El Camp - Terres de l'Ebre

Finalistes_04_Secundaria_v1:ArcStMarti 2/6/11 12:55 Página 1

CrèditsCOORDINACIÓ EDITORIALÒmnium Cultural

DISSENY / MAQUETACIÓCèsar Amiguet

LOGOTIP DEL SAMBORI© Incha

© D’AQUESTA EDICIÓÒmnium Cultural, 2010

EDITAÒmnium [email protected]

Prohibida la reproducció total o parciald’aquesta obra sense l’autoritzacióexpressa dels editors.

2010Finalistes_04_Secundaria_v1:ArcStMarti 2/6/11 12:55 Página 3

Finalistes_03_Primaria_v1:ArcStMarti 18/5/11 13:58 Página 4

Un any més, us presentem el llibre que

recull totes les narracions finalistes guanyado-

res del Premi Sambori Òmnium de Catalunya

del 2010. Com bé sabeu, aquest concurs té per

objectiu esdevenir el premi escolar de narrativa

en català de referència als Països Catalans. En

efecte, es vol promoure la participació en un

projecte comú d’alumnes i centres de tots els

territoris on es parla català i difondre l’ús de la

nostra llengua en l’àmbit escolar.

El Premi neix el 1989 al País Valencià, i

arriba al Principat de la mà d’Òmnium Cultural

amb la col·laboració del Departament

d’Educació i l’Institut de les Lletres Catalanes.

Aquest any, el concurs arriba per primera

vegada a l’illa de Mallorca, de manera que ja hi

participen alumnes de tots els territoris de parla

catalana.

Pròleg


Òmnium Cultural ha treballat intensament

perquè els alumnes de tots els pobles i ciutats

del principat puguin participar en el concurs. I és

per això que per a nosaltres és molt necessària

la col·laboració i la complicitat dels centres

educatius, des dels més petits fins als més

grans. Entre tots aconseguirem fer més gran el

Premi Sambori Òmnium.

L’última convocatòria que hem fet demos-

tra que anem pel bon camí: hi han participat 232

centres i 27.872 alumnes i s’han presentat un

total de 1.217 narracions.

Des d’Òmnium Cultural volem donar les

gràcies a tots els directors, responsables de

centres, equips directius, mestres i professors

així com a les famílies. Però volem transmetre

un agraïment especial als protagonistes

d’aquest premi: els nois i noies de tots els Països

Catalans que feu créixer i prestigieu la nostra

cultura i la nostra llengua.

Òmnium Cultural

Òmnium compta amb 26 seus territorials organitzades en 10 demarcacions

Girona - Catalunya del Nord

Catalunya Nord

Alt Empordà

Gironès

Selva

Pla del’Estany

BaixEmpordà

EnrereJoana Santos (Primer Cicle de Secundària)

Institut Pere Alsius i Torrent (Banyoles)

—Tenia moltes ganes de fer això amb tu un altre cop.Em va xiuxiuejar. Vaig notar com el seu alè fred em

fregava l’orella. La finestra estava oberta i la brisa suauentrava acariciant els nostres cossos. Em vaig arraparamb força a ell. La seva pell era càlida, però no tan comels seus petons, que tenien un lleuger gust de caramel dellimona. Va parar de besar-me durant un instant i vaigobservar els seus ulls. Ho deien tot: podia llegir la sevavida en aquella mirada. Feliç. Espantat, esgotat i moltesmés coses. El seus ulls també indicaven com era el seucaràcter: un noi d’aquells, canalla, a qui els agrada labrega, però per l’altre costat dolç, dolç com la nata. Quinsulls tan especials, em vaig dir, i em vaig deixar endur pelsseus petons.

Una llum em desperta. Sento el soroll del meus bu-dells. No recordo res de la nit passada, ni tan sols el meunom. Aixeco el cap i obro els ulls tant com puc. Unaesgarrifança em recorre el cos al veure les meves calcetesvermelles al costat de l’escriptori. Merda. Allargo unamica el braç i noto la presència d’alguna cosa més el meullit. No estic gaire convençuda del següent que faré, peròdecideixo arriscar-me. Giro el cap i veig aquells ulls blausde la nit passada que em van fer pensar tant.

—Ah!Em tapo la boca amb les mans en adonar-me del gran

crit que acabo de fer. L’observo durant un instant perveure si l’he despertat. Veig que no s’ha mogut. M’aixecod’una revolada i em vesteixo amb el primer que trobo.Baixo les escales corrent. No sabia que podia córrer tan

8


en situacions tan extremes. Tanco la porta sense fer gairesoroll. Sort que la meva mare no hi és, això em fa somriu-re una mica, però el somriure se m’esvaeix de seguida. Noes pot temptar a la sort tantes vegades. Sense pensar enres més que en el que m’espera, començo a córrer tancom puc. Avanço pels carrers sense mirar ningú, perònoto perfectament com els ulls dels altres se’m claven.Una nena petita que passeja un gos em mira tan fixamentque no puc evitar fer-li un llengot i se’n va amb llàgrimesels ulls. Ric per dins perquè la meva situació no em deixariure com ho hauria fet qualsevol. Encara segueixo cor-rent, estic feta una atleta. Arribo el lloc on volia arribar.Encara no han obert. Deu ser molt aviat. Envaïda per laràbia, clavo un cop a la paperera del costat i tots elspapers surten volant. Merda!

Quan em calmo, decideixo asseure’m a esperar queobrin, ja que és l’únic que puc fer.

Deu minuts després arriba l’estúpid senyor a obrir.Entro de pressa a buscar qualsevol líquid, m’és igual elque sigui, però ha de ser d’un litre i mig. Dono els dinersel dependent i me’n vaig ràpid. Enceto la fanta i vaig fentpetits glops. Camino, camino i camino molta estona. Heperdut la noció del temps: no sé si han passat segonsminuts o potser hores. La gent em continua mirant. Síque sóc rara, em dic. No m’importa el que pensin elsaltres així que segueixo caminant i bevent alhora.

Entro a la farmàcia. No hi ha ningú demanant.M’acosto a la dependenta. Em fa un gest perquè digui elque vull.

—Una prova d’embaràs.Em mira amb un somriure malèvol. Imbècil.—Aquí tens —em dona la caixa amb el mateix som-

riure d’abans—. Ai, el jovent d’avui en dia!

9


Me la quedo mirant fixament i li mostro el dit del migde la meva mà. Es queda parada.

Doncs sí, el jovent d’avui en dia som així, prefereixoser això que no pas una estúpida foca que s’ha de gua-nyar la vida en una farmàcia. Torno a riure per dins acausa de la meva gran reflexió i la meva descripció d’aquella dona. Segueixo avançant i bevent la fanta, encara me’n queda la meitat.

Entro al lavabo del primer bar que em trobo desprésd’haver-me acabat el meu refresc d’un litre i mig. Fapudor de fum. El vàter és brut. Obro la caixa.

M’apujo els pantalons mirant al sostre. Per favor,negatiu. M’assec en un racó del lavabo, a sota les aixetes,i reso amb totes les meves forces. Respiro fons. Em pre-paro per baixar el cap i mirar el resultat, però abansdemano un cop més a no sé qui, que sigui negatiu.Abaixo la mirada. Una llàgrima em regalima per la galta.Em cauen mil llàgrimes més. Em torno a baixar els pan-talons i faig el mateix procediment. Torno a resar ambtotes les meves forces.

—Estic embarassada.Se’m trenca la veu al pronunciar l’última paraula.

M’acaricio el ventre. Que típic, penso, és la típica histò-ria. M’he desgraciat la vida. He espatllat tots els meusplans. Mare? Quina paraula més estranya, i encara sonamés estranya si esmento que tinc setze anys. Ara mateix,m’odio a mi mateixa, desitjaria morir.

La vida és curta. Trenca les normes. Perdona ràpid.Besa lentament. Assegura’t de les teves decisions. Estimaveritablement. Riu incontroladament. I mai dubtis de resque t’hagi fet somriure...

Que ingènua!

10


11

L’Everest i joGuillem García (Primer Cicle de Secundària)Saint Gorge’s School (Fornells de la Selva)

És cert. Quan vaig complir els 18 anys, es va fer realitat el meu somni d’anar a escalar l’Everest (fins aaquell moment només havia fet cursets d’escalada cadaestiu des que tenia 15 anys). Sempre havia pensat quedevia ser meravellós pujar al cim de la muntanya més altadel món. Amb aquesta il·lusió i aprofitant que el meu tietés escalador professional, vaig poder anar a una de lesseves expedicions.

Abans d’emprendre aquesta aventura però, vaig descobrir que hi ha una seriosa feina de preparació, quela unió de l’equip és molt important i que només hi ha un líder durant tota l’escalada.

L’escalada va començar per la zona sud de la munta-nya. El punt de partida van ser vuit dies de caminada finsarribar al camp base a una alçada de 5.830 m. Era real-ment dur acostumar-se als efectes de l’alçada sobre el coshumà perquè notava com si em costés respirar i els pen-saments se’m tornaven lents. I encara sort que jo noméscarregava la meva motxilla perquè l’equip i les provisionsles van transportar els portadors. Tothom se’n reia de miperquè no parava de preguntar, tot despertava la mevacuriositat i no parava de fer fotos i observar el paisatge.Era una sensació total de llibertat. Em semblava quepodia arribar a tocar el cel.

A mesura que augmentava l’alçada vam haver de ferservir màscares d’oxigen per a poder respirar millor.Quan ens instal·làvem en algun dels camps, n’hi havia


12

quatre en total, aprofitàvem per descansar i repassar elspassos següents; sempre es repetia la mateixa rutina.Primer es comprovava l’estat del temps, s’instal·laven lescordes necessàries per continuar ascendint i, sobretot,descansàvem. El meu oncle tenia plena confiança en elsguies sherpes, grans experts i coneixedors al detall de lamuntanya, als quals sempre els demanava l’opinió.

Quan havíem de pujar ho fèiem a mitjanit, o abans del’alba, perquè les baixes temperatures mantenien el blocsde gel sencers i es reduïa el perill de relliscar o del

trencament d’aquests blocs. Jo intentava dissimular,però he de dir que vaig passar moments crítics a causa delfred, de la son acumulada i de problemes amb la mevapanxa. I millor no parlar de la meva pell, que estava total-ment cremada, malgrat haver fet servir la protecció solarmés alta. Però, de mica en mica, em vaig anar acostumanta aquell clima i a aquell indret. De fet, puc dir que no haestat només una aventura, sinó que cada dia apreniacoses i s’establien uns lligams molt estrets amb altresescaladors. I quan algú perdia els ànims els altres li donà-vem suport. Una de les coses que em va xocar va ser patirmolta calor a la zona coneguda com a Cantonada delNupte. Allà, en aquell indret inhòspit, es redueix el vent,i fa que passin coses increïbles: podies passar del fred a lacalor en un moment.

Per arribar a la cimera necessitàvem bon temps i vamtenir molta sort, però també vam patir molt. El que si pucdir és que va valer la pena tan esforç perquè quan vaig arri-bar a dal de tot em vaig sentir més a prop del cel, gaudintd’un paisatge verge i pur. Fou una experiència irrepetible.Vaig fer tantes fotos com vaig poder d’aquella aventura queno oblidaré mai i que, un dia, explicaré als meus néts.


Vaig passar molta por, però també vaig gaudir molt dela força de la natura. Vaig sentir com d’insignificants somels éssers humans al planeta Terra, tot i que sovint ens n’o-blidem i ens pensem que som molt importants. Tanmateix,la força de la muntanya baixa els fums a qualsevol.

Si aneu alguna vegada a aquesta muntanya veureuuna senyera catalana petitona que vaig posar jo. M’hanconfirmat que encara hi és.

13


El cel de GironaAina Gómez (Primer Cicle de Secundària)

Institut Narcís Xifra (Girona)

La Marta, una nena de 13 anys, va sortir al seu jardí,estava molt avorrida d’haver-se estat tot el matí a casa. Nosabia què fer, així que s’estirà el mig de la gespa i vacomençar a observar el cel blau de Girona.

Aquell dia, feia sol, però també hi havia núvols enmoviment a causa d’una mica de vent que bufava.

De sobte, es va fixar en un núvol en particular, quepassava voleiant per sobre de casa seva. El núvol tenia carade bruixa, d’una bruixa enfadada que l’observava. La Marta,que sempre buscava un perquè a tot, es va preguntar, “quèli deu passar a aquest núvol amb cara de bruixa?”. Però vahaver d’anar cap a casa, ja que la mare la cridava.

L’endemà al matí, la Marta tornava cap a escola, peròaquell dia no seria un dilluns qualsevol, ja que aniriend’excursió a Girona, amb un monitor que els explicariales típiques llegendes de Girona.

Es van passar tot el matí recorrent la ciutat; el moni-tor els va explicar totes les llegendes de Girona: la major-doma, la Lleona, Sant Narcís, el Tarlà, el falcó de RamónBerenguet, Gerió, la Cocollona, la campana Beneta...

Però la que realment va cridar l’atenció a la Marta, toti que ja l’havia escoltatda abans, va ser la de la bruixa dela catedral, ja que li va recordar la bruixa enfadada del diaanterior. I si aquell núvol en forma de bruixa fos la de lacatedral? I si la llegenda fos certa? I si la bruixa estiguéspenedida del que havia fet en un passat llunyà? O i sisolament era un núvol en forma de bruixa enfadada?

14


Però la Marta no va fer cas a l’última pregunta, per-què, què hi havia d’interessant en aquella última pregun-ta? Res, res de res, així que es va decidir investigar sobrela llegenda de la bruixa de la catedral.

Aquella tarda, en sortir de l’institut, va anar a labiblioteca i va llegir tants llibres com va poder de la lle-genda. Va poder observar que hi havia diferents versions.

La part que seria el plantejament de la llegenda sem-pre era igual: la bruixa tirava pedres als habitants, i sobre-tot als capellans.

El nus de la història, sempre contenia com a mínimla següent part: ... va sentir una veu que li deia: “pedrestires, pedres tiraràs, en pedra et convertiràs!” La bruixa esva convertir en pedra i la van col·locar a dal de la catedralen forma de gàrgola, mirant avall, perquè no poguésmirar mai més el cel blau de Girona.

Ara bé, el desenllaç, podia ser diferent: A) Diuen, quesi ara et poses l’orella a les parets de la catedral i sota lagàrgola de la bruixa, encara pots sentir els renecs que diula bruixa contra els gironins. B) Diuen que el dia que cai-gui una gran tempesta, tan gran, que Girona quedi inun-dada, la bruixa serà allà dalt per veure com tots els giro-nins s’ofeguen.

La Marta ja sabia tot el que podia passar sobre la lle-genda de la bruixa de la catedral, així doncs, va decidirper investigar el núvol, però en aquell moment va pensaruna cosa, és un núvol, un núvol en moviment, segura-ment ja no hi deu ser allà a causa del vent, però benmirat, si realment és la bruixa que em vol dir alguna cosa,encara hi serà.

Així que va córrer tan ràpid com va poder i va estirar-se al jardí de casa seva. Efectivament, el núvol amb cara

15


de bruixa enfadada encara hi era. La Marta es va alçar, vamirar el seu voltant, i després d’assegurar-se que no hihavia ningú, va mirar al cel i va cridar: “Et penedeixesd’haver tractat malament els gironins?”. Però res, cap res-posta, el núvol ni es va moure, però la Marta no es va ren-dir, i va pensar què podia fer per ajudar la bruixa.Aleshores va tenir una idea, preguntar-li a la bruixa deveritat, és a dir, la gàrgola que es trobava a la catedral,aixíque va començar a córrer cap a la catedral de Girona.

Va mirar al seu voltant, el carrer estava desert, aixídons, després de recuperar l’alè, va repetir la pregunta tanfort com va poder des de la gàrgola. “Et penedeixes d’ha-ver maltractat els gironins?”, i va posar l’orella a la parettal i com deia una de les versions de la llegenda. I vapoder sentir amb total claredat un “SÍ”. I la Marta li va preguntar, mirant la gàrgola de nou. “Què puc fer perajudar-te? I posant l’orella de nou a la paret, va escoltar la resposta de la bruixa. “Res, ja ho has fet, gràcies perconfiar en mi, després de tot el que vaig fer”. En aquellmoment, la Marta no entenia res de res. Però de cop hova entendre, la gàrgola de la bruixa es va convertir en persona, va donar les gràcies a la Marta i va marxar ambuna escombra.

L’endemà al matí, la Marta va veure un diari d’unquiosc, que a primera plana hi havia una gran notícia:

ROBATORI A LA CATEDRAL DE GIRONA:Ha desaparegut la bruixa de la catedral de Girona,

s’està investigant...La Marta va somriure... Al cap d’un temps, van cons-

truir una nova gàrgola en forma de bruixa, però la Martasap que la bruixa de veritat vola feliçment pel cel deGirona, observant els gironins.

16


SonataAina Soley Mateu (Segon Cicle de Secundària)

Institut Vidreres (Vidreres)

Era música.Això és el que va pensar mentre escoltava com el cor-

cat rellotge de cucut emetia somorts tic-tacs que esdeve-nien un baix greu i pesat dins la seva ment. Es va imagi-nar un vell contrabaix, aïllat al fons de l’escenari, mentremirava amb enveja com el lleuger violí tocava un esplèn-did solo d’un reconegut compositor. Tindria realmentenveja? O era simplement que acceptava la seva posicióamb humilitat i resignació? Quin misteri.

Era increïble com el turmentava aquella pregunta. Teniamilers de coses de les quals preocupar-se, però per algunmotiu no es podia treure el solitari contrabaix del cap.

A través de la finestra, sentia com el vent bufava ambforça entre les branques dels arbres. Quasi podia veure lesfulles de la tardor gronxar-se elegantment entre l’aire, enuna petita dansa, abans de caure, mortes, sobre el terra.Eren les ballarines que dansaven acompanyades pel violí?O potser per una flauta travessera, o un clarinet. Sí, elsclarinets tenien un so ideal per al ballet.

I el contrabaix, òbviament, que els marcaria el ritmepesadament des d’un racó, encara que, després, ningú l’hiagrairia.

La música sonava a cada racó de la seva ment, nopodia evitar-ho. El rellotge, el vent, les fulles,els passosdels pocs vianants que hi devia haver pel carrer... fins i totel frec dels seus cabells contra el coixí passava a ser unseguit de notes curtes i precises.

17


Tot plegat formava una sonata preciosa, que amena-çava en qualsevol moment de fer-lo plorar. Era una llàsti-ma que ja no en fos capaç. Coneixia gent que s’alegrariade poder evitar vessar llàgrimes. Sabia que ella, amb elseu plor ridículament fàcil, ho hauria donat tot per a nosomicar en cada petit sotrac de la seva vida. Però ell, enaquell mateix moment, hauria donat res per a tornar asentir la textura suau de l’aigua recórrer les seves galtes.Perquè no li quedava res més que res. I res era tot el quetenia. Una porta es va obrir, una timbala va espetegarbreument en una pausa inesperada, on la resta de l’or-questra es va quedar en silenci, expectant.

I llavors el va sentir; aquell so, fi i suau, el solo deli-cat que estava destinat a commoure el públic d’aquellanit, que a mesura que anava avançant esdevenia unamelodia trista i espasmòdica. La seva textura fràgil el feiaestremir amb delit, però també li despertava el seu instintprotector, que l’hauria impulsat, si hagués pogut, a abra-çar-la, besar-li el front, dir-li que tot anava bé...

Però tots dos sabien que hauria sigut una mentida.I, sabent que tot i que la tenia al costat estaven més

allunyats del que mai hi havien estat, es va consolarescoltant la petita sonata que ella li oferia involuntària-ment, deixant que les notes penetressin al seu cos i li llisquessin per les venes fins a omplir-li el cor.

Era música, va tornar a pensar, mentre sentia com im-perceptiblement el volum anava baixant fins a esdevenirres més que un eco llunyà, que finalment es va apagar.

Era música.

18


L’escriptorErnest Morell (Segon Cicle de Secundària)

La Salle Santa Coloma (Santa Coloma de Farners)

Estava fart de tanta vulgaritat. S’havia passat tota lavida produint merda. S’havia convertit en un dels infer-nals col·laboradors d’aquella literatura de masses. Al seurepresentant li encantava: tant era que li encarregués unllibre d’autoajuda com una novel·la per a adolescents queli assegurés milions i milions.

L’escriptor tenia un no sé què que agradava a tothom.Quan una noia de setze anys comprava un dels llibres dela seva última saga, el seu pare estava contentíssim, ja quehavia quedat impressionat de l’últim article que haviaescrit al diari (sobre la producció de patates a l’Himàlaia).

Els crítics l’adoraven! No feien més que esmentar lagenialitat imaginativa d’aquell cervell, sens dubte mésgran que el de la majoria. Aplaudien amb entusiasmecada conjunció, cada punt i coma.

I estava sol, molt sol. Feia anys encara tenia el paperi el llapis com a únics amics, però allò ja s’havia acabat:quan es posava davant el foli i començava a escriure esdeprimia però escrivia, escrivia i es deprimia...

No s’ho mereixia. Sabia perfectament que no s’homereixia i va dir prou.

Va ser llavors quan va recordar aquell conte: l’únic escrita l’institut que no havia estat premiat injustament amb und’aquells absurds excel·lents. Els professors hi havien passatper alt, però va ser entre les parets d’aquella aula freda on vanéixer l’Escriptor. On va néixer l’Escriptor i on va morir elSomiador. Des de llavors que no escrivia una sola paraulaque no tingués l’objectiu d’agradar a tothom.

19


Però això va decidir engegar-ho tot a rodar. Volia dei-xar-los a tots impressionats, i aquell cop tant li era si li agra-daria o no. De fet, molt millor que no. Es va aixecar decidit.“Decidit”, aquesta paraula el va copsar, feia molts anys queno s’hi sentia, de decidit. Es va aixecar u va anar a l’habita-ció on guardava tots els escrits. Un cop allà va abordar ambnerviosisme el calaix dels escrits de l’institut...

El matí següent milions de persones obrien el diariper la pàgina 47, disposats a gaudir d’aquella expressivi-tat tan fluïda i desitjant elogiar-lo amb aquelles frases tanben construïdes per aquell crític tan intel·lectual. Peròcap d’ells sabia amb què es trobarien.

Mentrestant, l’Escriptor restava estirat al llit, mirantfixament el sostre, amb un mig somriure regnant als seusllavis. Esperava pacient la trucada del seu representant.Anhelava sentir aquelles paraules plenes d’enuig, voliarebre crits indignats.

Finalment el telèfon va sonar. L’Escriptor va deixarque ho fes tres vegades, per tal de posar-lo encara mésnerviós. Va despenjar amb tranquil·litat, alhora que s’ac-centuava el mig somriure.

—Digui?—Bernat!!?? Perfecte noi: just el canvi d’estil que

necessitàvem!!El telèfon va caure al llit sobtadament. L’Escriptor no

podia fugir.

20


Laura Garcia (Segon Cicle de Secundària)Institut Pere Alsius i Torrent (Banyoles)

Sóc dins aquella casa, al mateix indret de sempre.Els meus companys em miren. Estan preocupats. Durant

els últims dies ja havia començat a flaquejar i ja no teniaforces per continuar. Saben que ja no em queda gaire temps.La meva lluita per sobreviure està a punt d’acabar.

S’escolten sorolls a fora. Una sensació d’angoixa emrecorre tot el cos. Tinc por de morir i d’acabar com elsmeus avantpassats.

Tots estem inquiets. Sentim uns passos que s’acosteni el soroll d’una cremallera. La llum em deixa cec per un instant. Un de nosaltres serà el pròxim. Cada cop que aquell individu ens treu d’aq uest lloc sabem queno tornarem sencers, una part de nosaltres se n’hauràanat, haurà desaparegut.

M’ha tocat a mi. Un silenci esgarrifós es propaga pertota la sala. Miro els meus amics. Espero que no sigui l’últim cop que els vegi.

Ell, com sempre, em manipula lentament, procurant nofer cap errada en les seves accions. Procuro no gastar més delnecessari, potser això em doni una mica més de temps.

Fa força estona que m’està fent servir, de moment nohe fallat ni un cop, però em començo a sentir dèbil. Noaguantaré gaire més. En els seus ulls veig la indiferència,com si no s’adonés del que està fent. Té uns ulls freds.

Uns crits són la meva salvació. No sé qui crida, sembla la veu d’una dona. De sobte s’aixeca de la cadira i em deixa anar.

21

Sense T.


Em quedo allà, immòbil, mirant com aquell monstredesapareix per la porta. Per una petita escletxa veig elsmeus amics. La seva expressió és difícil de definir. És unabarreja d’alleujament i alhora de gran preocupació, sóndos sentiments contraris però en aquest cas, es comple-menten molt bé.

Ha passat força estona i la tornada d’aquell individués imminent. Penso en la meva espècie. Desitjo que,encara que jo no ho pugui veure, algun dia guanyemaquesta guerra per a la qual hem estat creats. Tenen avan-tatge, són més grans i més forts, però nosaltres somimprescindibles per a ells, ens necessiten.

Veig la seva silueta, ve cap a aquí amb una tran-quil·litat espectacular. No és el primer cop que ho fa, jan’ha matat molts. Intento no semblar dèbil, lluitaré fins al final.

Cada segon és una petita tortura, com si una aspira-dora em xuclés la poca energia que em queda.

Començo a fallar. El meu temps s’acaba. Aquelldimoni m’està colpejant contra la taula, intentant que joreaccioni però és massa tard. Ja no hi ha res a fer.

Puc veure els meus companys, la melancolia s’haapoderat d’ells, em fan sentir culpable. Encara que sé queels passarà prego perquè no acabin com jo.

Escolto la veu d’aquell monstre cridant a no sé qui:—Mare! Necessito un bolígraf nou.És aquest el nostre nom? O és el nom que ells ens han

volgut posar? Jo no ho podré saber mai.

22


Torna, XavierLaura Ortega (Batxillerat)

Institut Pere Alsius Torrent (Banyoles)

És difícil crear una vida que no existeix. Obro unapàgina en blanc i començo a escriure mil moments queencara no han passat. I que segurament no passaran mai.Puc crear paisatges, olors i a vegades, si m’hi poso mésseriosament, puc arribar a crear un fred tan real que posales pestanyes de gallina. Saps el que vull dir, oi? Tot vacomençar aquella tarda. Preparats?

—Mmmm. Has fet cafè? Fa olor de galetes també. Demantega. Com les que feia la meva àvia. Ara mateix sóctan a prop teu que et respiro. No et moguis —vaig dir-li.

Les meves paraules feien que la seva ment tirés enre-re. Notava el tacte de la seva por en l’aire.

La meva mirada es va centrar en la sala que ensenvoltava. El terra estava cobert per diferents catifes decolors foscos. A l’altre hemisferi de l’habitació, el sostreestava ple de pols i brutícia antiga. Una làmpada vellareposava en el centre de l’habitació, sobre la taula de fustagastada.

—Eulàlia, què va passar després?—Després... Després van passar els dies. No entenia

per què quan em menjava caramels tenien gust de mar,no entenia per què hi veia millor, em sentia grassa i llet-ja. L’única manera d’estar entretinguda amb alguna cosaeren els àlbums. Estaven escampats per tots els costats dela casa i en les capses de l’armari negre n’hi vivien cente-nars. Quan un d’aquests s’obria entre les meves mans, lesllàgrimes començaven a caure galtes avall, sense parar.

23


La sala va quedar en silenci. Després del discurs, tuem miraves amb cara espantada, com si m’haguessis des-cobert el cor negre que em corromp per dintre.

—I per què no el trucaves? Per què no sorties decasa? Per què no demanaves ajuda quan més la necessita-ves? —vas cridar de cop trencant el silenci.

T’havia commogut la història?—Perquè aquell dolor era per mi. Per ningú més.

Me’l va regalar ell, i ell ja no hi era. Quan va marxar vaigdecidir d’entendre el sentit de la vida. Girem? Rodem?Somiem? En aquells moments només tenia ganes dexocolata i sabates de taló. Xavier, Xavier, Xavier. On ets?Tot es reduïa a això. Em passava les nits escrivint en llibretes reciclades. El pintava a la llum d’una flor, a lallum de la lluna. Li maquillava la saliva en somnis. El despullava en la meva imaginació i llavors m’adormiapensant en les seves mans. Fins i tot, si algun dia estavamolt atenta i concentrada, en podia arribar a captar l’olorM’aixecava del llit i em dirigia a la cuina. Venia d’allà. Erauna olor intensa, agradable, extensa. Però quan obria laporta i descobria la realitat m’enfonsava. Allà no hi haviares. Només el contrast de dues pomes vermelles dins elrecipient blau. La fruita era vermella com els llavis de la Barbie en una festa. Totes dues, xocant en onades i fent l’amor.

Abans de marxar de la cuina, però, obria l’armari i agafava dues galetes de mantega més. No es tractavad’un gust propi, era la rutina de cada dia.

Tanco la pàgina, ara ja acabada. Empasso paciència iomplo els pulmons. Que trist seria sentir-se com l’Eulàlia.Jo, al revés que ella, no m’he enamorat mai. No he sentitmai que el món gira al voltant d’una persona i tampoc

24


que ningú entrés dins del meu cor dient: ei, estàs prepa-rada? Ara ens enamorarem.

Miro enlaire. L’aroma convertit en fum de la tassa detil·la s’expandeix pertot arreu.

És difícil crear una vida que no existeix. Torno a obriruna altra pàgina en blanc i començo a escriure milmoments que encara no han passat. I que segurament no passaran mai. Puc crear paisatges, olors i a vegades si m’hi poso més seriosament puc arribar a crear un fredtan real que posa les pestanyes de gallina. Saps què vull dir, oi?

25


26

La puresa de l’instantLaura Marés (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Vidreres (Vidreres)

Era de nit. Una nit fosca, tot i que aquell cel era repletd’estrelles —o de petites fogueres d’habitants d’altresgalàxies, segons deien els de la tribu Wakimaru—. Emsentia diminuta en aquella immensitat d’Univers. L’herbaque m’acariciava el clatell era l’única cosa que em feiatocar de peus a terra, ja que gairebé em sentia flotant enaquell mar negre, enfilant-me per les lluminoses estrelles.Amb aquesta agradable sensació em vaig endinsar en l’a-ventura dels records, tot dibuixant en la meva ment laimatge del meu professor de fotografia, el responsable deser on era ara...

Era l’ última sessió del curs de fotografia abans de lesvacances d’estiu. Des de sempre m’havia cridat l’atencióaquesta branca artística i a més era un punt extra en lameva carrera de periodista. Aquell dia ens va proposarque durant les vacances ens centréssim en algun temarelacionat amb les persones i féssim almenys una fotogra-fia cada dia sobre allò que havíem triat.

Vaig estar quasi una setmana donant-hi voltes, finsque finalment em vaig decidir: fotografiaria momentsfeliços.

Durant els primers dies sortia diàriament a fer un voltper la ciutat, buscant en cada cantonada del carrer algunsomriure sincer.

Anaven passant els dies i res del que veia em satisfe-ia: el parc, dos nens petits convençuts de ser pirates; a laplaça, una mare ensenyant, tota emocionada, el seu nadó


a l’amiga; una parella jove passejant el seu amor entre lagentada... però volia alguna cosa més impactant,que anésmés enllà.

Un matí vaig anar al quiosc de sempre a comprar eldiari i un parell de revistes de fotografia, i va ser llavorsque els meus ulls es fixaren en un número de la revistaNational Geographic en la portada de la qual sortia ungrup de nens africans ben alegres i un títol que, al llegir-lo, va fer que el cor em fes un bot: “Somriures que bro-llen innocents davant imponents càmeres estrangeres”.Tenia dos mesos per davant i a la ciutat no trobava res queem satisfés. Què podia perdre realitzant un viatge d’aque-lles dimensions al continent més exòtic del món? La res-posta ja la sabia i, a més, Àfrica era un dels indrets onsempre havia volgut anar. Sense cap mena de dubtes,aquell era el moment oportú.

Sóc incapaç de descriure el que veia davant els meusulls quan vaig posar els peus en aquella terra verge i sal-vatge. El paisatge era espectacular, meravellós. Vaig anara parar a un petit poblet de Kenya, a prop de la capital,Nairobi. Potser l’allotjament i el menjar era el que méstrobava a faltar del món d’occident, però l’acollida de lagent del poblat recompensava totes les altres incomodi-tats i et feia sentir com si fossis un més de la tribu, potserperquè era l’única estrangera. Cada dia em relacionavaamb tots ells amb més facilitat, tot practicant el meuanglès. No obstant això, només m’entenien alguns homesde la tribu, però simultàniament feien de traductors de laresta. Poder comunicar-te amb gent tan diferent a tu erauna sensació increïble, com també ho era veure l’estil devida que portaven i els seu costums. És un lloc on el futurera simplement “avui”, sense tecnologia, però amb savie-

27


28

sa. Pal·liaven les dificultats econòmiques amb les rela-cions socials que tenien amb tota la tribu, ja que aquestaera la cosa més important que tenien, i entre ells s’ajuda-ven moltíssim. Tenien poc, però to ho feien amb un entu-siasme i una alegria envejables. Cada dia organitzavenrituals on la gent es reunia i ballava alegrament i és quequan menys es té més es valoren les coses. A mesura quepassava el temps, m’adonava que moltes de les coses queabans em semblaven importants, ara es quedaven ensegon terme. Pel que fa a la meva tasca, cada dia feia mésde 100 fotografies: grups de nens banyant-se al riu,ballant, cridant, rient, intentant parlar amb mi amb unssomriures enormes i uns ulls encuriosits. En definitiva,imatges sinceres que transmetien felicitat al 100 per cent,una felicitat diferent de la que estava acostumada a perce-bre. Allò era el que buscava, una felicitat diferent.

Cada dia aprenia noves coses, gràcies, sobretot, a enLimbo, un noi de 25 anys encantador amb el qual feiapetar la xerrada durant hores cada nit. No em cansavamai d’estar al seu costat. Gairebé sempre em parlavasobre les constel·lacions de l’espai i llegendes sobreaquestes; també sobre el seu passat, les aspiracions quetenia de cara al futur, etc. Era un noi amb il·lusions, atenti disposat a ajudar-te sempre, generós, senzill i sincer iamb un sentit de l’humor extraordinari. Simplement, erauna de les millors persones que havia conegut mai, perno dir la millor. Per a mi, la definició de felicitat erencadascun d’aquests instants amb ell.

M’havia quedat adormida recordant totes aquestessensacions quan, de sobte, l’herba es va moure i vaig sentir l’escalfor d’un cos al meu costat. Seguidament algúem va acariciar la mà i em va fer un petó a la galta. Era


en Limbo, que em venia a fer companyia, com acostuma-va a fer cada nit. Com podia ser que no hagués fotogra-fiat mai aquell instant, el més dolç del dia? Va ser llavorsquan vaig treure la càmera i vaig fotografiar aquell màgicmoment, on només es veien els nostres somrients rostresenmig de la foscor.

La puresa de l’instant està feta del tempsChaikh Hamidou Kane (cap d’una tribu africana)

29


RocJoan Coll (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Pla de l’Estany (Banyoles)

L’ocell roc tornava a l’Himàlaia després d’haver fetincursions intensives al Nepal i l’Índia. Tornava a la sevacova amb una de les seves preses que podia menjar unaau de rapinya de la seva mida: un elefant adult. Tot i estaral capdamunt de la cadena alimentícia, constantmenthavia de canviar de “casa” ja que els homes, i en especiall’imperi persa, reclamaven el seu cap. Poca gràcia els feiaa aquesta espècie bípede que el roc se’ls emportés els ele-fants amb què havien de construir els temples per adorarShiva, Kali i Ahura Mazda, i que a més a més, destruís perpur plaer les naus perses i índies. L’última embarcació quehavia destrossat era la d’un tal Simbad del set mars.

Va deixar el paquiderm al terra gelat de la cova i ambel bec li va obrir el tòrax per tenir accés als òrgans inter-ns més suculents. El roc feia deu metres d’altura i dotzed’envergadura. El seu bec mesurava 3 metres de llarg ipesava dos-cents quilograms. El seu plomatge era albí, elsseus ulls grocs amb betes negres i les seves ales eren d’uncolor turquesa tan tènue que semblava blanc. El seu pesera de dues tones i mitja i en una incursió en la ciutatd’Agra havia tirat per terra gran part del Taj Majal.

De sobte va sentir una explosió a l’exterior de la cova.Va deixar el mamífer i va sortir a veure què passava. Set-cents metres més enllà va veure un home vestit ambuna túnica morada. S’havien tornat bojos els homes? Permatar un roc feien falta com a mínim dos-cents arquers.Però de cop hi va caure: eren famosos mags de Babilònia.

30


31

Deien que amb una paraula podien alterar la corba espai-temps i amb una altra podien arrasar un exercit sencer. Hihavia gent que s’havia atrevit a assegurar que Roma no valluitar contra Anníbal amb un exèrcit monstruós. Deienque només havia contractat els serveis de set mags deBabilònia mercenaris. El roc s’havia enfrontat a exèrcitsmés grans que aquests; una vegada va haver de lluitarcontra set-cents espartans, però mai amb mags de Babi-lònia. Encara que amb un aleteig arrenqués l’escorça ter-restre per produir una font de magma incandescent, sabiaque no seria suficient per calcinar un mag d’aquesta mag-nitud. El mag va dirigir la mirada cap a on era el roc i vafer petar els dits sense motiu aparent. El roc va començara sentir calor exuberant. Era com si de cop s’hagués tras-lladat al nucli de Sirius, o s’hagués teletransportat al Mus-pelheim, la terra de foc i lava de la mitologia vikinga.També sentia una sensació corrent pel seu cos, una sensa-ció que li recordava un llamp que l’havia tocat quan pla-nejava en un cel de tempesta fa temps, com si totes lesneurones del seu cos s’haguessin activat al mateix temps.Va abaixar la vista i va descobrir que al seu pit feia unabona estona que unes flames negres dansaven a cor quèvols. I no només al pit, tot el seu cos sencer cremava ambaquelles flames infernals. Va sortir disparat de la cova perrebolcar-se per la neu, però les flames no s’extingien, per-sistien, com si compartissin el desig dels homes en veurecom la vida de l’últim ocell roc s’apagava, com quan apa-gues una espelma sense preguntar a la flama si realmentvol morir. De cop, el roc hi va caure, “Amateratsu”. Era elnom de l’encanteri que havia utilitzat el mag. Aquestamàgia creava unes flames negres com l’atzabeja que cre-maven durant set dies i set nits i que no s’extingien si no


ho autoritzava el mag. La calor va cessar, el roc va obrirels ulls i va veure un humà amb una túnica violeta. El magestava el seu costat, somrient, i amb la mà aixecada. Lesflames havien mort i li havia quedat la pell desplomada, apunt de ser carbonitzada i amb ferides encetades per totel cos. El contacte d’aquests forats que rajaven sang i pusamb l’aire era com sentir una espasa roent clavada a l’estó-mac. Coïen i coïen, i tal era l’agonia de la pobre au, que degrat hagués mort encara que l’obliguessin a viure a l’inferno al Gehena. El mag va moure la boca i va dir alguna cosaque el roc no va entendre. De cop, el roc no podia respirar,no podia emplenar els pulmons d’oxigen. “Anti-Eol” era elnom de l’encanteri que havia utilitzat el mag. Absorbia l’a-ire que entrava als pulmons, drenava l’oxigen que s’inter-canviava amb el diòxid de carboni als alvèols pulmonars. Elroc es va fixar que el mag no respirava. Llavors ho va enten-dre, no tan sols li saquejava un dels quatre elements de lanatura, si no que l’usava ell sense el seu permís! Això sí queno li perdonava, podia acceptar que el cremessin, que eldesplomessin, fins i tot que l’empalessin, si es donava el cas,però mai consentiria que el privessin del dret de la vida ambun encanteri tan covard i a la vegada tan mesquí. A l’augegant, la vista se li difuminava per moments, veia dos magsi començava a patir una ceguesa que cada cop era més acu-sada. També afectava la visió aquell encanteri? O era quel’alè de la vida se li escapava, i les portes del purgatori l’arrossegaven a l’Hades? Al cap d’uns instants només va ser consciència i prou. No hi veia, no hi sentia, no olorava,no tocava, i no es sentia lligat a cap element terrenal. Hi va haver un esclat de llum i va veure, sentir, olorar i tocaruna explosió de calor, tranquil·litat, benestar i saviesa.

32


Alt Ter-Garrotxa

LaGarrotxa

Ripollès

Osona

Maria del Mar Rigau (Primer Cicle Secundària)Escola Petit Plançó (Olot)

El jueu havia d’esperar. Veia com centenars de presos,vestits tots iguals, caminaven com moribunds cap a lapedrera, però ell no. Ell ja no hauria de treballar-hi més.Ell esperava la mort. Que el portessin a la cambra on unaboira feta de gas li robaria la vida. Una boia que se l’en-duria cap als records més miserables de la seva existència,que li robaria l’únic que li quedava, tot i que ja no hovalorava. El fil que encara l’unia a la terra no tenia impor-tància per a ell. A Mauthausen, ja res no tenia importàn-cia. De què serviria tenir vida, si l’havia d’utilitzar d’aque-lla manera? Menyspreava la vida. El jueu no va fer resquan els soldats nazis el van fer entrar a la cambra a copsde fuet. El dolor que li provocava no tenia res a veureamb l’alleujament que experimentaria quan aquella boiral’embriagués i el deixés cec per sempre. Aquella boira... eljueu l’anhelava. Just també havia estat un dia de boira,quan va veure Mathausen per primer cop. Quan va veurel’edifici que allotjava el camp de concentració va saberque tot s’acabaria allà. El jueu no tenia esperança. Però ésque a Mathausen no tenia res, res de res. Era això el queell volia: res. La mort. Era l’única manera d’escapar d’a-quell infern.

La mort podia ser plàcida. Tancaria els ulls i intenta-ria oblidar-ho tot. Intentaria oblidar fins i tot que va néixer, i que va tenir una vida. Només pensaria en unpoble, el seu poble, que anava desapareixent igual quedesapareixia ell quan es tanqués la porta de la cambra.

34


3r premi 1r d’ESO

35

Havia lluitat per aquell poble, però ja s’havia acabat. Eljueu era sincer amb ell mateix i no s’ho amagava: s’haviaacabat tot.

Finalment la porta es va tancar. Ara tot era esperar la boira.

Va tancar els ulls, va intentar oblidar, no li va ser fàcil.Va esperar la mort......un jueu més va desaparèixer, sense deixar rastre,

entre els milions que van morir en aquell camp.


L’ombra de la realitatAleix Montañà (Primer Cicle de Secundària)

Institut Tona (Tona)

Dissabte, 16 de gener de 2010Vaig ser traslladat a la fàbrica de catifes quan un home

anomenat Jean, que no vaig tornar a veure mai més, va tru-car a la porta oferint-me feina en una fàbrica de catifes llunyde casa. Era l’única manera de pagar els nostres deutes. Alprincipi, quan m’hi vaig negar, la meva mare em va dir quesi no hi anava el meu pare no seria feliç, però el que no ésfeliç ara sóc jo.

A la fabrica treballem de l’albada fins a la posta de solteixint catifes amb sang i llàgrimes, entre quatre parets queabsorbeixen a poc a poc la nostra infantesa. A la pissarra dedavant del teler hi ha dibuixades unes línies que representenel deute de la nostra família, però tot i que l’amo n’esborrauna cada dia que fem la feina ben feta, mai s’acaben.

He acabat acceptant la situació: ja no em queden llàgri-mes per plorar, talls per sagnar, la veu per cridar i les ganesd’estimar; se m’ha acabat tot menys l’esperança, que ha res-tat tancada dins meu fins que he vist la possibilitat d’esca-par, de ser lliure.

Aquesta possibilitat l’he vist avui: com cada matí a l’ho-ra de dinar, ha passat el repartidor de diaris i he pensat quesi pogués arribar a posar una carta a dintre un diari dels delpilot, la podria trobar algú. Així que ara estic aquí escrivintquan tothom dorm, amb l’esperança de ser lliure. Tu, quisiguis, si l’has arribat a llegit, ajuda’m si us plau.

Adakoun

36


37

* * *

El silenci de la nit el va trencar el baldó de la porta deferro de la fàbrica. Era l’amo que, estranyat per la llumque feien els llumins que l’Adakoun havia robat el diaabans, va anar a veure què passava. Es va posar fet unafúria en veure’l escrivint aquella carta i va cremar-la. Vacremar més que una carta, va cremar l’única esperançaque tenia l’Adakoun de ser lliure.

Els altres nens es van tapar les orelles esperant elscrits de l’amo, però només van sentir l’estranya malaltiadel silenci, amb l’acompanyament del soroll d’una ciutatadormida...


38

Una gran i gran amigaCarla Colom (Primer Cicle de Secundària)

Escola Pia (Olot)

Em dic Carla, tinc 12 anys i us vull explicar la relacióque tinc amb una gran i molt especial amiga. És unaamiga que té 75 anys d’edat i viu en una residència gerià-trica a la meva ciutat. Es diu Rosa, camina molt lleugera,sap parlar molt bé, té els cabells entre grisos i blancs i lacara fina amb quatre arrugues ben posades. Porta unesulleres que li tapen uns ulls que hi veuen molt poc. Té uncaràcter molt optimista, és simpàtica i divertida.

Ens vam conèixer un dia, ja fa uns 5 anys, quan vaiganar al geriàtric a buscar a la meva mare que hi treballa.La vaig haver d’esperar i per distreure’m una mica, vaigpujar a la quarta planta on els avis hi tenen un lloro moltdivertit i vaig pensar que el podria dibuixar. En agafarpaper i llapis la vaig veure asseguda en una butaca al costat de la gàbia. Jo l’anava mirant de reüll sense gosardir-li res, vaig pensar que no m’havia vist perquè estavadistreta, però segur que m’havia sentit. Llavors ella amb una veu molt dolça i suau va començar la conversa fent-me unes quantes preguntes:

“Com et dius? Quants anys tens? A quina escola vas...?”Jo li vaig anar responent totes les preguntes i també emvaig atrevir a fer-ne algunes. Primer estava una mica nerviosa perquè no la coneixia i era la primera vegadaque parlàvem, però ella de seguida em va fer passar els nervis i la inseguretat amb el seu parlar tranquil i pausat. A partir d’aquell dia, l’he anat a veure sovint.Juntes anem a fer volts per Olot o altres vegades només


pugem a quarta planta per a asseure’ns al costat del llorodesplomat i parlar. Ella m’explica coses, i jo... també aella. Em va dir que li agradava el patinatge i com que joel practico, li agrada que la tingui informada del que femi farem. Sempre que pot, ve a veure el festival de patinat-ge que fem un parell de cops l’any.

Ella no em veu bé quan estic al mig de la pista, jotampoc la veig entre la multitud, però ens hi sabem, notoque hi és present, i ella també nota que jo hi sóc.

Tinc un molt bon record d’un dia especial, el dia delmeu aniversari ja fa uns 3 anys. La meva mare plegantd’escola em va portar al geriàtric amb l’excusa que hihavia d’anar a buscar uns papers i en arribar-hi hi haviala Rosa esperant-me. Tenia alguna cosa amagada dins l’abric, jo m’hi vaig acostar i li vaig fer dos petons. LaRosa em va felicitar, jo no m’ho esperava i després es va obrir l’abric i em va ensenyar el que amagava ambmolta cura. D’allà, va sortir un conill petit, blanc i ambtaques grises. Era preciós, em va encantar, vaig quedaramb la boca oberta i uns ulls com dues taronges. Teniaunes orelles petites i un pèl fi i estarrufat. Ella va estirarels braços i jo el vaig agafar, li vaig preguntar si era per a mi i amb un gran somriure a la cara em va dir que sí,que aquell era el seu regal d’aniversari per a mi. La vaigabraçar moltes i moltes vegades, amb molta força i li vaigfer molts petons d’agraïment. No oblidaré mai aquellmoment. La”Xispa” que és el nom que li vaig triar, encara m’acompanya.

Cada dia que puc la vaig a veure. M’encanta perquèés una persona que sempre està contenta. Li agrada moltescoltar música, diu que és la seva manera de desconnec-tar, no pensar en res i només sent la música. També li

39


40

agrada molt escoltar la ràdio i que li llegeixin el diari. Toti veure-hi poc la Rosa està al dia de tot.

Últimament no puc anar-hi tan sovint com jo voldria,la culpa la tenen els deures i els exàmens.

Cada any per Nadal, el dia de la Missa del Gall, jodeia el meu vers davant tot el geriàtric, però com que araja no fem el vers de Nadal amb l’escola, jo i una altra nenaquedem amb la Rosa i totes tres fem una poesia que llegi-rem el dia de Nadal davant de tothom. La Rosa és unaartista inventant-se poesies.

Ella és la meva amiga i jo em considero la seva amiga.Juntes ens ho passem molt bé.

És una amiga molt especial i diferent de la resta d’a-migues que tinc. Només n’hi ha prou d’asseure’ns una alcostat de l’altra i parlar, ella ho fa especial.

Aquesta és la meva amiga i espero que ho pugui serdurant molts més anys.


41

Cat e 135Xènia Pérez (Cicle Mitjà de Secundària)

Escola Pare Coll (Vic)

Sentia el lleu degoteig d’una aixeta mal tancada en lallunyania. Notava el regust amarg de la humitat queimpregnava l’aire. Tenia clavats a l’esquena els taulonssobre els quals jeia, podria moure’m i posar-me bé, bus-car una postura més còmoda dins dels possibles, però lla-vors sabria que estava desperta, i encara seria pitjor.

Encara recordava com m’havia enganyat. Com haviapogut ser tan tonta? M’havia parat una trampa i jo hihavia caigut de quatre grapes. Tots aquells mesos, lesparaules, els regals... tot era mentida, un engany. M’haviadeixat endur per l’emoció del primer amor, i el fet que ellfos més gran em feia sentir encara més especial. Però lescoses no havien anat com jo m’esperava. Ell no haviaresultat ser el que m’havia fet creure que era i ara jo enpatia les conseqüències.

De fet saltava a la vista que no era normal. Nomésmirar-li els ulls senties aquella força sobrenatural, unpoder capaç de doblegar la teva voluntat. Però l’entusias-me del moment m’havia posat una bena que m’impediaveure la realitat.

Els records assaltaven la meva ment sense pietat.Eren massa vívids per no ser dolorosos. Les imatges passaven veloçment davant dels meus ulls tancats. Eracom una pel·lícula, tot tenia un ordre. Veia seqüències de la meva vida, d’aquells últims mesos que, abans, em semblaven meravelloses i ara no eren més que elcomençament d’un malson. Vaig tancar els ulls amb


força, desitjant que tot acabés. Però no deixava de seraixò, un simple desig, inútil davant d’ell.

Sabia que no estava dins la cambra però m’estavavigilant, podia notar-ho. Lentament vaig obrir els ulls.Una foscor freda regnava a l’habitació. A poc a poc, vaigcomençar a moure cada una de les meves extremitats,adormides pel fred. Em vaig aixecar i vaig mirar al meuvoltant. Tot era negre, no hi havia ni un sol raig de llumsolar, ni l’espurnejar inquiet d’una espelma, ni l’escalfortènue d’una làmpada d’oli.

Els meus ulls s’anaven acostumant a la foscor desco-brint-me noves ombres de la cambra. Una petita porta defusta i ferro s’amagava en un racó, una gerra d’aigua i unplat amb pa sec descansaven a l’altra punta de l’estança, apart d’això, la petita habitació era buida. L’estómac em varugir amb força, vaig acostar-me al plat i la gerra i vaigagafar el pa, estava més dur que una pedra i feia una olorrància. Me’l vaig acostar als llavis, però una nàusea vasacsejar el meu cos, no podia.

De cop la petita porta es va obrir amb un grinyol i unraig de llum es va colar per l’escletxa. Tenia por, sabia queera ell. Una figura alta, vestida de negre va entrar i va tan-car la porta darrere seu. Ja no hi havia escapatòria. Es vaacostar a mi, els seus rínxols negres queien com una cas-cada al voltant del seu cap. Els seus moviments erensuaus, àgils , elegants. I els seus ulls, tan brillants, tanintensos, tan blaus... no podia mirar-los. Sabia que si hofeia tornaria a estar sota la seva voluntat. Un somriure liva il·luminar el rostre i els ulls li van espurnejar ferotge-ment. Ell sabia que la meva aparent tranquil·litat, quem’impedia mirar-li la cara, no tardaria gaire en enfonsar-se i llavors jo tornaria a estar indefensa.

42


43

“Veig que no has canviat d’opinió” la seva veu va sonarmés sensual que mai, irresistible. Em vaig armar de valori vaig aixecar la vista. “Per què fas això? Per quèjo?”.Davant la meva cara de sorpresa es va posar a riure.·Encara no te n’has adonat? És que encara no saps que tu etsdiferent, que ets especial? No ho notes?”

Llavors totes les peces van encaixar, res no havia estatcasualitat, tot era una trampa planejada segles enrere peraconseguir el poder, per aconseguir-me a mi

Ara ja sabia què havia de fer, m’havien estat instruintsetze anys per aquest moment. La guerra entre els dosmons acabava de començar.


De la submissió a la rebel·lióLaura Sayol (Segon Cicle Secundària)

Escola Pia (Olot)

Tota història té un final... però sovint, quan alguna cosamor, en neix una altra més intensa i prometedora.

La història que llegireu, lluny de ser ordinària, narra unfet important en la vida d’una simple adolescent: atrevir-seacabar amb una cosa que feia temps que havia de morir.

Ho recordo perfectament, era un vespre avorrit d’a-gost quan uns amics ens van presentar. Ell duia elscabells llargs, sapastrament ondulats, que emmarcaven elseu rostre exòtic. Anava vestit amb bon gust, informalperò correcte, amb uns texans corrents i una camisafosca, que realçava els seus penetrants ulls negres iil·luminava el somriure blanc i càlid, màgic, que em varegalar. Des del moment que el vaig veure per primeravegada, tímid al principi però càlid i acollidor a mesuraque passaven els segons, vaig sentir que alguna cosa can-viava al meu interior.

Vam parlar durant hores aquella nit, mentre la restabevia, fumava i feia el brètol pels voltants. Em va sorpren-dre descobrir en ell a un noi atent, intel·ligent i ambhumor. Al final de la nit ens vam adonar de la infinitat decoses que teníem en comú.

Quan vaig arribar a casa, ja entrada la matinada, novaig poder evitar somriure al pensar en ell. En recordar elseu somriure, un formigueig em pujà per l’esquena,desembocant en un sonor sospir. Una immensa felicitatm’abordava, i no acabava d’entendre per què. Així passa-ven els dies, que em semblaven hores al seu costat. El

44


45

relativisme del temps es feia més present que mai quanestava amb ell parlant, rient, o senzillament asseguts, ensilenci, un al costat de l’altre.

M’encantava perdre’m en els seus ulls; m’atreien,m’hipnotitzaven... només quan mirava aquelles duesesferes, negres com el carbó, el temps, accelerat per laseva presència, semblava detenir-se. Tot anava més lent,res del que ens rodejava m’importava. Per mi, tant eraestar fent tranquil·lament el toc a la plaça del poble comtrobar-me enmig d’un terratrèmol a Hong Kong; al seucostat em sentia segura, feliç. Els seus ulls eren com unforat negre que m’absorbia les inseguretats, pors i triste-ses per emplenar els buits d’alegria i esperança. I aquestasensació de plenitud tan addictiva només es va veuresuperada una tarda d’octubre, quan finalment va passarallò que feia temps que inconscientment desitjava.

Estàvem els dos al parc, al banc de sempre, escoltantla nostra cançó preferida quan de sobre, no sé com ni perquè, va passar. Vaig notar els seus llavis suaus i carnosossobre els meus, alhora que una forta energia electritzantem recorria el cos. Ell m’acaronà la galta i els cabells ambuna tendresa que em desarmà i em va fer perdre el con-trol sobre mi tot i que m’envoltava: no sabia qui era, onérem ni per què passava allò. Només sabia que passava itenia clara una cosa... érem ell i jo. Jo sempre seria seva,lluitaria perquè ell sempre fos meu i aquell instant i totsels que havien de venir, sempre serien nostres. Ell, jo...una equació perfecta on el resultat sempre seria positiuen amor.

I així passaren els mesos. Estava bojament enamora-da. S’havia convertit en el meu únic motiu per viure, persomriure, i no em preocupava res més. Vivia d’ell i per ell.


Suposo que seria correcte dir que em vaig tornar moltdependent... potser massa i tot. No sé ben bé quan vacomençar, però el cap de pocs mesos d’aquella bonicatarda, la nostra relació era molt desigual: jo era qui hodonava tot, la que sempre acabava cedint quan teníemalguna opinió contrària i ell, en canvi, només exigia, aga-fava, i tornava a exigir. Evidentment, en aquell moment,no m’adonava de tot el que passava.

No vas ser fins aquella nit que sortíem de festa percelebrar que s’havien acabat els exàmens, que em vaigadonar que no m’escoltava, que no em comprenia.Aquella nit era especial per a nosaltres: feia dos mesosque estàvem junts.

Dos mesos... un nombre reduït, però per a mi ja sig-nificava molt. Havien estat els dos millors mesos de lameva vida i estava convençuda que ens esperava moltmés. Ens havíem promès que aquella vetllada seria espe-cial, perfecta, però pel que semblava se n’havia oblidat.

Va començar a beure en excés i es va fumar un parell deporros. Volia fer-me fumar a mi també: “Prova-ho, et diver-tiràs”, insistí. Al veure que m’hi negava, em cridà: “mira quearribes a ser pava! Doncs ja et pots quedar amb la teva aigua,jo em vull divertir!”, girà cua i em deixà sola, desesperada,mentre ell es feia l’home amb els seus amics.

Asseguda a la barra, sola i amb la meva beguda sensealcohol que, pel que es veu, tant el molestava, em vaig pre-guntar què havia passat aquella nit amb el noi que vaig conèi-xer la nit d’estiu, aquell que m’havia capturat amb els ulls, lligat amb el seu somriure i seduït amb les seves paraules.“Tot és culpa meva”, no vaig poder evitar pensar. “Què emcosta beure com tothom? Que em costa fer-lo feliç? Per culpad’una tonteria acabo de posar en perill la meva relació!”... una

46


mà grapejant-me grosserament em va arrencar dels meuspensaments. Era ell. El vaig mirar els ulls i em va somriured’una manera molt estranya. Sense dir-me res, em va estirarpel braç i em va portar a ell bruscament. Va començar a besar-me i tocar-me com mai ho havia fet, davant de tothom. Jo migcohibida mig molesta, vaig intentar apartar-me’n, però em varetenir amb una força extraordinària i la seva passió va aug-mentar. Jo a desgana, m’hi vaig lliurar. No volia que tornés a enfadar-se amb mi; no volia arriscar-me a perdre’l.

Quan va veure que em sotmetia, es va separar, em vamirar i va tornar a fer aquell somriure desconegut, entretriomfant i... no ho sé, no acabava d’entendre aquell somriure.

Encara amb la mà fermament agafada al meu cul, emva guiar fins a fora de la discoteca. Estava incòmoda i nosabia què fer per acabar amb aquella situació.

Aquella mà que només es movia per pessigar-me lesnatges em va guiar fins un polígon apartat i fosc. Allà emva col·locar, entre ell i la paret, i va reprendre la feina quehavia deixat a mitges a la discoteca. Ara com a mínimestàvem sols i ja no em sentia cohibida, per tant, vaigcomençar a deixar-me anar a mesura que l’ambient s’ana-va escalfant.

Quan de sobte va començar a descordar-me la cami-sa i em va xiuxiuejar, amb el mateix somriure estrany, queaquella nit seria espacial, ho vaig entendre tot.

No volia arribar a allò que em demanava, no estavapreparada ni físicament ni psicològicament. Tot em veniade nou, i ja havia experimentat prou aquella nit. Així declar li ho vaig dir, però no em va escoltar. Continuavaamb la seva feina. Vaig agafar forces i el vaig empènyerper apartar-lo de mi. Tan sols es va moure dos pams, però

47


48

m’observà entre encuriosit i divertit. Vaig repetir-li que jan’hi havia prou per aquell dia i es va ofendre (o es va ferl’ofès, tot just ara començo a adonar-me fins a quin puntn’era, de manipulador) i em va preguntar, a crits, que quèem passava, si ja no l’estimava o si hi havia algú més enla meva vida. Vaig negar-ho tot. “I doncs, quin problemahi ha?”, em va preguntar, en el mateix to o més alt enca-ra, si és que era possible. Vaig explicar-li per tercera vega-da el mateix, però no em va creure. Va dir-me que fallavala confiança i la comunicació entre nosaltres i que nopodia continuar així, va dir que la nostra relació s’haviaacabat i es va girar, disposat a marxar.

Mil pensaments em van passar pel cap en dècimes desegon, però amb una única conclusió: no volia perdre’l,l’estimava. I si això suposava fer el que ell em demanava,doncs hi estava disposada.

Aquesta vegada vaig ser jo qui el va agafar i el va dura mi. Vaig veure com en un flaix que ell tornava a som-riure abans de tornar allà on ho havia deixat.

Aquella nit no va ser especial, em vaig trobar perdu-da en un món que era totalment desconegut i que nosabia com encarar.

Després d’aquesta nit, res va tornar a ser com abans.Semblava que ell només pensés en una cosa, i cada diademanava més i més... fins que vaig dir prou. M’hi vaigencarar i li vaig dir que això no podia continuar així, quecomençava a sentir-me com un objecte i que n’estavafarta. Es va disculpar, va dir que s’havia comportar comun idiota però que m’estimava tant que no sabia com mésdemostrar-m’ho. Em va prometre que tot aniria millor apartir d’ara i em va dir coses molt boniques... vaig tornara veure en ell la persona de la qual m’havia enamorat.


49

Va mantenir la seva promesa escasses setmanes. Aviatva retornar a les seves peticions, però ja no era nomésaixò: controlava com vestia i amb qui anava, amenaçavaa qui mirava massa, es queixava quan parlava amb unamic... fins que un dia va pretendre que deixés de relacio-nar-m’hi.

“Allunya’t d’ell!” va cridar, “no veus que poses en perillla nostra relació? Jo t’estimo i et dono tot el que necessites,per què has d’acostar-te tant a aquell mitja merda?”. Jo vaigcomençar a bullir de ràbia; per què dubtava de mi? Sensepensar-m’ho, jo també vaig començar a cridar. Vaig dir-lique ell no tenia cap dret a controlar-me tant, i menys a dir-me que m’allunyés de la gent que m’estimava, vaig dir-lique portava una temporada que no hi havia qui l’aguantés,era insuportable. Vaig dir-li que no pensava deixar d’anaramb els amics de sempre o de posar-me els pantalons quetan bé em quedaven pel sol fet que el posés gelós, vaig dir-li... em va fer callar amb una bufetada. Què havia passat?No ho podia entendre... encara no assimilava la coïssor quesentia a la galta i m’era impossible controlar les ganes deplorar. M’acabava de pegar, era real o era un malson? Eldolor indicava que, desafortunadament, allò havia passat.

Quan se’n va anar i em va deixar sola, plorant, ambl’estranya barreja de desconcert i dolor que patia, vaigintentar ordenar els meus pensaments. “Ha estat culpameva, jo l’he provocat”, va ser l’única explicació raonableque vaig trobar. No podia creure que realment acabés defer allò que havia fet. “Ell m’estima”, em vaig convèncera mi mateixa. L’endemà, quan ens vam retrobar, esperavauna disculpa o signes de remordiment... No hi havia enell res de tot això, però estava segura que m’estimava, elmón no podia ser d’una altra manera.


Malauradament, es va acostumar a la violència i elsmeus sentiments vers ell es van tornar molt contradicto-ris: on abans trobava seguretat, ara hi havia por, on abanshi havia felicitat i confiança, ara hi trobava pressió i acu-sacions... però encara l’estimava, i estava convençuda queell a mi també.

No va ser fins que em va rebentar el llavi i em va dei-xar l’ull morat, entre altres lesions al cos que ell tanthavia idolatrat, que em vaig adonar que la nostra relacióno era normal. Aquella vegada ni tan sols podia autocul-par-me, no trobava cap mena de lògica en el que va pas-sar. Era el seu aniversari i vaig creure que li faria il·lusióque em passés per casa seva, sense avisar, a donar-li elregal, sorprenent-lo. Havia fet uns plans genials per pas-sar el dia junts, un dia que si tot sortia tal i com ho haviaplanejat, seria inoblidable.

Vaig trucar el timbre, ningú va obrir. Sabia que esta-va a casa, tenia la moto aparcada a la porta, així que vaiginsistir. Finalment, després d’esperar quasi cinc minuts,va obrir. Anava sense samarreta i per la cara que va fer, nosemblava que li fes il·lusió la meva visita. De seguida vaigentendre per què: darrere seu en va sortir una noia moltbonica que va intentar abraçar-lo com, segurament, haviaestat fent fins que vaig arribar. Ell la va apartar i ella es vasorprendre. Suposo que no sabia qui era jo. Em vaig pre-guntar amb quantes més havia estat mentre em deia quem’estimava i vaig sentir que alguna cosa es trencava dinsmeu. Ràbia, dolor, decepció, desesperació... no puc ano-menar tot el que vaig arribar a sentir. Vaig començar aescridassar-lo mentre ell intentava explicar-se, però jo nol’escoltava. Estava alliberant tota l’angoixa acumuladad’aquells últims mesos.

L’altra noia també va fer cara de decepcionada... probablement la tenia tan enganyada com a mi.

50


Quan es va adonar que acabàvem de descobrir el seudoble joc (o potser triple, qui sap!), es va enfurismar devalent. Em va estirar cap a dins la casa i tancà violentamentla porta al meu darrere. Em va empènyer amb tanta forçaque vaig perdre l’equilibri i vaig caure a terra, preparadaper afrontar el primer cop, però després d’aquest en vavenir un altre, i un altre... mai havia estat tan enfurismat, ijo no podia fer altra cosa que arraulir-me sobre mi mateixaper protegir-me tant com podia de la seva ferocitat.

No sabia quanta estona feia que durava tot allò,només sentia dolor... des del moment en què havia caigutel terra havia estat un constant pluja de puntades de peu,cops de puny, pessigades, estirades de cabell... sentia queno podia aguantar més, però ell no cessava. De sobte, esva sentir un so d’una cosa feixuga que es trencava i queiaa terra, crits i... res. Acabava de protegir-me millor la caraper salvar-me d’un cop imminent que mai va arribar.

Pel que semblava, l’altra noia, a la qual tant haviaodiat al obrir la porta de casa seva, m’havia salvat la vida.Mentre ell estava absort lliurant la seva ràbia, ella haviatrucat a la policia, que acabava d’arribar. Van separar-lode mi i ara, una noia de rostre angelical, em deia que tothavia passat i que de seguida arribaria una ambulància.

Quan ja estava físicament recuperada d’aquell tràgic dia,vaig haver de declarar. La meva veu va sonar freda i seguraquan vaig afirmar que em maltractava, i la meva miradareflectia l’horror que havia viscut tots aquells mesos.

Al igual que ell després de pegar-me, no vaig sentirremordiments per tancar-lo a la presó. Sabia que ell nom’estimava, sabia que no tornaria a fer-me mal... i el mésimportant: sabia que no el necessitava per viure.

51


52

AparencesClàudia Isern (Segon Cicle de Secundària)

Escola Pare Coll Vic (Vic)

Aeroport de Roma, 19/05/2010, 10:35 a.m., HOMEDE LA GAVARDINA

Va sortir ràpidament de l’aeroport, on acabava de tan-car un dels seus últims negocis bruts. N’havia tret un bongrapat aquesta vegada, així que, després d’haver-se guar-dat el sobre amb els diners a la butxaca interior de lagavardina i els documents al maletí negre de pell, va mar-xar sense perdre ni un moment cap a l’hotel on s’allotja-va. Allà comprovaria que la suma de diners fos l’acorda-da i destruiria els documents que no fossin imprescindi-bles, tots els que no li calien per completar el seu arxiu,on tenia registrats tots els negocis efectuats.

Realment era un home que imposava: la seva gavar-dina negra, els cabells curts i negres molt ben pentinats,les ulleres de sol, el maletí negre...

La porta automàtica de vidre es va obrir davant seu, iamb passes decidides la va travessar, tot cridant un taxiamb la mà. No va veure com una dona d’aspecte fràgil iinnocent que duia un barret s’entrebancava amb ell, igairebé van caure tots dos a terra. Ella se li va agafar perrecuperar l’equilibri i li va demanar perdó tímidament.Ell se’n va desfer fent un gest brusc amb el braç i va segu-ir el seu camí, tot pensant en la vida que portaven les per-sones com aquella dona, innocent, familiar, sense estafesni enganys... Va deixar-ho córrer. Mentre pujava al taxi i


comunicava al conductor on pretenia anar no va deixarde mirar a banda i banda, tot vigilant que ningú no elseguís. El taxista el va veure molt callat, un home moltseriós i intrigant, i per això va evitar de dir-li res, tret del’import del trajecte a l’arribar just davant l’entrada del’hotel. L’home va baixar, va treure’s els trenta-cinc eurosdel viatge d’una cartera que portava a la butxaca del dar-rere dels pantalons i va marxar amb el maletí de colornegre. El taxista el va veure anar a través de la recepcióde l’hotel, un dels més luxosos de la zona, en direcció alsascensors que pujaven cap a les habitacions.

Va agafar la targeta que permetia obrir la porta de lasuite i va entrar decidit, penjant a la porta un d’aquellscartells vermells que diuen “No molesteu” en diferentsidiomes. Va deixar el maletí sobre una taula i es va asseu-re al sofà. Va introduir la mà dins la gavardina... va palparla butxaca interior... va posar els dits... però res!!! Elsobre no hi era. Una mica nerviós va buscar per totes lesbutxaques que se li van acudir, va buidar el maletí com-pletament... No hi era. El sobre no apareixia per enlloc.

N’estava segur, l’havia posat en aquella butxaca, noen tenia cap dubte. Sabia que de res no li serviria tornarenrere per mirar si trobava el sobre, segur que algú jal’hauria trobat, i seria massa perillós. De sobte se’n vaadonar. No l’havia perdut, l’hi havien robat. No s’hopodia creure, aquella dona de l’aeroport... Les imatges del’escena li van venir a la ment com en una pel·lícula acàmera lenta: ell cridant el taxi, ella entrebancant-se ambell, com per accident, la dona agafant-se a la seva gavar-dina i, amb un gest ràpid de la mà prenent-li el sobre dela butxaca, ell apartant-la... Ara ho veia molt clar, peròabans no se n’havia adonat. Al contrari: aquella dona li

53


havia semblat innocent, inofensiva...No podia anar a lapolicia, ja que s’haguessin descobert tots els seus negocis,dels quals no era per estar-ne orgullós... quina ràbia queli feia l’assumpte, com l’havien enganyat les aparences...

Aeroport de Roma, 19/05/ 2010, 10:30 a. m. DONADEL BARRET BLAU MARÍ

Portava una bona estona observant els movimentsd’aquell home tan sospitós: l’intercanvi de documents ide sobres que tenia amb un altre, les mirades de precau-ció que tots dos homes dirigien al seu voltant, el gest delde la gavardina quan es guardava aquell sobre tan ple.

Era una dona més aviat baixa i molt prima, amb unaspecte fràgil i innocent com si mai hagués trencat capplat. Aquell barret blau marí li dissimulava la cara, cosaque encara la feia semblar més fràgil i el doble d’innocent.Ella es servia d’això. Sabia que ningú sospitaria mai de lavida d’ella.

Quan va veure que es posaven en marxa va sortir cor-rents de l’edifici, situant-se a uns quants metres de laporta transparent per on s’entrava a l’aeroport. Va esperarpacientment que sortís aquell home, i quan va veure quetravessava la porta i cridava un taxi amb la mà es vaapressar per arribar-hi a temps. sabia que ell no l’haviavist, i sospitava que anava tan concentrat que no s’adona-ria del que ella pretenia amb la topada. Fent-se la descui-dada va xocar amb ell, i dissimulant, mentre feia veureque s’hi repenjava per recuperar l’equilibri, li va furgar labutxaca interior de la gavardina, de la qual va treure ambmolta cura un sobre que es va guardar sota la jaqueta.

Perfecte: ja tenia el sobre i aquell home no se n’havia

54


adonat, i el que era més important: pel gest que havia feten treure-se-la del damunt havia semblat ben bé que teniapressa, que ni s’havia fixat en ella perquè tenia coses a feri no volia entrebancs en el seu camí. Ja estava tranquil·la.No era la primera vegada que robava coses a personesdesprevingudes, que no s’adonaven de que havien topatamb ells intencionadament, però sempre tenia una menade neguit a dins del cos que no li marxava fins que jatenia el que volia i la persona ja era ben lluny, ignorantencara que li haguessin pres res.

Va dirigir-se a la zona on s’agafava el bus de la ciutat,va pujar-hi i per pagar el tiquet va utilitzar un dels bitlletsque hi havia al sobre.

La jugada li havia funcionat una altra vegada, i el seuaspecte i la seva intuïció per detectar les persones queportaven coses interessants havien tornat a ser els seusaliats. Encara havia de mirar quant n’havia tret, però creiaque mai no n’havia aconseguit tant.

Asseguda a l’autobús va pensar amb un lleu somriureals llavis: “realment les aparences enganyen...”; i va afe-gir: “i molt”.

55


56

Jo, tu i ellSívia Pujol (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Bosc de la Coma (Olot)

Em sento com Emma Bovary. Durant tot el camí quepartia de l’aula de literatura universal fins als esglaons decasa meva, vaig estar pensant en aquest personatge tancomplex i que tant em fascinava. Uns la veuen com unaadúltera egoista, incapaç de valorar els sentiments delsque la rodegen. D’altres, simplement la veuen com unanoia avorrida d’una vida monòtona i amb ganes de pro-var experiències noves per tal de poder-se sentir com laprotagonista d’aquelles novel·les roses. Per poder ser unaheroïna més.

—Bon dia carinyo!Les seves paraules dolces i sinceres em van trencar

totes aquestes idees que em rondaven pel cap.—Ha anat bé a la uni?—No em trobo bé, me’n vaig al llit.Em sentia marejada, aquells pensaments no em dei-

xaven viure. El seu cabell despentinat i rebel, uns ulls quesempre m’explicaven el seu estat d’ànim, d’un color verdprofund, de mirada carregada d’ironia... No obstant, esdulcificava amb la tendresa que desprenien.

—Vida, que et passa? Que has menjat alguna cosaque t’ha fet mal?

El seu somriure... senzillament era el seu tresor mésbell. Les dents blanques i perfectament col·locades, dig-nes d’un vampir de pel·lícula i envoltades d’uns llavisgruixuts i increïblement sensuals.


—No és res petit, només estic una mica aixafada.—Vols que et porti alguna cosa?Un cos escultural, blanc i pàl·lid, però no per això

menys atractiu.Realment irresistible. Només necessito estar sola i

pensar...Pensar... sí, pensar!—Pensar? I es pot saber sobre què has de reflexionar?En ell...—Exàmens, treballs... res que no es pugui solucionar.Té solució?—Així ja em deixes tranquil, princesa... me’n vaig al

pis de dal, si necessites alguna cosa fes-me un crit!Vols saber què necessito, amor? Però si ni jo ho sé.Feia dies que no descansava recordant aquella nit

d’estiu, aquell vint-i-tres de juliol. No era el primer copque ens veiem. Era inevitable: el seu cos contra el meu,els seus ulls demanant-me que el posseís sense cap temor,els seus llavis que anhelaven ser besats... i en aquellmoment em va venir a la ment la cançó de “If today wasyour last day”, una cançó que feia dies que no deixavad’escoltar i m’obligava a qüestionar-me si realment valiala pena deixar perdre aquella oportunitat... viu elmoment, fes el que tinguis ganes de fer!

Els llums omplen els carrers de Barcelona. Sent que lameva mà està glaçada i la cobreix amb la seva, semprecàlida com un raig de sol a principi de l’alba. Sé que elnecessito com l’aire que respiro. M’aterreix imaginar-meels meus matins en un llit fred i gran, els vespres llegint,sense que ningú no m’acariciï els cabells i oblidar-me delgust d’aquell petó de bona nit. De totes les nits. De copem vaig oblidar de com es respirava. No trobava cap lloc

57


on poder consumar oxigen. De fet, cada cop que em cre-uava amb els seus ulls tenia aquesta sensació i em sem-blava que moria ofegada.

—Bruna?—Reina t’estan cridant!—Robert?Robert? Feia mesos que no sabia res d’ell.Feia poc que havia perdut la seva germana petita.

Només tenia dotze anys i patia atrofia muscular, unamalaltia minoritària que va posar fi a la seva vida. No empuc imaginar el dolor que està recorrent el seu cos. Desd’aquell dia en Robert mai no va tornar a ser el mateix.

—Com estàs?El meu cor m’estava a punt de travessar el pit.—Bé, molt bé... mmm... d’això... et presento l’Àlex, la

meva parella.Començava a fer molta calor dins d’aquella botiga.—Encantat d’haver-te conegut. La Bruna m’ha parlat

molt bé de tu.L’Àlex va somriure amb complicitat. Mai no li havia

entusiasmat la idea de conèixer els meus amics, ja que undels seus defectes més importants era la gelosia. Peròsabia que en Robert encara no havia superat la mort del’Aina.

—Així què, com et va per la universitat? Molta feina?Filologia. Sí vull estudiar filologia! —vaig dir-li un

vespre de juny, quan estàvem estirats al bell mig de la carretera del meu poble. Pràcticament no hi passavencotxes.

Aquella imatge em recordava una escena d’El diari deNoah, la meva pel·lícula preferida des de la infància.

—Vols ballar?

58


Seguidament em pren la mà.—Sí. Tenim molta feina i aquesta Nadal me’l passaré

estudiant els exàmens de gener.Ell era Noah i jo era l’Alie. Romeu i Julieta, Violetta i

Alfredo a la Traviatta, Emma Bovary al palau, dansantamb el bescomte. Es feia de nit i les estrelles brillavenamb força per a nosaltres.

—Besa’m!—No puc...—Però ho vols!La societat des de ben petits ens ha ensenyat el que

està bé i el que està malament, el que és ben vist i el queno. Si fas això et criticaran, si no ho fas també. Desitjar iestimar. Dos sentiments per dues persones diferents.

A vegades per ser fidel a tu mateixa, has de ser infi-del. Si, jo també sóc Emma Bovary.

59


60

Al senyor Paul SànchezMaria Pérez (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Jaume Callís (Vic)

Ens trobàvem ell i jo, jo i ell, a l’Eternitat, la nostratan preuada cambra. L’Eternitat, l’espai on pul·lulaven leshistòries i els poemes que no tenien on caure morts, erad’allò més espacial. No empraré paraules per descriure-la,imagineu-la com vulgueu. L’habitació serà la mateixa permolt que us desvieu de la realitat.

Un cop a dins, una bona dosi d’inspiració podia ferque descobríssim un magnífic poema. Si no comptàvemamb aquest avantatge, un idea exquisida podia quedardesfigurada per la nostra negligència.

Els dos escrivíem allà dins, però va ser el senyor Paulqui la va anomenar així en una de les seves visites. Percert, aquell dia era el seu aniversari.

—No puc, no trobo el poema! —em va dir. La deses-peració era notòria.

—Paciència, són entremaliats. Fes amistat abans d’a-gafar-los —li vaig dir.

—És impossible. Quan m’acosto, quan em falten dosmil·lèsimes de segon per trobar-lo, el poema desapareix!—em va dir—. Ja ho sé. Ja sé què faré per escriure’l!Començaré pel final. Així ja el tindré escrit i m’estalviaréel patiment.

—Ets cruel i malèvol: cap poema mereix aquest trac-te! L’has empresonat dins la inexistència —li vaig dir—,quina vergonya!

—Existeix a la seva manera —em va dir—. I tu, quèhas escrit?


—He recopilat les relíquies de la terra. Llegeix, si etplau.

EntranyaLleganyaEmperadriuNiuSenderiHemisferiFrenèticIntrèpidAbismalExistencialObscuritatEmbafatPenombraDesnombraMortRessortEixeritCompungitCataclismàticFlegmàticExiliIliAuMauAnyellOcellEfímerEnfilenNatjaPlatja

61


PloramiquesXiquesVisatgeViatgeEfervescentEssentBufar i fer ampollesInsurreccióConversióGrillSetrillAntuviDiluviExpectantAguaitantBonicaSomicaGuspiresSospiresVisceralSagalLacrimogenArxipèlagEspectreAspecteIndecísCruspísGèlidBèl·licTènueTémerAlè

62


AmèPerdóAversióRetorçaForçaPerspicaçSuspicaçMetzinósUfanósAtaconarEsbaconarSóc un gilipolles!

—Un final preciós —em va dir.—Gràcies —li vaig respondre.Enmig del silenci absolut que hi va haver aleshores,

em vaig trobar amb el moment més apassionat de la mevavida de poeta. Del full guixat sortien fils de veu molttènues, que

es podien percebre tan sols en un context de silenci.Aquell recull de paraules —poema, o com li vulgueudir— tenia vida pròpia, estava enraonant! Petites veuetes,esquifides, ressonaven al meu timpà.

—Déu meu! Les paraules parlen, ho sents? —li vaig dir.—Com?—Para l’orella!—Alça! És increïble! —em va dir.Vam restar adherits a la superfície del paper, escoltant

aquella conversa tan inusual, durant una molt bona estona.

Les dues primeres paraules del segon hemistiqui vaniniciar la conversa.

63


—Hola, tu qui ets?—Jo sóc la conversió, i tu?—La insurrecció. Escolta, creus que estem sols en

aquest full?—No, als altres versos hi ha més paraules. Saps?

Amb tu m’hi estic molt bé. Trobo que connectem.—Si, jo també ho noto.Llavors l’exili va entrar en acció—Eh, tu! El de sota.—Digues.—Què nassos ets?—Per què ningú no em coneix? —digué desesperat

l’ili—. Sóc la darrera part de l’intestí prim. Per cert, dequin hemistiqui som, tu i jo?

—Del primer, crec.—Exili, segur que pertanyies al meu hemistiqui i vas

haver-te d’exiliar a l’altre! —va fer el bèl·lic tot burleta.—Tens algun problema amb el primer hemistiqui?

—va dir ofès el mau.—Jo contra els hemistiquis res, però vosaltres els

diftongs sempre m’heu semblat insuportables —va dir de cop i volta l’amè. En bèl·lic de seguida es va posar depart seva.

—Calla, epítet fastigós! —va defensar-se l’au, que litenia molt afecte al seu amic mau.

—Monoftonga’t! —li va cridar l’efímer—. Monof-tongueu-vos tots!

—Prou! Sou una colla de tristos monorrims! —vacridar, afartat, l’arxipèlag.

—Com tots, i tu inclòs —va dir de nou l’amè—No, jo no acabo de rimar amb en lacrimogen. Jo sóc

lliure!

64


—Et sents millor per això? —va dir provocatiu l’anyell.

—No t’hi fiquis, tu —va tornar a dir en bèl·lic—. Elsmots com tu em repugnen. La ena i la grega juntes us fansemblar bledes!

—Ara t’has passat de la ratlla! —va fer la lleganya desdel primer vers—. Doncs saps què? La teva ela geminadaet fa gras! Palatalitza’t.

—Com goses...! —va dir molt furiós en bèl·lic—. Tutambé tens dues eles, estúpid substantiu!

—No puc més, sincopeu-vos! No hi ha manera quecalleu, sembleu punts petits! —va afegir l’emperadriu,que ara rebia també la discussió.

—Qui ho ha dit, això? —va fer l’anyell—. És clar,com que ets al segon vers et creus superior. Baixa aquí, sitens accents!

—Quina sort que sóc analfabeta. Així no entencaquestes amenaces sàvies i penoses —va dir de sobte laforça, molt cansada d’aquell batibull.

—Ets analfabeta?! —van exclamar la majoria—. Unaparaula analfabeta?

—Sí, què passa?—Que fort! —va dir ara el niu per fer-la enfadar.—No te’n riguis. Apocopa’t i deixa-la tranquil·la —va

saltar l’antuvi.I aquell efervescent conflicte literari no semblava

tenir fi.—L’accent ha d’anar a la dreta! —cridava el témer. I

responia l’alè—. No, cap a l’esquerra! Ets un tancat!Ell i jo ens miràvem amb uns ulls com pneumàtics.

Qui ho hagués dit, que un pilot de guixarots podia arri-bar a ser tan exasperant?

65


Les cesures, per mantenir la calma, es consolaven lesunes a les altres:

—Va, noies, ja es cansaran de barallar-se. Aviat s’ado-naran que són tots molt semblants —va dir la cinquenacesura.

—No puc més, estic entre en cataclisisme i l’indecís.L’un és un neologisme, està clar, però l’altre no n’estàsegur i porten hores discutint-t’ho —va fer l’altra.

—Doncs jo estic amb el cap ben inflat amb les parau-les de l’últim vers. Per una part, es creuen reines perquèsón les úniques oracions del poema, però l’un és una ora-ció impersonal i l’altre no. No paren d’insultar-se per això!A més, el bufar i fer ampolles li retreu al sóc un gilipollesque no té dret a defensar-se, perquè ell mateix s’insulta.

—A la natja li passa el mateix, no et preocupis. Deuser normal —va dir la cesura del vers vint-i-nou

—Jo estic entre en flegmàtic i en cruspís. El primerestà tot ufanós de ser una paraula culta i refinada i se’nriu de l’altre perquè és un simple mot popular, i, a més,una forma verbal.

—Quina ràbia, som les que passem més desapercebu-des i les que hem de patir més. No hi ha dret.

—Aguantem com bones cesures que som i no contri-buïm al mal ambient, va...

—Hi ha cap més signe d’exclamació?! Hola!? —vacridar l’últim caràcter del poema.

No, no callaven. Ens vam mirar de nou sense saberquè dir.

—No estem pas bé del cap —em va dir—. Necessitoreposar.

Amb una cara d’ostentoses confusió i incomoditat, elmeu amic em va dir bona nit, es va ficar al llibre-llit i es

66


va tapar amb Amor constante más allá de la muerte, delgenial Quevedo. Un bon poema et pot protegir del fredmés mortal.

Jo estava preocupat. Havia donat cos a un monstreliterari. Quelcom havia fallat, un poema no podia bara-llar-se per aquelles bajanades! Jo pensava que rimar erafer que les paraules es reconciliessin. I segur, que ho era.Que havia errat, dons?

Vaig decidir desfer-me’n de la manera més gentilmentegoista.

A la part de dal del full, amb majúscules, vaig escriu-re “AL SENYOR PAUL SÁNCHEZ”.

Ara el poema era seu. Ell sabria com educar aquellsesbojarrats fonemes, jo me’n rentava les mans: li ho rega-lava pel seu aniversari. Ara el poema era seu.

67


68

Infantesa al MarrocÀngela Ribò (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Montsacopa (Olot)

Pels carrers polsegosos d’Aït Beuhaddou, la petitaAixa corria com una esperitada cap a la seu dels “petitslladre”, a l’altra banda del riu. Per damunt les cases mésbaixes del poble, podia entreveure una esplendorosamuntanya cada vegada més a prop seu. En sobresortienunes curioses protuberàncies. De lluny semblaven bonyssobre la muntanya pelada, d’un rosat torrat. Però a mesu-ra que s’hi acostava, anaven adquirint formes definides decases i fortificacions, la majoria enrunades per la pluja, elvent i l’abandó.

Era la “Kasba” d’Aït Beuhaddou, un antic pobleemmurallat de fang i palla, coneguda arreu per la bellesai el bon estat de conservació de què gaudia, com tambéperquè era patrimoni de la humanitat. Aixa la coneixiades de que era un nadó, però encara ara el seu encant lafeia somiar en un passat gloriós i ple d’aventures.

Passat el poble, Aixa es descalçà i creuà el riuOurzazate, que seperava el poble actual de l’antiga kasba.L’aigua era fresca, i també abundant. En caminar, petitscòdols li entorpien el pas i la sorra se li escolava entre elsdits. Aquesta sensació agradava a Aixa, i per això semprepassava per l’aigua, fins i tot quan els veïns havieninstal·lat sacs de sorra com a passeres.

Un cop calçada, es va endinsar a la kasba. Els carrerseren estrets, costeruts, i estaven esquitxats de pedresinestables, així que Aixa s’havia d’ajudar amb les mans


per escalar-los. Al cap de poc va arribar a un carrer com-pletament pla. Aixa travessà el carrer i trencà cap a ladreta, on hi havia una escala empinada. Era un carrerópetit i fosc, ja que un sostre de canyes filtrava la llum. Tansols hi havia una casa habitada; la resta, tot runes i muntsde fang i palla. Al cim, però, hi havia una torre força benconservada. Ja des de fora, s’albirava que no era un habi-tatge qualsevol: en comptes de l’abundant marró del fang,colors alegres i llampants ressaltaven en les seves antigu-es parets.

Aixa va entrar per la petita obertura que feia funcióde porta, ajupint el cap. Va pujar per una escala de fusta,la qual cosa era un gest ben temerari tenint en compte eldeplorable estat de la fusta. A dalt, hi havia una espaiosasala, suficient per encabir-hi els divuit membres de lacomunitat. Dins la seu tan sols hi havia tres lladres, queestaven fent barquetes amb tires de jonc. En sentir entrarAixa, els nens se sobresaltaren i s’abraçaren entre ells,esporuguits. La nena va riure.

—I vosaltres us feu dir lladres? Si sou una colla degallines! —va bromejar.

—Ei! No ens insultis —va replicar Rashid enutjat.—Estem fent vaixells de guerra —va informar el petit

Abdel.—Que s’acosta una guerra? —va preguntar Aixa

emocionada.—I tant! La més gran de tots els temps! —va contes-

tar Massud—. I si hi volem combatre, abans ens hauremd’entrenar durament!

Abdel i Rashid es van alçar d’un bot, ansiosos desaber què els esperava. Massud va agafar dos bastons delterra i en va llençar un a Rashid. Aquest el va pescar a

69


l’aire emocionat. Tot seguit, va fer el mateix amb l’altre,llançant-lo a Abdel. Finalment, Aixa va agafar el seubastó. Un cop llestos van emprendre el camí cap al pal-merar, on van rebre una intensa lliçó d’esgrima per partde Massud. Una hora després, els quatre petits lladresjeien acalorats damunt l’herba seca.

—Anem al riu a refrescar-nos o ens quedem aquí ros-tint-nos? —va preguntar Aixa amb ironia.

—Al riu! —van exclamar innocentment els dos méspetits.

L’aigua era deliciosament fresca, i es van remullar,esquitxant-se els uns els altres. Aixa, sense fer cabal de lesmirades de retret de les dones que feinejaven al camp,també s’hi va ficar.

Quan el sol va descendir i es va ocultar darrere lesmuntanyes, Aixa es va acomiadar dels petits lladres i vatornar a casa. El sopar ja era a taula. El tagim de verduresli va semblar boníssim, fins i tot va repetir. Entre rialles,Aixa va explicar entusiasmada les aventures dels petitslladres, fent cas omís de les exclamacions d’escàndol de lamare.

Des de França, Aixa recordava aquell dia amb melan-gia. Havia estat un dia com tants d’altres durant la sevainfantesa, però amb el temps havia esdevingut una petitajoia del seu record. En la seva vida adulta, no hi havia llocper els lladres. No, tan sols en restava el record.

70


BarcelonaPenedès - BaixLlobregat

Anoia

Garraf

AltPenedès

BaixLlobregat

BaixPenedès

Barcelona

Jemaa el FnaXavier Montoriol (Primer Cicle de Secundària)

Escola Santa Anna (Barcelona)

La plaça de Jemaa el Fna és el cor de Marràqueix, ones concentren l’activitat de la ciutat. La plaça en si, sola,no és gran cosa: el que la converteix en lloc inoblidablesón els espectacles que s’hi ofereixen, sigui de dia o denit; són els productes que s’hi venen, i els seus peculiarsvenedors; són les serps i els micos, els homes i les dones,les motos i els carrets tirats per burros... tots ells l’omplende vida, donant-li aquell aire frenètic però alhora càlid iagradable del que sempre fa gala.

Jemaa el Fna està rodejada per diversos edificis, lamajoria dels quals són cafès i restaurants. De la plaça ensurten diverses carrerons que serpentegen entre els carre-gats zocos de la ciutat. L’ambient dels zocos és encara mésespecial que el de la plaça. L’aire que s’hi respira està car-regat de perfums i fragàncies estranyes, de crits i sorollsde motor, de la fressa de teles en ser fregades i del drin-gar de diversos metalls.

Tornant a la plaça, direm que és a la nit quan mésespectacular es mostra. Vista des de la terrassa d’un delscafès que l’envolta, la plaça es presenta com un mar d’ac-tivitat puntejat de petites llumetes que l’embelleixen. Lesrotllanes es fan i es desfan al voltant dels diversos espec-tacles que s’ofereixen; llançadores de cartes, les dones dela henna, que és un tipus de tatuatge fet amb fulles d’unaplanta, els ensinistradors de micos i de serps, els conta-contes, els enllustradors... Tots ells conviden els turistesa apropar-s’hi.

72


73

I més tard, quan l’hora de sopar arriba, Jemaa el Fnas’omple de petites paradetes en les quals se serveixendelicioses menges. Mentre de fons se sent la veu de l’i-mam que, des del minaret de la mesquita, convida a l’o-ració, no cessen els constants regatejos, i les veus d’ho-mes i dones barrejades, cridant més per fer-se sentirdamunt de tan xivarri, contribueixen a la creació d’unambient tan especial, un ambient únic. Un ambient quetan sols es troba a Jemaa el Fna.


74

La gran traïcióPablo Ortiz (Primer Cicle de Secundària)Institut Barcelona-Congrés (Barcelona)

3 de setembre de 1939. Moscou, Rússia. Fa dos diesque Stalin va fer el gran discurs. I avui, marxem. Jo i unsquants cents de milers de russos marxem cap a la des-trucció, marxem. Amb una arma i una pistola, marxem.Amb un únic objectiu, destruir la preciosa EuropaOriental. Encara que sembli el nostre treball com a sol-dats, no n’estic orgullós. Estudiant de la carrera de medi-cina per ser un bon pediatre, amb família, xicota, i totd’un dia per a l’altre se n’ha anat a la merda. M’allistensense que ho vulgui, assegurant la meva mort d’un dia al’altre, traicionant el nostre comunisme envaint altrespaïsos sometent-los al nostre poder. Sembla un malson,no sé com la vida ha sigut així amb mi, però més val quelluiti si no vull assegurar encara més la meva mort, ja quequalsevol general et pot matar i no li diran res, el pitjorés que si em mata li diran a la meva família que vaigmorir lluitant amb “honor” en nom de l’imperi “comu-nista”. Sí, més val que lluiti.

27 de desembre de 1939. Vóglada, Rússia. Nomésqueden uns quants quilòmetres fins arribar al primerobjectiu de l’exèrcit roig: Finlàndia. Cada cop estic pitjor,els aliments són escassos i tinc tanta gana! Estic cansat.No puc deixar de pensar en la meva estimada i en la mevafamília. NO PUC! No hi puc deixar de pensar... perquècada pas significa un pas a la mort, a la destrucció!...


31 de desembre. Finlàndia. M’acaben d’informar quehem entrat en territori finlandès, ara ja s’han acabat lesil·lusions, la vida o la mort, la fi de tot o la felicitat, carao creu. He de concentrar-me si vull continuar vivint. Decop un crit fort i intens se sent dien:

—Parin la marxa! Descansin!—Déu meu! Per fi! —vaig exclamar i, just quan vaig

a seure, se senten trets. Dos xoquen al tanc de la mevaesquerra, però veig com Innokentiy i Seryoga, amicsmeus,cauen ferits amb 7 russos més.

—A terra! —torna a dir la mateixa veu intensa i forta.—Merda! —exclamo—. Veig com els dos amics meus

moren a l’instant i els altres soldats disparen. No veig res.No tinc valor per treure el cap. Mai m’hauria imaginatque tindria un dia així.

De cop sento:—Pareu el foc! Pareu el foc! —se sent un intens

silenci, sembla que els finlandesos han caigut. I continu-em marxant. Cap a la gran capital Hèlsinki, l’amenaçadai preciosa Hèlsinki, per un suposat “imperi comunista”

Uns 80 quilòmetres abans d’arribar a la gran ciutat,sento com un company meu crida:

—Finlandesos!Torno a sentir el mateix crit:—A terra! —i mentre m’estic amagant dels enemics,

tirant-me per terra, veig com els russos comencen a caurecom mosques, ferits per les bales dels finlandesos, passenuns 5-10 segons i veig com un míssil passa per sobre meui cau a 50 metres. Sento un xiulet i veig l’obscuritattotal... Desperto. Hi veig borrós. No sento res. Però cadacop hi veig i hi sento millor. Veig la pitjor imatge de lameva vida, i sento un odi, una tristesa i un fàstic interior!

75


76

Milers! Milers! de cossos russos a terra plens de sang! Iels tancs estan tots foradats!... encara queden uns quantsrussos disparant, però la majoria fugen, i els que ho fanmoren assassinats. Jo també fujo, però no desesperada-ment. M’arrossego pel terra fins que falten uns 10 metresper arribar al bosc. M’aixeco i començo a córrer! “Córre!Córre! Corre! Corre per la teva estimada!”, penso. I desobte sento un gran dolor a la cama esquerra. No! No potser! Tot s’ha acabat... ja descanso...

No! Encara no! Encara hi ha una possibilitat!M’arrossego amb el fi de trobar alguna cosa! Però passendies i dies i res. Quina bestiesa, han mort tots menys jo...Però, què és això? Una bandera vermella! Sí! És la nos-tra! M’arrossego i aconsegueixo arribar fins a ella on és labase militar. Allà em confirmen que ja estem al1941.Quina sort! Mai m’havia sentit tan alegre! I per aca-bar veig com els avions nazis sobrevolen el nostre país.Però...Què és aquesta cosa? Veig com una bola negra caude l’avió. No hi puc pensar. No puc reaccionar. Passenuns 6 segons. Explota la gran bomba. Volo. Torno a sen-tir el xiulet i descanso. Però aquesta vegada ja no desper-taré...


Xiclet porta xLydia Prieto (Primer Cicle de Secundària)

Institut Súnion (Barcelona)

El professor no s’havia adonat que mastegava el xicletdes del començament de la classe. Ja quasi no em queda-va sabor.

—A l’Àrtic, el clima es caracteritza per...Notava el rastre pel paladar de la maduixa i els fruits

silvestres. Em vaig concentrar: era fresc, dolç...—Aina?—Sí? —vaig despertar de cop de les meves fantasies

en sentir el meu nom.—Quins animals formen part de la fauna de l’Àrtic?—Doncs, d’això... Allà hi ha pingüins...—Veig que segueixes amb coneixements de primària.

Has de saber que aquí véns a aprendre i ampliar coneixe-ments... —posava cara d’autoritat.

Xerrameca porta x, com xiclet.Jo vull ser escriptora, l’Àrtic no m’influirà un pèl. Vull

intriga, romanç, horror, aventura, enigma... em vaig per-dre en la immensitat de temes que succeirien en les emo-cionants històries que em rondaven incansables pel cap.

Xafardera porta x, com xerrameca i xiclet.La noia que estava repenjada en les rajoles lluents del

lavabo es va apropar a mi i se’m va enganxar, com l’olorde brisa marina que em colpejava com una maça. Quans’acabaria el maleït aparell?

—M’han dit —aquest començament ja em va negui-tejar—, que estàs escrivint un llibre que parla de l’escola,hi puc sortir jo, oi que sí?

77


Era la típica noia que no pot portar un escot mésobert perquè seria com anar sense samarreta. Amb elcabell ros embullat, tret d’aquella nova moda deixada ques’estenia.

—Sí, estic intentant escriure, però més endavant.—Podries parlar-me de com serà el meu personatge?—Les històries no s’inventen tan fàcilment —vaig

comentar irritada.Vaig deixar anar un esbufec; havia d’escapar. Em va

assenyalar el lavabo.—Entra, si vols.—Em sembla que ja no en tinc ganes. Adéu.Xivarri porta x, com xafardera, xerrameca i xicletA l’esbarjo, un grup de nois i noies em rodejava i m’a-

fusellava amb preguntes. No era conscient del que respo-nia, simplement de la meva boca sortien paraules a l’at-zar. El grup anava creixent. Podien preguntar-me més detres preguntes alhora. I quan em vaig adonar que haviarespost que el nom de la protagonista, que no sabia quiera, portaria el nom de la meva gata, vaig sortir correntsa refugiar-me dins de l’institut.

Xiuxiuejos porta x com xivarri, xafardera, xerrameca ixiclet.

Els passadissos estaven deserts i silenciosos. Per això,tret de la remor llunyana dels crits del pati, l’únic so quefeia trencar la quietud de l’edifici eren uns xiuxiuejos queprocedien de l’altra banda de l’aula 50.

La professora d’anglès parlava amb el seu accent:—Sí, sí. Les llengües són la seva especialitat. Se la veu

entregada a les lletres... —i va seguir parlant apassionada-ment.

—Pot ser, però a socials desconnecta molt fàcilment

78


79

—era el professor de ciències socials. “Segur que estàexagerant i la persona en qüestió no ho fa tan malament,és un exagerat...” vaig pensar.

—Avui, l’he vist amb xiclet.—Que t’ho dic jo, l’Aina té cara d’escriptora.Em vaig quedar estorada. Parlaven de mi. Ara que ho

pensava, potser no era tan dolent, el professor de socials.Xemeneia porta x com xiuxiuejos, xivarri, xafardera,

xerrameca i xiclet.Des del pati contemplava com la xemeneia escopia

bombolles espesses de fum que, a mesura que s’elevaven,es difuminaven en el cel fosc. La lluna s’amagava, tímida,i es feia veure de tant en tant. Vaig pensar en els últimsdies. Des que la gent va saber que volia escriure un llibre,no parava de turmentar-me. Havia decidit que no seriaescriptora, o com a mínim, si ho era, ningú se n’assaben-taria. Això sí, ja estava preparada per tornar a jugar al’Scrabble i aquest cop la “x” no em faria tornar a perdre.


L’Edelweiss negraGuillem Martí (Segon Cicle de Secundària)

Institut Jaume Balmes (Barcelona)

No ho suporto més. Tinc el cor encadenat i oprimit,i casi no batega. Simplement ja no reconec el dolor. Tincun buit dins meu, tan gros, tan fosc, tan profund, que jano sento sentiments. No puc viure amb aquesta realitat,massa cruel, per tota l’eternitat. Ja he enllestit la corda.Abans, però, que em prengueu per boig, llegiu la mevaperdició, si és que les meves llàgrimes no han esborrat latinta.

Visc en un petit poblet a l’oest de Noruega, anomenatM løy, poc conegut i a la vora del mar. Aquí he nascut iaquí he descobert l’única cosa que ha valgut la pena en lameva vida: l’amor. La Freyja ho era tot per mi i sempreque ens havíem de separar, em moria de delit per tornara veure els seus ulls blaus.

Sortíem junts cada vespre i tot sovint anàvem a con-templar la posta de sol, a la vora del mar. I els corbs s’a-costaven en veure-la arribar.

Una nit que passejàvem per un jardí, abraçats, fososen un sol cos, de la penombra emergí una figura encaput-xada, pistola en mà, i ens aturà. M’apuntà a mi, l’agafà aella.

—Demà, a aquesta hora, al magatzem del port —emdigué.

Tot seguit, fugí rabent, endinsant-se en les bardisses,enduent-se la meva flor.

Enfurit, el vaig seguir, però no vaig poder atrapar-lo.

80


Tremolant, em vaig asseure als peus d’un desmai.Plorant...

I els corbs emprengueren el vol.Em vaig presentar puntual a la cita. La vaig veure,

capcota, amb els ulls perduts en l’infinit, lligada a unacadira. El vaig veure, dempeus, amb un somriure fals alsllavis, caminant al seu voltant.

—Si vols que visqui, hauràs de fer el que et digui —m’anuncià.

Vaig aconseguir controlar la ira que sentia, l’odi cap aaquell individu, durant tota la l’estona que em va estarparlant. El vaig escoltar, amb els punys tancats amb força,mentre m’explicava que el que volia era que jo robés abancs i joieries, i que li entregués tot el botí.

Un cop fora no vaig aguantar i vaig clavar una punta-da de peu a uns bidons d’acer, plorant d’impotència. Peròhavia de salvar-la. No podia tocar-li ni un dels seuscabells d’or.

Durant sis dies vaig fer el que m’ordenà, i el setè livaig dur el botí. La vaig veure, plorant, lligada a una cadi-ra. El vaig veure, rient, caminant al seu voltant.

—Aquesta nit ens ho passarem molt bé —va dir— oique sí, preciosa?

Ella seguí plorant.Vaig començar a tremolar. Havia posar les seves urpes

al seu damunt, i no ho podia tolerar. No podia. No podia!Em vaig abalançar al seu damunt, i ambdós varem

rodolar pel terra del magatzem, desmuntant més d’unapila de caixes. D’un cop de puny el vaig deixar mig esta-bornit, però jo el que volia era matar-lo. Havia embogit.Vaig buscar algun estri amb el que pogués fer-ho, i vaigtrobar uns ganivets en una de les caixes que havien cai-

81


82

gut. Ell, però, s’havia recuperat i va agafar la seva pistola.I abans de que pogués disparar li vaig clavar el ganivet elpit, però no vaig encertar el seu cor de pedra.

Em mirà i m’apuntà. Vaig pensar que valia la penaque se m’emportés amb ell, si així aconseguia salvar-la.Ell somrigué, amb el seu fals somriure als llavis, i apuntàa la cadira.

I els corbs emprengueren el vol.He caigut en l’horror i la desgràcia de la vida i no puc

més.Freyja! Les valquíries em duran amb tu al Valhalla!


Formes d’il·lusió i silenciHelena Ros (Segon Cicle de Secundària)

Institut Súnion (Barcelona)

Com de costum, es trobaven a mitja nit —que no erauna hora gaire tardana per ells i no els preocupava men-jar-se les hores parlant perquè sabien que l’endemàpodien quedar-se sota els llençols fins l’hora que vulgues-sin—. Sempre era ell qui travessava la plaça per anar-la abuscar a l’altra banda. Hi ha un ambient especial que jocrec que els inspirava per desencadenar converses i bohè-mies sobre res i tot a la vegada. Ell treia el seu paquet detabac, n’extreia una cigarreta i amb la caixa de lluminsque havia tret prèviament de l’altra butxaca de l’abric depana negra, encenia el tabac mentre xuclava amb els lla-vis i un fil prim de fum s’enfilava cap al cel nocturn. Ellaobservava com duia a terme el procediment; potser sesentia encuriosida per saber quin gust tenia el seu tabac.De totes maneres, mai li havia demanat permís per tastar-lo. Ella portava el cabell deixat anar, però sempre ques’havien de trobar es feia una diminuta trena en un costati se la col·locava just a sota d’on li començava el cabell, ala part frontal superior. Aquell pentinat no l’afavoriapeculiarment però suposo que la feia sentir original enser l’única que el lluïa. Estaven sols. La situació sempre lamateixa i l’actitud d’ambdós també; s’asseien sempre en lamateixa posició: ell a la dreta i ella a l’esquerra. I comen-çaven la conversa, que era l’únic factor que variavasegons el seu estat d’ànim. Recordo que aquella nit sona-va així:

83


84

—Ara el cabell em fa olor de fum i tabac —es queixa-va ella.

Ell li va agafar la melena suaument i se la va acostarper poder olorar-la. Va aclucar els ulls i va inspirar pro-fundament.

—No és veritat —va opinar ell.—Sí que ho és, em fa olor de fum.—Els meus pares em van donar el do de l’olfacte i

afirmo que no és cert.—Jo també en sé, d’olorar.—Ah sí?!—És clar...—Quina olor fa l’ambient? —proposà ell.—És una barreja de brisa marina amb...—Amb essències forestals, gent i frescor —va inter-

rompre ell— Aquesta anàlisi és massa superficial.—Doncs quina olor fa l’ambient? —l’incità ella,

curiosa per conèixer la resposta.—De plaer —digué ell a l’instant.—No pot fer olor de plaer —discutia ella.—Com ho saps?—Perquè jo he sentit plaer però mai he pogut olorar-lo.—L’únic que pot olorar-lo sóc jo.Ella, inquieta, s’aixecà del banc i caminà unes quantes

passes enllà amb parsimònia, reflexionant i inspirant-se.—Ja sé quina olor fa l’ambient, i no és de plaer.—Sorprèn-me.—Fa olor de peculiaritat.—Discrepo humilment.—Per què?—La peculiaritat sí que no té cap olor.—Com ho saps? —l’imitava ella.


—Perquè és apercebible als ulls però no al nas.—Si tu ets l’únic que pot olorar el plaer, jo sóc l’úni-

ca que pot olorar la peculiaritat.—Em vols portar la contrària —afirmava cegament.—No. Simplement dono el meu punt de vista.Ell va permetre que la frase quedés a l’aire.—En termes exactes, doncs, quina olor fa l’ambient?

—pregunta ell a tall de conclusió. Segurament no teniacap interès a allargar aquella conversa.

—Per què hem de donar-nos un terme exacte?—Per poder donar-nos una resposta concreta.—La necessites? Jo no —deia ella—. És com l’amor

platònic: és millor que continuï sent així per sempre,sense que hagi de ser real —afirmava, proposant unparal·lelisme gairebé incomprensible, però que segur queell sabria interpretar.

—Sí de veritat fos amor, no desitjaries que fos platònic.

—Però si aconseguís aquest amor voldria dir que nohauria estat mai platònic i, per tant, m’hauria estat enga-nyant a mi mateixa.

—De veritat no intentaries aconseguir-lo? —li preguntà ell.

—No.—Per què? Ets estranya! Penses estrany!—Perquè llavors romandria sempre com l’he idealit-

zat i tindria la certesa que no em defraudaria mai.—Llavors seria un personatge creat per tu...—Sí, suposo que això s’acosta al meu concepte

d’amor platònic —acabà ella enginyosament.I així transcorria, analitzant les formes i els significats

de cada paraula i concepte. En aquells instants realitzaven

85


86

pocs moviments i, de fet, no els calia perquè sabienexpressar-se únicament amb paraules. I així els observavajo. Havia adoptat les seves nits d’intimitat com una menade passatemps. Quan la son s’amagava en algun racó de lacasa, m’asseia al balcó assegurant-me que no era vist,mentre esperava que es cansés del joc de cuit i amagar idecidís sortir i venir-me a buscar per portar-me al llit.M’arrecerava allà, la temperatura era perfecta per estar-seallà fora, i sovint pensava en la meva possible incapacitatper mantenir converses com les seves. Els tenia certaenveja... No se m’havia acudit donar-me a conèixer algu-na nit, sabia que hauria estat una autèntica bogeria. D’aixòn’estava segur. Ella, de tant en tant, s’acariciava els cabellsi se’ls canviava de posició amb gràcia. Ambdós es penetra-ven amb la mirada, amb els ulls clavats a les ninetes quetenien davant; a pocs centímetres un rostre de l’altre, sem-pre els mateixos escassos centímetres...

Si s’estimaven i els dos ho sabien, aquell hauria deestat el moment perfecte per expressar-se amb claredat,però era l’única cosa de la qual no s’atrevien o no podienparlar.


La casaHelena Fabré (Segon Cicle de Secundària)

Escola Santa Anna (Barcelona)

Em vaig tancar a l’habitació on havia començat tot, jafeia cinquanta-set anys.

Era una tarda freda de gener quan tornava de l’escoladel poble, saltant els bassals d’aigua que la pluja havia dei-xat aquell matí. Vaig arribar a casa meva, que sempre haviatrobat preciosa; feia cantonada i tenia un petit jardí tancaton hi passava molts moments del dia, amb un arbre que jomateix havia plantat amb l’ajuda del meu pare, quan teniatres anys. Però últimament, aquells dies no eren els dies tantranquils i assolellats com els que acostumava a fer al meupoble. Els pares tenien por que tornéssim sols a casa, i josempre feia cas, sobretot al meu pare, que era líder d’un par-tit comunista i ens deia que vigiléssim anant pel carrer.

Aquella tarda d’hivern, vaig fer alguns exercicis del qua-dern de l’escola, vaig menjar una mica amb la meva germa-na petita i em vaig posar a dormir ben tapat amb unes man-tes. Eren les sis del matí quan em van despertar uns fortssorolls de botes baixant pel carrer. Vaig intentar tornar adormir, fins que vaig sentit com la meva germana ploravades de l’habitació del costat, i els meus pares parlaven ner-viosos. Ens van dir que havíem de marxar, que havíem per-dut la guerra; ho van dir decididament, amb dues mantes ala mà, una bossa vella amb poques peces de roba, i amb lameva germana a coll. Vam agafar el cotxe que teníem grà-cies al càrrec del meu pare i vam fer un llarg camí per unacarretera estreta. El marge del camí estava ple de gent queanava a peu, amb nens petits tots tapats; feia molt fred.

87


88

Uns dies més tard, caminàvem per la sorra de la platjad’Argelers. La meva germana plorava i no es trobava bé,tenia febre des de feia dos dies, i el que li convenia menys erapassar el fred que estava passant. No teníem medicines, itampoc havíem menjat res durant el viatge. Finalment ensvam aturar, mai no havia vist tanta gent junta... A Argelershi he passat uns dies amb el meu pare, la meva mare està enuna altra zona, sola, la meva germana no ha resistit el fred,com molts d’altres nens petits. No hi ha res a fer, per això hetret un paper arrugat de la butxaca dels pantalons i m’heposat a escriure.

Avui que he tornat a Mèxic al cap de molts anys deno posar els peus a Catalunya, he rellegit aquest paperque sempre he guardat amb mi. Allà hi he fet la mevavida, des del dia que vam agafar un vaixell amb moltaaltra gent, i és on tinc tota la família. Però avui que hetornat al meu poble, he vist la meva escola, he passejatpels meus carrers, m’he mirat l’arbre del pati que em sem-blava tan i tan gran quan era petit, aquella cantonada onhi havia aquella casa que sempre m’havia estimat tan ique sempre seria casa meva.


La tendresa del vespreMiquel Martorell (Batxillerat i Cicles Formatius)

Escola Proa (Barcelona)

La nit s’invertia davant meu; com la meva vida hofaria en pocs moments.

El cel de la tarda es mostrava en un blau pàl·lid, gaire-bé innocent, tintat d’un rosat de vi que perseguia la blan-cor dels escassos núvols que difuminaven aquell suaucrepuscle. El carrer, en canvi, era fosc. No havien encèsencara els fanals, i la negror dels edificis es confonia ambels rostres inexpressius i les jaquetes opaques dels via-nants que trepitjaven bassals que, com miralls esquer-dats, reflectien de manera distorsionada el que restava deldia.

Jo caminava sense pressa sobre el paviment mullat,fent xipoll a les cantonades i observant els nens amb lesbotes d’aigua jugant als tolls més grans. Els somriures d’a-quelles criatures era més que contagiós, i sense voler-ho,se’m dibuixava al rostre i al ventre, amb una rialla malig-na que anava prenent cos a cada passa que feia. Els nens,de tant en tant, es giraven cap a les seves mares i elles,assegudes en bancs de fusta xopa, els observaven enten-drides a través de les últimes clarors de la tarda hivernal,que queia. Els avis, en canvi, romanien a l’ampit de lafinestra observant la inexplicable alegria de la canallaamb melancolia als ulls i tristesa a les mans. Palpaven abatzegades el seu passat, ensopegant amb records inima-ginables, amb històries d’un instant que esdevenien eter-nes, i es perdien en la immensitat d’una vida que es podiaresumir en aquells bassals tintats d’atzur i borgonya. Era

89


llei de vida; la ciutat bleixava a alenades lentes i lacrimò-genes, respirava amb els batecs compassats dels vells i lesestridències del jovent que, amuntegat a les cantonades,experimentava amb el tacte, mentre ments anònimestopaven en idees i pensament mai acomplerts, configu-rant l’absurd del dia a dia urbà.

Tal era la meva abstracció, que gairebé havia oblidatel neguit interior, el pessigolleig insistent amb què el meuestómac em delectava des de feia hores. Els fanals jail·luminaven el meu passeig vespertí, i aquell cel efímerhavia passat a la posteritat donant pas al llençol de la nit.Matar-la seria fàcil, però no tot el que vindria després.Hauria de fer front a la presència del seu cos fred i inertentre les meves mans que, probablement, tremolaren idubtarien com mai ho haurien fet. Hauria de suportar lapenetrant presència de les seves ninetes, fitant-me des delmés enllà amb un odi congelat. Hauria de carregar el pesdel seu cos en el meu cos i el de la seva ànima en la meva.I hauria d’eliminar-la, esborrar-la definitivament i oblidarla seva pertorbadora presència, la quotidianitat de la qualm’havia acabat corroent fins al més remot dels ossos peracabar destruint-me com un vas de porcellana. Heus aquíla venjança més crua i perfecte. Heus aquí el pessigolleigi el somriure al meu ventre.

Però l’escalfor del terra humit i el meu baf em convi-daven a ser feliç. Cada passa, lluny de clavar-se’m dinscom el punyal que minuts més tard prendria la paraula,em feia surar en la dolçor de la nit. Les melodies llunya-nes em venien a la memòria i m’acompanyaven, ja ensoledat, en aquell retorn fatal cap a casa. Ni nens ni vells,ni homes ni dones enterbolien la meva lucidesa del meucamí, que es presentava recte i inflexible cap a l’assassi-

90


nat. Assassinat. La paraula m’esgarrifava. Curiós, el poderde deu simples lletres. La seva combinació, si més no,produïa un efecte en mi. Em corrompia, em penso. No hosé pas. Era esglaiador pensar-hi.

El cas és que el ritme de les meves passes augmenta-va significativament a mesura que començava a albirar lesprimeres llums del meu carrer. Els balcons amb ferrosforjats, i els arbres, acabats de podar i amb aspecte esque-lètic, se’m presentaven amenaçadors. Assassinat; compesava al meu cervell la paraula. La tranquil·litat quem’havia acompanyat fins llavors s’esborrava per momentsen trepitjar la vorera que, plena de bassals negres,destil·lava la gelor de l’acte que cometria minuts méstard. La porta del carrer i la vella escala de marbre tambéprenien formes fantasmagòriques, com si m’haguessind’engolir cap a un punt sense retorn. Cada esglaó resso-nava al fons del meu cervell. Assassinat, assassinat, assas-sinat...

Al replà no hi havia ni una sola llum. Millor. Vaigacostar la meva mà, ja dubitativa, cap a la butxaca, percorroborar la presència de l’arma homicida. Hi era.Assassinat.

Vaig treure les claus de l’altra butxaca amb una màesquerra que, presa per l’emoció, no responia a la mevavoluntat. Assassinat.

Vaig introduir la clau. Lentament. El grinyol ressonàen el marbre gèlid. Assassinat.

Vaig fer una passa, empenyent suaument la portaamb l’espatlla. Ass... La ganivetada em sorprengué; lareacció va ser impossible. El ganivet va penetrar en lameva pell evocant la calma del vespre, recordant el roigdel vi en els núvols i la calor del terra mullat al meu pala-

91


92

dar. Somreia com feia estona, la cara i al ventre, com elsnens de les places, les mares despreocupades i els vells dement emboirada que somniaven rere els vidres. I la fredorde la fulla intensificava aquell dolor extasiant, que emxuclava cap els carrers foscos, cap a llops amb boca ober-ta i dents de ferro forjat, cap a serps de marbre cargolant-se’m al voltant del coll... M’enlairava, perdent la tendresadel vespre sota l’atenta mirada de les seves pupil·les,abandonant les seves mans tremoloses de porcellana quem’envoltaven el cos, i l’ànima.


93

El mar del celSònia Tomàs (Batxillerat i Cicles Formatius)

Escola Proa (Barcelona)

Ahir vaig anar al seu enterrament.Estels. Em recorden aquests viatjants desorientats que

han errat el seu camí. Vénen per què els ajudem a retrobar-se, Golondrina…

—Hola —diu la noia. El jove ni s’immuta, però ellas’asseu.

Ja retornen, i els observo, ell amb unes ulleres de sol, iella amb un llibre.

Libèl·lules. Això ha estat el primer que he vist nomésdespertar-me. Quina enveja que em fan, elles poden volar!Bé, nosaltres podem navegar...

—T’agrada contemplar l’infinit? —deixa anar ellacom a salutació.

—Creus que tinc una altra opció? —respon, traient-se les ulleres.

—Ets... Ets cec. Ho sento, jo... No me n’havia adonat.—Tranquil·la, ja hi estic acostumat. Només perquè

faig comentaris obvis la gent es pensa que hi puc veure.Tot és qüestió de fixar-s’hi. S’ha d’estar atent a tot el quepassa al nostre voltant, perquè la vista no ho és tot, n’a-busem i ens oblidem de la resta.

—Sí, bé, però la visió és l’import... Ai perdona, jo...—No, si tens raó. Per tots els que hi podeu veure la

vista és important, però els altres quatre sentits també hosón. I la gent que des de naixement no la tenim hi estemacostumats i no ens sentim incomplets. És senzill, peròno pots entendre’m. No ets com jo.


—Llavors... No t’agradaria poder-hi veure?—Jo no he dit això —conclou ell, donant per acaba-

da la conversa.Tornem. Els miro. Semblen dos desconeguts que no s’han

parlat mai.Mirades. Tothom en té una que expressa alguna cosa...

menys un noi cec.—Jo puc ser els teus ulls —deixa anar ella de

sobte.— Si vols...Però ell es limita a assentir amb el cap i a somriure

dèbilment. Finalment diu:— Pots llegir-me el llibre queportaves l’altre dia, sisplau?

—I tan que puc —afirma ella, ja més animada.Ara veig dos companys de viatge... Dos companys teus,

Golondrina.Alegries. Això és el que es respira, beatitud o felicitat

sense origen, que plana sobre teu, Golondrina meva. Oh!Algú riu... La noia... I el noi...

—Vols veure’m? —pregunta la jove. Ell assenteix, lajove li agafa la mà i l’acosta al seu rostre. I sorprès, la veuen la seva fantasia.

—T’he vist.Ella somriu i murmura:—Pots veure’m sempre que vulguis. No sé si vaig errat, ¿però pot ser que comenci una his-

tòria?Remors. El mar em parla i no l’entenc. Però l’estimo.

Com ells l’estimen.—Creus en la llibertat?—No ho sé, no l’he sentida mai.—Ni jo, però no sentir-la no significa que no existei-

xi, ni que no hi creguis.

94


—El fet de ser com sóc m’ha ensenyat que només puccreure en allò real. El que puc tocar, olorar, escoltar i tastar.

—Llavors... Tant el mar com el cel... No tenen cabu-da en el teu món.

—Mhm... Sí, perquè sé que hi són.—Però no els pots ni tocar, ni olorar, ni escoltar, ni

tastar. Com saps que hi són? No els pots veure.—Veure no és creure, creure és veure.—Interessant filosofia.I comencen a riure. Són bons amics. I nosaltres... Som la

seva salvació.Dubtes. Jo no en tinc, però aquella jove parella sí sem-

bla tenir-ne.—Per què portes ulleres de sol?—No vull que l’altra gent sàpiga que sóc cec només

de veure’m.—Però el final ho saben igualment, no?—Depèn de qui.—T’amagues del món, llavors? Treu-te-les, vull veu-

re’t els ulls —ell s’hi nega, però ella les hi acaba traient, icauen a l’aigua. El jove s’aixeca i deixa la noia desconcer-tada i confusa.

I ja arribem a port... i no puc veure’ls separats. Bé... Eltemps ho cura tot, no?

Errors. Les equivocacions són simples enganys del destí,paranys inoportuns en els quals hem caigut... Però sempreen podem sortir, oi?

—T’he portat les meves. I... perdona’m. Dijous passatno vaig entendre’t.

—Ja no em calen. M’has fer veure que no les necessi-to. No vull amagar-me darrere d’una màscara la resta dela vida. Gràcies —li fa un petó al front.

95


Teníem raó. El temps cura les ferides. I ells dos hanaprès a posar-se en el lloc de l’altre, reflexionant sobre el quesenten.

Laberints. M’agradaria perdre-m’hi. Com ells, fugitiusde la realitat captiva.

—Som molt diferents, tu i jo, no creus? —diu ella unposat pensarós.

—Cert. Però també semblants —rumia ell.—I què som, llavors?—Som... El mar i el cel, totalment contraris, amb un

únic punt en comú, l’horitzó, allò que desitgem i sentim.Les converses diuen molt de la seva íntima relació.

Pressento alguna cosa.Cignes. Els que viuen en el nostre port il·lusori que els

altres no veuen.—Contemplem la llibertat, avui? —diu la jove men-

tre rep un somriure del noi.Alguna cosa neix entre ells...Sí, els seus rostres ho reve-

len.Emigrants. Ho som de l’aigua del vent i no tenim retorn,

però l’hem de tenir.—No tenim futur —sentencia ell, fermament.—Jo vull estar amb tu, i tu ho saps.—No. No pot ser... No vull lligar-te a una relació

sense sortida.—Puc escollir el que vull—Però jo no et deixo que m’elegeixis. Jo...—Jo no tinc por. Tu sí. No reprimeixis els teus senti-

ments... —però ell resta quiet i ella s’enfada—. —Per quèmai em mires quan et parlo? —li etziba entre sanglots—. Creus que ho saps tot! I no és així! No saps ni com emsento!

96


Puc sentir els seus plors. Com s’estimen! I els seuscamins, entrellaçats...

Llàgrimes. Les que desprenen els núvols, avui. Confiemque aquella parella retorni avui... De moment només ensacompanya una parella d’avis. Ah! Ja entra el noi...I araella. Es miren i surten a la teva popa, Golondrina.

—Mira’m —pronuncia ella, insegura.Ell, però no es mou, roman impassible. Sense pensar-

s’ho, ella li agafa la barbeta, girant-li el rostre. S’acosta aell i besa dolçament els seus llavis. Ell, que no s’ho espe-rava, es mostra tímid, però sense adonar-se’n, li retornacàlidament el petó. El bes pren una passió inesperada, icom si hagués despertat d’un somni, ell s’aparta sobtada-ment.

—... T’atrec perquè sóc... peculiar. Em trobes interes-sant. Res més. I... no t’agrado —murmura acaronant-li elrostre i somrient tristament.

—No. T’estimo. T’estimo perquè m’entens. Entensquè significa sentir-se buit, sol, incomprès de tot aquestmón, a vegades absurd i d’altres indesxifrable, que ensenvolta. Però quan estic amb tu... Em trobo en un estatde plenitud i joia que ni jo sé interpretar. Només sé quem’hi sento bé. És com el mar i el cel. Recordes? Jo el cel,i tu el mar —es queda en silenci, endinsant-se en els seusulls—. Ets el meu mar. Ets el meu cel.

Ell somriu dolçament i es fonen en una abraçada. Icom si sonés una música que només ells poden sentir,comencen a ballar, tot i la pluja.

I seré el custodiant del seu tresor, el mar del cel.

97


Un polsim del passatAnna Rufas (Batxillerat)

Institut Barcelona-Congrés (Barcelona)

La vida seria impossible si ho recordéssim tot.El secret rau en saber escollir què ha d’oblidar-se.ROGER MARTIN DU GARD

Al final em torna a passar que no sé escriure sobre capaltre tema que no sigui algun que ens concerneixi a tots dos.He fet un pensament i m’he dit que escriuria alguna comuni-cació vivencial, com faig quan t’escric; personalment, emresulta més amè i atractiu. Sovint t’escric com a testimoni del’experiència, tot i que de vegades també en sóc el subjecte.Algun dia hem parlat, més directament o indirecta, de laindigestió del temps. Intento copsar i figurar-me què propo-sa això, què proposa viure envoltat de records que el pas deltemps no aconsegueix esmorteir. Hi he estat meditant i aquíet deixo un cop més les meves reflexions. Com una actriuintentaré ficar-me en el teu paper i situar-me en el teu esce-nari.

M’imagino una gran sala que s’estén al teu davant, etsa dalt d’un escenari, com en un teatre, i estàs expectant.Has estat resseguint en silenci la mirada del públic, espe-rant trobar la persona en qui centrar la vista, volent tro-bar aquest ganxo òptic en què ens recolzem quan volemparlar en públic. I què hi veus?

Comencem per la platea. És el que tens més a mà: hiha amics, sobretot amigues, i alguns familiar. Tots s’hanunit surrealísticament allà com si el pas del temps nohagués passat per ells. Cadascun ha vingut expressament

98


a portar-te un record, un polsim del passat, del que heuestat partícips. Van aixecar-se un a un; elles et fan dospetons, ells et donen la mà, i després, dipositen el recordque portaven en una caixa molt gran que algú ha col·locatal teu costat mentre estaves contemplant el públic. Aldavant teu s’alça la llotja. L’ocupen els teus coetanis, per-sones a qui veus usualment, d’altres no tant, però formenpart del teu present: família, amics de la feina o jo matei-xa. També portem un obsequi, que t’hem de llançar per-què no podem baixar a portar-te’l, els agafes, ara, ambmés dificultats. Vas dipositant-los tots a la caixa gran. I,al galliner, també hi ha gent, però no la coneixes. Tampocbaixaran a portar-te e l seu obsequi i, si te’l llancen, pot-ser prenguis mal en l’intent d’agafar-lo, així que te’l dona-ran en una altra ocasió. Saludes el teu públic i et giresvers la caixa, ben plena. D’un salt, encorbat com un dofí,t’hi fiques.

Nedes embolcallat entre sensacions que t’acariciensuaument però, de tant en tant, també creues algun cor-rent d’aigua freda que destorba per uns moments el ben-estar que t’omple. Vas obrint les capsetes que t’han donat.Cadascuna té una data, que correspon al dia del recordque contenen, i les vas obrint, per ordre. Van sortint imat-ges que van reunint-se en un fotograma que es projecte alteu davant. Les imatges van realçant-se en el record permoments; però, com en la vida, aquesta pel·lícula témoments indecisos, una mena de tirar endavant i tirarenrere que t’encalla. T’ho passes malament perquè pensesque acabarà aturant-se, però continua. M’imagino comseria la visió d’aquest fotograma: amb il·lusions que cre-ies pròpies dels somnis, però que han acabat per fer-serealitat; persones que apareixen i que et captiven amb

99


l’encant propi de la seva irònica frescor; llocs que hasvisitat i que per algun motiu han acabat convertint-se enindrets singulars i representatius d’amors i desencants; lalluita pels teus principis, somnis, perfils eterns, paraules,sentències interessants que et sobrevenen en la ment. Lespersones van i venen i voldries retenir-les amb tu méstemps, voldries aturar el temps; però, si ho fas, la pel·lícu-la no funciona.

La teva vida va fluint entre les vides de molta altragent. Me la imagino una mica bohèmia, una mica errant,pròpia d’algú que té molt per explicar. Situacions de fre-nesí, d’estrès, tensions dilatades pel temps, neguits quemai has aconseguit tancar del tot... Hi ha escenes lentes,gravades al detall, corprenedores, espasmòdiques, d’altressón, en elles mateixes, delicioses. La pel·lícula arriba alpresent, tremoles d’emoció, estàs eufòric, extasiat, i ensortir de la teva bombolla, tornes a ser dal de l’escenari,tot esperant alguna mena d’ovació. Et trobes davant d’unpúblic que continua estàtic... ui... ai... tot està igual, comabans, no ha canviat res, mirades perdudes, buides, algu-nes intentes aixecar-les i et somriuen, d’altres no et diuenres. La massa no es mourà per aplaudir-te. Què és el quepassa, què se n’ha fet de l’harmonia que semblava envol-tar-te amb tota aquesta gent? Esperen quelcom de tu, iencara no els has donat res.

La teva vida, la teva vida real, és aquest escenari i haestat, és i serà aquest públic, amb les seves múltiples face-tes. Darrerament hi penses, et preguntes què n’has fer dela teva vida i et sobrevé la intranquil·litat pròpia de qui nosap com hagués viscut si hagué pres altres petites deci-sions. Trepitges l’escenari amb la tranquil·litat confiadadel qui ha vist món, però amb la vacil·lació del qui no sap

100


101

quin nou camí entomar. Camines amb el passat a la tevaesquena i els records passen factura si t’hi aferres massaestona. Els tens molt presents, però no cicatritzen comseria d’esperar. Cicatritzen lentament, posant a provacontínuament la teva resistència mental, mantenint unatensió constant entre el passat i el present, de tal maneraque se t’acaba indigestant tot el que trobes. Acabes per noviure el temps sinó per sobreviure al pas del temps. Devegades malvius a mig camí entre el passat aclaparador iun present que no sembla dir-te gaires coses. I el futur,potser el tems. Em sembla que et capfiques tant en elsteus pensaments que acabes passant més temps pensantque no pas vivint.

Si ens queden energies per pensar, també ens quedenenergies per actuar; es tracta de saber-les invertit bé i deno cercar records sinó il·lusions. Voldria ser capaç decontagiar-te’n unes quantes i d’ajudar-te a defugir del pas-sat, d’alguna manera d’intensitat passatgera que busquesi no trobes; m’agradaria fer-te veure que quan la vida téraons per fer-te plorar, tu en tens moltes més per somriu-re. Com a tu, a mi també em passa que, per viure, neces-sito saber que persegueixo alguna mena d’ideal impossi-ble, tan impossible que em costi una vida aconseguir-lo.Perquè hi ha sempre una mica de bogeria en tota la pas-sió; però també, hi ha sempre mica de raó en tota bogeriaen tota la passió; però també, hi ha sempre mica de raóen tota bogeria. Això no és pas literatura.


Amor a primera oïdaClàudia Ferrándiz (Primer Cicle de Secundària)

Institut Bernat el Ferrer (Molins de Rei)

He pujat al tren. Tot i no veure res, he suposat, pelsoroll que se sentia, que no hi havia cap seient buit. Decop un noi ha dit:

—Vols seure? A mi m’és igual estar dret, però tu esta-ràs més còmoda asseguda.

Jo no he dit res. He pensat que no m’ho deia a mi,però com que ningú ha contestat, jo he preguntat, ambun to tímid:

—M’ho dius a mi?—Sí. Per cert, com et dius? —ha dit el noi. Mai m’ha-

vien parlat amb tanta educació.—Gràcies per deixar-me seure i per parlar-me amb

tanta educació. Jo em dic Amy. I tu?—Jo em dic Marc. Encantat. Ui, ja estem a Sants,

me’n vaig. Fins una altra.Com deu ser? Me l’imagino alt, prim i ben plantat. És

en aquests moments quan em fa més ràbia no veure-hi ,ser cega. La seva veu és tan dolça… ha sigut un amor aprimera vista, bé, més ben dit, un amor a primera oïda.Avui agafaré el tren a la mateixa hora que ahir. Em vulltornar a trobar el Marc.

Ja estic a l’estació, pujo les escales del tren, sentoveus, el tren està ple

—Ei, Amy! Què tal? Com estàs? —el Marc ha arribat,pensava que no vindria

—Marc… Hola!—Sense veure’m ja has sabut qui era? Només per la

102


veu ja m’has reconegut?—Sí… —m’estic posant una mica nerviosa.—Siusplau, Marc, em podries dir com sóc jo? —li dic

de cop i no sé per què.—Com ets? Doncs tens els cabells negres, però els

ulls no ho sé, perquè portes ulleres de sol…—Ara que, ben mirat —reflexiono amb veu alta—

per què ho vull saber? No ser ni ho sabré mai com són elscolors, per molt que em diguin què són clars o foscos, dequè em servirà, si no sé què és la claror i que és la foscor?

—Tens raó. Me n’haig d’anar, Amy. Fins la pròxima!Ha arribat la nit, i jo no puc aclucar l’ull. El meu

neguit és immens. Vull saber com és ell, vull saber què sesent al tenir por de la foscor, vull saber com sóc jo, peròjo ja sé que és impossible, que per molt que hi pensi totala vida, no hi veuré mai.

Pensant i pensant, s’ha fet de dia, I no he aconseguitadormir-me. Avui no aniré a treballar, i per tant no agafa-ré el tren. Estic a 38,5 i em fa mal la panxa i el coll. Avuino veuré, més ben dit, no sentiré en Marc. Aniré al metgedel costat de casa.

Ja he tornat del metge. M’ha dit que tinc una simplegrip, però que haig de fer repòs durant una setmana. Sortque la mama em fa companyia.

Ja porto quatre dies de repòs, em trobo molt millor.Trobo molt a faltar en Marc, la seva veu, la seva amabili-tat, la seva alegria… D’aquí a tres dies ja el sentiré

Estic del tot recuperada, em sento plena d’energia,avui començo a treballar. Que nerviosa que estic! He arri-bat a l’estació, de fet, ja estic pujant les escales del tren.Com sempre, em sembla que el tren està ple. Esperoimpacient en Marc. Triga una mica, fa una setmana que

103


104

no ens veiem, i si s’ha oblidat de mi?—Amy! Quant de temps! Pensava que no et tornaria

a veure, estava preocupat!Ha dit que estava preocupat per mi? El cor em va a

mil per hora.—Hola Marc! És que em va agafar la grip, i no vaig

poder anar a treballar. Jo no m’he assegut encara, quan desobte el tren fa una brusca sacsejada. Pensava que queia...unes càlides mans m’agafen, i impedeixen que caigui. Ésen Marc, n’estic segura. En aquell moment m’adono de laolor tan dolça que fa en Marc, una olor que emtranquil·litza. Estic tan a gust... descobreixo que esticbojament enamorada d’en Marc.

Cada dia que pujo al tren, una enorme alegria m’en-vaeix.

Ara ja sé que, per què sigui cega, no s’enfonsa el món.També sé que per estimar a algú ni a prou amb estimar-lode tot cor, no cal veure’l.


Una oportunitatCamila Bellone (Primer Cicle de Secundària)

Institut Joan Oró (Martorell)

En Bernat era un solitari vell que vivia a una derruïdamansió que dècades abans havia sigut, sense discussió, laconstrucció més elegante de tota la comarca. Però des-prés de tants anys i sense cap tipus de manteniment, elseu estat era ruïnós.

Ningú sabia amb veritable certesa quina era l’edatd’en Bernat. Però no hi havia cap dubte, que aquest seny-or havia viscut més que ningú d’aquell poble. Sempreduia una abundant cabellera de color gris i una barba queamb prou feines deixava veure a mitges les seves faccions.Les seves enormes orelles, que recordaven més les d’unelefant que les d’un ésser humà, no tenien cap utilitatperquè el pobre home sofria una aguda sordera que l’ha-via allunyat del món. En Bernat era un home encorbatque sempre caminava mirant les seves sabates. I es podiacomptar amb els dits de les mans les vegades que dirigiala seva trista mirada a la mirada d’algú altre. Les sevesmans eren arrugades i amb fins i allargats dits que esmovien amb tremolor com si patís el mal de Parkinson.Sempre deambulava pels carrers sense rumb fix. La sevaúnica rutina era anar al parc i donar engrunes de pa alsànecs del petit llac.

Però abans en Bernat, fa molt de temps, ningú sapquant exactament, havia sigut un home important, elpropietari d’una rendible fàbrica de mobles. Però al morirel seu jove fill, en Bernat no va tornar a ser mai més l’ho-me que havia sigut. Va embogir, es va tancar a casa seva i

105


va perdre tot el que posseïa. Fins i tot la seva família el vaabandonar.

Després d’això en Bernat s’havia enfonsat en la mésabsoluta solitud. Però feia unes setmanes que a en Bernatli passava una cosa ben estranya. A vegades li venia unpensament, que no podia reprimir, i li deia:

—Vinga Bernat, torna a ressorgir, tu no et mereixesaixò. Viu els teus últims anys de vida d’una manera digna.

No sabia per què, però aquests pensaments li feienrecordar aquell passat que tan s’havia esforçat a oblidar ique, quan recordava, el dolor es feia insuportable... Peròla solució era ben fàcil. Només havia de beure una ampo-lla de vi, i aquell sentiment tan incòmode es diluïa ambl’alcohol.

Un dia en Bernat, tornant del parc, es va fixar en labrossa, on hi havia un armari que pel seu estat semblavavell. Estava gastat i tenia una de les quatre potes trenca-da. Instintivament en Bernat se’l va endur a casa.

Feia uns dies que els veïns havien notat un compor-tament més estrany del normal en el Bernat. S’emportavatota la brossa del poble directament cap a casa seva. Peraixò els veïns van treure la conclusió de que en Bernats’havia tornat definitivament boig. I van decidir trucar elpsiquiàtric perquè s’emportessin el pobre home, perquèal menys, pogués viure en un millor estat.

Tres dies després, dos homes del psiquiàtric van picara la porta de la derruïda mansió, però com que no vanobtenir cap tipus de resposta,van obrir la porta a la força.I el que van trobar dins els va sorprendre infinitament. Hihavia un home que estava transformant deixalles inservi-bles en mobles que només es podrien fer en mans d’unexperimentat fuster.

106


A en Bernat li agradava la sensació de fer mobles. Nosabia ben bé la raó per la qual ho feia, potser perquè lirecordava una època molt feliç de la seva vida. Quan elseu pare li ensenyava a transformar trossos de fusta engairebé obres d’art.

Els homes que venien de part del psiquiàtric vandecidir no emportar-se a aquell home tan particular. Novolien que aquell magnífic talent es desaprofités. Vananar a parlar a l’ajuntament sobre el futur d’en Bernat. Il’ajuntament va decidir donar-li l’oportunitat, s’encarre-garien de les necessitats d’en Bernat, i restaurarien la sevaapreciada mansió, a canvi de que en Bernat reparés otransformés qualsevol moble que els veïns li duguessin.Van consultar a en Bernat per veure si li interessavaaquest tracte, i aquest sense pensar-s’ho dues vegades vaacceptar rotundament.

Al principi, la gent, no s’ho podia acabar de creure,però, després d’anar a veure en Bernat i comprovar ladedicació amb la que feia els seus magnífics mobles, vanconfiar en ell.

A en Bernat el va envair un sentiment càlid, estavarealment feliç. I quan el seu primer client va anar a reco-llir el seu moble, en Bernat li va dedicar el seu primersomriure en trenta anys. La seva vida havia canviat radi-calment.

Anys després, tothom si més no, havia sentit a parlarsobre els magnífics mobles del senyor Bernat. Fins i tot lagent famosa volia decorar les seves luxoses cases ambaquest original mobiliari.

Qui ho havia de dir! En Bernat havia passat de serinfeliç i solitari a ser un dels fusters més reconeguts inter-nacionalment, i el més important, havia tornat a ser feliç.

107


Buscatrufes a la casa secretaMiríam Herrera (Primer Cicle de Secundària)

Institut de l’Arboç (Baix Penedès)

Tot va començar un dia molt fred i plujós quan laShirley es va posar la jaqueta i va sortir de casa per anara buscar el seu gos Buscatrufes. A mig camí ensopegàamb una pedra molt grossa. La nena, quan la intentàapartar del camí, relliscà per culpa de la pluja i caiguédins d’un forat que havia estat tapat per una pedra.

El passadís era molt llarg i la Shirley només veia laimmensa foscor, fins que de sobte veié una llum que vadesaparèixer ràpidament, i després va caure sobre unssacs. La nena, espantada, mirà al seu voltant i veié queaquell lloc era un antic castell. El terra estava tot trencati quasi no podia caminar, les parets amb teranyines tangrans com dues mans juntes, les finestres trencades i alcostat un munt de terra que s’havia anat acumulant allàde molts anys. Al principi el castell li semblava horrorósi malèfic, però després d’estar-hi més d’una hora vacomençar a pensar diferent, fins i tot li estava agradant ies va oblidar del seu gos Buscatrufes. Fins que de sobteva escoltar unes passes darrere d’ella que s’estaven acos-tant cada cop més, la noia estava cada cop més nerviosa ino sabia si girar-se o començar a córrer. Ella va optar percórrer fins que una cosa que pesava uns quaranta quilosse li va tirar a sobre. Quan va caure a terra es va adonarque la cosa que li havia caigut al damunt era el seu gos,en Buscatrufes. La Shirley va riure quan es va adonar ques’havia espantat del seu propi gos, i va riure tan fort i tanexageradament que gairebé s’ofega. Mentre prenia aire es

108


109

va aixecar de terra i va fer un gest al gos perquè la seguísfins a la sortida. Una vegada allà la Shirley es va adonarque no podien sortir pel mateix lloc per on havien entratperquè el terra era humit i relliscava molt. La noia vaseure a terra i molt trista va convidar el gos a seure al seucostat. Allà van estar uns vint minuts fins que enBuscatrufes se’n va anar corrents en direcció a unes esca-les mig trencades que donaven a una mena de passadísmolt estret, encara que a la Shirley no li feia molta gràciava seguir al seu gos per no quedar-se sola. De sobte varecordar per què la seva família va posar aquell nom alseu gos, era perquè sempre que olorava trufes marxava abuscar-les. Ella va pensar que potser el gos havia olorattrufes i per això corria, potser podria trobar un lloc peron poguessin sortir del castell, i així va ser. Seguint enBuscatrufes van aconseguir sortir per un passadís que elsduia al costat de la carretera, on accidentalment algúhavia perdut una trufa.

La sort va ser aquesta, que el seu gos sortís correntsquan olfatejava les trufes.


Bandera blancaMaria Marcí (Segon Cicle de Secundària)

Col·legi del Carme (Vilafranca del Penedès)

T’ho juro, ho intento canviar tot, ser forta i aguantar.Però no puc. Tot i explicar el problema a milers de perso-nes que l’endemà ja no recordaran ni la meva cara ni elmeu nom, ningú té la solució de l’equació de la mevavida. No demano passar pàgina, només demano que unpunt i a part acabi amb tot aquest paràgraf mal puntuatper poder agafar aire de nou. I faig el que puc, intentoamagar-ho, ho explico, ho escric, ho ploro o me’n ric,però només fa que empitjorar-ho tot. Ho dono per per-dut, torno a treure forces per continuar lluitant. Intentoconvèncer-me de que val la pena, que hi ha motius persomriure i tirar endavant. Però res millora, tot continuaigual o empitjora, tot comença a perdre sentit i ja poquescoses em fan il·lusió.

Vagi on vagi, estigui on estigui i amb qui estigui, nopuc fugir de tu, ni del que penso, ni del que sento, ni delque arrossego des de fa temps. El mar ja no em semblatan bonic, ni la lluna tan especial, el cel cada dia el veigmés gris, i els somriures més forçats, perquè gràcies a tum’he sentit la persona més inútil de totes.

M’he estat qüestionant cada pas i cada gest, analitzanten què havia fallat. Si realment m’estimes, per què m’in-sultes? M’has omplert d’inseguretats. M’he cregut totesles mentides. M’he culpat per no ser prou, per no arribara l’alçada. M’has fet sentir la persona més fràgil i inservi-ble. M’has robat el son i tots els somnis. He deixat decreure en mi, i he taxat de defectes tot el que un dia sabia

110


111

que eren virtuts. I tot això per res, potser per tu. I ara, araque estic feta pols em toca aixecar-me i enganxar els platstrencats.

Tothom em diu que ets una mala persona, jo no hocrec, però avui m’enduc només la teva indiferència i elmenyspreu que en ocasions m’has demostrat. Els bonsmoments potser ressorgiran més endavant. Però no, avuino, encara fas massa mal. Avui no, que les ferides encaraporten el teu nom.

El que hi ha entre nosaltres ja no és trist, és fred. Nosón les discussions, és la ignorància. No són ni tan solsels crits, és el més profund silenci. No són les bufetades,sinó les abraçades que mai m’has donat. No és una men-tida, és que em dónes l’esquena. Tampoc són els malsons,és l’insomni. I no és que no m’estimis, és que jo t’estimomassa. Com tampoc són les llàgrimes, sinó els somriuresque dia a dia m’has robat. I ja no són ni les ferides, sónles cicatrius. No és que sigui en blanc i negre, és que nohi ha color. I no és que siguis tu o jo, és que no hi ha unnosaltres. I no és que hagi perdut la guerra, és que heparat, ferida per totes bandes, he caigut de genolls a terrai he alçat la bandera blanca tot reclamant la pau.

“Contra la violència de gènere, trenquem el silenci.”


És llei de vidaAnna Hernández Inglada (Segon Cicle de Secundària)

Acadèmia Igualada (Igualada)

N’estic fart. N’estic tip. Ja no suporto viure més enaquest món. Suportar aquesta vida, és massa dur. No potsarribar a imaginar com és haver de respirar per un tub,menjar per un altre i fins i tot no poder treure els teuspropis excrements. Inevitablement arribes a aquestasituació de la vida sense que tu ho escullis, algú altre hotria per tu, i tu has de seguir-ho. És llei de vida.

Avui he decidit sortir, anar cap a un món millor, iavui és quan comença el meu camí. No sé que faré a lameva nova llar, la meva nova residència, la meva novavida. Tindré una família, tindré amics, seré més feliç?

Sento uns crits molt forts, és com un senyal, ja m’avi-sen i començo a volar. A l’altra banda és segur m’esperen,i n’estic convençut que allà em tractaran molt bé. Esticdesitjant arribar-hi.

Ara, és tot molt fosc, massa. M’ho estic passant moltmalament. Hi ha alguna cosa que m’estreny fortament elcap, tinc sensació d’ofec, no puc més... A poc a poc, vaigpassant per un entorn càlid i estret. De cop sento un frescairet al cap, que va arribant a les altres parts del cos. Jaestic millor, res m’estreny el cap, però hagués preferitquedar-me allà on era, aquí fa massa fred, molt, m’esticcongelant.

Arriba el moment de la veritat, em tallen la unió ambla meva vida passada. Ja no hi ha volta enrere. Hi ha unalluminositat que encega els meus ulls. Els tanco. Llavorsés el moment en què noto que m’agafen. “Què deuen

112


113

voler de mi?”, em pregunto. No obro els ulls, em fariamal. Em donen un fort cop al cul. Em poso a plorar. Arala gent que m’envolta sembla que celebri una festa.“Escolta, m’heu fet mal!”, penso. Però en comptes de sen-tir tristesa per mi, s’alegren.

Com és de dura també aquesta vida, no me la imagi-nava així.

Llavors noto unes altres mans que m’estrenyen forta-ment contra el seu cos, gran i acollidor. Tan acollidorcom el lloc en el qual havia viscut fins ara. Aquesta és lameva mare, la sento molt propera, molt meva. El cor sem’omple de vida, de joia, tinc ganes de viure, de tenir unallarga vida, de fer grans progressos, aprendre-ho tot, seralgú important, famós, una il·lusió que m’omple tot elcos.

De sobte, unes mans fredes m’agafen i se m’emportencap al fons, em separen de ma mare. Jo vull estar ambella. Me’ l’estimo. L’estimo molt. Em posen sota una fortallum i comencen a fer-me massatges per les parts del cos.

Estic trist, no m’agrada aquesta nova situació.Però quan l’angoixa ja s’apodera de mi, sento una veu

coneguda, aquella veu que m’ha estat parlant durant tantsmesos, és el meu pare, que em porta amb la meva mare iens abracem tots tres. Estic segur que serem molt feliçosjunts.


Carta d’una injustíciaClaudia Prats (Segon Cicle de Secundària)

Institut de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

Ajuntament Municipal de Món de Fantasia1.01.1777Estimats escriptors/es:Com a representant del món de la fantasia, he de

mostrar la meva indignació davant de tortures, quesegons vosaltres són símbols o representacions del móndels homes i les dones reals. Per començar, que no sigu-em del tot reals no vol dir que no sentim el dolor, perquèsí que el sentim, i crec que ja sabeu per què: vosaltres heuvist per les barbaritats que ens feu passar? Són tals les tor-tures, que la nostra base econòmica són els hospitals!Només aquest any són més de mil els ferits greus que hihan ingressat; això ja és com un costum per a nosaltres.Com podeu permetre que se’ns mengi un llop? O que ensdestrossin la nostra confortable llar, encara que sigui depalla? (aquesta última qüestió no és responsabilitatmeva), és més, com podeu permetre que un boig caçadortalli cruelment tot el ventre d’un llop pensant-se que noli passa res? Doncs hauríeu de saber, senyors, que aquestllop tenia una família, i que, de fet era policia. Perquè elshumans ho veieu molt fàcil; un llop i unes cabretes,doncs au! Matem el llop que de ben segur que no deu sergaire bo. Doncs no! Perquè heu de saber que aquestes“pobres cabretes” traficaven droga als tres porquets! I elltan sols els traslladava a la presó! Un altre exemple, elBambi. Aquest pobre animaló, que no havia fet res, vaacabar al centre de menors, amb un psicòleg molt espe-

114


cialitzat, per delinqüència juvenil, a causa del poc amormaternal que va rebre de petit, és a dir, per haver vistmorir la seva mare en mans del caçador! I si en voleumés, tenim una llarga llista, com ara la pobre Caputxeta,que ara fa companyia al Bambi. Primer, va estar mesoshospitalitzada per ferides de llops, al costat de la sevaàvia, i sí, va patir molt, massa. Segon, el llop va acabarfent companyia al policia de les cabretes. Tercer, abansera molt feliç sent com era! Per què li vau crear aquesttrauma?

Deixant el tema de les tortures a part (per cert, ger-mans Grimm, ens veiem dissabte que ve als tribunals)m’agradaria parlar-vos també d’un greu problema queafecta tots els éssers del món de fantasia que vosaltresheu creat i que amb les vostres tortures aneu aniquilant.

Per què tot ha de ser un símbol d’alguna cosa? Perquè la Caputxeta Vermella ha de simbolitzar un períodetan dur per a algunes? No podem, simplement, viure? Perquè no es busquen altres mètodes per fer entendre alsnens que el món és perillós? Per què existeix llavors, l’artcontemporani? N’estem farts de veure que, en un certpunt de la nostra vida, tot es capgira i ens trobem quehem sigut altra vegada metàfores de les vostres històries.Jo em pregunto com és que els nens aguanten sempreaquests contes tan durs, i després no els permeteu veurealtres històries violentes. Així que us preguem que no ensutilitzeu com a símbol, no volem ensenyar res a les vos-tres criatures, només volem entretenir-les, aïllar-les delvostre món per fer-los creure en el nostre, que pensin queno tot és gris, com els humans els hi voleu fer pensar,sinó que existeix el groc, el verd, el blau, el lila... Aquestés el nostre únic objectiu.

115


116

Esperem que aquesta carta els hagi servit per enten-dre que no volem ser mai més ni torturats, ni metaforit-zats. Per cert, els enviem adjunt una ordre d’allunyamentque els prohibeix pensar en nosaltres a menys de trescents metres de distància, i una ordre judicial, que elsobliga a no torturar-nos mai més en cap conte ni deDisney, ni altres i en cas que s’incompleixi, ens veiem alsjutjats. No voldríem acabar en una terrible i desafortuna-da guerra.

Cordialment i amb els ulls ben oberts, l’Alcaldessa:La Vella Dorment


Història de la històriaAdrià Sonet (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut de l’Arboç (L’Arboç)

El sol s’aixeca i comença un nou dia a la ciutatd’Emporion. Som cap a l’any 450 després de Crist. Tot elterritori és dominat pels romans, però més al nord hi hauns bàrbars que fan estralls a la frontera. Però de momentsembla que les forces romanes aguanten bé, i la vida con-tinua a Emporion.

Tres amics de tota la vida es troben de bon matí,abans de començar les seves respectives feines. Un ésl’Òscar, descendent directe dels ibers, que treballa decaçador per a un senyor més ric. Està orgullós de la llui-ta per la seva llibertat, i per això pensa que es veuriamillor sense una organització determinada (grega oromana) on cadascú ha de fer la seva feina. La seva famí-lia sempre li ha explicat que anys enrere els ibers domi-naven el territori, habitaven en petits poblats de pedrafets per ells i es dedicaven només a viure i a ser feliços,sense necessitat d’una moneda per pagar, sense obliga-cions. Tothom podia fer el que volia! L’Òscar pensa que,aleshores, no hi havia problemes, perquè tothom feia elbé i intentava ajudar, i tots estimaven la seva terra i elsseus amics i familiars.

L’altre amic es diu Ireneu. Treballa d’arquitecte disse-nyant cases per a l’alta societat. És descendent dels grecsi també està orgullós del seu passat, perquè pensa que ellshan estat els qui més han ajudat el món modern i hancol·laborat a fer del món un lloc habitable on ser feliç. Aell li encanta pensar i reflexionar sobre els grans matemà-

117


tics grecs, i totes les teories trobades i demostrades el fanomplir més d’orgull. Tots els pensaments formulats perfilòsofs l’enalteixen i li fan bullir la sang. Creu que elsromans només pensen a divertir-se i a passar-s’ho bé, iconquerir per sentir-se millor. En comptes de conquerir id’invertir en armes haurien de gastar els diners a cercarnoves tecnologies per a la gent. Però com que no hi potfer gran cosa...

L’altre amic és en Marcus, un romà de cap a peus. Fade legionari per a l’Imperi Romà, i s’enorgulleix de ser-ho. Els romans han estat els únics capaços d’unir bonapart del món, fer que tothom pugui viure amb comoditatsi els avenços que té l’Imperi Romà. Ell pensa que ser romàés la millor sort que hom pot tenir, perquè significa pos-seir un molt bon comerç i economia. En resum, estar alcapdavant de l’evolució del món. I per això ell seria capaçde donar la vida pel seu estimat Imperi. Doncs bé, cadamatí l’Òscar, l’Ireneu i en Marcus es troben a la plaça cen-tral de la ciutat i van a prendre un most abans de comen-çar el treball de cada dia. Allà discuteixen sobre temes depolítica, d’economia i fins i tot d’esports. Cadascun sem-pre defensa el seu punt de vista. Però un dia Marcus s’a-caba cansant de tantes crítiques de l’Imperi i diu:

—Ja estic cansat de tantes injúries contra el meu Imperiestimat. Hauríem de buscar una manera de posar en pràc-tica els nostres coneixements i les nostres virtuts. Llavors javeuríem qui guanyaria, quina és l’evolució i el futur.

—Jo hi estic molt d’acord, així veuríeu de que somcapaços nosaltres, els ibers. Sempre ens heu consideratcom els més primaris i els menys avançats, però això s’haacabat. Ja ho veureu, ja... —digué l’Òscar, acceptant eldesafiament.

118


—Molt bé, molt bé. Ja és hora que comencem a tenirles coses clares. Hem de pensar la manera com poderdemostrar la superioritat d’una cultura vers les altres.Obrim un període de reflexió sobre com fer-ho i el diaque ho tinguem, ja veureu qui serà el millor... Us endu-reu una bona sorpresa —digué Ireneu, desafiant.

I així continuaren les seves vides rutinàries, fins queun dia Ireneu digué que ja tenia la solució. Els exposà laseva idea: posar cinc branquetes d’arbre petites i ben dre-tes al terra, separades per una distància prudent entreelles. Allunyant-se’n cinc metres i des d’allà intentar fer-les caure. Aquell que en fes caure més seria el guanyadorabsolut i significaria que la seva cultura és la més evolu-cionada. Tots hi estigueren d’acord i decidiren que aque-lla mateixa tarda es trobarien per posar en pràctica laprova definitiva. Tots estaven segurs de guanyar-la, per-què ja tenien pensat com fer-ho.

Aquella tarda es reuniren i ho prepararen tot perengegar la prova. Començà l’Òscar en representació delsibers. Agafà una font i cinc pedretes força petites. Des dela distància de cinc metres començà a tirar. Fallà dos tirs,però encertà els tres restants.

—No està malament —digué Ireneu el grec—. Peròjo ho puc fer millor.

I es disposà a fer els seus cinc tirs. Per sorpresa de tot-hom va treure una petita catapulta.

—Ireneu, això ni s’hi val! Això és trampa! —cridàenfadat Marcus.

—A les guerres els romans en porteu moltes, de cata-pultes. On veus la trampa tu?

—És igual. Fes, fes, que guanyaré jo tant sí com no.—digué confiat Marcus.

119


Llavors Ireneu féu una cosa que encara desesperàmés els altres. Agafà cinc pedretes i començà a calcular lamassa de cada pedra.

—Però, què fas ara? —preguntà l’Òscar.—Calculo la seva massa per així, sabent la gravetat de

la Terra, poder determinar la forçaque haig d’aplicar a cada una perquè descrigui un tir

parabòlic i faci caure cada un dels pals —respongué ambtranquil·litat Ireneu.

Així doncs, Ireneu començà a fer els seus càlculs. Alcap de mitja hora ben llarga acabà, i es disposà a fer elsllançaments. Encertà tots els bastonets excepte un.

—Dec haver tingut un lapsus... Bé, és igual, quedademostrat que sóc el millor —digué tot fanfarró Ireneu,orgullós de la seva feina.

—Espera’t noi, que és el meu torn. Ara us demostra-ré de què és capaç l’Imperi Romà —exclamà Marcus.

Agafà cinc punyals molt afilats que tenia preparats iels anà tirant fins que encertà tots els llançaments.Marcus ja començava a festejar la seva victòria quan vin-gué un home molt alt i fort, amb una llarga barba rossa iuna indumentària no gaire corrent. I els digué que era unmercader que venia de les terres fredes del nord. Tot i quegairebé no entenien el que els deia perquè parlava moltmalament el seu idioma, els féu entendre que ell tambévolia jugar. Ells acceptaren, pensant que era impossibleque superés a ningú. Però tot seguit, el barbar agafà unapedra gegantina i amb molt d’esforç la va tirar cap elspals. La gran pedra els va esclafar literalment amb un soltir. El bàrbar se’n va anar cofoi i orgullós d’haver demos-trat la seva capacitat contra uns homes tan fatxendes comaquells. Els tres amics es van quedar amb un pam de nas,

120


121

petrificats, fins que Ireneu va dir:—Nois, quan hem jugat nosaltres s’ha vist clara la

història: els íbers han estat vençuts per la intel·ligènciagrega, i aquesta ha estat dominada i esclafada per la rigo-rositat i perfecció de les legions romanes. Ara bé, el queno m’esperava és que el vencedor fos un totxo bàrbar queno té ni un gram de cervell. Amb un sol tir ha tirat totsels pals i l’hem de declarar vencedor. Espero que en unfutur no passi això, perquè seria un greu retrocés en l’e-volució de la humanitat.

Al cap d’un temps, aquesta petita prova consideradaanecdòtica va passar escala major, i els bàrbars van enva-ir l’Imperi Romà d’Occident, provocant un llarg i foscperíode de la història on hi hagué moltes guerres, pocadisciplina, moltes desigualtats socials i molt poca cultu-ra. És l’anomenada Edat Mitjana.


QuiròfanIrene Gutiérrez (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Joan Oró (Martorell)

Cinc... quatre... tres...dos... un... Havia comptat qua-tre vegades cap enrere, tres més de les que el metge m’ha-via dit. Realment trigava tant, l’efecte de l’anestesia?Podia escoltar les seves veus, podia olorar cada una de lesessències d’aquell quiròfan, podia sentir sobre la mevapell nua, des del més petit fragment fins a la fredor quedesprenia l’instrumental cínic, però no podia moure’m.Un calfred va recórrer la meva esquena, a poc a poc, lapor i l’angoixa s’apoderaven del meu fràgil cos.

Volia cridar amb totes les meves forces, moure si mésno el dit petit del peu esquerre o deixar caure la mà dretade dalt de la llitera. El més simple moviment seria vàlid,perquè se n’adonessin que realment estava conscient iperquè aturessin l’operació. Però això no passaria, aques-ta vegada no despertaria d’aquest malson, d’un malsonque sempre et deixa coberta de suor freda que s’enganxaal pijama i als llençols, i per què? Perquè avui tot el queestava passant, passava de veritat, per més macabra quesemblés la situació.

“Bisturí!” El so de la paraula va impactar-me tant omés com ho hagués fet una bufetada. Això ja començava,ja no hi havia res a fer, de fet mai hi havia hagut res a fer.

Vaig deixar de respirar, com si això pogués minimit-zar l’impacte del bisturí, de sobre un tall sec. Cridava, cri-dava i gemegava per dins, el dolor em cremava i es repar-tia per tot el cos. Els metges havien d’arribar fins al meuronyó i jo havia d’intentar evadir-me tant com pogués del

122


que m’estava passant. Però no era fàcil, a cada petit movi-ment, a cada nou tall, el dolor es feia més insuportable,era tan insuportable que no es podia comparar amb capsituació passada. Vaig intentar deixar la ment en blanc,però aquest recurs no em va funcionar, vaig intentar obli-dar el dolor, fer com si no el sentís ,però no n’hi haviaprou. Calia alguna cosa més.

Tot i que estava immensa en una situació de desespe-ració profunda vaig començar a recordar amb exactitudun dels moments més màgics de la meva vida. Aquelldivendres de finals de setembre que em va portar al bosc.Deia que era el seu lloc preferit, que hi anava sempre quevolia estar sol i que ara el que volia compartir amb mi.Sens dubte era el prat més bonic, on mai havia estat.Recordo com ens vam estirar a l’herba tendre i com ellacariciava suaument el meu braç fins arribar al coll. No,altre cop no! El record del tacte em va dur altre cop a lacrua realitat, el dolor es feia cada cop més evident, sentiacom tots els músculs estaven agarrotats per l’esforç.

Havia de concentrar-me, ho havia de fer per ell i perla nostra vida junts, havia de tornar altre cop al prat. Peròera impossible, no em quedaven forces per seguir lluitantcontracorrent, per mantenir viva l’esperança. El dolors’escampava per tots els indrets del meu cos, sense deixarcap espai lliure de sofriment. De cop tot es va fer fosc.

Tot és fosc, fosc,...—És vostè família de la pacient?—Sí.—L’operació ha estat un èxit, però la pacient no ha

sobreviscut a la intervenció.

123


Un dia qualsevolRocío Cazorla (Batxillerat i Cicles Formatius)

IES Salvador Dalí (El Prat de Llobregat)

Tot indicava que aquell dia seria com qualsevol altre,dilluns a les 7 del matí, el soroll de la cafetera de fons, iel cel ben fosc com qualsevol altre dia d’hivern.

Vaig dutxar-me, vaig esmorzar i a tres quarts de noi jaera sortint cap a l’escola. A dos quarts, ja era a classe dei-xant la jaqueta, però, a diferència d’un dia qualsevol, eldirector no em va cridar perquè anés al seu despatx. Vaigsentir un calfred que em va fer moure tot el cos. La pro-fessora, que arribava deu minuts tard, va entrar plorant idient que no hi hauria classes en tot el dia, que el direc-tor havia sigut torbat al seu despatx ferit de mort.

Tothom va quedar gelat, sense comprendre ni per quèhavia sigut tan brusca la professora a l’hora d’escollir lesparaules per explicar-nos el que havia succeït, ni compodia haver passat una cosa així, dins de l’institut.

En aquell moment ningú sabia què fer, sentir pena,alegrant-se per no tenir classes, anar a veure què passava,sortir corrents cap a casa a explicar què havia passat... laprofessora va trencar el seu silenci per dir que sortíssimper la porta de darrera. Tot i haver-nos dit que podíemanar-nos-en, ni ella es va moure de la porta, ni ningú esva aixecar de la cadira.

Passats cinc minuts, la gent va començar a aixecar-se,i, quan jo sortia per la porta l’última, no vaig poder anarpel mateix lloc que els meus companys. Jo vaig anar endirecció cap a la porta principal, al costat de direcció. Noho vaig poder evitar; al cap i a la fi, sempre s’ha dit quel’assassí ha de tornar al lloc on ha comès l’assassinat.

124


Vaig passar pel costat de la porta, estava tot ple depolicies i cintes d’aquelles on posa: “prohibit passar”. Desobte una mà em va tocar l’espatlla al mateix temps quesentia: “Amb tu volia jo parlar”. La mà era la de la profes-sora que ens havia anunciat la mort del director.

—No t’he dit com als teus companys, que s’havia desortir per l’altra porta? —em va dir amb un to de veu bas-tant nerviós. Jo la vaig mirar fixament i llavors em va dir:—Ah, però si ets tu. Vine, hem de parlar.

M’hi vaig negar rotundament, però em va dir que sino parlava amb ella, amb qui hauria de parlar seria ambla policia; aquella professora semblava saber més del quehauria de saber.

—Jo ja sé que has sigut tu, però estigues tranquil·la,a mi també m’ho va fer, el gran cabró.

Les paraules de la professora em van deixar glaçada.Com podia saber que havia sigut jo qui l’havia matat?Com podia saber que aquell porc havia estat abusant demi durant tota la secundària? No vaig ser capaç d’articu-lar cap paraula.

La professora, al veure que no reaccionava, va dir:—Mira, jo només et puc dir que fugis. La policia ja ha tro-

bat les teves empremtes, i no tardarà massa a saber de qui són.Després de dir això es va aixecar i em va recomanar

que anés tan lluny com fos possible.Quatre mesos després d’aquesta conversa, d’haver

fugit d’una justícia que realment mai no va poder saberper si sola que jo havia estat l’assassina, aquí em trobo, ala sala més petita i fastigosa de comissaria, redactant lameva confessió. “Sí, jo vaig matar el director que va abu-sar de més de trenta alumnes”. I tot això, en un dia qual-sevol que va condicionar la resta de la meva vida.

125


Catalunya Central

Berguedà

Bages

Solsonès

La flauta de TayssirLaia Burgués (Primer Cicle de Secundària)

Institut Francesc Ribalta (Solsona)

Tayssir! Vaig sentir que la mare em cridava, com cadadia, per anar a buscar aigua calenta per poder fer l’arròsper esmorzar. Com que les meves germanes, la Marwa ila Nur, eren massa petites, m’havia de llevar jo. Eren lessis del matí i feia un fred que pelava, però la gana podiamés que el fred, així que em vaig agafar les meves xanclesesparracades i vaig sortir.

El Hamid era el meu millor amic, també anava a bus-car aigua. Em va saludar i vam caminar plegats. Quanvam arribar al toll vam omplir els càntirs. L’aigua eraforça tèrbola. Tornant a casa vam veure unes canyes alterra, segurament d’alguna teulada. El primer que se’ns vaacudir va ser fer-les servir de cavall, però vam acabar fentuna lluita de sabres. Pel camí anàvem morts de por i almateix temps rèiem en pensar amb l’esbronc que ens cau-ria. Arribant a la ciutat vam veure un munt de fum i moltenrenou i desconcert entre la gent. Al cel se sentia sorollde motors. No ens vam ni acomiadar, vam córrer cap acasa. Quan vaig arribar-hi, els pares em van agafar quatrecoses i em van dir que ja m’ho explicarien pel camí. Vamtreure el cotxe, la mare tranquil·litzava la Nur que plora-va. El pare conduïa ràpidament cap al búnquer. Deia queel pitjor ja havia passat. De cop i volta el pare va baixar elcotxe i ens va fer baixar, però una espessa massa de fumem tapava la vista, vaig sentir un terrabastall i després totes va fer fosc. Quan vaig obrir els ulls em picava la cama,em vaig destapar per rascar-me però no hi havia res, em

127


128

faltava la cama dreta! La meva germana Nur estava asse-guda al meu costat i em va dir que només quedàvem ellai jo, no sabia què dir, estava espantat i tenia molta por.

Per passar l’estona modelava aquella canya que m’ha-via trobat. Finalment vaig poder acabar, l’havia convertíen una flauta. Havia quedar genial. Vaig cridar la mevagermana, sonava relaxant, ens feia recordar qui estimà-vem i per qui érem estimats. De sobte, ens vam trobarenmig d’un camp verd, ple d’herbes i flors i, el que eramés sorprenent, tenia les dues cames! Al cap d’una esto-na de redolar per l’herba vam sentir unes veus que enseren familiars. Ens vam aixecar i vam veure el pare, lamare, la meva germana Marwa i el meu millor amic, enHamid. Vam jugar molta estona, però quan es va fer foscla mare em va dir que havia de descansar, així que vaigdeixar de tocar.

Durant molt de temps la Nur i jo anàvem cada dia aveure’ls. Fins que un dia vam sentir un soroll fortíssim; lagent cridava i corria. De cop, vam veure uns soldats quese’ns acostaven, llavors ens van apuntar amb les metralle-tes i…

En vam despertar una altra vegada al prat verd envo-lats de la gent que estimàvem. Vaig sentir que no em cal-dria aturar la cançó.


129

InuitMarina Montforte (Primer Cicle de Secundària)

Escola Pius Font i Quer (Manresa)

Estava cansat. Portava diversos dies caminant pel gelsense veure ni un míser peix a part dels que portàvem deprovisions, però no estava desanimat, al contrari, sabia quemés tard que d’hora trobaríem alguna cosa. Els meus dosgermans grans caminaven sense dir res, ells no són tan opti-mistes, vaig pensar. En canvi, el més petit dels quatre can-tava sense parar i a tot pulmó. Era en Tiak. Ja tenia sis esti-us i, per primera vegada caçaria, cosa que l’omplia d’emo-ció. Jo també estava content, la meva iniciació havia estatfeia cinc estius i esperava que la seva fos tan bonica com lameva. El primer que jo vaig caçar va ser un vell ós. No emva costar gaire matar-lo perquè estava molt dèbil. Moltpocs maten un ós com a primera presa, i als qui ho fan,se’ls designa el destí de fer alguna gesta important. Semprem’he preguntat quina seria la meva gesta. Salvar el poble del’amenaça d’un lleó marí? Portar aigua durant una seque-ra? Matar un ós jove per salvar el poble de la fam?

Estava tan absort en els meus pensaments que no emvaig adonar que ja havíem arribat al nostre destí: la partmés septentrional de l’illa de Groenlàndia. M’encantaaquest lloc. El gel és més pur, la neu és més blanca, el celmés blau i el mar més brillant que a cap altre lloc de l’illa.Estava distret contemplant aquell preciós paisatge quanem vaig adonar que en Tiak m’estava abraçant. El vaigabraçar jo també. Sabia perfectament el que sentia: durantels pròxims sis dies estaria sol en un perímetre de roquesal costat del mar, esperant una presa i sobrevivint tot sol.


130

De cop, em va mirar als ulls i jo els seus, i hi vaigveure una cosa que m’aterrí: estava trist. Infinitamenttrist. Mai havia vist tanta melangia en una mirada. I el pit-jor era que no es permetia parlar amb els preiniciats, pertant, el vaig abraçar més fort encara i vam mirar juntscom el nostre germà més gran col·locava dos peixos i unapell de foca dins el perímetre. No se’n permetia ni unaescata més ni una escata menys. Havia arribat l’hora.Havia d’entrar-hi i nosaltres ens havíem de quedar fora,esperant que s’acabés el temps o que cacés. En Tiak vadonar una última abraçada als dos germans que faltaveni va entrar al perímetre arrossegant una immensa tristor ala mirada.

En el mateix moment en què en Tiak va arribar alcostat de l’aigua i hi mirava intentant veure peixos, vaigsaber que hi havia alguna cosa que fallava. Feia calor.Massa. Els grans preparaven la tenda a 100 peus del perí-metre i no em sentirien. No passa res, em vaig dir, nomésés calor. Però de cop, va passar el que em temia: Un crui-xit. Dos. Tres. Quatre. Cinc… Crash! El tros de glaç onera assegut en Tiak s’havia separat de la riba i s’esmicola-va a un ritme alarmant. No vaig pensar. Vaig córrer pelmig del perímetre i em vaig llançar cap a en Tiak. Ell nosabia nedar. S’enfonsava i jo em començava a entumir pelfred. Vaig arribar fins a ell, li vaig fer un petó al seu frontglaçat i el vaig empènyer amb totes les forces que em que-daven cap al marge del glaç. Em moria. Amb els meusúltims esforços vaig entendre que aquella era la mevagesta. Vaig tancar els ulls i vaig deixar que l’aigua s’em-portés el meu cos congelat fins a les profunditats del mar.


París-BarcelonaJúlia Real (Primer Cicle de Secundària 2n ESO)

Institut Miquel Bosch i Jover (Artés)

Vaig treure el cap per la finestra entreoberta de l’au-tomòbil. L’aire fred em colpejava la cara com un ganivetesmolat. Mirava com els arbres i la verda vegetació deParís es perdia entre aquells marcs de metall blau cel.Vaig tancar els ulls, gravant aquella imatge a la ment iintentant evitar la riuada de llàgrimes que em regalima-ven per la cara avall.

Em mudava. Me n’anava de París; de la ciutat de l’a-mor i els sentiments, de la ciutat dels grans bufets isopars de gala…

I me n’anava a viure a una estranya ciutat d’Espanya,el país fronterer. Tenia un nom rar: Barcelona o algunacosa per l’estil. La meva mare, britànica, per una estranyaraó que desconec havia nascut amb la il·lusió de conèixerBarcelona, és més: de viure-hi. Després de casar-se amb elmeu pare francès, va tenir la brillant idea de fer-se perio-dista, mentre jo restava a París, ella condemnada a viatjarper tot Europa!

Ella, però, espatarrada amb el portàtil al seient dedarrere, anava repetint que “Barcelona m’agradaria molt”,que podria visitar llocs molt importants i artístics, cons-truccions històriques… i per sobre, tenia una pesadafrase que la repetia una vegada i una altra: “Però sobretot,sobretot, tenim una sorpresa molt especial: Barcelona téuna cosa única una cosa que no té París…”.

De mica en mica, anava comprovant com l’aire s’es-pessia i feia més calor, més calor del normal. M’havien

131


132

advertit que el viatge seria una mica llarg i que m’adormi-ria, però jo no estava preparada per tancar els ulls i diradéu a França.

Amb el cor encongit de pena anava pensant amb totel que havia deixat enrere… però no volia que els meuspares se sentissin malament, així que una vegada passadala frontera, vaig tancar els ulls.

L’automòbil va parar, i jo vaig obrir els ulls. Els dosocupants restants que, es van plantar a fora, estavenmirant amb gran delit alguna cosa… Vaig estirar el coll,per així mirar per sobre l’ampla espatlla del meu pare. Lamare em va fer una mirada triomfal em va fer gest perquèsortís del cotxe. Es respirava un ambient carregat i unaxafogor molt intensa que no havia sentit mai. La samar-reta se m’enganxava al cos i de seguida vaig sentir l’intensdesig de beure un got d’aigua.

Una escena de pel·lícula o quelcom millor s’esteniadavant dels meus ulls. Quatre xicots una mica més gransque jo jugant a vòlei, sobre una sorra mullada i fosca.Contrastant amb els texans curts, les seves pells, morenesi plenes de vida… Però el millor era darrere seu. El mar…L’havia vist ja en algunes pel·lícules, però res comparatamb el que era en realitat: una superfície irregular i blava,movent-se a un ritme compassat, que s’estenia fins a laratlla violada i rosada de la posta de sol...

Vaig anar corrents a abraçar la meva mare.Potser sí, que Barcelona seria una ciutat diferent…


Qüestió de segonsIrene Altozano (Segon Cicle de Secundària)

Institut Serra de Noet (Berga)

Era un altre dia horrible per a la Cristina. Anar a l’ins-titut, des de feia més de dos mesos, s’havia convertit enuna batalla per substituir o per conservar la dignitat. Ellano havia dit res d’això als seus pares; bé, ni ells ni aningú.

Va sortir com de costum, amb el cap cot, intentat evitarque li sortissin llàgrimes. Va mirar cap al cel. No hi haviacap núvol. Semblava un dia perfecte, però no ho va ser.

Va arribar i va anar a asseure’s en un banc. Ningú nola acompanyava, a diferència de l’altra gent que estava alseu voltant. Tothom parlava amb els seus amics animada-ment, menys ella. Ella no tenia cap amic en qui confiar,ni ningú amb qui parlar, ningú que la defensés quan lesnoies de la classe l’amenaçaven. Absolutament ningú,,estava sola.

En arribar a classe, les seves habituals perseguidoresl’esperaven amb els braços creuats i assegudes damunt dela seva taula. La van insultar. La Cristina esperava unaaltra humiliació, com solia passar cada dia al matí. No vadir res. Va agafar aire suaument i es va dirigir decididacap al seu lloc. Per sort, va sonar la campana i la profes-sora va entrar a la classe. Les noies li van dirigir unesmales i amenaçadores mirades i se’n van anar a seure alsseus respectius llocs.

Les hores passaven lentament per a la Cristina. Feiatemps que no es preocupava per treure bones notes, sinóque intentava no fer se notar a classe.

133


134

Finalment va arribar l’hora del pati. Es va dirigir alslavabos, però una sorpresa es va topar amb ella. Quatreparell d’ulls la miraven sense descans. Finalment una deles noies es va dirigir a ella. Era forta i molt més alta quela Cristina. Els segons van passar molt ràpid per ella. Lanoia,de cop la va empentar contra la paret i li va clavar unfort cop de puny. Va mirar cap els seus costats, no hihavia ningú. Li’n van donar un altre, i un altre. Les altresnoies la gravaven amb el mòbil. La Cristina no es podiadefensar, l’altra contrincant era més forta que ella.

Finalment, la van deixar, la van amenaçar i van mar-xar; ella es va deixar caure a terra. Un munt de llàgrimesli regalimaven per la galta. Allò havia arribat massa llunyi no podia arribar a casa amb aquella cara, ja que llavorshauria de confessar. Es va passar hores plorant en aquellmateix racó del pati i pensant què podria fer. Va pensaren el suïcidi, o en qualsevol cosa que fes que tot allò s’a-cabés d’una vegada per totes.

I com aquest cas n’hi ha moltes altres.


La plujaNúria Santaeulària (Segon Cicle de Secundària)


Va acariciar lentament el llom dels llibres ordenatsmeticulosament en els prestatges i, després de mirar lesgotes de la pluja fent fines sanefes descendents en el vidrede la finestra, es va girar i va observar els alumnes ques’havien refugiat del temporal dins la biblioteca. Bé, allòno semblava una biblioteca sinó un camp de batalla.L’habitual silenci trencat només pel brunzit que feien lespàgines dels llibres i llibretes s’havia convertit en crits ien constants moviments de cadires. La bibliotecària jas’havia cansat de cridar l’atenció i seia a la seva taulacomptant amb devoció cada minut que passava i resantperquè el timbre sonés com més aviat millor

A fora ja plovia amb més calma i lentitud, feia estonaque no tronava ni cap llamp esberlava el cel amb aquellalluminositat elegant però incerta que, per uns segons,semblava parar el temps.

La pluja era freda i regalimava pel seu rostre dibui-xant meandres entre els porus de la seva pell. Tenia elscabells enganxats al cap i de les puntes anava caient unregalim d’aigua de pluja, també la roba se li enganxava alcos i ensenyava el que hi havia a sota d’aquella camisaestreta i de color clar. Però en realitat això a ell li impor-tava ben poc, era feliç enmig del no-res. Sense ningú cri-dant, sense cap veu arrogant ni cap comentari infantil.

No, a ell no li agradava aquell món, però ja s’havia feta la idea que encara l’hauria d’aguantar uns anys més. Iara gaudia d’uns merescuts moments sol amb ell mateix,

135


per reflexionar sobre la seva vida. No estava del tot con-tent amb el que tenia, però se sentia viu i això ja era unaraó suficient per dir que tenia sort. Mirava el seu futur iencara tenia tantes coses a fer, tant temps per assaborir.Estava segur que a fora l’esperava un món ple d’oportuni-tats, sabia que no tot era fàcil, però tenia ganes de viure’l.

Al seu darrere va sentir unes passes que s’accentua-ven amb la remor de l’aigua que cobria el terra. Es vagirar a poc a poc i es va deixar abraçar. Va sentir, tot i elfred de l’aigua, l’escalfor de l’altre cos, va notar les sevesmans resseguint l’esquena i la seva veu suau dient-libelles paraules a l’orella. Va aixecar la cara per perdre’s enla seva i les dues boques van buscar entre les petites gotesque, sense voler desafiar la gravetat, es dirigien ambvalentia el terra. El petó, amb molta elegància, va anarfonent totes les preocupacions i dilemes de la vida i cre-mant a foc lent tots els pensaments. Tots dos van voler serun i quedar-se allà per sempre, continuar mirant-se ambels ulls plens de desig. Van voler callar, ara ja sobraven lesparaules. Per què trencar un silenci tan meravellós ambuna cosa tan vulgar com les paraules? El soroll era ja unacosa molesta i sense cap mena de sentit ni cap mena defunció.

De cop, el xiscle estrident del timbre va sonar i totala gent de la biblioteca es va aixecar i, com un ramat dellops, es van anar amuntegant a la porta per sortir, com siaquella biblioteca fos l’infern i aquella porta la del cel,quan en realitat, tots sabien que havien d’anar a classe icontinuar mirant com passaven les hores sense saberaprofitar-les.

136


137

DinersLola Fígols (Segon Cicle de Secundària)

Institut Guillem de Berguedà (Berga)

Dins d’una butxaca, la petita moneda reflexionavasobre la seva vida. Per més voltes que hi donava, tots elsseus pensaments acabaven en una espècie de dubte exis-tencial, un carreró sense sortida… i és que tothom, tardo d’hora, acaba plantejant-se aquesta qüestió: els dinersporten o no porten la felicitat?

Després de molt rumiar-hi, ja gairebé havia descartatla idea que els diners aconseguien fer feliç la gent. I ésque la moneda havia passat per tantes situacions, i cadauna d’elles pitjor que l’anterior! Durant la primera part dela seva existència, la moneda havia estat vivint en bancs ibutxaques de gent rica. Envoltada com havia estat de totaquell luxe, se sentia insignificant. Què representava unamoneda com ella per a aquella gent que vivien amb totesles comoditats del món? No sabien valorar el que tenien.Eren persones capricioses. Malgastadores. Llançaven elsDiners pràcticament a les escombraries! Comprar percomprar. La moneda veia que d’aquella manera no feiafeliç les persones. Cada cop es tornaven més avaricioses imai no se sentien conformes amb el que tenien. Semprevolien més i més, i no trobaven mai la felicitat!

Un dia, però, la vida de la moneda va donar un girsobtat. Durant una de les seves estades al banc, va ser víc-tima d’un atracament.

Va caure en mans de lladres i a partir de llavors vaviure a través de nombroses criminalitats: estafes i roba-toris, tràfic de drogues, d’armes, de persones, i moltsaltres assumptes il·legals i esgarrifosos.


138

L’autoestima de la moneda estava per terra. Era benbé que no servia per res més que per poder portar desgrà-cies a la gent.

Mentre reflexionava, però, la moneda va relliscar dela butxaca del seu propietari, un mafiós respectat i temutd’un barri indi. Va redolar fins al terra i allà es va quedar.“Ara sí que l’hem feta bona!”, va pensar la moneda, “ésben bé que no es pot caure més baix.” De cop i volta, vanotar una maneta que l’agafava i va veure els ulls curio-sos d’una nena petiteta, molt bruta i amb cara molt primai xuclada. El sentiment que transmetia, tanmateix, era defelicitat. Mentre la nena corria a intercanviar els dinersper una barra de pa, i el compartia amb els seus amics, lamoneda va adonar-se que acabava de trobar el sentit a laseva vida. Encara que uns la malgastessin i els altres tansols la utilitzessin per fer maldats, sempre hi hauria algúque la sabria valorar i que la faria sevir d’una forma cor-recta. És en aquestes situacions en què s’usen els dinerssense cap mala intenció quan, realment, aquests sóncapaços de portar la felicitat.


Efímera com una llàgrimaRosa Masseguer (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Guillem de Berguedà (Berga)

<<Un rellotge o un càstig del cel? Aquell tic-tacm’embrutava el món sense perdre el ritme. Una espinaafilada pels anys que se’m clavava al cap segon rere segoni em repetia per dins que, igual que el sol mor cada nitmés enllà de l’horitzó, el pas del temps era inevitable…>>

—Però com ho fas? —li preguntava cada cop que lle-gia alguna de les seves narracions. Semblava màgia. Lesseves paraules fluïen com l’aigua d’un riu que espera eldesfer de la neu per morir al mar, sortir d’un tinter perofegar-se en milers de sensacions.

Llegint aquella carta no entenia res. Sovint anava acasa seva, on m’ensenyava, segons ell, a “dibuixar amb lesparaules”. —Escriure ho sap fer tothom… —em deia—… convertir les emocions en lletres és molt diferent.Escriure és com dibuixar. Quan dibuixes el pinzell és l’ar-ma per defensar-te del món. Un trosset de tela pot reflec-tir el que sents, projectar grapats d’imatges… Escriure ésel mateix. Deixa volar la imaginació i veuràs com trans-formes la mononotonia del paper en una gamma decolors. Va prova-ho! —i em donava la seva ploma prefe-rida perquè intentés esbossar alguna cosa semblant a lesseves obres mestres.

Avui era dilluns i, com cada setmana, ens trobàvem ales set en punt de la tarda. M’havia donat una copia de lesclaus per si arribava abans. No m’ensenyavares però apre-nia a somiar, a ser una mica més lliure.

Aquell dia va ser diferent. No hi havia ningú a l’es-criptori. A sobre la taula, una carta oberta i una ploma

139


140

humitejada trencaven l’ambient habitual, encara impreg-nat per la seva olor.

<<… Em faig vell. Tothom caduca. Però no tots estemfets de la mateixa pasta. Els artistes no hem nascut perobservar el món sinó per crear-ne un altre. Vivim per des-cobrir el que els altres ignoren. Transmetre el que sentimi gravar-ho en el temps. Desgraciadament jo ja sóc massagran per viure així. No em falta res per descobrir ni resper ensenyar-te. No vull que el temps m’empresoni enaquestes quatre parets. Per això t’escric aquesta carta,perquè ets l’únic que em pot entendre…>>

Una esgarrifança em va espantar de cop i volta.Quantes coses em van passar pel cap. Em feien por lesseves paraules. La veritat és que no les volia entendre.Tampoc volia plorar, però una boira de sal m’havia tren-cat la mirada. No vaig poder contenir una llàgrima que,relliscant sinuosament, va caure damunt l’escrit, difumi-nant, les ombres tintades, alguns paràgrafs. Vaig seguirllegint…

<<… Abans que les agulles d’aquest rellotge omplinl’aire de l’habitació, vull acabar jo mateix amb les mevesparaules. No em fan por els segons, ni tampoc l’oblit. Lesmeves paraules han quedat escrites en aquest paper i janingú les podrà esborrar. La nostra vida, curta i insignifi-cant és com una llàgrima, una ombra que es perd a laparet de la nit i no torna mai més. En contra de tot, sé quela sabràs aprofitar. El temps no tanca mai els ulls però jano em fa mal, perquè sé que una part de mi tard o d’horala llegiràs.>>.


La sort del destíJesús Bach (Batxillerat i Cicles Formatius)


El fred em deixava glaçat. Les mans em tremolaven iels llavis em coïen per culpa de les profundes incisionsque les baixes temperatures m’hi havien ocasionat.Caminava lentament sobre la neu i, ni que hagués inten-tat avançar més ràpidament, no ho hauria aconseguit, jaque les cames no em responien prou bé. No sabia ben béon era, malgrat els meus coneixements detallats d’aquellterritori, però intuïa que si arribava al fons de la vall tro-baria algun lloc on passar la nit. Els núvols eren gruixutsi amenaçaven encara més neu, i per aquest motiu haviade trobar un lloc arrecerat per descansar. Finalment vaigtrobar una petita balma, la qual em semblà un lloc benadequat per a dormir. Tot i així, no vaig aconseguir aga-far el son en tota la nit. No havia pogut deixar de pensaren l’experiència viscuda. Aquell dia, que havia de ser lacelebració del meu aniversari, esdevingué un autènticinfern.

Havia decidit convidar el Joan i l’Ernest a esquiar perneu verge a la Vall d’Aran, en uns paratges que sovinteja-va, ja fos per la pràctica d’esquí, ja fos per fer excursionis-me. A tots tres ens encantava l’esquí, i per això els haviaconvidat a fer descens tots junts per celebrar els meus 32anys. Estàvem tots molt emocionats, el cel era baix i fosci nevava una mica, però aquest fet no suposava capinconvenient per a nosaltres. Vam iniciar el descens, sem-blàvem serps arrossegant-nos per la neu a tota velocitat.Quin plaer! La neu era tova, flonja, s’enfonsava bastant

141


amb el nostre pas. De sobte, el sòl es tornà inestable. Envaig adonar, de la mateixa manera que ho feien els meuscompanys, que ja no érem els únics que lliscàvem vessantavall, quelcom ens acompanyava, i el soroll que origina-va creixia per moments. Ens vam girar i, terriblement,ens adonàrem de la presència d’un munt de neu blanca,gelada, ara ja no tan flonja, sinó compactada, que avança-va a tota velocitat a la nostra esquena: una allau. Vam dei-xar de fer giragonses i vam col·locar els esquís en paral·lelper agafar més rapidesa. No hi va haver res a fer, l’allauens atrapà, malgrat que jo vaig tenir la sort, o la desgrà-cia, d’arribar el bosc, on un arbre em protegí del cop mésfort de la neu. Vaig sortir de pressa de sota la neu, si hihagués romàs un segon més crec que m’hauria ofegat. Uncop a fora vaig deduir una cosa de seguida, l’allau parla-va per ella sola: si havia sobreviscut era simplement coma conseqüència de la sort, una sort que havia abandonataquelles persones que tan apreciava, una sort que s’haviaapoderat de la vida dels meus dos millors amics.

Es feu de dia i no havia aclucat l’ull. Només nosaltrestres érem els coneixedors de l’activitat que havíem plani-ficat per aquell dia gris i fosc. No sabia si algú s’hauriaadonat de la meva absència, no sabia si algú em vindria abuscar, no sabia quin seria el meu destí. Al final vaigprendre una decisió. No pensava quedar-me allà morint-me de gana ni de set. Vaig tornar a emprendre el viatgepel fons de la vall, tenia l’esperança d’arribar a algunindret on visqués gent i on em poguessin proporcionarun telèfon perquè em vinguessin a buscar. Segur que elspares devien estar passant ànsia. Tornava a nevar i feia unfred que pelava, un fred que se’m ficava als ossos i que emglaçava la sang. Mirant enrere vaig adonar-me que el camí

142


que anava traçant s’esborrava lentament a causa dels cris-talls d’aigua congelada que queien lentament i queomplien els forats de les meves petjades. Tenia el cor afli-git. Sabia que estava abandonat els dos cossos, ara inerts,dels meus preuats companys, i tenia un buit a dins quecom més m’allunyava d’ells més gran es feia. Altrament,però, era conscient d’una altra cosa: si no m’afanyava atrobar ajuda, molt aviat em reuniria amb ells. Notava quetot el cos em fallava. Les cames no em responien, el dolorque em provocava el fred s’anava esvaint lentament, lavista se’m tornava borrosa i el cap em feia voltes.Presentia que la meva ànima es delia per retrobar-se ambla del Joan i l’Ernest, i jo no podia fer res per evitar-ho.

I altra vegada, la sort: Lluny al peu d’una de les mun-tanyes de la serralada, vaig divisar un pblet amb les típi-ques cases de teulada de pissarra i unes quantes colum-nes de fum que eixien de les xemeneies. Vaig fer unsobreesforç per arribar-hi. Em van acollir molt amable-ment malgrat l’estat amb que em trobava. Em van servircafè perquè em recuperés i em deixaren trucar perquèalgú m’anés a recollir.

Ja han passat deu anys d’aquell esdeveniment, i enca-ra no m’he perdonat mai d’haver abandonat els cossos delJoan i l’Ernest. Se’ls va buscar durant molt temps, peròmai no se’ls va trobar. Què els va passar realment? Aixòpotser no ho sabrà mai ningú. El que sí que puc assegu-rar és que el destí és un camí incert, a vegades desitjat, avegades rebutjat, però és una potència que mai nopodrem canviar.

143


RutinaJoana Fraxanet (Batxillerat i Cicles Formatius)


Un vel de color blanc enllustrat sembla cobrir-ho tot.Les fulles i les branques dels arbres es queixen pel

gelat tracte de l’hivern amb cruixits, i tartamudegensuaument en el vent.

El terra, relliscós, també em xiuxiueja el ressò delsmeus propis passos. Tot sembla inert per culpa d’aquestfred glacial que ens envolta, endormiscant la vida amb lesseves cançons de bressol quasi imperceptibles.

L’essència de l’hivern se’m posa dins del cos i m’enro-geix les galtes i la punta del nas. Jo, per evitar-ho emtorno a col·locar bé la bufanda. L’aire que respiro em fora-da els pulmons i el meu alè càlid provoca núvols que s’en-lairen i desapareixen, un divertit passatemps en l’esperad’alguna cosa. Però vaig amb passos decidits cap a l’edifi-ci frívol de parets llises i vastes que s’alça davant meu.

El brunzit eixordador del timbre trenca el silenci delmatí i jo tanco la porta darrere meu, deixant enrere aque-lla passejada ordinària i reunint-me amb l’escalfador de lacompanyia i de l’emoció de compartir nous comentarissorgits després d’una nit de separació, tot i que la sonencara tanca alguna parpella.

Grups de gent intervenen en les converses matinals,moltes sense sentit, amb ganes de començar el dia ambbon peu.

I el professor arriba atrafegat, després d’un cafè mati-nal ben calent, i obre la porta. Murmuris de resignaciópassen desapercebuts enmig de la gentada que s’afanya

144


145

per entrar a classe, treure’s els abrics encara freds de forai asseure’s en les la conegudes cadires verdes que omplenla sala.

La son es rebel·la contra la idea d’escoltar atentamentsense distreure’s, concentrar-se en aquelles hores seràdifícil per alguns. El soroll de cremalleres i dels estris quetothom prepara, juntament amb els últims intercanvis deparaules, abans que aquests es tornin il·lícits, precediesen la veu clara, forta i monòtona que indica l’inici de laclasse.

La veu va dirigint la classe mentre les pàgines muti-lades dels llibres passen a poc a poc. Alguns, vençuts perl’avorriment o potser per la son, miren el fred exterior perla finestra, contents de trobar-se dins la classe i poderobservar-lo des de lluny. D’altres es tanquen en els seuspropis pensaments sense parar atenció al món exterior:observen els objectes que els envolten i es deixen portarpels records a què aquests els condueixen. Vaguen pelsseus propis pensaments amb ganes de perdre’s durant elviatge i saber trobar el camí quan soni el timbre de la sevasalvació. Uns altres escolten atentament, amb por de per-dre’s entre les aules tècniques i seguides del professor,intentant fer un pas més per poder arribar al seu objectiud’aprovar. O simplement volen aprendre.

Enmig de l’emoció i el misteri alguns paperets amblletres escrites viatgen per diferents mans buscant el seudestinatari. Hu ha converses que es basen en mirades opetits murmuris fets amb discreció, mentre els ulls vigi-lants del professor s’escapen cap als racons de la classe ila seva veu ressona entre les quatre parets fent cas omísdel fred que congela les finestres.


El Camp - Terres de l’Ebre

Priorat

Baix Ebre

TerraAlta Ribera

d’Ebre

BaixCamp

BaixPenedès

AltCamp

Montsià

Tarragonès

El món submaríCarla Roca (Primer Cicle de Secundària)

Col·legi Sagrat Cor (Tarragona)

Hi havia una vegada un gran món submarí, en unprincipi ningú ho sabia, i nosaltres, els humans, sensevoler vàrem posar aquest meravellós món en perill. Totcomençà quan un dia, un home d’uns 40 anys aproxima-dament, que es deia Jonathan, que era molt creatiu i unexcel·lent mecànic, ja que es guanyava la vida arreglantcotxes i altres objectes, va anar a pescar el mar, ja que eraun dels seus hobbies preferits, a part de fer esport, jugara billar, a escacs, etcètera.

En arribar allí, va veure que el cap de dues setmaneses celebrava un campionat de tres dies de pesca, el premiera grandiós, i n’hi havia dos, però per emportar-se’ls,havia de complir una de les dues següents normes: pes-car més peixos que ningú o pescar el peix més gran opesat de tots, se’n podia emportar o un o els dos, depèndels que complís, si només complia un requisit, unpremi, però si complia els dos requisits, se’ls emportavaels dos. Així doncs, encara que no en sapigués gaire depescar, va decidir inscriure’s en aquest concurs

Les dues setmanes prèvies al concurs, se les va passarintentant millorar la seva pràctica pescant, va demanarlliure aquelles dues setmanes i els tres dies de competició,i cada dia, al matí, llegia un llibre sobre la pesca, i a latarda, anava a algun lloc on pogués pescartranquil·lament. I així fou com millorà considerablement.

Finalment arribà el dia del concurs, hi havia cente-

147


148

nars de persones, tant mirant com participant, és a dir,estava ple de gom a gom, no hi cabia ni una agulla!!! EnJonathan, en veure tanta gent, es va posar encara mésnerviós, fins a tal punt que va estar a punt d’abandonar,però llavors va veure en un racó la seva família, per pri-mer cop el venien a veure fent alguna activitat!!!, aixòfou el granet de sorra que faltava perquè continués en elconcurs.

Un cop donat el tret d’inici del concurs, en Jonathan,amb la seva petita i vella barqueta, anà cap a un racó, onningú el veia, a pescar.

Quan ja portava bastants peixos pescats, va passar unimpervist, la petita barqueta s’enfonsà a causa del pes.

Per sort, en Jonathan sabia nedar, però de repentcomençaren a entrar uns núvols grans i grisos de tempes-ta, desitjant descarregar la seva pesada càrrega.

Veient aquests núvols entrar, els dirigents del concursvan decidir prorrogar el concurs i en aquells momentsque ningú estigués a l’aigua. Com que en Jonathan es vaposar en un racó on ningú no veia, no el van poder treu-re d’allí, i se’n van anar tots deixant el pobre Jonathan al’aigua.

Llavors es produí un fet que encara ara no sabríemexplicar com va passar. Un grup de dofins s’acostà a ell,sense cap mostra d’inseguretat, i se’l prengué mar endins.En aquells moments, en Jonathan, per culpa de les ona-des que començaven a haver-hi i que el van colpejar unparell de cops contra la paret de roca que hi havia en elport, estava inconscient, però quan es despertà, estava enun immens i a la vegada impressionant món submarí,escoltat per dos dofins també considerablement grans,dirigint-lo cap a l’edifici més gran que es veia. Però la sor-


presa més gran que va tenir era que podia respirar enca-ra que devien estar a molts metres de profunditat.

De camí a l’aquàrium, on es reunien tots els dirigentstan de l’imperi com de la ciutat per parlar de grans temesimportants, s’adonà del mal que els humans els estavenfent sense voler. Dins de l’aquàrium, hi havia els màximsdirigents, tant de l’imperi com de la ciutat, i també unessirenes per traduir tot el que deien, tant els dirigents comen Jonathan. Abans de que ningú digués res, en Jonathanes disculpà pel mal que estaven fent en aquells momentsals pobles habitants d’aquella ciutat, Alean, la capital del’imperi marí. En Jonathan es comprometé a intentarsolucionar-ho. A tots els dirigents els semblà bé, i a canvi,li donaren a una barca nova, i de les bones, i li promete-ren que l’ajudarien a guanyar aquest concurs.

I dit i fet, quan va poder tornar a sortir de l’aigua, estrobà una barca nova i millor, i la tempesta ja s’estavaallunyant. Al dia següent, abans d’anar al concurs, va dei-xar una nota als del govern perquè miressin de contami-nar menys l’aigua.

Quan el concurs es va acabar, en Jonathan havia gua-nyat. I pocs dies després havia sortit una nova llei, i deiaque qui trobessin contaminant el mar o el riu, hauria depagar una multa bastant cara.

I així va ser com gràcies a en Jonathan el món subma-rí es va salvar i va continuar passant desapercebut, itambé s’ha de dir que com que guanyà el concurs, la sevafamília va decidir fer-li més cas i estar més amb ell.

149


150

El violoncel màgicLaura López (Primer Cicle de Secundària)

Institut Marta Mata (Salou)

Fa temps que una nena somiava cada nit que anava aun món on tan sols hi havia instruments musicals. Cadacop que passava per la porta número tretze veia un vio-loncel especial. “Ai, si jo tingués aquell violoncel”, pen-sava cada matí en llevar-se.

I vet aquí que un dia tot passejant per Barcelona vaveure una botiga amb el mateix violoncel amb què ellasomiava. Se’l va comprar però no el sabia tocar. Es pensa-va que era fàcil però no se’n sortia. Que si la clau de Fa,les notes, les digitacions, els ritmes, el pizzicato, eltempo... S’adonava que era molt el que havia d’aprendre.El que ella no sabia era que amb aquell violoncel, apren-dre li resultaria més fàcil. Perquè era màgic...

Un dissabte al matí va esmorzar ràpid i va agafar elvioloncel. Va començar a tocar i li sortia molt malament.Dos dies més tard ho va tornar a provar: el so que produ-ïa s’acostava més al soroll que a la música. Però ella nodefallia. Una setmana més tard ho va tornar a provar i sí,li va sortir bé: la mà li anava sola, l’arc amunt i avall, lisortien cançons molt difícils: “Les oques”, “La cançó delvent”...

Tota feliç es va apuntar a una escola de música. Laprofessora, meravellada amb aquelles suites de Bach, la vaenviar al conservatori de grau superior. Allò li va resultarun trampolí per fer concerts per tot el món: Xile,Argentina, Estats Units, París, Tòquio, Roma...


En un tres i no res es va fer famosa gràcies a la sevarapidesa a tocar tan bé però... allò que no sabia la gent eraque el violoncel era màgic.

La nena ja no era una nena, sinó una noia. I un diaque era a casa, del violoncel van començar a sortir notesi més notes, la noia pensava que era normal perquè eramàgic. Després es va adonar que el que passava era que elvioloncel estava trist perquè la gent no sabia la veritat,encara que també estava un xic content perquè no es que-dava en silenci.

Almenys així ho va entendre la noia al final i llavorsva escriure un comunicat que deia així: “Sóc la gran vio-loncel·lista, us vull dir que el meu violoncel té màgia: elltoca per mi. Està trist perquè vosaltres no ho sabíeu enca-ra que se sent útil perquè jo el toco”.

La gent ho va entendre. Va ser llavors quan encara lavioloncel·lista es va fer més famosa per la seva valentia endir la veritat. I també perquè havia aconseguit que el seuvioloncel no estigués trist.

Un dia la noia va fer un concert al seu poble. El tea-tre es va omplir. De fet, feia mesos que les entrades esta-ven exhaurides. El seu violoncel estava tan content queho va fer el millor que va poder. La gent s’emocionà.Recordaren aquell concert durant molt de temps.

El violoncel havia donat al públic el millor que tenia:la música. I amb les últimes notes li va agrair a la noia laseva constància. La noia percebé tatn les vibracions d’a-graïment que, abans de saludar, s’eixugà una llàgrimadels ulls.

151


152

Un estiu a l’AlbuferaCarla Sendra (Primer Cicle de Secundària)

Institut Joan Segura i Valls (Santa Coloma de Queralt)

Aquell sol que entrava a l’habitació em va enlluernar,era el primer dia d’estiu i el primer dia de vacances. Emvaig despertar i vaig obrir les cortines, l’Albufera estavapreciosa, com sempre. Vaig esmorzar ràpid, havia quedatamb l’avi per anar a ajudar-lo. Em vaig fixar que la maretenia els ulls plorosos i no en vaig fer massa cas. Li vaigfer un petó i em vaig acomiadar. L’avi es deia Tonet, comjo, vivia sol des de la mort de l’àvia en una barraca al peumateix de l’Albufera. Havia sigut pescador, però quan esva fer gran, les forces li fallaven i va fer servir la barca perpassejar els turistes per l’Albufera, i així guanyar-se unsdiners.

Feia un bon dia, amb l’arribada del bon temps no hipodien faltar els mosquits ni els turistes. Quan vaig arri-bar, l’avi ja tenia la barca preparada, a punt d’embarcar-neels primers. Vaig engegar el motor i mentrestant l’avi jaels començava a explicar les històries de l’Albufera. Joaquelles històries ja me les sabia de memòria de cadaestiu, quan venia a ajudar-lo, però mai em cansava d’es-coltar-les. Sempre em deia que quan ell no hi fos m’encar-regués de cuidar la barraca i la barca. Em vaig relaxar,mirant aquells paisatges tan bonics: Les aigües, les barra-ques que les envoltaven, aquells grans arbres i aquellavarietat d’herbes que els donaven vida, i els grans ocellsque hi habitaven. El camí per on passàvem era estret icada vegada es feia més ample, finalment vam arribar a la


millor part del trajecte. Els arbres que ens envoltavendonaven lloc a una gran extensió d’aigua, on s’hi podienobservar una gran quantitat d’ocells. Era meravellós, vaigapagar el motor de la barca perquè els turistes poguessinescoltar el silenci i aquella tranquil·litat que hi habitava i, per suposat, perquè gaudissin d’aquell paisatge. Quan vapassar una estona, vam emprendre el camí de tornada iarribant al poble vaig veure la Maria, la vaig saludar, emvaig posar vermell i el cor em bategava més de pressa.

Durant tot el dia vam estar molt enfeinats, nomésvam parar per dinar. Quan vaig arribar a casa, al vespre,vaig sopar amb els pares i em sentia molt incòmode i ésque no era un sopar com els de cada dia, els pares no par-laven i em va fer la impressió que estaven preocupats.Quan vam acabar de sopar se’n van anar directament a lacuina, sentia que parlaven i discutien, i això em comen-çava a preocupar. Vaig decidir que el millor seria anar al’habitació a descansar, que l’endemà seria un altre dia.

Em vaig despertar ben aviat per anar a ajudar a l’avi,al matí no hi va haver massa moviment com els altresdies. Estava de bon humor i vaig pensar que avui podriaanar a pescar, però no hi volia anar sol. A la una del mig-dia, quan vaig desembarcar l’ùltima barca, vaig veure laMaria i vaig pensar que li podria preguntar a ella.Avergonyit, la vaig saludar i m’hi vaig acostar.

—Hola Maria! Que t’agradaria anar a pescar aquestatarda? —li vaig oferir.

—Sí, és una bona idea. Jo et passaré a buscar a les sisde la tarda per casa teva -em va respondre.

Ens vam acomiadar i ella se’n va anar. Estava moltcontent, sortir a la tarda amb la Maria seria fantàstic.

Després de dinar em vaig preparar per anar a pescar i

153


la veritat és que estava bastant nerviós. La Maria a les sisja em va passar a buscar, era molt puntual, i ens vam diri-gir a al “Fangar”, és el lloc on s’hi pesca millor. Ens hovam passar molt bé i vam pescar bastants peixos. De micaen mica es va fer fosc, vam poder observar la posta de sol,era magnífica, ja que era la millor temporada per veure-la. El cel es va enfosquir, vaig acompanyar la Maria a casai quan vam ser davant de la porta d’entrada ens vam ferel primer petó. Va ser la millor tarda, la Maria em va ale-grar el dia. De tornada a casa els pares ja m’esperaven. Emvan fer seure al menjador, la seva actitud era molt estra-nya. El pare em va dir que d’aquí a dues setmanes marxa-ríem a Madrid perquè l’empresa de València, on ell treba-llava, se’n havia anat en orris i allà hi havia trobat feina.No volia marxar de l’Albufera, aquí tenia tot el que desit-java i havia de fer quelcom per evitar-ho.

La primera setmana va passar volant, feia una vidanormal, al matí i a la tarda ajudava l’avi i quan acabava lafeina sortia amb la Maria. Li vaig explicar el que m’haviendit els pares, no li va agradar la idea que marxés del poblei entre tots dos havíem de trobar una solució. Passant perdavant de l’ajuntament ens vam fixar que a la cartellera hihavia un article sobre l’Albufera i el vam llegir. El textposava que es necessitaven treballadors per mantenir elparc natural de l’Albufera, però els possibles candidatshaurien de passar unes proves. Vam pensar que al parel’hi podria interessar, vam anar a casa i li vam ensenyar.Ell ens va dir que no, que no podia ser, perquè ell feiatemps que no obria un llibre i que no s’hi veia en cor. Vaminsistir-hi, però no el vam convèncer.

L’endemà vam quedar amb la Maria per anar a fer untomb, no em volia donar per vençut i vam decidir que

154


aniríem a l’ajuntament a veure en què consistien les pro-ves. Ens vam informar i vam pensar que entre la Maria ijo el podríem ajudar. Vam intentar convèncer el pare, ensva dir que s’ho pensaria i que ja ens ho diria.

L’endemà al matí, mentre esmorzàvem, la mare i elpare ens van dir que havien decidit que es quedarien unatemporada més al Palmar i ell estudiaria per poder passarles proves. Me’n vaig alegrar molt, estava segur que ambl’esforç i el treball ho podríem aconseguir. Quan acabavala feina de cada dia jo i la Maria anàvem a casa i l’ajudà-vem, buscàvem llibres relacionats amb el tema i tots ensesforçàvem molt.

Van passar les setmanes i el pare cada dia estava méspreparat, tan sols faltava un dia per les proves i el pareestava molt nerviós.

L’endemà a les 11 del matí ja estava davant la porta del’ajuntament esperant que l’obrissin per fer les proves.Quan van obrir les portes van anunciar que cadascú haviad’anar en una habitació determinada i el pare va seguir lesinstruccions que li manaven. La Maria i jo vam decidiranar a la piscina a refrescar-nos i a relaxar-nos. A la unadel migdia va anar a buscar el pare, impacients per sabercom li havia anat. Va sortir molt content i això ens va ale-grar molt, va dir que li havia anat força bé, més bé del ques’imaginava i que els resultats els donarien d’aquí a unasetmana.

Recordo aquelles setmanes com unes de les millorsque hem passat la família. Crec que aquell treball i esforçque vam fer entre tots va ser molt positiu. Possiblementha sigut un dels millors estius que recordo. El resultat dela prova era el de menys, el millor era que la família en vasortir més unida.

155


156

El diamant de la vida i la mortAnna Mañé (Segon Cicle de Secundària)Escola Sagrat Cor de Jesús (Tarragona)

Vaig conèixer en Rashid El Kuz d’una forma bencuriosa. Un dia vaig llegir en el diari un enorme rètol quedeia: “Apadrina un nen del tercer món!” Tinc 50 anys, idos fills, però aquell clam em va semblar massa importantcom per no fer-li cas. Així, vaig trucar i, després d’unsquants tràmits, vaig rebre la comunicació de la criatura laqual apadrinava: en Rashid, juntament amb una fotogra-fia seva. Era un infant sud-africà d’onze anys, fosquet depell i de complexió petita. Però el que més m’impactà d’a-quella simple i borrosa fotografia van ser els ulls del meupetit: grossos com dues llunes i tristos com la foscor de lanit. Eren uns ulls sorollosos, que emetien un crit d’auxilique travessava la distància física que ens separava i emproduïa un gran malestar. Cada quinze dies ens enviàvemmútuament cartes, i va ser a través d’elles que vaig com-prendre el missatge que aquests ulls misteriosos mostra-ven. Totes van ser impactants, però potser la pitjor va serla darrera que vaig rebre i que ara us presento:

Estimada Anna:Ja t’he agafat la suficient confiança com per explicar-te

amb detall la trista realitat que visc dia a dia. Recordes queet vaig dir que treballava en un negoci de minerals?(sí, sí, eldia que em vas dir que havia d’estudiar en lloc de treballar!).Potser vaig ser una mica optimista, poc explícit, a l’hora dedir-te en què consistia la meva feina. Ara t’ho aclariré.

Treballo en una mina, una mina de pedres precioses,concretament diamants, i ho faig en unes condicions moltdures. La jornada comença en trencar l’alba, faci fred o facicalor, i no tinc cap festiu. Per tant, per mi i per molts altres


nois com jo, cada dia del món és igual: pesat, avorrit, dur,fatigós, trist (molt trist...), ple de penúries, morts diàries,gana, fred, calor, humitat, pudor (quin fàstic!), dolor...

La meva tasca consisteix a carregar les vagonetes queporten el material extret de dins de les mines subterrànies ala superfície. Ho faig amb una pesada pala, que juraria quepesa un quilo més que jo. Si més no, és més alta que jo...! Lapala i jo tenim una “relació estreta”. Les meves mans, plenesdel seu contacte, l’han transformat en una infinitat d’objec-tes màgics (parlo amb la pala i m’he arribat a imaginar queera una joguina, una escopeta, una escombra voladora, unanena per ballar...). Però al final sempre torno a la realitat: ésuna pala per la qual les meves mans tenen un aspecte lamen-table i ferides que ja formen de mi mateix. De tant en tant,una campana amiga anuncia petites pauses per “menjar”, siés que es pot dir menjar a la fastigosa barreja de llegums iaigua que ens donen diàriament. Però ens manté vius, vius iproductius!. Ens manté. El que no sé és fins quan...

La jornada és inacabable. Lluny de la llum del sol, el diapassa a una velocitat molt lenta, com si es burlés de nosal-tres, fins que arriba un moment, que coincideix amb una fati-ga vital insofrible que ens fan “sortir del cau”. Un cop vaigsentir que ens passàvem a la mina 15 hores diàries... A mime’n semblen més, però Déu n’hi do! 15 hores diàries! Al teupaís, Anna, també fan treballar els nens tantes hores?

Una de les tasques més perilloses de la mina és col·locarla dinamita en els llocs on s’han d’obrir noves galeries.L’encarregat (un desgraciat com nosaltres) encén el cartutx,que té una metxa prou llarga, i una persona el porta encèsfins al lloc de col·locació. L’atmosfera de la mina no permetencendre’l a l’espai on ha d’esclatar. Dic que és perillosa per-què hi ha hagut molts “accidents” realitzant-la... Cada copmés freqüents. Potser per això algú ha decidit que els encar-

157


regats de fer-la siguem els nens. Potser perdre un home adultés més improductiu. Potser la nostra vida val menys.

Un dels motius fonamentals d’aquesta carta és acomia-dar-me de tu i dels teus fills. Demà seré jo l’encarregat detransportar la dinamita a la galeria nord de la mina, i no séque passarà. Tinc por, Anna, molta por! Encara tinc grava-des a la memòria les imatges de l’Ahmed, un dels meusmillors amics a la mina, quan es perforava la galeria sud: nova arribar a temps de col·locar la dinamita al lloc i... bum.L’explosió va ser tan forta que va fer del meu amic un impos-sible trencaclosques. Per si demà la meva sort és semblant ala seva, vull agrair-te, Anna, tot el que has fet per mi.Després de la mort dels meus pares i la meva petita germa-na, tu has estat l’única persona propera que he tingut al móni que m’ha tractat amb amor. T’agraeixo els diners quem’han permès viure una miqueta millor, però el que més ésel sentiment fraternal que he rebut de tu. Sincerament, elsteus fills són molt afortunats de tenir-te.

Et diré adéu i un “fins la propera carta” (siguem opti-mistes!) per si el meu destí és compartir l’eternitat amb elsdiamants...

No he tornat a saber res més d’en Rashid. Ja fa dosmesos de la seva darrera carta i no tinc notícies d’ell. Elsseus lamentables presagis es deurien complir, i el meupobre nen deu estar escampat per terra i la pols d’unamina de diamants feta perquè uns pocs homes rics vis-quin en el paradís, un paradís a qualsevol preu.

Surten molts “Rashids” diàriament a la televisió,sense que la nostra societat “solidària” bellugui ni unmiserable dit. Però el missatge d’en Rashid i tants i tantsnens com ell continua essent una taca en la nostra cons-ciència col·lectiva... Fins quan?

158


Allò que éremSílvia Creus (Segon Cicle de Secundària)

Col·legi Joan Roig (Tarragona)

M’aixeco d’hora. Surto al carrer i compro el ram deflors més bonic de la botiga. Després de dinar torno a bai-xar. Aquesta vegada camino amb pas decidit fins a l’edifi-ci de parets blanques i finestres barrades on em passototes les tardes des de fa un any.

Travesso els passadissos laberíntics fins que arribo ala meva destinació: habitació 131. La infermera m’obre laporta, acomoda els coixins del petit sofà i desapareix,prudent, tancant la porta sense fer soroll.

Ella està encara el llit, mig incorporada, atenta a tots elsmeus moviments. En mirar-la somric, no puc evitar-ho.

Sense fer cas dels coixins i del sofà, m’assec al seu cos-tat i li agafo les mans com cada dia. Contemplo atenta-ment el seu rostre, encara que me’l sé de memòria. El frontsolcat d’arrugues, els ulls blaus, vius i ben oberts; i elcabell, completament blanc, recollit en una cua. Em miraamb recel; li recordo qui sóc. Ho haig de fer cada dia. Lamalaltia la consumeix amb voracitat, però jo no em ren-deixo, i cada tarda li explico com ens vam conèixer, aquellestiu a la platja, quan ens vam casar i va néixer el nostreprimer fill, i quan vam celebrar les noces d’or.

Sempre m’aturo allà, però es veu que avui li picava lacuriositat.

—I després, què va passar? —No sé com seguir, i noperquè no ho recordi. El que va passar després no se m’o-blidarà mai.

—On és el gos?

159


—Quin gos? —vaig respondre.—Com que quin gos? El Floquet, el nostre gos!—Isabel, però que dius? El Floquet es va morir l’any

passat!La mort del Floquet només va ser una de les moltes

coses que em van semblar estranyes. Vam anar al metge.La Isabel estava malalta. A poc a poc aniria perdent notan sols la memòria, també allò que érem, allò quehavíem viscut. No volia creure-m’ho.

Però va ser molt pitjor quan els meus fills em vanintentar convèncer de portar-la a un centre. “Allà lapodran atendre millor”, van dir. No vaig poder fer-hi res.Només em quedava visitar-la cada dia, i tornar-li a expli-car la nostra història. Els meus fills em diuen que esticboig, que no servirà de res, però què sabran ells.

És veritat que de vegades és dur, però, veure comm’escolta atentament, sentir el seu riure quan li explicoalguna cosa divertida és realment reconfortant.

Així que, mentre la vagi a veure, li repetiré, els copsque faci falta, qui som, perquè cada dia somrigui en escol-tar el que no pot recordar.

Però ara mateix m’he quedat en blanc.—Torna’m a explicar allò del bateig que m’estaves

dient, que no me’n recordo gaire bé —em diu de sobte,somrient i prement-me la mà.

Canvio la cara ràpidament, també somric i li repetei-xo per segona vegada com va ser el bateig del nostre fill.

160


Un Sant Jordi enverinatÀngela Vall (Segon Cicle de Secundària)

Institut Priorat (Falset)

El despertador va sonar a les sis. En Jordi es va aixe-car i es va anar a arreglar. Aquell era un dia important pera ell. Era el dia en què debutaria com a escriptor. En Jordiera un home jove que acabava de sortir de la universitat.Tenia algunes manies, per exemple li agradava que esti-gués tot net i polit, tot ordenat… També tenia algun tic.

Quan va estar arreglat es va dirigir a la seva paradeta.Era Sant Jordi, el seu sant, i el llibre que havia publicat unmés abans havia resultat un best-seller i ara havia de fir-mar llibres i volia intentar vendre’n més. El seu llibre erauna novel·la policíaca molt emocionant.

A les onze se li va aparèixer en Ramon Sempere, unantic company d’universitat, i li va fer un regal que varesultar ser una ploma. En Jordi es va estranyar, ja quehavia tret la idea del seu llibre d’uns esborranys bastantdesenvolupats de l’ordinador d’en Ramon. Però quan enRamon li va dir que no havia tingut temps de llegir el lli-bre va deixar de desconfiar i va pensar que en Ramon eraun beneit. Va agafar la ploma que li havia regalat, vaveure que estava bruta i la va netejar amb un mocador. Varefregar la nota que en Ramon li havia donat amb laploma i la va llençar amb el mocador a la paperera.

L’inspector Pere Rius va arribar al lloc dels fets ràpi-dament. Una dona havia trucat una ambulància en veurela reacció estranya de l’escriptor. El metge forense quehavia examinat el cadàver havia enviat el informe a lapolicia molt desconcertant: A part, l’informe deia que hi

161


162

havia restes de cianur als dits. L’ampolla d’aigua que teniaal costat en Jordi Miralles, l’escriptor, no contenia restesde cap verí i havia mort davant un munt de testimonis itots afirmaven que estava passant les pàgines d’un llibreper firmar-lo quan havia mort. L’inspector Pere li va regi-rar les butxaques i va trobar-hi la ploma. La va fer analit-zar i no contenia res d’estrany. Després de mitja hora debuscar proves, l’inspector Pere Rius es va treure elsguants de plàstic que portava per agafar proves i els vaanar a llençar a la paperera. A dins hi havia el paper d’em-balar, una nota refregada firmada per un tal Ramon i unmocador. El va enviar a analitzar. Va tornar a la comissa-ria, on havia de prendre una declaració als amics de JordiMiralles per saber si tenia algun enemic. Cap dels amicsde l’escriptor va desvetllar res, només li van dir que enJordi tenia la mania de tenir-ho tot net i ordenat i que sialguna cosa estava bruta la netejava de seguida. Quan elsva preguntar per un tal Ramon amic d’en Jordi, li van dirque era un company seu d’universitat i li van donar l’a-dreça. En Pere se’n va anar a buscar els informes de l’anà-lisi del mocador i la nota. La nota contenia les emprem-tes dactilars d’en Ramon Semprere i d’en Jordi Miralles iel mocador contenia les empremtes d’en Jordi Miralles irestes de tinta i cianur. De cop se li encengué la llumeta.

Un cotxe de policia es presentà a casa d’en RamonSemprere.

L’inspector Pere i un altre company seu en baixaren itrucaren al timbre.

—Què passa, que volen? —digué en RamonSemprere alarmat quan obrí la porta i els veié.

—Senyor Ramon Sempere, queda acusat de la mortde Jordi Miralles.


—Què —exclamà en Ramon.—Vostè va regalar una ploma impregnada de cianur

al senyor Jordi Miralles i la hi va regalar bruta, ja quevostè sabia que odiava les coses brutes i la netejaria i almateix temps s’impregnaria els dits de cianur. Sabia quetenia la mania de passar les pàgines llepant-se el dit i queaixí el cianur arribaria a la seva boca i moriria. Vostè que-dava fora de sospita, ja que la ploma que li havia regalatseria neta de cianur. Però va fallar una cosa: la plomaestava bruta de la seva pròpia tinta i per això quan almocador vaig trobar restes de cianur i de tinta de laploma vam saber que era aquella l’arma del crim.

—Ell em va robar el llibre! La idea!—Ho sento, Ramon Semprere, però aquestes coses se

solucionen d’una altra manera, no matant. I ara, si li plau,pugi al cotxe patrulla i no es resisteixi.

163


Brisa del marBlanca Just (Segon Cicle de Secundària)

Col·legi la Presentació (Reus)

I sortí d’aquella habitació, abandonant la casa i diri-gint-se cap a la platja. Agafà aquelles sabates velles quefeia tant de temps que li empresonaven els peus, i les llan-çà, ben lluny, tancant els ulls, sense acabar d’entendre benbé el que estava fent. Avançà, enfonsà els peus enmig dela sorra, i restà quieta durant uns instants, notant com l’a-rena se li escapava, se li enredava i li lliscava entre elsseus dits.

I llavors començà a córrer, aixecant tanta sorra queimpedia veure-la des de lluny, formant un núvol darrereseu, que s’esborrà en arribar davant del mar. Parà.Observà l’horitzó, que seguia sense avançar, igual queella. Acaricià les onades. Les observava, les mirava, lescontemplava i… i potser buscava masses respostes.

Cansada, s’abandonà sobre l’arena humida, refrescantels peus dins d’aquella aigua verdosa. Es deixà portar peraquella brisa de mar que es mesclava entre els seusrecords i pensaments. El vent intentava desfer aquella cuamal feta que ella portava al cap, alliberant-ne centenarsde cabells foscos i rebels, que volien ser lliures.

Llibertat…? Sí, o alguna cosa per l’estil. Un intent nulde ser capaç de tot.

I respirà, profundament diverses vegades, esforçant-se per no obrir pas a aquelles llàgrimes que semblava quevolguessin marxar i escapar-se d’aquells preciosos ullscastanys, però no pogué controlar la força del seu recordi rendint-se; plorà.

164


Sense sanglotar ni cridar ni xisclar, fent el mínimsoroll possible, buscant alguna manera d’aturar-se i de nopensar en res més.

I llavors, el tornà a sentir, a notar. Fins i tot, tancantels ulls podia percebre la vitalitat del seu somriure.L’abraçà des del darrere, rodejant-la tota amb els braços.Recolzà el cap sobre la seva espatlla, i li apartà aquellscabells negres que de tant en tant impedien contemplarels seus ulls sincers.

Ella preferí no girar-se, no obrir-los. No volia desco-brir si era real o un somni, però de totes maneres, novolia despertar-se.

I un record. Bum. I un altre. Bum, bum. I milers d’i-matges en blanc i negre que recorrien les seves ments.Bum, bum, bum. Un, dos, tres…

Ell li agafà la mà, tan freda i tan especial com sempre.—No em tornis a deixar mai més, d’acord? No puc

viure sense tu. No sé conformar-me amb imaginar-te,somiar-te i desitjar-te. Necessito tocar-te, acariciar-te,sentir-te; estimar-te. Així que si us plau, promet-me unacosa, que mai trencaràs, promet-me que mai més torna-ràs a renunciar a mi. Perquè he tornat només per una raó:PERQUÈ T’ESTIMO.

I dient això em vaig aixecar, i vaig veure com els seusulls celest brillants em demostraven més que més: tot. Iel vaig creure.

—T’ho prometo.

165


Ja no hi ets...Daimi Pujol (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Priorat (Falset)

Quan surt el sol i els seus raigs traspassen la petitafinestra de la meva habitació, és una escena tan i tanbonica que no puc més que pensar en tu, miro al meucostat, mentre encara no he acabat d’obrir els ulls, i no etveig, no hi ets, no et puc sentir…

En aquest moment, el qual visc cada matí, em torna-ria a estirar, per dormir tranquil·la i no despertar-me mai més.

El sol m’enlluerna cada cop més, em molesta perquèm’aixequi del llit; ell és el que cada dia em fa veure quetot i que tu no hi siguis no m’he de quedar quieta, he decontinuar, seguir la meva vida…

Però penso en el teu adéu i no em veig amb forces decontinuar sola.

Aquells moments en què et demanava un petó i ja nome’l faràs, quan ens besàvem estones eternes mirant-nosi ja no em miraràs, quan rèiem sense parar i tu ja no riu-ràs, quan somiàvem l’un amb l’altre i tu no em somiaràs,quan ens enyoràvem i tu no m’enyoraràs, quan ens esti-màvem i tu ja no m’estimaràs…

Ja són cinc anys que porto sent res sense tu, i semblaque acabis de marxar, et veig cada moment en els meuspensaments, en els meus records, records on encara exis-teix el primer dia que et vaig veure, aquell dia que teniapor de conèixer-te, el dia que et vaig conèixer i tenia pord’estimar-te, el dia que t’estimava i tenia por de perdre’t,el dia que et vaig perdre i vaig saber que no et tornaria aveure…

166


Quan em miro al mirall veig el teu rostre, és el teurecord que de dins meu no se’n va, quan em fico al llitrecordo aquelles nits mirant les estrelles perquè aleshoresem vas fer gran, em vas mostrar com era de bonic l’amor,tu vas ser el primer que em va despullar i em va fer l’a-mor.

Vull dir-te; besa’m, estima’m, menja’m, abraça’m,mira’m, somriu-me, però no em sents, no em notes, noem veus…

Em fico de nou dintre el llit desitjant no despertar-memés.

167


Expedient 1376.42Georgina Màrmol (Batxillerat i Cicles Formatius)

Col·legi Aura (La Canonja)

Es va acostar sinuosament i quan ja només els sepa-raven un parell de pams va treure’s el ganivet de la bossa,com qui es disposa a tallar un pa, i amb un somriure elsllavis es va dirigir als ulls incrèduls que amb tant de res-pecte el miraven des de feia anys. Xiuxiuejant li va pre-guntar per la feina. Tot seguit va prémer l’arma contra elseu delicat estómac i la boca oberta de la noia, en l’intentde cridar auxili, va ser el detonant del sentiment de cul-pabilitat que duia a dins i que feia temps que desitjavasentir. Aleshores, sostenint-la amb el seu braç esquerre,encara dempeus, va enretirar el ganivet enrojolat per lavergonya d’haver sigut el protagonista d’un acte tan cruel.Només en aquell moment, observant l’aturdit ganivet, vadeixar anar una llàgrima. “Corre, corre galta avall, corre ino t’aturis, i vés a dir-li al cor el que acabo de fer perquèquan ho sàpiga no hi haurà pau que em consoli, no podréviure un sol dia sense aquest malaurat turment, no hi hauràbatec que no escampi sang pels meus pensaments, corre”. Lallàgrima, ingènua, va lliscar i va regalar un xic d’humitata aquella pell assassina. L’havia mort. Tot seguit no en vaser una, sinó moltes de llàgrimes i tot plegat es va tornarhumit i borrós. Però no eren dels seus ulls, no, aquellesgotes eren de la pluja, que arribava en moment oportú.Com si de pintura es tractés, el cel, commogut, procura-va dissoldre-ho tot, fins i tot aquell ganivet i aquells pen-saments i aquella ferida i aquella nit maleïda. No vapoder més. Amb la roba xopa, la noia pesava força més i

168


es va ajupir fins a deixar-la estesa a terra. Tant de bo el sòls’ocupés de descompondre aquella ànima que, tendracom en un principi era, en tan poc temps li havia fet tantde mal. “Fuig d’aquí, bruixa ensopida! Fuig, bèstia infer-nal!” No s’ho podia creure, sembla mentida, que mentrees feia l’adormida els seus pensaments anessin cap a unaltre portal. “Segur que es veien d’amagatotis, com amb lamajoria de nois del poble, i mentre vés a saber què els expli-cava, jo era l’ogre. Però que s’ha cregut? Com podia? Peròara això és igual, no ho tornarà a fer. De fet, ningú més par-larà amb ella. Ningú més li dirà ‘noia, el teu marit és ungelós’”. Un gelós… un gelós és com em veien però emportava massa bé amb ella i tot ho deixava passar. “S’haespatllat això, vindrà el lampista. Avui és la festa del meucosí Joan…” Ja t’enxamparé, ja tot el dia acompanyada,no estaves mai sola, no, no fos cas. Ara a la botiga, araamb les teves amigues… o això és el que em deies. Peròara ja t’he enxampat i el cert és que d’aquí no et mouràs.Mai més. Potser m’he passat. Ben mirat, potser és cert queno et movies del meu costat, un parell de cops per setma-na amb les amigues… Ja ho deien: “Feu tan bona pare-lla…” No pot ser, m’he tornat boig! Ara que és morta éscom si el que em digués fos veritat “Fins i tot així em por-tes maldecaps. Massa bonica, la vaig triar. Però què he fet,l’he matat! Ja n’hi ha prou. El cap em dona voltes.”

La nit era ben entrada i la lluna no s’atrevia a formarpart de l’escena. Uns núvols foscos la tapaven. Va decidirseguir amb el pla acordat: res de penediments.

—T’explicaré una cosa…El cor li anava a cent. Què era tan de misteri? Era la

primera vegada que ella obria aquell expedient, i…—Ja li he dit que he de marxar, que a casa m’esperen.

169


—No! No em deixis, si us plau, faria el que fos pertornar enrere.

Va agafar-la fort pel braç amb la seva manassa incon-trolable.

—He dit que que et quedis! —vint anys més tardsembla que la història es repeteixi.

Aquell to de veu va gelar la sang de la noia, que no espodia creure que el seu cap s’hagués exaltat tant pel sim-ple fet d’haver comprovat que hi havia un expedient anticno resolt damunt la seva taula. I amb un to més calmat itendre, l’home va afegir:

—Quedat si us plau. Et necessito, és important. Va, pujael cotxe amb mi. M’has d’acompanyar a un lloc, sents?

—No. No de veritat. No puc!Les llàgrimes es van deixar veure entre els meus ulls

mentre pel cap li passaven coses, com ara si aquell homepodia tenir res a veure amb… D’una empenta ja es troba-va dins el cotxe. Al seient del conductor.

—Fes el que jo et digui, entesos? Estic decidit, no hiha cap altra alternativa.

—Sí, sí, sí. Entesos, sí.—Calla i condueix!Els cinc minuts més llargs de la seva vida van trans-

córrer darrere d’un volant. Del volant d’un assassí. D’unassassí que, penedit de les seves obres, es va voler entre-gar. Això és el que pensava una vegada i una altral’Eugènia, amb les mans encara el volant mentre els seusllavis s’amaraven de llàgrimes salades. Allà, davant lacomissaria, no hi passava res. El món s’havia aturat.S’havia aturat per a en Romea, que estava disposat amorir en vida per la ja llunyana, però present, mort de laseva estimada.

170


Ma filla AiméeJordina Recasens (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Ramon de la Torre (Torredembarra)

Després del terratrèmol tot eren imtages desesperantsque sortien per les notícies. Sang, plors, crits, descontrol,pànic… A mi se’m ficaven els pèls de punta només depensar com ho deuen estar passant les pobres criaturetesque s’havien quedat sense família, sense ningú que lesprotegís, que les ajudés, que les alimentés, que les esti-més…

Al cap d’un temps de pensar-hi moltíssim, de passarnits sense domir, de consultar-ho amb el meu marit i ambels meus fills em vaig decidir. A la província venien tresautocars de nens que havien patit la catàstrofe del terra-trèmol al seu país, per ser acollits en diferents famíliesdurant no se sabia quant de temps (tot depenia del quetrigués el país en, d’alguna manera, assentar-se una micai de si els seus pares biològics els reclamaven), i jo voliaobrir les portes de casa meva a qualsevol nen que foscapaç de ser feliç dins la meva família. I és que bé, sócuna dona de quaranta-nou anys que treballa a casa, capaçde donar a una criatura l’escalfor que pot donar qualsevolmare.

Al començament la idea semblava una mica descabe-llada, ningú sabia exactament fins quan es quedarien, nisi algun dia els seus pares demanarien per ells. A més,això de conviure amb un nen i donar-li tot el que tensdurant un temps, sabent que marxarà a trobar-se de nouen la misèria que un dia va deixar enrere i que no torna-ràs a veure’l, em semblava i em sembla una cosa molt

171


cruel i greu a la vegada. Però bé, tothom deia, i fins i totjo pensava, que més valia això que no pas que durant eltemps de “reconstrucció” del país els pobrets anessin pas-sejant perduts pels carrerons del seu poble mig enderro-cat (o enderrocat del tot) buscant alguna cosa que endur-se a la boca i fugint de les constants agressions, maltrac-taments i violacions que les màfies perseguien dia a dia ique el poble no era capaç d’evitar.

El cas és que al cap de tres llarguíssims mesos depapers amunt i avall i, sobretot de moltíssim impaciència,van arribar. Les portes de l’autobús es van obrir i van anarbaixant nens i nenes d’un en un mentre la noia que s’en-carregava d’ells els anava cridant pel seu nom per ordre dellista. Jo només sabia que a qui esperava era una nena quees deia Aimée. I el poc que se sabia d’ella és que tenia unssis anys i que el seu nom era francès. Recordo que nomésvan cridar tres nens abans que ella, però a mi em sembla-va que ja n’havien cridat a uns trenta. L’estona que vaigestar dreta i aixafada per la multitud de pares impacientsque intentaven escoltar el nom dels seus “fills adoptiusdurant un temps”, per a mi va passar molt i molt lenta.Això sí, quan vaig sentir el seu nom, amb una entonaciómolt diferent de la que jo era capaç de pronunciar, elsmeus ulls es van obrir i van brillar no sé si tant o més comquan vaig veure per primera vegada la carona dels meusprimers fills biològics. I distingeixo entre el fill biològic ino biològic perquè sapigueu que parlo dels fills que vaigparir o de l’Aimée, ja que em sembla, a part de lleig, men-tida dir que l’Aimée no va ser la meva filla de veritat.

La primera impressió que vaig tenir sobre la sevaimatge, sincerament no sé ben bé com descriure-la. Per ami era la nena més bonica de totes. Tenia la carona rodo-

172


neta, uns ulls molt foscos i brillants, la pell molt morene-ta, els llavis molt gruixuts, el cos massa prim. Portavapossiblement el seu millor vestit, dues cuetes mal fetes ino duia equipatge. Els seus ulls s’havien perdut entre elscotxes, el fum, la gent, i en general el moviment de la ciu-tat. Per molt que la cridava (ja que quan vaig sentir el seunom vaig cridar com si estigués al bingo) semblava queno em sentia.

El meu marit va demanar festa per acompanyar-me abuscar-la, així que era allí amb mi, i en veure que d’algu-na manera jo no era capaç de fer el primer pas ni d’anara buscar-la a les portes de l’autocar, va ser ell qui es vatreure la gent del davant i es va avançar a buscar-la. La vaagafar amb les seves mans per sota les aixelles i la va aixe-car com va poder. La nena no va obrir la boca en tot eltrajecte, des del cotxe fins a casa. I un cop a casa tampocva dir masses coses. Tot i que no parlàvem la mateixallengua m’esperava, tonta de mi, que la nena intentésexplicar-me alguna cosa, sense tenir en compte el quepodia arribar a suposar per a ella el que estava vivint enaquell moment.

Els primers dies amb l’Aimée van ser força difícils pera tots però sobretot per a ella. L’hora del bany era unabatalla, li agradava veure com rajava l’aigua de l’aixeta debany, el primer cop que va veure que hi sortia aigua, pera ella va ser un descobriment, la tocava, en bevia, l’acari-ciava, s’hi mullava les mans… però no volia ficar-se dinsla banyera de cap de les maneres . Ella preferia queomplís el cossi i que li anés tirant l’aigua amb les manspel damunt. Semblava que no li agradava gens veure coml’aigua, aquella aigua per a ella tan neta i tan pura, mar-xava pel forat de la banyera. Al principi havia de llençar

173


l’aigua pel vàter quan ella estava ben distreta, i amb el pasdels dies vaig aconseguir omplir la banyera, en comptesdel cossi, per anar tirant-li l’aigua pel damunt per esban-dir-li el sabó. L’hora de menjar també semblava una llui-ta. Sempre que li omplia el plat l’atacava com si fos l’últi-ma vegada que pogués menjar. Per molt plena que estigu-és, s’acabava el plat i repetia tant el primer, com el segoni les postres. El que passa és que després de menjar aga-fava mals de panxa i tenia vòmits.

L’hora d’anar a dormir també se’ns feia difícil.Necessitava adormir-se amb una mica de llum que tren-qués la foscor i amb algú que li fes costat. Algú que lidigués coses, que l’acariciés, que l’abracés de tant entant…Suposo que no és que hi estigués acostumada sinóque simplement i senzillament ho necessitava. La qüestióés que a les dues ens va costar força aprendre a viure jun-tes, a ella per l’adaptació al canvi i a mi per l’adaptació aella. Hauria de dir que els que m’envolten em van ajudarmolt, el meu marit, els meus fills, inclús els meus néts.Com he dit, van ser moments difícils però que ens vanensenyar moltes coses que no penso oblidar mai, ja quevam ser capaces de parlar sense entendre la nostra llen-gua. Hi ha una gran pila de records que cada dia que passaintento recordar per no oblidar ni un detall, ni tan sols elmés mínim o insignificant, que pugui quedar-me gravat ala memòria. Això sí, el que més recordo i seguramentrecordaré sempre serà el comiat. Aquell comiat que sabiaque arribaria i que no volia que arribés mai. D’algunamanera, mentre la nena era a casa, intentava ser conscientque un dia marxaria. Volia estimar-la molt, donar-li tot elque tenia, tot el que podia donar-li; és més, ho necessita-va. Al cap de vuit mesos amb ella, em van dir que havia

174


aparegut la seva mare. Al principi va ser molt dur, esperatperò dur, ja que quan vaig sentir: “la mare de l’Aimée lareclama”. Vaig pensar: “però si la seva mare sóc jo”.

Després de que em donessin la notícia, l’Aimée emsembla que va entendre, en mirar-me a la cara, que haviad’anar-se’n. Ja que des d’aleshores no em deixava anarenlloc, no volia estar amb ningú més que amb mi i quanli posava l’abric em mirava amb ulls tristos. Em van dirque al cap d’una setmana l’havia de dur a l’aeroport i queallí m’esperarien tres famílies més i la persona encarrega-da de dur els nens amb els seus pares corresponents.

Un parell de dies abans de que hagués de marxar, vaigdemanar a la nena que em digués que volia prendre capal seu país. Tenia pensat fer-li una maleta només amb lescoses que volgués prendre. Ella em va agafar la mà, em vadur el bany i em va demanar que li regalés una aixeta. Laseva resposta al principi em va fer gràcia, encara que des-prés força llàstima. Vaig mirar d’explicar-li que quan arri-bés a casa seva deixaria de rajar, que necessitava estar lli-gada a un sortidor… Però ella no volia sentir-me parlar,només va demanar-me una aixeta. Amb tristesa l’hi vaigregalar i en veure la seva felicitat em va omplir d’alegria ide força.

Com deia anteriorment, va arribar el comiat. No vull,o potser inclús no puc, descriure’l a la perfecció, i és quediuen que el cervell de mica en mica, mentre dorms, vaesborrant aquelles coses que et fan mal. Així que ara perara penso cada dia en ella, en el seu somriure, les sevesgaltones, les seves mans… i ho faig amb un somriure,mentre somio en que arribi el dia que l’aixeta li ragi.

175


Terres de Ponent

Plad’Urgell

Urgell

Segarra

Noguera

Segrià

Garrigues

La caixa de l’esperançaÒscar Cases (Primer Cicle de Secundària)

Col·legi Episcopal (Lleida)

Quan el sol va tornar a il·luminar aquell bell país queanys enrere havia estat el centre del món, allà on la sorraes confonia amb l’or, Egipte, va sonar el despertador d’enMaurici. Un altre dia ple de feina esperava a aquell noiros, alt i prim.

—Afanya’t —li va dir la Neftis. Era la seva companya.Els seus ulls blaus i el cabell atzabeja contrastaven amb lapell de color canyella que traïa l’origen mestís de pareegipci i mare europea.

—Vés tirant —va respondre mentre es vestia. En aca-bar, sortí de la tenda. Formaven part d’un equip d’arqueo-logia i estaven investigant l’última tomba reial descober-ta entre les excavades en la rogenca pedra de la Vall delsReis. Només sortir, ensopegà amb una roca. Intentà apar-tar-la sense èxit. De sobte veié que hi havia unes lletresgravades. Tot seguit, agafà una pala i començà a cavar.Quan feia un quart d’hora que extreia la terra es va poderdistingir una mena de làpida on hi havia escrites unesoracions en grec i una pedra preciosa al bell mig. La noia,veient-ho va llegir:

Quan la barca solar estigui entre el cel i l’ infernel raig vermell il·luminarà la caixa de l’esperança.Alexandre el Gran.—La caixa de l’esperança? Vol dir la caixa de

Pandora! —exclamaren tots alhora.Tan sols els quedava desentrellar què era la barca

solar i quan es produiria la il·luminació màgica i van ser

177


llargues les hores fins que van trobar que la barca solar esreferia al sol i que el moment del ritual havia d’esdevenira les últimes hores del dia.

Ja era el vespre quan l’estrella il·luminà el bell robíincrustat a la pedra tombal i aquest projectà una llumvermellosa que assenyalava un racó de la famosa vall. Acada pas que feien creixia la intriga i l’emoció. Quan vanarribar, es van posar a gratar la roca. Van poder distingirunes escales. Es miraren amb una cara molt expressivadient-se “hi baixem?” i descendiren cap a la lúgubreentrada. Quan ja no hi hagué més escales per baixar estrobaren una arqueta en una cambra. “Que hi havia din-tre d’aquest bagul?”, deveu preguntar-vos. Al seu interiorreposaven l’esperança i l’alegria dels homes. Quan feiaanys Pandora la va provar d’obrir, n’havien escapat lesmalalties, i en tornar-la a tancar les coses bones havienquedat enxampades a dins.

—Hem trobat el que ens farà superar les malalties i eldolor! —es digueren.

Però quan agafaren la caixa de Pandora l’habitaciócomençà a fer-se miques. Es quedaren parats. D’enMaurici i de la Neftis, no se’n sabé res més, de la caixa dePandora,tampoc. Que vol dir això? Què mai podremsuperar les malalties? Potser caldrà que siguem nosaltresmateixos qui cerquem la pròpia felicitat.

178


179

El gos i la plujaJúlia Montoliu (Primer Cicle de Secundària)Escola Nostra Senyora del Carme (Balaguer)

Plou. No m’agrada la pluja. És avorrida i nostàlgica.Em recorda el dia en què la Tània em va deixar aquí,abandonat enmig d’un munt de deixalles i de carrersbruts. Busco refugi. Trobo una caixa de plàstic i m’hi fico.Mentre espero a que pari de ploure, miro com cauen lesgotes d’aigua. Cauen i cauen. Agh! Em posen nerviós.

Intento dormir, però la pluja m’ha desvetllat. Pensoen el munt de coses a les que feia temps que no dedicavauna estoneta. Penso… En la meva vida amb la Tània, encom jugava amb ella i amb mi. També en com va canviarla meva vida el dia en que els seus pares van decidir queno aniria amb ells de vacances.

Para de ploure i surt el sol. Somric. Les coses dolen-tes en les que estava pensant deixen pas a aquella frasetan sàvia: “No et donis mai per vençut, crea el teu propicamí”.

Això és el que faré jo. Crearé el meu propi camí entreels carrers bruts de la ciutat mentre el sol brilla ben altsobre el meu cap.


Les ulleres de la felicitatAlba Pérez (Primer Cicle de Secundària)

Institut la Segarra (Cervera)

La Paula és una nena trista, mai ha estat alegre nicontenta, no mostra interès ni motivació per res, semprees queixa d’allò que no té i sense motiu, és una nena esti-mada per la seva família, no pateix cap malaltia, viu enuna bonica casa i disposa de totes les comoditats però…sempre està insatisfeta.

Cada cop està més afligida i els seus pares, preocu-pats, decideixen portar-la al psicòleg, que li diagnosticauna depressió i li recepta un lot de medicaments.

La Carmeta, la seva àvia, que és una velleta moltsàvia, decideix ajudar-la: li explica que la tristesa és unsentiment que no s’hauria d’haver inventat mai, però pot-ser és necessària per poder apreciar millor els momentsde felicitat.

Li va confessar que tenia la solució al seu problema jaque el seu espòs, l’avi Manel, que va ser un òptic eminent,poc abans de morir va confeccionar unes ulleres amb unsvidres màgics que Santa Otília, la patrona dels òptics, liva regalar per la seva bondat i per tants anys de dedica-ció. Aquelles lents, més que per corregir defectes de lavisió, tenien propietats curatives perquè permetien veureel món des d’una altra perspectiva, donaven un altrecolor a la realitat, fent-la més suau i alegre.

Un cop es va posar les ulleres, la Paula ja va notar elsefectes, estava commoguda, sentia una certa emoció perportar sobre el nas un objecte tan valuós i tan apreciat, iser precisament ella la beneficiària d’aquest prodigi.

180


En sortir al carrer va començar a veure les coses desd’una altra dimensió, els objectes més insignificants erenmés interessants, les persones li semblaven més amablesi es mostrava més oberta al seu entorn. El miracle s’haviaproduït, allà on abans veia amargura, s’havia convertit enfelicitat, el descontent en satisfacció, el menyspreu enamor i a poc a poc va anar obrint el seu cor.

La seva vida havia canviat gràcies a unes lents, no seles treia ni per dutxar-se, ni per dormir, s’havien conver-tit en una part més del seu cos.

Van passar els anys i la Paula es va enamorar, es vacasar, va tenir fills…

I va anar descobrint la felicitat, però no una felicitatde “butxaca”·, si no una felicitat més plena, una FELICI-TAT AMB MAJUSCULES.

Un dia, mentre jugava amb el seu fill petit, elManelet, la pilota va anar a parar a la seva cara i un delsvidres de les ulleres es va trencar. Es va sentir tan deses-perada que no sabia què fer, ningú podria substituir elvidre perdut, estava perduda… no volia tornar a passarper aquell regust amarg i va començar a adonar-se a poca poc que la vida era igual amb ulleres que sense elles.

La felicitat està dins el nostre cor, però estem tanobsessionats buscant-la fora que no ens adonem ni valo-rem tot el que tenim.

La Carmeta, la seva àvia, li havia ensenyat la lliçó mésimportant de la seva vida: la felicitat és qüestió de volun-tat i tot comença en un mateix.

… he après que quan sembres rancúnia i amargurala felicitat se’n va a un altre lloc…… he après que no puc escollir com em sentoperò sempre hi puc fer alguna cosa…

181


182

…he après que un somriure és un mètode més econòmicper millorar el teu aspecte……he après que tots volen viure al cim de la muntanyaPerò tota la felicitat esdevé mentre hi puges…


El lladre amic (En homenatge a Pere Calders)

Alba Granell (Segon Cicle de Secundària))Institut la Segarra (Cervera)

L’Elisenda, la meva serventa, em va fer despertard’hora aquell diumenge.

—Elisenda! Què fas aquí? Si només són les onze delmatí! Espero que tinguis una bona raó per haver inter-romput el meu son plàcid.

—Senyor, perdoni, he estat dubtant molta estona adespertar-lo o no, però és que la portera ha comès ungran error. No sé com se li ha pogut passar per alt!

—Què se li ha passat per alt, Elisenda? Què m’estàsdient?

—Senyor, jo ja li vaig dir que no era de fiar. Doncsmiri, li explicaré, la portera ha deixat passar un lladre iara el tenim a casa nostra. Miri, ara mateix li està agafantl’últim bitllet de la caixa forta —va afegir assenyalantentre l’escletxa de la porta—. Molt em temo que haurà deposar remei a tot això senyor.

Jo vaig aixecar-me esbufegant, sense cap ganes.L’Elisenda em va dir si volia esmorzar abans de procedira dir quatre coses a aquell desconegut, però jo li vaig dirque ella m’havia fet passar la gana i ja no m’apetia pren-dre res.

Vaig travessar el passadís tambalejant-me i vaig veurela porta ajustada de l’entrada. Vaig sortir el replà, i vaigveure com el lladre esperava impacient l’ascensor, mirant-se el seu preciós rellotge de mà, que per cert, li vaig tro-bar certa semblança amb el meu. Jo em vaig dirigir a ell i

183


184

vaig treure la meva pistola, que és el que sempre faig enaquestes ocasions.

—Com goses muntar aquest sarau de bon matí i ferque em despertin? Ara anirem a parlar a comissaria de totaixò i del robatori també, és clar.

—D’acord, si no ho tinc entès malament, és el que esfa normalment, però què sàpiga que hi tenia tot el dret, aentrar a casa seva —va afegir ell.

—Sí, sí, això no ho dubto pas, però de fer-me desper-tar no en tenia cap, de dret!

Quan vam arribar a baix, la portera em va dir bon diacordialment i jo li vaig deixar anar que a partir d’aquelldia ja no caldria que vingués més a treballar. Ella va fercara tota moixa i em va mirar de tal manera preguntant-se a què era degut aquell sobtat acomiadament.

El lladre i jo vam sortir el carrer. Ell anava molt car-regat, amb un gran sac, i jo l’apuntava amb la pistola perdarrere. El centre de la gran ciutat estava com sempre, lagent camina d’esma i els cotxes semblava que funciones-sin sols. Vaig dir el lladre si volia que l’ajudés amb el sac,que feia pinta de pesar molt, però ell va dir que no calia ique no n’hi havia per tant, fent elogi de la seva força.

Per sort, la comissaria era a prop i amb cinc minuts jahi vam ser. A l’entrada hi havia un policia vell i gros, asse-gut davant d’una taula, bevent-se un cafè i llegint el diari.Jo li vaig explicar la meva versió dels fets i el lladre va afe-gir alguna cosa.

El policia es va passar una llarga estona reflexionanti va dir:

—Mirin, el protocol que marca el que s’ha de fer enaquestes situacions diu que el lladre ha de sotmetre’s aqualsevol càstig que l’imputi el senyor pel fet de desper-


tar-lo, i pel que fa al robatori el lladre es pot quedar ambles pertinències del senyor, ja que ha tingut la gran habi-litat d’agafar-les i el senyor no pot demostrar pas quesiguin seves.

Vaig mirar-me el lladre amb admiració, pensant quehavia de tenir uns bons estudis i coneixements dins delseu ofici.

Seguidament vaig donar les gràcies a l’agent i vaigretirar l’arma de sobre el lladre.

Tot seguit, vam sortir de comissaria i em vaig dirigiral lladre.

—M’he pensat bé el càstig i crec que no te’l mereixes.T’ofereixo el lloc de porter al meu bloc de pisos, perquèvegis que no em transmets una confiança especial.

185


186

Les sabates###COMPROVAR COGNOM#### Judit Duaiqües (Segon

Cicle de Secundària)Institut Antoni Torroja (Cervera)

Tota la temporada d’hivern que ens hem estat almateix lloc, al mateix aparador. Veient com la gent passaamb pressa i ningú ens feia cas. Només algunes adoles-cents preocupades pel seu aspecte es paraven a observar-nos. Hem suportat i vist com totes les Nostres company-es ens han anat deixant. És aquest el problema, som lessabates més cares de la botiga.

Avui és el primer dia de rebaixes i com cada any totsels preus tenen un 50% de descompte, menys el nostre,que només arriba al 20%. S’obren les portes i fins a lesonze no entra la primera clienta. És la noia que passacada dia a les nou del matí i entra a l’estació del metro.Tot d’una ens agafen i notem una sensació molt freda. Sónels peus de la jove, que amb les baixes temperatures costamolt de mantenir calentons. Explica que ha estat estal-viant tot l’hivern per comprar-nos. Ens posem dins lacapsa vermella. Per primera vegada sortirem al carrer.Ens anem movent dins la foscor només ens arriba elsoroll d’una gran ciutat, cosmopolita. Semblava que ensaturem.

Hem passat tot el dia sense fer res i ara ens mobilit-zem i anem cap a l’àtic que té la Clara, la nostra propie-tària. Ens treu de la capsa i comenta a caminar pel men-jador. Es fa l’hora d’anar a dormir i la Clara ens desa,demà ens espera un dia molt llarg.

A les nou del matí passem per l’aparador on sempre


havíem estat. Entrem al metro i més d’un ens trepitja!Arribem a un lloc nou, hi ha molta llum i escoltem comla Clara presumeix de nosaltres. Seu a una cadira i fins al’hora de dinar no s’aixeca. Va a la cafeteria i es reuneixamb la seva amiga, la Isaura. Comencen a xafardejar.Torna al seu lloc i fins a les set no pot marxar. Anem acasa i ens desa. Els peus li fan mal per estrenar sabates.

L’endemà torna la mateixa monotonia: anem amb elmetro, a l’oficina, a la cafeteria i a les set cap a casa.Sempre el mateix.

Arriba el divendres i ens posem nervioses, ja quesabem que la Clara i la Isaura tenen un pla. És la nit, i s’hacomprat un vestit. A l’arribada al restaurant hi ha dosnois que les estan esperant. Sopen i parlen sobre les sevesvides. Quan surten del local veuen que plou. La Clara noes pot permetre pagar un taxi. L’única solució é sanar finsa casa esquivant els tolls. Arribem i estem xopes. Intentaajudar-nos però serà difícil arreglar els danys fets.

Diumenge arriba la seva fillola, l’Ares. Li ha demanatsi ens pot calçar i diu que sí. No pensa que una nena nosap anar amb unes sabates de dotze centímetre, i és clar,al cap d’una estona, se senten uns plors i uns crits. L’Aresha caigut. Ens hem fet mal. Un taló trencat. La Claratorna a desar-nos a la capsa vermella, però no ens en trau-rà mai més. Haurà de tornar a estalviar i esperar fins a lespròximes rebaixes.

187


188

La meva filosofia de vidaCristina Mas (Batxillerat i Cicles Formatius)

Escola Lestonac-l’Ensenyança (Lleida)

L’Àlex sempre ha sigut un noi generalment atrevit,capaç de decidir per si mateix des de ben petit, amb moltaautoestima i esperit de superació. Sempre ha destacat perles seves notes però mai pels seus enamoraments, al con-trari, en aquest sentit és més aviat un noi tancat. No ésperquè sigui la seva mare però ell és atractiu, igual que elseu pare… tot i això no he conegut cap noia que es rela-cionés amb ell, ni cap amiga, ni cap nòvia… No és queem preocupi especialment el tema, però tenint 18 anysem sembla curiós que mai s’hagi evidenciat amb algunnom femení que s’escapa sense voler quan penses dia i niten la mateixa persona. Has estat alguna vegada enamo-rat? Incomptables vegades m’ha passat aquesta preguntaper la ment i incomptables vegades no he tingut el valorsuficient de preguntar-l’hi. Sóc una dona molt sentimen-tal i obsessiva, crec en l’amor, no com un sentiment, sinócom una manera de viure. La gent que viu sense estarenamorada o sense saber el que és estar-ho té un buitimmens en el seu interior i no poden veure més enllà niser completament feliços, perquè no han experimentatl’emoció més captivadora de la vida. No vull que el meufill visqui amb un buit com aquest, vull sentir que elltambé sent.

La meva mare és una bellíssima persona, una micabohèmia, però encantadora. Malgrat això mai li he expli-cat res sobre la meva vida, ni tampoc he deixat que entrésen el meu món social, és més, sols coneix l’Èric, que és el


189

meu millor amic des de l’escola bressol. Per a ella l’amorés una filosofia de vida, encara que ara per ara ja ho con-sidera una religió. Creu incondicionalment. que tots elshumans acaben convertint-se i sense adonar-se’n hodonen tot per amor, bé, més ben dit, ho donen tot per lapersona de qui estan enamorats. És tot o res. Sovint tincla sensació que no he sigut prou sincer amb ella, la veri-tat és que mai li he confessat que comparteixo la sevafilosofia de vida i que estic vivint al límit des de fa dosanys. L’Hiyara és la meva filosofia, la meva manera decreure en la religió de l’amor i la que em prepara uns“rollitos de primavera” que em saben a glòria. De fet, vaser gràcies als “rollitos” que la vaig conèixer. Des de benpetit els devorava i ma mare cada vegada tenia menystemps per preparar-me’ls, així que vaig començar a fre-qüentar el restaurant xinès que hi ha dos carrers mésavall d’on visc. Em vaig enamorar sols veure-la; tenia unapell molt fina i blanca, uns ulls grossos i lleugeramentestirats i un cabell negre i llarguíssim que li arribava a lacintura. El seu cos era estret, com quasi totes les xineses,però les seves mans… les seves mans… eren tan fines idelicades que era impossible no beure’m tota l’aigua unai una altra vegada perquè tornés a servir una altra gerra.Em deixava tota la meva setmanada en menjades al res-taurant i passat un temps li comprava flors cada dia. Apoc a poc la vaig anar conquistant, bé, ella em va con-quistar a mi i vaig fer impossibles per ser correspost. Vamsortir un parell de cops al cine i a sopar, no en un xinèssinó a un “burger”. La fascinaven les hamburgueses. Undia em va fer un petó, va ser curt, però molt intens.Aquell mateix dia no vaig poder dormir de l’emoció i eldia següent ens vam declarar com a parella oficial.


Tal dia com avui fa dos anys i tres setmanes que sor-tim junts i he invertit molt d’esforç per què la meva mareno se n’adonés, però ara sí que ja no l’hi puc amagar més.Me’n vaig. Sí, me’n vaig a la Xina amb l’Hiraya. Aquestanit l’hi explicaré a la mare.

Són les tres de la matinada i sembla com si les mevesorelles estiguessin escoltant la veu d’un desconegut. Nopot ser el meu fill qui m’està dient que se’n va a la Xina ique porta dos anys compartint el seu amor amb una talHiraya. No pot ser el meu fill, que per la seva afició als“rollitos” ens deixarà al seu pare i a mi per anar-se’n capa un altre continent a cent mil quilòmetres d’aquí. Què hefet malament? Mai he pensat, ni per un instant, que elmeu extremisme de donar-ho tot per la persona a la qualestimes suposaria perdre al meu fill. Té 18 anys, així quelegalment ja pot anar on vulgui, però per una vegada a lavida sento que els meus principis cauen a terra, sensemés, i que ara mateix els canviaria tots per tal d’evitar quemarxés.

L’Àlex se n’ha anat a dormir, plorant… li he prohibitque marxi i li he remarcat que si ho fa que m’oblidi. Séque és dur però sento que m’està canviant per una xine-sa i per res del món vull que soni racista, la qüestió és quese me l’emporten a l’altra punta del món. Jo també vaig adormir.

M’he aixecat a les set del matí per fer-me les maletes.Sé que és tot molt ràpid però me n’aniré amb ella fins alfinal del món i espero que algun dia els meus pares hoentenguin i que, sobretot, la meva mare entengui que noestic renunciant a ella, tampoc podria… és la deessa de lameva religió. Intento no fer massa soroll i em dirigeixocap a la porta per marxar… i no tornar. No vull despertar

190


191

els meus pares, prefereixo no haver d’aguantar l’acomia-dament, em faria massa mal i sentiria que els estic fallant.El menjador és fosc, fred… s’encén la llum, l’ha encès mamare. M’ha caigut tot als peus. Però un moment, quèpassa aquí? Què feu els dos amb maletes? Què feu aquípalplantats?

Estic embarcada en un avió internacional amb escalaa Suïssa i amb destinació a la Xina. Vaig amb el meu mariten un costat i amb el meu fill a l’altre. Em sento una mareintrèpida i amb uns principis establerts, els meus princi-pis. Jo una vegada ja ho vaig donar tot per amor, per amoral meu marit, però per a poder seguir amb la meva mane-ra de viure em tocava donar-ho tot per amor una altravegada, aquesta vegada, però, per amor al meu fill.


Un, dos, tres, pica paretMarina Reixachs (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Terres de Ponent (Mollerussa)

D’aquella olor de sal i pinassa, d’aquella brisa dolça,del vol plaent de les gavines… ja no quedava res de totallò. Observant, a recer de la ventada, aquelles platgestenyides per la foscor de la nit, només trobà la nostàlgiaamarga que la lligava a aquell indret. Encara recordaval’últim estiu, les corredisses per la costa, ben a la vora del’aigua. Ell, enjogassat, començava a córrer tot dient-li:“Atrapa’m, valenta!” i ella, rere seu, fent grans esforçosper acostar-s’hi, el seguia fins a la cova, on la penombral’amagava per uns instants. La incertesa de la seva presèn-cia desvetllava totes les seves inseguretats. Quan els raigsde sol s’escolaven pels forats de les roques i el deixavenentreveure, tot pintant una aquarel·la de llums i ombressobre la seva pell, la por desapareixia. Encara semblavacom si els esbufecs i les rialles continuessin ressonant enaquella balma, més fortes que el picar de les onades a lesroques.

Atònita, fixà la mirada en el turó de més enllà delpenya-segat, on restaven les ruïnes del que havia estat lacasa d’estiueig. La recordava com una majestuosa vil·laque s’albirava des de lluny, envoltada per una tanca deforja. L’heura enfilava les blanques parets cercant el blaudel cel. A l’entrada, sota els arcs embolcallats per buguen-víl·lies morades, hi havia una tableta de marbre blancamb unes cadires de boga, on seien a les vesprades d’es-tiu a l’oreig de la marinada, mentre l’avi els explicavavelles històries de mariners oblidats que lluitaren a Cuba.

192


Tan fort era aquell record com el de les tardes de jocal jardí. El lilà de la marquesina perfumava les migdia-des. Tot sovint, es posaven en un racó que en aquelleshores sempre era ombrívol i jugaven a l’un, dos, tres, picaparet. Distreta amb les papallones de color canyella quebatien triomfants les seves ales o alçant la vista per con-templar els estols d’ocells serpentejant al cel, ella maiparava atenció. Quan el veia murri i malhumorat perquèno li feia cas, collia un ramet mal lligat de ginesta i li dei-xava damunt les escales de l’entrada, era la seva manerade demanar perdó.

…El vent cada cop fuetejava amb més ràbia el tendal on

estava arrecerada. I començaren a caure les primeresgotes. Eren grosses i impactaven amb força a la sorra, dei-xant-hi la seva profunda emprempta. S’aixecà i caminàdificultosament fins a quedar-se palplantada davant lesonades embravides que s’alçaven cada cop més amunt iamb més desordre. Foren aquelles mateixes onades lesque, avares i mesquines, decidiren endur-se’l per sempre,deixant-la en la més profunda solitud.

Cada cop plovia més. Plovia tant com la nit en que vamarxar, sense acomiadar-se, sense que ella li pogués pro-metre un cop més que tornarien a ser infants feliços i des-preocupats.

Continuava dreta, immòbil, i amb un gest inexpres-siu. S’estava sota la pluja, com un mim sense disfressa nimaquillatge, senzilla i vulnerable, notant com cada gota licremava a la pell reobrint les ferides del passat.

Havia estat molt de temps pregonera d’una nau a laderiva, se sentia com un ostatge d’un record que la tur-mentava. Massa temps havia malgastat dibuixant rialles

193


per difuminar el dolor, patint en soledat el pitjor delsseus malsons.

Al mateix temps que les llàgrimes li començaren abrollar, arrancà a córrer cap al far, que feia anys que nopampalluguejava sobre les fosques aigües altives. Enfilàl’espadat i entrà per la porta de darrere, vella i despenti-nada, que feu un gemec en obrir-se. Es quedà oberta. Pujàles escales encegada i torbada. Com un espectre, el sentímolt a prop, a frec del seu rostre. Obrí la porta del men-jador amb un cop sec que feu trontollar les seves entra-nyes i de l’embranzida, topà amb la barana. Es quedàimmòbil, sense recuperar la postura, intentant assimilarel cop.

La tempesta ja estava a punt de dominar-ho tot. Elstrons com Feres captives bramaven arreu i un llamp fugaçespetegà sobre el mar.

Tragué de la butxaca un pomp de ginesta que llençàprecipitadament al buit, esmaperduda. En aquell instant,recordà les paraules d’un nen amb els ulls brillants queun bon dia li digué, tot confessant-se: “Saps que m’agra-daria? Que algun dia acabessis alguna partida amb mi ique en lloc de quedar-te embadalida, t’afanyessis a atra-par-me”. Contemplà per últim cop aquell entorn grotesci amenaçador i… un, dos, tres, pica paret. La partidaacabà.

194


Serralada Litoral

BarcelonèsNord

VallèsOriental

Maresme

Què se n’ha fet de les bosses de plàstic?Mar Sabater (Primer Cicle de Secundària)

Institut Isaac Albéniz (Badalona)

Sempre m’havia agradat remenar la capsa de recordsque guardava la mare de l’àvia, però aquell dia, entre elmunt de papers, vaig trobar un retall de diari que parlavaque l’any 2010 s’estaven plantejant de treure l’ús de lesbosses de plàstic.

Em vaig quedar amb aquella notícia que em donavavoltes pel cap. Com podia ser que a l’època de l’àvia l’úsde les bosses sigués una pràctica tan normal?

Vaig arribar a classe i a primera hora teníem ciènciesnaturals i vaig aprofitar per treure el tema de l’ecologia ila manera d’anar a comparar de l’any 2010. El professorJoseph em va dir que, si no hagués estat per uns quantsecologistes que posaren fi a aquella bogeria, potser ja nohi seríem. Vaig tornar a casa amb la colla d’amics, com decostum. Entre nosaltres anàvem parlant del tema.

Quan vaig arribar a casa vaig recordar que la mevaàvia Angelin, abans de morir, m’havia parlat d’algunacosa de les bosses de plàstic i, si no recordo malament, hiestava en contra. De seguida d’haver recordat això vaiganar a preguntar a la meva mare si sabia alguna cosa d’a-quell tema. La mare em va explicar que, quan ella eramolt petita, encara es veien algunes bosses. La maredigué que creia que a casa l’àvia encara en devien quedar.Mentre anàvem a casa l’àvia, la mare em va explicar queara les bosses de plàstic es considerarien una cosa moltestranya, fins i tot una peça de museu, però que a l’èpocade l’àvia Angelin era tot el contrari: als supermercats

196


donaven bosses a dojo i la majoria de la gent les llençavasense reciclar, només alguna gent les guardava per reuti-litzar-les.

Quan vam arribar, de seguida vam trobar un bonpaquet de bosses i jo en vaig agafar un parell o tres demostra. L’endemà al matí vaig explicar tota la història deles bosses als meus amics. Van quedar tots fascinats.

Va tocar el timbre, tocava classe de ciències. EnJoseph, només entrar, va dir-nos que volia que féssim untreball de recerca en grups. Jo, evidentment, vaig anaramb la colla que m’acompanyaven a casa, i de tema vaigproposar el de les bosses. Tots hi van estar d’acord.

Vam trigar dues setmanes a fer el treball, però la veri-tat és que tots estàvem molt satisfets de la feina feta.

El vam entregar i el professor, unes setmanes méstard, ens va cridar a l’hora del pati. Ens va dir que el tre-ball el podríem exposar al museu de la ciutat. Aquellmateix dia vam anar el museu, van organitzar l’exposiciói vam fer un mural amb fotografies que guardava l’àviadel riu del poble amb bosses surant i altres desastres ques’havien fet quan la meva àvia era petita.

Després de tot això, una cosa em va quedar moltclara, la Terra és massa valuosa per anar espatllant-la i calque entre tots la cuidem.

Han passat els anys, i aquell treball fet a l’institutsempre n’he guardat un bon record. Em fa molta il·lusióveure la meva la meva néta remenar la capsa de recordsque sempre he guardat i treure el seu record preferit, elmeu treball. Quan se’l mira, em recorda la mateixa mira-da de sorpresa que feia jo a la seva edat.

197


Un refugi amb secretJordi Ferrer (Primer Cicle de Secundària)

Institut Eugeni Xammar (L’Ametlla del Vallès)

Encara no sé com vaig descobrir-ho. Era cap de set-mana i estava a casa dels meus avis.Com que no sabia quefer, em vaig preparar per anar a fer el meu “hobby” prefe-rit des que em van regalar el llibre En temps de guerra, ons’explicava la guerra entre els republicans i els franquis-tes en terres de l’Ametlla, Llerona i la Garriga.

Vaig agafar el lot, la lupa, la petita llibreta, el llapis ila bicicleta i vaig anar a la Garriga, al refugi del costat del’estació, on hi havia una porta per entrar-hi sense passarper l’entrada. Un cop vaig ser a dins, vaig encendre la lot,no sabia ben bé on m’havia quedat l’última vegada. Quinaemoció!

Vaig obrir la llibreta en el meu últim dibuix i sí! ja horecordava, era entrant a la dreta, a on hi ha dibuixat l’an-tic campanar de l’església de l’Ametlla.

Jo, aquell dia, continuava el meu circuit d’observació,vaig canviar de passadís i vaig copiar un altre dibuix. Emvaig ajupir per agafar el llapis i vaig veure a sota les esca-les de la sortida un dibuix que em va cridar l’atenció. M’hivaig acostar. Era un dibuix ple de línies, que vaig deduirque representava el mar i més amunt, no es veia. Vaigintentar pujar una mica, repenjant-me a una totxana quesortia de la paret, vaig relliscar, perquè estava humida ivaig arrencar-la sense voler.

En tornar-la al seu lloc, vaig notar que hi havia unforat i que al darrere es veia alguna cosa al fons.

Amb la punta del llapis vaig fer palanca per treure latotxana del costat; vaig posar la mà a dins i en vaig treu-

198


199

re una capseta de fusta, feta malbé. La vaig mig obrir, ivaig quedar decebut, només hi vaig trobar un paper migflorit, amb la tinta una mica escorreguda, jo que m’espe-rava un petit tresor!

El vaig llegir, era una carta escrita per un tal MiquelVilaterrossa Montgrany. Com que no coneixia qui era,vaig guardar-me la carta i vaig anar cap a casa dels meusavis, estava molt emocionat.

Vaig obrir el portàtil i vaig buscar aquell nom, almoment vaig llegir “rector de l’església de la Doma de laGarriga”. Vaig disposar-me a llegir la carta. Era un escritque deia on es trobava la creu de plata i la mare de déu dela Doma que s’havia amagat durant la guerra, quan cre-maven les esglésies.

Amb el meu avi vaig anar a la masia de Can Toni i elsvaig ensenyar la carta. Tots junts vam pujar a les golfes ivam començar a buscar. Allà feia temps que ningú hipujava. Després de remenar molt vam trobar en un falssostre una caixa en la qual, en obrir-la, va aparèixer lacreu, la mare de Déu i un munt de documents en llatí.

Aquella nit no vaig poder dormir de l’emoció.


200

Com un gosBernat Canal (Segon Cicle de Secundària)

GEM (Mataró)

Era un calorós dia d’estiu. Jo estava amb en Pototo, elmeu gos, al pati de casa, intentant que aprengués alguntruc. Semblava que no avançàvem en el seu ensinistra-ment, per més premis que li donava. La meva idea va sergenial; li ensenyaria a seure amb el meu propi exemple. Pera mi no era cap problema ajeure’m com un gosset. Amb lescames flexionades, vaig ajupir-me i vaig recolzar el cul aterra. Acte seguit, en Pototo em va posar una galeta sobreel nas. Amb un moviment ràpid, vaig pescar-la amb la bocai me la vaig empassar amb un ample somriure.

De mica en mica, vaig anar aprenent a rodar per terra,a saltar, a estar quiet en veure un gat i alguns altres trucscanins. En Pototo era un gran domador i sempre em pre-miava amb una deliciosa galeta. Quan ell anava a l’esco-la, jo m’havia de quedar a casa, mort de por per culpa del’aspiradora. En arribar, primer havia d’acabar els deuresperò després podia jugar amb mi. Acte seguit, fèiem llar-gues passejades pel barri fins que queia la nit. El pitjordia va ser quan, sense saber per què, vam canviar la rutadel passeig. El nostre nou destí era una clínica veterinà-ria, on volien acabar amb les meves escapades nocturnesamb les noies del veïnat; em van castrar. No en donarémés detalls...

Després d’aquell dia en què la meva virilitat haviaestat extirpada, res va ser igual: em sentia feliç, alegre,joiós, i viu. O, més ben dit, incòmodament feliç, alegre iviu... Aquesta nova i peculiar vitalitat em feia jugar amb


201

tot i amb tothom. Era com tornar a ser petit, però amb sen-deri per degustar-ho. Ara ja era capaç de deixar passar ungat sense ni sentir el desig de perseguir-lo. El que puc asse-gurar és que la meva relació amb el Pototo va canviar radi-calment per culpa de la Tara, la meva primera xicota. Erauna gossa blanca, de pèl llarg i no gaire alta. Lluïa un pre-ciós collar blau. Volia prendre-me’l, arrabassar-me’l i des-terrar-me del seu cor. En la seva tercera visita a casa, vaigdecidir de gastar-li una broma pesada. Primer vaig marcarel meu territori a les seves peludes potes. El seu xiscle esva sentir per tot el barri. Mentre era a la dutxa, netejant-seles potes, vaig deixar-li un regalet al seu collar blau.

Aquella nit vaig dormir fora. La nit era freda, peròrecordar la cara de la Tara en veure el seu collar blau decolor marró em revifava. Aquesta va ser la meva últimatrapelleria canina ja que la mare em va portar a una clíni-ca (que em volien extirpar, ara?) on ara resideixo.

Actualment estic fent teràpia de grup, prenent anti-psicòtics i antidepressius. Tots els nois que estan amb mitenen el mateix problema que jo: hem estat castrats.


La llibretaClàudia Codina (Segon Cicle de Secundària)

Escoles Miguella (Badalona)

L’Ariadna té moltes aficions. Una d’elles no és ben bé unaafició, sinó un costum que la fa millor en moments en què honecessita. Va al passeig del seu poble i seu en un banc on hihagi un grup de persones mantenint una conversa: un grupd’amigues, gent gran, una parella… Per escollir el banc on volseure sempre fa el mateix recorregut: travessa tot el passeig is’asseu on creu que les persones que hi ha mantenen unaconversa interessant. Molt dissimuladament treu un bolígrafi la llibreta que porta de casa i es posa a escriure.

L’Ariadna escriu del que parlen les persones del banc, quesegurament pensen que fa deures d’escola. Es dedica a escriu-re tota la conversa fins que acaba, sense deixar-se ni unaparaula perquè pensa que un mot pot canviar el sentit demoltes coses. Al final del full hi inclou els seus sentiments,pensaments i opinions sobre el que ha escoltat, posa un títol,la data i tanca la llibreta. Passada una estona torna cap a casa.

Quan l’Ariadna se sent sola, agafa la llibreta i comença afullejar les pàgines fins a trobar aquell títol que la pot ajudar.Un cop l’ha llegit i li sembla adequat per a aquell moment, esposa a llegir la conversa de dalt a baix, i en acabar-la pot arri-bar a tenir diferents reaccions: es pot posar a plorar, a riure oa pensar. Moltes vegades les converses del altres l’ajuden. Potsemblar estrany, però el fet de saber que hi ha persones quetenen problemes com els d’ella o encara de més importants,la tranquil·litza. Un cop se sent millot, tanca la llibreta, laguarda al calaix i intenta oblidar tot allò que la fa infeliç, quela inquieta i que no la deixa viure. Després es posa al llit i s’a-dorm.

202


El camí de la costaClàudia Codina (Segon Cicle de Secundària)

Escola Pia Santa Anna (Mataró)

Matinada d’estiu, tot just comenta a sortir el sol. Unsulls blaus i petits es mouen amb la mateixa força de lesones que es rebel·len contra les pedres. Una nena petitade cabells rossos camina pel camí de la costa clavant laseva indefensa mirada a l’horitzó. De cop nota com unamà li subjectar la seva, se sent segura. Segura de pensarque sempre tindrà algú allà al seu costat ajudant-la ambtot, que mai estarà sola com aquella illa que hi ha al migdel mar que els seus ulls perceben amb dificultat peraquella distància que les separa. Camina agafada de lamà, amb por de començar però amb ganes al mateixtemps de saber el que l’espera. De mica en mica es va des-cobrint a ella mateixa, té ganes de volar, de riure, d’esti-mar, de cantar i de sentir. Segueix caminant, mai s’atura.Sap que al llarg del seu trajecte hi hauran moments detristesa, d’angoixa, por i sobretot hi hauran ganes de tor-nar endarrere, però no ho farà. Sent com aquella mà lasegueix agafant amb la tendresa del primer moment.Segueix sent-hi, ella se sent forta. Segueix caminant i esdescobreix canviada, diferent. Massa petita i massa granal mateix temps, confusa i alegre com una ona que esmou al compàs del vent. Comença a conèixer què és fer-se gran, què és sentir, què és estimar: estimar-lo a ell. Ellla fa feliç, la fa sentir especial. Junts corren pel camí de lacosta, descobreixen llocs increïbles, experiències apassio-

203


nants i per primer cop saben què és de veritat sentir l’a-mor. Aquell amor que mai mor, que et fa aixecar cadamatí i et convenç que formes part d’alguna cosa. I a poca poc sent com la mà d’ell subjecta la seva. La mà del pri-mer moment ja no hi és, la pot sentir dins seu però sapque ja és prou gran per caminar sola acompanyada de lapersona que ara és la més important de la seva vida. I elsol del migdia acarona el camí de la costa, indicant l’equa-dor del dia. Amb les mans agafades recorren tots elsracons on hi poden trobar records, somriures amagats iriures inesperats. I a poc a poc, sense gairebé adonar-se’nanirant sentint mans petites que subjecten les mans delsdos. Mans que volen que les guiïn i que els fan sentir parei mare. Quatre figures agafades corren pel camí de lacosta. Una família que comença a notar el sol de la tarda.Els ulls blaus segueixen recorrent tot l’oceà amb la matei-xa il·lusió del primer dia. I un altre cop són només dosrecorrent el camí. Les mans que abans els agafaven ja hancrescut, són lliures, ja poden volar soles i formar el seupropi camí. La parella es mira amb el mateix amor desempre tot i notar algunes arrugues a la cara. Arruguesque els fan sentir que el camí es comença a acabar, els fanrecordar tot el que han viscut i els fan feliços de fer el quehan fet. Un cop fort a les pedres de l’espigó, volen lesgavines. El vespre ja governa al camí de la costa. El solcomença a marxar i amb ell ha marxat l’amor de la sevavida. Li ha deixat anar la mà per sempre. La dona plorallàgrimes que cauen dels seus ulls blaus que ja no espoden moure amb la mateixa força de les ones que esrebel·len contra les pedres. Clava la seva mirada a l’horit-

204


205

zó pensant en ell i per primer cop es nota sola, sense capmà que li doni empenta per seguir endavant com aquellailla que hi ha ea mig del mar.

Nit d’estiu, nit clara. Uns ulls blaus travessen l’horit-zó amb la mirada buscant somnis perduts, il·lusions tren-cades, sense tenir res clar. Dits prims que filtren l’aire i labrisa marina, l’aire que fa volar els seus cabells blancsamb les ones del mar. Delicadament tanca les parpelles,la nit ja domina l’horitzó. Un gran camí recorregut, elcamí de tots i de ningú, únic per cada persona que elrecorre. La dona reposa suaument a la llum de la lluna,esperant, sap que el seu camí ja s’ha acabat.


206

El MediterraniBerta Boter (Segon Cicle de Secundària)

Escola Betúlia (Badalona)

Avui no sé què em passa, em costa respirar, la mevasang, que abans estava formada per milers de peixos decolors que em feien pessigolles nedant en el meu interior,és pobra, en tinc poca, fa tant de temps que els homes mela van traient que d’aquí a poc ja no me’n quedarà. Alprincipi jo tenia un munt d’artèries, de venes; eren elsmeus esculls, els meus coralls, les meves algues... peròara, on són? En quin lloc poden refugiar-se? On sónaquells temps on vivia amb vitalitat, aquells temps joves,on són...? Em recordo jove, alegre, vital, mai he tingutmolt mal geni però de vegades... a vegades m’enfadava illavors apareixien aquells dies de tempesta, aquelles ona-des de passió. Sempre he estat un mar tranquil, m’agrada-ria que els nens juguessin amb la sorra transparent i bus-quessin totes les meves riqueses que els embogien. Lesseves rialles m’alegraven cada matí, a cada despertar. Araels nens ja no hi són i si hi són, ja no em respecten, sim-plement m’embruten, em menyspreen. Cada matí emdesperten les sirenes dels vaixells que vénen a buidar-meo a omplir-me de les deixalles dels homes. El meu inte-rior s’està omplint d’objectes i líquids que van causant lameva malaltia, és per això que em costa respirar, és peraixò que em falta vida.

El vent, el meu vell amic, company sense igual,aquell a qui li explicava tot, també se n’anirà, perquè coma mi, els homes també em maltracten. Màquines, fàbri-ques, a tots ens fan mal.


207

És que no ho veuen que les meves aigües ja no són deel que eren? Aquelles aigües cristal·lines s’estan conver-tint en un abocador. EM MORO. Si jo pogués parlar,reclamaria la meva vida, faria el que fos perquè m’escol-tessin, però ells em veuen com a res, simplement com aaigua, allà al mig, sense cap utilitat. Demano auxili per-què encara tinc l’esperança que algun dia algú m’escolti,em tornin la vida i pensin que sense mi, el Mediterrani,ells tampoc podrien viure.


La seva miradaSara Martínez (Batxillerat i Cicles Formatius)


El primer que vaig poder apreciar va ser la brillantordels seus ulls a través de la finestreta opaca del vagó.L’impuls inicial va ser el de desviar la mirada, no fos casque s’adonés, no només que l’havia vist, sinó que hi haviaparat atenció; encara més, que m’havia meravellat. Aixídoncs, em vaig afanyar a mirar cap a una altra banda. Eltemor i la curiositat es confonien d’una manera que,només ara, passat el temps, sóc capaç de descriure. Creiai crec fermament que no és cert que les coses fascinantsnomés succeeixin als altres, els que triomfen, mentre tuet quedes parat darrere el mirall de la indecisió. La sort ésde qui la busca i jo, després de tant de temps, per fí, l’ha-via trobat. Amb el cor bategant d’emoció i de neguit, vaigobservar, dissimuladament, com la noia dels ulls brillantss’eixugava el rostre amb un mocador. Vaig descobrir ales-hores que el que, a primera vista, m’havia semblat res-plendor, un miratge d’il·lusió, no era res més que unreflex d’una llàgrima desolada.

Vaig voler abalançar-me allà on era ella per dir-li queno estava sola, que, tot i desconèixer el motiu de la sevaaflicció, no em separaria del seu costat i li oferia el meusuport incondicional. En comptes d’això, però, vaig exa-minar-la tot esperant un senyal, per imperceptible quefos, que indiqués algun canvi en el transcurs dels esdeve-niments; vaig estar observant-la durant uns segons que, ami, em van semblar hores. Mentre jo seguia submergit enels meus pensaments, es va aixecar lentament, vacil·lant.

208


Els seus ulls reflectien la innocència d’un nadó, la trans-parència d’un diamant, l’expressivitat d’un actor i l’horrord’algú que s’ha vist cara a cara amb la mort. Vaig suposaraleshores que la seva parada seria la que venia a continua-ció i, com impulsat per un acte reflex, la vaig seguir.Encara ara em pregunto moltes vegades com hauria estatla meva vida si no hagués agafat aquell tren, si no m’ha-gués adonat d’aquella presència màgica o si m’haguésmancat decisió per obeir el meu instint. Per un cop, emvaig permetre de ser inconscient i vaig seguir els passosper l’andana, mentre el meu rostre envermellia en adonar-me de la bogeria que estava fent. Però ni aquesta sensacióni cap altra no va ser capaç de deturar-me ni de desfer elsmeus passos: vaig caminar, decidit, darrere d’aquella quem’havia il·luminat amb la mirada.

No recordo quant de temps vaig passar perseguint lallum poderosa i estranya dels seus ulls. Potser van serpocs minuts, detinguts en un temps i en un espai tanirreals com màgics. M’empenyia una força sobrenaturalen saber que, cada petjada, m’acostava més a ella. Per fi,es va parar davant de la porta d’un petit edifici.

Em vaig deturar davant de casa. Em sentia més segu-ra que unes hores abans, quan havia intentat per primeravegada interpretar aquella escena gairebé impossible.“Pensa en un moment trist”, m’havia dit la professora deteatre, “però no recordis aquell instant; el que has d’inten-tar és reviure el sentiment de tristesa”. No sabia per quèem costava tant experimentar aquesta sensació. Era comsi, en moments en què em sentia naturalment feliç, el sen-timent de tristesa desaparegués de la meva memòria con-vertint-se en una idea abstracta, imprecisa i desconeguda.Però la vida també té les seves ironies. Tot pensant com

209


em costava de canalitzar i de mostrar la pena, em vaig sen-tir completament buida i va ser per això que vaig aconse-guir que una llàgrima, no tan sols inundés el meu cor, sinóque s’acabés reflectint al meu rostre. Havia d’interpretaruna escena en la qual el meu personatge havia d’escollirentre viure renunciant als seus ideals o morir. A poc a pocem vaig anar impregnant del sentiment d’impotència, depor i de desconsol que envaïen la dona que representava.I... ara sí: podia posar-me a la seva pell, fer que ella i jo fós-sim una sola persona, compartir amb ella pors i desitjos.Ara sí que em sentia amb força per continuar endavant.

Emocionada, m’imaginava un futur prometedordavant meu i això m’omplia de joia. Tot el que seria lameva vida depenia d’aquesta llàgrima que havia aconse-guit arrencar-me del fons del cor. Però uns ulls posats almeu clatell em van despertar del somieig i em van fer tor-nar a la realitat. Em vaig girar i vaig veure una personaque em mirava amb un interès inusitat.

—Ho..hola —va poder articular per fi.—Qui ets, vols alguna cosa?—Volia confessar-te que tens els ulls més preciosos

que he vist mai, que brillen d’una manera especial, quem’han aconseguit encisar-me.

—Els meus ulls? —no m’ho podia creure.—Bé, la teva mirada, tan transparent, tan sincera...—Sé que ara no m’entendràs, però és impossible que

t’hagis enamorat d’una mirada que no és del tot real, queno pertany a mi només.

Certament, no la vaig entendre. Tan sols sé que, enuns segons, el meu món que acabava de crear es va enfon-sar sota els meus peus. Vaig comprendre que les emo-cions eren una realitat tan màgica com efímera.

210


211

El destí al parc del LaberintThaïs García (Batxillerat i Cicles Formatius)


Explicat per en ToniVam arribar al parc cap a dos quarts de cinc. La meva

idea d’anar-hi només era una excusa per estar més tempsamb ella, l’Adriana. Em sentia distanciat, potser la ques’allunyava era ella, suposo que només volia comprovar-ho. Pressentia que el destí ens guiaria en la nostra vida apart d’ara.

Vam arribar a l’entrada del laberint, l’Adriana no esta-va amb mi, almenys mentalment, ho sabia. Les seves res-postes als meus “m’estimes”?, no m’havien fet el pes,suposo que un “sí” amb aquell somriure... no era el queesperava, com a mínim en la situació tan crítica en quèens trobava la nostra relació. Per mi era una dels moltssenyals per deixar-ho córrer.

Continuàvem en el mateix lloc.Un guia ens havia repartit un cabdell de llana, vaig

veure la seva mirada, la de l’Ardriana, com dient: “Oh,que bé, una excusa per estar junts, un fil que ens uniràtot el camí... (to irònic) amb una mica de sort em perdo”.Ho veia en els seus ulls.

En un moment tot va canviar, el vaig veure o, millordit, el va veure ella. Vaig seguir la seva mirada, era enCarles, el seu estimat ex, el qual sempre havia pensat queno havia oblidat, això només era un senyal més. Em vadonar la mà i a ella li va fer dos petons. Va iniciar unaconversa, encara que no sé què va dir. Estava capficatpensant en com fer-lo desaparèixer del meu davant.


Vam iniciar el camí pel laberint, l’Adriana conduïa elfil al meu davant. Tenia la sensació que havíem passatunes quantes vegades pel mateix lloc, m’era indiferent,m’encantava arribar a la cantonada d’un passadís i que fesla volta i em fes l’ullet... Va haver-hi uns minuts en quèno la vaig veure, va tibar massa el fil; anava massa depressa. Quan no vaig poder tibar més el fil, em vaig tro-bar el fil tallat. M’havia abandonat, potser era amb enCarles, no ho sé...; vaig arribar al centre, on hi havia elsbancs, els vaig trobar parlant. Me’n vaig anar —esperavaque no m’haguessin vist— i vaig arribar al final del labe-rint.

No podia suportar saber que estaven junts i quel’Adriana acabés el recorregut sense mi. Vaig tornar, lavaig separar d’ell, el vaig començar a colpejar, no elsuportava, era un obstacle en la meva relació. L’Adrianaplorava, em deia que m’estimava, que parés, em vaig que-dar impactat, el vaig llençar a terra sagnant.

Vaig llençar el fil, el símbol de la nostra relació, vaigsentir que res tenia sentit, em sentia totalment inútil, novaig gosar mirar-li a la cara, vaig acabar el camí del labe-rint sol, un altre cop, sabia que no tornaria, ni al parc, nia veure-la.

Explicat per l’AdrianaEn Toni em va proposar anar al parc del Laberint.

Sabia que les coses entre nosaltres no anaven bé i potserpensava que travessar el parc junts ens ajudaria. Ens vamtrobar en Carles, vaig veure la cara d’en Toni, em sentiaculpable.

Sempre em feia sentir culpable amb els seus comen-taris insolents i les seves mirades, com si no sentís res cap

212


213

a ell i fos indiferent sobre mi i el que passava entre elsdos. Jo no era la culpable d’aquesta situació, ho sabia.

Li vaig llençar indirectes per què se n’anés; crec queen aquell moment en Toni només hi era físicament, laseva ment ja no era amb mi.

Em va preguntar com a mínim trenta vegades si l’es-timava, no podia suportar sentir que no em creia quan lideia que sí, com si li hagués de demostrar a cada momentel que sentia.

Comprenc la seva inseguretat, encara que ni la com-parteixo, ni la mereixo. He escoltat molts cops que elsinfidels són molt insegurs amb la seva parella, perquè pen-sen que fa el mateix que ells; jo no n’era d’infidel, ell sí.

Vam iniciar el camí del laberint, jo anava al davant. Alcap d’una estona vaig veure un forat en una de les parets,el vaig travessar i al cap d’uns minuts em vaig trobar sola,amb el fil tallat, suposo que es deuria tallar quan vaig tra-vessar el forat. Vaig conduir fins al centre del laberint iem vaig trobar en Carles tot sol. Vam començar a parlar,sobretot d’en Toni. En Carles no es posava gelós, em vademostrar que havia superat la ruptura. Al cap d’unaestona va arribar en Toni, el va apallissar, li vaig dir queparés, que l’estimava... va parar i se’n va anar.

Suposo que el trencar-se el fil en dos va ser un seny-al, un de tantes, però que va simbolitzar un camí trencaten dos, el qual continuaríem però cadascun pel seu camí.

Només me’n volia anar i fer un últim tros del laberintsola, no el volia acabar amb cap persona què no fos enToni. No el vaig veure mai més...

Sempre he cregut que el destí ja estava escrit, que elsdaus havien estat llançats just abans de començar el tra-jecte del laberint, quan ens van repartir el cabdell.


214

Això ja no té solució, el parc del laberint va ser unabans i un després a la meva vida, ja no va ser el mateixa la meva vida. Per les nits somio que mai hi vàrem anar,que les coses continuaven igual entre nosaltres. Els mal-sons encara continuaven, encara que suposo que algundia desapareixeran per complet.

Només havíem de creure en els senyals i seguir-los,això ens va portar al final de la nostra partida.


Vol cancel·latGabriel Romero (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut Damià Campeny (Mataró)

—Aquí té la seva targeta d’embarcament, senyor... DaSilva —deia l’hostessa de terra, amb un somriure postísmentre feia córrer la cinta de l’equipatge.

Ambrosio Da Silva va agafar els papers que l’hostessa liallargava, sense donar cap altra resposta i ocultant gran partde les faccions rere unes amplies ulleres de sol. Tot seguit esva enretirar a una àrea de descans de l’aeroport internacio-nal de Lisboa per fer temps. Havia arribat amb prou tempsde precaució. Disposat a esperar fins a l’hora planejada,Ambrosio va agafar el seu Alcorà de la bossa de mà.

Passats quaranta minuts, va aixecar-se i es va dirigirals serveis de la terminal C. Allà va trobar tres homesmés, un empleat de neteja entre ells. En veure’l van fer-seun gest. En el moment que els altres dos homes haviensortit, l’empleat de neteja va disposar tres ampolles deproductes higiènics sobre una pica.

—Allah’u akbar —va dir.—Al·là és gran, germà —va respondre.L’empleat de neteja va sortir del servei i va fer un

senyal per la ràdio. Tot seguit, va bloquejar el pas ambuns senyals i va començar a fregar el terra de l’entrada. Dela bossa de mà, Ambrosio va treure una petita capsa. Hiportava un equip de productes de maquillatge. Va comen-çar a demacrar la seva imatge remarcant les arrugues,enfosquint les ulleres i aplicant-se unes gotes de clor perenvermellir-se els ulls. Aleshores, un home amb unamaleta va entrar als serveis.

215


216

—Vostè és l’escollit —va dir el nouvingut, denotantgran admiració.

Da Silva es va limitar a assentir. L’home li va entregarun paquet. El seu contingut no era cap misteri. Unessabates ortopèdiques del seu número i unes peces quesimulen la forma d’uns peus atrofiats per posar a sota elsmitjons. Ambrosio es va asseure en una de les tasses perposar-se-les, mentre l’home obria el maletí. Dins, hi haviael conjunt de barres metàl·liques buides. L’home les vacol·locar sobre el terra i va extreure uns contenidors allar-gats de color negre. Va recollir els envasos deixats perl’home de la neteja i va omplir els contenidors amb el seucontingut. Quan Da Silva havia acabat de posar-se lessabates ortopèdiques, l’home desplegava unes rodes. Vamuntar la cadira de rodes en molt poc temps i amb moltaprecisió, demostrant la traça que tenia. La cadira disposa-va d’un sistema hidràulic per plegar-se. Un cop bloqueja-da, l’home va substituir les bombes d’aigua per les noves,amb un contingut molt més sinistre que òbviament noera detergent: nitrometà, molt utilitzat a la industria, quebarrejat amb la dinamita d’etilè en pols amagada a la cam-bra encoixinada de les sabates ortopèdiques produïa unareacció altament exotèrmica. És el que s’anomena unexplosiu binari.

Deu minuts més tard, Ambrosio es dirigia sobre rodescap al primer control aeoroportuari. No era pas el primercop. Da Silva, com a activista d’Hamas, ja havia passatarmes i altres articles pels controls sense gaire dificultat.Com estava previst, un quart d’hora més tard, es trobavaprenent un te calent envoltat pels Duty Free.

El segon control no anava a ser tan fàcil. Des de l’11-S havien augmentat considerablement les precaucions,


però els últims intens fallits els havien fet extremar enca-ra més. Aquella escòria capitalista no els ho posaria fàcil.

Era l’hora. Un cop destravada la cadira, l’activista vadirigir-se a l’oficina d’atenció al viatger per sol·licitar unassistent de la US Airways. Un home jove carregat d’ale-gria natural, bonifaci, el va atendre. Va demanar-li que elportés fins al control pels vols amb destinació als EstatsUnits. El terrorista es va treure les ulleres per mostrar elseu aspecte malaltís. Sabia que els nord-americans erendesconfiats, però que tenien un gran sentit del deure ambles persones malaltisses. Tot i la gran multitud que estavaesperant per passar el control, l’assistent va aconseguirque el deixessin posar-se al principi de la cua.Efectivament, va rebre un tracte cordial i comprensiu delsnormalment esquerps revisors. En passar la bossa de mà,ningú es va adonar de la navalla oculta a l’Alcorà.Igualment, els contenidors de nitrometà van ser confosospels originals. Amb gran control, van demanar-li ques’enretirés les sabates, ja que el reglament era molt estric-te. Els revisors es van horroritzar en veure l’estructurainforme dels seus peus. Per descomptat, la pols catalitza-dora va passar desapercebuda. Ja ho havia aconseguit:estava a dins. Només faltava tornar als serveis. Va infor-mar al seu confiat assistent de les seves molèsties, acon-seguint que aquest li proporcionés un espai privat. Allà vapoder estirar les cames, va dipositar l’explosiu en unesampolles d’aigua mineral que havia adquirit en unamàquina expenedora per un preu desorbitat i va reomplirles bombes hidràuliques amb aigua. Ambrosio se sentiaconfús. Portava molt de temps planejant aquella operaciói ara arribava el moment decisiu. En breus moments estrobaria amb Al·là, qui segurament el rebria amb grans

217


honors pel seu sacrifici. No obstant això, deixava moltescoses enrere en aquell món imperfecte i corrupte. En sor-tir de la cambra, va demanar al seu assistent que el por-tés a la porta d’embarcament.

A l’hora d’embarcar, va tenir el privilegi de ser delsprimers d’accedir al finger. Ja es trobava a bord del Boeing767, vol US 9845

A la tercera hora de vol, Ambrosio Da Silva va decidirexecutar el número final. Va observar amb menyspreu laresta de viatgers. Tots ells portaven una vida de consu-misme i ceguesa espiritual. Les seves ànimes estaven cor-ruptes, Da Silva ho sabia. Immersos en un món de consu-misme i corrupció, des de les seves còmodes llars i la pro-tecció que els oferia el seu govern, eren aliens a la terri-ble realitat del món. Però ara el govern havia fallat, i ellels faria pagar les seves culpes. Va fixar-se en tots, des dela dona encinta a l’octogenari que llegia el USA Today,passant per uns bessons que no devien de sumar més desetze anys entre els dos. Tots ells pagarien en nom d’Al·là.

Al servei de l’aeroplà va preparar el paquet explosiu.Només calia detonar-lo al nivell de les ales per asseguraruna expiació total.

Ja no necessitava la disfressa. Va desfer-se de les incò-modes sabates i va posicionar-se al punt de detonació. Elfinal de la seva carrera com a activista estava a punt definalitzar. Havia començat com a mercenari, executantalguns encàrrecs de l’organització fins a veure la llum i vadecidir integrar-se a les seves files. Havien estat moltsanys de dedicació, que arribarien al seu zenit només enprémer el polsador. Però la confusió el va assaltar. Nocreia que una mort tan ràpida com la que els esperava fosla millor opció. Però, en aquests moments una dona va

218


adonar-se de les seves intencions en fixar-se en el volumocult sota la camisa.

—Aquest home té una bomba!Ambrosio es va sobresaltar i va intentar detonar l’ar-

tefacte davant la sobtada reacció dels passatgers. Però elpolsador es va encallar: era nou. Va tornar a intentardetonar-lo, quan dos homes van abalançar-se sobre ell.Com a veterà que era, els va rebutjar sense dificultats. Vadesembeinar la seva navalla i va contraatacar, infligintuna greu ferida a un dels atacants. No obstant, un terceratacant amb una tonificació muscular considerable vaafegir-se al combat. D’un brutal cop de puny va abatre elterrorista. L’impacte va trencar-li l’arc supraciliar, succio-nant-li el feix de vasos parietals. En els seus últims ins-tants de vida, Ambrosio Da Silva no va poder més quedemanar perdó a Al·là pel seu fracàs.

219


Vallès Occidental

VallèsOccidental

221

El tempsMontse Batlle (Primer Cicle de Secundària)

Institut La Vall (Bellaterra)

Voldria fer una reflexió sobre un tema que semprem’ha fascinat i que em supera: el temps.

Quan ens referim al temps, ens poden suggerir tantespreguntes i dubtes com: què és exactament? O per exem-ple quan diuen que el temps corre, però... a on va? i...d’on ve?

Hi ha diferents opinions i diverses definicions sobreaquest tema que no t’aclareixen realment el que significa.

El temps és un gran misteri que ens afecta a tots icadascun de nosaltres. També podríem pensar: som nos-altres que tenim temps? O és el temps que ens té a nosal-tres en una gàbia imaginària de la qual no podem esca-par? Hi ha gent que també pregunta si el temps existeixo és fruit de la imaginació humana.

Els homes hem creat una forma de mesurar el tempsper tenir noció del moment en què ens trobem. Al prin-cipi hi havia rellotges solars, de sorra, després van aparèi-xer a d’edat mitjana rellotges mecànics i van anar evolu-cionant fins als rellotges que tenim ara en l’actualitat.

També vaig llegir un article del diari que la única cosaque posseïm en aquesta vida transcorre en un temps i peraixò l’hem d’aprofitar.

La nostra vida transcorre en un temps determinat,comença i acaba. Al llarg d’aquesta, hem de donar moltsfruits, com en un arbre que neix, creix, floreix i dóna fru-its. Hem de donar-nos als altres.

D’aquesta manera tenim assegurat que hem aprofitataquell temps que ens han donat.


222

Avui dia, a la gent li fa falta temps per fer tot allò quetenen plantejat en les seves agendes, viuen sobrecarregatsde coses i no paren mai, viuen estressats pensant en elque hauran de fer després o en el futur proper.

Fins i tot hi ha gent que s’estanca en el passat i noavança, i no s’adonen de la sort que tenen de poder viureen el present, de viure el dia a dia, aquell moment únic,una posta de sol, una bonica música de ràdio, una tardaamb la persona que més estimes, fins i tot moments desoledat, tristesa, de silenci i de reflexió en els quals tenstemps de meditar sobre la teva vida. La gent no pensa queaquests moments són molt importants, no els valora,pensen que aprofiten més el seu temps de vida amb totesaquelles activitats que són només plaer i no omplen elcor, i això fa que no siguin feliços.

Parlar del temps m’ha suposat un gran esforç ja queels homes no tenim gaire clar el que realment vol dir elterme “temps”, però crec que ha valgut la pena.


El camí dels ametllersAnna Magem (Primer Cicle de Secundària)

Escola Sant Nicolau (Sabadell)

—És aquí, pari!—Pari, pari aquí!Ho sabia, n’estava segur. Era per aquí. Les olors són

les mateixes, el paisatge no m’és indiferent.Aquest camí de pedra... Ha de ser aquí.L’home que conduïa el cotxe va aturar-se de cop. Vaig

agafar la motxilla i vaig baixar.Tenia tantes ganes de tornar, i alhora tanta por...Vaig començar a caminar per aquell camí de pedra i a

cada passa les sensacions es barrejaven amb els records.La casa, la seva olor, la porta que donava al porxo sempreoberta, el soroll del mar en picar contra les roques ambforça, la llum del far, la música del violí de l’avi, les florsde l’àvia, l’olor dels llençols nets...

El camí s’anava fent dur i pesat. Cada vegada elsrecords es feien més clars i nítids.

Vaig cordar-me la jaqueta i em vaig lligar bé la bufan-da, feia fred.

Sabia que estava a punt d’arribar, podia veure el far.Em feia tanta il·lusió tornar a aquella casa, però alho-

ra respecte perquè sabia que ara estava buida, els avis jano hi eren.

Mai havia oblidat aquells estius feliços, despreocu-pats, quan encara era un nen, quan la vida encara eragenerosa amb mi; com ho enyorava...

I els ametllers? Havien d’estar molt a prop, podia sen-tir l’olor de les seves flors...

223


224

Vaig veure un rètol que deia “Camí dels ametllers”. Jahi era, en aquell moment vaig tenir ben clar que no empodia fer enrere. Els ulls se’m van omplir de llàgrimes.

Vaig passar el camí dels ametllers com tantes vegadesho havia fet tots aquells anys. Els arbres ja em van deixarveure la casa. Ni el vent ni les tempestes havien aconse-guit fer malbé aquella fusta vella i forta.

Per què em van separar d’allò que tant estimava?Vaig treure les claus de la butxaca, les mans em tre-

molaven. Amb una mica d’esforç vaig aconseguir obrir laporta, grinyolava molt fort. De seguida em vaig adonarque havia fet bé de tornar. Com podia tenir por si això eracasa meva?

Vaig estar una bona estona observant cada racó. Lallar de foc, les fotografies, el violí i el piano...

Tot era allà com si no hagués passat el temps.Em va venir al cap la conversa que vaig tenir al porxo

amb l’avi el dia abans de marxar:—Per què haig de marxar? Jo estic bé aquí amb vos-

altres, no entenc per què els pares volen anar tan lluny...—Els pares necessiten feina i des de ja fa molt de

temps aquí no n’hi ha. El teu lloc és el seu costat. Heu decomençar una nova vida en un altre lloc on hi hagi unfutur per a tu.

També recordo l’última vegada que vaig passar pelcamí dels ametllers, sense mirar enrere, sense dir adéuamb la mà als avis, mirant a terra, pensant que no torna-ria a veure la casa, no tornaria a sentir la seva olor, laporta que donava al porxo sempre oberta, el soroll delmar quan pica contra les pedres amb força, la llum del far,la música del violí de l’avi, les flors de l’àvia, l’olor delsllençols nets...


225

Vaig decidir quedar-me i no tornar a marxar mai més.Si algun dia em busqueu, ara que la tristesa ha fugit

de dins meu, només heu de buscar la casa de fusta delpenya-segat passant pel camí dels ametllers.


La meva imaginacióMarc Marsellach (Primer Cicle de Secundària)


La imaginació és una bona qualitat humana. Amb ellahe pogut anar creant, al llarg de la meva vida, dins el meucap, éssers fantàstics com el definitiu A//98X, el doctorHorror, el doctor Clos, el capità Veloç... i molts altres.També he creat altres éssers però més reals, perquè ima-gino que es poden fer amb barreges de cèl·lules reproduc-tores aconseguint híbrids de diferents gèneres, estèrilsperò immortals a l’aigua, com per exemple l’àngel negre,el gegant marí, el diable... Amb la meva imaginació hecreat també terres i planetes, com, per exemple, el LotusCristal·lus i el planeta Pa.

Dins la meva imaginació penso en plats i pastillesenergètics amb proteïnes, la salsa mundial de doble úsque conté tots els picants del món, serveix per reanimari també per a la gent a qui li agradi el menjar picant,begudes amb totes les fruites del món i una bona pizzaformatgera barrejant tots els tipus de formatge que exis-teixen, que té molt de calci i que va molt bé per als avisque en necessiten. Tot plegat molt saludable per a tothomi, a més a més, una autèntica delícia.

He pensat també que, a part de la gastronomia, hemde millorar l’oci imaginant coses divertides i que no per-judiquin la vista com els laberints d’estratègia i mini ten-des. També he intentat imaginar acudits, però són moltdolents!

Una vegada vaig imaginar que es poden morir éssersestimats com la meva mare, però ella em va dir que no

226


227

patís, que per això pensa que encara falta molt temps, emva dir que somniar que algú es mor diuen que li allarga lavida, i jo espero que sigui així perquè no suportaria lapèrdua de una altre ésser estimat a l’any.

Ara imagino altres plans per al futur perquè la pobre-sa s’acabi, hi hagi justícia i acabi el canvi climàtic. Hemde ser més respectuosos amb el medi ambient i en el meumón imaginari utilitzem energies naturals que no conta-minen la terra i no utilitzem energia nuclear perquè elsresidus els llencem en bidons al mar i així només aconse-guim contaminar la terra i nosaltres mateixos. Imaginoque si continuem contaminant el planeta haurem deviure sota la cúpula gegant fins que aquesta deixi d’agu-antar el pes de la contaminació global, però si fem cas delmeu pla, aniríem molt millot. Quan torno a la realitatpenso que alguns projectes que he imaginat es poden dura terme: primer puc estudiar una carrera a la universitatper inventar fonts d’energia alternatives i noves tecnolo-gies i començar a treballar per un futur que jo vull millo-rar, i aconseguir un món en pau, sense fam, sense pobre-sa, sense guerres, amb feina per a tothom, tenint fe quepodem continuar endavant i qui sap si amb les noves tec-nologies aconseguim establir connexió amb vida aliení-gena i ens hi podem comunicar. Us ho imagineu?

Si fos així, i tot això que imagino es realitza, imaginotambé que tindré un final feliç i si tinc fills espero quetinguin, a més d’un gran cor, també una imaginació.


L’estacióÒscar Vera (Segon Cicle de Secundària)

Col·legi Claret (Sabadell)

Era un dilluns a dos quarts de nou del matí. L’andanas’omplia progressivament de persones que buscaven eltren que volien agafar. Algunes arribaven tard, altres esperdien en la immensitat de l’estació o no sabien quintren agafar i d’altres anaven saltant d’un tren a l’altre inde-cisos fins que aquests marxaven i l’individu en qüestió esquedava espatarrat al mig lamentant-se sonorament. Noobstant això, hi havia persones que sí que aconseguienagafar el tren a temps. Aquelles persones semblavenenvaïdes per un estrany sentiment que jo fa tant de tempsque no sento que ni recordo com és. Es respirava el fre-nesí a l’aire, l’atrafegament, la desesperació..., però joestava tranquil. Assegut al terra, al racó sud-oest de l’an-dana, on a l’hivern em resguardava del potent vent àrtic ia l’estiu bufava una dolça brisa salinitzada, no esperavacap tren. Sempre era assegut allà, des d’on observavasilenciosament com l’eixam diari de persones corria fre-nèticament d’un cantó a l’altre buscant i perseguint trensque anaven i venien.

Encara me’n recordo, més vagament, de quan jo eraun d’ells. Com totes aquestes persones que jo ara obser-vo, jo també vaig entrar un dia a l’andana desorientat icorrent cap a tot arreu. Vaig trigar uns anys, però al finalel vaig veure. El tren que estava buscant. Aquell amb elque somiava des de feia tant de temps. Hi vaig entrar d’unsalt, eufòric, sentint aquell misteriós sentiment que noaconsegueixo recordar. Un cop vaig ser dins, però, van

228


229

començar els dubtes. És realment el tren que vull agafar?L’hauria d’agafar ja, o hauria d’esperar? Potser que me’ltorni a mirar... Vaig baixar del tren un moment per asse-gurar-me que era aquell el que havia esperat tan detemps. Va ser llavors quan amb els ulls com plats i plensde llàgrimes vaig observar com les portes del tren es tan-caven i aquest emprenia el seu trajecte sense mi. Els dub-tes i la inseguretat em van fer perdre allò que tant detemps havia esperat.

Des d’aquell moment molts trens havien passat perdavant meu, trens que qualsevol persona agafaria sensepensar-s’ho dos cops. Però no jo. El meu tren havia mar-xat per no tornar mai i jo m’havia quedat allà, on totes lespersones escullen el seu tren, el seu destí, i segueixenendavant. L’estació no s’aturava, cada dia arribaven méstrens i més persones però el temps no passava per mi. Jano tenia destí, no tenia rumb, no tenia tren, no tenia res...


SolsAlbert Rico (Segon Cicle de Secundària)


Un altre cop, el vaig veure sortir de casa amb les sevesorelleres i els seus cables penjant, com cada dia. Jo li feia fes-tes, però no em feia cas. No mirava enlloc, més aviat sem-blava absent, a la lluna. Tenia una expressió buida els ulls,no em feia mai cap ganyota amb la cara i gairebé ni em veia.Des que em van abandonar, la sort semblava haver-me giraten contra meva. Tanmateix, jo no em rendia. L’esperava cadadia al seu portal, i l’acompanyava fins a l’escola.

Al cap d’uns dies, un matí em va veure. Jo esperava queem digués alguna cosa, però tot el que em va dedicar va seruna ganyota de pomes agres. No hi havia fàstic en els seusulls foscos sinó, senzillament, buidor. Aquella buidor que elcaracteritzava i que em feia tant de mal. L’ànima em vacaure a les potes, però no em rendia:el vaig seguir fins a l’es-cola. Ell s’apartava de mi, com si li fes fàstic que anés el seucostat, com si li fes vergonya que la gent el veiés amb mi. Totel viatge es va fer tens. Quan vam arribar a l’escola, me’nvaig alegrar. Vaig fer mitja volta i vaig tocar el dos.

Aquell matí vaig veure un gos que semblava abando-nat, amb una orella torta, pèl-roig, silenciós, brut, pudenti fastigós, tinyós, ple de puces i de paparres, que em mira-va. Tenia la cua torta i els ulls profunds i foscos. Vaigdedicar-li una expressió de fàstic amb els llavis, sense dei-xar que aquella cosa peluda em destorbés i em fes perdreel fil d’aquell rap que estava escoltant amb els walkmans.Durant tot el viatge me’n vaig apartar el màxim que vaigpoder, oerò aquella mala bèstia semblava obstinada a

230


encomanar-me alguna cosa. Vaig arribar a l’escola. Vaigpujar a la classe, vaig penjar la motxilla i em vaig posar ajugar a la PSP durant totes les classes del matí: m’haviencomprat tres jocs nous i, com sempre, els meus compa-nys es van quedar bocabadats. Quan se’n van cansar, ensvam quedar sol, jo i la meva PSP.

Vaig esperar-lo a la sortida de l’escola. Al migdia el vaigveure sortir-ne amb les orelleres i un artefacte negre i bri-llant que es mirava amb molt deteniment. Com cada dia,anava sol. Vaig mirar els altres nois i noies que semblaventenir la mateixa edat que ell. Ningú no li deia res, sinó queanaven en grups nombrosos, fent petar la xerrada i rient.Cap d’ells semblava adonar-se de la seva presència.

Vam anar cap a casa i ell no va aixecar els ulls de l’ar-tefacte en tot el viatge. Només quan vam arribar a casa sevava treure’s del davant allò que el tenia tan captivat, per aga-far les claus, i em va mirar. Va fer aquella cara del matí i vaentrar a casa d’una revolada. Jo, per la meva banda, vaiganar a buscar alguna cosa per menjar, i vaig trobar un entre-pà de pernil dolç a terra. Hi havia un colom que, movent elcap endavant i enrere, seguia una trajectòria cap al meudinar. En veure que m’hi abraonava com un lleó afamat, vafugir ales ajudeu-me enmig d’un núvol de plomes. Vaig men-jar-me l’entrepà.

Al migdia, en arribar a casa, vaig veure el mateix gosdel matí. Vaig suposar que m’havia seguit tot el viatge, i livaig adreçar tota la gamma de paraules que anaven de mal-eït a pitjor. Sort que m’havia distret amb la PSP i la músicadurant tot el viatge. Vaig escapolir-me cap a dins de casa depressa per por que em seguís i entrés darrere meu.

Vaig marxar a la meva habitació i vaig fer les cosesessencials que es fan en arribar a casa: mirar el correu

231


electrònic, connectar-me al Messenger, jugar a algun delscent vint-i-tres jocs d’ordinador, a la PS3i a la X-BOX, nofer cas de la mare quan em crida per anar a dinar, dema-nar com és que ja és dimecres i encara no m’han donat elstrenta euros de setmanada, contestar a la mare i passejar-me per tota la casa amb calçat de carrer (segons diu elpare, ja hi ha una dona de fer feines que ho neteja).Després, a l’hora de dinar, vaig llençar les llenties a la pei-xera, la ,meva mare em va dir que era molt bufó i quecomençava a tenir caràcter i, tot seguit, vaig marxar peranar a l’escola sense dir-li ni adéu.

Al cap de poc, el vaig veure sortir de casa seva. Portavaun artefacte com el del matí però de color gris. Em va veure,va remugar alguna cosa i va posar-se a mirar aquell instru-ment estrany que el fascinava tant. Tanmateix, jo no sentiacuriositat per aquella maleïda cosa, sinó que estava méspendent d’ell. Vam estar caminant, ell amb els ulls guenyosel rectangle gris, ignorant-me, i jo al seu costat, content detenir companyia.

Les classes de la tarda eren un rotllo: mates i socials.Vaig copiar-me els deures de mates de la llibreta d’un tiomolt llest i, com sempre, li vaig donar cinquanta cèntimsde propina, cosa que em demanava a cada classe per dei-xar-se copiar. A socials, en canvi, no vaig fer els deures ivaig deixar que em posessin un zero. Total, si suspenia jaem presentaria a la recu, que era més fàcil.

Aquell dia a la tarda, el vaig esperar a la sortida de l’es-cola. Una noia em va veure i va fer un xisclet. Tothom es vagirar cap a ella, que em mirava a mi, i la gent de l’escola emva veure. Vaig fugir tan ràpidament com les potes em vanpermetre i em vaig refugiar a la cantonada. Aquella tarda noel vaig veure més.

232


El matí següent jo era, com un clau, al portal de casaseva. Se’l veia més nerviós que els altres dies: aixecava sovintels ulls de l’artefacte gris. Malgrat tot, m’ignorava igual-ment, cosa que em feia sentir igual de miserable que lesaltres vegades.

Aquell matí, a l’escola em van donar les notes. Envaig suspendre vuit. Era clar que no les podria pas recu-perar totes amb els exàmens extraordinaris de final decurs, ja que era el més de juny i no tenia temps d’estudiar.A més, em van dir que hauria de repetir curs. Després d’a-guantar els rotllos dels profes i les classes tan avorridescom sempre, me’n vaig anar a casa a dinar. No hi haviaclasse a la tarda. A la sortida, sentia comentaris dels meuscompanys: que si ho he aprovat tot, que si vols venir elcine, que si anem a dinar al Viena... A mi, però, ningú noem deia res. Vaig veure aquell gos que em mirava. Benmirat, ja no em semblava tan fastigós i repugnant. Vaig fercom si no el veiés i vaig anar caminant, però els ulls emcoïen. Veia els altres companys que s’allunyaven, rient ixerrant. Després, només els sentia, a la llunyania. Emsentia buit, els ulls em llagrimejaven, tenia mocs, lescelles se’m contreien, igual que la barbeta; no em notavaforça a les cames, que ja no em podien sostenir més.Aleshores, em va caure una llàgrima galta avall. Em vaigasseure al bordó d’una casa i vaig plorar en silenci.

Vaig veure’l plorar. M’hi vaig acostar i li vaig llepar lacara. Ell primer va fer un crit, però després em va mirar alsulls; jo vaig alçar les orelles, ell em va acariciar, primertímidament, després no tant, i finalment em va abraçar. Ensvam estar una estona així, molt junts, abraçats.

233


234

Asseguda sobre…Berta Cazorla (Segon Cicle de Secundària)

Escola Andersen ( Terrassa)

“Asseguda sobre aquest prestatge, ho puc veure tot;absolutament tot: la finestra, les cortines, l’armari, els lli-bres, una cadira, el llit. El llit, tan flonjo, tan càlid i aco-llidor, amb els llençols encara calents i les suaus mantesentortolligades entre elles... com voldria ser allí! Però no,aquells coixins esponjosos només són d’ella... ella, feta dedraps vells i cosida a mà de qualsevol manera; ella, abilla-da amb el mateix vestit descolorit i apedaçat; ella, ambbotons per ulls i llana per cabell; ella, la de les entranyesde cotó fluix. Ella, ella, i només ella, té dret a jaure allí; iella, només ella, té dret que l’abracin de nit, que la bres-sin dolçament i que hi juguin durant les llargues tardesde pluja.

En canvi, jo sec al prestatge; és fred, és dur, i està plede pols. Ningú m’acarona la cara ni m’amanyaga elscabells; em miren de lluny i somriuen. I llavors se l’endu-en a ella, a la nina de drap, a viure meravelloses aventu-res. I la porta es tanca, i la llum s’apaga, i ningú es recor-da de mi.”

“Embolicada entre els llençols, em miro les mans iem palpo el rostre; estic vella, arrugada i aspra. Els meuscabells semblen d’espart, les meves robes estan estripadesi tinc massa costures rebentades. S’obre la porta i s’encénla llum, i arriba la mestressa d’aquella cambra; com sem-pre, el primer que fa és aturar-se davant del prestatge

i admirar la seva magnífica nina de porcellana. I ella,amb els ulls plens d’un mal dissimulat orgull, li retorna la


235

mirada des dels seus ulls blaus de vidre; ella, dominant lacambra des del seu prestatge, regnant sobre totes lesaltres joguines de l’habitació; ella, amb la cara blanca,sempre jove, i els llavis rosats; ella, que sempre va vesti-da de blonda i seda fina; ella, la dels llustrosos tirabui-xons rossos; ella, la princesa del dormitori. Ella, ella, inomés ella, té dret a mirar-nos a tots des de les altures,amb visible menyspreu; només ella té dret a ser admiradai cuidada, protegida en aquella elevada prestatgeria detots i de tothom.

En canvi jo... ¡ què puc dir de mi! Seria pedant com-parar-me, fins i tot de lluny, amb ella; tan bonica, tan fina,tan elegant i tan fràgil... A mi tothom em tracta amb desí-dia, sense miraments; mai em pentinen amorosament elscabells, ni tampoc em canvien el vestit cada cop que entroben un de més bonic. L’única cosa que fan és endur-se’m de l’habitació per a joguinejar amb mi; i la deixen aella al càrrec de l’habitació. Ningú em somriu ni ningúem mira embadalit; només es fixen en mi quan el cotófluix surt d’entre les matusseres costures.”


236

A l’estacióEster Cañada (Batxillerat i Cicles Formatius)

Institut El Pinar de Nostra Senyora (Valldoreix)

Un lloc on les vides de la gent conflueixen i se separen…un lloc d’alegries , de penes, de saluts, d’adéus…

L’estació de Sants sempre estava plena de gom a gom,era una cosa a la qual en Josep estava acostumat. Cadamatí a les vuit baixava les escales mecàniques amb el seuvestit d’oficina i la seva maleta de pell. Cada matí com-prava La Vanguardia del dia i un paquet de cigarretesFortuna, i cada matí agafava el mateix tren per anar a latediosa feina, útil i beneïda que li permetia mantenir cadamés d’aquell any de crisi la seva família. Cada matí s’en-fonsava en la seva rutina de funcionari, casat i amb tresfills, de quaranta anys, estable, sense canvis. Mortalmentavorrit.

A la Júlia li encantava observar la gent que passavamentre esperava el metro. Cada tarda que podia, quantornava de la universitat, s’asseia en un bar de l’estació, imentre es prenia un Bitter Kas amb unes patates bravesobservava la gent que passava. Li agradava pensar compodien se les seves personalitats, quins serien els seusproblemes... El passatemps d’una bohèmia estudiant dePsicologia. “Vaja, aquest té la cara d’empipat... segur queha tingut un mal dia a la feina, o potser acaba de desco-brir que la seva xicota està amb un altre... no, massa granper tenir xicota, encara que avui dia mai se sap... no éscasat... Ah, aquesta és la dona d’ahir... uf mira a tothomcom si fos la reina del món...” Realment aquesta era unabona manera d’oblidar els propis problemes, no?


La Patrícia odiava l’estació de Sants. En realitat laPatrícia odiava totes les estacions. Eren mogudes, soro-lloses, mai iguals. No eren el millor lloc per a una àvia desetanta-nou anys amb artrosi i reuma, que havia de pas-sar per aquest suplici un cop al mes. Després estava elcuidar els seus néts, uns encantadors trapelles que dema-naven gairebé a crits els “dolços de l’àvia de Girona” i quela feien anar de bòlit, mentre la seva filla passava el capde setmana amb el marit a un hotelet amb balneari per “treure’s l’estrès de sobre” (haurien d’haver viscut durantla postguerra, així sabrien el que és el vertader estrès). Ja,i després els vells són un pes, un no res. En fi, estimavaels néts i estimava la seva filla, però les estacions la mata-ven... massa gent, massa ràpid, massa soroll, massarecords...

L’estació era un dels llocs preferits per pidolar. ElPopes tenia una bona font d’ingressos, allà. Hi havia sem-pre tanta gent, i tan variada... sempre hi trobaves algunidiota que calmava la inquietud que li causava veure lapobresa de cara deixant anar unes monedes (amb lesquals s’injectaria a les venes la dosi diària d’alcohol i, ambuna mica de sort, potser coca). A més, des d’allà podiaanar a qualsevol lloc i s’hi estava calent a l’hivern i fresca l’estiu, encara que també tenia els seus inconvenients;seguretat, la policia i en general tots els idiotes que inten-taven portar-lo a l’alberg. Si és que no podien deixar-lo enpau, tots aquests imbècils!

L’estació... testimoni mut de tants fragments de vides...la gent ve, la gent se’n va... n’hi ha pocs que hi romanen, per-què al cap i a la fi, per moltes comoditats i per molts afegitsque tingui, aquest és un lloc de pas.

237


ResetPatrícia Berciano (Batxillerat i Cicles Formatius)


A vegades cal perdonar-nos a nosaltres mateixos i fer unreset...

Encara no he estat capaç de trobar una resposta atotes les preguntes que se’m van plantejar l’any passat enveure’m de nou a la mateixa classe on m’havia acomiadatdels meus companys d’infància: com vaig ser capaç detornar a entrar en aquella classe? Com ho vaig superar?Estava preparada per començar de nou? Estava prepara-da per repetir? Què passaria amb els meus amics? I ambels enemics? M’acceptarien els nous companys? M’hi sen-tiria bé o, en cas contrari, patiria rebuig? Són tantes lespreguntes que se’t plantegen, que no seria capaç de recor-dar-les totes. No pretenc fer pena, tampoc ser una màrtir,però només el fet de pensar en el context que em vaig tro-bar i les ganes de fugir que sentia, no puc evitar deixaranar unes llàgrimes de ràbia.

Tot va començar fa tres anys, quan vaig cometre elgran error: enamorar-me massa jove, quan no tocava, i dequi no convenia; jo era petita i no sabia que era l’amor.Tan sols vaig aconseguir arribar a la conclusió que l’amorsignifica dependència, sacrificar tot el que t’envolta i per-dre les coses que realment importen als catorze anys: l’a-mistat, la confiança i la complicitat amb la teva família.

Ell era agradable, afectuós, interessant... Ho tenia toto, com a mínim, això creia jo de bon principi, fins que lescoses van començar a canviar i ho vaig perdre absoluta-ment tot. Sí, fins i tot el nord.

238


Al començament jo era de compaginar les amiguesamb ell: de fet, eren amics i s’entenien; però d’un dia perl’altre, elles van passar a ser una molèstia per ell: li feiennosa a totes hores i se les va treure de sobre de la formamés dolorosa: les va posar en contra meva.

Fins i tot ara mateix, és inevitable pensar si realmenteren amigues de veritat. Jo opino que sí, però la situacióes va fer insuportable i jo era conscient que feien el cor-recte, o sigui, oblidar-se de mi.

Després va venir la part més amarga: les baralles, elsinsults, la infravaloració, les amenaces... en definitiva, lapèrdua de la dignitat amb quinze anys.

Un dia em vaig carregar de valor i vaig decidir donarel pas. Separar les vides que havíem anat creant de micaen mica en comú. I tot això, després d’un any. Ell va referla meva vida i jo també, però el pas del temps em va ferveure que només valores les coses quan les perds. Vamtornar-hi, però aquest cop els problemes s’incrementarieni de valent: les amenaces eren fets reals, preocupants i sesumaven amb les primeres pessigades i persecucions. Emva costar molt obrir els ulls i,quan ho vaig fer, vaig ado-nar-me que m’havia quedat sola i no comptava amb l’aju-da de la gent que realment m’estima. Vaig caure en la des-esperació i, finalment, en la depressió.

Però de sobte, va arribar la il·luminació: l’ajuda d’unpsicòleg que va fer un miracle de la meva autoestima,inexistent. Les coses van començar a funcionar, ho vaigsuperar i l’esperança va sorgir de nou.

El problema va plantejar-se quan ens trobàvem al mesde maig de 2008. Jo estava curada de la meva mala expe-riència, però el curs havia avançat, i acadèmicament,m’havia quedat enrere. Recordo perfectament el dia que

239


240

em van donar la trista notícia que havia de repetir curs.Una altra vegada, aquella esperança que havia començata créixer es va desfer.

Si tan malament ho vaig passar, no va ser pel fet derepetir curs, sinó pel fet que havia perdut un any per unapersona que no ho mereixia.

El curs va començar una altra vegada a quart: espan-tada, dolguda, inevitablement trista... Però les coses vananar posant-se al seu lloc i vaig trobar el meu equilibriemocional, que alhora em va servir per madurar. Vaigconèixer persones meravelloses i no me’n penedeixogens. Gent que hi és per a les coses bones i per a lesdolentes. Vaig ser capaç de lluitar contra la por de dece-bre’m i de no recuperar les meves antigues amigues que,quan van saber què m’havia passat, van obrir els braçosper acollir-me. Vaig tornar al costat del meu millor amici, actualment, ens hem auto batejat com a germans;

A casa la complicitat va néixer de nou... Vaig néixerde nou.

Avui és dia 29 de gener de 2010 i em trobo a primerde Batxillerat. L’escola podria anar-me millor, perquè emcosta agafar el ritme després d’un any bastant tranquil, toti que les recuperacions m’estan anant força bé i personal-ment estic on tothom voldria estar. Compto amb amics iamigues perfectes, parella perfecta, família perfecte...

Ara puc dir que estic curada, estic disposada a lluitarpels propòsits que em plantegi. Tot i així, sempre em fal-tarà una peça massa important, la peça d’una amiga quel’error em va prendre. Va per tu, Maria...


De ratlles o grisa?Albert Pardo (Batxillerat i Cicles Formatius)


Obro la finestra que dóna al celobert. No fa gaire bondia. Si més no, això és el que sembla des d’aquella esclet-xa on uns diminuts rajos de llum es filtren cap a les fines-tres dels veïns. Sospiro i tanco la finestra. Estic nerviós,avui és el gran dia, avui hi ha la presentació de les candi-datures a la comissió executiva. Remeno l’ordinador ibusco l’arxiu on tenia redactada la meva presentació. Lagent no para de parlar-me pel xat, així que decideixo des-connectar-me d’internet. Miro i remiro i al final la trobo.Vaig cap al despatx del meu pare a agafar mitja dotzenade fulls blancs per imprimir el text. Mentrestant, amb elsnervis a punt d’esclatar començo a rumiar que em posa-ré. Per una part vull anar elegant, però per l’altra potserper un noi de 17 anys queda massa formal. Arribo de noua l’habitació i imprimeixo el document. Me’l llegeixo unparell de cops per revisar-ne la sintaxi i alguns errors depuntuació que poden ser letals per a la comprensió deltext. En un dia com aquest no hi pot haver cap mena d’er-ror, ja que aquestes places estan molt buscades.

Tot està correcte. Els doblego i me’ls fico a la butxa-ca. Vaig cap a l’armari. L’obro i començo a buscar unspantalons beixos que m’agradaven molt per a actes comaquests. No hi són. “Quina mala sort!”, penso. Només emqueden uns texans i uns pantalons de pana. Per un bandaem posaria els texans perquè són còmodes i amb el pasdel temps s’han convertit en uns pantalons molt usualsper a tothom. Però és clar, uns texans potser queden una

241


mica massa informals... Uns pantalons de pana són mésformal, però la veritat és que aquell color marró clar nom’acabava de convèncer. A més, no combina gens amb lescamises que tinc a l’armari.

Tot seguit, vaig a revisar que els pantalons beixos noels tingués el meu pare al seu armari. És molt habitualtrobar-te que la dona de fer feines hagi deixat moltes deles teves peces de roba en altres armaris, fins i tot quedesapareguin sospitosament algunes peces per misterio-ses taques de lleixiu. Efectivament, són allà. Sospiro d’a-legria i pujo altre cop a la meva habitació. Tenia unacamisa blanca i blava de ratlles, o una de totalment verda.M’agradava anar amb la verda, ja que era inusual i ambels pantalons beixos quedava molt bé. Tot i així, el meuinterior es decantava per una formalitat més convencio-nal, una formalitat governada per camises de ratlles, i amés encara les blaves i blanques. Després de donar-hiunes quantes voltes, emprovant-me l’una i l’altra, m’aca-bo decidint per la verda. “Sí senyor!, mostrant estil!”,penso rialler. Miro el rellotge: no em queda massa temps.Els mitjons no es veuen, però agafo els més bonics quetinc, el que em va regalar l’àvia Carme. Tinc tres parellsde sabates i evidentment opto per posar-me’n unes demolt boniques que m’havien regalat uns bons amics del’escola. Eren una passada, però l’únic inconvenient quetenien és que costaven molt de calçar i pel dia a diamai me les posava, i és que als matins baixo corrents itinc unes bambes que posant-hi el peu se t’hi encaixa al’instant. Em queden deu minuts, així que em decideixoper aquestes. “Ostres, si que costa!”. Començo a suar.“Hòstia santa!”, exclamo en veure tota la camisa tacadade suor, “ara me l’hauré de canviar!”. Un altre cop es pre-

242


senta el dilema de la decisió. La de sempre (blava i blan-ca) o una altra de negra i groga del meu pare?

Em quedo un moment tot pensatiu, i no em puc estarde donar-me un cop de cap que em fa reaccionar.Evidentment havia de triar la blanca i blava. Me la posocorrents. Arribaré tard... però no vull córrer massa. Emtiro dues flitades de colònia al coll, i just abans de mar-xar, em miro en el mirall del rebedor, faig la meva mira-da “sexy”, la que faig a les noies quan vaig a la discoteca,i me’n vaig. M’he deixat les claus a dins, però tant se val.Pel carrer camino de pressa i la gent mira de reüll elsmeus passos. “No hauria d’haver tardat tant a decidir-me”, lamento. Ja arribo i hi ha una bona pila de gent afora. Van molt mudats, tots amb americana i corbata!“Renoi, això deu ser més important del que em pensava!”I comencen altra vegada els nervis. El cor em va cent.M’hi acosto i els saludo tot preguntant si són del partit.Ells em miren, i amb una contundent rialla diuen que no.Entro tot atrafegat i obro la porta de la sala 2. ja hancomençat, el coordinador provisional presideix ja lamesa, i només falto jo. Els assistents em miren i jo me’lsmiro a ells tot bocabadat.

Hi ha els més alts càrrecs del partit, però sens dubteel que més m’estranya de tot és que tots van amb camisade màniga curta i texans.

243



Girona - Catalunya del Nord

Enrere. Joana Santos .......................................................................... 8L’Everest i jo. Guillem García ............................................................ 11El cel de Girona. Aina Gómez ........................................................... 14Sonata. Aina Soley .............................................................................. 17L’escriptor. Ernest Morell ................................................................... 19Sense T. Laura Garcia .......................................................................... 21Torna, Xavier. Laura Ortega .............................................................. 23La puresa de l’instant. Laura Marés ................................................ 26Roc. Joan Coll ....................................................................................... 30

Alt Ter - Garrotxa

3r premi 1r d’ESO. Maria del Mar Rigau .......................................... 34L’ombra de la realitat. Aleix Montañà ............................................ 36Una gran i gran amiga. Carla Colom .............................................. 38Cat e 135. Xènia Pérez ....................................................................... 41De la submissió a la rebel·lió. Laura Sayol ................................... 44Aparences. Clàudia Isern ................................................................... 52Jo, tu i ell. Sívia Pujol ......................................................................... 56Al senyor Paul Sànchez. Maria Pérez ............................................. 60Infantesa al Marroc. Àngela Ribò .................................................... 68

Barcelona, Penedès - Baix Llobregat

Jemaa el Fna. Xavier Montoriol ....................................................... 72La gran traïció. Pablo Ortiz ............................................................... 74Xiclet porta x. Lydia Prieto ............................................................... 77L’Edelweiss negra. Guillem Martí ................................................... 80Formes d’il·lusió i silenci. Helena Ros ........................................... 83

La casa. Helena Fabré ........................................................................ 87La tendresa del vespre. Miquel Martorell ..................................... 89El mar del cel. Sònia Tomàs ............................................................. 93Un polsim del passat. Anna Rufas .................................................. 98Amor a primera oïda. Clàudia Ferrándiz ...................................... 102Una oportunitat. Camila Bellone .................................................. 105Buscatrufes a la casa secreta. Miríam Herrera ............................ 108Bandera blanca. Maria Marcí ........................................................... 110És llei de vida. Anna Hernández .................................................... 112Carta d’una injustícia. Claudia Prats ............................................. 114Història de la història. Adrià Sonet ............................................... 117Quiròfan. Irene Gutiérrez ................................................................. 122Un dia qualsevol. Rocío Cazorla .................................................... 124Una oportunitat. Camila Bellone .................................................. 105

Catalunya Central

La flauta de Tayssir. Laia Burgués ................................................. 127Inuit. Marina Montforte ..................................................................... 129París-Barcelona. Júlia Real ............................................................. 131Qüestió de segons. Irene Altozano ................................................ 133La pluja. Núria Santaeulària ............................................................ 135Diners. Lola Fígols ............................................................................. 137Efímera com una llàgrima. Rosa Masseguer ............................... 139La sort del destí. Jesús Bach .......................................................... 141Rutina. Joana Fraxanet ..................................................................... 144

El Camp - Terres de l’Ebre

El món submarí. Carla Roca ............................................................ 147El violoncel màgic. Laura López .................................................... 150

Un estiu a l’Albufera. Carla Sendra ............................................... 152El diamant de la vida i la mort. Anna Mañé ............................... 156Allò que érem. Sílvia Creus ............................................................. 159Un Sant Jordi enverinat. Àngela Vall ........................................... 161Brisa del mar. Blanca Just ............................................................... 164Ja no hi ets... Daimi Pujol ................................................................ 166Expedient 1376.42. Georgina Màrmol ......................................... 168Ma filla Aimée. Jordina Recasens .................................................. 171

Terres de Ponent

La caixa de l’esperança. Òscar Cases ............................................ 177El gos i la pluja. Júlia Montoliu ...................................................... 179Les ulleres de la felicitat. Alba Pérez ........................................... 180El lladre amic. Alba Granell ............................................................ 183Les sabates. Judit Duaiqües ............................................................ 186La meva filosofia de vida. Cristina Mas ........................................ 188Un, dos, tres, pica paret. Marina Reixachs ................................... 192

Serralada Litoral

Què se n’ha fet de les bosses de plàstic? Mar Sabater ............ 196Un refugi amb secret. Jordi Ferrer ................................................. 198Com un gos. Bernat Canal ............................................................... 200La llibreta. Clàudia Codina .............................................................. 202El camí de la costa. Clàudia Codina .............................................. 203El Mediterrani. Mar Sabater ............................................................ 206La seva mirada. Sara Martínez ....................................................... 208El destí al parc del Laberint. Thaïs García ................................... 211Vol cancel·lat. Gabriel Romero ....................................................... 215

Vallès Occidental

El temps. Montse Batlle ................................................................... 221El camí dels ametllers. Anna Magem ........................................... 223La meva imaginació. Marc Marsellach .......................................... 226L’estació. Òscar Vera ......................................................................... 228Sols. Albert Rico ................................................................................ 230Asseguda sobre... Berta Cazorla .................................................... 234A l’estació. Ester Cañada ................................................................. 236Reset. Patrícia Berciano ................................................................... 238De ratlles o grisa? Albert Pardo .................................................... 241

Documents

El Camp - Terres de l'Ebre