EL COMERÇ A L’ANTIGA ROMA

IRENE VENTAJA

El comerç de l'imperi romà era molt intens. També va ser un motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'imperi.

Gràcies al comerç el llatí i les gestes de les legions van ser reforçades

En els camps on hi plantaven tot aquest tipus d'aliments hi treballaven els esclaus i poques vegades els propis amus.

Negociadores, mercaders i venedors ambulants Per al comerç els romans coneixien dos tipus d'homes de

negocis: els negociadores (negotiatore, homes de negoci) i els mercaders. Els negotiatores eren en part banquers perquè prestaven diners a un interès. També compraven i venien productes bàsics al granel o comerciaban mercaderies al per major. En alguns casos es considerava als argentarii un subconjunt dels negotiatores i en uns altres un grup separat. Els argentarii actuaven com agents en subhastes públiques o privades, guardaban dipòsits de diners a particulars, abonaven xecs (prescriptio) i realitzaven canvi de moneda. Portaven estrictes llibres o tabulae, que es consideraven com prova legal en els judicis. Els argentarii feien de vegades les mateixes labors que els mensarii, que era banquers públics designats per l'estat. Els mercatores eren generalment plebeus o homes lliures. Estaven presents en tots els mercats a l'aire lliure o en botigues cobertes, antendiendo llocs o venent mercaderies al costat de les carreteres.

Infraestructura comercial

El Forum cuppedinis de l'antiga Roma era un mercat que va oferir a mercaderies generals mentre que almenys quatre altres grans mercats s'especialitzaven en mercaderies particulars com el bestiar, el vi, el peixos i les verdures, i el Fòrum Romà atreia el gruixut del tràfic. Totes les noves ciutats, com Timgad, van ser ordenades segons un plànol ortogonal que facilitava el transport i el comerç. Les ciutats van ser connectades entre si per bones calçades. Els rius navegables van ser utilitzats extensivamente i alguns canals van ser cavats però ni uns ni uns altres van deixar restes arqueològiques tran clars com els camins i per tant solen ser subestimados. Un mecanisme important per a l'expansió del comerç era la pau. Tots els assentaments, especialment els més petits, podien localitzar-se en lugales econòmicament racionals. Abans i després de l'Imperi, les posicions defensives en cims de muntanyes van ser preferides per als assentaments petits, doncs la pirateria va fer l'establiment costaner particularment perillós per a tots excepte les ciutats més grans.

Patrons de pesos i mesures

Un ánfora estàndard, l'amphora capitolina, es guardava en el temple de Júpiter en la muntanya Capitolino de Roma, de manera que servís de patró. El sistema romà de mesures va ser elaborat a partir del grec amb influències egípcies. Molt d'ell es basava en el pes. Les unitats romanes eren precises i estaven bé documentades. Les distàncies eren mesurades i gravades sistemàticament en pedra per agents governamentals.

Una moneda abundant i bastant estàndard i estable, almenys fins a a prop del 200 d. C., va fer molt per facilitar el comerç.