24
LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS Número 3 - 2017 P. 15 VI JORNADA D’AUTOMOCIÓ P. 14 JORNADA DE NOVETATS FISCALS “El Consell per a la Defensa del Contribuent és un instrument efectiu” JAVIER MARTÍN FERNÁNDEZ, president del Consell per a la Defensa del Contribuent

“El Consell per a la Defensa del Contribuent és ungestors.cat/assets/web/uploads/publicaciones/revista...Pl. Urquinaona, 6, 6a planta 08010 Barcelona [email protected] DISSENY

Embed Size (px)

Citation preview

LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSNúmero 3 - 2017

P. 15

VI JORNADA D’AUTOMOCIÓ

P. 14

JORNADA DE NOVETATS FISCALS

“El Consell per a la Defensa del Contribuent és un instrument efectiu”JAVIER MARTÍN FERNÁNDEZ, president del Consell per a la Defensa del Contribuent

2

EL

GE

STO

R

És una satisfacció veure com acaba de graduar-se una nova promoció del màster de Gestió Administrativa (en aquest cas, a la Universitat Abat Oliba CEU, tot i que a continuació ho faran les de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida).

Introduir l’accés a la professió en la universitat va ser una iniciativa pionera que va endegar el Col·legi de Catalunya i a la qual van anar afegint-se altres territoris. Per què? Perquè igualar la nostra formació a la d’altres professions era la manera més adient de reivindicar la nostra figura, la d’un professional preparat i necessari per a la societat actual i també la del futur.

Recentment, la Generalitat ha convocat una nova data per presentar-se a les proves oficials per obtenir el títol de gestor administratiu. L’any passat, més de cent persones van optar per aquesta via per aconseguir el document que els dóna l’oportunitat d’accedir a un nou camp professional ple de possibilitats.

Precisament, el que fa el nostre Col·legi és lluitar cada dia per tenir més possibilitats, innovant serveis, millorant-ne d’altres i obrint nous camins per a les nostres gestories. Tal com ja us hem informat, hem posat a la vostra disposició un servei de consultoria sobre la LOPD perquè els vostres despatxos s’adaptin a la normativa i perquè pugueu oferir-lo als vostres clients amb la confiança que és una opció professional amb l’únic objectiu de crear noves vies de negoci.

Continuem avançant i plantejant-nos nous reptes, una característica intrínseca a la nostra professió, en què hem de superar-nos dia rere dia per oferir un bon servei als nostres clients.

EDITORIAL

SUMARI

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar

COL·LABORADORESSonia QuintanaChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónRubén IrúnMiquel Taverna

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 [email protected]

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicació[email protected]

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, incloent-hi la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de [email protected]

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 08

Javier Martín, president del CDC

ACTUALITAT COL·LEGIAL

14Jornada de novetats fiscals VI Jornada d’AutomocióReunió amb l’Agència Tribu-tària de CatalunyaForo Inserta Responsable

Graduació del màster UAOCongrés ACCIDConveni amb EgarsatProves d’accés 2017

MITJANS 22

Els GA en els mitjans de comunicació

DIVERSOS 23White Party 2017

L’impost de plusvàlua municipal

El registre diari de jornada: estat actual

11

Protecció de dades i marques

DELEGACIONS 12Activitats a Lleida i Girona

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius

de Catalunya

13ELS NOSTRESGESTORS

Plinio GómezMontse Trujillo

SERVEIS

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Quin és l’origen i la funció del Consell per a la Defensa del Contribuent?

El Consell per a la Defensa del Con-tribuent (CDC) es constitueix el 1996 per mitjà del Reial decret 2458/1996, de 2 de desembre, tot i que comença a operar de forma efectiva el 1997, per la qual cosa ha complert vint anys. L’ar-ticle 34.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària li confe-reix la funció de vetllar per l’efectivitat dels drets dels contribuents, d’atendre les queixes que formulen i de fer sug-geriments i propostes pertinents.

Quina composició té i com s’orga-nitza?

Està format per setze vocals: vuit són representants dels sectors professio-nals relacionats amb l’àmbit tributari i de la societat en general; quatre són de l’Agència Estatal d’Administració Tri-butària (dos dels seus departaments, els directors dels serveis d’Auditoria Interna i Jurídic); un és de les direcci-ons generals de Tributs, del Cadastre i dels Tribunals Econòmics-Adminis-tratius. Finalment, l’advocat de l’Estat cap de la Secretaria d’Estat d’Hisenda i que, a més, és el seu Secretari. El CDC, que actua en ple o mitjançant una comissió permanent, disposa de tres unitats operatives (dues a Madrid i una a Barcelona).

Com és el procés per interposar una queixa?

És molt senzill. S’interposa de manera telemàtica o en qualsevol de les unitats receptores situades per tot el país. En primera instància, la resol l’òrgan que motiva la queixa.

JAVIERV. Mena

President del Consell per a la Defensa del Contribuent

MARTÍN

Javier Martín Fernández encara recorda la publicació d’un arti-cle seu titulat “El Consejo para la Defensa del Contribuyente: ese gran desconocido” i es pregunta si avui dia aquesta idea encara és vigent. Així i tot, és un fidel defensor de l’òrgan que compro-met el contribuent i l’Administració a complir les seves obligaci-ons. Davant un gran quòrum format per gestors administratius, els va animar a reclamar i a utilitzar els òrgans pertinents per fer-ho, i va desmentir el mite que davant Hisenda és millor passar desapercebut.

“La conflictivitat en matèria tributària se centra en els aspectes procedimentals”

4

EL

GE

STO

R

conformitat l’1,97% i l’1,79 %, respecti-vament, el 2015 i el 2016.

Això vol dir que l’actuació de les administracions tributàries és exem-plar o que no hi ha una cultura de la reclamació?

Sens dubte, hi ha una mica de totes dues coses, però també hi ha el des-coneixement que els contribuents en general tenen del Consell per a la De-fensa del Contribuent. Fa temps vaig publicar un article titulat “El Consejo para la Defensa del Contribuyente: ese gran desconocido”. Pot ser que aquest lema continuï estant d’actualitat.

Ha desmuntat mai el mite que és millor passar desapercebut per Hisenda i no enfrontar-s’hi? Què té això de cert?

Les dues parts de la relació jurídica i tributària, Administració i contribuents, han de complir les seves obligacions. Si se n’incompleix alguna, l’altra part ha de defensar els seus drets. Per tant, res de passar desapercebut, sinó tot el contrari.

Quines són les causes principals que generen les queixes i els suggeri-ments dels contribuents?

Gairebé la majoria estan relacionades amb la informació i l’assistència al

Si la persona interessada no està d’acord amb la contestació rebuda, pot formular un escrit de disconformitat.

I què passa a partir d’aleshores?

En aquest cas, un dels membres del ple del Consell per a la Defensa del Contribuent n’elabora la contestació.

El 2015 es van presentar 14.000 quei-xes, una quantitat poc elevada si la comparem amb el nombre total de tràmits que duen a terme les diferents administracions tributàries…

És veritat que el nombre de queixes resulta insignificant davant els milions d’afers administratius que emanen de la Hisenda estatal. El 2016 s’han incrementat fins a 18.562. Crida l’aten-ció que, respecte del total de queixes presentades, van ser objecte de dis-

contribuent (cita prèvia, assistència telefònica, programa PADRE, esbor-rany de l’IRPF i Renda Web) i amb els retards en la tramitació de procedi-ments. També hi ha, a causa de la crisi econòmica, les relacionades amb les actuacions recaptadores.

Contra quins òrgans?

Sens dubte, pel volum d’actes ad-ministratius, contra l’Agència Estatal d’Administració Tributària (66%) i la Direcció General del Cadastre (8%).

Quina és la situació a Catalunya?

La situació a Catalunya, respecte de les reclamacions contra l’Administra-ció Tributària, és molt similar a la de la resta d’Espanya.

Recomana als gestors administra-tius que facin servir aquesta via per defensar els drets dels seus clients i contribuents?

És un dret reconegut en la Llei general tributària. A més, els òrgans directius del Ministeri d’Hisenda ho tenen assu-mit com a tal. El nombre ínfim de dis-conformitats manifesta que el contribu-ent queda satisfet amb la contestació rebuda en primera instància, de manera que el Consell per a la Defensa del Con-tribuent és un instrument efectiu.

ENTREVISTA

“EL CDC,

QUE ACTUA EN

PLE O MITJANÇANT

UNA COMISSIÓ

PERMANENT, DISPOSA

DE TRES UNITATS

OPERATIVES”

5

EL

GE

STO

R

Quina valoració fa del primer any com a president d’aquest organisme? Com encara el futur?

La visió és summament positiva. Fa bastants anys vaig formar part del mateix organisme com a vocal i he pogut comprovar que la normalitat és la nota que caracteritza aquesta institució. Normalitat en el sentit que la queixa no és mal vista per part dels òrgans directius del Ministeri i la pre-sentació de la qual permet millorar-ne l’actuació.

A partir de les queixes tramitades, el Consell proposa millors normatives

plina, tal com posa de manifest el títol, des d’un àmbit eminentment pràctic. Els trenta-vuit capítols ofereixen una visió omnicomprensiva de tots els as-pectes relacionats amb el règim jurídic dels tributs (elements essencials, apli-cació, revisió i infraccions, sancions i delictes), per mitjà d’un llenguatge clar i àgil. I és que el coneixement del dret tributari general és essencial per als assessors fiscals, ja que la conflictivitat en matèria tributària se centra, última-ment, en els aspectes procedimentals.

Per què hi ha més conflictivitat en aquest àmbit?

Per la interpretació que els tribunals de justícia fan de les normes que regulen els procediments tributaris, com ara els efectes de les dilacions administratives en el procediment inspector (avui superada després de la reforma de la Llei general tributària del 2015) o el termini màxim d’execu-ció de resolucions i sentències (article 150.7 de la Llei general tributària).

en els procediments administratius? Té aquesta potestat i influència?

Tots els suggeriments es publiquen en les memòries anuals del Consell per a la Defensa del Contribuent. Després de la seva lectura, s’arriba a la conclusió que les primeres han tingut efecte en les re-formes normatives d’aquests vint anys.

Quines propostes endegades desta-caria?

Bàsicament, destacaria les propostes que afecten alguns aspectes de l’IRPF.

Què l’ha motivat a escriure el llibre Tratado práctico de Derecho Tributa-rio General Español? Què trobarà el lector en aquesta obra?

Després d’estar tants anys dedicat pro-fessionalment i acadèmicament al dret tributari, tenia la necessitat de traslla-dar al públic general el meu discurs sobre aquesta matèria, però des d’una òptica pràctica. Tracta d’aquesta disci-

ENTREVISTA

“LA NORMALITAT

ÉS LA NOTA QUE

CARACTERITZA

AQUESTA

INSTITUCIÓ”

6

EL

GE

STO

R

Amb prou feines en tres mesos, el Tribunal Constitucional ha regirat la hisenda municipal. La declaració d’inconstitucionalitat de l’impost sobre la plusvàlua (impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana) ha tingut lloc d’una manera que ha obert un horitzó ple d’interrogants i inquie-tuds tant per a l’Administració local com per als administrats. Aquesta vegada, el Tribunal Constitucional (TC) s’ha comportat com un au-tèntic tribunal “inconstitucional”.

Feia temps que es criticava ober-tament l’impost de plusvàlua per-què, en la configuració que en donava la legislació local, provo-cava, uniformement, la tributació de plusvàlues i de minusvàlues. La fórmula de càlcul de la quo-ta fa que aquesta resulti sempre positiva, sense que sigui possible aportar cap prova contrària per part del contribuent que permeti demostrar la inexistència real de

l’increment de valor que justifica aquesta imposició. En temps de crisi econòmica, les vendes amb pèrdues patrimonials reals han proliferat i els recursos contra l’im-post, també.

L’impost sobre l’increment de va-lor dels terrenys de naturalesa ur-bana va entrar en l’ull de l’huracà quan els tribunals de justícia no tan sols es van esforçar a fonamentar jurídicament la inaplicació de la llei quan la realitat evidenciava l’ab-sència de plusvàlues, sinó que van plantejar qüestions d’inconstituci-

onalitat davant el Tribunal Cons-titucional. A partir d’aleshores, la sort ja estava tirada. Podia passar qualsevol cosa. Hauria estat lò-gic esperar alguna rectificació del poder executiu per evitar l’efecte “bola de neu”. Però no va succeir res, i, finalment, el mes de febrer passat, el TC va assenyalar que l’impost era inconstitucional quan, en un entorn legal que no admetia la prova en contra, sotmetia a gra-vamen casos en què o no hi havia plusvàlua o el que hi havia era mi-nusvàlua.

Ara bé, la sentència 26/2017, de 16 de febrer, no va resoldre tots els problemes que l’aplicació de l’im-post plantejava. Per començar, cal puntualitzar que el TC només en-tenia de l’impost de plusvàlua que regeix al territori històric de Gui-púscoa. Malgrat l’evident similitud de l’impost foral amb què regeix al territori de règim comú, la veri-tat és que en un pla rigorós no era

LUIS MANUEL ALONSO GONZÁLEZ

Catedràtic de Dret Financer i Tributari per la UB. Assessor del CEFIT

L’ENDEMÀ DE LA DECLARACIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT DE L’IMPOST DE PLUSVÀLUA MUNICIPAL

“AMB PROU FEINES

EN TRES MESOS,

EL TRIBUNAL

CONSTITUCIONAL HA

REGIRAT LA HISENDA

MUNICIPAL”

7

EL

GE

STO

R

procedent extrapolar, sense més ni més, la seva valoració a l’impost estatal. No s’esperava que quan es pronunciés sobre el tema rectifi-qués sobre el que ja havia dit, però sí que era possible que ampliés la seva anàlisi a altres supòsits (plus-vàlues generades per transmis-sions mortis causa, per exemple; o, per descomptat, aquells casos tan freqüents en què, fins i tot si existeix plusvàlua, la quota per l’impost sobre plusvàlua és des-proporcionadament elevada). En resum, calia esperar-ne una anàlisi més àmplia i profunda que tingués en compte el possible trencament d’altres principis, a part del de capacitat econòmica, com ara el d’igualtat o el de seguretat jurídi-ca. Però això tampoc no va succeir. El dia 1 de març es va dictar una altra sentència, la 37/2017, aques-ta vegada en relació amb l’impost aplicable al territori històric d’Àla-ba. I el TC es va citar ell mateix pu-blicant una resolució exactament igual que la del 16 de febrer. Per tant, no va minvar l’ansietat dels administrats que desitjaven saber si podien reclamar la devolució de l’impost pagat ni la de les hisendes locals, extraordinàriament pre-ocupades davant la perspectiva d’enfrontar-se a una allau de recla-macions que podien evaporar tot el que s’havia recaptat mitjançant aquest impost municipal en els úl-tims anys (més de 2.000 milions d’euros el 2014).

Finalment, l’11 de maig de 2017, el TC aborda la qüestió de la in-constitucionalitat de l’impost que s’exigeix en àmbit estatal. Hi ha-via, d’una banda, esperances en el fet que l’espectre temàtic de la seva anàlisi s’obrís en el sentit

ja indicat; no obstant això, d’al-tra banda es temia que, aquesta vegada sí, el TC erigís límits tem-porals davant el possible deves-sall de reclamacions en el sentit de restringir les devolucions a aquells contribuents que hagues-sin formulat una reclamació prè-via a la declaració d’inconstituci-onalitat, un criteri que s’acostuma a seguir en casos d’una transcen-dència material com aquesta. Però tampoc no va passar res.

La tercera sentència no aporta res al que s’ha dit en les anteriors. És així perquè el TC no resol totes les qüestions d’inconstituciona-litat plantejades contra l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. En lloc d’acumular totes les qüesti-ons d’inconstitucionalitat per re-soldre-les conjuntament, margina la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat de Madrid que, per la seva qualitat jurídica i àmplia perspectiva, l’hauria obli-gat a sortir de l’abstracció en què ha caigut des de la desil·lusionant sentència de 17 de febrer de 2017.

Finalment, malgrat haver estat admesa a tràmit fa més d’un any, el Tribunal Constitucional dicta sentència d’inadmissió respecte a aquesta qüestió d’inconstituci-onalitat el mateix dia 11 de maig de 2017. D’aquesta manera, mit-jançant un incongruent ardit pro-cessal (primer s’admet a tràmit i després dicta sentència d’inad-missió), eludeix entrar en totes les qüestions pendents de resolució que haurien permès completar la declaració d’inconstitucionali-tat inicial només per a casos de

minusvàlua minusvalidesa o d’ab-sència de plusvàlua. La declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat de diversos articles de la llei “en la mesura en què sotmeten a tribu-tació situacions inexpressives de capacitat econòmica” no esvaeix nombrosos dubtes que incideixen directament en la viabilitat d’apli-car aquest confusa sentència. Per exemple, no se sap com determi-nar quan hi ha o no hi ha plusvà-lua o minusvàlua. I si es deixa la resolució dels molts problemes particulars als tribunals ordinaris entrarem en una fase d’exacerba-da litigiositat.

En qualsevol cas, queda clar que quan hi ha hagut minusvalidesa no esqueia pagar l’impost. Si es va fer, encara que hagi transcor-regut el termini de prescripció, és recomanable no deixar de pre-sentar la reclamació correspo-nent. La determinació del camí que cal seguir tampoc no és clara. Aquí no pertoquen ni la impugna-ció d’autoliquidacions ni la pre-sentació de sol·licituds de devo-lució d’ingressos indeguts. Però, certament, el nostre ordenament ofereix altres camins, com ara la declaració de nul·litat de ple dret o la responsabilitat patrimonial de l’Estat. Un examen detingut de l’estat de la qüestió permet encoratjar esperances que di-versos casos puguin ser objecte d’impugnació. És el cas de valors reals diferents dels declarats, que poden derivar en l’autèntic grava-men de minusvalideses. Un resul-tat al qual, de la mateixa mane-ra, es pot arribar si en prendre el valor d’adquisició del terreny s’hi agreguen altres partides (despe-ses, impostos...) que poden fer la suposada plusvàlua.

“L’11 DE MAIG DE

2017, EL TC ABORDA

LA QÜESTIÓ DE LA

INCONSTITUCIONALITAT

DE L’IMPOST QUE

S’EXIGEIX EN ÀMBIT

ESTATAL”

“ÉS RECOMANABLE

NO DEIXAR DE

PRESENTAR LA

RECLAMACIÓ

CORRESPONENT”

OPINIÓ

“HAURIA ESTAT LÒGIC

ESPERAR ALGUNA

RECTIFICACIÓ DEL

PODER EXECUTIU

PER EVITAR L’EFECTE

BOLA DE NEU”

8

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Ja vam informar quan calia de la publicació de diverses sentències de l’Audiència Nacional que havien donat mo-tiu al fet que la Inspecció de Treball exigís el registre diari d’hores no només dels treballadors a jornada parcial, sinó també d’aquells que estan a jornada completa. Amb això, la Inspecció pretenia evitar el frau en la realització d’ho-res extraordinàries i procurar-ne una vigilància, retribució i cotització correctes. I així va arribar a dictar la Instrucció 3/2016. Des d’aleshores, moltes empreses van tenir verita-bles maldecaps per portar a terme aquesta exigència.

Recordem que la problemàtica part del Reial decret llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballa-dors, inclou en la Llei de l’Estatut dels Treballadors una disposició que preveu un registre diari de la jornada dels treballadors i l’obligació de l’empresari de portar el còmput d’hores dels treballadors a temps parcial.

En principi, la redacció és clara i només s’exigeix el regis-tre per als treballadors a temps parcial, però aquesta nova obligació sorgia d’un canvi d’interpretació de l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors sobre el control del “còmput d’hores extraordinàries” en el sentit que, encara que el pre-cepte es refereixi al còmput d’hores extraordinàries, l’obli-gació recollida en aquest article només pot complir-se amb un registre de la jornada diària de cada treballador. Això és perquè només a partir de la determinació de quina és la jornada efectivament realitzada poden discriminar-se les hores que són considerades ordinàries i les que són extra-ordinàries, de manera que tant el treballador com l’Autori-

tat Laboral, si cal, puguin conèixer si s’estan fent o no hores extraordinàries i puguin constatar, també, si se supera o no el límit de les previstes legalment per any. Aquesta era la nova interpretació que en va fer l’Audiència Nacional i que ha emparat l’inici de campanyes i actuacions per part de la Inspecció de Treball.

Gir de 180 graus per part del Tribunal Suprem

El passat 23 de març de 2017, el Ple de la sala social del Tri-bunal Suprem va dictar una sentència que estimava un re-curs de Bankia contra la sentència de l’Audiència Nacional de 4 de desembre de 2015, que havia condemnat aquest banc a establir un sistema de registre de la jornada diària efectiva per a tota la seva plantilla.

El Suprem va cassar i va anul·lar aquesta sentència determi-nant que la llei actualment no conté aquesta obligació per a tots els treballadors, sinó només quan hi ha hores extres. “L’article 35.5 de l’ET no exigeix disposar d’un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla per poder com-provar el compliment dels horaris pactats”.

JOSÉ HURTADOAdvocat i assessor de la Comissió Laboral del COGAC

LA INSPECCIÓ PRETENIA EVITAR

EL FRAU EN LA REALITZACIÓ

D’HORES EXTRAORDINÀRIES I

PROCURAR-NE UNA VIGILÀNCIA

ESTAT ACTUAL DEL CONFLICTE DEL REGISTRE DIARI DE JORNADA

9

EL

GE

STO

R

I en matèria d’infraccions va afegir-hi que el fet de “no por-tar o portar incorrectament el registre no es tipifica per la norma com a infracció de forma evident i terminant, la qual cosa obliga a fer una interpretació restrictiva i no extensiva d’una norma sancionadora com la que hi ha en l’article 7.5 del RDL 5/2000, de 4 d’agost, sobre infraccions i sancions en l’ordre social, la naturalesa sancionadora de la norma impedeix una interpretació extensiva de l’art. 35.5 de l’ET, ja que és principi de dret la interpretació restrictiva de les normes limitadores de drets i de les sancionadores”.

Això sí, el Suprem admetia que “convindria fer una reforma legislativa que aclarís l’obligació de portar un registre ho-rari i facilités al treballador la prova de la realització d’ho-res extraordinàries”, però “aquesta obligació no existeix ara com ara, i els Tribunals no poden suplir el legislador im-posant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari”.

Aquesta sentència, a més de tenir el suport de tres vots particulars, subscrits per cinc magistrats (Lourdes Arastey, María Luisa Segoviano, Antonio Vicente, Rosa María Virolés i Jordi Agustí), ha estat àmpliament criticada no només des dels sectors sindicalistes, sinó també per la mateixa Inspec-ció de Treball.

Posició de la Inspecció de Treball davant aquesta nova sentència

Ha estat aquest organisme —la Inspecció de Treball, encar-regada de vetllar pel compliment de la normativa laboral per part de les empreses— el que, malgrat el gir que ha implicat aquesta sentència del Tribunal Suprem, en les actuacions inspectores que porta a terme —amb diferència de criteris segons la província— ha continuat mantenint el seu criteri particular d’exigir un registre horari diari de la jornada. Així, doncs, la Inspecció de Treball, davant una consulta formula-da per una empresa de venda de programari per al fitxatge

de jornada dels treballadors, ja ha respost que mantindrà el criteri reflectit en la Instrucció 3/2016 sobre intensificació del control en matèria de temps de treball.

De fet, la Inspecció ha continuat requerint el registre de jornada a les empreses i imposant sancions a aquelles que no en portaven cap. El seu criteri bàsic és que la nova sen-tència del Tribunal Suprem no estableixi jurisprudència, ja que, tot i que reconegui que el Codi Civil parla de la juris-prudència com a font del dret, aquest exigeix que la doctri-na l’estableixi el Tribunal Suprem de forma reiterada, per la qual cosa una única sentència no és vinculant.

D’aquesta manera manté el seu criteri contingut en la ins-trucció esmentada.

Solució final emesa pel Tribunal Suprem

En una sentència de 20 d’abril de 2017, el Tribunal Suprem ha dictat una segona resolució —de la qual ha estat po-nent la magistrada María Luisa Segoviano Astaburuaga—, per la qual manté el mateix criteri contingut en la que va dictar per al cas Bankia, revoca la de l’Audiència Nacional i rebutja la demanda formulada per la secció sindical de la Confederació Intersindical Galega (CIG) contra l’empresa Abanca Corporación Bancaria, SA, perquè es reconegués la seva obligació de portar un registre horari.

En síntesi, el litigi, que certament no es diferenciava amb prou feines del que va donar lloc a la primera sentència de l’Audiència Nacional de 4 de desembre de 2015 —cas Bankia—, versava sobre el fet no controvertit que en l’em-presa no hi havia cap tipus de registre de jornada efectiva realitzada per la plantilla, per la qual cosa tampoc no hi havia control sobre el compliment dels horaris que els re-presentants dels treballadors i l’empresa havien pactat en el marc d’un procediment de modificació substancial de condicions de treball.

OPINIÓ

10

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

SabadellProfessional

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.

Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius,per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada alllarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.Si ets membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratiusde Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teusinteressos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre delseu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.sabadellprofessional.com

D’altra banda, la part empresarial es va oposar a la deman-da en termes substancialment idèntics als recollits en el cas Bankia, i en l’àmbit jurídic va sostenir que l’art. 35.5 de la LET no estableix l’obligació empresarial de dur a terme un sistema de registre diari de la jornada que fan tots els tre-balladors, al marge de les hores extraordinàries.

Atès que les qüestions plantejades en aquest assumpte eren idèntiques a les resoltes en la sentència del cas Bankia, la sala social del Tribunal Suprem acull positivament el re-curs interposat per l’empresa, i reitera de forma literal l’ar-gumentació continguda en la seva primera decisió, que consistia a insistir que l’article 35.5 de l’Estatut dels Treba-lladors “no exigeix portar un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla”.

Canvi de criteri de la Inspecció de Treball i conclusions

Atès que, amb aquest segon acord la Inspecció no ha pogut continuar mantenint la seva argumentació per apartar-se del criteri del Suprem, el 18 de maig passat va signar la nova Instrucció núm. 1/2017, que, sense haver estat publicada en la data en què s’escriu aquest article, ha d’esmenar el seu criteri mantingut en l’anterior Instrucció 3/2016. Ara entén que el fet de no portar un control horari “no és constitutiu, com a tal, d’una infracció de l’ordre social”. De tota manera,

també recull que la no-obligatorietat de portar un registre no eximeix les empreses de respectar els límits de la jorna-da de treball, ni impedeix que els inspectors emprin altres mitjans de prova per controlar-ne el compliment.

Com a conclusió, encara que quedi pendent que el Tribunal Suprem resolgui el tercer i últim conflicte —Banc de Saba-dell—, cal dir que tot apunta al fet que el criteri del Suprem es mantindrà, per la qual cosa, després que s’hagin posat d’acord ara el Tribunal Suprem i la Inspecció de Treball, po-dem dir que hem tornat a la relativa seguretat jurídica anterior al fet que s’iniciés el conflicte. Per tant, no es podrà continuar exigint un registre horari en els casos de jornades completes i en les quals no es duguin a terme hores extraordinàries i no es podrà sancionar l’empresa pel fet de no portar-lo.

Òbviament, sens perjudici de reconèixer que, atesa la ten-dència actual, hi ha una necessitat que el legislador aclarei-xi la situació mitjançant una oportuna reforma legislativa, en la qual caldrà que es tinguin en compte i es valorin nom-broses circumstàncies, com ara la complexitat horària de cada empresa, l’existència de mitjans tecnològics que ho permetin o el fet que una part de la jornada pugui dur-se a terme fora del centre de treball...; tot plegat, no només en interès del treballador, sinó també de l’empresa, per conèi-xer exactament quina ha estat la veritable jornada.

11

EL

GE

STO

R

Què us facilita?Un servei integral en matèria de protecció de dades i marques amb condicions especials, tant si l’implemen-teu a la vostra gestoria com si el feu extensiu als vostres clients.

SERVEI LOPD

Garanteix un tractament correcte i rigorós de les dades personals, de manera que permet consolidar la imatge professional.

Evita les elevades sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Impedeix possibles fugues de dades.

Estableix pautes i procediments que ajudaran directa-ment l’empresa a protegir el seu actiu més valuós: els clients.

SERVEI WEB – LLEI LSSICE

Evita que el web sigui una porta oberta a possibles denúncies per incompliment de la LSSICE i la LOPD.

Genera confiança entre usuaris i consumidors.

A l’hora d’informar degudament d’aquest tema en el web, demostra transparència i ajuda els usuaris a entendre els productes i serveis.

SERVEI DE MARQUES I NOMS COMERCIALS

Converteix la marca en un actiu intangible: sovint, la marca que protegeix un producte o servei es converteix en l’actiu més important de l’empresa; si no es registra com cal, pot arriscar-se a perdre-la i pot ser registrada per una altra persona.

Dóna la possibilitat d’atorgar llicències d’ús de marca (com en el cas de les franquícies).

Ofereix l’oportunitat de cobrar regalies als que utilitzin la marca i a cedir-la als que cregueu convenient.

Què és aquest servei del Col·legi?És un servei que ofereix assessorament personalitzat per complir la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSICE) i la política en matèria de marques i noms comercials.

Compleix de manera fàcil i amb totes les garanties la LOPD.

Per a tu i per als teus clients, assessorament personalitzat en protecció de dades i marques

ACCEDIU A UN SERVEI INTEGRAL EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DE DADES I MARQUES

SOL·LICITEU-NEL’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 [email protected] www.gestors.cat

UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI

SERVEIS

El 4 de maig el Col·legi va participar en la IV edició de la Fira UdL Treball. Enguany, a causa de l’increment d’empreses i institucions que hi prenien part, el certamen es va dur a terme en dos punts del Campus de Cappont: l’edifici del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera i l’edifici Polivalent, on hi havia els col·legis professionals.

L’objectiu d’aquesta fira és donar a conèixer a tots els assis-tents les oportunitats laborals del nostre Col·legi, com tam-bé donar orientació específica i aprofitar l’oportunitat que ofereix la UdL per promocionar la nostra professió en tots els aspectes. Per a l’estudiant, UdL Treball permet conèi-xer de primera mà les  oportunitats laborals  del territori, rebre orientació específica sobre l’ocupabilitat i aprendre, mitjançant les activitats que hi ha, la millor manera de pro-mocionar-se en el seu perfil laboral.

LLEIDA

GIRONAEl dia 13 de juny, José Manuel Lizanda Cuevas, cap de l’Equip Regional d’Inspecció de l’AEAT, va impartir als gestors de la demarcació de Girona una jornada de temàtica fiscal sobre les principals novetats que s’incorporen aquest any en la declaració de l’impost de societats. Va fer un repàs dels aspectes més significatius del Reial decret 602/2016 que modifiquen el Pla general de comptabilitat i una anàlisi de les novetats introduïdes pel Reial decret Llei 3/2016. Al fi-nal de l’exposició va aclarir dubtes i va donar resposta a les consultes que els assistents li van formular.

DELEGACIONS

Lleida va acollir una jornada sobre l’IRPF i l’impost de pa-trimoni per tractar i analitzar els aspectes més rellevants i innovadors d’aquests impostos. Va ser una sessió que va tenir una nombrosa assistència de gestors i empleats de gestories i en la qual José Manuel Lavin, tècnic de l’Agència Tributària de Lleida, va ser el ponent.

Durant cinc dijous (amb una durada total de deu hores), hi ha hagut un col·loqui obert per a consultes puntuals sobre renda i fiscalitat. També es van impartir per videoconferèn-cia altres jornades, organitzades per MC MUTUAL, com ara la dels criteris tècnics davant una visita de la Inspecció de Treball en matèria de prevenció de riscos laborals o la de pensions de la Seguretat Social.

12

EL

GE

STO

R

ELS NOSTRES GESTORS

Montse Trujillo, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, va fer les proves d’accés a la professió el 2016. Amb despatx propi des de fa més de deu anys, va decidir fer-se gestora administrativa “pel valor afegit que aporta a un despatx professional”. Per tant, ha pogut ampliar els seus serveis amb la gestió de tràmits de trànsit i espera continuar expandint-se a poc a poc gràcies a les possibili-tats que li ofereix la nova titulació.

Per l’experiència que té, el que valora més el client és ob-tenir un “servei proper”, per això “intentem que els clients sempre tractin la mateixa persona de la gestoria amb l’ob-jectiu de crear una relació de confiança i un coneixement dels seus assumptes”.

Malgrat que prioritzi la proximitat en la relació gestor-client, el seu despatx aposta per les noves tecnologies i la telema-

tització de les gestions, “ja que suposa un estalvi per als professionals i això també repercuteix positivament en els clients”.

A Montse Trujillo li agrada explicar al client “el que fem i com ho fem perquè ho entengui, perquè valori els conei-xements que aportem a qualsevol tipus de gestió i perquè, al capdavall, les dades amb què treballem són seves. Hi ha una gran diferència entre fer, i fer i assessorar. Perquè et valorin com a professional, l’assessorament és bàsic”.

Aquesta gestora valora molt positivament els serveis que ofereix el Col·legi si es comparen amb els d’altres profes-sions. “He trobat a faltar alguna guia de funcionament de com gestionar els tràmits de trànsit, però he de dir que l’equip de Serveis Centralitzats atén tots els dubtes i t’ori-enta amb amabilitat i professionalitat”.

Plinio Gómez fa vint-i-cinc anys que és gestor administratiu. La seva especialització principal és l’àrea de vehicles, tot i que també ofereix altres serveis, com el d’estrangeria, una nova aposta del seu despatx. Advocat de formació, recor-da que va decidir fer-se gestor mentre estudiava la carrera, “perquè ser gestor administratiu sempre és un plus i ens hem de sentir orgullosos de poder dir que ho som”, comenta.

Amb la perspectiva que dóna l’experiència, aquest gestor veterà considera que la professió té una perspectiva de fu-tur molt important, ja que tothom necessita i necessitarà un gestor administratiu. Això sí, “el futur segurament inclourà la col·laboració entre gestors perquè cadascú pugui espe-cialitzar-se en una branca diferent, ja que la complexitat del món actual ens porta cap a la superespecialització profes-sional”, afirma Plinio Gómez.

Aquest canvi és conseqüència d’una transformació que ja és una realitat, en què la funció del gestor administratiu ha evolucionat de la tramitació a l’assessorament (entenent que una cosa no pot funcionar sense l’altra). Gómez afegeix que “l’administració electrònica ha fet que les habilitats tèc-niques necessàries per utilitzar les plataformes de tramita-ció siguin tan importants com els coneixements teòrics i normatius essencials per donar un bon servei”.

Recomana als nous gestors “que comencin per on els agra-di més i per on pensin que poden tenir feina, que no vulguin comprendre-ho tot, ja que les matèries són cada vegada més complicades. Així, a través de la via de la col·labora-ció entre els companys —una opció implantada amb èxit en altres professions—, podran donar un servei integral i de qualitat al client”.

Passeig de Pere III, 30, 4t 1a08240 Manresa (Barcelona)

MONTSE TRUJILLOPasseig de Vitamènia, 4, 1r 3a08460 Santa Maria de Palautordera (Barcelona)

PLINIO GÓMEZ FERRER

Nous gestors

25 anys

13

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

MÉS DE 80 GESTORS A LA JORNADA DE NOVETATS FISCALS

El nous impostos de la Generalitat de Catalunya i la plusvàlua municipal han estats els temes centrals de la jornada organitzada pel Col·legi i a la qual han assistit més de vuitanta gestors admi-nistratius.

Alfonso Lluzar, president del COGAC, ha fet l’obertura d’aquesta conferència tot agraint als ponents que expliques-sin al col·lectiu alguns dels temes més can-dents de l’àmbit fiscal i que els afecta direc-tament en l’activitatprofessional diària. Carme Dalmau, se-cretària del Col·legi, ha estat la modera-dora de la sessió.

La primera part de la conferència ha estat a càrrec de Marta Espasa, directora general de Tributs i Jocs del Departa-ment de la Vicepresidència i d’Econo-mia i Hisenda de la Generalitat de Ca-talunya. Espasa ha contextualitzat com és el sistema fiscal català actualment i ha compartit quins són els objectius de l’administració aquest any. Incremen-tar la recaptació dels impostos, millo-rar la redistribució del sistema fiscal, reduir els costos indirectes i lluitar con-

tra el frau fiscal en són els principals. La directora també ha fet un repàs de les modificacions importants d’alguns dels tributs propis del sistema català, com ara l’impost sobre els habitat-ges buits (que ara estableix un mínim exempt fins a 150 m2) o l’impost sobre els grans establiments comercials (es gravarà pel nombre de vehicles que hi accedeixen i no per superfície).

D’altra banda, Natàlia Caba, subdi-rectora general de Règim Jurídic del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generali-tat, ha fet una extensa explicació so-bre els nous impostos creats per l’ad-ministració catalana. El de begudes ensucrades envasades ha estat un dels tributs exposats, com també el d’emis-sions de diòxid de carboni dels vehi-cles de tracció mecànica. Caba ha afir-

mat que aquest tribut se situa dins el que s’anomena “fiscalitat verda” i per a la qual encara som molt per darrere d’altres països europeus. Aquest im-post es basarà en unes quotes d’apli-cació progressiva per trams i entrarà en vigor l’any 2018 (menys per a les motocicletes, que ho farà al 2019). La subdirectora ha advertit que aquest tribut està pendent de la deliberació de la comissió bilateral, per la qual cosa encara no és del tot definitiu.

Eduard Vilà, director de l’Agència Tri-butària de Catalunya, ha clausurat aquesta primera part de la sessió con-firmant el desplegament que l’Agèn-cia té previst per al mes de setembre i que farà que hi hagi catorze oficines territorials per a la comprovació i ges-tió dels tributs, com també oficines compartides amb altres entitats locals per expandir el servei d’informació al contribuent. Vilà ha fet un repàs de les aplicacions tècniques dels nous tributs, una qüestió que afecta direc-tament els gestors administratius en el desenvolupament de la seva feina. El director de l’ATC ha volgut recalcar l’aposta decidida d’aquest organisme per la telematització progressiva de tots els tràmits.

Plusvàlua municipal

El Dr. Lluís Alonso, assessor de la Co-missió Econòmica, Financera, Comp-table i Tributària del Col·legi, ha ana-litzat les últimes sentències sobre les plusvàlues municipals i ha compartit amb els assistents a la jornada les principals conclusions que es poden extreure per definir-ne l’aplicació.

D’esquerra a dreta, Carme Dalmau, Eduard Vilà, Marta Espasa, Alfonso LLuzar i Natàlia Caba

A la Jornada han assistit més de 80 gestors

Lluís Alonso va explicar les plusvàlues municipals

14

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Col·legi ha estat present en la VI Jornada d’Automoció de Barcelona, una iniciativa que s’emmarca dins del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona i que és impulsada al cos-tat dels principals actors del sector de l’automoció, com ara la Federació d’Associacions de Concessionaris de l’Automoció (Faconauto), la Federa-ció Catalana de Venedors de Vehicles a Motor (Fecavem) i el Gremi del Motor de Barcelona. També va disposar del suport d’ESADE Alumni i de CaixaBank Consumer Finance. En la trobada es va demanar que s’enfoquin els problemes de mobilitat i qualitat de l’aire en els nuclis urbans i que es busquin soluci-ons integrals. Alfonso Lluzar, president del COGAC, va clausurar la jornada re-cordant que “els gestors administratius formen part dels actors que intervenen en la satisfacció del client quan com-pra un vehicle”. Per aportar valor a la cadena de comercialització de vehi-cles, “fa temps que vam incorporar la

tecnologia per telematitzar els tràmits administratius, un avenç que esperem culminar amb la incorporació de les baixes per exportació i trànsit comuni-tari”, va afirmar. El president també va anunciar que un objectiu del Col·legi és “tancar tot el procés telemàtic de les matrícules, transferències i baixes, la qual cosa aportarà homogeneïtat en el temps de tramitació i farà que els con-cessionaris rebin la documentació defi-

VI JORNADA D’AUTOMOCIÓnitiva el dia següent, independentment de l’època de l’any”.

Trobada de juntes directivesQuan va finalitzar la jornada professi-onal va tenir lloc la III Trobada de Jun-tes Directives, un esdeveniment que té l’objectiu d’enfortir la relació entre les entitats que tenen interessos comuns i, sobretot, de prestigiar i fomentar el sector de l’automoció a Catalunya.

REUNIÓ AMB L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA CATALANAEls representants del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya es van reunir amb el director de l’Agència Tributària Catalana (ATC), Eduard Vilà, per explorar noves vies de col·laboració, atès que el COGAC aglutina els professionals de referència en temes tributaris i de liquidació d’impostos amb l’Administració.

En aquesta trobada es va fer un repàs dels punts actuals de connexió entre ambdues entitats i es van establir les bases per col·laborar en nous projectes amb la telematització de processos com a eix central.

Del Col·legi van assistir a la reunió Alfonso Lluzar, president de la institució; José Antonio Santos, vicepresident; Marina Rocabruna, gerent; Ada Giménez, gerent de GESCO, i Susana Pàmies, cap del

Departament Jurídic. De l’ATC van participar-hi els següents membres de l’equip del president: Eudald Vigo, cap de l’Àrea d’Estratègia i Relacions Externes; Gabriel Freixas, cap del Servei Jurídic; Ricard Beltrán, cap de l’Àrea d’Estudis i Assistència, i Emiliano Marco, cap del Servei de Sistemes d’Informació Tributària.

La reunió va tenir lloc a la nova seu de l’ATC, al passeig de la Zona Franca de Barcelona.

15

EL

GE

STO

R

EL COL·LEGI AL FORO INSERTA RESPONSABLE

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El divendres 16 de juny va tenir lloc el Foro Inserta Respon-sable, en el qual aquest any va participar Sònia Villar, vocal primera de la Junta de Govern del nostre Col·legi. La col·la-boració entre Inserta (Fundació ONCE) i el Col·legi de Ges-tors Administratius de Catalunya s’emmarca en el programa “Gestors de Proximitat: un gestor administratiu especialit-zat, sensibilitzat i format en la normativa aplicable al ciutadà amb discapacitat i la seva problemàtica”. Actualment hi ha més de seixanta gestors administratius catalans que dispo-sen del títol que els distingeix com a gestors de proximitat i que poden fer ús d’un segell distintiu equiparable a la cer-tificació Bequal.

El Foro Inserta Responsable va tenir com a tema central la manera en què la gestió estratègica del talent divers po-tencia que les plantilles de les empreses reflecteixin millor la societat en què operen, potenciant la innovació i creació de nous productes o serveis que satisfacin necessitats no cobertes pel mercat. S’estima que hi ha 3,85 milions de per-sones amb discapacitat a Espanya (el 8,5% de la població), 80 milions a la Unió Europea (el 15% de la població) i 1.300 milions de persones arreu del món (quasi la població de tota la Xina). Per això, és imprescindible incorporar el talent amb discapacitat de forma transversal a l’empresa, per poder innovar i adreçar-la cap a l’important mercat potencial de clients amb discapacitat i amb necessitats especials.

El marc normatiu actual, en què destaca l’estratègia euro-pea de discapacitat 2010-2020, i l’avenç de la RSE i la in-novació social han contribuït a posicionar les persones amb discapacitat com una font imprescindible de talent per a les empreses i una veta de mercat en què prestar serveis i proveir productes adequats.

En aquest context, era rellevant fer un estudi que donés visi-bilitat a aquesta qüestió important. Així, el treball que es va presentar en aquest fòrum identifica algunes de les neces-sitats de les persones amb discapacitat en diversos sectors i en destaca el potencial com a clients de béns i serveis. Es tracta d’un estudi innovador per la perspectiva que adopta —un enfocament basat en les necessitats—, que s’espera que pugui servir per impulsar actuacions que ajudin a avançar cap

a la inclusió plena de les persones amb discapacitat, així com a generar oportunitats per a la creació de valor compartit.

En aquesta jornada van participar tres empreses del Foro Inserta, que es caracteritzen per la seva gestió estratègica del talent divers i pel seu fort compromís amb la inclusió laboral de persones amb discapacitat a les seves plantilles. Són empreses que estan desenvolupant estratègies de pro-ducte i de servei en el mercat de la discapacitat i de per-sones amb circumstàncies anàlogues, per tal de contribuir a satisfer les seves necessitats no cobertes i generar valor econòmic.

Durant la jornada es va buscar la resposta a les preguntes següents:

• Atesa la transformació que ha experimentat la socie-tat en els seus estils de vida, amb el desenvolupament de la societat del coneixement i el progrés de les noves tecnologies, és necessària una nova política de recursos humans i de gestió del talent divers que doni a l’empresa una nova visió, orientada a l’establiment de nous rols i relacions entre els diferents grups d’interès, amb la fi-nalitat de generar valor compartit per a totes les parts implicades.

• El canvi demogràfic, l’envelliment actiu de la pobla-ció i les seves conseqüències plantegen la necessitat d’abordar noves actuacions empresarials en el desenvo-lupament de productes o serveis que tinguin en compte aquesta nova realitat.

• Quin paper han de tenir les pimes, tenint en compte que aporten el 30% del PIB i constitueixen un factor d’in-novació i de gestió especialment actiu a l’hora d’oferir solucions adaptades a cada segment del mercat?

Gestor de proximitat

Gràcies a l’acord formalitzat amb la Fundació ONCE, els gestors administratius del Col·legi tenen la possibilitat de convertir-se en gestors de proximitat si aproven un petit curs de capacitació en línia. D’aquesta manera poden dis-tingir-se de la competència i accedir a un mercat de clients potencials de 312.600 treballadors assalariats, 42.500 tre-balladors autònoms i 112.558 persones amb vehicle propi.

La directora d’Inserta Virginia Carcedo, amb el ponent d’ESADE

El Foro Inserta va comptar amb representació del Col·legi

16

EL

GE

STO

R

GRADUACIÓ DEL MÀSTER DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA DE LA UAO CEU

JORDI PLA1. Actualment treballo en una as-sessoria de Girona. A partir de les tasques professionals que hi porto a terme, vaig adonar-me de la ne-cessitat d’ampliar coneixements en el sector, i crec que la millor ma-nera de fer-ho era cursant aquest màster.

2. M’ha aportat coneixements en diferents àrees inherents a la nostra professió amb les quals habitualment no treballo (vehicles, estrangeria...), ja que tracto més els àmbits mer-cantil i fiscal.3. La relació amb professionals molt qualificats, com ara els professors. El fet que molts d’ells siguin professionals amb una àmplia experiència, els inputs que rebem a les classes són molt importants per al dia a dia posterior. A més, sempre han estat molt propers, mantenen una co-municació fluïda i resolen, en privat, alguns aspectes que aprofitàvem per comentar-los.4. El coneixement que he adquirit segur que em farà ser més bon professional envers els meus clients.5. Sí, sens dubte. Poder aïllar-nos del dia a dia i formar-nos per ser millors professionals és indispensable per al present i per al futur més proper, en un context cada cop més can-viant i complex. Aquells professionals que no entenguin que la forma-ció contínua és indispensable en el nostre sector esta-ran ràpidament fora del circuit i no podran atendre les necessitats dels clients.

CRISTINA PLANAS1. Principalment va ser per comple-mentar els meus estudis de dret i per ampliar coneixements en ma-tèria d’assessorament a empreses i professionals. La modalitat semi-presencial va ser una altra motiva-ció, ja que em permetia compatibi-litzar la feina i els estudis. Finalment,

un altre motiu va ser la possibilitat que atorga el màster de tenir una professió que es pot exercir per compte propi.2. El màster m’ha permès ampliar coneixements en l’àmbit de l’assessorament a empreses i adquirir nous coneixements en l’àmbit de la gestió administrativa. 3. Les pràctiques fetes al llarg del màster en una gestoria ad-ministrativa. Per als alumnes que no hem treballat en aquest camp, és un molt bon mecanisme d’aprenentatge per posar en pràctica aquests coneixements teòrics i veure la gran va-rietat d’àmbits amb què es pot treballar.4. Aquests nous estudis m’han donat una visió d’una via pro-fessional amb molts àmbits i matèries en què puc aprofundir professionalment. A més, ofereix la possibilitat de crear una professió per compte propi. 5. Per a mi ha estat una gran experiència, ja que m’ha pro-porcionat molt més del que m’esperava. Desconeixia com-pletament l’àmbit de la gestoria administrativa, i les seves àrees i matèries m’han fascinat. Recomanaria als estudiants de dret aquest màster per ampliar els seus coneixements. A més de l’oportunitat de tenir una professió que pot ser exer-cida per compte propi, complementa els meus estudis previs que havia fet durant la meva carrera de dret.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Un any més va tenir lloc l’acte de graduació d’una nova promoció del màster oficial de Gestió Administrativa a l’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba CEU. El Dr. Marc Giménez Bachmann, gestor administratiu i vicesecretari del Col·legi, és el director acadèmic d’aquests estudis, dels quals ja s’han fet vuit promo-cions. Bachmann va ser l’encarregat de lliurar els di-plomes i les beques blaves distintives als nous titulats.D’altra banda, la Sra. Gema Espinosa, directora de l’Escola Judicial de Barcelona, va ser la padrina de la graduació d’enguany. Espinosa, que va parlar del fu-tur professional d’aquests estudiants, va destacar que es tractava d’una promoció “molt jove i ben prepa-rada, i això us permetrà afrontar aquesta nova etapa

amb optimisme i il·lusió”. No obstant això, va voler posar en relleu la importància de no acomodar-se: “No us instal·leu. No penseu que heu arribat a la meta. Procureu estar sempre actius i en constant evolució. Només així es progressa i es camina endavant”.

1. Per què vas decidir fer el màster de Gestió Administrativa?2. Què t’ha aportat des del punt de vista formatiu i professional?3. Quins aspectes destacaries del màster?

4. Com enfocaràs la teva trajectòria professional a partir d’ara?5. Recomanaries el màster a altres estudiants que estan en la ma-teixa situació que tu?

TESTIMONI DELS ALUMNES

17

EL

GE

STO

R

El VII Congrés ACCID i APC va reunir gairebé 600 persones entre emprenedors, directius, acadèmics, alumnes i profes-sionals de la comptabilitat i la direcció d’empreses. Aquesta edició va quedar inaugurada amb la participació del presi-dent de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i va gaudir de la presència a la taula presidencial d’Alfonso Lluzar, president del Col·legi. També hi havia el secretari general de l’IESE Business School, Jaime Alonso; el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas; el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Ca-talunya, Daniel Faura; la presidenta del Col·legi de Secreta-ris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local de Cata-lunya, Maria Petra Sáiz, i el president de l’ACCID, Oriol Amat.

VII CONGRÉS CATALÀ DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ

En el marc del Congrés, que va tenir lloc a l’escola de nego-cis IESE de Barcelona durant dos dies, es van desenvolupar diverses sessions de treball simultànies de comptabilitat (financera, de gestió, de cooperatives i pública), de valora-ció d’empreses, de TIC, de lideratge, de control de costos i de responsabilitat social. La dedicada a la fiscalitat dels ca-pitals no declarats a l’exterior van impartir-la Jordi Altayó, ponent de la comissió CEFIT del Col·legi, i Lluís Alonso, as-sessor d’aquesta comissió. La sessió va estar moderada per Carme Dalmau, secretària del Col·legi.

El Col·legi de Gestors, com a membre de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, ha participat en el I Congrés de les Professions, una iniciativa que pretén cons-truir una visió col·lectiva de futur en un entorn tan canviant com l’actual. El Congrés, inaugurat en el marc de BizBar-celona, va començar per un networking professional entre

EL COL·LEGI, PRESENT ALCONGRÉS DE LES PROFESSIONS

empreses i col·legiats de totes les professions que, en tan sols tres hores, van dur a terme tres mil reunions amb la finalitat de trobar punts comuns de col·laboració i negoci. L’economista Josep Maria Gay de Liébana va fer-ne la con-ferència inaugural amb el títol “Reptes dels professionals en l’economia del segle xxi”.

A la sessió de networking es van fer tres mil reunions.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

18

EL

GE

STO

R

EL COL·LEGI I EGARSAT RENOVEN LA SEVA COL·LABORACIÓ

La renovació del conveni va tenir lloc el 4 de juliol a la seu del Col·legi.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya i la societat de prevenció Egarsat han renovat l’acord de col·laboració pel qual ofe- reixen assessorament, infor-mació i serveis en matèria de prevenció de riscos laborals tant al Col·legi com als col·legiats.

Van assistir a l’acte de signatura el director i gerent d’Egarsat, Pere Archs; Alfonso Lluzar, president del Col·legi; Aurora Rodés, ponent de la Comissió Laboral del Col·legi, i Marina Rocabruna, gerent del Col·legi.

FORMACOGAC, la nova plataforma de formació del Col·legi, ha iniciat la primera sessió en línia a la qual es pot accedir des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Aquesta nova eina està especialment dissenyada per facilitar la conciliació amb les exigències dels despatxos professionals, ja que és un sistema flexible i independent pel que fa a horaris i espais.

La primera formació en línia, una sessió informativa sobre els nous serveis electrònics de l’Institut Nacional de la Se-guretat Social, ha tingut un gran èxit de visualitzacions i ha estat disponible diverses setmanes.

Amb aquesta iniciativa, el Col·legi vol promoure el reciclat-ge continu dels professionals i facilitar els mitjans necessa-ris per a la formació des dels despatxos, sense desplaça-ments innecessaris.

La seu col·legial va acollir una sessió informativa sobre el màster universitari de Gestió Administrativa de la Univer-sitat Abat Oliba CEU per fer conèixer totes les caracterís-tiques d’aquests estudis que donen accés a la professió. A més, els assistents van poder gaudir d’una masterclass so-bre el màrqueting a les gestories administratives a càrrec de Josep Lluís del Olmo, director de Postgrau i Extensió Universitària de la universitat esmentada.

FORMACOGAC ESTRENA LA PRIMERA FORMACIÓ EN LÍNIA

PRESENTACIÓ DEL MÀSTER DE LA UAO

19

EL

GE

STO

R

PROVES D’ACCÉS 2017Aquest any, 166 aspirants optaran a ser gestors administratius a Catalunya: 95 ho faran mitjançant les proves d’accés que convoca la Generalitat, i 71, mitjançant el màster de Gestoria Administrativa. Actualment hi ha tres universitats catalanes que imparteixen aquesta formació: la Universitat Abat Oliba CEU, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida.

El 51% dels aspirants són homes i el 49%, dones, per la qual cosa la paritat en la professió continua sent una tendència que es manté els últims anys. Pel que fa a procedència, el 29% prové de titulacions de l’àmbit jurídic i el 23%, de l’àmbit econòmic. La prova d’accés, que tindrà lloc el 16 de setembre a Barcelona, consistirà en un examen teòric (tipus test) de cent preguntes sobre nou blocs temàtics de l’àmbit del dret, com ara el laboral, el civil o el mercantil, entre

d’altres. També inclourà la resolució d’un cas pràctic basat en una situació real que podrien tenir durant l’exercici de la professió. El Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya és l’òrgan encarregat d’elaborar el contingut de les proves.

Proves d’accés 2016.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

La indústria internacionalitzada s’ha reunit a Barcelona en el Fòrum Amec 2017 a l’Escola de Negocis IESE. El tema central de la jornada, que ha reunit més de tres-cents directius d’empreses industrials internacionalitza-des, ha estat el paper i la importància de la transforma-ció digital per mantenir la competitivitat de la indústria internacionalitzada. Com a col·laborador d’Amec, el CO-GAC va participar en l’acte amb el ponent de la Comissió d’Internacionalització, Josep Ribó. La sessió inaugural del Fòrum va ser a càrrec de Carme Artigas, sò-cia fundadora i CEO de Synergic Partners i una de les trenta direc-tives més influents, segons la re-vista nord-americana Insight Suc-cess. Artigas va explicar que les empreses estan transformant els seus models de negoci gràcies a la informació que poden extreure de l’anàlisi de dades, i que aquesta anàlisi ara ja és accessible també per a les pymes: “és necessària per prendre les decisions més encer-tades i per ser competitius creant nous models de negoci”. El direc-tor general d’Amec, Joan Tristany, va explicar en les conclusions del Fòrum que ja vivim en un món di-gital que ha arribat per quedar-se,

LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL, AL FÒRUM AMEC

en el qual les empreses productives s’estan transfor-mant en empreses de serveis. El Fòrum ha recollit tant els efectes positius com els negatius de la digitalitza-ció. Entre els positius hi ha la major facilitat per arribar al consumidor final, amb un canvi de model del B2B al B2C. Entre els efectes negatius hi ha el de la cibersegu-retat i la pèrdua de llocs de treball (sobretot en empla-çaments productius).

20

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

6 de juny

Comissió de Trànsit

12 de juny

Assemblea General de la Intercol·legial amb la participació del president del COGAC

15 de juny

Comissió de Comunicació del Consejo a Madrid amb la participació de membres del COGAC

19 de maig

Junta Directiva de la Intercol·legial amb la participació del president del COGAC

23 de maig

Junta de Govern

24 de maig

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

25 de maig

Reunió de treball a la Pre-fectura de Trànsit de Bar-celona amb la participació del president del COGAC

2 de maig

Comissió de Trànsit

3 de maig

Comissió de Justícia i Deontològica

10 de maig

Comissió Laboral

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

15 de maig

Reunió a la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de Lleida amb membres del Col·legi

20 de juny

Comissió de Joves Gestors

2 de juny

Junta de Govern

26 de juny

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

AGENDA

El primer semestre del 2017, el Col·legi ha consolidat l’àrea privada del seu web, l’espai de treball dels gestors administra-tius, com a eina bàsica entre el col·lectiu: a més d’incrementar-ne el trànsit, ha crescut prop d’un 50% el nombre d’usuaris que el fan servir d’una manera assídua. L’apartat dedicat als serveis que ofereix el Col·legi ha estat el més consultat en els últims mesos i les notícies d’actualitat més llegides pels gestors han estat les relatives al registre diari de la jornada laboral i a les instruccions sobre ajornaments i fraccionaments.

Pel que fa al públic extern que visita el web, la campanya de renda duta a terme en diferents mitjans de comunicació ha fet augmentar considerablement les cerques al nostre buscador, ha rebut més de 24.000 visites d’usuaris interessats a trobar un gestor administratiu col·legiat.

GENER - JUNY 2017 CONTINGUTS MÉS VISITATS

EL WEB DEL COL·LEGI, EN XIFRES

21

EL

GE

STO

R

La figura del gestor administratiu continua present en els mitjans de comunicació com a referent en els temes dels quals és especialista, de manera que aconseguim més visibilitat per captar nous clients. La renda ha estat el tema central dels últims mesos, i cal destacar l’entrevista en vídeo al president del Col·legi, que ha estat present en www.lavanguardia.com durant l’últim mes. En el mateix mitjà, Concha Forteza va

protagonitzar un xat en directe per aclarir els dubtes dels lectors. Els presidents de les delegacions de Lleida i Girona també han protagonitzat entrevistes en els diaris de referència d’aquestes províncies per parlar de la campanya 2016. El Periódico de Catalunya també va entrevistar el president del Col·legi, Alfonso Lluzar.

En aquesta campanya de la renda s’han fet quasi 400 enviaments via correu electrònic per motivar els clients a apropar-se a la seva gestoria per fer la declaració. El Col·legi posa a disposició de tots els seus col·legiats aquesta eina gratuïta perquè puguin aprofitar les creativitats publicitàries per fer campanyes a mida per als seus clients.

A través de l’àrea privada del web del Col·legi és molt fàcil accedir a la plataforma de comunicació, en la qual estan disponibles totes les campanyes que té actives la institució en diferents formats. L’objectiu és que cada gestor personalitzi els missatges i es comuniqui amb els seus clients de la manera més efectiva possible.

Plataforma de comunicació

MITJANS

ELS GESTORS ADMINISTRATIUS EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Entrevista aAlfonso Lluzar.

Entrevista a Venanci Blanch al El Segre.

Entrevista a Joan Roig al Diari de Girona.

22

EL

GE

STO

R

DIVERSOS

casino al món del vi a través de diferents jocs que els permetran fer ús dels sentits, dels coneixements i de les experiències enològiques. Els participants hauran d’endevinar i superar proves sobre els tipus de vins, collites, aromes, denominacions d’origen o colors, entre d’altres. Tot això serà després de fer un relaxant passeig a bord d’un catamarà per la façana marítima de Barcelona.

Els col·legiats han estat informats d’aquesta activitat per mitjà de diferents comunicacions, per correu electrònic i pel personal de la Secretaria Col·legial, ja que les places són limitades.

Com cada any, hi haurà un concurs d’Instagram per escollir la fotografia de la nit. L’any passat, la guanyadora va ser la gestora Carme Cervera, de Lleida.

Com ja és habitual, el mes de juliol acull la White Party del Col·legi, una activitat organitzada per la Comissió de Joves i que té com a objectiu que els gestors puguin conèixer i ampliar els seus contactes professionals en un ambient relaxat i divertit.

En aquesta quarta edició, la temàtica tracta dels anys vint i dels elegants casinos, per la qual cosa els participants podran gaudir d’una activitat molt especial: adaptar l’univers del

ARRIBA LA WHITE PARTY 2017

Foto guanyadora de la White Party de l’any passat.

Els assistents gaudiran d’un passeig en catamarà.

AQUESTA ASSEGURANÇA ET POT FACILITAR:

- L’ accés als millors cirurgians plàstics per a la restauració estètica mamària. - L’ accés a oncòlegs especialitzats que no formin part de la teva assegurança mèdica o de la Seguretat Social. - La possibilitat de fer front a tractaments alternatius (acupuntura, medicina oriental, etc.) que no estiguin coberts per la Seguretat Social o per empreses privades. - L’ accés als millors psicòlegs especialitzats en aquesta àrea. - L’ oportunitat d’assumir amb més facilitat qualsevol despesa addicional derivada del procés de curació.

En definitiva, aquests 20.000 € són per a tu: per a tot allò que necessitis, t’ajudi o desitgis.

Gonzalo Rodes ı Tel. 93 280 59 59 ı [email protected]

L’assegurança que t’ofereix 20.000 € de lliure disposició en el moment del diagnòstic del

càncer de mama

“PER A TU, DONA”

23

EL

GE

STO

R