gran impacte i augmentar el nombre de clients dels seus préstecs, ja que aquests es poden sol·licitar de forma ràpida i senzilla. (d’El Publicista)

Primera campanya de publicitat de Wazypark

Wazypark, una app espanyola que ajuda a trobar aparcament al carrer gràcies a la col·laboració dels conductors, ha estrenat el




seu primer anunci a escala estatal per a televisió i ràdio amb la seva particular versió de la cançó ‘Lliure’, de Nino Bravo. Amb aquesta campanya, l’aplicació realitza la seva primera incursió en el món de la publicitat per incrementar la seva comunitat d’usuaris (l’objectiu de l’empresa és arribar a final d’any als dos milions d’usuaris a tot l’Estat) i preparar el terreny per a la seva propera fase: la internacionalització. La campanya en qüestió es prolongarà fins al mes d’octubre i és previst que més enda-vant incorpori premsa.

Wazypark és una app col·laborativa de “crowdparking” per iOS i Android, que permet als conductors d’avisar-se entre ells quan deixen un aparcament lliure al carrer perquè la resta pugui be-neficiar-se’n i no perdre el temps donant voltes. (de Marketing News)

Trupp crea i llança el Moviment Vi DO

Després d’un concurs en què van participar diferents agències de tot Espanya, la Conferència Espanyola de Consells Regula-dors Vitivinícoles (CECRV) ha confiat en Trupp per desenvolu-par aquest projecte a nivell estatal. Sota el crit de guerra de “ volem deixar de ser diferents per començar a ser únics” Trupp ha creat i desenvolupat el concepte creatiu de “Moviment Vi DO” (vi amb denominació d’origen) així com tota l’estratègia de comunicació d’aquesta campanya.

Els elements gràfics, marca, naming, logotip i plataforma web, han estat definits per Trupp en una campanya per apropar els valors del vi amb DO al públic general i als joves en particular. Per arribar a aquest públic jove, aquesta campanya s’està des-envolupant principalment a Internet. Un dels objectius impor-tants d’aquesta campanya és crear una xarxa d’ambaixadors que comparteixin els valors de Moviment Vi DO. (d’El Publicista)




Havas Media i Leo Burnett porten la nova campanya de B the travel brand

B the travel brand ha llançat una nova campanya estival on la lletra B segueix sent la protagonista darrera la personalització de marca realitzada l’any passat per la detallista que celebra ara el seu primer aniversari. Sota l’eslògan Viatjar comença amb B, B the travel brand ha creat una campanya en la qual, amb el to propi de la marca i a través d’un divertit joc de parau-les amb la lletra “b”, dóna la benvinguda a tots els viatgers al bon viure.

Amb aquesta campanya, que tindrà presència a televisió, prem-sa, ràdio, exteriors, punt de venda i xarxes socials, B the travel

brand vol situar-se en la ment dels viatgers a l’hora d’escollir les seves destinacions per a aquest estiu, oferint a més una important promoció associada a la campanya.

Aquesta nova campanya coincideix amb el primer aniversari de B the travel brand, la personalització de marca realitzada per Barceló Viatges per a la seva divisió minorista que va tenir com a principal focus la reorientació al client, oferint viatges i experiències personalitzades i adaptades a les necessitats de cada viatger. Leo Burnett s’ha encarregat de la creativitat de la campanya mentre que Havas Media gestiona els mitjans de la mateixa. (de Control)

La Publicitat arriba a Google Imatges

Google ha anunciat aquesta setmana que inclourà “Shopping Ads” en el seu cercador d’imatges. Això vol dir que quan l’usuari navegui per Google Imatges, podrà trobar anuncis de productes relacionats amb la seva cerca. La Publicitat a Google Imatges apareixerà a la part superior dels resultats de cerca. Una de les primeres marques en incloure el “Shopping Ads” ha estat Swarovski (d’AEC)




Enrique Martín, nou director general tècnic d’Arce Media

S’ha incorporat a Arce Media com a director general Tècnic En-rique Martín González. La seva incorporació suposa per a Arce Media un pas important per al desenvolupament de nous pro-ductes i serveis. Enrique Martín aporta a Arce Media seva llarga i reeixida experiència en el sector, el que va a permetre a Arce continuar i millorar la seva vocació innovadora que sempre ha estat present en la filosofia d’empresa.

Enrique Martín compta amb una àmplia experiència en la inves-tigació de mitjans, en l’eficàcia publicitària i social mitjana. Va començar la seva marxa en el sector fa 27 anys a Kantar Media per després desenvolupar gran part de la seva carrera en el grup Havas Media, assumint diferents responsabilitats tant a Espanya com a Mèxic.

Arce Media està compromesa amb el sector de la comunicació i publicitat; per això, des de 2007, conjuntament amb Media Hotline –que dirigeix Enric Yarza- elaboren I2P un informe amb un exhaustiu anàlisi de la inversió publicitària del trimestre dis-

tribuïda per mitjans. A més inclou una estimació de la inversió publicitària a final d’any. D’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)




GOOGLE i OCU llancen la campanya “Viu un internet segur” Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

L’objectiu és informar i donar a conèixer als internautes la forma de gaudir de totes les possibilitats que brinda la xarxa de mane-ra segura Google i la OCU, en col·laboració amb l’Agència Es-panyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició del Minis-teri de Sanitat, Serveis socials i Igualtat (AECOSAN), l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), llancen “Viu un Internet segur”, una iniciativa que té per objectiu que els usuaris tinguin un ma-jor control i coneixement sobre la seva seguretat i privacitat a la xarxa, amb un apartat especial per a les famílies.

Internet és ja un element bàsic en les nostres vides per la seva gran utilitat en l’àmbit quotidià i laboral. El 2015 el 79% dels llars espanyoles ja estaven connectats a la xarxa, segons l’INE. Aquest indicador continua la seva tendència de creixement i, en l’últim any, el percentatge de llars connectades a Internet ha augmentat 4,6 punts. El mòbil, per la seva banda, es consolida com l’entrada principal a Internet (93,9% dels usuaris a Espan-ya) i s’espera que per al 2020, el nostre país abast i als 40,8 milions d’usuaris connectats, segons Cisco.

No obstant això, l’alt ús de la xarxa i de les seves plataformes no sempre està lligat al coneixement que els internautes tenen de com utilitzar les eines per protegir la seva privacitat i seguretat en ella. De fet, el 56% dels joves no comproven els senyals de segu-retat existents abans d’obrir un document o link, segons l’estudi Kaspersky sobre hàbits de seguretat multi-dispositiu a Espanya.

Amb l’objectiu d’apropar i conscienciar els milions d’usuaris sobre com navegar en un entorn més segur a la xarxa es va presentar la plataforma “Viu un Internet Segur”, el lloc des del qual poder informar-se sobre: Com protegir la connexió: des de la manera d’evitar que et hackeen el router i com triar una clau segura, passant pel xifrat dels dispositius, la forma de mantenir

NOVES EINES



les dades xifrades o fins i tot quin és l’ús adequat de les conne-xions Wifi públiques.

Com configurar la seguretat en el mòbil: es mostra com crear una bona contrasenya/pin, què fer quan s’ha perdut o han robat el mòbil, com evitar els virus, protegir els arxius o realitzar les actualitzacions necessàries perquè el dispositiu estigui al dia . Els comptes de cadascú: com configurar la contrasenya perfec-ta, com incloure la verificació en dos passos o què fer quan ro-ben o es perd el mòbil; privacitat i dades: des de com mantenir actualitzat el navegador, passant per controlar amb qui es com-parteix la informació, com gestionar la privacitat en les diferents plataformes o com habilitar o deshabilitar la geolocalització.

Transaccions bancàries i compres: mètodes de pagament més segurs, requisits que ha de tenir una pàgina web en la qual es vol comprar, passant per la importància de controlar els pagaments realitzats.

Pels més petits: quina és la importància dels filtres de contingut, com establir normes per a l’ús dels dispositius o com ajudar a que els nens identifiquin els perills que es poden donar a la xar-xa. Es pot ampliar aquesta informació CLICANT AQUÍ

Així és com els mitjans volen arribar a vostè (també) a través de WhatsAppPer Marketing Directo

Amb 900 milions d’usuaris, WhatsApp és l’app més utilitzada a tot el món per enviar missatges en temps real i que aconse-gueix captar l’atenció dels usuaris durant bona part del seu dia (i, per a alguns, de les seves nits). Donada la seva popularitat no hi ha dubte que es postula com un autèntic caramel per als marketers que tenen en el servei una nova via directa de co-municació amb els seus potencials clients. A més és un entorn encara per explorar per les companyies pro la qual cosa, les primeres que s’embarquin en aquesta estratègia es veuran no-tablement beneficiades.

No obstant això, no és or tot el que lluu en el món de l’app i és que WhatsApp ha estat creat per xatejar i no per rebre actua-litzacions de notícies i, menys, missatges marketers pel que el seu ús és tot un repte per a les companyies de mitjans de comunicació.

NOVES EINES

http://www.ocu.org/viveinternetseguro/



Per subscriure a la gent a aquestes actualitzacions, les editores han d’afegir manualment i un per un els usuaris en una llista el límit de la qual es fixa en 256 persones. Per això, si volen un major abast els mitjans hauran de crear múltiples llistes.

The Guardian o Vogue són alguns dels mitjans pioners en oferir aquest servei als usuaris. L’últim a apuntar-ho ha estat el diari Financial Times, en què un equip de cinc periodistes es cen-trarà en mostrar una història al dia a través d’aquests xats.

Per la seva banda, el diari britànic The Guardian posa la mirada en les oportunitats de crowdsourcing que ofereix el servei de missatgeria així com la difusió del contingut generat pels usua-ris creant una comunitat amb diversitat de veus.

“El que és interessant és la qualitat i el to del que la gent t’explica. Ho perceben com un canal més privat i comparteixen idees realment interessants”, assegura Laura Oliver, head of social and community a The Guardian.

Així, les aplicacions de missatgeria es postulen ja com una de les eines més prometedores per a mitjans i marketers que, tot i estar encara en fase d’experimentació, sembla tenir una clara orientació cap a l’estudi de mercat i convertir-se en plataformes transaccionals.

Twitter expandeix el límit de caràcters per atraure nous usuaris

Twitter planeja donar més espai als usuaris per escriure les seves publicacions. Per a això, fotos i enllaços deixaran de comptar des del límit de 140 caràcters. La xarxa social compta

NOVES EINES



actualment amb prop de 310 milions d’usuaris. L’acció és part d’una reducció de la crisi que la companyia viu en els últims anys. Entre 2015 i 2016, només hi havia vuit milions de nous usuaris registrats.

Els resultats financers també van caure. En el primer trimestre de 2016, la quota de Twitter valia 0,12 milions de dòlars, mentre que en el mateix període de 2015 la xifra va ser de 0,25. El CEO i cofundador d’aplicacions Jack Dorsey, va dir que la companyia vol simplificar el servei per atraure nous usuaris. “Creiem que hi ha una sèrie d’oportunitats en el nostre producte per reparar algunes finestres trencades, se sap que inhibeixen el nostre creixement.” (de Portal Imprensa)

NOVES EINES



El Govern balear recupera les ajudes per a la premsa en catalàPer J. Salmeron / Ara Balears

El Govern balear obre la convocatòria d’ajuts a la premsa escri-ta en català que, per primera vegada, aniran destinats només a la que s’escriu diàriament, ja sigui en suport digital o en paper. Un total de 180.000 euros es destinaran a mitjans escrits tant privats com entitats sense ànim de lucre, amb una trajectòria mínima de sis mesos i que tinguin domicili social a les Illes.

Així ho va presentar la setmana passada la consellera de Trans-parència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, que ha destacat que

aquesta subvenció es recupera després de cinc anys, “tot i que no hauria d’haver desaparegut mai”. La Conselleria té la volun-tat que serveixi “com a incentiu perquè apareguin més mitjans en llengua catalana”.

La Direcció General de Política Lingüística s’encarrega de ges-tionar aquests ajuts,. La directora d’aquest organisme, Marta Fuxà, ha reivindicat que s’hagin tornat a posar en marxa aques-tes subvencions, ja que aquest fet dóna compliment als objec-tius de la Llei de normalització lingüística, que enguany celebra els trenta anys de la seva aprovació. A més, destaca que en “els mitjans de comunicació és on manco s’ha avançat en la llei”.

Fuxà ha explicat que després de la publicació de la convocatòria d’ajuts al BOIB (cosa que va passar dijous de la setmana pas-sada) hi ha quinze dies de termini per presentar les sol·licituds. El principal requisits que es demana és que sigui premsa diària –en paper o digital (o totes dues)– escrita en català almenys en un 90% del seu contingut. Els 180.000 euros d’aquests ajuts es repartiran entre els mitjans sol·licitants a partir d’un barem, va dir la cap de Política Lingüística, en el qual es tindrà en compte el nombre de publicacions i el nombre d’illes on arriba, a més de la mitjana mensual de visites –si és digital-, entre d’altres factors.

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



Properament, subvencions a la premsa de proximitatL’any 2010 es va obrir per darrera vegada la convocatòria d’ajudes per a la premsa no diària escrita en català. Aques-tes subvencions “tornaran a obrir-se properament”, va afirmar la cap de Política Lingüística, Marta Fuxà, i va explicar que s’obriran també noves ajudes per a actuacions de dinamització lingüística enfocades a la integració de nouvinguts i la media-ció, el foment de publicacions infantils i també s’atorgaran a la millor campanya publicitària en llengua catalana en l’àmbit de les Illes.

Tant la consellera Ruth Mateu com la directora general Marta Fuxà van reconèixer que a les Illes hi ha molt poca presència de premsa escrita en català. Per aquest motiu, aquesta línia d’ajudes “tindrà continuïtat” i es veurà augmentada la quantia total de les ajudes “en cas que surtin nous projectes” de mitjans de comunicació en català en els propers anys.

L’AIMC anuncia acords de l’EGM amb la Generalitat i el pla estratègic d’entrevistes

Divendres passat i a la nova seu social de l’AIMC, l’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació, es van pre-sentar davant d’un grapat de periodistes, els projectes clau de l’associació per al 2016. Van aprofitar l’ocasió per reivindicar que no reben pressupost de l’administració mentre que aquesta utilitza les dades del Baròmetre de l’EGM com a referència .

L’única col·laboració que tenen amb fons públics ve per part de la Generalitat de Catalunya, que aporta a les arques de l’associació 600.000 euros en cada exercici fiscal, i sembla que




la voluntat d’ambdues parts és de continuar amb aquest acord. “Trobem a faltar iniciatives com aquesta a Madrid”, van ser les paraules de Carlos Lozano, president executiu d’AIMC.

Lozano va anunciar els acords de l’EGM amb la Generalitat de Catalunya i el pla estratègic d’entrevistes anunciat darrerament. En la presentació es van explicar els recents canvis en la jun-ta directiva de l’associació, en la qual acaben d’incorporar-se Manuel G. Cordero, per Initiave Media; Cristina Rey, per Opti-media; José Maria Moix, per Onda Cero Radio, que s’uneixen a Pedro Merino, president; Marta San Pedro, de Carat Espanya; Rafael Calleja, d’Havas Media; Santiago Pérez Otero, de La Voz de Galícia; Raquel del Castillo, per Antena 3 Tv; Sandra Prosperi, de Hearst Magazines, i Jose Luis Rodríguez, Grup Godó Digital. AIMC, que acaba de traslladar-se al carrer Basíli-ca, de Madrid, ha comptat amb el seu president, Pedro Merino, i el president executiu, Carlos Lozano, que van destacat els plans de l’associació per a aquest any.

A la presentació es van posar de manifest els projectes i realit-zacions de l’any com l’acord per l’EGM amb la Generalitat i el Baròmetre de Catalunya per a aquest exercici i successius, així com l’aprovació del Pla Estratègic amb el nou Pla d’Entrevistes

CAWI de l’EGM, amb entrevistes a través d’internet, i final-ment la incorporació del Brand Media amb la incorporació de l’EGM i Comscore, per tenir la impressió real de les audiències dels mitjans impresos, tant en distribució de continguts amb l’espot tradicional com en els diferents suports digitals. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Saragossa organitza el Congrés Web del 2 al 5 juny 2016

Més de 20 ponents, més de 60 hores de contingut i més de 45 hores de tallers pràctics protagonitzaran aquest any la sisena edició del Congrés web, que un cop més es celebrarà a Sara-gossa. En aquesta ocasió la cita de referència del màrqueting




en línia a l’Aragó tindrà lloc del 2 al 5 de juny i es desenvoluparà al World Trade Center de la capital aragonesa.

En aquesta edició l’esdeveniment comptarà amb la participació de professionals destacats com Daniel Torres Burriel, Xavier Colomés, Victor Puig, Inma Ferragud, Pau Valdes, Paloma Lla-neza, Cesar Aparicio, Ana Soplón, Yolanda Cañizares i Alicia Senovilla, que impartiran les activitats principals del congrés: xerrades a l’auditori, tallers pràctics, col·loquis... i tot això en un entorn molt propici per facilitar el networking.

Millorar l’estratègia SEO, aprendre a mesurar el eCommerce amb Google Tag Manager, conèixer les Claus d’una estratè-gia d’E-mail Màrqueting efectiva, crear campanyes de publicitat a Facebook o Instagram, convertir-te en un Ninja d’AdWords amb tècniques d’optimització avançada o conèixer les Últimes tendències per millorar el rendiment de la teva web... seran al-guns dels temes que es tractin al Congrés web de Saragossa. A més, per als que no puguin desplaçar-se a la capital aragonesa, també hi ha la possibilitat d’adquirir l’entrada per veure les ses-sions en streaming. Més informació CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

L’Acadèmia de la Publicitat, en contra de l’abús d’anglicismes en el sector

L’Acadèmia de la Publicitat està decidida a acabar amb l’abús dels anglicismes, tant en l’idioma espanyol, com amb els de la resta de llengües de l’Estat, com català, basc i gallec. De fet, per començar l’Acadèmia i la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua han llançat plegades la primera campanya en la qual posen de manifest l’excés d’aquesta pràctica en el món de la Publicitat.

Amb aquesta acció i les que s’aniran succeint, l’Acadèmia de la Publicitat busca conscienciar respecte al bon ús de la llen-gua de cada territori de l’Estat i no només pel que fa a espots i


http://congresoweb.es/



campanyes publicitàries es refereix, sinó en tota la societat en general.

“Lluitem contra els anglicismes amb les seves pròpies armes: llancem un producte, unes ulleres de sol, a través d’una cam-panya de publicitat amb l’objectiu de demostrar els grans mal-entesos que provoca l’ús desmesurat de l’anglès en el consu-midor”, així ha explicat Enric Nel·lo, director general creatiu de Grey Espanya, agència responsable de la campanya, la idea creativa. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

L’Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària del País Valencià estrena presidentRamon Pedrosa, és el nou presi-dent de l’Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària va-lenciana. El president del grup de comunicació Minister of Mu-nitions, que ha estat elegit per unanimitat en l’assemblea general, té davant seu el repte de

defensar els interessos de tots els associats i de treballar per impulsar el sector publicitari al País Valencià. A partir d’ara, Pe-drosa treballarà per “fer més grans a les empreses associades, formar els nostres professionals i defensar el talent, què és molt en el nostre sector. En definitiva, situar València com un dels principals focus de publicitat a Espanya”.

Igualment, Pedrosa ha promès lluitar per aconseguir que les reivindicacions del sector publicitari valencià s’escoltin en tots els fòrums en què l’Associació té representativitat i ha posat de manifest la seva intenció d’intensificar els contactes amb la comunitat universitària per assegurar el futur i el talent de la publicitat al País Valencià.

L’Associació té com a un dels seus objectius adaptar-se a la nova realitat sectorial i convertir-se en l’organització que reculli a totes aquelles empreses i professionals que presten serveis de valor afegit en el procés de la comunicació publicitària al territori valencià. (d’AEC)




Indefinició davant un feble començament de l’exercici per a la premsaPer Luis Palacio / Digimedios

Amb la publicació la setmana passada de les dades econòmic-financeres d’Unidad Editorial i de Vocento, es completen les referències trimestrals habituals, que permeten fer-se una idea de l’evolució del negoci de la comunicació a l’Estat espanyol.

I les dades indiquen que per al conjunt del sector la marxa no és bona, encara que una part d’ell -les companyies de televisió- si avancin a un bon ritme.

A mitjans d’abril, les primeres dades conegudes –l’Estudi Gene-ral de Mitjans (EGM)- ja van donar algunes pistes. L’audiència dels mitjans impresos, mesurada en els mesos de gener i fe-brer. queia respecte al mateix període de l’any anterior: un 2,9% els diaris, un 10,9% les revistes mensuals i el 7,2%, les men-suals . L’audiència de la ràdio, per la seva banda, mostrava un lleuger increment: 1,7%, mentre que el consum de televisió -mesurat en minuts per Kantar- reculava un 4,7%. Els clients de la televisió de pagament de Telefónica (que controla aproxima-dament el 85% del mercat) creixien un magre 1,5% respecte al trimestre anterior.

Unes setmanes més tard, les dades de la inversió publicitària -de l’estudi i2p- ratificaven la feble arrencada de l’any: augmen-tava el 3,2%, quan en el mateix trimestre del 2015 ho havia fet en un 9,5%. A més, l’evolució era molt diferent, amb els mitjans impresos i el radiofònic captant menys inversió, i televisió i in-ternet guanyant-la.

Els resultats econòmics de les empreses que cotitzen en bor-sa van reflectir amb força exactitud la situació de l’entorn. Les companyies de televisió registraven forts increments dels seus beneficis d’explotació (+23,8% en el cas de Atresmedia Televi-

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



sió, i del 55,7%, al de Mediaset), encara que els seus ingressos augmentaven amb molta menys força. No obstant això, les em-preses amb més presència en els mitjans impresos i al radiofò-nic experimentaven significatius retrocessos d’ingressos el que, en alguns casos, els portava a incórrer en pèrdues d’explotació, després d’un exercici 2015 relativament positiu.

Les previsions existents per al conjunt de l’exercici -per exem-ple, les recollides en els panells Zenith Vigía i Zenthinela i en l’estudi i2p, tots tres recollits en el seu moment per El Butlletí de l’AMIC)- apunten a un creixement en l’exercici del 5%, en línia amb el de l’any passat. Això exigiria a anar en l’exercici de menys a més. El creixement previst, en qualsevol cas, ha de concretar-se, en un entorn de gran indefinició política, amb la repetició de les eleccions generals, i d’una situació econòmica internacional poc definida.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Com fer un forat a la nostra capçalera a InstagramPer Eulogio Bordas, CEO de Photoslurp, i AEC

Al setembre 2015 la xarxa social Instagram va superar a Twit-ter, arribant a més de 400 milions d’usuaris actius mostrant el “moment ideal” i, segons un estudi de NapoleonCat, a Espanya la xarxa social ja compta amb més de 4,5 milions de fidels se-guidors, sent el 62% dones i el 61% entre 18 i 34 anys.

A més, un recent estudi de Forrester, defineix Instagram com la líder en termes de “engagement” dels usuaris amb les mar-ques, amb una ràtio del 2,3%, en comparació del 0,2% de Fa-

cebook, un “engagement” 10 vegades més gran. Pel que no és d’estranyar que aquesta xarxa social sigui un dels pilars de comunicació de qualsevol marca dirigida a un públic jove, es-pecialment les marques de moda, accessoris, bellesa i viatges. De fet, eMarketer ja ha predit que el 70% de les marques tindrà presència a Instagram el 2017, en comparació amb el 32% ac-tual. Pel que preveu una interessant lluita per captar l’atenció del “Instagrammer”.

Donades aquestes condicions, que una marca aconsegueixi fer-se un forat a Instagram no serà tasca fàcil. No obstant això, diverses anàlisis revelen que a Instagram les petites i joves marques poden nedar fàcilment a les seves aigües, i lliurar una batalla cara a cara amb grans empreses a nivell de compromís i vinculació amb els clients. Com? Molt senzill, posar-se en la pell del client i actuar amb sentit comú.

Per exemplificar-ho, imaginem que volem conèixer un periòdic de proximitat:Oi que si preguntem alguna cosa relacionada amb un article esperem que ens responguin? Als usuaris d’Instagram els agra-da establir un vincle directe amb les marques (en aquest cas foren les capçaleres), de manera que esperen que les marques

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



també interaccionen amb ells. Hi ha d’haver una comunicació bidireccional.

Oi que ens agrada veure totes les fotografies ben enfocades? Instagram és la xarxa social on mostrem aquest “moment ideal”, amb una imatge molt cuidada. Qualsevol periòdic ha de prestar especial atenció al contingut que penja, imatges que han de ser estètiques, proporcionades i que parlin.

Oi que ens agraden que les informacions gràfiques estiguin ben ordenades? Els hashtags dominen la xarxa social, qualsevol fotografia està categoritzada en hashtags. Cal posar-se en la pell de l’usuari, pensar en quin hashtags busca contingut per inspirar-se i utilitzar-los en la comunicació.

Oi que ens agrada que el periòdic digital tingui un aspecte mo-dern? Qualsevol editor s’ha de prendre les xarxes socials de debò, i això rau en dedicar recursos i esforços per penjar cada dia material fresc.

Oi que ens agrada que si comprem cada setmana ens cone-guin? Una publicació no només ha de penjar i respondre pre-guntes, sinó que també ha de seguir als seus lectors, així com

likejar i comentar les seves fotos. En definitiva, comportar-se com un professional.

Com habitualment es diu, “el sentit comú és el menys comú dels sentits” i les xarxes socials, com el seu nom indica, són socials, i per tant els usuaris esperen i busquen una interacció amb les marques, les que siguin, incloses les dels mitjans de comunicació.

Aquelles capçaleres que s’hagin posat les sabates del lectors-client seran les que guanyaran la batalla a Instagram.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Maria Ramírez: Set mesos després del seu llançament, a El Espanyol li costa assolir un alt trànsit i més subscripcionsPer Journalism.co

El Español va sorprendre a molts en la indústria dels mitjans de comunicació espanyols l’any passat, quan el mitjà de comu-nicació exclusivament digital va recollir 3,6 milions d’euros a través de crowdfunding i va reunir 10.000 subscriptors de paga-ment abans que s’hagués posat en marxa encara plenament la seva presència digital -que va seguir a l’octubre de 2015.

Tal com va afirmar el seu director, Pedro J. Ramírez, “aconse-guir 10.000 subscriptors abans de néixer és una cosa fantàstica que supera totes les nostres expectatives més optimistes”. Fins a aquest moment l’arribada de subscriptors havia estat sostinguda tot i que amb diversos pics de creixement, que van coincidir amb el començament i el final de la campanya de finançament.

El treball en el projecte, iniciat per Pedro J. Ramírez, qui tam-bé va fundar el diari El Mundo a Espanya, i la seva filla María Ramírez, es va iniciar al gener de 2015. Al llarg de l’estiu de 2015, les històries van ser publicades en un bloc de WordPress abans que el lloc web, smartphone i aplicació de la tauleta, fa set mesos ara.

La cofundador, María Ramírez, diu a Journalism.co.uk que El Espanyol es va posar en marxa per tal d’adoptar un enfocament “més agressiu” per al periodisme d’investigació, independent de les empreses espanyoles i dels partits polítics.

La sortida també volia demostrar històries més llargues i com-plexes que requereixen temps i recursos per produir-les i un tre-ball acurat per a ser vist des del mòbil, també, una creença co-muna en els mitjans de comunicació espanyols en el moment.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



La gent a Espanya no estan acostumats a pagar per les no-tícies, especialment en línia, i els que s’han anat subscrivint ho han anat fent perquè ho associen amb la pertinença a una comunitat. Ramria Ramírez afirma que, “des d’un punt de vista tècnic, volíem ser innovadors, utilitzar més eines, fer més pe-riodisme de dades, experimentar amb vídeo de 360 graus, el primer dels quals el vam fer al juny de 2015. “Així que fins i tot si ara es poden veure aquests formats en altres punts de venda a Espanya, l’any passat estàvem fent coses que no es podien trobar en qualsevol altre lloc [a Espanya].”

Mentre que la política ha estat “un focus principal” per al tipus de periodisme que El Español fa, tenint en compte el títol, per-què va néixer enmig de la temporada d’eleccions, Ramírez diu que no hi havia un debat inicial abans que es van posar d’acord sobre la presentació d’informes sobre la cultura, l’esport, les qüestions socials i no només a la política.

Entre el 10 de gener de 2015 i el 31 de desembre de 2015, els 50 articles més llegits d’El Espanyol eren una barreja d’investigacions, cullerades i 13 històries centrades en dades que inclouen text i dades visuals reduïdes. Tot això es fa amb 65 periodistes que treballen a la sala de redacció del digital a

Madrid á seva seu-, amb alguns altres amb seu a Barcelona i Brussel·les, i una desena de col·laboradors habituals repartits entre les principals ciutats espanyoles.

Els no abonats a El Español es poden llegir 25 articles per mes i rebre el butlletí diari del matí anomenat El Despertador. Una subscripció costa 84 euros a l’any o 10,99 € al mes i aquest pagament dóna als lectors accés a exclusives i primícies publi-cades a través de la pàgina web i les aplicacions.

La majoria de les persones es van subscriure per un any de durada des del començament, segons Ramírez. Aquestes subscripcions s’hauran de renovar a l’octubre de 2016, per la qual cosa l’equip està jugant amb diferents idees per mantenir l’interès dels seus lectors que paguen, com el llançament d’un




nou producte més a prop del temps o la renovació de producte només per a subscriptors d’El Espanyol, com per exemple La Edición.

A La Edición s’hi pot accedir a través d’un portal al lloc web i té el format d’un diari digital dissenyat principalment amb el mòbil en ment. S’ofereix als subscriptors accés puntual i 10 hores anticipat a les històries exclusives que es resumeixen abans que estiguin disponibles en la seva totalitat a tots els lectors al dia següent.

No obstant això, Ramírez va dir que el nombre d’abonats no ha augmentat molt des de la posada en marxa anterior a la sortida: “ actualment comptem amb al voltant de 12.000 lectors que paguen”. Només 2.000 més. “Part de la raó és que la gent a Espanya no està acostumada a pagar per les notícies, espe-cialment en línia, i els que estan subscrits ho han fet perquè ho associen amb la pertinença a una comunitat, que és la raó principal per la qual es van subscriure al principi .

“Crec que no és pas fàcil perseguir un més alt trànsit i més subscripcions”, reconeix la filla de Pedro J. El trànsit a El Espa-ñol ha estat prop de tres vegades més alt que l’equip anticipat,

ha afegit, amb un 80 per cent de les visites procedents dels navegadors mòbils i tauletes. “Una de les coses que ens enor-gulleixen és que amb l’arribada d’El Espanyol va moure a altres diaris a posar-se les piles”.

María Ramírez ens diu que el comportament dels lectors d’El Es-pañol es controla a través de Google Analytics, però ara “el diari està desenvolupant la seva pròpia eina d’anàlisi per realitzar un seguiment de les mètriques més específiques, com ara recorregut exacte d’una persona en el lloc des del moment en què arriba, o més dades sobre com les persones interactuen amb La Edición”.

Els ingressos d’El Espanyol es deriven principalment de la pu-blicitat, una combinació de pantalla i nativa. La pantalla està molt limitada, va explicar Ramírez, a causa de la forma intrusiva que tendeix a ser el mòbil “no fem res del que apareix i cobreix la pantalla”. L’organització també té l’esperança de trobar no-ves vies per a l’obtenció d’ingressos a través dels articles im-mediats, una plataforma que està en procés d’adhesió, i Google accelera les pàgines mòbils.

L’Español té i segueix buscant lectors -fins i tot inspirar-se en punts de venda, des de Quars, Vox, NPR i The New York Times,




va explicar Ramírez, però també dels mitjans de comunicació espanyols. “Ens fixem en El Confidencial i també eldiario.es pel fet que l’últim té un model similar al nostre, que es construeix al voltant d’una comunitat i en ek que s’ha fet una molt bona feina amb les subscripcions.

“A partir dels diaris de llegat, el més interessant ara és El País, a causa de la forma en què estan tractant de canviar la dinàmi-ca de la seva sala de redacció i invertir més en mòbil.”

“Una de les coses que ens enorgulleixen a El Espanyol és que la nostra arribada realment ha mogut altres diaris. Al principi tenien por de que anàvem a canviar el panorama dels mitjans, però també ens respecten molt perquè des de que vam arribar, van començar a fer les coses més innovadores i jo crec que això és bo per a tots”, acaba dient Ramírez.




Estan la publicitat i els anuncis online deixant de ser la principal font d’ingressos a internet?Per Puro Marketing

No és un debat nou encara que sí n’és un al que sembla que no se li posarà solució en el futur immediat. A mesura que cada vegada els consumidors són molt més reticents a la publicitat que li serveixen els mitjans, especialment a internet (on ja han optat per prendre mesures directes per bloquejar-la) augmenta el debat sobre el que espera (o no) del futur. Serà el futur un futur sense publicitat a internet i en el qual els mitjans es veuran en l’obligació de buscar noves fonts de finançament?

Alguns actors de la indústria estan convençuts que aquest serà el camí. “La gent jove ha crescut amb continguts lliures d’anuncis i per això les marques visionàries estan dient “ho cap-to, ens unirem i serem part del procés”, apuntava recentment Shane Smith, el CEO de Vice. Els consumidors són cada vega-da més reticents a la publicitat, com ho demostra el boom dels adblockers, i estan cada vegada més farts, cansats i frustrats davant la publicitat en línia, el que fa que la rebin a desgrat. Si els mitjans han fet que les coses siguin pitjors generant més i més oportunitats publicitàries és material per al debat i un que funciona com un accessori al que ens ocupa.

La veritat és que no només els directius d’alguns mitjans de nova generació són els que es posicionen directament en la posició que la publicitat deixarà de mantenir Internet, o almenys la publicitat tradicional. En l’univers startup, s’està fent cada ve-gada menys ús dels anuncis com a sistema de suport per als serveis que s’ofereixen en línia (tot i que tradicionalment impe-rava el model freemium en tot el que sortia al mercat). Un estudi de l’acceleradora I Combinator així ho ha demostrat.

L’anàlisi ha pres com a punt de partida les aplicacions que han rebut en els últims anys i han analitzat el model de ne-

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



goci esmentat en elles. La publicitat ha baixat abismalment la seva presència a la descripció dels models que s’estan mos-trant, mentre que el format SaaS (software as a service) ha anat en augment. Traduït ve a dir que els fundadors de les startups estan cada vegada més centrats en fer que els consumidors paguin pels serveis rebuts que el mantenir-los amb publicitat.

És cert que l’estudi se centra en startups d’internet en general i no se centra de manera específica en mitjans de comunicació, però tenint en compte que la xarxa ha funcionat en general i en tots els àmbits usant aquest model les conclusions són igual-ment rellevants i igualment interessants. La gràfica de publicitat contra SaaS es creua en un moment de 2015 i des d’aquí s’ha anat separant una vegada més, amb el SaaS dominant.

Les conclusions impliquen també que el model de negoci en general d’internet està canviant.

Abans, tots els negocis en línia volien acumular tot el trànsit pos-sible. Grans xifres de trànsit implicaven grans xifres d’anuncis servits i per tant ingressos. Ara, aquest model segueix operant i funcionant per als grans d’internet, però ja no tant per als nou-vinguts. Potser la culpa estigui en què el pastís ja està repartit o potser en que aquesta veta d’or s’ha esgotat, però sigui com sigui tothom sembla estar migrant cap a un altre costat.

No tot és tan senzillLes dades conviden a la reflexió, encara que la veritat és que no es pot quedar un simplement amb aquesta informació per traçar el camí pel qual anirà el futur d’internet. Els mitjans que estan rebutjant els anuncis tradicionals estan migrant cap al màrqueting de continguts i la publicitat nativa, però aquests for-mats no estan sent capaços realment de suplir al 100% el que ofereix la publicitat de sempre. Les marques no han aconseguit encara mètodes fiables de mesurar els seus resultats i alguns mitjans han vist en aquests últims temps com els seus resultats no eren tan bons com esperaven.




I a tot això cal sumar la posició dels usuaris. Pot ser que els mitjans i els nous negocis en línia vulguin que paguin una taxa per accedir als seus serveis; però, ells volen realment pagar per accedir a aquests continguts?

Un estudi de Tune assenyalava recentment que els consumi-dors no estan disposats a pagar ni un euro per eliminar la publi-citat (l’estudi preguntava prenent les apps mòbils com a base). Només 3 de cada 10 es mostraven disposats a pagar i d’ells la majoria es quedava amb quantitats ínfimes. Si es desglossa el 30% que pagaria, es veu que un 11,3% de tots els enquestats pagaria, però només pagaria un euro a l’any. I d’aquesta mane-ra les apps només aconseguirien uns ingressos equivalents al 9% del que estan fent ara amb els anuncis.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden ampliar la informa-ció recollida en aquest anàlisi de Puro Marketing des de l’acceleradora I Combinator CLICANT AQUÍ


http://qz.com/683329/customers-not-advertising-might-pay-for-the-future-of-the-internet/



L’abús de l’F5 a les notíciesPer Kike Gómez / Jot Down

Com en un bucle sense final o com en una sala de miralls el periodisme s’ha acostumat a veure’s a si mateix, a buscar-se a si mateix per parlar de si mateix. Sí, com deia Pascual Serrano: “El periodisme és notícia”. I sembla trobar-se còmode en aques-ta dinàmica. Es parla de les mil i una crisi que viu l’ofici: falta de fons, ingerència política i privada, falta de credibilitat, manca de temps per crear reportatges d’interès, falta d’adaptació als nous suports... Però malgrat tot se segueixen produint notícies

com xurros. Tots els dies surten fins als quioscos diaris amb quaranta o cinquanta pàgines plenes de notícies; tots els dies s’emeten a la televisió almenys tres informatius amb seixan-ta minuts plens de notícies; els portals informatius d’internet s’actualitzen en temps real, fent incomptables el nombre de no-tícies que apareixen al llarg del dia a la pàgina web dels princi-pals mitjans de comunicació.

D’acord amb aquestes dades, evidentment, no es pot dir que el periodisme estigui en crisi. És obvi, hi haurà periodisme mentre existeixi el món perquè sempre hi haurà alguna cosa per expli-car. La realitat mateixa és la que crea al periodisme, que com a professió, sí que és possible que no estigui travessant el seu millor moment. La producció i elaboració d’aquesta informació s’ha de remunerar, i més si és de qualitat. El contrari del que passa avui dia. Aquest és el problema que ha de resoldre el periodisme si no vol convertir-se –o continuar- en un mer instru-ment de les grans corporacions per ajudar-les a promocionar-o a vendre els seus productes. Però això és un altre tema.

Ets, acomiadaments, més acomiadaments i tancaments de ca-pçaleres estan provocant una massiva aparició de nous mitjans digitals -i impresos- per part de tots aquests periodistes que s’han

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



quedat de sobte al carrer sense saber on bolcar allò per al que s’han preparat durant tota la seva vida: explicar històries. Aquests mitjans, amb més o menys encert, aboquen a la xarxa un altre in-comptable nombre diari de notícies arribant a saturar als consumi-dors creant aquesta nova «censura» per saturació que ja va definir Ignacio Ramonet en el seu llibre La tirania de la comunicació.

Per als periodistes l’ombra de la crisi és la d’un monstre que ens obliga a produir i produir cada dia més amb l’objectiu ja no de vendre més diaris, sinó d’atreure més visites que engreixin les estadístiques d’usuaris amb les que arribaran més anunciants i, amb ells, més fons. Aquest monstre que persegueix els que conserven els seus llocs de treball i a molts dels que han creat un de nou els fa córrer sense aturar-se, temorosos que els abast de nou o per primera vegada. Però potser aquesta fugida cap en-davant, aquesta imperiosa necessitat de producció, sigui l’error. Potser el que es necessiti per vèncer a aquest monstre sigui aturar-se i fer-li front amb les armes de què disposen els bons periodistes: la paciència, la constància, la reflexió, l’honestedat i aquesta paraula màgica que tant costa trobar: la veritat.

Des del meu punt de vista, la crisi del periodisme ve principal-ment de la manca de credibilitat i, per tant, de la falta d’utilitat.

El periodisme, segons està formulat avui dia, no és útil perquè ningú es creu el que diuen o diem els periodistes. El periodisme és un mer entreteniment i un canal publicitari -no dic que anys enrere no ho fos de la mateixa manera, però com a comple-ment a la seva funció informativa- que ha de competir al metro, d’igual a igual, amb el Candy Crash, YouTube o l’últim de Justin Bieber o Iron Maiden. El periodisme avui no té pes específic perquè no té una funció específica. No és una necessitat bàsica del ciutadà. Avui el periodisme no té assenyalat un moment en el dia de la ciutadania com ho podia tenir antany -a l’hora del esmorzar-, excepte per als que estan, o estem, implicats en ell de forma directa -les xarxes socials són molt útils per a que, especialment els periodistes, ens mirem el maluc-. Molts dels que consumim notícies ho fem per inèrcia on sempre les hem buscat i molts altres aposten per blogs especialitzats, però amb mitjans limitats.

La realitat segueix sent interessant, de tal manera que el pe-riodisme també ho pot ser. Però a més d’interessant, ha de ser útil perquè se’l consideri essencial. Crec que la necessitat de crear notícies diàriament influeix de manera decisiva en la qua-litat d’aquestes de forma directament proporcional. Com més quantitat, menor qualitat. I és que aquesta necessitat d’omplir




pàgines o minuts de telenotícies porta a la recerca de qualsevol tema, sigui el que sigui el seu profit, sigui quin sigui el contingut. “No hi ha un criteri de qualitat mínima. Entra qualsevol imatge, aquesta directe, qualsevol vídeo de YouTube. Donem notícies que no tenen ni interès per a una tele local”. “Hi ha un abús de temes banals, ridículs, i connexions absurdes en directe des de fires o concursos. Els temes importants, els que impliquen a la gent, no compten, no s’aborden. No interessen Sanitat ni Educació, per exemple”, denunciava el Consell d’Informatius de TVE fa uns dies a través d’un informe.

Però a més de la influència, més o menys evident, en la quali-tat, hi ha un altre factor més influent, més greu i perillós. Aquest bombardeig automàtic de notícies fa que sigui impossible per als consumidors absorbir i assimilar el que ens vol dir. Per des-

comptat, molt més difícil és poder fer-se una composició pròpia de la realitat a través d’aquestes informacions, perquè el que un dia se’ns diu, l’endemà es desdiu; el que en unes hores és absolutament real, al cap d’una estona passa a ser rotunda-ment fals. La síndrome del F5 en el periodisme. Enmig d’aquest desgavell, d’aquest caos informatiu, és molt fàcil que qualsevol persona es perdi sense saber molt bé per on començar a fer-se una idea general del que passa al món, al seu país o en la seva pròpia ciutat; de manera que la seva visió i compromís ciutadà es vegin condicionats.

Sí, és cert que a internet es pot trobar tot el que un vulgui, fins i tot aquesta veritat que anhelen trobar els periodistes però, l’usuari mitjà està disposat o té el temps suficient com per exer-cir també de periodista i netejar el gra de la palla ? És només la meva opinió però crec, sincerament, que no.

El fet de mostrar les notícies de forma setmanal, quinzenal i fins i tot mensual és molt possible que influís de forma positiva en la percepció de la realitat per part de la ciutadania. Molt més que l’actualització en temps real de qualsevol fet noticiable. No crec que jo sigui l’únic que hagi escoltat de boca de familiars, amics o persones properes que després d’estar diversos dies




sense veure la televisió -o internet en alguns casos-, estiguin més tranquils, més nets, més assossegats. A mi em passa i, en certa manera, crec que després d’aquest període estic millor i més assabentat del que passa a la realitat.

El procés d’elaboració d’una notícia requereix temps perquè el producte tingui qualitat. Però és que el procés d’assimilació de la notícia també requereix el seu temps. El lector, l’usuari, ha de poder digerir la notícia i fer-se la seva pròpia idea sobre el que acaba de llegir. No entro en la intencionalitat de manipulació en aquesta forma de fer periodisme, però per descomptat que res aporta, en absolut, que a les poques hores d’haver donat una notícia es donin més dades insignificants que ofeguin la dada central, o que contradiguin el que s’ha dit amb anterioritat.

Afortunadament, sempre hi ha illes enmig de l’oceà on poder refugiar-se. Però a aquestes illes no arriben molts. Els mitjans que es dediquen a fer aquest periodisme pausat i reflexiu són minoritaris -espero poder dir amb encert que encara-. El comú de la gent, de la ciutadania, espera a informés a través dels mitjans habituals: la televisió i els grans mitjans -també elegei-xen els últims per internet-. Per tant, són aquests, començant per RTVE, els que haurien de prendre mesures per no saturar

als seus usuaris i donar-nos temps per analitzar per nosaltres mateixos les dades i informacions, i fins i tot opinions, que se’ns donen. Al cap i a la fi, el periodisme ha de ser un mitjà, no un fi. I un mitjà públic, encara més.

A Anglaterra, el diari The Times ha anunciat fa unes setmanes que deixarà de publicar notícies en temps real a la seva pàgina web i aplicacions per a mòbils i passarà a actualitzar els seus continguts tres vegades al dia entre setmana i en dues oca-sions els caps de setmana. El motiu: “dotar de sentit al torrent d’últimes notícies amb els quals bombardegen als lectors els mitjans digitals”. Per alguna cosa es comença, per descomptat.

Després de llegir aquest últim paràgraf és possible que molts hagin pensat que una conseqüència afegida a aquesta decisió de The Times sigui una possible reducció de personal. I sí, crec que és molt possible que així sigui però aquesta, també, és una altra història. El que ha de tractar de fer el periodisme de manera immediata -i amb ell els periodistes- és, abans de tot, recuperar la credibilitat i per això no n’hi ha prou amb prémer F5 un cop més.




La fi dels comentaris dels lectors (en els mitjans)Per Fran Barquilla, blog

Alguns mitjans han cregut durant un temps que internet i les xarxes socials permetrien la democratització del coneixement, la informa-ció, un debat continu i motivat... No obstant això, ara contemplen una realitat diferent i s’han plantejat tancar aquests espais. Ja ho han fet Bloomberg, Reuters, The Chicago Sun-Times, CNN...

La trista realitat és que en moltes ocasions aquests espais per als comentaris dels lectors s’han tergiversat i no han aportat res al coneixement ni al debat. Lluny d’això són una vàlvula

d’escapament per trolls, que cobreixen aquests buits amb in-sults o polèmiques irrellevants.

Així, per als mitjans, s’han convertit en font de problemes legals i mala imatge i, per descomptat, han descobert el temps i cost requerit per a la seva moderació.

Però la decisió de tancar els comentaris té múltiples causes, no només frustrar als trolls. No és una estratègia que pugui titllar-se de censura ni de bon tros, sinó que està molt vinculada a l’impuls de les xarxes socials. Els mitjans volen ara centralitzar tots els comentaris en un sol mitjà, com Facebook, perquè és més fàcil de manejar i controlar i no necessiten adaptar-lo a la lectura mòbil com si haurien de fer amb el formulari web.

Per no parlar de les possibilitats d’interacció que guanyen els mitjans amb els comentaris de “qualitat” , fomentant, aquí si, la discussió no només entre el mitjà i el lector, sinó també entre el mateix autor de la informació, des del seu propi compte, i el lector.

Les xarxes tornen a prendre l’impuls de novetats en els mitjans i Facebook a seguir consolidant el seu paper en el futur del periodisme.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · Pel que fa a les habilitats personals, els directius de comunica-ció consideren que valors com la capacitat de treball en equip (92%) i de resiliència