EL COS HUMÀ

Ensenyaments d'esports nivell 1AnatomiaCurs 2010/11

El cos humà, com els cossos de tots els animals, es compon de sistemes, que es

componen de òrgans , que es fan de teixits , que estan formats per cèl.lules

[15 setembre 2010] Disponible a:http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=ca&langpair=en|

ca&u=http://www.wordiq.com/definition/Human_body&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhhMjo20kGQYbI4bzFrDKsTm5Zp-mw

És una estructura jeràrquica

LA CÈL.LULAÉs la unitat mínima d’un organisme, capaç d’actuar de

manera autònoma.

Tots els organismes vius estan formats com a mínim d’1 cèl·lula.

TIPUS

CÈL.LULES EUCARIOTES (LES ÚNIQUES QUE TENEN NUCLI)

Cèl.lules Animals:Tenen membrana, citoplasma, nucli i Orgànuls

Cèl.lules Vegetals: A més de membrana tenen paret cel·lular i un pigment verd anomenat clorofil·la

CÈLULES PROCARIOTES

Cèl·lules dels Bacteris (Procariotes).- Es diferencien de les animals i vegetals perquè no tenen nucli, però si material nuclear.

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES- Vida independents

- capacitat de creixement i

- de reproducció són característiques fonamentals de les cèl·lules.

Cèlula animal Cèlula vegetal

Cèl.lula baceriana

ESTRUCTURA BÀSICA I

Membrana cel.lular

És l’estructura externa que envolta la cèl·lula formada per una doble capa de lípids a les quals s’insereixen molècules de proteïnes.

Les cèl·lules vegetals, a més d’estar envoltades per la membrana plasmàtica tenen una altra capa rígida de cel·lulosa anomenada PARET

CEL·LULAR.

Les funcions de la membrana són dues:

� Per una banda donar forma a la cèl·lula i limitar el seu tamany� Seleccionar i transportar aquelles substàncies que entren o surten de

la cèl·lula i que són necessàries o perjudicials per mantenir la sevaactivitat

ESTRUCTURA BÀSICA II

CitoplasmaÉs el medi cel·lular comprès entre la membrana i el nucli

de la cèl·lula.

Distingim dues parts:

• Hialoplasma. Líquid viscós format en un 75-80 % d’aigua i la resta són proteïnes, sals minerals, glúcids, lípids i àcids nucleics.

Al seu interior es realitzen nombroses reaccions químiques.

• Orgànuls. Són petits òrgans d’estructura i tamany divers que fanfuncions especialitzades

ESTRUCTURA BÀSICA III

Nucli És l’orgànul més gran de la cèl·lula. La majoria de les vegades el trobarem centrat a la cèl·lula però també el podem trobar desplaçat. També és habitual trobar-ne només un però de vegades podrem trobar-ne dos.

Les funcions més importants són dues:� Dirigir i provocar les reaccions bioquímiques que es produeixen alsorgànuls i al citoplasma.� Contenen els factors hereditaris i marquen els complexos de divisiócel·lular.

ESQUEMA PER ESTUDIAR

TEIXITS

- MUSCULAR

- NERVIÓS

- CONNECTIU

- VASCULAR

- EPITEL.LIAL

I

APARELLS- LOCOMOTOR

- RESPIRATORI

- CIRCULATORI

- DIGESTIU

- EXCRETOR

- ENDOCRÍ

- REPRODUCTORI

APARELL LOCOMOTOR

- Està format pel sistema MUSCULAR i OSSI

FUNCIÓ

És l’encarregat del moviment del cos.

Està format per:

� � OSSOSOSSOS. Són unes peces dures i poc flexibles que tenen com afuncions principals:

1) Donar forma al cos2) Protegir òrgans importants3) Fer possible el moviment

El conjunt d’ossos formaria l’esquelet i podem trobar de diferents formes i tipus

� � MÚSCULS.MÚSCULS. Són la carn del cos. Trobarem de diversos tipus i realitzarandiferents funcions. Generalment acabaran en unes fibres anomenades tendons per on es fixaran als ossos

Estructura

LES ARTICULACIONS

És l’element que uneix 2 ossos i els posa en moviment.

Per tant, per realitzar aquest procés són necessaris l’os os (element actiu estàtic),

l’articulacióarticulació (element actiubisagra) i el músculmúscul (element actiu

dinàmic)

ELS OSSOS

Segons la seva FORMA, els

ossos es classifiquen en:

• Ossos llargs

• Ossos curts

• Ossos plans

• Ossos irregulars

tipus funcióOssos curts Gran resistència al pes o a

les pressions, tenen un pes molt variat.

Ossos Amples o Plans

Protecció d'òrgans nobles. Per exemple el crani al

cervell.

Ossos Llargs Presenten la inserció dels músculs que donen

moviment als membres. Fan palanca pel moviment.

[17 setembre 2010]Disponible a:http://html.rincondelvago.com/aparell-locomotor_1.html

L’esquelet humà consta de 206 óssos repartits de la manera

següent:

El crani, que protegeix l’encèfal, els ulls i les oïdes té ................. 29

La columna vertebral, amb totes les vèrtebres té ........................ 26

La caixa toràcica protegeix el cor i els pulmons i té...................... 25

L’arc pectoral, els ossos dels braços i les mans sumen............... 64

La zona lumbar, les cames i els peus reuneixen un total de........ 62

ELS OSSOS LLARGSEstructura d’un os llarg

• Diàfisis: la part allargada de l’os

• Epífisis: els dos extrems de l’os

• Metàfisis: unió de la diàfisi amb les epífisis. Al nen,

aquesta part és cartilaginosa mentre que a l’adult ja

és sòlida.

• Cartílag articular: és una fina capa de cartílag que

cobreix les epífisis on l’os s’articula amb altre os. El

cartílag redueix la fricció i absorbeix els traumatismes

i vibracions.

• Periosti: membrana que envolta la superfície de l’os

que no envolta el cartílag. És també un punt

d’inserció de lligaments i tendons.

• Cavitat medul·lar: es un espai cilíndric situat a la

part central de l’os (a la diàfisis) i on es troba la

medul·la òssia groga

• Endosti: membrana que envolta la cavitat medul·lar

LA MÈDUL.LA ÒSSEA

La mèdul.la òssia pot ser de 2 tipus:

* La medul·la òssia vermellamedul·la òssia vermella, que ocupa el teixit esponjós dels ossos plans, com l'estèrnon, les vèrtebres, la pelvis i les costelles i en les epífisis del ossos llargs; és la que té la funció hematopoiètica.

* La medul·la òssia grogamedul·la òssia groga, que és teixit adipós i es localitza als canals medul·lars dels ossos llargs.

Disponible a: http://ca.wikilingue.com/es/Medul%C2%B7la_%C3%B2ssia[17 setembre 2010]

EL SISTEMA MUSCULAR

TIPUS DE TIPUS DE MÚSCULSMÚSCULS

CONTROL CONTROL CONSCIENTCONSCIENT

ESTRIESESTRIES LOCALITZACIÓLOCALITZACIÓ

LLIS INVOLUNTÀRIA NO Parets vasos sanguinis,

intestins, parets internes dels

òrgans...ESQUELÈTIC VOLUNTARIA SI Musculatura

esquelètica: deltoides, bíceps...

CARDÍAC INVOLUNTÀRIA SI Cavitats cardíaques

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DELS MÚSCULS ESQUELÈTICS I

[20 setembre 2010]Disponible a:http://www.google.es/imgres?

imgurl=http://www.tarleton.edu/Departments/anatomy/muscle2.jpg&imgrefurl=http://www.tarleton.edu/~anatomy/musclepix2.html&usg=__jczAquxXdVGDOz4hoNp3xpOOri4=&h=564&w=652&sz=148&hl=ca&start=36&zoom=1&tbnid=r7sJiR4jkyQqNM:&tbnh=135&tbnw=159&prev=/images%3Fq%3Dm%25C3%25BAscul%2Besquel%25C3%25A8tic%26hl%3Dca%26client%3Dfirefox-a%26rls%3Dorg.mozilla:es-ES:official%26biw%3D1280%26bih%3D610%26gbv%3D2%26tbs

%3Disch:10%2C843&itbs=1&iact=hc&vpx=998&vpy=249&dur=68&hovh=209&hovw=241&tx=132&ty=81&ei=fBOXTICNK-TX4wbe5u2lBA&oei=ShOXTKSoLqGhOJesuIgJ&esq=19&page=3&ndsp=18&ved=1t:429,r:5,s:36&biw=1280&bih=610

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DELS MÚSCULS ESQUELÈTICS II

MÚSCUL FEIXOS DE FIBRES

FIBRES MUSCULARS

ENVOLTAT PER

EPIMISI PERIMISI ENDOMISI

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DELS MÚSCULS ESQUELÈTICS III

Les cèl.lules del teixit muscular s'anomenen fibres fibres

muscularsmusculars

[20 setembre 2010]Disponible a:http://www.google.es/imgres?

imgurl=http://www.tarleton.edu/Departments/anatomy/muscle2.jpg&imgrefurl=http://www.tarleton.edu/~anatomy/musclepix2.html&usg=__jczAquxXdVGDOz4hoNp3xpOOri4=&h=564&w=652&sz=148&hl=ca&start=36&zoom=1&tbnid=r7sJiR4jkyQqNM:&tbnh=135&tbnw=159&prev=/images%3Fq%3Dm%25C3%25BAscul%2Besquel%25C3%25A8tic%26hl%3Dca%26client%3Dfirefox-a%26rls%3Dorg.mozilla:es-ES:official%26biw%3D1280%26bih%3D610%26gbv%3D2%26tbs

%3Disch:10%2C843&itbs=1&iact=hc&vpx=998&vpy=249&dur=68&hovh=209&hovw=241&tx=132&ty=81&ei=fBOXTICNK-TX4wbe5u2lBA&oei=ShOXTKSoLqGhOJesuIgJ&esq=19&page=3&ndsp=18&ved=1t:429,r:5,s:36&biw=1280&bih=610

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DELS MÚSCULS ESQUELÈTICS IV

LA FIBRA MUSCULAR

TAMANY

Pot arribar als 35cm (quàdriceps)

ESTRUCTURA

SARCOLEMA (la membrana que s'acabrà unint al tendó)SARCOPLASMA (conté proteïnes, grans quantitats de glucogen i mioglobina i altres orgànuls)NUCLI

ACCIÓ DE LES FIBRES MUSCULARS

Cada fibra muscular està inervada per un sol nervi motor. L'únic nervi motor i totes les

fibres musculars que inerva reben la denominació d'UNITAT MOTOTRAUNITAT MOTOTRA. La

sinapsis entre nervi motor i la fibra muscular s'anomena UNIÓ NEUROMUSCULARUNIÓ NEUROMUSCULAR. És el lloc on es produeix la unió entre els sitemes

nerviós i muscular.

Tipus de fibres musculars

Les unitats motores FT generen més força perquè les fibres són mes grans i consten de més fibres musculars per unitat motora que les

unitats motores ST

Reclutament de les fibres musculars

LLEI DE HENNEMAN: Segons aquesta llei es segueix un ordre jeràrquic. A mesura que augmenta la necessitat

d'augmentar la força es recluten més unitats motores, començant per les ST i

acabant per les FTb

TIPUS D'ACCIONS O CONTRACCIONS

MUSCULARS● Contracció IsotònicaContracció Isotònica

● Contracció IsomètricaContracció Isomètrica

Concèntrica Excèntrica

CLASSIFICACIÓ MUSCULAR SEGONS LA SEVA BIOMECÀNICA

- AGONISTESAGONISTES: Principals responsables del moviment- ANTAGONISTESANTAGONISTES: S'oposen al moviment dels

músculs agonistes.- SINERGISTESSINERGISTES: Col.laboren en el moviment, ajuden

als agonistes.- FIXADORSFIXADORS: Són els músculs que actuen sobre les

articulacions que volem estabilitzar durant el moviment.

LES ARTICULACIONS

●Són les frontisses del nostre cos, Són les frontisses del nostre cos, el lloc on es produeix el moviment.el lloc on es produeix el moviment.

●Proporcionen mobilitat i estabilitat.Proporcionen mobilitat i estabilitat.

●Amortiguen el pes del cosAmortiguen el pes del cos

CLASSIFICACIÓ

SINARTROSIS: Els ossos que la formen no es mouen. La seva unió es os

a os. No tenen ni càpsula articular, ni lligaments ni elements auxiliars.

ANFIARTROSIS: Són semimòbils. En les superfícies òssees hi ha un petit

disc que les amortigua.

DIARTROSIS: Són mòbils, les que permeten el moviment.

ELEMENTS QUE CONSTITUEIXEN LES

DIARTROSIS

TERMINOLOGIA TERMINOLOGIA ANATÒMICAANATÒMICA

POSICIÓ ANATÒMICAPOSICIÓ ANATÒMICA

CARA CARA ANTERIORANTERIOR

CARA CARA POSTERIORPOSTERIOR

PLANS PLANS

DAVANTDAVANTDARREREDARRERE

INFERIORINFERIOR

SUPERIORSUPERIOR

DRETADRETA ESQUERRAESQUERRA

EIXOSEIXOS

Plano Eje Dirección Acción

Sagital Transversal AdelanteAtrás

FlexiónExtensión

Frontal Anteroposterior o sagital AlejarAcercar

AbducciónAducción

Horizontal/ transversal

Vertical adentroafuera

Rotación Interna Rotación externa[

DIRECCIONS DIRECCIONS ANATÒMIQUESANATÒMIQUES

DIR

E CC

I ON

S AN

ATÒM

IQU

ESD

IRE C

CI O

NS A

NATÒ

MIQ

UES

DIR

E CC

I ON

S AN

ATÒM

IQU

ESD

IRE C

CI O

NS A

NATÒ

MIQ

UES

MOVIMENTS MOVIMENTS ARTICULARSARTICULARS

FLEXIÓ - EXTENSIÓFLEXIÓ - EXTENSIÓ

FLEXIÓFLEXIÓ : Moviment en que dos segments : Moviment en que dos segments d’una mateixa articulació aproximen llurs d’una mateixa articulació aproximen llurs segments.segments.

EXTENSIÓEXTENSIÓ : Els segments tendeixen a posar- : Els segments tendeixen a posar-se en prolongació o en línia.se en prolongació o en línia.

ABDUCCIÓ - ADDUCCIÓABDUCCIÓ - ADDUCCIÓ

ABDUCCIÓ ABDUCCIÓ : Separació lateral allunyant-se de : Separació lateral allunyant-se de l’eix vertical del cos.l’eix vertical del cos.

ADDUCCIÓADDUCCIÓ : Aproximació : Aproximació a l’eix vertical del cos.a l’eix vertical del cos.

ROTACIÓROTACIÓ

Moviment en que el segment gira sobre el seu Moviment en que el segment gira sobre el seu eix vertical.eix vertical.

ROTACIÓ INTERNAROTACIÓ INTERNA : Cap a dins (pronació) : Cap a dins (pronació) ROTACIÓ EXTERNAROTACIÓ EXTERNA : Cap a fora (supinació) : Cap a fora (supinació)

Moviments articulars del coll

FLEXIÓ EXTENSIÓ FLEXIÓ LATERAL ROTACIÓ

3

4

1

2

Moviments articulars de espatlles

FLEXIÓ EXTENSIÓ ABDUCCIÓ ADDUCCIÓ ROTACIÓ INTERNA ROTACIÓ EXTERNA

1

4

23

5 6

Moviments articulars del colze

FLEXIÓ EXTENSIÓ PRONACIÓ SUPINACIÓ

1

2

3

4

Moviments articulars del canell

FLEXIÓ DORSAL

EXTENSIÓ ABDUCCIÓ

ADDUCCIÓ

21

3

4

Moviments articulars del tronc

FLEXIÓ EXTENSIÓ FLEXIÓ LATERAL ROTACIÓ

3

1 2

4 5 6

Moviments articulars del maluc

FLEXIÓ EXTENSIÓ ABDUCCIÓ ADDUCCIÓ ROTACIÓ INTERNA ROTACIÓ EXTERNA

1 2 6

34

5

Moviments articulars del genoll

FLEXIÓ EXTENSIÓ ROTACIÓ INTERNA ROTACIÓ EXTERNA

3 2 1 4

Moviments articulars del turmell

FLEXIÓ DORSAL FLEXIÓ PLANTAR ABDUCCIÓ ADDUCCIÓ

1 2

3 4