Upload
susipeiroten2
View
98
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
PUNT 1.- Concepte El classicisme és un període que s’enmarca entre el barroc i el romanticisme. Sol datar-se entre entre 1750 i 1827. És una etapa curta. La música anirà abandonant els cercles eclesiàstics, és a dir, de la esglèsia i els cercles de la noblesa palatina,és a dir, dels palaus, per a desenvolupar-se en cases privades de la burgesia i espectacles públics.
PUNT 2.- Característiques• La melodia es torna molt important, normalment és fàcil de seguir i estructurada en frases curtes i simètriques. Es natural i equilibrada sense ornaments.• Ritme regular i perfectament estructurat en frases.• Harmonia clara amb acords enllaçats seguint les bases de les funcions tonals.• Apareix l’instrument hereu del clave que s’anomena piano-forte.
PUNT 3.- Formes instrumentalsLa forma sonata, és la forma més important de l’época:• SONATA: Composta per a un instrument solista com el piano, com les de Mozart.• TRIOS, QUARTETS I QUINTETS: Les sonates per a diferents agrupacions de càmera, seràn denominades pel nombre d’instruments.• SIMFONIA: És una gran sonata per a orquestra.• CONCERT: És molt paregut a la simfonia, adaptat al lluiment del solista. Té tres moviments. Destaca el diàleg entre solista i orquestra, la melodia, el ritme i l’harmonia combinen.
PUNT 4.- Música vocal• La música religiosa: Un gran nombre de compositors seguiren adscrits a l’esglèsia i continuaren escrivint formes religioses com la missa o el motet, en general, per a orquestra, solistes i estil deliberadament arcaic. Un exemple molt conegut és el Requiem de Mozart.• La música profana: Des d’inicis del segle XVIII l’ópera s’havia convertit en un fastuós espectacle de cort. Els temes es refereixen a la mitologia, grans tragèdies líric-heròiques, nombrada ópera seria, cantada en italià. Pel contrari, les classes socials menys afavorides contaven amb el seu propi teatre musical, la ópera buffa, d’actuacions satíric-bufesques de curta durada i simples, recurrien a l’expressió directa en llenguatge coloquial i tenien solament tres o menys personatges.