eL c

odon

yla

revi

sta

trim

estra

l de

Vila

llong

a de

l Cam

p

núm.77abril-maig-juny’13any20 · època 1a

fem

20 anys

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

2

edito

rial

Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151

3

edito

rialEDI

TORIA

LDona gust veure que encara

hi ha gent que treballa pel bé comú sense cap més contrapres-tació que la satisfacció de la feina feta. Des d’aquestes línies volem agrair a totes les persones que de manera totalment desinteressada i voluntària han dut a terme l’ade-quació de Ca Nicolau per què pu-gui acollir a partir d’ara el museu de la casa rural que fins ara podí-em visitar a l’abadia. Des dels pro-pietaris que l’han cedit per aquest ús fins al que només hi ha passat una estoneta per donar un cop de mà. Sempre és un plaer descobrir que no ens movem només per re-compenses econòmiques. Així que des d’aquestes línies convidem a tothom a visitar-ho i gaudir-ne. I aquesta iniciativa ens hauria de servir d’exemple per implicar-nos més en el dia a dia de la nostra localitat. El més greu que ens pot passar és que ens ho passem bé i vulguem repetir!

Baixos de l’abadia

3 Editorial

4 NotíciEs dEl codoNy

10 FEts dEl trimEstrE

16 la Nostra GENt

20 Els més PEtits

25 l’ajuNtamENt iNForma

26 Col.laboracioNs i bústia

34 PrEmis litEraris

39 casa dE la Vila

47 sErVEis

Premis Ventura i Gassol 1999 i 2003EQUIP REDACTORPere AbellóCarme AngueraÀngel BernalAgustí FortunyJordi LlutartSara LlutartAlbert MercadéJosep M. MercadéPilar RieraCarme RieraIgnasi ValeraMarc Vallvè

COL·LABORADORSManuel GinéMaria Flores

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

SUMARI

DISSENY I MUNTATGEEquip d'El Codony

IMPRIMEIXFormes Gràfiques Valls, S.A.

DIPÒSIT LEGALT-277-94

El Codony no comparteix necessàriament lesopinions que s’expressin en els articles signats.

EditaAgrupació Cultural i Centre d’Estudis

de Vilallonga del Camp

EDICIÓ TANCADA14.07.2013

Casa de pagès Delfinade Ca Nicolau

Generalitatde Catalunya

Algú va dir: “Tan els països com els polítics no es mouen per amistat, sinó per interessos. Quan els convé estan a partir un pinyó, i quan no per un pinyó

es declaren la guerra”.

Ja pots consultar les revistes del Codony on-line a www.issuu.com/elcodony

Segueix-nos a través del FacebookCorreu-e: elcodony@tinet.org

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

4

Vilallonga a cavall dels segles XVIII i XIX (III)

El terme municipal de VilallongaEls municipis actuals poden tenir el seu origen en fets molt diversos, però a Catalunya els més freqüents són els següents: es podia tractar del territori d’un senyoriu; o bé d’un terme parroqui-al, dins de l’anterior; podria ser una vila nova, de vegades vila franca, en territori de repoblament, a la qual se li assignava un territori; i finalment podia tractar-se d’un territori sota la jurisdicció d’un monestir, del capítol de canonges, etc.Els municipis actual es constitueixen, utilitzant el nom d’ajuntament, a partir de 1812, amb l’apro-vació de la Constitució de Cadis. De manera que amb anterioritat a aquesta data, no es pot parlar pròpiament de l’existència dels municipis amb el concepte actual d’aquest ens administratiu. En un primer moment es constituïren tants ajun-taments com unitats de població existien, fins a l’extrem de formar-se’n amb només dos caps de casa. Els anys posteriors al 1812 s’intentà d’or-ganitzar i racionalitzar l’estat espanyol, creant-se les províncies, els partits judicials, etc., i el 1845 es promulgà una llei municipal que limitava a 30 caps de casa el mínim per a poder tenir ajunta-ment propi. D’aquesta manera els ajuntament petits hagueren d’agregar-se a un de més gran, o agrupar-se entre ells per tenir el mínim de ciuta-dans electors i elegibles pels càrrecs municipals. L’origen de Vilallonga estaria en la concessió que, el 1188, el rei Alfons el Cast va fer als vilallonguis de aleshores. Posteriorment passarem a depen-dre de diversos senyorius, acabant sota la tutela dels canonges de la catedral tarragonina. Així doncs, fins la reorganització territorial de 1845, Vilallonga ocupà practicament el mateix territori que li havia concedit el rei Alfons. Hem trobat dos documents que ens indiquen els límits d’aquest terme. Es tracta d’una declara-ció que feren els Jurats de Vilallonga davant del Capítol de la catedral de Tarragona el 23 de no-vembre de 1659, en la que s’inclou la descripció del terme, i un plànol del segle XVIII fet per un topògraf nomenat Baldrich del Morell. És reve-lador i interessant la coincidència d’ambdós do-cuments. Val la pena transcriure la descripció que fan els Jurats vilallonguins del terme de Vilallonga: “Los sobredits en los dits noms fan las confrontacions del terme ab la forma seguent.Primo que dit terme afronta asolixent an lo ter-me del Rourell part mitjansant lo riu que ve de

Alcover y de lli va fins al mas de Calbo y a esta via envers Vilallonga va fins al sol de un tros de terra que era de Llorens Albinyana y despres de Jaume Vardie gendre de dit Albinyana en lo qual tros hi ha un corral antich y ronech y part ab lo mas den Albo y va tot cami envers Vilallonga fins a un tros de terra de Esteva Bes y part ab la quadra de Les Sorts y va discorrent y seguint una serreta quey ha. La aygua vassa de la qual serreta es terme de Vilallonga y divideix lo terme de Vilallonga y quadra de Les Sorts un cami dit lo Carrero veynal o de na Granja y segueix lo terme de Vilallonga tot Carrero avall fins al terme de la Granja, y en-trant en lo terme de la Granja y ha un reclau que sera dos jornals de terra y de aui discorre dreta via y afronta ab lo terme de la Granja y va fins al terme o quadre dels Hospital mitjansant lo camí Real que va de Tarragona a Montblanc y segueix per lo dit camí Real vuit jornals poch mes o man-co fins al terme del Morell, a mig jorn afronta ab lo terme del Morell y va continuant fins al terme del Romanill y ha en dita afrontacio algunes fitas y reclaus, a ponent ab dit terme del Romanill y va seguint y continuant fins al camí que va del mas den Ferrer que vuy se diu den Guiot a Reus y de que va dreta via fins al Rech de aygua que va al Morell, y de dit cami va alguns sinch jornals y poch mes o manco fins al dit terme del Ramo-nill ahont fa reclau y puja per lo Rech del Morell amunt fins al terme del Codony part y part ab lo terme de Puigdelfi y part ab lo terme de Constan-ti y part ab lo mas den Aymarich y part ab lo ter-me de la Selva, y a tremuntana afronta ab lo mas den Maymo dit de na Moltaliva part y part ab lo terme de la Font den Astor y part ab lo terme del Mas del Obra y part ab lo terme de Puigdelfi en la part dit lo mas den Abella y ha un reclau que vuy lo es lo mas del Obra.”Queda clar que el aquell moment del terme no incloïa ni les Sorts, ni la Montoliva, ni el terme de la Font de l’Astor, i ni el Mas de l’Obra, que en l’actualitat sí que en formen part. El Carxol per-tanyia a Vilallonga però com un terme agregat.Pels noms dels masos, la majoria ja desapare-guts, es fa difícil precisar en exactitud alguns límits, però en general ens podem fer una idea aproximada del territori que ocupava el terme de Vilallonga. Per l’est afrontaria amb el terme de Les Sorts, des del riu Glorieta fins el camí del Carreró, se-guint un part de l’antic camí de Vilallonga al Rou-

5

trar justícia, però sembla ser que no quedaren invalidades del tot les antigues ordinacions que donaven plena llibertat al poble. Al senyoriu li corresponien els drets sobre els forns, el molí i la farga. Com aquell que compra o dóna qualsevol bé ma-terial, els senyors feudals compraven o donaven els pobles i territoris sobre els que tenien juris-dicció. D’aquesta manera Vilallonga, al segle XIV, passà a dependre dels Recasens, i més tard dels Canonges del Capítol de l’Arquebisbat de Tarra-gona. La canongia tarragonina esdevingué propietària de bona part de les terres del terme municipal vilallonguí; d’alguns edificis com el del forn i la ferreria; del dret a administrar justícia, que exer-

cia a través del batlle que nomenava entre els habitants de la població, i, a més, els pagesos de la vila tenien l’obligació d’anar a moldre el blat en al molí que els Canonges tenien a Puigdelfí. Aquesta situació durà fins la desamortització del segle XIX quan s’aboliren els senyorius.Les finques urbanes o rústiques que no pertanyi-en al Capítol, o eren de particulars emparant-se en les prerrogatives que els havia donat el rei; o estaven sota el senyoriu de la parròquia.

L’organització municipal estava encapçalada pel Batlle, que com ja hem dit era nomenat pel Ca-pítol tarragoní i vetllava pels interessos del se-nyor, i pels Jurats o Regidors. Aquests eren els dirigents del Consell municipal que estava inte-

rell i una altra part la carena per on transcorria el rec del Rec de les Sorts. Seguiria el camí del Carreró avall fins arribar al terme de la Granja on encara avui fa un reclau. El camí Ral que anava de Tarragona a Montblanc el separaria del terme de la Granja i dels Hospitals. Continuant pel camí Ral fins al terme del Morell. Pel sud limitava amb el terme del Morell fins ar-ribar al terme de Ramonill o Tamonill i anar a tro-bar el camí de Vilallonga a Reus, que segurament feia referència a l’actual camí del Gebellí. Molt semblant a ara, també limitava amb el Codony, ara terme de la Pobla de Mafumet, el terme de Puigdelfí, o sigui, el mas de Magrinyà; el terme d’Aymerich ara del Morell, i el terme de la Selva per l’oest.

A tramuntana o pel nord, tenia la Montoliva, el Terme de la Font de l’Astor, el terme del Mas de l’Obra, la Barraqueta o terme de Puigdelfí on també hi havia el Mas de l’Abella.

Com s’organitzavenQuan el rei Alfons el Cast ens donava la primera carta de població, el 1188, es va reservar per a ell el dret d’administrar-hi la justícia, els forns, el molí i la farga, concedint als habitants de la vila amplies prerrogatives, donant-los la possessió de tots els béns.Però el rei Pere II el Gran cedir el senyoriu de Vi-lallonga a Bernat de Montpaó el 1285 i la gent de Vilallonga quedava sotmesa a un senyor feudal. El monarca només es reservà el dret d’adminis-

Plànol del terme de Vilallonga al segle XVIII fet pel topògraf Baldrich del Morell

Plànol actual del terme de Vilallonga on està remarcat el que ocupava el segle XVIIII

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

6

grat per tots els homes que eren caps de casa i tenien la missió de defensar tant els interessos comunals com els dels particulars. S’escollien cada any d’entre els caps de casa. Els jurats eren tres o quatre i el càrrec es renovava anualment. Altres membres eren el Síndic que s’encarregava de les gestions administratives de la corporació; el Síndic personer o Procurador; el Diputat que era la persona encarregada de parlar i gestionar en nom del poble o la comunitat; i, finalment el Secretari (o fiel de fetxo) que tenia la missió de aixecar acte dels acords que prenia el Comú o la Universitat que era com s’anomenava l’Ajunta-ment en aquella època.Per desgràcia no s’han conservat les actes ni cap dels documents que es generaren, però sí que hem trobat informació que hi fa referència en al-guns manuals notarials. Qualsevol arrendament, concòrdia, avinença, pacte, etc que es realitzava l’Ajuntament ho plasmava en una escriptura pú-blica, on figurava l’acord que havia pres la Corpo-ració per tirar endavant algun conveni.Una informació que ens ha permès saber el nom dels membres de la Corporació en alguns anys que hem estudiat.

Economia del comúSegurament què per les reminiscències dels pri-vilegis que els va donar el rei, la Universitat de Vilallonga encara posseïa, el segle XVIII, el trull on es molien les olives per fer oli; també era pro-

pietari de la taverna o botiga, la fleca, la carnis-seria, l’hostal i d’alguns camps d’herbatges pel bestiar, i a més tenia la potestat de cobrar l’ar-rendament per la venda d’aiguardent al detall. Les rendes d’aquests béns proporcionaven a la Universitat vilallonguina els únics ingressos que omplien les seves arques. Un document datat el 27 d’abril de 1756 explica en detall la situació econòmica del comú de Vila-llonga. Es tracta d’una concòrdia entre la Univer-sitat de Vilallonga i els seus creditors. Els ingressos que proporcionaven l’arrendament de les diferents propietats municipals no eren suficients per pagar les despeses fixes que es ge-neraven pel funcionament del poble. Segons dit document, anualment s’ingressaven unes 320 lliures, i les despeses pujaven unes 284. El superàvit de 36 lliures era tan just, que en ma-les anyades o simplement per un esdeveniment imprevist es generava fàcilment un dèficit que s’havia de compensar amb la creació d’un cen-sal, que és el mateix que demanar un préstec. El censal, igual que un préstec, s’havia de tornar i es pagaven els corresponents interessos. Fins el 1756 s’havien tingut de crear diversos censals que s’havien d’amortitzar i que generaven una

important des-pesa en interes-sos, tanta que la Universitat de Vilallonga junt amb la gent del poble, doncs eren els fiadors, estaven en falli-da. La situació era tan dramàti-ca i insostenible que hagueren de buscar una solu-ció que obligava a avenir-s’hi tant als creditors com als deutors. En un paràgraf del document es re-flexa el moment tant delicat que

vivia el poble de Vilallonga. Diu així: “Por cuyas circunstancies (es refereix a la impossibilitat de pagar no el deute, sinó ni tal sols els interessos) que han llegado a noticia de los Acrehedores, amenaçan dirigir rigurosas execuciones contra los bienes no solamente del Comun, si tambien de los Particulares a aquellos obligados para la

any 1820

Batlle Joan TorrentsDecano Josep PratsRegidors Pere Mateu Pere RicordDiputat Francesc MontserratSíndic Josep GranellSecretari Francisco Moner

any 1789

Batlle Pere Joan TorrasDecano Josep GuiotJurats o Regidors Miquel Roig Miquel Martí Martí FortunyDiputat Pere Joan MartorellSíndic Pere Joan MontserratSíndic personer Josep VallésSecretari Bernardo Ximenes

any 1799

Batlle Miquel Bellver ReigJurats o Regidors Miquel Roig Onofre Huguet Josep Guillemat Pau RavellDiputat Pere Joan VallésSíndic Martí QueraltSíndic personer Salvador DomingoSecretari Miquel Llaurador

any 1801

Batlle Miquel BellverJurats o Regidors Pere Fortuny Josep Roig Josep Guillemat Joan MartorellDiputat Salvador DomingoSíndic Josep GuiotSíndic personer Joan MestreSecretari Miquel Llaurador

7

exaccion de sus creditos. Y dandose lugar a aque-llas seria preciso llegarse a la venta de los bienes de dichos Particulares, la qual cosa solamente les constituhiria en la mayor indigencia, mas aun seria empobrecer totalment la villa y sus singu-lares, pues si esto sucedia se verian precissados dichos particulares a abandonar sus casas y des-poblarse aquella con la desgracias mas deplora-bles por no poder de ningun modo satisfacer tan crecidas summas; lo qual a mas que seria contra

la pública utilidad, cederia en grave daño al Real servicio”.L’acord final fou demanar al rei la creació d’uns nous impostos, la recaptació dels quals estaria destinat íntegrament a anar liquidant els deutes. Es preveia col·lectar unes quatre-centes lliures barceloneses l’any. Per no fer-ho tan feixuc s’uni-ficaven l’interès de tots els préstecs, rebaixant-lo a un 3%. Els nous impostos eren un quinzè sobre els grans, el vi, l’oli i altres fruits que es collien en el ter-me municipal, afectant tan als propietaris locals com als forasters, i dels fruits dels vilallonguins

que recollissin a altres termes municipals, a ac-cepció d’aquells municipis en que s’apliqués un impost extraordinari. A més, es gravava en dos sous cada “carga” de vi foraster que s’introduís al poble i s’aplicava el “carrotage” (preu que es paga per carretejar) tal com ho feien a la Selva del Camp i altres llocs. Per cobrar el carretatge, l’ajuntament dels pobles que ho aplicaven arrendava, normalment per un any, el servei de transport de mercaderies. A la

Selva l’arrendatari havia de tenir cinc carros bons per poder transportar i treure de la vila les mer-caderies que els comerciants o compradors li demanessin en les carretades acostumades com son vint sacos de avellana de tres fomecors (pot ser que es refereixi a faneca) quiscuno y dos bo-tes de vi o aiguardent de quatre carregas quiscu-na. Y de oli lo mateix.Y de les demes mercaderies y fusta. Amb la aplicació d’aquest arrendament, l’Ajun-tament de Vilallonga pretenia quedar-se amb el monopoli del transport de mercaderies del po-ble, que fins aquell moment, hauria estat lliure.

Concepte Import anual

Salari de 4 regidors 450 lliuresSalari del clavari (persona que té al seu càrrec les claus d’un lloc de confiança, 25 lliuresespecialment d’una corporacióSalari del rellotger 6 lliuresSalari de l’escrivà 10 lliuresAlmoines pel predicador de quaresma 18 lliuresPer advocats i procuradors de Barcelona i Tarragona i altres despeses extraordinaris d’aquests 40 lliuresPer reparacions i obres necessàries del Comú, ornaments de l’església i altres despeses 100 lliuresTotal 284 lliures

Concepte Import censal Cens o pensió anual endarreriments

Capítol de la Catedral 1.120 lliures 56 lliures 48 ll 18 s.Capítol de la Catedral 300 lliures 15 lliures 301 ll 16 sCapítol de la Catedral 100 lliures 5 lliures 65 ll 1 s. 9 d.Capítol de la Catedral 300 lliures 15 lliures 278 ll 6 s 20 d.Confraria de Ntra. Sra. de Preveres 200 lliures 10 lliures 125 ll 10 d.Convent de Sant Antoni Abat de Tarragona 200 lliures 10 lliures 18 ll.Rector de Vilallonga 200 lliures 10 lliures 148 ll.Rector i comunitat de preveres de Vallmoll 200 lliures 10 lliures 300 ll.Antonio Aixamus de Reus 400 lliures 20 lliures 520 ll.Francisco de Plana de Vilallonga 240 ll.Francisco de Plana de Vilallonga 56 lliures 777 ll.Francisco Pastor i Mestre de Tarragona 2.600 ll.Francisco de Plana de Vilallonga 316 ll.Total 3.020 lliures 207 lliures 5.768 ll. 3 s.

Detall de les despeses anuals

Censos o préstecs, interessos i deute total

a ca

vall

dels

segl

es X

VIII

i XIX

NO

TÍCI

ES D

EL C

OD

ON

Y

8

Diem que ho pretenia perquè no hem trobat cap document que acrediti que s’apliqués aquesta mesura impositora, tot i que hem consultar la majoria dels contractes d’arrendaments fets per l’Ajuntament de Vilallonga entre 1750 i 1825. Per poder saldar els deutes es va acordar que els nous impostos s’apliquessin durant vint anys o els temps que cregués convenient sa majestat el Rei.El resultat de la concòrdia deuria ser satisfactori, ja que el 1791 el rei Carlos III va autoritzar, no-vament, l’aplicació del quinze per recollir diners per la construcció de l’església nova.

Els arrendaments del ComúJa hem parlat que el Comú arrendava els seus béns i serveis per tal de recaptar diners. De la informació que ens aporten els documents que generaven aquests arrendaments, podem conèi-xer quelcom més dels nostres avantpassats. Per exemple, de la tabba o condicions de l’arren-dament de la taverna, revenderia, hostal i fleca sabem que venien vi bo, sal, ba-dejo o bacallà, sagí dols, arròs, tonyina, arengades, cansalada de tocino que hage vuit dias que sia salada, alls, oli, blat, sabó, cotó de llums, palla d’ordi, fa-vons pels animals, tabaco de pols y de fum, pa moreno i pa blanc com lo de Valls. Dins de l’arrendament de la car-nisseria o “pilo” hi entrava el dret a vendre carn, dos corrals de bèstia i her-batges per anar-hi a pasturar els ramats. Una de les condicions era que havien de matar animals

de la terra com moltons (mascle de l’ovella) i bacives (ovelles que no crien), tam-bé havien de tenir carn bona de bou i de porc. El que arrendava les deu premses d’oli ho feia per una collita, que començava el 1 de novembre i durava fins que s’acabava. Tots els habitants de Vilallonga te-nien l’obligació de portar a moldre les olives al trull del Comú. La venda l’aiguardent a la menuda era un altre servei controlat per l’Ajuntament

que l’arrendava. També se li permetia vendre garnatxa i vi

blanc. L’aiguardent havia de ser refinat olanda i anissat, que ... sian bons. Les condicions dels arrendaments ens han pro-porcionat altres dades molt interessants que no podem comentar per falta d’espai, però sí que en volem remarcar dues. La primera fa referèn-cia a que hi havia un dia de mercat. No s’especi-fica res més, ni quin dia era, ni si era setmanal o mensual. La segona ens indica que a meitat del segle XVIII ja estava establerta la Fira i les dues festes majors, la de Sant Martí i la de Sant Anton i Abdon i Senen. L’arrendatari de la taverna tenia l’exclusiva de vendre els productes detallats en la tabba, però amb dues accepcions: “... sapia lo tal que arrendará que .... lo dia del mercat no pot eixir a la Plassa a vendrer cosa alguna del contingut en la tabba, sols pot eixir davant la sua porta ... . Item sapia lo arrendatari que qualsevol persona pot vendre tot lo contingut en la tabba y qualsevol cosa vendible, lo dia del Aplech del Roser, tant de la vila com foraster, menos sia ai-guardent”

(continuarà)

Pilar Riera

Fragment del contracte d’arrendament del carretatge a la Selva del Camp el 1749

Detall del contracte d’arrendament de la taverna de l’any 1776

9

abril

, m

aig,

junyFET

S D

EL T

RIM

ESTR

E

1110

El sopar de la RepúblicaPer tercer any consecutiu, el passat 13 d’abril va tenir lloc el reivindicatiu sopar de la República, organitzar per la secció lo-cal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Hi van participar unes setanta persones, que després de sopar escoltaren atents la lectura de poemes i prosa sobre Catalun-ya, el català i la llibertat, que van anar a càrrec d’Ignasi Valera, Francesc Príncep, i Josep M. Alberich.

20a Festa de la Gent Gran Des de l’any 1994, l’Ajuntament de Vilallonga del Camp organitza la Festa de la Gent Gran, adreça-

da a homenatjar als nos-tres pares i avis. Després de la recepció davant l’Ajuntament es va ce-lebrar l’eucaristia i des-prés es traslladaren a l’Encanteri per dinar. En aquesta ocasió s’ha recu-perat la tradicional foto de grup que s’havia fet durant els primers anys. Un record, que tot i sem-blar que sempre és igual, en cada una s’hi incorpo-ren els que fan seixanta-

cinc anys i hi desapareixen els que ens han deixat per sempre o per qüestions de salut no poden assistir a la festa.

Els parlaments i el repartiment de regals fou el pas previ al ball amenitzat per la cantant local Maika, que donava la festa per acabada.

Anada al teatre L’Associació Dones de Vilallonga va organitzar una sortida al teatre a Barcelona que va tenir lloc el 27 d’abril. L’obra escollida fou el musical “La familia irreal” sota tutela de Minoria Absoluta i Dagoll

111110

Dagom, que es representava al teatre Victòria. El fart de riure estava garantit. La parodia sobre l’actualitat estava tan ben aconseguida que en alguns moments dubtaves si en lloc del teatre esta-ves a casa escoltant les notícies.

S’ha d’aplaudir la iniciativa de l’Associació Dones de Vilallonga que amb aquestes activitats facilita que la gent de Vilallonga pugui gaudir d’espectacles que es fan a Barcelona i que individualment és més difícil anar a veure.

Esport infantil Sempre complau molt veure activitat a les instal·lacions esportives de Vilallonga, però encara més si els protagonistes són els més jovenets del poble. En el torneig, organitzar per l’AMPA Pere Vir-

gili de Vilallonga, que es va celebrar el 12 de maig hi van participar els tres equips que durant aquest darrer curs han entrenat per assolir un nivell adequat per l’edat dels jugadors.

Des de totes les institucions seria interessant incentivar i promocionar aquestes activitats, per estimular als més joves a fer quelcom més que jugar a les màquines o donar tombs pels carrers sense cap objectiu. És un deure agrair a l’AMPA Pere Virgili i als pares i col·laboradors que els donen suport l’esforç i el temps que dediquen per a que es duguin a terme aquests esdeveniments.

Festa de la Rosa Com cada any el segon diumenge de maig va tenir lloc la Festa de la Rosa a l’ermita del Roser. L’Associació es va esmerçar per preparar una festa que, no per ser reitera-tiva, deixi de tenir la seva dificultat a organitzar-la. A part dels actes tradicional com la celebració de l’eucaristia amb la participació del cor parroquial, l’ofrena dels nens i nenes que aquest any han de fer la primera comunió i la benedicció de les roses que es reparteixen entre els

abril

, m

aig,

junyFET

S D

EL T

RIM

ESTR

E

1312

fidels desprès del besamans, enguany es va col·locar el segon misteri de goig al jardí sufragat per l’Associació Dones de Vilallonga.

Per qüestions organitzatives, en aquesta edició no es va fer el dinar de germanor que es venia fent des feia uns quants anys. L’Associació Amics del Roser vol organitzar-lo un altre dia per no congre-gar molts actes en una sola diada.

Primera Comunió i Corpus El 26 de maig un grup de tretze nens i nenes de Vilallonga van celebrar la seva Primera Comunió a l’església parroquial de Sant Martí, bisbe. Eren: Carolina E. Álvarez Liendo, Enia Campayo Olivares, Laia Domenech Reig, Núria Ferré Guivernau, Isaac Garcia Bernal, Raul Hernández Ibáñez, Arnau Mateu Nogués, Miguel Ángel Martínez Romero, Pol Montserrat Español, Jordi Pelegrí López, Clara Porras Ruiz, Melisa Rayo Benito i Anna Sepúlveda Centol.

El diumenge següent, el 2 de juny, tingué lloc la celebració de Corpus Cristi, amb la tradicional pro-cessó on no faltaren les capelles que els veïns del poble fan per diversos carrers.

1312

Xerrades sobre seguretat o, millor dit, inseguretat El 24 d’abril i el 5 de juny tingueren lloc unes xerrada sobre els robatoris al camp a la Sala d’Actes del Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp, organitzades per la Unió de Pa-gesos sobre els robatoris al camp. La proliferació de sos-traccions que, des de fa massa temps, es produeixen en el nostre terme municipal i veïns, ha provocat la indignació dels pagesos de la zona, ja no sols pels robatoris en si, sinó pels desperfectes que produeixen ja que moltes vegades la seva reparació costa molt més que el robat, i la sen-sació de que quan agafen algun delinqüent, encara que sigui infraganti, les repercussions són minses o inexistents. Cosa que fa que no tinguin cap temor de la policia ni dels càstigs. A ambdues reunions hi van assistir diversos responsables dels Mossos d’Esquadra que insisteixen en la necessitat de denunciar els robatoris i alertar de qualsevol vehicle sospitós que circuli pel terme.

Viatge a Lourdes 2013 L’Associació de Jubilats i Pensionistes del Roser de Vilallonga del Camp va realitzar els dies 14,15 i 16 de juny, una vegada més com cada any, el viatge de peregrinació a Lourdes, en l’any del 20è aniversari de la fundació de la mateixa Associació de Jubilats i Pensionistes del Roser (1993-2013).

Tot i que el viatge i l’estada a Lourdes vàrem estar molt i molt bé, amb bon temps, vam coincidir amb la crescuda molt desmesurada del riu, i l’alerta de desbordament del riu que ja es preveia pel diumenge, malauradament va succeir el dilluns.

Xerrada sobre la MAT El passat 12 de juliol, va tenir lloc una xerrada organitzada per la Unió de Pa-gesos i el GEPEC per tractar el tema de la MAT. L’acte estigué presidit per Joan Gene de la Unió de Pagesos de Vila-

abril

, m

aig,

junyFET

S D

EL T

RIM

ESTR

E

1514

llonga, Andreu Escolà president de GEPEC, Ton Crussells i Josep M. Juncosa de la UP de la Selva del Camp i Neus Roig de Cel Net. Aquesta xerrada esta emmarcar en la campanya que aquestes entitats estan realitzat per a informar a tots els pobles afectats per la línia d’alta tensió que va des de l’Aragó fins la Secuita, traspassant varies comarques tarragonines. La intenció és crear un movi-ment en defensa del territori i units anar en contra de la MAT.

Activitats de l’Espardenya * Pel 14 d’abril es va organitzar la sortida als Dedals de Vandellòs, a l’extrem sud-oest del Camp de Tarragona, que separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre. Sortint de la població de Vandellòs pujaren als Dedals, des d’on es poden contemplar unes vistes ex-traordinàries, desprès retornaren al punt de partida passant per pobla abandonat de Cas-telló, que està reformat i s’utilitza com a taller d’antics oficis.

* L’excursió a els Ventadors del 5 de maig, començà a l’ermita de Sant Bartomeu de Fra-guerau, a prop de Ulldemolins, per fer la ruta circular que els va portar fins el Grau del Ven-dadors, passant per diferents pendents i pujades com la del tram final del Grau del Llop. Malgrat la dificultat, l’esforç val la pena per contemplar les impressionants vistes a les que ens té acostumats el Montsant.

*La sortida als Ports, que en un prin-cipi estava programada pel més de febrer i que es va ajornar per poder veure els arbres en plena floració, es va realitzar el 5 de maig. L’excursió fou de tot el dia, ja no sols per la durada, sinó sobretot perquè el trajecte fins a la Sènia ja durava més d’una hora. Des de l’àrea recreativa de la Fou, on deixaren els cotxes, es continuà a peu passant pe la Font del Teix, la Cova dels Bous, el refugi del Mas del Frare, la Portella del Calça i la Fageda del Re-taule, on a prop es troba el Faig Pare, que destaca d’entre la resta de faigs

per tenir una alçada de 25 metres i uns 250 anys d’existència. L’esplendor de la fageda era impressionant.

* La darrera excursió de la temporada fou el 9 de juny a les muntanyes de Prades, a la zona del Gallicant. La caminada començà a l’antic campament dels Castillejos, en direcció a l’antic i enrunat poble de Gallicant, desprès de pujar el Puig de Gallicant. Desprès d’esmorzar tot baixant fins a trobar el riu Siurana i el riu

151514

ABRILLANTATS I SETINATS INOXMOBILIARI URBÀ I COMERCIAL

HOSTALERIA, PISCINES I NÀUTICA

RECUPERACIÓ ANTIGUITATSCOURE, LLAUTÓ, FERRO, OR I PLATA

POLIT I ABRILLANTAT DE VEHICLESIVAN BONETR/ VERGE ROSER, 6VILALLONGA DEL CAMP

649330381pulimobil@yahoo.es

Gorg que traspassaren varies vega-des, visitarem la cova de la Tosca. Des de la llera de riu Gorg començarem a pujar tot passant per la Torre dels Moros i retornant pel mateix camí des de Gallicant.

* El passat diumenge 2 de juny es va fer la XVII Caminada Reus-Prades-Reus amb molta participació de gent de Vilallonga i de l’Espardenya. La cursa és puntuable per la XVI Copa Catalana de Caminades de Resistèn-cia, té una distància de 54,800 km (fins a Prades 26 km). En total s’hi van inscriure més de mil atletes, dels quals només van acabar a Reus 793. El guanyador absolut fou Àlex Izquierdo Acon, soci del Club Excrusionista l’Espardenya, que va fe tot el recorregut amb 5 hores i 3 minut, rebaixant el record de la prova en gairebé 20 minuts.

Molts participants de l’Espardenya van acabar la prova, a més d’Alex Izquierdo, ho van fer Josep M. Senan, David Besora, Lluís Gurí, Neus Roig, Virgínia Sunyer i Oriol Reig, a més Esteban Fernández i Rafa del club BTT de Vilallonga. Arribaren fins a Prades en Jaume Bosch, Francesc Jaumot, Misericòrdia Carmo-na i Martí Griño. En Jordi Basora hagué de retirar-se per lesió.

Molt bon resultat. Felicitats a tots!!

* El passat 4 de juliol es va complir el primer aniver-sari de la mort de Josep M. Salvat Modenes en un desafortunat accident als Alps suïssos. Les flors que durant tot el dia es dipositaren a la seva tomba, mos-tren el sentiment dels seus amics i familiars.

Moltes són les aventures que hem compartit, els ca-mins que hem pujat, els senders que hem suat i les rialles que ens han creat. En aquests moments, els teus amics i companys de ruta de l’Espardenya sim-plement et volem dir: Vat, sempre a tope!! Un any desprès continues caminant amb nosaltres.

16

- Antonio, com t’has endinsat en aquest món de les Energies Re-novables (ER)?

ANATRAC és una companyia que es va fundar el 2002 dins el món químic, petroquímic, i energètic, donant serveis d’analítica indus-trial, fonamentalment.

El 2004 neix ARCAMO que bàsi-cament treballa en el món de la instrumentació, on tot són parà-metres físics; de cabal, tempera-tura i pressió. També en crea al 2009 BASESISTEMAS ubicada a Zaragoza.

Posteriorment em van oferir ser director general de GAMESA al gener de 2005, la companyia d’energies renovables més gran de l’estat. I a arrel de conèixer amb detall el món de les Energies Renovables i formar part d’aques-ta gran empresa, va néixer APLIR, com a conseqüència del gran in-terès que se’m desperta sobre l’estalvi energètic i l’autoconsum a partir d’ER.

Junt amb el Secretari d’Estat en aquells temps, Ignasi Nieto, vam començar a elucubrar la tendèn-cia que prenia el món energètic; de sis mil cinc-cents milions de persones al món, tan sols mil dos-cents milions consumien energia, però tothom tenia dret a con-sumir-ne, i per tant el dèficit en aquest sentit seria important. Per aquest motiu cal un canvi impor-tant en la producció d’aquesta.

La proposta principal va ser l’es-talvi energètic, i la generació d’aquesta a partir de les ER. El creixement del benestar va direc-tament lligat al consum d’energia.

- Quina presència tenen avui en dia les ER en la nostra societat ?

Avui en dia, degut a la crisi, no es parla de la contaminació, i es parla de com obtindre energia

Antonio Cavallé Aranega

Ens trobem a ANATRAC, en un despatx ampli, il·luminat i a temperatura adient per poder-s’hi reunir una quinzena de persones sense haver de patir mentre treballen. Per gestionar-ho tot hi ha un controlador de les energies que s’han de generar perquè les oficines funcionin amb total autosuficiència. Parlem amb el seu Director Antonio Cavallé Aranega.

barata. Ara per ara s’està promo-cionant el 20/20/20. Aquesta fita tracta d’aconseguir una disminu-ció del 20% del consum energe-tic, augmentar un 20% energies renovables, i disminuir un 20% l’emissió de CO2 a l’atmosfera. L’any 2020 s’ha de complir a Eu-ropa. Aquests paràmetres no són inabastables, impossibles, ni am-biciosos, perquè el principal és crear una bona consciència sobre el consum d’energia.

- De quins tipus n’hi ha? Quines són les més eficients enèrgica-ment parlant?

L’energia solar, biomassa, l’hi-dràulica, i l’eòlica són les princi-pals renovables de les que s’ex-treu més energia avui en dia. Representen l’11’8% enfront to-tes les altres. És una bona dada, però no suficient: l’energia eòlica aporta el 15% de l’elèctrica que es produeix a Espanya, enfront el 18% que n’aporta la nuclear.

- Aquestes energies no són tant eficients, doncs?

L’ER Solar proporcionalment es consumeix més quan més es ne-cessària . Ni l’eolica ni la solar es poden acumular. La hidràulica, gràcies als generadors elèctrics que té, l’E que en sobra a la nit s’usa per reomplir les basses per l’endemà torna a generar EE grà-cies a la E hidràulica.

- Quina estratègia comercial té la vostra empresa per estendre les ER?

Projectem instal·lacions a grans superfícies com poliesportius, instituts, plantes generadores d’energia, edificis empresarials i al client mes important que es l’industria. de manera que instal-lem les plaques fotovoltaiques i el client es beneficia de l’energia tèrmica i elèctrica resultant, i de pagar-nos tan sols al voltant del

30% del que estava pagant fins aleshores de consum elèctric, ga-soil, gas....Al cap de 5 anys passa a ser-ne el propietari i nosaltres ja hem recuperat la inversió.

-així, doncs, ara per ara aquestes són les ER en alça..

Sí, i a més hem d’apostar per la Biomassa. I en això estem treba-llant, juntament amb la Generali-tat.

S’ha de disminuir el 20% del CO2, evitant el calentament de la terra, i amb les energies que actualment es consumeixen està augmentant; hem vist tots quina primavera i quin estiu més es-trany ens ha vingut al damunt. El canvi climàtic és evident.

Les ER no emeten CO2. La Bio-massa es considera ER perquè emet el CO2 que durant el cicle vital de l’arbre aquest ha consu-mit. Els boscos de Catalunya ge-neren a l’any 2’1 milions de tones de biomassa, el volum necessari també perquè els boscos es man-tinguin nets i disminueixi el risc d’incendis forestals - l’any passat es van cremar 4 milions de tones de massa-. L’any 2007 es van ar-ribar a tal·lar 600.000 tones de massa forestal, en gran part de-gut a l’augment de la construcció. Actualment la tal·la oscil·la les 150.000 tones de massa i n’expor-ten el 60% principalment a Tur-quia i Itàlia per produir Biomassa.

- De què es tracta aquest siste-ma?

La proposta amb que actualment s’està treballant és en crear plan-tes de Biomassa i fer arribar el producte als principals nuclis con-sumidors. Això tracta de traslla-dar amb tren des de les tres zones boscoses principals de Catalunya al Litoral. I des d’aquí, a partir de Centrals de Biomassa, fer arribar la calor a les llars i les industries.an

toni

o ca

vallé

ara

nega

LA N

OST

RA

GEN

T

17

Als anys 50 el combustible per excel·lència del 85% de les llars era la llenya als pobles i el carbó a les ciutats. Actualment oscil-la 1’2%, però cal tornar aquesta mentalitat, amb la crema de Bio-massa (“pellets” i estelles), millo-rant a més els sistemes de crema, ja que d’una llar de foc se n’apro-fita un 25% de la calor emesa, i una caldera té una eficiència del 90%.

A més hem de saber que el cost avui en dia per unitat de qualse-vol de les energies NO renovables que consumim són molt més ca-res ecològica i econòmicament que la Biomassa; un 30% més car el Gas Natural, un 62% més el propà, un 68% el fueloil, sigui qui-na sigui la seva font de producció.

A més de incentivar l’economia abaratint costos, per cada 1000 tonelades de massa forestal que es talla es crea un lloc de treball.

- I a nivell de petit consumidor, que cal fer a la llar més eficients enèrgicament?

Primer de tot cal invertir en el doble vidre per no perdre calor, i en el bon aïllament de les habi-tacions. I en segon lloc, fer ús de l’energia solar tèrmica pel con-sum de l’aigua calenta, el que su-posa un retorn de la inversió en un període mig de 5 anys. I sobre-tot, consumir amb consciència i moderació.

- Quines possibilitats tenim de fer-nos la nostra pròpia energia elèctrica?

Actualment el govern de l’estat està treballant per aprovar una Llei de Balanç Energètic. Això su-posaria que qualsevol llar podria tenir un generador elèctric solar, i que aquesta aniria a parar a la xarxa elèctrica general. La dife-rència de kWh generats amb els consumits de la xarxa general, se-ria el cost de cada llar.

Tot i amb això, també voldria dir que Espanya és el 5è estat del món productor d’energia elèctrica a partir d’energies renovables.

- I per acabar, què pre-tén l’estratègia Smart Cities?

Bé sabeu que a Tarragona es ce-lebraran els Jocs del Mediterrani el 2017... Arrel d’aquesta difusió que tindrà la ciutat i de la promo-ció que se n’ha de fer, cal donar una imatge. Ara per ara es tracta de projectes universitaris que mi-lloren la productivitat d’energia, del reciclatge, i del consum. Per mi, la idea més emergent i amb més força per promocionar és el cotxe elèctric, del qual en sóc membre de la comissió.

- I creus que el cotxe elèctric en-caixa amb les nostres vides, o és més un vehicle urbà?

Encaixa perfectament amb les nostres vides. Actualment hi ha poca oferta, però quan la deman-da vagi en augment, voldrà dir que tindrem una consciència més ecològica, i aleshores haurem fet un gran pas.

Primer de tot, si Tarragona vol ser una Smart City cal que aposti per aquest tipus de vehicle: el trans-port públic ha d’existir tant sols en aquesta opció. Taxis i autobu-sos han de ser elèctrics.

I a nivell d’usuari s’ha de canviar el xip. Heu de saber que el ve-hicle elèctric té una au-tonomia de 180 km, que no emet CO2, i que el cost energè-tic anual ve a ser el d’una assecadora de roba d’una famí-lia de quatre mem-bres l’any. Fins i tot llogant puntualment un cotxe no elèc-tric per f e r u n

viatge llarg, en sortim beneficiats econòmicament.

Al País Basc s’està fomentant molt el seu ús. S’han instal·lat uns car-regadors electrònics que es posen en funcionament quan el preu de l’electricitat és més baix. S’ha de promocionar molt, políticament parlant, l’ús del cotxe elèctric; hi ha països que ofereixen molts in-centius als que en fan ús, com ara el 50% de l’ibi urbà, gratuïtat als pàrkings, zones blaves i verdes...

En definitiva, igual que en la pro-moció de la biomassa, tot depèn de la voluntat política.

-Voldries afegir alguna cosa més..

El gran consum energètic d’avui en dia no és el consum elèctric, que representa un 30% del total, sinó el consum d’energia a partir de productes altament contami-nants dels combustibles fòssils que en fan ús els avions, vaixells, camions...

No sóc un ecologista nat, però al llarg del temps i de les experièn-cies viscudes et vas adonant que no podem tirar endavant com fins ara, el model a buscar ha de

ser sostenible. Cal apostar perquè el medi ambient

en surti el menys per-judicat possible, així nosaltres en sortirem beneficiats.

18

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS

MECÁNICA • ELECTRICIDADAIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS

DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA

CRT/ VALLS Nº 46 BAJOSTLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55

21

20

ÚLTIM TRAM DEL CURS!

• SORTIM D’EXCURSIÓAquest tercer trimestre ens agra-daria ressaltar una de les sortides que més entusiasme generen entre l’alumnat. Parlem de les colònies que van tenir lloc el dia 2 i 3 de maig. Nenes i nens de P-3 a 4t han anat al Delta de l’Ebre per a gaudir de dos dies de convivència i acti-vitats diverses com ara perxar en una llacuna, observar aus de tota mena, fer recorreguts amb la bici-cleta… en aquell incomparable pa-ratge natural del nostre país.

A mitjans de maig l’alumnat de 5è i 6è ha realitzat una sortida pedagògica a Tarragona per a es-tudiar l’origen del petroli i tot el que d’ell se’n deriva, i visitar les plantes petroquímiques que te-nim ben a la vora.ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

21

Just a les portes de fi-nalitzar el curs aquest mateix alumnat ha aga-fat la bicicleta per fer una ruta pels voltants del poble. Es tractava d’un circuit organitzat per l’àrea d’Educació Fí-sica on es combinaven orientació, convivència, activitat física i molta, molta aventura.

• SETMANA CULTURAL: 1r CERTAMEN LITERARILa nostra setmana cultural sempre va plena d’activitats diverses: educació viària, xerrades que ens han ofert els Mossos d’Esquadra, jornades esportives, activitats a la biblioteca municipal, tallers de l’Arxiu Muncipal, visita de la colla Vella dels Xiquets de Valls, tarda dels avis…

D’aquesta setmana cultural voldríem aturar-nos en el 1r Certàmen literari amb motiu del centenari del naixement de la poetessa Joana Raspall. Es va celebrar la tarda de Sant Jordi. Tot l’alumnat de l’escola va gaudir del recital de poemes de la Joana Raspall que van oferir nens i nenes de les di-verses classes. També vàrem comptar amb la col.laboració del rapsode Josep M. Puig i Baiget. Una tarda molt emotiva!

• LA XIXena FESTA LITERÀRIA; FESTA A L’ESCOLA!Com cada any l’escola participa en la Festa Literària que organitza l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp.

Tot l’alumnat dibuixa o escriu al voltant d’un tema, aquesta vegada l’Esforç, ja que es treballa en el Projecte de Valors del centre.

La novetat d’aquest any va ser que l’ac-te d’entrega de premis es va fer la tarda del dia 17 de maig al pati de l’es-cola. Un acte litera-ri molt entranyable on els nens i nenes guanyadors van lle-gir els seus treballs i recollir els obse-quis. La festa va fi-nalitzar amb un es-pectacle d’animació de la Cia. Trastus.

22

ceip

per

e vi

rgili

ELS

MÉS

PET

ITS

• ESCOLA VERDA : HORT I JARDINERES

Com ja sabeu l’escola de Vilallon-ga té el distintiu d’Escola Verda i això implica un Pla d’actuació amb objectius a complir. Jus-tament ara tocarà la renovació d’aquest distintiu i caldrà fer la valoració dels tres anys de Projec-te i la proposta d’activitats per a tres anys més.

Reutilitzem, reciclem, mengem fruita els dimecres per esmorzar, ens fem sensibles a tot allò que té a veure amb el medi ambient... Estem especialment satisfets dels fruits que hem recollit de l’hort, cal felicitat l’alumnat de 5è que n’ha tingut cura al llarg de tot el curs i el professorat que l’ha ori-entat.

També volem fer esment de la tasca que han realitzat els nens i nenes d’Educació Infantil; han plantat diverses flors en unes jardineres, han escrit el nom de cadacuna i cada setmana les re-guen.

• FESTA DE FI DE CURSEl curs sempre finalitza amb un gran festival que aquest any ha tingut lloc el dissabte 15 de juny a la tarda al pati de l’escola.

Les actuacions de tots el nivells han girat al voltant d’un tema comú: el Rock català. Grans i pe-tits han ballat al ritme d’aquesta música tant animada, propera i emblemàtica: Els Pets, Whiski’ns, Sau, Blaumut, Lax’n busto....

La festa ha continuat amb el tra-dicional comiat de l’alumnat de 6è amb la lectura d’un text molt emotiu i la cançó Que tinguem sort!. Seguidament s’ha fet l’en-trega d’orles i diplomes. Se’ls ha posat el birret corresponent com

23

a signe de graduació i tots l’han llençat a l’aire en felicitar la promoció 12-13 de l’escola Pere Virgili. No cal dir que s’ha escapat més d’una llagrimeta, ha estat un dels moments més emotius de la tarda!

Finalment hi ha hagut sopar i ball organitzat per l’AMPA de l’escola. Bon menjar, bona música, bon ambient...No cal dir que ha estat tota una festa!

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

2524

'

FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC

2524 27

L’AJUNTAMENT INFORMA

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

2726

Col·laboració

D’KASTROGASTROREFLEXIONS M’assabento de que a Barcelona s’acaba d’obrir un hotel

amb look d’entre terminal d’aeroport i d’avió, una iniciativa inaudita i exitosa car, només la primera setmana, ha estat sol·licitada amb més de mil reserves i, a més, segons diuen, la gent hi fa cua. L’ambient és aerodinàmic, entres al bar i et sembla estar al bell mig d’aquell passadís angoixant quan has d’aixecar el vol però que, a peu dret i tocant ben bé de peus a terra et deu semblar tota una altra cosa. La jet de la jet i els i les més in de la capital pareix que estan perdent l’oremus per conèixer aquesta magnífica i nova novíssima novetat.

L’hotel-avió em recorda d’altres invents d’atracció del personal ben curiosos, els quals han estat a les grans capitals del primer món, evidentment, perquè al segon, tercer i quart món no hi ha humor per a bagenades d’aquests nivells. Em refereixo, per exemple, a l’icebarcelona, un bar de gel que s’anuncia com el lloc ideal per a viure una experiència “origi-nal i molt divertida”. La sala està feta completament de gel, i allà es pot gaudir d’una cervesa, suc de fruites o còctel a una temperatura estupenda de cinc graus sota zero. Però no hi ha problema, ja que tant sols al entrar et tapen amb uns moderns tabards àrtics de pell i guants que et permeten gaudir d’allò més de la vivència.

L’altre que em ve també a la ment no és un bar, sinó un restaurant, també de la capital del Principat. Es diu Dans le noir. Resulta que en aquest cas es tracta de divertir-se mentre es posa a prova els sentits, una sensació original i sorprenent, la de menjar i catar vins a les fosques. El màrqueting que fan on-line diu això: “les textures, olors i sabors que descobriràs a DANS LE NOIR t’aconduiran vers un viatge directe als teus més remots i oblidats sentits.”

A l’iglú no es menja. A l’obscuritat del noir no sé ben bé quina oferta hi ha, a l’hotel-avió hi ha qui ha demanat si, a més de les decoracions símil aeroport o cabina, el menjar també era estil plastificat-horripi-lant de les companyies aèries i.... oh meravella de les meravelles, des dels encarregats de fer difusió de les bondats del nou enginy, hi ha la següent, referent a la cuina: “serà totalment atractiva, inclourà totes les varietats d’hamburgueses existents al mercat”.

Si algú de vosaltres “gaudeix” de qualsevol d’aquestes experiències, si us plau, veniu a explicar-me-les, perquè jo penso seguir amb els meus cigrons i les meves favetes.

Leo D’kastro

VILALLONGA DEL CAMP

Associació De Jubilats I Pensionistes Del RoserL’Associació de Jubilats i Pensionistes del Roser vol fer saber que el dia 24 de Maig del 2013 va fer una

sessió ordinària per tractar diferents temes a donar a entendre als seus socis:- Aprovació de l’acta anterior.- Estat de comptes de l’any.- Activitats fetes aquest any i les que es faran.- Proposta de voluntaris a presentar per la renovació.- Votació de la renovació dels candidats presentats.- Fer saber la nova junta.- La renovació d’aquesta Junta coincideix amb el 20è aniversari ( 1993-2013 ) de la fundació de l’Associ-

ació, aquest any es farà una festa commemorativa per tots els socis per celebrar tal esdeveniment.La nova Junta està formada per: Pau Roig Tell, President; Vice-president: Joan Casella Font; Secretària:

Maria Dolors Cassà Sendra; Tresorer: Miquel Nogués Figuerola; Vocals: Pedro Serrano Nararreño i Rosa M. Torres Queralt. Varen ser renovats Rosita Guivernau Carnicé i Pepita Martí Montserrat.

La Junta.

2726

Coses del MuseuDurant el darrer trimestre s’han dut a terme varies activitats relacionades amb el Museu-Arxiu Pere

Virgili.* S’han realitat des tallers, un sobre com tenir curar de les plantes i l’altre com realitzar arbres genea-

lògics. Encara que de temes molt diferents, ambdós han estat molt interessants i han fet descobrir en els participants un interès sobre aquest temes que ha propiciat tothom, tan alumnes com ensenyants gaudissin dels tallers. Tot hi haver acabat els tallers, tan la Maria Teresa Mercadé, que ha dirigit el taller sobre les plan-tes, com Pilar Riera, que ho ha fet del de genealogia, resten a disposició dels alumnes que tinguin qualsevol dubte. Des d’aquestes ratlles volem agrair-los la seva col·laboració desinteressada.

* En una sortida pel terme, un membre de la Junta del Museu es va trobar, a mig del barranc de Burguet, les restes del que podia ser un forn d’època molt llunyana. Desprès de comentar-ho amb la resta de la Junta, es va donar compte de la trobada al Museu d’Alcover, ja que el lloc on es troben les restes és del terme del poble veí. Molt agraïts per la comunicació, la directora del Museu d’Alco-ver ens va demanar que els acompanyéssim al lloc. A la visita sobre el terreny també hi va assistir l’arqueòloga dels Serveis Territorial de Cultura a Tarragona Maria Adseries, que es va sorprendre del lloc on s’ha descobert la troballa, i sense descartar cap hipòtesis, estava convençuda de que es tractava d’un forn, de data o època per determinar, a l’espera de que es puguin fer les excavacions pertinents.

Des del Museu-Arxiu Pere Virgili s’ha signat un conve-ni amb el Institut del Morell per tal de que un alumne, que el curs que ve farà segon de batxillerat, pugui participar en el programa nomenat “Estada a l’empresa”. El treball a realitzar és el d’inventariar, catalogar i ordenar els llibres i revistes que té el Museu.

* Com ja tothom deu saber hem traslladat la casa de pagès dels baixos de la Badia a ca Nicolau, al carrer Sant Roc, número 14. Tot i que quan es va muntar la casa de pagès a la Badia el Museu-Arxiu Pere Virgili no existia, aquest es va fer càrrec del seu manteniment des del primer moment de la seva fundació. Fou una cosa més de les que, com hereu del voluntariat que va muntar els actes de commemoració del tercer cen-tenari del naixement de Pere Virgili, el Museu va heretar quan es va fundar l’any 2.000.

Hem d’agrair a la mestressa de ca Nicolau, Delfina Guillemat Español el que ens hagi deixat la casa per ubicar-hi la casa de pagès. Un nou espai cultural per Vilallonga on descobrir algunes activitats relacionades amb la pagesia amb estris molt diferents dels actuals, així com esbrinar les interioritats d’una llar de temps passats.

S’ha signat un conveni entre l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, el Museu-Arxiu Pere Virgili i Delfina Guillemat Español pel qual es cedeix, per cinc anys i prorrogables anualment, la casa del carrer Sant Roc número 14 per posar-hi la casa de pagès.

La Junta del Museu-Arxiu Pere Virgili

Bústia

Contestació a l’escrit “BIBLIOTECA, CANALLA I PARES” (Revista trimestral “El Codony” nº 76)

Després de llegir detingudament no una, sinó varies vegades l’escrit d’una “usuària de la biblioteca”, em veig en la obligació de respondre-la. No només per mi, sinó per tots aquells pares que porten als seus fills voluntàriament tots o gairebé tots els divendres a les activitats lúdiques de la biblioteca.

En primer lloc, imaginem per un moment 20 o 25 pares amonestant als seus fills per finalment decidir marxar. Seria completament impossible dur a terme cap activitat!.

Restes barranc de Burguet

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

2928

Vull deixar ben clar que, si els pares no es queden és perquè així ho vaig demanar jo, ja que encara que no ho sembli, els nens es comporten millor i existeix més empatía. Si hi ha algun nen que té una actitud “no desitjable” per donar-li un nom, el seu comportament és igual a l’escola, al menjador, al parc...: estiguin o no els seus pares. Cosa que puc dir amb coneixement de causa.

També dir que, el percentatge és tan insignificant que no cal parlar del tema.D’altra banda, on siguin els pares durant aquest temps es irrellevant ja que, d’una manera o d’una altra

tots estan localitzables.És cert que la biblioteca és un espai on es posa en pràctica saber fer silenci per llegir o fer deures, així ha

de ser de dilluns a dijous, però els divendres de 5 a 6 de la tarda és el moment de ludoteca (cosa que es fa no només a Vilallonga sinó a gairebé totes les biblioteques, on disposen d’un horari per aquest tipus d’acti-vitats) per als petits de 3 a 6 anys que poden gaudir d’una bona estona d’esbarjo on participen, col·labores, comparteixen, desenvolupen la seva creativitat i imaginació amb infinitat d’activitats (unes més sorolloses que d’altres), i passar-s’ho molt bé, cosa que crec que s’aconsegueix i més tenint en compte que tenen l’op-ció de quedar-se al parc i jugar amb els seus amics i en canvi opten per venir a la biblioteca.

Això vol dir alguna cosa, no?.Francament, no crec que aquesta usuària hagi fet l’escrit amb mala fe, però s’han de mesurar molt bé

les coses que es diuen perquè ningú en surti perjudicat.

Marian Gabaldón RodríguezResponsable de la biblioteca i de les activitats lúdiques

Sobre la reunió de l’Associació Dones de Vilallonga del Camp

Avui 28-5-2013 he assistit per primera vegada a una reunió de l’Associació Dones de Vilallonga del Camp, i em creia que era per demanar comptes del preu de la pedra del segon misteri que aquest any s’ha posat al Jardí de l’Ermita del Roser, ofert per l’Associació de Dones.

Estava segura que com moltes assistents a la reunió esmentada havien estat (algunes actualment en-cara ho són) membres de la Junta del Roser, la cosa no passaria més lluny de saber-se els comptes, però no va ser així. Allà es sentia un aire d’odi que a mi em va fer esperonar i decepcionar. Primer perquè és una associació d’esbarjo i no de negocis; segon perquè em creia que de veritat totes les assistents i encara més, aquelles que en algun moment han estat de la Junta del Roser ho eren perquè ho sentien i estarien con-tentes d’anar millorant la nostra Ermita, omplint els espais buits per embellir-la, tal com un dia van portar la imatge de Santa Àgata a la església per omplir la celebració de l’eucaristia. Segons es va dir a la reunió, la imatge pertany a l’Associació de dones, i l’Ermita que no és del poble? O de tots els vilallonguins? I en això entren les sòcies de l’associació?

És molt penós que tinguem una cosa més al poble com l’Associació de Dones per poder fer activitat, i hagi de quedar dividida o acabada. “És molt penós”.

Una sòcia molt decebuda

Suport a la Junta de l’Associació de Dones

Sóc una dona de Vilallonga, que va néixer aquí al poble i que sempre he viscut aquí. També soc devota de la Mare de Déu del Roser, com tants i tantes d’altres, i membre de l’Associació d’Amics del Roser. A més a més sóc membre de l’Associació de Dones.

Com a membre d’aquestes dues entitats, no acabo d’entendre els fets estranys i absurds que s’han produït recentment. No entenc que hi hagi un grup de dones que estiguin enfadades i indignades perquè la Junta de la Associació de Dones hagi decidit en el seu dia pagar la col·locació d’un Misteri del Sant Rosari a l’Ermita per la Festa de la Rosa.

Per què es va produir aquesta indignació?, ¿pel fet que no es va convocar una reunió general per de-manar el parer, o per alguns altres motius no tan evidents? Personalment, com a sòcia de les dues entitats, no em va saber cap greu la decisió que va prendre la dita junta; al contrari, per a mi va ser un honor que l’Associació de Dones hagi col·laborat en aquesta iniciativa tan bonica i interessant que ajuda a embellir l’entorn de l’Ermita.

2928

I encara en sap més greu, veure algunes firmes significatives encapçalant el grup de dones contraries a la col·locació d’aquest misteri. I tot plegat encara és més sorprenent si tenim en compte que moltes d’elles també són sòcies del Roser i han ocupat llocs a la junta de l’entitat.

L’Associació de Dones tenia prou diners per a pagar aquesta ofrena, no suposava cap dispensi no assu-mible. Perdoneu , però no me’n sé avenir. Quin sentit té tot plegat? Tant malament ho va fer aquesta junta no tornant a convocar una assemblea per discutir una cosa que ja s’havia tractat feia un any? Qualsevol junta no té un cert aval dels associats per fer i desfer seguint uns criteris lògics ? Tan dolent és col·laborar en un acte que honora una Associació i que alhora representa un bé pel Roser? Si pràcticament totes les sòcies també ho som del Roser, a on rau el problema ?.

A mi, la Junta de la Associació de Dones, tampoc no em va consultar personalment que volien pagar un dels Misteris que es posen al Roser. I què? Em sembla molt bé el que van fer i me’n sento orgullosa.

Encara que aquests fets que han passat no m’han agradat gens, això no farà baixar el meu amor pel po-ble, i continuaré sent sòcia de totes dues entitats, perquè jo només vull el bé de Vilallonga i per això miro de col·laborar el màxim possible amb els entitats. Però això no treu que aquests comportament em sàpiguen molt de greu. Només espero i desitjo que la Mare de Déu del Roser, perdoni a tot aquest grup de dones que no han sabut estar a l’alçada de les circumstàncies.

Moltes gràcies.

Una dona devota del Roser

la casa de pagès del Racó

Quan l’any 1998, ja fa quinze anys, vàrem demanar a mossèn Brauli els baixos de la badia per recrear-hi una casa de pagès, ens va respondre amb la mateixa generositat que havíem trobat en tots aquells i aquelles que volien col·laborar, fos com fos, en la commemoració del tercer centenari del naixement de Pere Virgili.

Tots els que hi vàrem treballar recordem que estaven aquells baixos. Només eren transitables els pri-mers metres de l’entrada, perquè s’hi guardava el cotxe de morts. La resta hi entràvem a mida que netejà-vem: cadires, taules, cabirons, fustes, portes, terra, molta terra, pedres... , sembla que la runa de les obres que s’havien fet a la badia en els darrers segles i tot el inservible ho tinguessin guardat allí.

Però a mida que anàvem netejant descobríem un espai molt interessant que amagava restes de la his-tòria més antiga del nostre poble: arcades; voltes; un paret de fang; una cisterna del 1764 i un pou al costat que servia per buidar-la; un cup per fer vi brisat; unes escales de pedra; una portalada amagada sota una capa de calç; unes peces de guix amb dibuixos i sanefes col·locades entre les bigues de fusta... . Tot una sèrie d’elements que indiquen que l’espai ja fou utilitzat en els primers moments de la refundació del poble de Vilallonga a finals del segle XIII.

Una vegada netejat i endreçat l’espai es convertí en una recreació d’una casa de pagès, prou digne per a ser utilitzada durant anys per a fer-hi activitats escolars. Durant més de deu anys, escoles d’arreu de la província de Tarragona i algunes de la resta de Catalunya, a través del Camp d’Aprenentatge, aprengueren quelcom de la vida rural del nostre entorn.

Però tot s’acaba. La crisi es carregà les visites escolars i ara, exactament no sabem perquè, hem hagut d’abandonar els baixos de la badia. Sembla ser que hi han de posar palers amb aliments per Carites. A sim-ple vista, l’espai no sembla el més idoni. Hem d’agrair tots aquests anys que hi hem estat i on hem pogut desenvolupar una tasca pedagògica interessant, a més de servir per retrobar, conservar, protegir i donar a conèixer el patrimoni cultural i històric del nostre poble que guarden els baixos de la badia. No ens agradaria que, per qualsevol motiu, es degrades el poc que ens queda dels orígens de Vilallonga. L’espai està inclòs en el catàleg de bens culturals de Vilallonga del Camp, per tan qualsevol intervenció que s’hi vulgui fer s’ha de comunicar a l’Ajuntament i ha d’estar controlada i supervisada pels serveix tècnics municipals i, si cal, pels tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat.

Però la vida continua. Mentre uns ens feren fora, uns altres ens acolliren. La Delfina Guillemat Español, de ca Nicolau, ens ha cedit la seva casa del carrer Sant Roc número 14 per ubicar-hi la casa de pagès. És una de les poques cases que queden al poble amb l’estructura original de quan es va construir al segle XVII o XVIII. Encara que hi hem hagut de fer neteja, res a veure amb el que vàrem trobar als baixos de la Badia.

La generositat de la Delfina permetrà que els més joves i no tan joves puguin descobrir els estris que s’utilitzaven en els treballs del camp no fa masses anys, i comprovar com es vivia sense TV, videoconsoles, telèfons (ni mòbils ni fixes), ni altres elements indispensables en la vida actual.

Un grup de voluntaris que vàrem condicionar els baixos de la Badia

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3130

Què en traiem d’estar desinformats?

Aviat farà nou mesos d’un dels desastres ecològics més importants que Repsol ha comès al camp de Tarragona, i encara ara esperem una resposta a l’alçada per part de les nostres institucions. Com pot ser que s’hagin arribat a vessar més de 4000 tones de nafta als aqüífers dels terrenys del costat de casa nostra, i encara ara, hi hagi molta, molta gent dels pobles del voltant que ni se n’hagi assabentat? O es que si que ho sabíem, però com sempre....fem veure que no passa res?

Entre el passat 28 i 31 d’octubre (depenent de les fonts), operaris de Repsol es van adonar de la fuita de nafta que estava tenint lloc dins a les instal·lacions que l’empresa té al terme municipal de la Pobla de Mafumet. Tal i com marca el protocol, ràpidament Repsol va prendre les mesures necessàries per intentar confinar el vessament dins les instal·lacions, al mateix temps que van avisar als organismes competents: ACA, Junta de Residus i l’alcalde de La Pobla de Mafumet. Tot i que en un primer moment l’empresa va assegurar que el vessament no havia afectat ni el riu Francolí ni els aqüífers pròxims, el problema se’ls hi va escapar de les mans en no preveure la possibilitat de que el vessament s’infiltrés fins a arribar a una antiga mina per regar de la qual s’abasteixen part dels regants de Constantí i Sant Salvador. Va ser en aquest ma-teix moment, en que els mateixos pagesos van començar a queixar-se degut a la forta pudor de les seves aigües contaminades i Repsol es va veure obligat a informar-ne als afectats. Com és doncs, que van haver de passar quatre mesos fins que la societat civil se’n va fer ressò? Qui va amagar la informació a la ciutadania? Es va tapar la informació, o una vegada més, pel fet que aquesta indústria dona menjar a moltes boques, es sabia, però simplement, es callava per por de perdre la feina?. Potser si, tindrem feina, però si no aprenem a denunciar les males pràctiques que malauradament tenen algunes de les indústries instal·lades a casa nostra, seguirem tenint feina, si, però a canvi de deixar-nos un territori amb l’aire, la terra i l’aigua. totalment contaminat i inservible per les generacions que segueixin.

Neus R. M. (Cel Net)

Funcions de la fiscalia

Amb la definició que la Constitució espanyola dóna del Ministeri fiscal quelcom s’hi troba defensat, diu així: “El Ministerio Fiscal, sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros órganos, tiene por misión promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, de oficio o a petición de los interesados, así como velar por la independencia de los Tribunales y procurar ante éstos la satisfacción del interés social”

Però les actuacions recents de les més altes estances de la fiscalia, fa pensar que a més, o en bona part, es dedica a tirar per terra i posar entrebancs a la tasca d’alguns jutges que intenten esbrinar casos de corrupció i evasió de capital de la flor i nata de la classe política i financera del país.

Això no ens ha d’estranyar si tenim en compte que la divisió de poders (el legislatiu, el executiu i el judicial) a la pràctica és tan diàfana que s’entrellacen. M’explicaré. Quina independència pot tenir el Fiscal General de l’Estat (el cap de tots els fiscals d’Espanya) si és nomenat pel rei a proposta del Govern de torn. Com a persona agraïda, es deurà més a qui l’ha proposat i, per tant, el que el pot destituir, que a altres que no coneix ni representa.

El Fiscal General de l’Estat hauria de ser el primer interessat en que s’esbrinessin tots els casos de cor-rupció que assolen el país per blanquejar en el que es pugui la mala imatge de la classe política que s’està general, i si s’hagués d’immiscir-se en els afers dels jutges hauria de ser d’ exigir-los celeritat i, donar-los si calgués mitjans per poder realitzar la seva tasca en rapidesa i pulcritud democràtica.

Segons l’anunciat que la Constitució espanyola dona de la figura del fiscal, potser per interès social hauria de promoure algunes actuacions encaminades a reduir i fer desaparèixer els privilegis dels polítics, com són els furs, i que fossin responsables de la seva gestió política davant l’administració que sigui (local, provincial, comarcal, autonòmica, estatal... ). Perquè per molts escàndols que es destapin, aquí ningú plega, ni, sobre tot, ningú retorna el que ha robat o a malgastat.

Entre la corruptela estatal veiem gent de tots els àmbits d’alta societat espanyola (reialesa, polítics, banquers, empresaris...), uns tapen als altres, i que paga els seus mals endreços som els pobres treballadors i empresaris honrats, que uns veuen com a se’ls hi retallen sous, llocs de treballs i drets aconseguits amb molts esforços i, els altres amb l’aixeta tancada dels préstecs no poden continuar amb la seva activitat o ho

3130

fan amb moltes penúries. Però els que han robat i/o han malmets els diners públics, ni tornen els diners, que ajudarien a minvar els efectes de la crisis, ni son condemnats per les seves accions.

Mentre no aconseguim abolir aquests privilegis que s’han anat autoconcedint (com ara les jubilacions vitalícies) i no esvaïm la perversió del sistema que, any rera any, s’ha anat consolidant, no ens hem sortirem. Mentre no ens desprenguem d’aquells que han convertit la política en un negoci, on s’hi entra per acon-seguir beneficis personals i no per servir al teu país. Sí, aquells que es posen sous i/o dietes (quan la llei d’incompatibilitats no els hi permet tenir dos sous de l’administració) astronòmiques i busquen en el seu càrrec la influencia que puguin exercir sobre empresaris, banquers, etc. per aconseguir comissions i altres prebendes com càrrecs en els consells de direcció d’empreses. Mentre no ens desempalleguem d’aquesta gent indigne d’ostentar un càrrec polític, no ens hem sortirem.

No se com ho hem de fer, però aquest ha de ser l’objectiu.

P.R.F.

Adéu Francisco Ramon!!!

No hauria d’estar permès que una persona moris sense haver assolit la plenitud de la seva vida. Trenta-set anys no és edat per a morir, encara manquen per compartir moltes vivences i assolir moltes fites. Avui et direm el darrer adéu acompanyant les teves despulles enmig del dolor i el desconsol de la seva mare Montserrat i el de la seva companya Anna; la innocència i candor de la teva filla Isona, i la incredulitat i ràbia dels teus parents, amics, companys i veïns. La indignació del moment em fa rebel·lar i em faria dir disbarats, per això només vull dir: ho sento molt!!!. Et trobarem a faltar!!!

Pili

Fe d’errates

En el número anterior vàrem publicar les dades pluviometriques de l’any 2012 però es va produir un ball de números, per la qual cosa reproduïm el quadre per esmenar l’error

gener febrer març abril maig juny dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres 27 4 21 27 3,4 i 5 32 12 6 11 5 12 i 14 7 19 6 28 18 17 3 30 9 Total 4 0 27 66 15 5

juliol agost setembre octubre novembre desembre dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres dies litres 1 16 6 3 29 52 11 i 12 21 4 4 5 i 6 7 27 6 19,20 i 21 32 9 7 30 9 25 i 26 59 11 6 31 28 16,17 i 18 13 22 3 27 6 Total 23 18 52 140 39 0

Dades pluviomètriques del 2012 facilitades per Josep Trenchs Roig

elco

dony

@tin

et.c

atCO

L·LA

BORAC

ION

S I

BÚST

IA

3332

8€

Verge del Roser, 1843141 Vilallonga del Camp

977842612 • 669 980 127virginiasunyer@gmail.com

NOVA ADREÇA: Av. Les Puntes, 4, 1er. Polígon Industrial de Constantí.43120 · Constantí (Tarragona). mundocesped@gmail.com | www.mundocesped-tarragona.com

MUNDOCÉSPED

Especialistes en instal·lacióde gespa artificial d'alta qualitat

Sol·liciti pressupost sensecompromís!977 52 55 14

Revista El CodonySi voleu subscriure’s a la revista, poseu-vos en contacte a través del correu elec-trònic elcodony@tinet.org, o trucant al telèfon 977 84 01 58, i us informarem de com fer-ho. Feu servir el correu per fer-

nos arribar els vos-tres suggeriments i/o cartes a la bústia, o a través de la pàgi-na web.

3332

8€

prem

is li

terà

risXI

X FE

STA

LITE

RÀR

IA

34

Festa Literària 2013Des de que l’any 1995 es va crear la categoria escolar dins dels premis de la Festa Literària de Vi-lallonga del Camp, la col·laboració entre la direcció del CEIP Pere Vigili de Vilallonga del Camp i l’Agrupació Cultural ha estat molt intensa i positiva, però enguany em fet un pas més en aquesta cooperació i treballar plegats per la cultura, i en aquest cas en particular, per a incentivar en els més petits la participació en esdeveniments i certàmens literaris.

En aquesta ocasió el lliurament dels premis de la festa literària del 2013, que tingué lloc el 17 de maig, es va fer al pati de l’escola, amb la participació de tots els nens i nenes i de tot el professorat. Una festa en la que els premiats de cada curs, de primer fins a sisè, llegiren i presentaren els seus treballs davant els companys i el públic assistent. Una experiència molt positiva que s’intentarà re-petir en properes edicions.

A més, l’acte acabà amb l’espectacle “La-ru-let” de la Companyia TRASTRUS, que va entretenir a la mainada i a grans fent-los riure i estar expectants amb les seves acrobàcies.

A continuació copiem l’acta de la Festa Literària del 2013 i publiquem els treballs guanyadors de primer, segons, tercer, quart, cinquè i sisè.

“ACTA DE LA XIX FESTA LITERÀRIA, CATEGORIA ESCOLAR DE VILALLONGA DEL CAMP”

A Vilallonga del Camp essent a les 8 de la tarda, del dia 16 de maig de 2013, es reuneix el jurat for-mat pels tutors dels diferents cursos del Col·legi Pere Virgili, i Àngel Bernal Hernández, president de l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp, actuant com a Secretària de l’acte Pi-lar Riera Fortuny, per tal de deliberar sobre els treballs presentats a la XIXa. Festa Literària Categoria Escolar de Vilallonga del Camp i determinar els seus guanyadors.Després de llegir detingudament els treballs i parlar sobre els seus continguts i formes, el Jurat ha decidit atorgar els següents premis:

Convocatòria escolar, adreçada als alumnes del CEIP Pere Virgili amb el tema: l’esforç.

• Educació Infantil: Premi de dibuix sobre dit tema

Guanyadors: - P3, la classe de les marietes donat l’esforç i la imaginació que han mostrat els nenes i nenes de tres anys, el Jurat ha cregut convenient premiar a tots els treballs presen-tats, essent el premi un lot de contes a cada classe. (Que s’acostin els representants de la classe de les marietes a recollir el premi i els diplomes a repartir per cada nen i nena de la classe. Ara els de les tortugues)

P4, s’ha seguit el mateix criteri, premiant a tots als alumnes amb un lot de contes per la classe. (Que s’acostin els representants de la classe dels dofins a recollir el premi i els diplomes a repartir per cada nen i nena de la classe. Ara els dels esquirols).

- Pel que fa a P5, el Jurat ha fet la mateixa valoració que per la resta dels cursos de cicle infantil, atorgant premi d’un lot de contes per la classe. (Que s’acostin els repre-sentants de la classe de les girafes, i ara els dels tigres

• Primer curs: el jurat a cregut convenient atorgar dos primers premis als millors dibuixos sobre el tema L’ESFORÇ: us per Sara Valverde amb el pseudònim flor i l’altre per Sergi Do-mínguez amb el pseudònim Pilla.

• Segon curs: Premi al millor rodolí i dibuix sobre el mateix tema: és per Daniel Dida que porta el pseudònim Messi.

• Tercer curs: Premi al millor joc literari és per Clara Porras Ruiz, pseudònim de Flor.• Quart curs: Premi la millor sopa de lletres és per Ashley Heredia amb el pseudònim Gran Prix.

35

• Cinquè curs: Un primer premi a la millor narració sobre L’ESFORÇ a: PIRULETA, pseudònim de Sara Beltran Ruiz.

• Sisè curs: Primer premi de prosa sobre el mateix tema del certamen a: Anònim 22 pseudònim de Júlia Pizarro.

Una vegada determinat el veredicte, s’estén la present acta que una vegada llegida signen els mem-bres del Jurat i la Secretària que en dona fe.

Tema:L’ESFORÇ Pseudònim:FlorCurs: 1r A Autora:Sara Valverde

Tema:L’ESFORÇ Pseudònim:PillaCurs: 1r B Autor: Sergi Domínguez

prem

is li

terà

risXI

X FE

STA

LITE

RÀR

IA

36

Tema: L’ESFORÇ Pseudònim: MessiCurs: 2n Autor:Daniel Dida Bojan

Tema: L’ESFORÇ Pseudònim:FlorCurs: 3r Autora: Clara Porras

En Joan no es vol esforçar

Hi havia una vegada un equip de futbol que es deia: “Els blaus”. Tothom els anome-nava: “Els guanyadors” perquè no paraven de guanyar. A l’equip hi havia un noi que es deia Joan i no li agradava jugar en aquell equip. Us preguntareu per què no li agra-dava jugar en un equip tan bo?.Doncs perquè tothom el maltractava i no li passaven la pilota, fins i tot a l’hora de celebrar la victòria, li deien que tot havia sigut gràcies a ells i a l’entrenador i no pas per l’esforç d’en Joan. Només li queia bé l’entrenador a en Joan. En realitat també era culpa d’en Joan perquè no s’esforçava en què fossin amics. Però,un dia, va voler xutar la pilota i...PAM! Es va trencar el peu. En Joan va anar directe a la infermeria. Al cap d’un més va venir l’entrenador a visitar-lo. -Com et va tot? -va dir l’entrenador-.-Bé, però em fa una mica de mal -va contestar en Joan. En realitat estava bé i ja no li feia mal. L’entrenador el va mirar. No tenia res.-Vinga esforça’t!- va dir l’entrenador. En Joan li va dir que no serviria de res perquè no li passaven la pilota, el maltracta-ven i no el deixaven celebrar la victòria. Però en Joan, va mirar el diari i va veure que “Els blaus” havien perdut. En Joan va anar corrents al camp de futbol i es va posar a entrenar. Des d’aquell dia, s’esforçaria al màxim. Va passar una setmana i no sabeu el que va passar, el Joan es va esforçar tant que va marcar el gol per desempatar i passar a la final! En Joan se’n va adonar que si t’esforces ho pots aconseguir tot!

37

Tema: L’ESFORÇ Pseudònim: PiruletaCurs: 5è Autora: Sara Beltran

Tema: L’ESFORÇ Pseudònim: Anònim 22Curs: 6è Autora: Júlia Pizarro

ESFORÇAR-TE

Des que neixem ens hem d’esforçar:

aprendre a caminar, a menjar a escoltar, a saber parlar...

Quan ens anem fent grans, ens cal un esforç més alt,

primer en l’estudii després en el treball.

L’esforç és un tresor que hem de cuidar molt

per avançar cada diai fer les coses millor!

L’esforç dia a dia

Em dic Aurora, tinc 12 anys i us vull ex-plicar una mica la història de la meva millor amiga.Ella es diu Laura i és molt especial. Quan vaig arribar a l’escola on ella anava, no tenia gaires amics. La veien diferent a ells per tenir certes dificultats. La veritat és que jo creia que era el do-ble de bona persona, el doble de llesta i el doble de guapa que tots els altres. De seguida ens vam fer molt amigues. Ella m’explicava que cada dia s’havia d’esforçar per aixecar-se i per anar a l’escola perquè tot li costava molt.Ella em deia que mai t’has de rendir i mai t’has d’enfonsar; que no s’ha de ser pessimista sinó optimista i has de pensar sempre el millor. Per a mi és una dels meus ídols i no aquells que només valoren les coses pels diners. Jo valoro el seu esforç. Ara és més feliç perquè ella i jo som inse-parables!

Tema:L’ESFORÇ Pseudònim:Gran PrixCurs: 4t Autora: Ashley Heredia

ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E M

S����� � D�������G��� E����������

R������� � E������

39

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

39

Govern que el Departament de Gestió Tributària de Base, Gestió d’Ingressos Locals de la Diputació de Tarragona, ha tramès el padró de l’impost sobre activitats eco-nòmiques, corresponent al vigent exercici de 2013, per a la seva corresponent exposició pública, durant el termini de quinze dies.

* Com a conseqüència de les dar-reres reformes d’espais i noves distribucions que s’han portat a terme a l’edifici de l’ajuntament, es considera convenien procedir amb una actuació de pintura de la planta baixa i escala interior, fins al primer pis.

Per aquest motiu, s’accepta i s’aprova el pressupost presentat, per un import total de 850,00 €.

* El proper dissabte dia 20 d’aquest mes d’abril, es portarà a terme una nova edició de la Festa de la Gent Gran, que aquest any arriba a la vintena edició.

S’informa amb detall dels actes programats, la col·laboració ob-tinguda de diverses empreses locals, el menú escollit, així com els detalls commemoratius de la festa que es repartiran entre els assistents.

* El Ple de la Diputació de Tarra-gona va aprovar les Bases regu-ladores de la concessió de sub-vencions de caràcter excepcional per actuacions, entre d’altres, de reparació o restitució de serveis de titularitat municipal que s’han de dur a terme de manera urgent i excepcional, per garantir la cor-recta prestació del servei afectat.

Estudiades i valorades amb de-teniment, aquesta Junta de Go-vern considera la possibilitat d’acollir-se a les mateixes, tot sol·licitant un ajut excepcional per poder fer front amb l’actuació d’arranjament del dipòsit d’aigua per les fuites d’aigua que té.

Amb el control diari dels recur-sos hídrics que es subministren a la població, tant a nivell dels aprofitaments subterranis com del Consorci d’Aigües de Tarrago-na, es va detectar un desfàs molt

important, és per aquest motiu que cal procedir amb l’actuació esmentada.

Amb un pressupost de 41.607,00 €, es sol·licita una ajuda, de ca-ràcter excepcional a la Diputació de Tarragona, per un import de 30.000,00 €.

*El Regidor d’Hisenda, Cultura i Comunicacions: Informa a la Jun-ta de Govern de l’estat compa-ratiu, tant a nivell numèric com gràfic, que han elaborat els ser-veis de gestió comptable d’aquest Ajuntament, referent a l’estat de liquidació dels pressupostos de l’any 2006 al 2012.

Segons la informació facilitada, s’observa un important nivell de recuperació de la situació econò-mica/financera d’aquesta Corpo-ració, amb especial rellevància al superàvit financer i a les ràtios financeres, que reflecteixen la bona gestió que portat ha terme aquest equip de Govern.

*El Regidor d’Urbanisme, infor-ma que el passat dia 26 de març va assistir a la Subdelegació del Govern a una reunió dels muni-cipis afectats per l’àrea d’influèn-cia aeronàutica de l’aeroport de Reus. Actualment, i d’acord amb la nova normativa, hi ha un total de 37 municipis de la província de Tarragona que estan sota aques-ta influència. Cal destacar, com a principal afectació, la sol·licitud que s’ha de demanar a l’Agència Estatal Aeronàutica, de la cor-responent autorització per a les construccions que es considerin puguin afectar l’espai aeri, especi-alment per la seva altura, fent es-pecial recomanació que dit tràmit sigui d’obligat compliment en la tramitació de qualsevol figura de planejament urbanístic que tra-miti l’Ajuntament

I que els Serveis Tècnics munici-pals han ultimat el projecte cor-responent a les obres de reforma, millora i adequació de les instal-lacions i serveis de les piscines municipals. En els darrers anys s’han arranjat, de forma provisi-onal, diverses anomalies detecta-

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DE DATA DE 8 D’ABRIL DE 2013* Per acord de la Junta de Govern de data 20 de desembre de 2012, i davant la impossibilitat de com-plir amb el termini assenyalat en les Bases, es va prendre l’acord de sol·licitar al Consell Comarcal del Tarragonès una pròrroga per portar a terme les obres d’arran-jament i millora del camí de les parcel·les del Gebellí – 1ª fase, actuació inclosa dins del progra-ma d’arranjament i millora de camins municipals de la comarca del Tarragonès, exercici 2011.

S’informa que la Junta de Govern del Consell Comarcal del Tarrago-nès, en sessió ordinària de data 6 de febrer de 2013, entre d’altres, va aprovar concedir la pròrroga sol·licitada, per a l’obra esmen-tada, amb un termini d’execució fins el dia 31 de desembre de 2013.

* Per acord del Ple d’aquest Ajuntament de data 25 de juliol de 2012, es va prendre l’acord, i ateses les especificacions con-currents de la part expositiva, de procedir amb els tràmits adminis-tratius corresponents per revertir a favor de la mercantil SAICA NA-TUR NORESTE, SL, la finca rústica número 2082 del Registre de la Propietat de Valls.

Una vegada s’ha complert amb tots els tràmits corresponents i adients, s’informa a la Junta de Govern que la Senyora Registra-dora de la Propietat de Valls, ha decidit practicar la inscripció del domini de la finca esmentada, a favor de la mercantil Saica Natur Noreste, SL, concretament al foli 173, del volum 1330 de l’arxiu, llibre 58 de Vilallonga del Camp, finca registral número 2082.

La Junta de Govern se’n dóna per assabentat, acordant-se, així ma-teix, que es posi en coneixement del Ple en el propera sessió que es porti a terme.

*Es dóna compte a la Junta de

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4140

des, es considera que ha arribat el moment de posar la solució definitiva als problemes que ar-rossega la piscina i per tant, pro-cedir al seu urgent arranjament per tal que pugui ser efectiu per aquest any 2013. S’aprova el pro-jecte presentat i s’acorda iniciar el tràmit administratiu per a la rea-lització d’aquesta actuació.

*La Regidora d’Ensenyament, Sa-lut, Benestar Social i Participació Ciutadana, informa que:

- Està treballant la possibilitat de col·locació de tendals a la llar d’infants, concretament a les quatre portes que donen al pati, per tal d’evitar el fort sol d’estiu que entra a les aules. De moment disposa de diversos pressupostos per a sistemes va-riats, s’estudiarà la més adient i es procedirà en qüestió.

- Igualment, informa de les ges-tions que està portant a terme amb diverses empreses espe-cialitzades en la captura de co-loms, en els darrers anys han tingut un fort creixement i per tant, s’hauria de procedir amb la seva reducció. Està valorant les diferents propostes per de-terminar la que es consideri més adequada.

- En els darrers dies ha tingut una reunió de treball amb el direc-tor del Cap El Morell, referent a diversos aspectes relacionats amb el funcionament del con-sultori mèdic d’aquesta pobla-ció, tant a nivell d’horaris com amb la possibilitat d’establir un nou sistema de demanar cita prèvia per a consulta mèdica. Actualment, les persones grans, tenen problemes per demanar hora, ja que tenen que fer-ho a través d’un contestador au-tomàtic o mitjançant Internet, amb les dificultats que compor-ta. Es sol·licita un sistema direc-te d’atenció més personalitzada i concreta.

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 15 D’ABRIL DE 2013

*La Senyora Directora de l’Esco-la Pere Virgili d’aquesta localitat, s’adreça a la Junta de Govern, exposant que del dia 22 al dia 26 d’aquest mes d’abril, escola cele-brarà una nova edició de la Set-mana Cultural, amb la realització de diferents activitats de caire pedagògic i lúdic, a la vegada que també es vol potenciar els jocs de pati.Per portar a terme tot aquest se-guit d’activitats, sol·licita la col-laboració econòmica de l’Ajun-tament, a fi efecte de poder fer front amb les diverses despeses que comporta dites activitats.

La Junta de Govern, tot consi-derant la col·laboració existent entre ambdues parts, així com la voluntat d’ajudar, dins de les disponibilitats econòmiques, per unanimitat dels seus membres, acorda aprovar una col·laboració per un import de 250,00 €, a fi efecte de contribuir en les despe-ses d’organització de la Setmana Cultural de l’Escola

* Es dóna compte a la Junta de Govern de l’acord del Ple del Con-sell Comarcal del Tarragonès, de data 6 de febrer de 2013, referent a la proposta d’aprovació del con-veni establert, referent al finança-ment i la gestió dels Serveis bàsics d’atenció social i primària, a partir de l’1 de gener del 2013 i fins el dia 31 de desembre de 2013, en les mateixes condicions que les actuals vigents, adaptades al nou Contracte Programa, que esdevé de la nova Llei de Serveis Socials.

Atesa la conveniència de la pres-tació d’aquest servei entre l’Ajun-tament i el Consell Comarcal, i per tant la pròrroga per a la gestió, la Junta de Govern, per unanimitat dels seus membres, ACORDA:

1er.- Aprovar la proposta de pròr-roga del conveni establert, re-ferent al finançament i la gestió dels Serveis bàsics d’atenció so-cial i primària, a partir de l’1 de

gener del 2013 i fins el dia 31 de desembre de 2013, en les matei-xes condicions que les actuals vi-gents.

2on.- Comunicar aquest acord al Consell Comarcal del Tarragonès.

* S’informa a la Junta de Govern dels darrers i definitius assumptes i detalls relacionats amb la Festa de la Gent Gran del proper dis-sabte dia 20.

Donat que aquest any s’esdevé el vintè aniversari, s’ha procurar que la mateixa sigui el més reei-xida possible, i per aquest motiu, s’ha sol·licitat la col·laboració de diferents empreses i entitats fi-nanceres locals.

Se’n donarà compte, i es deixarà constància, de totes i cadascuna de les col·laboracions obtingudes, en un principi, destacar l’empresa Ravago Plasticos SA, que ha ofert fer-se càrrec del cost de dos viat-ges per a dues parelles pel sorteig a Mallorca, així com les empreses locals de construcció Marcelino Valero i Construccions Gomez Fresneda, que assumeixen ínte-grament el cost de la fotografia commemorativa d’aquest vintè aniversari que es lliurarà als assis-tents.

* El Consell Comarcal del Tarra-gonès informa que la Diputació de Tarragona, en el marc del Pla de Foment de l’Ocupació 2013, té previst l’execució de projectes ocupacionals d’una durada de sis mesos.

Aquests plans, destinats al condi-cionament d’entorn naturals i/o urbans, consistiran en la contra-ctació de cinc persones aturades (1 responsable i 4 peons).

Ateses les especials característi-ques d’aquest projecte, amb es-pecial rellevància per al nostre municipi, donat que s’ajusta a unes necessitats concretes i de-terminades, la Junta de Govern, per unanimitat dels seus mem-bres, ACORDA:

1er.- Sol·licitar al Consell Comar-cal del Tarragonès la proposta de l’Ajuntament de Vilallonga del

4140

Camp de concórrer al Pla de Fo-ment de l’Ocupació 2013, presen-tat per la Diputació de Tarragona, per un termini de sis mesos.

2on.- Aprovar la memòria/projec-te de l’activitat sol·licitada, con-cretament referida a l’actuació de neteja i condicionament de la xarxa de camins del terme muni-cipal, tasca molt important i ne-cessària per poder disposar d’uns camins amb les degudes condici-ons de pas dels veïns, a fi efecte de portar a terme la seva activitat agrària.

3er.- Facultar al Senyor F. Xavier Armengol, Alcalde d’aquesta po-blació, per procedir amb els trà-mits adients i necessaris per a la gestió d’aquesta proposta.

* La Regidora d’Ensenyament, Sa-lut, Benestar Social i Participació Ciutadana, informa que el pro-per dilluns dia 22 d’aquest mes, coordinat per l’equip mèdic local i amb la col·laboració d’aquest Ajuntament, s’iniciarà l’activitat del “Vilallonga Camina”, adreçat a les persones que necessiten d’aquesta activitat, i que dos dies a la setmana, i amb un promig de tres quarts d’hora, portaran a terme aquesta activitat. Sempre serà sota control mèdic i amb un recorregut planer i amè per di-versos indrets del terme munici-pal, amb una persona que farà de guia del recorregut.

* Per la seva banda, el Senyor Al-calde dóna compte del següent:

- Fa esment de les diferents gesti-ons que darrerament s’han portat a terme amb els comandaments dels Mossos d’Esquadra a Tarra-gona, referent al control més ex-haustiu de les patrulles de vigilàn-cia pel terme municipal. Segons els seus comentaris, és qüestió d’estar constantment atent i sen-se baixar la guàrdia, a fi efecte de controlar, dintre de les seves pos-sibilitats, els possibles robatoris en zones disseminades.

- S’està treballant en el procedi-ment intern d’organització i fun-cionament dels serveis adminis-tratius de l’Ajuntament. És una

tasca de gestió preparatòria, i com a tal, comporta tot un seguit de propostes que s’han d’estudiar i valorar adequadament per tot l’equip de govern. Es presenta es-borrany/proposta de gestió per al seu estudi i posterior valoració.

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 22 D’ABRIL DE 2013

* Atès el contracte de prestació de serveis per a la gestió de la Llar d’Infants Municipal “Patufet”, subscrit entre aquest Ajuntament i la senyora Josepa Hornos Cal-deró, en data 1 de setembre de 2012, corresponent al vigent curs escolar 2012/2013.

Atès l’article tercer del conveni per a la prestació de dit servei, en el qual s’estableix la possibi-litat de pròrroga expressa, per períodes anuals, previ acord de les parts, assolit amb tres mesos d’antelació abans de la finalitza-ció de cada període.

La senyora Hornos, mitjançant escrit de data 11 de març de 2013, registre d’entrada núme-ro 250, manifesta la seva volun-tat de procedir amb la gestió de dit servei pel proper curs escolar 2013/2014.

Atesa, igualment, la voluntat d’aquest Ajuntament de continu-ar amb la mateixa gestió, la Junta de Govern Local, per unanimitat dels seus membres, ACORDA:

1er.- Aprovar la proposta explíci-ta de continuar amb la gestió del servei de la Llar d’Infants Munici-pal “Patufet”, per al proper curs escolar 2013/2014, a favor de la senyora Josepa Hornos Calderó.

2on.- Comunicar aquest acord a l’adjudicatària.

* Regidor de Festes, Esports, Pro-moció Econòmica i Turisme: infor-ma, dintre de les seves delegaci-ons, de les gestions que s’estan portant a terme amb els mem-bres d’una associació (Agility), per a l’ensinistrament de gossos. És un projecte que, aparentment,

sembla molt interessant i que per tant, amb un certa rellevància per Vilallonga. Actualment s’estu-dia la corresponent proposta de conveni. Del resultat d’aquestes gestions, ja s’informarà amb més detall.

Així mateix, presenta tot una sèrie d’inquietuds, relacionades amb diversos assumpte de convivència ciutadana, com és l’augment de les excrements dels gossos pels carrers, així com l’estacionament incontrolat de vehicles. Cal esta-blir les mesures adients i que es considerin més necessàries, així com l’aplicació de l’estudi de mo-bilitat, per tal de determinar i re-ordenar el trànsit i l’aparcament pels carrers de Vilallonga

* El Regidor d’Hisenda, Cultura i Comunicacions: Informa referent a l’àrea d’Hisenda, del resultat de la liquidació del pressupost del passat exercici de 2012, es-pecialment al romanent positiu que s’ha generat. D’acord amb la vigent normativa pressupostària, dit romanent s’ha d’incorporar al pressupost del vigent exercici, fet que comportarà una modificació que s’haurà de tramitar mitjan-çant el corresponent expedient de suplement de crèdit. Actual-ment s’està preparant tot l’expe-dient administratiu per sotme-tre-ho ha informe de la comissió d’hisenda i posteriorment aprova-ció del Ple

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 6 DE MAIG DE 2013

* Es dóna compte a la Junta de Govern de la sol·licitud que pre-senta la responsable de l’Àrea Bà-sica d’Assistència Social “Francolí” del Consell Comarcal del Tarra-gonès, sol·licitant l’alta del servei de Teleassistència Domiciliària de la Creu Roja, a favor d’una veïna d’aquest municipi, de vuitanta-nou anys d’edat, que viu sola, amb l’aportació i percentatges es-tablerts de l’Ajuntament, Consell Comarcal i de la pròpia usuària.

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4342

Per part de la Regidora de Serveis Social, s’informa amb detall de la sol·licitud d’alta d’aquest ser-vei, així com la conveniència del mateix. Ateses les especials ca-racterístiques de la mateixa, així com la implicació acordada en el seu dia, aquesta Junta de Govern Local, per unanimitat dels seus membres, acorda: aprovar la sol-licitud presentada, amb el per-centatge establert per a la presta-ció d’aquest servei.

* Adjudicació contracte arrenda-ment BAR PISCINES MUNICIPALS temporada 2013:

Una vegada exhaurit el termini d’informació pública, s’ha pre-sentat una única oferta, la qual es remet a l’expedient corresponent

Donat que la proposta presenta-da s’ajusta als requisits establerts a les bases del Plec de Clàusules, la Junta de Govern, per unanimi-tat dels seus membres, ACORDA:

1er.- Procedir a l’adjudicació del servei del bar de les piscines per a la present temporada 2013, a la senyora Ascensió Garcia Muri-llo, veïna d’aquesta població, pel preu total temporada de 2.100,00 €.

2on.- Comunicar aquest acord a l’adjudicatària per tal de formalit-zar el corresponent contracte ad-ministratiu, prèvia presentació de la fiança estipulada.

3er.- Facultar al senyor F. Xa-vier Armengol Monné, Alcalde d’aquest municipi, per a la corres-ponent signatura del mateix.

*Per part del Regidor de Cultura senyor Abelló, es presenta a la Junta de Govern la proposta de renovació del préstec d’objectes del Museu d’Història de la Me-dicina de Catalunya, que formen part de l’exposició ”Pere Virgili i la cirurgia espanyola del segle XVIII”, i que es troben dipositats a la Sala d’Exposicions del Museu – Arxiu Doctor Pere Virgili.

Aquest conveni, signat inicialment el 31 de març de l’any 2000, té la proposta de renovació durant el

període de dos anys, comptant a partir del desembre de 2012.

La Junta de Govern acorda proce-dir amb dita renovació del préstec esmentat, facultant al Sr. F. Xavier Armengol, per a la corresponent signatura del mateix.

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 13 DE MAIG DE 2013

* Acostant-se la Festa Major d’Es-tiu, en honor dels copatrons Sant Abdó i Sant Senen, que tindran lloc del dia 26 al dia 30 del pro-per mes de juliol, cal procedir amb l’aprovació de les Bases del concurs de cartells pel programa d’aquesta festa.

Segons proposta del Regidor de Festes, es prenen de referència les bases del passat any, estipu-lant-ne les següents categories i premis:

A: fins a 10 anys............. Premi: un carnet de les piscines per a la present temporada

B: d’11 a 17 anys........... Premi: un carnet de les piscines per a la present temporada

C: més de 18 anys ........ Premi: 100,00 €

S’aprova el contingut d’aquestes bases, a les quals és remet al text íntegre de les mateixes.

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 20 DE MAIG DE 2013

* Amb les fortes pluges d’aquesta primavera, ha motivat el fort crei-xement d’herbes i esbarzers per les vores dels camins del terme, amb una vegetació exuberant que dificulta el pas dels vehicles a les finques rústiques.

Ateses les queixes arribades, així com la conveniència i necessitat de procedir, amb la màxima ur-gència, amb la neteja de les prin-cipals vies rurals de comunicació del terme, s’acorda encarregar al

Centre Especial de Treball Aurora, la gestió i realització dels treballs de desbrossada de les vores dels camins.

Aquest treball, realitzat per una brigada forestal del centre es-mentat, té un cost de 5.080,00 € (mateix import que el passat any), amb la ferma voluntat d’ini-ciar-se aquesta mateixa setmana.

La Junta de Govern, per unani-mitat dels seus membres, acorda l’aprovació d’aquesta proposta, amb el cost i característiques es-mentades.

* Es dóna compte a la Junta de Govern que la Diputació de Tarra-gona ha aprovat la sol·licitud per portar a terme una nova edició de l’activitat de la TINETaula al nostre municipi.

La data prevista és del 8 al 18 del proper mes de juliol, i es realitza-ran dos cursos:

a) El Grup 1 farà el curs de Webfà-cil

b) El Grup 2 farà el curs d’Internet Avançat.

L’activitat, totalment gratuïta per als participants, té una durada de 9 dies hàbils i cada classe serà d’una hora i mitja, amb un horari a determinar.

* La Direcció General de Trans-ports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha con-vocat la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segu-ra durant el mes de setembre vi-nent, concretament entre els dies 22 i 29, tot convidant als Ajunta-ments de Catalunya a adherir-se a aquesta actuació, amb el desig que Catalunya continuï essent un referent a escala europea en la promoció de la mobilitat sosteni-ble i segura.

D’acord amb les especificacions que es detallen en el si d’aquesta proposta, aquesta Junta de Go-vern Local, per unanimitat dels seus membres, acorda l’adhesió a la Setmana de la Mobilitat Soste-nible i Segura 2013, amb les acti-vitats següents:

4342

a) Organitzar activitats, en el transcurs de la setmana del 22 al 29 de setembre, tot conside-rant el tema central d’aquesta edició: “Mou-te en la direcció correcta”.

b)Implantar alguna mesura que contribueixi al canvi del vehicle motoritzat privat cap a mitjans de transports més respectuosos amb el medi ambient.

c) Coordinar les activitats que es proposin amb les de la Comis-sió Organitzadora de la Setma-na de la Mobilitat Sostenible i Segura.

Comunicar aquest acord a l’Auto-ritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona

* A fi efecte de poder racionalit-zar el personal administratiu que actualment disposa l’Ajuntament, s’ha considerat adient establir un horari limitat d’atenció ciutadana a les oficines municipals, agru-pant-ne els serveis i amb la con-fiança de poder oferir un millor servei als ciutadans.

Consensuada la proposta amb el personal administratiu de l’Ajun-tament, i àmpliament debatuda entre els assistents, s’aprova el següent horari d’atenció, que tin-drà vigència a partir del proper dia 1 de juny:

MATI: de dilluns a divendres de 9,00 a 13,00 hores

TARDA: dimarts i dijous de les 18,00 a les 20,00 hores

S’acorda fer-ne la més àmplia di-fusió d’aquest nou horari, per a coneixement de tots els vilatans.

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 27 DE MAIG DE 2013

* Es dóna compte a la Junta de Govern de la informació facilitada per l’Associació Catalana de Mu-nicipis, referent que a partir del proper dia 1 de juny, i fins al dia 30 de setembre,es posa en mar-xa el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor

sobre la salut (POCS), una inicia-tiva de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i CatSalut, del De-partament de Salut, amb la col-laboració d’altres organismes de la Generalitat i les entitats muni-cipalistes.

* Es confirma l’arribada de la Ti-net aula, activitat organitzada per l’Àrea de Coneixement i Quali-tat de la Diputació de Tarragona, amb el principal objectiu de faci-litar als ciutadans dels municipis, la formació imprescindible per poder treure profit de la Societat de la Informació, apropant-los a Internet i a les noves tecnologi-es, així com facilitar la difusió i el coneixement de les bones pràcti-ques a Internet.

Està previst que tingui lloc del dia 8 al dia 18 del proper mes de ju-liol, portant-se a terme la realit-zació de dos cursos: WEBFÀCIL i INTERNET AVANÇAT, en horari de tarda. El primer curs serà de les 17,00 a les 18,30 hores i el segon de les 18,30 a 20,00 hores.

El mínim d’inscrits per poder rea-litzar cada curs és de 5 persones i el màxim de 10. Si no s’arriba la mínim, s’anul·la l’activitat.

Aquesta Junta de Govern se’n dóna per assabentat, acordant-se fer-ne la màxima publicitat per tal que pugui arribar a coneixement de tot el veïnat.

* Acostant-se l’època estival, a fi efecte de procedir amb el tràmit administratiu de contractació de la prestació del servei de socor-rista, neteja i manteniment de les instal·lacions de la piscina per a la vigent temporada, i segons acord de la Junta de Govern del pas-sat dia 13 d’aquest mes de maig d’iniciar el corresponent tràmit administratiu, s’han sol·licitat di-versos pressupostos a empreses que realitzen la prestació de dit servei.

A la vista dels pressupostos pre-sentats, i una vegada estudiats i valorats convenientment, la Junta de Govern, per unanimitat dels seus membres, ACORDA:

1er.- Procedir a l’adjudicació a l’empresa SOS TÁRRACO, scp, el contracte per a la prestació del servei de socorrisme, neteja i manteniment de les instal·lacions de la piscina municipal per a la present temporada, segons les especificacions i detalls presen-tats, el qual és remet a l’expedi-ent corresponent.

2on.- Citar a l’adjudicatari per tal de procedir a la signatura del corresponent contracte adminis-tratiu per a la prestació d’aquest servei.

3er.- Facultar al Senyor F. Xa-vier Armengol i Monné, Alcalde d’aquesta població, per tal de procedir amb els tràmits adminis-tratius adients per portar a terme aquesta adjudicació.

*Es dóna compte que la setmana passada va tenir una reunió amb els responsables de la planta de Ravago Plàstics SA d’aquest mu-nicipi, referent a l’estat actual de tramitació del Pla de Millora Ur-bana, així com l’adient conveni de compromisos que porta explí-cit el tràmit urbanístic esmentat. Es va arribar amb el compromís que els serveis jurídics d’aquest Ajuntament procedissin, de for-ma immediata, amb la redacció de l’esborrany d’aquest conveni, per tal de donar-li el vist i plau, i, si procedeix l’aprovació per part del Ple.

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 3 DE JUNY DE 2013

* El Departament de la Salut Pú-blica de la Diputació de Tarrago-na inicia un nou període de sol-licituds d’assistència als municipis de menys de 8.000 habitants de la província.

Per un costat, la proposta de di-agnosi del focus de risc del mos-quit tigre, tant en fase larvària com adulta. En aquest aspecte, informar que Vilallonga del Camp ha estat seleccionat com a muni-cipi pilot per portar a terme, en

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4544

una fase inicial, l’estudi d’aquesta plaga i per tant, es farà extensiu una vegada es disposin de dites dades.

Per l’altra, l’actuació de verifica-ció d’estanqueïtat de la xarxa de clavegueram municipal, amb di-agnosi zones problemàtiques i in-forme del servei. Aquest servei té preu públic.

Es considera convenient estudiar dita proposta per tal de determi-nar la seva idoneïtat, i si és el cas, la proposta de sol·licitud d’actua-ció concreta i determinada.

* L’Associació Catalana de Mu-nicipis i Comarques ens informa de la propera campanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, per tal de com-provar la identificació d’animals de companyia en municipis de menys de 5000 habitants, i en el medi natural de tot el territori de Catalunya. Els agents comprova-ran si els gossos que es troben a la via pública estan correctament identificats amb microxip. L’objec-tiu d’aquesta campanya és redu-ir-ne l’abandonament, localitzar els propietaris amb més rapidesa, evitar la saturació dels centres d’acollida i sancionar les persones que abandonen els seus animals.

Donat que el Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural de la Generalitat va posar en marxa l’aplicació informàtica del Registre General d’Animals de Companyia (ANICOM), es proposa la possibi-litat que l’Ajuntament s’adhereixi ha dita campanya, tot fomentant el procés unitari de censar els animals de companyia a tot Ca-talunya, i en la mesura que sigui possible, de forma gratuïta.

Atès el plantejament exposat, la Junta de Govern, per unanimitat dels seus membres, acorda pro-cedir amb el tràmit administratiu adient per aquesta actuació.

* El Senyor Alcalde, dóna compte dels següents assumptes propis del seu apartat:

- Els Serveis Jurídics Municipals es troben treballant en la re-

dacció de la proposta/conveni amb Ravago Plasticos, SA, a fi efecte de donar compliment a l’acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme, respecte al tràmit d’aprovació del Pla de Millora Urbana.

- Igualment informar que queda sense efecte la proposta pre-sentada per la Fundació Univer-sitat Rovira i Virgili, respecte a la realització de l’estudi/projec-te de col·laboració en l’elabora-ció del Pla Especial Urbanístic per a la regularització de les construccions en Sòl No Urba-nitzable d’aquest terme munici-pal.

- S’està realitzant un inventari de tots els carrers i places de la vila per comprovar la correcta se-nyalització del nom del carrer, i en tot cas, la manca d’alguna placa indicadora. Una vegada es disposi d’aquestes dades, es procedirà amb la normalització del nomenclàtor i la posterior col·locació de les mancances detectades.

- Així mateix, informa de les ges-tions que s’han portat a terme amb el Centre Especial de Tre-ball Aurora, com adjudicatària de les tasques de neteja i es-brossada dels camins del ter-me, respecte a la neteja de la zona de l’antic camp de futbol i entorn del mateix, a fi efecte de preservar dita zona.

- En la darrera reunió del Con-sell d’Alcaldes del Tarragonès, es va plantejar la conveniència de disposar, tant els locals mu-nicipals, com les activitats que organitza l’ajuntament, de les corresponents mesures d’auto-protecció i seguretat. Tot i que el Decret 127/2013, de 5 de març, dóna un nou termini per presentar determinats plans d’autoprotecció d’àmbit local, es considera que l’assumpte és prou significatiu per iniciar aquest procediment el més avi-at millor.

SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN DEL 10 DE JUNY DE 2013* Dins del procediment adminis-tratiu de tramitació del Pla d’Or-denació Urbanística Municipal (POUM) d’aquest municipi, apro-vat inicialment per l’Ajuntament, i previ a l’aprovació provisional, la Comissió Provincial d’Urbanisme de Tarragona, en sessió de data 16 de maig passat, va emetre in-forme urbanístic i territorial al respecte, d’acord amb la vigent Llei d’Urbanisme.

Dintre de les indicacions, mesures i recomanacions recollides en l’in-forme de la Comissió, s’estableix l’obligació que, com a documen-tació administrativa del POUM, hi ha d’haver els següents estudis:

a) Estudi per a determinar els ris-cos geològics significatius que poden afectar al municipi i la seva avaluació.

b) Estudi detallat de la mobilitat urbana, seguretat viària i pro-blemàtica actual del trànsit de la població.

Davant del fet plantejat, i per tal de poder complimentar aquest apartat, una vegada valorades i estudiades diverses propostes plantejades, aquesta Junta de Govern, per unanimitat dels seus membres, acorda procedir amb la contractació externa de l’empresa Geoconsultores Tecnicos y Ambi-entals, sl, per a la realització de l’estudi geològic, i ITINER Enginye-ria Viària, slp, per a la realització de l’estudi de mobilitat.

S’accepta el pressupost presentat per a dites actuacions, facultant al Sr. Alcalde per a la signatura d’acceptació dels mateixos.

* El Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, mit-jançant el Departament de Medi Ambient, Salut Pública i Territori, estableix l’obertura de tres noves assistències en l’àmbit de la pro-tecció de la Salut Pública:

1.- Mosquit Tigre: Diagnosi dels punts de risc per evitar la cria del mosquit tigre.

4544

2.- Fuites de clavegueram: Neteja i verificació de l’estanqueïtat de la xarxa de clavegueram municipal.

3.- Control i prevenció de la legionel·la a les instal·lacions mu-nicipals.

D’acord amb el contingut i nor-mativa de les bases establertes en aquesta convocatòria, cal es-mentar que l’actuació del mos-quit tigre, donat que el nostre municipi va ser escollit per fer la prova pilot d’aquest procediment, no és necessari presentar cap sol-licitud al respecte.

Pel que es refereix a l’apartat de clavegueram, referit al diagno-si zones problemàtiques amb equips de circuit tancat de tele-visió i informe final, la Junta de Govern considera acollir-se a dit procediment, sol•licitant una ac-tuació concreta i determinada pel sector carrers Glorieta, Brugent i Francolí.

Així mateix, i valorant la propos-ta del control de la bactèria de la legionel·la en les instal·lacions municipals, es considera una pro-posta molt positiva, i per tant, s’aprova la sol·licitud d’aquesta assistència.

SESSIÓ EXTRAORDI-NÀRIA DEL PLE DE 25 DE FEBRER DE 2013

Per Decret 155/2012, de 20 de novembre, del Departament de Governació i Relacions Institucio-nals de la Generalitat de Catalu-nya (DOGC número 6263, de 28 de novembre de 2012), s’aproven les bases reguladores i d’execu-ció del Pla Únic d’Obres i Ser-veis de Catalunya per al període 2013/2016, i s’obre la convocatò-ria única per a aquest període

En aquesta mateixa disposició, també inclou, pel mateix període, el Pla d’Acció Municipal de la Di-putació de Tarragona.

Per part del Senyor Alcalde fa una explicació del contingut de les directrius senyalades en ambdu-es disposicions, així com de les

previsions que planteja aquest Ajuntament per concórrer a les mateixes.

Pel que respecta al PAM de la Di-putació de Tarragona, amb una aportació total de 308.178,77 €, es proposa la següent distribució:

a) DESPESA CORRENT: 70% = 215.725,14 € , aquesta quanti-tat es farà efectiva mitjançant una aportació del 25% asse-nyalat (53.931,28 €) durant els quatre anys de vigència del PAM.

b) DESPESES PER INVERSIONS: 30% = 92.453,63 €, que es des-tinaran a les següents actuaci-ons:

1er.- Obra “INTERVENCIÓ A LA PLAÇA DE LA PAU”, amb un pressupost de 28.949,87 €, es finança un 95% (27.502,37 €) subvenció PAM i un 5% restant (1.447.50 €) aportació Ajunta-ment.

2on.- Obra “ACTUACIÓ AL PARC DE LES PARADES”, amb un pressupost de 68.369,74 €, es finança un 95% (64.951,25€) subvenció PAM i un 5% restant (3.418,49 €) aportació Ajunta-ment.

Per concórrer al Pla d’Obres, es proposa la següent distribució:

a) DESPESA CORRENT: 90.282,53 €, aquesta quantitat, destina-da a despeses per reparacions, manteniment i conservació, es farà efectiva mitjançant una aportació del 25% assenyalat (22.570,63 €) durant els quatre anys de vigència del PUOISC.

b) DESPESES PER INVERSIONS: es proposa les següents:

1ª.- Obra “INTERVENCIÓ DE MILLORA CARRERS CASC AN-TIC – CARRER MURALLA”, amb un pressupost de 103.334,44 €, es sol·licita un finançament del 80% (82.667,55 €) aporta-ció Pla d’Obres i el 20% restant (20.666,89 €) aportació Ajunta-ment.

2ª.- Obra “INTERVENCIÓ DE MILLORA CARRERS CASC AN-TIC – CARRER DE REUS”, amb

un pressupost de 75.547,48 €, es sol·licita un finançament del 80% (60.437,98 €) aporta-ció Pla d’Obres i el 20% restant (15.109,50 €) aportació Ajunta-ment.

3ª.- Obra “INTERVENCIÓ DE MILLORA CARRERS CASC AN-TIC – CARRER DOCTOR PERE VIRGILI”, amb un pressupost de 54.606,89 €, es sol·licita un fi-nançament del 80% (43.685,51 €) aportació Pla d’Obres i el 20% restant (10.921,38 €) apor-tació Ajuntament.

El Senyor Alcalde, informa que per mitjà del Consell Comarcal del Tarragonès, igualment s’ha fet una petició prèvia, per tal d’aco-llir-nos al projecte global de re-ducció de la despesa energètica als municipis de la comarca.

Per tot l’exposat, el Ple de L’ Ajun-tament, per unanimitat dels seus membres, ACORDA:

1er.- Aprovar la proposta ante-riorment plantejada, per tal de concórrer a la convocatòria 2013-2016 de la formulació del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya i del Pla d’Acció Mu-nicipal de la Diputació de Tarrago-na.

2on.- Aprovar les memòries valo-rades redactades, pels imports de les actuacions abans esmentades.

3er.- Facultar al Senyor F. Xavier Armengol, Alcalde d’aquesta po-blació, per tal de procedir amb els tràmits administratius adients i necessaris per formalitzar les cor-responents sol·licituds.

El Senyor Alcalde pregunta als as-sistents si volen manifestar quel-com al respecte:

El Senyor Valera, en representa-ció del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, mani-festa que considera molt encer-tada tota l’exposició plantejada, tant per la proposta de destinació de la despesa corrent de mante-niment, com l’apartat d’inversi-ons, tant per la Plaça de la Pau com per l’actuació al Parc de Les Parades, de totes maneres, vol fer esment que la proposta del Parc

38

acte

s de

ls p

lens

CASA

DE

LA V

ILA

4746

de Les Parades s’haurà d’ajustar a la realitat i necessitat més co-herent possible, tota vegada que s’ha de buscar la màxima utilitat i servei que es pugui donar.

Per la seva banda, el Senyor Roig, en presentació del Grup Munici-pal del Partit dels Socialistes de Catalunya, igualment manifesta la seva aprovació per les propos-tes plantejades i aprovades, tot agraint la invitació que va fer-li el Senyor Alcalde de assistir a la reu-nió prèvia preparatòria de plante-jament i concurrència ha aquesta convocatòria.

*Per part del Senyor Alcalde, con-juntament amb la Regidora d’En-senyament, Salut, Benestar Social i Participació Ciutadana, exposen al Ple la proposta d’agermanar-se amb el municipi de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès.

Vilallonga de Ter és un municipi amb moltes similituds amb la nos-tra població, només a tall d’exem-ple, ambdues poblacions compar-teixen els mateixos patrons, Sant Abdó i Senen i Sant Martí, i vene-ren la Mare de Déu del Roser.

És considera molt adient establir unes relacions d’amistat i incre-mentar i potenciar aquest aspec-te, tota vegada que les relacions entre els pobles són sinònim d’una entesa i mútua cooperació.

Per tot l’esmentat, el Ple d’aquest Ajuntament, per unanimitat dels seus membres, ACORDA:

1er.- Declarar la voluntat de ager-manament entre els municipis de Vilallonga del Camp i Vilallonga de Ter, impulsant la col·laboració entre ambdues poblacions.

2on.- Iniciar proposta de constitu-ció d’un comitè d’agermanament per fer-se efectiva aquesta pro-posta.

3er.- Facultar al Senyor F. Xavier Armengol, Alcalde d’aquest mu-nicipi, per tal subscriure els docu-ments necessaris en ordre a l’exe-cució d’aquest acord.

4rt.- Comunicar aquest acord a l’ajuntament de Vilallonga de Ter.

*Es dóna compte al Ple de la Dis-posició del Ministeri de Justícia, publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat número 39 del passat dia 14 d’aquest mes de febrer, refe-rent a la instrucció de la Dirección General de los Registros y del No-tariado, referent al lloc de cele-bració dels matrimonis civils per part dels Alcaldes.

Aquesta instrucció ve determina-da per una disposició de 28 de novembre de 1985, en la qual es determinava que “el acto del matrimonio se habrá de celebrar precisamente en el local del Ayun-tamiento que previamente haya sido habilitado a este fin”.

Ara bé, les circumstàncies socials han canviat moltíssim des de l’any 1985, i donat que les exigències legals no exclouen la possibilitat que els matrimonis civils auto-ritzats per l’Alcalde o Regidors puguin fer-se en altres locals dife-rents dels prèviament habilitats, l’apartat V de la instrucció esmen-tada a l’inici d’aquesta exposició de motius, estableix que “pare-ce conveniente, al amparo de la libertat permitida por nuestra legislación, no mantener dichas limitaciones. Lo esencial es que el Ayuntamiento, a través de los organos competentes, se asegure de que los locales donde se vaya a autorizar el matrimonio, reúnan las condiciones adecuadas de de-coro y funcionalidad, en atención a las circunstancias de cada mu-nicipio, de forma que los mismos resulten aptos a fin de permitir celebrar los matrimonios que de-ban ser autorizados por los res-pectivos Alcaldes o Concejales”.

A la vista d’aquesta disposició, tot considerant el fet plantejat ante-riorment, el Ple d’aquest Ajunta-ment, per unanimitat dels seus membres, ACORDA:

1er.- Aprovar la proposta d’habili-tació dels següents espais de Vila-llonga del Camp, per a la possible celebració dels actes de matrimo-nis civils que puguin fer-se per part de l’Alcalde o dels Regidors autoritzats:

a) Sala d’Actes del Centre Recrea-tiu

b) Sala d’Exposicions de la Casa Museu – Arxiu Doctor Pere Vir-gili

c) Espais generals (Sala Gran i pati) del Centre Cívic Municipal.

d) Jardins de l’Encanteri

2on.- Sotmetre aquesta aprova-ció al tràmit d’informació pública, durant el termini de trenta dies, a fi efecte que, si és el cas, puguin presentar-se al·legacions. Si trans-corregut aquest termini sense que se’n hagin presentat, s’enten-drà aprovat definitivament, sense necessitat d’un nou acord.

3er.- Iniciar el tràmit administratiu corresponent per a l’establiment, i posterior aprovació, de la deter-minació de les taxes adients per utilització de dits indrets.

*Per part del Senyor Alcalde, dóna compte al Ple, tal com dis-posa la Providència emesa en data 31 de gener de 2013, que per part del Secretari – Interven-tor d’aquesta Corporació s’ha tra-mès al Ministeri d’Hisenda i Ad-ministracions Públiques, informe sobre l’execució del Pla d’Ajust, aprovat en data 28 de març de 2012, tal com disposa l’article 10 del Reial Decret Llei 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons per al finançament dels paga-ments a proveïdors.

D’acord amb la vigent normativa, aquesta informació s’ha de faci-litar abans del dia 15 del primer mes de cada trimestre.

Es lliura a cada regidor còpia de informe esmentat, tot comen-tant-ne diversos resultats i aspec-tes que reflecteixen la situació per al compliment del Pla d’ajust.

L’Ajuntament es dóna per assa-bentat de dit informe.

4746

Farmàcies de Guàrdia

Oficina de cOrreus a VillallOnga del camp- Ctra. de Valls, núm. 1- atenCió al públiC: de diluns a dissabte

- Horari de reCollida i enViament de paquets: de 10 a 11 del matí.

Servei d’urgències:

de 9 a 22 hores

tots els dies de la setmana:

Plaça mercadal, 8 de reus

c/Vent, 44 de reus

c/sant Benildo, 10

La Granja (Torreforta)

Servei 24 hores:

avda. Països catalans, 116 (dreta) reus

Per més informació visitar la web www.coft.org

telè

fons

, ho

raris

, i a

drec

esSE

RVE

IS

En motiu de celebrar-se els 20 anys del naixement de la revista EL CODONY, l’Agrupació cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp us convida al concert de saxo que tindrà lloc el proper 23 d’agost, a les 8 de la tarda, a la golfa de cal Roso (c/Dr. Pere Virgili, 20 de Vilallonga del Camp) i que anirà a càrrec del grup EGARA SAXOFON QUARTET.

(la sala està climatitzada)