Embed Size (px)
Citation preview
EL CANNABIS EN LA NOSTRASOCIETAT
Noemí JovalTutor: Josep Ribalta
El treball “El cannabis en la nostra societat” és obra de Noemí Joval amb la tutoria deJosep Ribalta, alumna i professor, respectivament, del Col·legi La Salle de Mollerussa.
Es pot crear qualsevol enllaç a aquesta pàgina web que compté el treball.
Qualsevol referència bibliogràfica ha d´incloure el nom de l´autora, el títol deltreball i que ha estat premiat amb el 2n accèssit del Premi Comarcal de Treballsde Recerca 2002 organitzat pel Centre de Recursos Pedagògics del Pla d´Urgell iel Consell Comarcal del Pla d´Urgell. Es opcional posar el nom del tutor i elcentre educatiu.
Qualsevol referència periodística ha d´incloure, a més a més, que el treball haestat publicat electrònicament pel diari electronic Vilaweb.com
ÍNDEXÍNDEX
1- Introducció 6
2- Història 8
3- Descripció botànica del cannabis 11
4- Efectes del cannabis 14
4.1. Principis actius 15
4.2. Administració, distribució, metabolisme i excreció 16
4.3. Efectes sobre la salut física 17
4.3.1. Sistema nerviós central 17
4.3.2. Sistema respiratori 18
4.3.3. Sistema cardiovascular 19
4.3.4. Sistema endocrí 19
4.3.5. Sistema immunitari 20
4.3.6. Reproducció cel·lular 20
4.3.7. Desenvolupament intrauterí i postnatal 21
4.4. Efectes sobre la salut mental 21
4.4.1. Efectes conducutals 21
4.4.2. Efectes sobre l’agressivitat 21
4.4.3. Efectes sobre l’activitat locomotora 22
4.4.4. Efectes sobre la memòria 22
4.4.5. Efectes sobre la conducta alimentària i la ingesta 22
4.4.6. Síndrome de dependència 22
4.4.7. Síndrome amotivacional 23
4.4.8. Psicosis pròpies del cannabis 23
4.5. Efectes farmacològics 24
4.5.1. Efectes psíquics subjectius 24
4.5.2. Efectes psíquics objectius 24
4.5.3. Altres efectes 25
4.5.4. Mecanisme d’acció 25
4.6. Toxicitat 26
4.6.1. Toxicitat aguda 26
4.6.2. Toxicitat crònica 26
4.7. Tolerància i dependència 27
5- La cultura del cannabis 28
5.1. Drogues legals en front al cannabis 29
5.2. Cannabis: Experiència socio-cultural. 30
6- Usos del cannabis 31
6.1. Utilitat en l’alimentació 32
6.2. Fibra tèxtil del cànem 32
6.3. Ús com a combustible 33
6.4. Utilitat terapèutica del cannabis 33
6.4.1. Quimioteràpia del càncer 33
6.4.2. Espasticitat muscular 34
6.4.3. Dolor 35
6.4.4. Anorèxia 36
6.4.5. Epilèpsia 37
6.4.6. Glaucoma 38
6.4.7. Asma bronquial 38
6.4.8. Sida 39
6.6. Altres usos 39
7- El cannabis i els seus derivats en el dret penal espanyol 40
7.1. Introducció 41
7.2. Concepte de droga il·legal 42
7.3. Categories legals en funció de la nocivitat de la droga 42
7.4. Tinènça i consum de cannabis 43
7.5. Cultiu del cannabis 44
7.6. Actes de tràfic 44
7.7. Penes aplicables 45
7.8. Tipus agravats de tràfic de drogues 46
7.9. Tipus d’ultraagravats de tràfic de drogues 46
7.10. Conclusió 47
8- Anàlisi de detecció de drogues 48
9- Discussió i resolució 51
9.1. Introducció 52
9.2. Gràfics 55
9.3. Conclusió 71
10- Conclusió Final 72
11- Bibliografia 75
12- Agraïments 78
13- Glossari 80
14- Annex 85
14.1. Annex 1 85
14.2. Annex 2 100
14.3. Annex 3 119
1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ
Inicialment, la idea del meu treball era tractar un tema d’actualitat i d’interès per la
gent jove, i al mateix temps ampliar el meu coneixement sobre el tema.
Vaig encaminar-me cap a les drogues, ja que actualment el jovent en fa un ús
excessiu i té una escassa idea del que això pot comportar. Però al començar a buscar
informació, vaig decidir-me pel cannabis, a causa del debat actual per la legalització en
l’àmbit medicinal.
Sense cap dubte el cannabis és, després del tabac i de l’alcohol, la droga, l’ús de la
qual, està més estès en Espanya i en la major part dels països occidentals.
Davant d’aquesta realitat, és encara molt escassa la literatura científica que tracta els
problemes que planteja l’ús del cannabis de forma rigorosa i objectiva, tot i els grans
descobriments que s’han fet aquests últims anys entorn d’aquesta substància.
Al llarg dels diferents capítols d’aquest treball, el lector pot trobar una resposta sobre
les diferents qüestions relacionades amb el cannabis, com poden ser: la naturalesa dels
seus efectes, la capacitat o no de generar dependència, les seves possibles utilitats
terapèutiques, el seu estat legal, etc.
2. HISTÒRIA
2. HISTÒRIA
El cannabis és una planta que s’utilitza des de l’antiguitat, es va conèixer a l’Àsia
Central i a Xina cap al 4000 aC., i a l’Índia i al Pròxim Orient una mica després. Es va
introduir a Europa a través d’Àfrica, quan els metges francesos van descobrir les
propietats psicoactives del cannabis.
Històricament s’ha utilitzat pel seu valor medicinal, però a partir del segle XX ( anys
60-70 ) es va expandir com a font de plaer. Amb aquesta expansió es va enfosquir la
utilització en la medecina, però actualment s’està estudiant el possible ús per la
depressió, la pèrdua de gana, l’hipertensió* arterial, l’ansietat, el tractament dels
símptomes del càncer, etc.
El cannabis és una planta nativa de les serres de l’Àsia Central. Es va difondre per tot
el món, per mitjà de la intervenció humana. A causa de la seva gran expansió i
adaptabilitat ambiental el cannabis va tenir un gran impacte en les formes socials
humanes. Tot i això, no és possible establir amb certesa quan es va fumar per primera
vegada el cannabis, o si l’acte de fumar va ser una part del repertori cultural que després
es va perdre.
A partir del segle XIX, a Europa, l’opi i el cannabis no eren substàncies controlades i
el seu ús no es veia acompanyat de cap contrarietat. El tabac i el cafè s’havien introduït
a Europa feia molt temps i s’havien tornat indispensables per als rituals de les
civilitzacions europees, per tant no és sorprenent que els extravagants relats dels
viatgers fessin referència a raptes narcòtics i visions amb el cannabis.
Al 1842, el metge anglès W.B.O’Shaughnessy va ser el primer que va introduir a
Anglaterra la “ganja”, una preparació de cannabis indi molt potent, encara que al 1839,
ja afirmava haver descobert que la tintura de cànem (solució de cannabis amb alcohol)
ingerida oralment, era un analgèsic molt efectiu. El cannabis es va convertir en una part
de la pràctica mèdica i per tant en una part de l’inventari de cada farmacèutic anglès.
S’utilitzava en pacients de ràbia, reumatisme, epilèpsia i tètanus. Així doncs
O’Shaughnessy va ser qui va divulgar l’aplicació terapèutica del cannabis a Europa.
En el segle XX la societat xinesa va emigrar als Estats Units, i amb ells van endur-se
l’opi, una droga molt addictiva, la qual utilitzaven per poder suportar les llargues hores
de treball. Els americans van començar a ressentir-se ja que els xinesos tenien multituds
de treballs, i van posar en marxa un pla per obligar-los a abandonar el país, com a
excusa, la droga.
Amb la cocaïna va succeir el mateix, però en aquest cas els americans negres, n’eren
l’objectiu. Els sentiments racistes eren molt més profunds.
La marihuana va ser la següent. Els soldats mexicans que van combatre contra
E.E.U.U. durant la guerra amb Espanya fumaven marihuana. En acabar la guerra, hi
havia multituds de treballs en l’agricultura i la indústria i el mexicans treballaven a
canvi d’un sou baix. Quan els treballs van començar a escassejar, els polítics donaren la
culpa als mexicans d’un seguit de crims i problemes sanitaris. La marihuana en va ser la
causa, i així, es van proclamar les lleis en contra de l’ús del cannabis.
La FDNDD (Oficina Federal de Narcòtics i Drogues Perilloses) va precedir la DEA
(Agència Antidroga ), i va ser la responsable d’aplicar les noves lleis federals contra
l’heroïna, opi i cocaïna i també es va preocupar que es posessin en pràctica en tots els
estats.
Durant les primeres dècades del segle passat, l’opi va ser declarat il·legal per fer fora
als xinesos, la cocaïna per reprimir i controlar la comunitat negra i, la marihuana per
controlar els mexicans.
Tot això va desembocar a la creació d’una llei federal que decretava un elevat impost
sobre la marihuana. Cosa que va acabar amb la indústria del cànem al 1937. Els grans
interessos econòmics van treure partit del clima polític del racisme i de la retòrica
antidroga per tancar el mercat dels productes del cànem, i així, va ser com es va
il·legalitzar el cànem.
3.DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
3. DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DEL CANNABIS
Nom científic: Cannabis sativa Linneo
Noms comuns: cannabis, maria, marihuana, cànem.
Classificació taxonòmica:
Regne: Vegetal
Divisió: Magnoliòfits
Classe: Dicotiledònies (Magnoliòpsides)
Ordre: Urticales
Família: Cannabiaceae
Gènere: Cannabis
Espècie: Cannabis sativa sp.
Formes: Cannabis sativa sativa
Cannabis sativa indica
Cannabis sativa ruderalis
La plàntula* del cannabis es caracteritza per la presència de dos cotiledons* ben
diferenciats, de creixement apogeu*, peciolats*, glabres* i ovals amb una llargada
inferior als 5 mm.
La planta adulta és anual i herbàcia. El creixement és erecte i varia, en funció de les
varietats, entre 1’5 i 4 metres d’alçada. La tija és pubescent i quadrangular. Les
ramificacions són laterals i monopòdiques*. Les fulles es disposen de forma alterna
sobre les branques, són peciolades i palmaticompostes*. Estan formades per un nombre
variable de folíols*, normalment 7, amb limbe* dentat i d’una llargada que pot arribar
fins als 15 cm.
Les seves flors es desenvolupen a les axil·les de les ramificacions, s’agrupen en
inflorescències en raïm, envoltades per sèpals* de color groc-verdós. Són petites,
unisexuades* i poc aparents.
El fruit és un aqueni* indehiscent*, de pell pubescent.
La característica principal de la planta és el seu caràcter diòic, és a dir, les flors de
diferent sexe creixen en peus diferents, de forma que ens trobem amb plantes
masculines i plantes femenines.
La planta masculina sol ser, en general, més petita que la femenina, menys vigorosa i
de creixement lent. Generalment desprès de l’alliberament del pol·len la planta mort.
Les flors femenines, fins al moment de la fecundació es caracteritzen pel seu elevat
contingut en tetrahidrocannabinol*.
4.EFECTES DEL CANNABIS
4. EFECTES DEL CANNABIS
4.1. PRINCIPIS ACTIUS
El responsable de la seva activitat farmacològica és la seva resina, que pot estar
present en les plantes en diferents proporcions, fins a un 20% en matèria seca. La planta
del cannabis és dioica, el que vol dir que hi ha mascle i femella, sent aquesta última la
que presenta més quantitat de principis actius, és a dir, la que es consumeix.
Esquema 1: 9-TETRAHIDROCANNABINOL
La resina conté cannabinoides, compostos d’estructura tricíclica*, d’entre els que
s’han aïllat de la resina uns seixanta components diferents, encara que solament els
tetrahidrocannabinols (THC) tenen propietats psicodislèptiques. El màxim responsable
de l’activitat és el delta-9-THC, que condiciona la intensitat dels efectes.
4.2. ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ, METABOLISME I EXCRECIÓ
La via d’administració més usual és la inhalatòria a través dels “porros”, però en el
procés de la combustió se’n destrueix gran part dels principi actiu, per tant, solament el
20% s’incorpora com a tal en l’organisme. L’absorció, de velocitat molt ràpida, pot
oscil·lar entre el 2% i el 50%. La concentració màxima en la sang arriba entre els tres i
els set minuts després de començar l’administració.
L’absorció per via oral, és molt més lenta i variable. El màxim de concentració de
principis actius a la sang arriba entre una i dos hores després de l’ingestió. El delta-9-
THC s’absorbeix a l’intestí, tot el principi actiu que ha estat absorbit passa directament
al fetge i allí és destruït. De tot el principi actiu solament el 2-10% s’incorpora a la sang.
Immediatament després de l’administració, la concentració en sang del delta-9-THC,
baixa ràpidament degut al pas d’aquest als teixits.
Accedeix fàcilment al cervell ( on produeix els efectes psicodislèctics ) degut a que és
una substància molt liposoluble* i travessa fàcilment la barrera hematoencefàlica ( capa
que separa el cervell de la sang i evita que passin substàncies que serien nocives per al
cervell ). Romanen bastant temps en l’organisme. El delta-9-THC es pot detectar fins a
quatre dies després del seu consum.
El metabolisme dels cannabinoides és molt complex, s’han detectat centenars de
metabòlits* ( productes de transformació dels cannabinoides ). En l’home dues terceres
parts de l’eliminació d’aquestes substàncies es realitza per les defecacions: els
cannabinoides es transformen en altres substàncies menys tòxiques i més fàcils
d’eliminar pel fetge. El terç restant s’elimina per l’orina.
Entre els àcids cannabinoides procedents del metabolisme hi ha l’àcid delta-9-THC-
11-oico, que pel seu llarg temps de permanència en l’organisme, és utilitzat per detectar
el consum de marihuana fins a vint dies després d’haver-se produït.
4.3. EFECTES SOBRE LA SALUT FÍSICA
4.3.1. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Efectes nocius aguts:
Eufòria, augment de la percepció sensorial, increment de la sociabilitat, relaxació,
dificultats en la concentració i deteriorament de la memòria, que persisteixen desprès
d’haver cessat el consum de THC. Despersonalització, al cap de 30 min. d’haver fumat
el cannabis.
A l’aprenentatge, l’atenció i la memòria : Els efectes cognitius* del cannabis,
incideixen a totes les àrees de l’aprenentatge, amb excepció de l’abstracció i el
vocabulari. Tot i això, l’aprenentatge realitzat en absència de cannabis pot ser recordat
fins i tot amb THC a la sang.
A la capacitat per conduir maquinària perillosa: La influencia d’una petita quantitat
de THC (20mg) alteraria durant 24 hores el maneig de maquinària perillosa, amb poca o
nul·la consciència d’aquesta alteració per part del subjecte.
Efectes neurofisiològics*. El consum de THC en fumadors experimentats, ve seguit
d’un significatiu increment del flux sanguini cerebral que ve relacionat amb canvis
d’humor i de conducta.
Relació dosis-efecte . La concentració plasmàtica de THC es correlaciona amb el
nombre d’aspiracions (“calades”) que es fan al “porro” i la quantitat de THC que aquest
contingui, sense que influeixi en els efectes el temps que es retingut el fum inhalat.
El efectes fisiològics i conductuals es manifesten minuts desprès de la ràpida aparició
del THC a la sang durant el consum de cannabis. S’ha demostrat que aquests efectes no
apareixen fins que el THC arriba a un equilibri en la concentració sang/teixits. També
s’ha demostrat que l’interval dosificació-dosis es determinant per la durada dels efectes
psicotròpics* del THC.
Altres efectes. El THC indueix hipotèrmia* a animals normotèrmics. Sembla clar que
interfereix en el centre hipotalàmic* regulador de la temperatura, encara que es
desconeix el mecanisme d’aquest efecte..
Els THC posseeixen activitat analgèsica, l’acció antinociceptiva dels cannabinoides
s’estableix a nivell espinal i supraespinal. S’ha comprovat que dosis subefectives de
THC potencien l’activitat analgèsica induïda per la morfina, en alguns test d’analgèsia.
Els cannabinoides són actius en varis models animals d’activitat anticonvulsionant*.
Aquest efecte sembla ser degut a que els THC deprimeixen la transmissió neuronal
cortical* entre els dos hemisferis.
Efectes nocius crònics:
Neurofisiològics*. El THC ocasiona algunes alteracions en el funcionament
cognitiu*. El consum crònic de cannabis altera la capacitat d’organització i integració
d’informació complexa, implicant la tensió, memòria, aprenentatge verbal, atenció i
filtració d’informació irrellevant.
Neurofisiopatològics. Els consumidors de THC presenten imatges amb disminució de
la perfusió del còrtex prefrontal, en proporció similar als no consumidors, i a més a més
un acusat descens en l’activitat dels dos lòbuls* temporals que guardava relació amb
l’intensitat de consum de THC però no amb el temps que es portava consumint.
Neurotoxicitat. El THC indueix la mort cel·lular amb disminució del tamany de les
neurones i fragmentació de l’ADN a l’hipocamp*.
4.3.2. SISTEMA RESPIRATÒRI
Efectes nocius aguts:
El THC, tan fumat com ingerit, te sobre el sistema respiratori una ràpida
broncodilatació i una lleu obstrucció. Encara que no es produeixen canvis constants en
la freqüència respiratòria, s’ha associat amb bronquitis i asma, efecte degut a l’irritació
del fum de la cigarreta. El fet de fumar marihuana, comporta un augment de l’inhalació
de substàncies cancerígenes ( significativament, majors que el tabac ).
Efectes nocius crònics:
En consumidors habituals de THC no té efectes aguts sobre la respiració central ni
perifèrica, ni indueix canvis en el consum d’oxigen, ni en la concentració de CO2, cosa
que no es pot aplicar als consumidors ocasionals. La broncoescòpia en consumidors
sense símptomes respiratoris, va demostrar canvis histològics* en les vies aerees
superiors en fumadors crònics de THC, similars en freqüència, tipus i magnitud, als
canvis que es produeixen en fumadors crònics de tabac. En consumidors crònics de
cannabis sembla disminuir la resposta immunitària pulmonar, sobretot en pacients
inmunodeprimits sense que estigui suficientment clara la causa d’aquesta disminució.
Els efectes més comuns de la inhalació del fum de la marihuana, és l’aparició de
bronquitis, laringitis i asma.
4.3.3. SISTEMA CARDIOVASCULAR
Efectes nocius aguts:
Taquicàrdia, increment de la freqüència cardíaca reflexat en el pols, és el principal
efecte agut del THC. En aquest efecte estan implicats tan mecanismes simpàtics* com
parasimpàtics*, tan si es fuma com si s’ingereix cannabis. Les sensacions de vertigen i
desmais que succeeixen en el consum d’una dosis alta de THC, semblen ser deguts a la
disminució de la velocitat sanguínia cerebral, mesurada a l’artèria cerebral mitjana, i de
la pressió arterial. Els efecte cardiovasculars* aguts del THC són poc freqüents; no
obstant, s’han donat casos d’alguns infarts de miocàrdia.
Encara que les dades no són absolutament fiables, sembla que els efectes resultants
són bradicàrdia* i disminució de la pressió arterial en subjectes normotensos*, això ha
donat peu a assajos de compostos cannabinoides per al tractament de l’hipertensió*
induïda per l’estrès. Es desenvolupa tolerància a l’efecte hipotensor*.
Efectes nocius crònics:
El consum prolongat i intens de cannabis, pot originar danys poc aparents al sistema
cardiovascular, semblants a la cardiotoxicitat del tabaquisme, doncs THC i nicotina són
similars als seus efectes cardiovasculars*.
4.3.4. SISTEMA ENDOCRÍ
Hormones sexuals masculines:
En homes consumidors crònics de cannabis, no presenten cap efecte davant
alteracions selectives del control hipotalàmic* de LH, però si que es mostren anomalies
estructurals o en la mobilitat dels espermatozoides i oligoesperma*.
Hormones sexuals femenines:
En dones els cicles menstruals són irregulars.
Conducta sexual:
Encara que en una primera fase el cannabis augmenta l’interès sexual, en fumadors
crònics es demostra una disminució de la libido*.
Eix hipotàlam-hipofisiari-adrenal:
La disminució de l’adrenalina i noradrenalina* de la medul·la adrenal*, sense
reducció de l’activitat tiroxina-hidroxilassa, desapareix amb l’administració repetida de
cannabis.
4.3.5. SISTEMA IMMUNITARI
El THC té efectes sobre el sistema immunitari, modificant la funció de diverses
cèl·lules, algunes vegades en sentit favorable i d’altres al contrari. El THC i els seus
metabòlits* disminueixen la producció tumoral del factor alfa, la conseqüència del qual
és la reproducció de la apoptosis i de la gamma interferón, i ell mateix estimula la
producció de productes de degradació de l’àcid araquidònic* per inhibició de la ciclo-
oxigenassa*. A més a més, té efectes cinèrgics amb el retrovirus provocant anèrgia* en
els limfòcits-T citotòxics o cèl·lules K.
Els cannabinoides suprimeixen les respostes cel·lular i humorals in vitro. El grau
d’aquest efecte immunosupresor varia segons el teixit examinat. La experiència clínica
no ha demostrat que els consumidors de marihuana siguin més susceptibles a les
infeccions.
4.3.6. REPRODUCCIÓ CEL·LULAR
El THC interacciona amb el nucli cel·lular amb efectes sobre la síntesi
macromolecular*, indueix aberracions cromosòmiques*, mutagenesitat i
cacinogenicitat. El THC disminueix la síntesi d’ADN, ARN i proteïnes, altera la
formació de microtúbuls, microfilaments i els processos de divisió cel·lular. Sobre les
alteracions cromosòmiques, tan el fum com certs constituents de les preparacions de
cannabis, poden tenir efectes mutàgens. El THC pur, no ha mostrat aquest efecte. Els
fumadors de cannabis tenen major risc de patir càncer, i per als fills de mares
fumadores, major conseqüència de malformacions i càncers infantils.
4.3.7. DESENVOLUPAMENT INTRAUTERÍ I POSTNATAL.
El fum del cannabis, de indeterminat contingut de THC pur, comporta que a la unitat
feto-placenta arribin concentracions desconegudes de droga activa. Cal destacar la
lentitud del traç electroencefalogràfic* i l’increment dels moviments respiratoris fetals.
Els efectes de fumar THC durant l’embaràs demostren que els nens als 48 mesos tenen
un baix rendiment verbal i de memòria i amb 4 anys o més presenten problemes de
conducta i disminució del rendiment en la percepció visual, la comprensió del
llenguatge, el manteniment de l’atenció i la memòria. Als 9 i 12 anys, el contacte
prenatal amb el THC no es relaciona significativament amb la lectura o el llenguatge,
tampoc existeix relació entre el consum matern de THC durant l’embaràs i la capacitat
intel·lectual global, no obstant, afecta la funció executiva. Això podria ser degut a que el
consum continuat de THC afectaria la funció del lòbul* prefrontal. Els efectes del
consum matern de cannabis durant l’embaràs sobre el risc en el part, el pes, la talla, el
perímetre cranial, el test de Apgar i les malformacions en el recent nascut són
contradictoris.
4.4. EFECTES SOBRE LA SALUT MENTAL.
4.4.1. EFECTES CONDUCTUALS
Els efectes sobre la conducta provocats per la inhalació del cannabis són molt
complexos i depenen de la personalitat dels consumidor, l’ambient de consum, les
expectatives... En general, en dosis baixes, els efectes són de tipus depressor, però es
converteixen en excitadors gràcies a estímuls mínims. A dosis altes són efectes
clarament depressors.
Té efectes sedants quan es fuma en soledat, i efectes contraris quan s’està en un
ambient de hiperestimulació acústica o lluminosa. (efecte molt característic en totes les
substàncies psicotròpiques utilitzades com a drogues d’abús).
4.4.2. EFECTES SOBRE L’AGRESSIVITAT
Els efectes dels cannabinoides sobre el comportament davant d’altres persones,
mostra una dualitat agressivitat/apatia*. L’estat d’excitació i els impulsos irrefrenables
sorgeixen desprès de la ingestió o inhalació aguda de cannabinoides.
4.4.3. EFECTES SOBRE L’ACTIVITAT LOCOMOTORA
En estudis fets en animals s’ha comprovat que els cannabinoides poden produir certes
alteracions en els moviments, poden desenvolupar catalèpsia* i potenciar la
hipoquinèsia. En els humans s’han observat efectes molt similars. Aquests poden ser
resultat de la interacció dels cannabinoides amb els receptors CB localitzats al cerebel i
als ganglis* basals, concretament en regions que processen comportaments motors i
regulen informació sensorial-motora.
4.4.4. EFECTES SOBRE LA MEMÒRIA
El THC pot produir alteracions quantificables en tests psicològics, i a la dosis en que
apareixen alteracions als tests de conducta, es comprova que s’origina confusió i
dificultat per la memorització de feines fàcils. També produeix interrupció de la
continuïtat del discurs i del llenguatge monòton.
4.4.5. EFECTES SOBRE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA I LA INGESTA
Un dels comentaris més freqüents és que els consumidors de cannabis presenten
molta ansietat per menjar dolços, però aquestes dades no s’han pogut comprovar
científicament. Per altra banda, l’efecte antiemètic* podria contribuir de certa manera a
l’ augment de la ingestió de menjar en alguns pacients amb anorèxia.
4.4.6. SÍNDROME DE DEPENDÈNCIA
Fins fa poc, molta gent i molts professionals sanitaris, creien que el THC no produïa
dependència física amb la seva conseqüent síndrome d’abstinència. No obstant s’ha
demostrat que el consum intermitent de THC a dosis creixents genera símptomes
d’abstinència, que difereixen segons si es fuma o s’ingereix per via oral. En els
fumadors, els símptomes d’abstinència que s’han trobat són ansietat, irritabilitat i
disminució de l’apetit. En els consumidors de THC ingerit, els símptomes són ansietat,
depressió, irritabilitat, alteració en la qualitat i quantitat de són i disminució de l’apetit.
4.4.7. SÍNDROME AMOTIVACIONAL
S’entén per síndrome amotivacional un estat de passivitat i indiferència, caracteritzat
per una disfunció generalitzada de les capacitats cognitives, interpersonals i socials,
degut al consum de cannabis durant anys i que persistiria una vegada interromput aquest
consum.
El consum repetit de cannabis, ha demostrat que redueix el flux cerebral en ambdós
lòbuls* temporals i que altera el traçat de l’electroencefalograma* de forma que, en
consumidors diaris de THC, es va trobar, a més de la hiperfrontalitat alfa, l’ activitat
theta que s’alterava bilateralment* en la regió fronto-central, al temps que incrementava
la seva coherència interhemisfèrica en zones centrals i posteriors.
4.4.8. PSICOSIS PRÒPIES DEL CANNABIS
Les psicosis causades pel cannabis, es poden classificar en tres grups:
Trastorns mentals orgànics: El THC causa trastorns mentals orgànics (intoxicació,
deliri, al·lucinacions), més enllà de l’embriagament cannàbic, resultat directe de la
concentració de la substància en el cervell i de la sensibilitat particular d’aquest cap a la
concentració de cannabis.
Els símptomes associats al consum de qualsevol substància psicotròpa, pot imitar
totes les formes de psicopatologia* primària.
Aparició d’episodis psicòtics sense alteració del nivell de consciència: Els trastorns
psicòtics que apareixen directament relacionats amb el consum de cannabis, sense
disminució del nivell de consciència, presenten angoixa, humor inestable, autolesions,
conducta desorganitzada i hostilitat, suspicàcia*, idees paranoiques, sentiments de
grandiositat, acceleració del pensament i fuga d’idees i al·lucinacions no verbals.
Estats psicòtics persistents (psicosis cannàbica): Encara no es sap del cert, si el
consum prolongat de dosis elevades de THC origina psicosis típiques o si es tracta del
primer episodi d’una psicosis funcional (esquizofrènica o efectiva), coincideix amb la
intoxicació cannàbica.
4.5. EFECTES FARMACOLÒGICS.
Els efectes farmacològics són molt variables, depenen de la via d’administració,
dosis, situació personal del consumidor i condicions ambientals.
4.5.1 EFECTES PSÍQUICS SUBJECTIUS
Quan es fuma, els efectes s’inicien als pocs minuts i duren entre uns seixanta i
noranta minuts, i si s’ingereix, apareix més tard i poden durar fins a les sis hores. Uns
20 mg de delta-9-THC per via oral o un cigar de marihuana amb un 2% són quantitats
suficients per produir efectes clars. Després s’experimenta una sensació d’eufòria,
benestar i desinhibició, amb tendència a la loquacitat* i al riure espontani, especialment
quan es consumeix en grup. Les percepcions sensorials s’exalten, el sentit de la
distància, de la imatge corporal o del temps es distorsionen, de manera que es
sobreestima la durada dels successos. Fins i tot es pot produir certa “desintegració
temporal”, és a dir, una tendència a confondre el passat, el present i el futur. La força
muscular disminueix i, sobretot si es consumeix en solitari, es pot entrar en un estat de
relaxació, somnolència i debilitat en el qual es difícil concentrar-se. El sentit de
l’equilibri també es deteriora i apareix certa inestabilitat.
4.5.2. EFECTES PSÍQUICS OBJECTIUS
Al marge dels efectes descrits, n’existeixen uns altres, quantificables mitjançant tests
psicològics. A través d’aquest estudis es comprova que baixes dosis de marihuana
indueixen confusió i dificulten la memorització de noves dades, afecten els processos
d’aprenentatge, fan disminuir la memòria recent, encara que sense afectar a l’accés
d’informacions prèviament adquirides.
El dèficit de memòria recent afecta a la comunicació oral. Sorgeixen idees o paraules
confoses, les frases són mes curtes, la conversació més lenta i el llenguatge resulta més
monòton i gens brillant.
Així mateix es produeixen trastorns en la coordinació dels moviments acompanyats
per un descuit de l’estat de vigilància.
4.5.3. ALTRES EFECTES
- Sequedat de boca i gola, set i augment de l’apetit.
- A banda de l’efecte irritant sobre els ulls del fum d’un “porro”, tan els
cannabinoides naturals com la anandamida disminueixen la pressió intraocular i
indueixen hiperemia conjuntival. S’han realitzat alguns estudis pel possible ús
en tractaments contra el glaucoma.
- L’administració de THC pot produir diarrea, encara que es suposa que es degut a
la contaminació per la “Salmonella”
4.5.4. MECANISME D’ACCIÓ
Actua per tres vies:
- Degut a la gran afinitat* del delta-9-THC per als lípids, es diposita a la
membrana de les neurones, modificant-ne la conducció dels impulsos nerviosos.
- Els cannabinoides també modifiquen l’alliberació de gran quantitat de
neurotransmisors al sistema nerviós central, augmentant-ne uns i disminuint-ne
els altres. Per tant s’altera el funcionament normal de la transmissió d’impulsos
nerviosos al cervell.
- S’han detectat receptors específics de cannabinoides en el cervell, que són el lloc
d’actuació d’unes substàncies anomenades cannabinoides endògens*, la funció
dels quals no es coneix amb exactitud, però es creu que regulen la pressió
arterial a nivell cerebral.
4.6. TOXICITAT.
El cannabinoide més tòxic és el delta-9-THC. El cannabis és considerablement menys
tòxic en sobredosis que altres drogues d’abús legal o il·legal. Pràcticament no hi ha
morts per sobredosis de cannabis. Dosis elevades poden produir psicosis tòxica,
al·lucinacions, sentiments paorosos amb alteració completa de la personalitat. Es
produeix a dosis altes i en consumidors habituals fins 3 o 4 mesos després d’haver
abandonat el consum.
4.6.1. TOXICITAT AGUDA
En altes dosis a més d’augmentar les percepcions sensorials pot haver-hi sinestèsia* i
pseudoal·lucinacions*, sense que el subjecte arribi a perdre el control de si mateix. És
possible que l’estat de confusió, desorientació desemboqui en un sentiment de
despersonalització i de distorsió de la imatge corporal, que a la vegada, són causa
d’inquietud, agitació, idees paranoiques i fins i tot, reaccions de pànic. No exigeixen
tractament mèdic i desapareixen per sí mateixes. Ja que els efectes dels cannabinoides
són prolongats i es potencien amb altres depressors del sistema nerviós central, el seu
consum és perillós i de difícil demostració, ja que encara que els nivells de
cannabinoides a la sang siguin molt baixos, aquests, continuen actuant durant un cert
temps.
4.6.2. TOXICITAT CRÓNICA
Són els efectes que es produeixen a llarg termini per un consum continu. Es
produeixen a diferents nivells:
- Toxicitat nerviosa: En consumidors d’altes dosis diàries, es caracteritza per
apatia*, falta d’inquietud, incapacitat per planificar a llarg termini, introversió* i
problemes per comunicar-se amb els demés, despreocupació per l’aspecte
personal i baix rendiment. Tot i això, no és possible establir amb certesa una
relació causa-efecte entre aquesta síndrome i el consum del cannabis. Estudis
cerebrals en consumidors de cannabis no han mostrat diferència entre els
consumidors i els no consumidors. En persones que consumien simultàniament
cannabis i altres drogues com amfetamines sí que s’han detectat signes d’atròfia
cerebral.
- Toxicitat respiratòria: El fum de la marihuana és similar al del tabac, excepte en
el gran contingut de cannabinoides en lloc de nicotina i per tant, els problemes
derivats del consum crònic són similars. Existeixen diferències en quan al
consum. D’aquesta manera el risc de bronquitis crònica, d’enfisemes pulmonars
o de càncers de pulmó és alt en consumidors de marihuana i haixix, tenint en
compte, a més, que solen alternar amb tabac.
- Reproducció: En el sexe masculí s’han detectat modificacions en els nivells de
testosterona. En el sexe femení, es produeix un escurçament del cicle menstrual.
Els cannabinoides poden accedir al fetus en dones embarassades, però no s’ha
pogut demostrar que produeixin malformacions.
- Immunitat: Produeixen un efecte immunosupresor, encara que no demostrin que
aquests efectes arribin a ser funcionalment importants.
4.7. TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA.
Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), el cànem i derivats produeixen
dependència psíquica moderada-forta, dependència física quasi nul·la i cert grau de
tolerància (cada vegada necessiten consumir més quantitat per arribar al mateix efecte ).
No produeix tolerància creuada amb altres al·lucinògens però sí amb l’alcohol. Es
considera no excessivament perillosa, perquè no hi ha dependència física. La síndrome
de retirada és lleu, insomni, irritabilitat i no dura més d’una setmana.
5. LA CULTURA DEL CANNABIS5. LA CULTURA DEL CANNABIS.
El cannabis és una planta amb determinats alcaloides* i efectes objectius...; però “les
seves circumstàncies” són un punt de partida fins arribar a altres “drogues dures” i
l’inici del camí fins a la marginació. Els efectes no son objectius, a causa de la
mitificació i de les condicions del consum, els efectes apareixen distorsionats.
Si el cannabis s’ha convertit en un dels símbols de la contracultura (la nova cultura)
és, evidentment, perquè també simbolitza alguna cosa de la cultura tradicional, una cosa
incompatible amb aquesta mateixa. Els subjectes normals, consumidors d’alcohol que
“no es droguin” refusen determinades substàncies, entre les quals es troba el cannabis.
Els consumidors de cannabis seran, llavors, els membres de la contracultura, els que van
contra “l’establert”.
El cannabis està subjecte a l’occident del segle XX al mite i a un perfil que no li
correspon, al perfil de la heroïna de repressió legal i marginació social.
No podem oblidar que el grup convencional, el que posseeix el poder, bàsicament
econòmic, ha actuat contra el fenòmen contracultural de forma eficaç, combatent-lo a
través de la comercialització del cannabis. Amb ell s’han creat símbols, ha contribuït a
crear herois, entre ells “l’herba”. També és cert que els “sistemes econòmics” vigents en
l’interior de les comunitats contraculturals no difereixen pràcticament dels existents
“fora”. El cannabis es compra i es ven en la contracultura, com també es compra i es
ven l’alcohol en un grup convencional, i existeix el desig (i no resulta il·lògic) de que
algun dia es comercialitzarà el cannabis.
5.1. DROGUES LEGALS EN FRONT AL CANNABIS.
El cannabis va contra la cultura dominant al descondicionar o allunyar els seus
usuaris dels valors acceptats. Pels seus efectes psicodèlics, es converteix en una forma
de vida. Per aquestes raons, està mal vist en l’ambient de les modernes oficines, mentre
una droga com el cafè és a la vegada benvinguda. L’ús del cannabis es considera com
herètic i molt deslleial amb els valors dominants i l’estratificada jerarquia masculina.
Aquesta és la causa de que la legalització de la marihuana sigui un tema enrevessat, ja
que implica legalitzar un factor social que pot millorar o fins i tot modificar els valors
actuals.
5.2. CANNABIS: EXPERIÈNCIA SOCIO-CULTURAL.
Testimoni
“Sóc un consumidor habitual de cannabis des de fa ja alguns anys, en tot aquest
temps, he arribat a experimentar multituds de situacions i sensacions realment
sorprenents. Gràcies a l’experiència que he adquirit durant aquests anys en el camp del
consum del haixix ( amb el risc que això comporta, ja sigui per culpa de la llei, o bé per
l’ambient al que tinguis que recórrer per aconseguir la matèria ) i l’aplicació que li he
donat, he aconseguit descobrir part dels secrets que comporta el consum d’aquesta
droga: Estic parlant de la influència de la marihuana en funció de les variacions de
relació social i/o intel·lectual del consumidor.
14 anys.- Inici en el mon del haixix, via fraternal i via contacte social: canvi d’entorn
social. Inici de la Formació Professional. EGB suspesa.
15 anys.- Haixix via contacte social: inici de la vida al carrer. Establiment del consum
de haixix. Fracàs escolar, ideologia nul·la, amb tendències catalanistes.
16 anys.- Canvi d’entorn social. Reinici de l’escolarització en un institut. Adquisició
d’una novia permanent. Augment del consum de haixix.
17 anys.- Consolidació de l’entorn social. Triomf escolar. Accés al batxillerat.
18 anys.- Entorn social permanent. Consolidació del triomf escolar. Augment del
consum de haixix.
19 anys.- Estabilització del consum de haixix. Considerat com un dels millors de
batxillerat. Consolidació de la ideologia comunista.
Actualment.- Cursant una formació informàtica sobre anàlisis de sistemes i
programació. Experiència en el camp: 8 anys. Repetició del curs de 2n. de batxillerat
amb tan sols dos assignatures. “
Es poden comprovar les conseqüències de canvi d’un entorn social a un altre. Està
clar que no és el consum de haixix el que aïlla, reté o inculturitza a la persona
consumidora deixant clar que el consum de haixix ha anat augmentant, podem
considerar que no ha influenciat negativament en la progressió de la seva vida.
6. USOS DEL CANNEM
6. USOS DEL CÀNEM
6.1. UTILITAT EN L’ALIMENTACIÓ.
La llavor del cànem és una font de proteïnes i d’àcids grassos essencials molt
nutritiva. Les fulles poden ser utilitzades com a farratge, però no sense uns lleus efectes
psicoactius. Les llavors del cànem no contenen res del principi actiu, i per tant no et
“col·loquen”.
Les proteïnes de les llavors del cànem s’assemblen molt a la composició de les
proteïnes de la “santre”. És fàcil de digerir i són receptades pels metges en molts
problemes digestius. La llavor del cànem va ser coneguda com “edestina” i va ser
utilitzada pels científics com a model de proteïna vegetal.
L’oli de la llavor del cànem proporciona al cos humà àcids grassos essencials.
Aquests olis poden reduir el risc de malalties cardiovasculars*.
El cànem necessita una mica de fertilitzant, i creix bé pràcticament a qualsevol lloc.
A més a més resisteix plagues, pel qual requereix pocs pesticides.
El cànem no produeix tanta proteïna com la soja, però és de millor qualitat. Aquest és
un cultiu fàcil de fer créixer, que resisteix la radiació UV-B.
6.2. FIBRA TÈXTIL DEL CÀNEM.
La tija del cànem té dos parts, la fibra i la polpa. La fibra pot ser teixit en quasi
qualsevol tipus de roba, és molt duradora. Comparada amb totes les altres fibres naturals
disponibles, és la més adaptable per a un gran nombre d’aplicacions.
La roba feta de cànem pot ser una mica menys suau que el cotó, tot i que n’hi ha
varietats especials, o formes de cultivar-lo o tractar-lo, que produeixen un cànem més
suau, però és molt més fort que el cotó.
6.3. ÚS COM A COMBUSTIBLE.
La polpa pot ser cremada com a tal o transformada a carbó vegetal, metanol, metà o
gasolina. El procediment per fer-ho se’n denomina destil·lació destructiva o piròlisis.
Els combustibles obtinguts a partir de plantes com aquesta són anomenats combustibles
“biomassa”.
Una altra forma d’utilitzar el cànem com a combustible, és utilitzant l’oli de les seves
llavors, tot i això, l’oli és més útil per a d’altres propòsits, inclòs si podem produir
suficient quantitat per a moure milions de cotxes.
6.4. UTILITAT TERAPÈUTICA DEL CANNABIS.
En els últims anys s’han presentat un gran nombre d’evidències científiques sobre les
propietats terapèutiques dels cannabinoides. Estava disponible legalment pel seu ús en
medicina en aquest país fins al 1937, i era venuda com un tònic nerviós. Era
considerada una de les millors medecines.
A Espanya, actualment, no està legalitzada, però s’estan portant a cap un ampli debat
internacional sobre les evidencies científiques en vers les restriccions de tipus legal
sobre el possible ús d’aquests compostos, ja que la marihuana pot substituir alguns
d’aquests medicaments amb efectes secundaris perillosos.
Els principals processos patològics en els que el cannabis o els cannabinoides han
demostrat algun efecte terapèutic són:
6.4.1. QUIMIOTERÀPIA DEL CÁNCER
La quimioteràpia és un dels tractaments més importants contra el càncer. Els agents
quimioterapèutics es troben entre els productes químics més poderosos i més tòxics
usats en medicina, ja que a l’atacar les cèl·lules cancerigenes, també ataquen les
cèl·lules sanes del cos.
Alguns agents anticancerígens (dacarbacina, cisplatino, ciclofosfamida, doxorubicina
i metrotexato (dosis altes)) poden causar sordesa, deficiències renals, hemorràgies,
equimòsi*, afectar al sistema immunològic i destruir els músculs del cor; però els
afectes secundaris més comuns són les nàusees i els vòmits tan freqüents. És per això,
que estan obligats a utilitzar fàrmacs antimètics* com fenotiacinas, metoclopramida,
domperidona i antagonistes selectius dels receptors serotoninenergètics 5HT3.
Cannabis i cannabinoides: S’han fet diverses assajos clínics la conclusió dels quals es
que tant el dronabinol com la nabilona (dos cannabionoides) poden ser eficaços
antiemètics* amb pacients tractats amb quimioteràpia anticancerosa.
També existeix algun assaig clínic que demostra que el dronabinol es menys eficaç
que els fàrmacs antiemètics estàndard, mentre que l’associació del dronabinol amb
fenotiacinas es més eficaç que administrant-los per separat.
Alguns assajos clínics han demostrat també que els efectes col·laterals produïts pel
dronabinol i la nabilona (sequedat de boca, somnolència, alteracions visuals...), poden
ser més importants que els que ocasionen els fàrmacs antiemètics, així doncs son més o
menys tolerables depenen de cada pacient.
Els cannabinoides són, sens dubte, eficaços com a agents anitemètics en pacients
cancerosos tractats amb quimioteràpia, tot i això es plantegen diversos interrogants que
sol la investigació futura podrà contestar. No existeixen resultats d’assajos clínics
comparatius dels cannabinoides amb els antagonistes dels receptors serotoninergètics
5TH3. Tampoc s’ha establert un règim òptim d’administració de cannabinoides respecte
a posologia, freqüència d’administració i interacció amb altres fàrmacs. No existeixen
resultats sobre quin cannabinoide és el mes adequat per a cada tipus de pacient i per a
cada tipus de teràpia anticancerosa. Finalment tampoc s’ha establert cap eficàcia
relativa, ni s’ha avaluat la gravetat de les reaccions adverses dels diferents
cannabinoides.
6.4.2. ESPASTICITAT MUSCULAR
L’espasticitat muscular amb dolor i rampes així com altres alteracions
neuromusculars tals com la debilitat muscular, tremolor, moviments anormals, ataxia* o
alteracions neurovegetatives* com la pèrdua del control de la bufeta urinària, tenen lloc
en moltes malalties neurològiques* com esclerosi múltiple, paràlisis cerebral, lesions de
medul·la espinal... i, tot i que existeixen tractaments terapèutics farmacològics
pal·liatius, no hi ha resultats satisfactoris en la majoria dels casos.
Els principals fàrmacs eficaços sobre els processos d’espasticitat muscular són:
Diacepam i altres benzodiacepines (Baclofén, Dantroleno...), les reaccions adverses dels
quals són: somnolència, confusió, amnèsia, sedació, nàusees, hipotonia muscular*,
debilitat, vertigen, cefalees, insomni, diarrea, incapacitat per caminar i en alguns, fins i
tot, síndrome d’abstinència al suspendre el tractament.
Cannabis i cannabinoides:
Esclerosis múltiple : el cannabis bé per inhalació o per administració oral de
dronabinol pot pal·liar-ne els símptomes, però els resultats dels assajos clínics no son
concloents. En la majoria dels casos es va manifestar una millora subjectiva, encara que
els signes objectius de la malaltia (debilitat muscular, coordinació, tremolor, reflexes...)
no sempre experimenten una millora.
Lesions de la medul·la espinal : els símptomes són similars als de la esclerosis
múltiple: dolors musculars, espasticitat muscular i alteracions del control de la bufeta
urinària. Existeixen dades que demostren una millora d’aquests símptomes quan són
tractats amb cannabis o amb el cannabinoide dronabinol.
Trastorns del moviment: En alguns assajos clínics amb cannabidol s’ha demostrat una
millora (del 20-50% dels casos) de la distonia*, però no del tremolor o l’acinesia*, que
han empitjorat en malalts de Parkinson. Tampoc s’ha demostrat eficàcia amb
tractaments amb cannabidol contra la malaltia de Huntington.
Per contra, en pacients amb la Síndrome de la Tourette s’ha observat una millora dels
tics quan es fuma cannabis, però probablement era degut a un efecte ansiolític* més que
a un efecte antidiscinètic.
Cal assenyalar que el cannabis i els cannabinoides poden desencadenar per ells
mateixos els trastorns neurològics que es pretenen minvar amb la seva administració.
6.4.3. DOLOR
Hi ha molts analgèsics disponibles que són eficaços a la majoria dels casos però, en
alguns pacients el resultat no es satisfactori. Els analgèsics més utilitzats i els seus
efectes secundaris més importants són: fàrmacs antiinflamatoris no esteroideos (irritació
gàstrica, hemorràgia, alteracions hepàtiques i diverses reaccions adverses renals,
neurològiques*, hematològiques*, etc.) analgèsics opiàcis (nàusees, vòmits,
restrenyiment, estats d’eufòria i disfòria*, depressió respiratòria, hipotensió* i fins i tot
dependència) la carbamecepina, els antidepresius tricíclics, l’ergotamina i el
sumatriptan (nàusees, vòmits, dolor abdominal, rampes musculars i efectes rebots amb
augment dels atacs de migranya i dolor)
Cannabis i cannabinoides: Molts cannabinoides tenen propietats analgèsiques i
antiinflamatòries. Les reaccions adverses més freqüents són somnolència i obnubilació*
mental i en alguns casos eufòria com efecte psicoactiu . La resposta analgèsica dels
cannabinoides es irregular, existint variacions importants segons el tipus de dolor i
segons la receptivitat del pacient, no existint una clara relació dosis- resposta. Els
cannabinoides poden ser útils associats a altres fàrmacs analgèsics en diferents tipus de
dolor.
S’estan avaluant alguns cannabinoides sintètics com a agents antiinflamatoris (en
concret l’àcid DMH-THC-11-oico) que posseeix acció inhibidora de l’enzim
ciclooxigenasa-2.
6.4.4. ANORÈXIA
La disponibilitat de fàrmacs convencionals útils en el tractament de l’anorèxia és
molt limitat. Té una certa utilitat terapèutica la ciproheptadina i les seves principals
reaccions adverses són: somnolència, efectes anticolieenerfètics (sequedat de boca,
retenció urinària, alteracions de la acomodació visual, etc...).Dosis elevades poden
arribar a produir al·lucinacions.
Cannabis i cannabinoides: S’ha demostrat que el cannabis augmenta l’apetit per mitjà
d’un mecanisme desconegut.
Tot i això, el THC no es va mostrar eficaç en pacients amb anorèxia nerviosa, a més a
més de causar greus reaccions disfòriques* en alguns casos, no obstant això s’ha de
tenir en comte que l’anorèxia nerviosa no es un bon model d’anorèxia, ja que el
problema d’aquests malalts es un refús compulsiu a la ingestió d’aliments, encara que
tinguin sensació de gana. Les reaccions disfòriques* es poden donar a causar de que el
THC augmenta l’apetit, ficant al pacient en una situació de conflicte mental al haver
d’escollir entre sadollar la gana o refusar l’aliment.
A pesar dels resultats favorables sobre alguns d’aquests estudis, són necessaris més
estudis clínics per confirmar aquest efecte i, per altra part, estudis selectius que
discriminin l’efecte antianorèxic amb augment de pes i l’efecte antiemètic.
6.4.5. EPILÈPCIA
Els fàrmacs antiepilèptics disponibles protegeixen contra les convulsions solament en
dos terços del total de pacients, a més a més han de ser subministrats durant llargs
períodes de temps, podent produir reaccions adverses de gravetat variable. Els
principals fàrmacs són: Valproato sòdic, carbamacepina, fenitoína, primidiona,
fenobarbital, vigabaterina, lamotrigina, gaba pentina, topiramato, etc... tots aquests
fàrmacs són capaços de desencadenar nombroses reaccions adverses com l’augment de
pes, tremolors, trastorns gastrointestinals (dispèpsia*, nàusees, vòmits, anorèxia, etc...)
vertigen, cefalees, marejos, somnolència, insomni, confusió mental, ataxia*, acne,
incoordinació motora, hiperplàcia gingival, depressió del SNC, fatiga, irritabilitat,
psicosis, diplopia*, dermatitis exfoliativa*, síndrome de Stevens Johnson, diarrea,
sedació, convulsions per retirada del fàrmac i depressió de la medul·la ossea.
Cannabis i cannabinoides: S’han vist resultats prometedors amb el cannabidol en els
animals, però en l’epilèpsia humana els resultats no són clars. En alguns casos, fumar
cannabis va desencadenar quadres convulsius, mentre que en altres va minvar les
convulsions. El cannabinol associat a la terapèutica antiepilèptica convencional, millora
el quadre convulsiu d’alguns pacients, a més a més posseeix mínims efectes secundaris,
fins i tot en dosis elevades.
6.4.6. GLAUCOMA.
És la causa més comú de ceguesa, el seu mecanisme no és ben conegut, encara que es
suposen involucrats factors vasculars i degeneratius, a part de l’augment de la pressió
intraocular. Els fàrmacs terapèutics convencionals en forma de col·liris són: miòtics,
pilocarpìna, carbacol, etc...que redueixen la pressió intraocular facilitant el flux de
l’humor aquós, les reaccions adverses dels quals són visió borrosa, cefalees, salivació
excessiva, bradicàrdia*, dolors còlics intestinals i broncoespasmes; i, per administració
oral: inhibidors de l’anhidrasa carbònica que disminueixen la formació de l’humor
aquós i poden ocasionar hipokalemia, parestesia, anorèxia, somnolència i depressió.
Cannabis i cannabinoides: Solament els cannabinoides amb efectes psicoactius
(∆8THC, ∆9THC (dronabinol) i 11OH THC) han resultat eficaços, mentre que el
cannabinol, cannabidiol i beta-OH-THC, solament produïen mínimes reduccions de la
pressió intraocular.
Inconvenients:
- Tolerància farmacològica als 10 primers dies de tractament oral amb
dronnabinol i efecte rebot al suspendre l’administració.
- L’aplicació tòpica presenta la dificultat de que els cannabinoides són molt
liposolubles* i insolubles en aigua, i la seva aplicació en solucions olioses els
treu eficàcia.
- El descens de la pressió intraocular, es deu a efectes sistèmics amb
l’inconvenient que ocasionen efectes psicoactius i cardiovasculars.*
- Els cannabinoides ocasionen reaccions adverses oculars: fotofòbia, conjuntivitis,
disminució de la secreció lacrimal, queratitis*, ulceres cornals i alteracions del
tamany de la pupil·la.
Donat la breu durada dels efectes que produeixen els cannabinoides com a reductors
de la pressió intraocular, seria necessari administrar-los diverses vegades al dia,
controlant els seus efectes oculars, cardiovasculars* i centrals
6.4.7. ASMA BRONQUIAL
La prevenció i el tractament de l’asma bronquial està ben establert per societats
mèdiques de diversos països. El tractament farmacològic inclou els fàrmacs
broncodilatadors que exerceixen un bon control de la malaltia, encara que pot ser que
tinguin algun efecte secundari.
Cannabis i cannabinoides: Dosis elevades de cannabis i dronabinol, exerceixen un
efecte broncodilatador sobre els bronquiols pulmonars. Fumar cannabis també
aconsegueix reduir els broncoespasmes induïts experimentalment, encara que aquesta
opció terapèutica no sigui correcta pels components tòxics del fum. El THC per via oral,
presenta l’inconvenient d’una absorció molt irregular, cosa que fa disminuir la seva
utilitat terapèutica com a broncodilatador; dosis elevades causarien alteracions
psicològiques i cardiovasculars*.
En alguns casos, el THC produeix obstrucció dels bronquis, tos i malestar toràcic.
Si bé s’ha demostrat l’eficàcia farmacològica del cannabis i alguns cannabinoides com a
broncodilatadors, és necessari avaluar la possible aparició de tolerància, així com la
seva eficàcia i orientar la investigació al desenvolupament de nous compostos amb
aquests efectes i desproveïts d’efectes psicoactius i cardiovasculars*.
6.4.8. SIDA
Durant el període de incubació del virus es produeixen gran nombre d’infeccions
oportunistes que poden ser tractades de forma habitual i el VIH pot ser atacat amb
drogues antivíriques, la mes coneguda es l’ AZT. Aquest impedeix la producció de
glòbuls vermells a la medul·la dels ossos, disminueix el número de glòbuls blancs i té
molts efectes perjudicials sobre el sistema digestiu, a part de nàusees i vòmits.
Un precursor de la SIDA és el CRS (Complex Relacionat amb la SIDA) els
símptomes del qual són febre, nàusees, diarrea, dolor i fatiga. Per reduir els efectes del
CRS es fa un tractament amb AZT que en molts casos no és efectiu.
Cannabis i canabinoides: S’ha comprovat que fumar petites quantitats de cannabis al
llarg del dia suprimien la nàusea per complert i reduïen sensiblement la diarrea, sense
l’ús de cap altra droga. També reduïen sensiblement el cansament.
6.6. ALTRES USOS.
- Materials de construcció: fabricació de taulons aglomerats.
- Fabricació de plàstics.
- Vernissos i lubricants.
- També pot ser utilitzat com a impermeabilitzant, aïlla de la calor i del soroll, i és
molt resistent.
7. LEGISLACIÓ
7. EL CANNABIS I ELS SEUS DERIVATS EN EL DRET PENAL
ESPANYOL
7.1. INTRODUCCIÓ.
En aquest apartat veurem la regulació del cannabis en el dret espanyol, per això
caldrà analitzar el Codi Penal de 1995, actualment en vigor, i les sentències del Tribunal
Suprem sobre aquesta matèria. Aquestes últimes resulten molt importants degut a la
falta de precisió legal en alguns aspectes.
Com veurem, Espanya, complint els tractats internacionals subscrits, castiga
penalment el tràfic il·lícit de drogues, i entre aquestes tots els derivats cannàbics amb
efectes psiocoactius, encara que la llei espanyola diferencia dos tipus de drogues,
“dures” i “toves”, en funció del perill que la substància suposa per la salut dels
consumidors.
La regulació dels delictes relatius al tràfic il·lícit de drogues es troba, en els articles
368 i següents del Codi Penal de 1995.
L’article 368 del C.P. sanciona als que “executin actes de cultiu, elaboració o tràfic, o
que d’alguna altra manera promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de
drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o les posseeixin amb
aquelles finalitats”. La pena corresponent als responsables d’aquests delictes oscil·larà
entre 3 i 9 anys de presó, quan la droga en qüestió sigui una substància “que causi un
greu mal a la salut”, i entre 1 i 3 anys de presó en els demés casos, és a dir, quan la
droga no sigui greument perjudicial. A més a més, en tots els casos, la pena privativa de
llibertat anirà acompanyada d’una multa, l’import de la qual dependrà del valor de la
droga.
Per analitzar els articles del Codi Penal, degut a la mancança de definició legal en
alguns aspectes, es necessari estudiar la jurisprudència del Tribunal Suprem.
7.2. CONCEPTE DE DROGA IL·LEGAL.
L’art. 368 C.P no defineix l’objecte material del delicte descrit, no ofereix un
concepte de droga il·legal, es limita a considerar com a tals, les substàncies tòxiques,
estupefaents i psicotròpiques, però sense dir quines son. Per tant hem d’acudir a la
legislació administrativa relativa a les drogues il·legals.
La llei de 8 d’Abril de 1967 sobre estupefaents remet a les llistes de substàncies que
es troben dins els Convenis internacionals dels quals Espanya forma part. Tant el
Conveni Únic sobre estupefaents de 30 de Setembre de 1961, com el Conveni de
Viena de 21 de Febrer de 1971, esmenten explícitament el cannabis com a estupefaent o
psicotròpic en les llistes de substàncies a tenir en compte.
La STS (Sentencia del Tribunal Suprem) de 8 de Novembre de 1995 defineix
posteriorment el concepte de substància estupefaent, no només com a extractes i resines
del cannabis, sinó també la pròpia planta en estat natural.
Per tant resulta indiscutible la consideració del cannabis i dels seus derivats, sigui
quina sigui la seva forma de preparació o presentació, com a drogues de tràfic il·lícit en
el dret penal espanyol.
7.3. CATEGORIES LEGALS EN FUNCIÓ DE LA NOCIVITAT DE LA DROGA.
La llei penal espanyola divideix les drogues il·legals en dues categories, segons la
major o menor nocivitat de les substàncies. Es sanciona més greument el delicte quan es
tracta de substàncies que causen greu dany a la salut humana, i les penes són menors
quan el tràfic es produeix amb drogues menys agressives. Malgrat tot, el Codi penal no
especifica quines substàncies pertanyen a cada categoria. Ha estat a través de la
jurisprudència que s’ha arribat a classificar en una o altra categoria les drogues il·legals
contingudes en els tractats internacionals.
El cannabis, segons el TS, és una droga que no causa greu dany a la salut
independentment de la forma de presentació o grau de concentració en THC (STS de 4
de setembre de 1983; STS de 20 de Febrer de 1984; STS de 17 d’Octubre de 1996...).
7.4. TINÈNÇA I CONSUM DE CANNABIS.
L’article 368 CP considera autors del delicte de tràfic de drogues els que “executin
actes de cultiu, elaboració, o tràfic, o d’una altra manera, promoguin, afavoreixin o
facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies
psicotròpiques o les posseeixin amb aquelles finalitats”. Això suposa una extraordinària
amplitud de la conducta típica sansionable. Només queda fora del tipus penal
l’autoconsum individual o col·lectiu de la substància i la tinença prèvia necessària per al
consum propi.
El consum de droga no és actualment ni ha estat mai objecte de sanció penal a
Espanya, i el mateix es pot dir de la tinença prèvia al consum. Però aquest autoconsum i
aquesta tinença poden ser castigades dins l’àmbit administratiu, amb multes i altres
sancions no privatives de llibertat. En aquest sentit és important analitzar la polèmica
Llei Orgànica 1/1992 de 21 de Febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana (Ley
Corcuera), qualifica com a infraccions administratives sense rang delictiu, les conductes
que es descriuen a l’article 25.1: “el consum en llocs, vies, establiments o transports
públics, així com la tinença il·lícita, encara que no destinada al tràfic, de drogues
tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques, sempre que no constitueixin
infracció penal, així com l’abandonament en els llocs esmentats d’instruments o eines
utilitzats pel consum”. Aquestes conductes es sancionen administrativament amb multes
d’entre 50.001 Pts a 5.000.000 Pts. És a dir, no es sanciona el consum privat perquè
aniria contra els drets fonamentals de l’individu, però es multa la tinença de qualsevol
quantitat de cannabis.
Tornant al CP, la tinença de droga resulta impune quan està destinada a l’autoconsum
i delictiva quan es destina a la distribució a altres persones. Determinar quina de les
dues intencions té el posseïdor depèn de la valoració judicial de les proves disponibles,
així El Tribunal Suprem, examina indicis com els següents:
a) Condició o no de consumidor del posseïdor.
b) Quantitat de droga posseïda.
c) Presentació de dosis preparades per la seva possible venta.
d) Incautació de quantitats notables de diner de procedència injustificable.
Tot i això el Tribunal Suprem ha establert un límit com a criteri general, a partir del
qual es considera que la quantitat de droga indica el seu destí cap al tràfic il·lícit. En el
cas de la marihuana el TS considera la quantitat màxima de 50 gr. (STS de 17 de Gener
de 1986)
7.5. CULTIU DEL CANNABIS.
L’art. 368 CP inclou dins el tipus penal el cultiu, la fabricació, la venta, la transmissió
o donació de substàncies considerades com a droga, així com el transport i la tinença
amb finalitat de tràfic. El cultiu dirigit a consum propi no resulta punible (STS 12 de
Desembre de 1990)
7.6. ACTES DE TRÀFIC.
Desprès del cultiu i recollida del cannabis, es consideren actes de tràfic tots aquells
que suposin entrega de la substància a altres persones.
La STS de 16 de juny de 1987 diu que “ tràfic equival a la transmissió d’una cosa a
una altra persona, gratuïta o onerosament, total o parcialment, directa o indirectament,
sempre que la transferència impliqui promoció o afavoriment del consum de drogues
tòxiques, estupefaents o psicotròpiques”.
Per tant, la donació de droga ( sense ànim de lucre) ha estat sempre considerada com
a delictiva per la jurisprudència del TS.
No es consideren delictius: el consum compartit d’una droga entre usuaris habituals
de la mateixa, els actes de compra col·lectiva de droga destinada al consum dels qui
l’adquireixen, ni la compra per encàrrec d’un grup del qual formi part la persona
encarregada que l’adquireix (sempre que la droga estigui destinada al consum del propi
grup).
7.7. PENES APLICABLES.
El delicte de tràfic de drogues “toves”, entre elles el cannabis, es castiga a l’article
368 del C.P. amb pena de presó d’entre 1 i 3 anys, a més a més de la pena de multa,
l’import de la qual dependrà del valor de la droga objecte del delicte: una vegada
calculat, s’imposarà una multa de quantitat compresa entre aquesta xifra i el doble de la
mateixa.
A la pràctica judicial es tenen en compte els informes que elabora l’Oficina Central
Nacional d’Estupefaents, relatius al preu mitjà de les drogues en el mercat il·lícit. Així
per exemple, al 1999:
- Grifa* comprada per grams: 420 pts/gr.
- Grifa* comprada per quilos: 185000 pts/kg.
- Haixix comprat per grams: 640 pts/gr.
- Haixix comprat per quilos: 250000pts/kg.
- Oli de haixix comprat per grams: 2000 pts/gr.
- Oli de haixix comprat per quilos: 475000 pts/kg.
Quan el delicte ha estat comès per un empresari, intermediari en el sector financer,
facultatiu, funcionari públic, treballador social, docent o educador, en l’exercici dels
seus càrrecs o professions, l’art. 372 del CP, imposa, a més a més de les penes
anteriorment citades, la inhabilitació per exercitar el càrrec, professió o ofici, indústria o
comerç, de 3 a 10 anys.
Un supòsit encara més greu, quan el delicte ha estat realitzat per una autoritat o un
agent de l’autoritat, en l’exercici del seu càrrec, preveu juntament amb la pena de presó
i la de multa, la inhabilitació absoluta de 10 a 20 anys.
L’art. 374 del CP diu que les substàncies il·lícites, eines i materials utilitzats per a
l’elaboració de la droga, i altres instruments que hagin servit per cometre delicte, siguin
decomissats i posteriorment destruïts.
7.8. TIPUS AGRAVATS DE TRÀFIC DE DROGUES.
L’art. 369 del CP, contempla supòsits de tràfic especialment greus i, en aquests casos
la pena de presó anirà de 3 anys a 4 anys i 6 mesos, i a més a més, la multa, variarà,
entre el valor de la droga i el quàdruple d’aquest valor. En el cas de l’cannabis el TS en
diverses sentencies ha establert que es considera una quantitat de notòria importància
quan es superin els 1000 gr.
7.9. TIPUS D’ULTRAAGRAVATS DE TRÀFIC DE DROGUES.
Existeix un tipus ultraagravat de tràfic, contemplat a l’art. 370 de CP, castigat amb la
pena de presó de durada mínima de 4 anys i 6 mesos, i màxima de 6 anys i 9 mesos, a
més a més de multa de quantitat compresa entre el valor de la droga i el sèxtuple.
Aquest tipus especialment greu s’aplica en dos casos: quan les conductes de tràfic, a
més a més de contemplar un tipus agravat de l’art. 369 del CP, tinguin extrema gravetat,
i quan les persones hagin actuat com a caps d’organitzacions delictives dedicades al
tràfic.
El TS ( STS de 20 de març de 1999 ), considera que són “conductes de tràfic
d’extrema gravetat”, quan es parla de quantitats molt elevades de droga, que siguin
almenys 100 vegades el límit de la notòria importància (1000gr.). Però aquesta dada
quantitativa ha d’anar unida a altres indicis, com l’existència d’una organització
criminal ben estructurada, la utilització de mitjans o mètodes sofisticats per executar el
delicte ( per exemple la utilització de vaixells, camions d’un cert tonatge...).
7.10. CONCLUSIÓ.
- El dret espanyol considera com a drogues il·lícites les substàncies definides com a
tals als convenis internacionals sobre la matèria, entre les que s’inclou el cannabis i els
seus derivats.
- El consum i tinença d’aquestes drogues, no constitueix delicte, però pot ser
sancionat administrativament amb multes, sempre que la tinença sigui destinada a
l’autoconsum.
- El tràfic de drogues (difusió, distribució o entrega de la substància a altres persones)
es qualifica com a delicte i es castigarà amb penes de presó i multa. La durada de la
reclusió i l’import de la multa depenen de la quantitat de la substància objecte de tràfic,
de la qualitat d’aquesta (drogues “dures” o “toves”) i de l’organització del tràfic (
bandes organitzades a gran escala ).
8. ANÀLISI DE DETECCIÓ DE
DROGUES8. ANÀLISIS DE DETECCIÓ DE DROGUES
És possible detectar el consum de cannabis analitzant diverses mostres corporals,
com pot ser l’orina, la sang, la saliva, el pèl, la suor, les ungles ...
Els tests de drogues detecten tant les drogues com els metabòlits*, que són els residus
de la substància inhalada o ingerida després de que passin per l’organisme.
El temps durant el qual pot ser detectat el consum de cannabis, varia enormement
d’una persona a una altra, però més o menys seria uns 25 dies en consumidors habituals
i 6 en consumidors no habituals per orina, unes 22 hores per la sang, i unes 12 hores per
la saliva. L’única forma de saber el temps de detecció és considerant els següents
factors:
- Mètode d’anàlisis utilitzat.
- Metabolisme.
- Tolerància.
- Condició de la persona.
- Ingestió de fluids.
- Quantitat del cannabis.
- Potència de cannabis.
- Temps o freqüència durant el qual s’ha consumit cannabis.
En usuaris crònics: seria d’esperar que el temps d’eliminació fos més llarg, però no
sempre és així, un usuari crònic amb elevada tolerància eliminarà les drogues molt més
ràpid.
Existeixen diversos mètodes per detectar la presència de cannabinoides, que es
diferencien en la seva especificitat, complexitat i cost. L’elecció d’un mètode de
laboratori depèn dels objectius de la prova.
- Cromatografía: Consisteix en la separació del component sòlid i del contingut
líquid del fluid que s’examina. La part sòlida es tracta químicament i, la
presència d’una determinada droga, en faria canviar el color. És un mètode
senzill i de baix cost, però no molt fiable, ja que es requereixen concentracions
de cannabinoides de 1000-2000 ng/ml.
- Inmunoassaig: S’utilitza un anticòs dirigit contra el cannabinoides. Té diversos
inconvenients, i és que, poden haver-hi reaccions creuades amb altres
substàncies que donarien resultats falsos positius, i la presencia de adulterants
com el clor, el clorur de sodi o el vinagre, que donarien resultats falsos negatius.
Aquesta prova detecta concentracions de 20 ng/ml, i té una fiabilitat del 95 %.
- Cromatografía de gasos- Espectrometría de masses: Es basa en calentar la
mostra orgànica fins a l’ebullició, i analitzar-ne els components igual que la
cromatografía. Per complementar la prova i aconseguir una fiabilitat del 100%,
s’utilitzaria l’espectrometría de masses. És una prova amb un elevat cost.
9. DISCUSSIÓ I RESOLUCIÓ
9.DISCUSSIÓ I RESOUCIÓ
9.1. INTRODUCCIÓ.
S’han realitzat un total de 365 enquestes, de les quals 187 són a homes i 169 a dones,
fent distincions d’edat per intervals.
La intenció era arribar a saber si la gent coneix el cannabis, què en pensa, i sobretot,
partint de l’hipòtesi inicial, si el legalitzarien per a usos mèdics , si canviarien la llei... ja
que actualment, aquest tema ha estat molt discutit pels polítics i per la societat en
general.
A continuació es mostra la taula del total d’enquestats i l’enquesta corresponent.
TOTAL D'ENQUESTATS.
EDAT HOMES DONES TOTAL
[15-20) 76 76 152
[20-25) 43 19 62
[25-30) 12 13 25
[30-35) 12 15 27
[35-40) 14 19 33
[40-45) 6 11 17
[45-50) 8 6 14
[50 a més) 16 10 26
TOTAL 187 169 356
ENQUESTA: “ÉS NECESSARI LEGALITZAR EL CANNABIS?”
Sexe: � Home � DonaEdat: ______ anys.A què et dediques?
� Estudies: � ESO � Batxillerat
� Formació Professional � Mòdul � Universitat � Altres: _____________
� Treballes: Quina és la teva professió? ______________________Estat civil: � Solter/a � Ajuntat/da � Casat/da sense fills � Casat/da amb fills � Altres: ____________
1-HAS PROVAT MAI LA MARIHUANA I/O DERIVATS (RESINA, OLI DEHAIXIX)? � Sí � NoEn cas que la resposta anterior sigui afirmativa, respon a les següents preguntes:
∗EN QUINA EDAT VAS PROVAR AQUESTA SUBSTÀNCIA PER PRIMER COP? _____ anys.∗ET VA AGRADAR? � Sí � No∗PERQUÈ VAS PROVAR-LA?
� Pel grup d’amics � Per que crida l’atenció ( pel fet de ser il·legal ) � Altres: ______________________________∗LA SEGUEIXES CONSUMINT HABITUALMENT? � No � Sí: � Més de 3 cops al dia � De 1 a 3 al dia � 5 a la setmana � Sols els dies festius
� Altres: _____________En cas que la resposta anterior sigui afirmativa, respon a les següents preguntes:
a-PERQUÈ LA CONSUMEIXES? � Simplement, t’agrada � Per seguir la moda � Per que et desinhibeixes, et sents millor amb tu mateix � Per que et relaxes � Per oblidar els teus “mals de cap” � Altres:_______________________
b-QUI ET FACILITA EL CANNABIS? � Grup d’amics � En un concert o festa � De la collita pròpia � Altres: _____________
c-HAS NOTAT MAI ALGUN SÍMPTOMA? � No � Sí: � Pèrdua de memòria � Vòmits � Atacs de pànic
� Crisis d’ansietat � Altres: __________________________
d-SAPS A QUINES CONSEQÜÈNCIES T’EXPOSES ENFRONT LA LLEI? � No � Sí: Quines creus que són? ______________________________ ________________________________________________ ________________________________________________
2- CREUS QUE ÉS PERJUDICIAL PER A LA SALUT EL FET DE PRENDREAQUESTA SUBSTÀNCIA? � Sí � No � No ho sé
3- CONSIDERES QUE COMPORTA CONSEQÜÈNCIES SOCIALS (AÏLLAMENT,MARGINACIÓ, DESPRESTIGI)? � No � Sí: � Aïllament � Marginació
� Desprestigi
� Altres: ________________________________
4- CONSIDERES CORRECTA L’ACTUAL LEGALITZACIÓ DEL CANNABIS PERA USOS MÈDICS? � Sí � NoPerquè? _______________________________________________________________
5-CREUS QUE S’HAURIA DE MODIFICAR LA LEGISLACIÓ SOBRE LALEGALITZACIÓ D’AQUESTA SUBSTÀNCIA? � No � Sí: Què canviaries de la legislació actual? � La permetries fumar lliurement al carrer � La permetries a partir dels 18 anys. � La prohibiries en tots els àmbits (incloent-hi la medicina.
� Altres: __________________________________9.2. GRÀFICS.
HAN PROBAT MAI LA MARIHUANA I/O DERIVATS ( RESINA, OLI DE
HAIXIS ) ?
0
50
100
150
200
250
Nº
PE
RS
ON
ES
[15-
20)
[20-
25)
[25-
30)
[30-
35)
[35-
40)
[40-
45)
[45-
50)
TOTAL
EDATS
HAN PROVAT LA MARIHUANA
HOMES
DONES
TOTAL
0
20
40
60
80
100
120
140
Nº
PE
RS
ON
ES
[15-
20)
[20-
25)
[25-
30)
[30-
35)
[35-
40)
[40-
45)
[45-
50)
TOTAL
EDATS
NO HAN PROVAT LA MARIHUANA
HOMES
DONES
TOTAL
Com es pot observar en els gràfics anteriors ( Taules 1 i 2, Annex 1, pg. 86 i 87 ) un
67% dels enquestats han provat la marihuana. D’entre aquests, el factor sexe no influeix
en el resultat ja que gairebé el 50% del total correspon a homes i el 50% restant a dones.
Pel que fa a l’edat, els intervals compresos entre 15 i 50 anys mostren que al voltant
del 62% de persones han provat aquesta substància, mentre que quan ens allunyem dels
50 anys, només un 4% dels enquestats confirma que l’ha provat.
EN QUINA EDAT ES VA TENIR EL PRIMER CONTACTE AMB EL
CANNABIS?
PRIMER CONTACTE AMB MARIHUANA
0
10
20
30
40
50
60
70
< 12
)
[12-
14)
[14-
16)
[16-
18)
[18-
20)
[20-
22)
[22-
24)
[24-
26)
[26-
28)
> 28
EDATS
Nº
PE
RS
ON
ES
0
20
40
60
80
100
120
Nº
PE
RS
ON
ES
HOMES
DONES
TOTAL
En general el primer contacte amb la marihuana ( Taula 3, Annex 1, pg.87 ) es dona
entre els 14 i els 16 anys. S’observa també que entre els 12 i els 14 anys, hi ha una
diferència important entre dones i homes, ja que els primers suposen el doble de
percentatge que les dones.
Tot i això, també existeix un petit percentatge d’individus que han tingut el primer
contacte amb el cannabis al voltant dels 24-28 anys, fet que resulta d’estranyar, ja que
s’ha de tenir empenta per provar per primer cop el cannabis en aquesta edat.
LA SEGUEIXEN CONSUMINT ACTUALMENT?
CONSUMEIXEN MARIHUANA
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
[15-20) [20-25) [25-30) [30-35) [35-40) [40-45) [45-50) [50 amés)
TOTAL
EDATS
Nº
PE
RS
ON
ES
0
20
40
60
80
100
120
140
Nº
PE
RS
ON
ES
HOMES
DONES
TOTAL
NO CONSUMEIXEN MARIHUANA
0
10
20
30
40
50
60
[15-
20)
[20-
25)
[25-
30)
[30-
35)
[35-
40)
[40-
45)
[45-
50)
TOTALS
EDATS
Nº
PE
RS
ON
ES
0
20
40
60
80
100
120
Nº
PE
RS
ON
ES
HOMES
DONES
TOTAL
( Taules 4 i 5, Annex 1, pg. 88 )
Un 57% dels individus que han provat el cannabis el segueixen consumint actualment.
És remarcable el fet que els consumidors actuals, es troben majoritàriament entre els 15
i els 25 anys, tot i que, també en el grup de 15 a 20 anys es troba el major percentatge
d’individus que han deixat de consumir aquesta substància. També s’observa que a
partir del 35 anys hi ha pocs individus que segueixen amb el consum de cannabis.
PER QUÈ EN CONSUMEIXEN?
HOMES:PER QUÈ CONSUMEIXEN CANNABIS?
42%
3%16%
20%
11%8%
A
B
C
D
E
F
DONES:PER QUÈ CONSUMEIXEN CANNABIS?
52%
0%7%
18%
16%
7%A
B
C
D
E
F
A: Simplement t'agrada B: Per seguir la moda
C: Per què et desinhibeixes D: Per que et relaxes
E: Per oblidar els teus "mals de cap" F: Altres
Els principals motius pels quals els individus enquestats consumeixen cannabis són en
primer lloc que “simplement els agrada” i en segon lloc “perquè els relaxa”. La tercera
causa d’importància varia segons el sexe; el sexe femení escull la resposta E “per
oblidar els seus mals de cap”, mentre que els homes escullen l’opció C “perquè els
desinhibeix”.
Cal destacar que l’opció B “per seguir la moda”, no ha obtingut cap resposta entre el
sexe femení. ( Taules 6, 7, 8 i 9, Annex 1, pg. 89 i 90 )
QUI ELS FACILITA EL CANNABIS?
QUI ET FACILITA EL CANNABIS/HOMES
48%
1%
41%
10%
A
B
C
D
QUI ET FACILITA EL CANNABIS/DONES
69%
12%
11%8%
A
B
C
D
A: Grup d'amics B: En un concert o festa
C: De la collita pròpia D: Altres
( Taules 10, 11, 12 i 13, Annex 1, pg.91 i 92 )
Principalment tan homes com dones, aconsegueixen el cannabis del grup d’amics. En
segona opció el sexe masculí escull l’opció C “de la collita pròpia”, en canvi en les
dones es mostra un percentatge igualat entre l’opció B “concert o festa” i C “collita
pròpia”.
CONEIXEN LES CONSEQÜÈNCIES EN FRONT LA LLEI?
0
5
10
15
20
25
30
Nº PERSONES
[15-
20)
[20-
25)
[25-
30)
[30-
35)
[35-
40)
[40-
45)
[45-
50)
EDATS
CONSEQÜÈNCIES EN FRONT LA LLEI
HOMES SI
HOMES NO
DONES SI
DONES NO
( Taules 14 i 15, Annex 1, pg.93 )
En aquest gràfic podem observar que al voltant d’un 66% de consumidors afirmen
conèixer la legislació, en front del 34% que no la coneixen. Tot i l’elevat percentatge de
persones que han respost afirmativament, moltes d’aquestes no tenen massa clares les
conseqüències del consum, tràfic... de cannabis. Les respostes més donades, tant en
homes com en dones, han estat sancions econòmiques i presó; també s’han trobat
algunes respostes com “que te la prenguin”, i fins i tot “que et tanquin al reformatori”.
PENSEN QUE ÉS PERJUDICIAL PER LA SALUT CONSUMIR CANNABIS?
0
5
10
15
20
25
30
35
Nº PERSONES
[15-
20)
[20-
25)
[25-
30)
[30-
35)
[35-
40)
[40-
45)
[45-
50)
EDATS
ES PERJUDICIAL/HOMES
SÍ
NO
NO HO SÉ
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Nº PERSONES
[15-
20)
[20-
25)
[25-
30)
[30-
35)
[35-
40)
[40-
45)
[45-
50)
EDATS
ES PERJUDICIAL/DONES
SÍ
NO
NO HO SÉ
( Taules 16 i 17, Annex 1, pg.94 )
El sexe masculí creu majoritàriament que el cannabis no és perjudicial per la salut,
encara que quan arribem a edats de 45 anys en amunt, el percentatge més elevat es troba
en la resposta afirmativa. En canvi en el sexe femení, sense distinció d’edats, la majoria
responen afirmativament. En ambdós sexes trobem un baix percentatge ( 17% ) que
desconeix el tema.
CONSIDEREN QUE COMPORTA CONSEQÜÈNCIES SOCIALS?
COMPORTA CONSEQÜÈNCIES SOCIALS/ HOMES
50%
14%
11%
21%
4%
NO
SI A
SI B
SI C
SI D
COMPORTA CONSEQÜÈNCIES SOCIALS/DONES
34%
14%17%
26%
9%
NO
SI A
SI B
SI C
SI D
A: Aïllament B: Marginació
C: Desprestigi D: Altres
( Taules 18, 19, 20 i 21, Annex 1, pg.95 i 96 )
Analitzant el sexe masculí veiem que la meitat dels enquestats creuen que no
comporta conseqüències socials, i l’altra meitat sí. Entre els que han respost
afirmativament, el percentatge més elevat considera que comporta “desprestigi”.
Dins el factor dones, un 66% creu que és perjudicial, en front del 34% que pensa que
no ho és. Dins la resposta afirmativa l’opció més escollida també ha estat “desprestigi”,
al igual que els homes.
La resposta “aïllament” i “marginació” han estat, tant en homes com en dones, molt
igualades.
LEGALITZARIEN EL CANNABIS PER A USOS MÈDICS?
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Nº PERSONES
[15-
20)
[20-
25)
[25-
30)
[30-
35)
[35-
40)
[40-
45)
[45-
50)
EDATS
LEGALITZACIÓ CANNABIS?
HOMES SÍ
HOMES NO
DONES SÍ
DONES NO
(Taules 22 i 23, Annex 1, pg.97 )
Tant en homes com en dones, la resposta majoritària ha estat afirmativa , és a dir,
legalitzarien el cannabis per a usos mèdics, ja que creuen que té propietats curatives i el
consideren com qualsevol altra planta medicinal.
Distingint entre sexes hi ha una petita diferència, el percentatge d’homes que no la
legalitzarien en l’àmbit medicinal és el doble que el de dones.
CANVIARIEN LA LEGISLACIÓ SOBRE AQUESTA SUBSTÀNCIA?
HOMES:CANVIARIES LA LEGISLACIÓ?
20%
34%24%
5%
17% NO
SI A
SI B
SI C
SI D
DONES:CANVIARIES LA LEGISLACIÓ?
30%
21%28%
2%
19%NO
SI A
SI B
SI C
SI D
A: La permetries fumar lliurement al carrer.
B: La permetries a partir dels 18 anys.
C: La prohibiries en tots els àmbits (incloent-hi la medicina)
D: Altres
( Taules 24, 25, 26 i 27, Annex 1, pg.98 i 99 )
Principalment, la majoria dels enquestats canviaria la legislació respecte al consum de
cannabis. Dins d’aquests, les respostes entre sexes es diferencien; els homes “la
permetrien fumar lliurement al carrer” , en canvi, les dones la mantindrien més
controlada, és a dir, “la permetrien a partir dels 18 anys”.
Un percentatge ínfim, sense distinció de sexes, la prohibirien en tots els àmbits
incloent-hi la medicina.
S’han obtingut altres respostes com “fumar-la en llocs adequats o concrets per fumar
cannabis”, “permetre’l vendre a partir dels 18 anys, al igual que el tabac, en llocs
establerts (estancs) i si es donés el cas en la medicina, en farmàcies. Així estaria molt
més controlada”
9.3. CONCLUSIÓ
S’ha pogut comprovat que un 67% dels enquestats ha provat la marihuana algún cop,
i que molts d’aquests, sobretot els joves, la segueixen consumint. A diferència dels
resultats que jo esperava, que fossin molts més homes que dones els consumidors, els
resultats han estat repartits al 50% aproximadament.
També cal constatar que, encara que el joves són els que en consumeixen més, també
existeix persones d’edats avançades que segueixen consumint marihuana.
Respecte l’edat he de dir que tal com m’esperava es comença a consumir al voltants
dels 15 anys, i que l’aconsegueixen principalment del grup d’amics, o alguns l’obtenen
de la seva pròpia collita.
Parlant de la legislació, hi ha bastanta gent que no té les idees massa clares, no saben
la llei concretament, que diferència entre tràfic i consum propi, i no coneixen les penes
aplicables en cada cas.
La majoria dels enquestats creuen que seria molt beneficiós legalitzar la marihuana
per a usos mèdics, i molts d’ells canviarien la legislació actual en benefici per aquest
àmbit, i alguns també en altres àmbits.
En la pregunta de si és perjudicial per la salut, s’han obtingut moltes respostes on
deixen clar que no és perjudicial si es controla, però sí, si se’n abusa.
En general, molts dels enquestats tractarien la marihuana com el tabac o el cafè, ja
que també representen ser drogues, però aquestes estan legalitzades, estan controlades,
no existeix el tràfic il·legal d’aquestes substàncies.
10. CONCLUSIÓ FINAL
10. CONLCUSIÓ FINAL.
Amb la realització d’aquest treball he vist que el cannabis és una planta amb molta
història.
He descobert que pot ser útil en moltes malalties, com a substitut d’alguns
medicaments amb efectes secundaris greus, per ajudar a pal·liar el dolor, etc. Tot i això,
igual que totes les medecines convencionals, pot tenir efectes diferents en cada cas.
He comprovat que tot i els assajos realitzats en l’àmbit medicinal, no s’ha arribat a
conclusions clares, per tant seria necessari estudiar-lo més detalladament.
També m’he assabentat que pot ser útil com a material de construcció, com a
impermeabilitzant, com a combustible. . .
En la part dels efectes, he vist que realment en té molts, alguns físics (sobre alguns
sistemes del cos) i d’altres de psíquics. També he vist que realment pot provocar
Síndrome de Dependència, encara que és mínim, i si realment algú vol deixar de fumar
cannabis, és fàcil, no és necessari anar a cap centre de desintoxicació; l’únic que cal es
voluntat.
En l’apartat 8 (Ànalisi de detecció de drogues ) he esmentat els diversos mètodes per
detectar el cannabis, realment no sabia que existissin, i tampoc sabia que es podia
detectar per tantes mostres corporals, fins i tot cabells i ungles.
Un cop finalitzat el treball, després de totes les complicacions, crec que he après
alguna cosa. La veritat és que si ara l’hagués de tornar a fer canviaria moltes parts, si
més no, les faria de diferent manera, o en diferent ordre. Vaig començar el treball amb
la part de les enquestes, quan encara no tenia cap informació del cannabis, i ara m’he
adonat que moltes preguntes les hauria formulat d’una altra manera, o simplement no
els hi hauria ficat.
També he tingut alguna complicació en la part de la descripció botànica. He consultat
molts llibres i cadascú d’ells classifica el cannabis a la seva manera, per tant m’he
dirigit a un enginyer agrònom perquè m’ho pogués explicar sense tantes complicacions,
i així poder saber d’on prové i quina és la seva família.
Per concloure he de dir que ha estat útil per aprendre a organitzar un treball, a buscar
l’informació necessària, per espavilar-me, i sobretot, per adonar-me que no t’has de
deixar mai la feina per l’últim dia.
