40  

13.- Associació Oncolliga

L’associació Oncolliga es un equip format per treballadors socials, psicòlegs, treballadors

familiars i vuitanta voluntaris que ofereixen tot una sèrie de programes de suport

psicosocials.

Oncolliga te programes de prevenció, educació, sensibilització i rehabilitació. Aquesta

associació, no ajuden a afectats d’un sol càncer sinó que s’encarreguen de molts més tipus

de càncers. Les persones que són ateses per aquesta associació responen molt be. ‘’Rebem

més dels afectats, que el que nosaltres els hi aportem’’ diu l’encarregat i psicòleg del

centre.

En concret per al càncer de mama tenen un programa d’activitats per a dones afectades i

altres malalts oncològics, amb propostes de tallers, seminaris i conferències.

En aquest centre hi participen molts voluntaris (voluntariat hospitalari, voluntariat a

domicili, voluntariat testimonial, voluntariat professional, voluntariat de recursos). En

Jordi, el psicòleg que ens ha atès, diu que moltes de les afectades que han anat a Oncolliga,

quan acaben el tractament tenen ganes de seguir ajudant a persones afectades, i fer-les

entendre que si elles han pogut, els altres també poden.

Entrevista a : Jordi Puig

Encarregat del centre i psicòleg.

Els símptomes psicològics que podem veure en una persona afectada pel càncer varien

segons els diferents moments. Al principi confusió, pèrdua del món, es com una negació a

el que t’està passant. Desprès quan ja es comencen amb les intervencions i tractaments, es

poden donar moments de depressions, desesperació també moments d’optimisme perquè

no sempre va malament. Després en la quimioteràpia hi ha persones que son molt

optimistes, però d’altres que no ho són tant.

En les persones afectades portem a terme diferents tractaments, per exemple, de suport, de

centrar molt en el dia a dia. Quan et donen el diagnòstic de càncer moltes dones ho

associen amb la mort el que es fa en aquests casos es tallar una mica la causa/efecte.

Sempre donar possibilitats de sortida.

Aquests tractament són multidisciplinaris ja que hi treballen molts voluntaris,

professionals, psicòlegs. Hi ha molta coordinació entre tots.

41  

Al centre, hi fem teràpia de grup i individuals. Bàsicament individual, però amb la família

també perquè moltes vegades els familiars estan més afectats. Acostumem a fer tècniques

de relaxació.

El tipus de suport que necessiten depèn de cada persona. No hi ha una resposta clara, hi ha

persones que amb el diagnòstic s’ho prenen bé i després amb els tractaments cauen. Això

pot tenir molt a veure amb com han superat moments difícils de la seva vida.

Una actitud bàsica general en tothom amb el càncer de mama es que canvia la vida

radicalment, cadascú d’una manera diferent. Hi ha un abans i un després. Independentment

de com hi vagi la malaltia. La majoria de gent després de superar-la vol ajudar als altres.

Penso que no s’inverteixen prou recursos per ajudar a les persones afectades, sempre es

podria fer més. Però si que es veritat que s’inverteixen bastants. Si en aquesta associació

fóssim el doble de gent, funcionaríem millor, per exemple.

s0haurien de fer més campanyes de divulgació per a el càncer, a traves de qualsevol mitjà.

Nosaltres sempre fem feina de divulgació, a traves de voluntaris, d’escoles, instituts,

juntes... Si es fes mes divulgació, hi hauria molta més consciència i es treballaria molt més

en aquests aspectes.

En la meva experiència, el que més impacta es quan són nens petits i adolescents. I quan

dins d’una mateixa família hi ha diferents casos d’aquesta malaltia. Això són càncers

genètics. Es difícil d’aturar. Quan es veu un cas així es fan proves a tota la família per

veure si hi ha possibilitats de que sigui genètic.