Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 8

3D

esem

bre

2011

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .14

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .18

Reporters en acció . . . . . . .20

Escola-Empresa . . . . . . . . .24

De cara endins . . . . . . . . . .27

La Teca de la Mediateca . . .31

Portes obertes . . . . . . . . . .34

I a més...Mou-te . . . . . . . .38

Extraescolars . . . . . . . . . . .39

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Núria AsturgóTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Mercè Leon

EL CRIT US DESITJA UNES BONES FESTES

3

Ed

itorial

PARLEM,ENS COMUNIQUEM APRENEM

La funció primària del llenguatge és la comunicació,

l’intercanvi social (Vygotsky)

Tots estarem d’acord que la llengua hade ser un instrument de comunicació, queaprendre una llegua vol dir no només treba-llar el vocabulari, les estructures gramaticalssinó també la comunicació, l’intercanvi ambels altres. Perquè la llengua estructura el pen-sament i això vol dir que aquest sense un bonús de la llengua queda molt limitat. A l’escolatenim diferents recursos per aprendre bé lanostra llengua i per aprendre altres llengüesque ens poden ser útils en diversos momentsi que ens ajuden a entendre el nostre pensa-ment i el dels altres.

Immersió vol dir endinsar-se en unallengua, fer-se’n partícep. La immersió nonomés és útil sinó que és necessària.

Per una banda, quan arriben a l’escolaalumnes d’altres països, que parlen en unallengua diferent a la nostra ens és difícil la co-municació. Cal la immersió. A les aules d’a-collida aquests alumnes prenen contacte ambla nova llegua però és la immersió lingüística,la relació amb la comunitat educativa queparla aquesta llengua de forma habitual, laque fa que s’aprengui més ràpidament. Si nohi hagués relació social, amb els professors,amb els companys, al pati, al passadisos, a laclasse on el català és la llengua vehicular del’ensenyament, la immersió seria impossible;és el contacte de moltes hores amb la novallengua i en situacions diverses, que la fa real.

Fer-nos entendre i entendre què ensvol dir l’altre. Comunicar-nos per aprendre.

Per altra banda, pel fet que no sempretrobem dins l’àmbit escolar els moments ade-quats per poder posar a l’alumnat en les si-tuacions quotidianes que els permetin utilitzarels coneixements i les habilitats lingüístiquesque treballem durant tota l’escolarització,volem potenciar les estades a altres comuni-tats lingüístiques i el contacte amb altres llen-gües.

És per això que en primer lloc, els nos-tres alumnes estudien i entren en contacteamb altres llengües. I amb el convencimentque la immersió és un bon recurs per apren-dre altres llengües com el francès o l’anglès,potenciem les estades lingüístiques, els inter-canvis... de manera que puguin aprendre“aquesta segona o tercera llengua” a la vidaquotidiana.

En segon lloc, aquest curs, tambétenim la gran sort de comptar a l’ESO amb unauxiliar de conversa, en James, un escocèsque a l’escola només parla anglès i que ensajuda moltíssim a treballar l’expressió oral.

Fer-nos entendre i entendre què ensvol dir l’altre. Comunicar-nos per aprendre.

En tercer lloc, anar d’intercanvi aFrança ens permet sortir a un país que no ésel nostre, conviure amb una família amb ma-neres de fer diferents a les quals estem acos-tumats a casa, horaris diferents, menjars quepotser no hem tastat mai...però sobretothaver-nos de comunicar en un idioma que noés el nostre, un idioma que hem après a l’es-cola i que ara ens toca posar en pràctica, enles situacions del dia a dia.

Fer-nos entendre i entendre què ensvol dir l’altre. Comunicar-nos per aprendre.I finalment, destacar que aquest curs tambéiniciem l’experiència d’anar una setmana aAnglaterra amb alumnat de 2n d’ESO. És clarque trobarem a faltar els pares, els germans,el nostre llit i el pa amb tomàquet, però enshaurem de comunicar en un idioma que no ésel nostre i això ens ajudarà a entendre la im-portància de la paraula.

Fer-nos entendre i entendre què ensvol dir l’altre. Comunicar-nos per aprendre.

Moltes experiències per fer entendre elsentit de la paraula, que és, en definitiva, l’ex-pressió del pensament i és ella que ens per-met la comunicació. Parlem, ens comuniquemi en definitiva aprenem.

M.Teresa CasalíDirectora pedagògica

4

Infa

nti

lRECICLATGE A P3

Els nens i nenes de p3 hem omplert els nostrescontenidors (de broma, al nostre mural) amb retallsde fotografies...de vidre, paper, plàstic i orgànic.Ens ho hem passat molt bé i ens ha servit peraprendre moltes coses sobre on hem de tirar cadadeixalla. Hem d’aprendre a reciclar les coses i aixíel nostre planeta es mantindrà més net.

P3

EXCURSIÓ A LA FARGA DEL MONTSENY

Estem treballant la Tardor i hem anat d´ex-cursió a la Farga del Montseny. Els moni-tors de la casa que són molt simpàtics ensvan acompanyar a fer una passejada pelbosc. Vam anar omplint un cistell de pinyes,suro, bolets,aglans, fulles, plomes ...Un cop a l´escola ho vam poder observartot amb lupes. Va ser un treball d´investiga-ció, experimentació i descoberta on totse´ns va fer gros i ho veiem de ben a prop.Tots vam disfrutar molt!!!!!!!!!!!

Nens i nenes de P4.

5

Infan

tilAGERMANAMENT P5-5è

La tardor ha arribati amb els de 5è ens hem trobat.

Fent pastetes hem gauditi bons panellets han sortit.

Bon profit!!!

6

Pri

màr

iaCICLE INICIAL AMB EL TRAMVIA BLANC

Els nens i nenes de 1r i 2n vam anara celebrar els 25 anys del conjunt mu-sical “El tramvia blanc” a la nova salade la biblioteca Roca Umbert. Mireucom ens ho vam passar de bé!!

1r i 2n de Primària

ANUNCI SERAFÍ

7

Prim

àriaHEM CONEGUT DE PROP ALGUNS ANIMALS INVERTEBRATS

Els dia 21 i 22 de novembre els nens i nenes de tercer hem pogut viure i experimentarmoltes paraules que volem compartir amb vosaltres.

alumnes de 3r de primària

8

Pri

màr

iaL’APADRINAMENT AMB 4t D’ESO

El dia 27 d’octubre, els alumnes de 4t B deprimària vam anar a visitar als alumnes de 4td’ ESO B per fer una activitat que es deia“apadrinament”, que consistia en agrupar-nosamb ells, per parelles, de tal manera que ca-dascun de nosaltres acabava tenint un“germà gran”, amb qui vam fer una activitatconjunta i amb qui compartirem, també, di-verses activitats al llarg del curs. Aquell dia,vam fer un dibuix compartit, en què comen-çàvem nosaltres a dibuixar i quan es deiacanvi, seguia el dibuix el nostre germà gran,fins aconseguir que sortís un dibuix fet entretots dos.

Quan vam arribar a la seva classe, vam sen-tir una mica de vergonya perquè no conei-xíem ningú, excepte alguns que tenengermans o germanes “de família” en aquellamateixa classe. Però de seguida vam agafarconfiança i, fins i tot, vam riure mentre dibui-xàvem.Va ser molt divertit, tant és així que se’ns vafer molt curt el temps que vam compartir ambells. Així que esperem que la pròxima vegadapuguem gaudir d’una activitat més llarga quesigui igual o més divertida que aquesta.

Els alumnes de 4t B

9

Prim

àriaL’AGERMANAMENT DE 4t D’ESO AMB 4t DE PRIMÀRIA

El passat dimarts dia 27, els alumnes de 4tde primària ens van visitar per realitzar l’a-germanament, que consisteix en assignar unnen de primària amb un del nostre curs ambla finalitat de realitzar totes les activitats fes-tives de l’escola juntament. Durant l’agerma-nament, cada nen portava un paper on hiestava escrit un cognom acabat en -ez i ca-dascun de nosaltres també en tenia un. Aixíque, vam fer les parelles ajuntant-nos ambel nen de primària que tenia escrit el mateixcognom que nosaltres. Després d’empare-llar-nos, vam asseure’ns junts i vam realitzaruna activitat. Consistia en realitzar un dibuixpensant en el que voldria dibuixar l’altre, per

això, cada vint segons aproximadament,ens intercanviàvem el retolador. Durantaquest temps, ens vam anar relacionant iparlant, intercanviant idees i pensaments perconèixer-nos millor de cara a les pròximesfestes de l’escola, com per exemple elDENIP i Sant Josep de Calassanç. Aquestesactivitats serveixen per compartir experièn-cies amb altres, que no són de la nostraedat, amb els quals no acostumem a rela-cionar-nos. Creiem que són educatives, di-nàmiques i adequades per realitzar amb noisi noies de la nostra edat.

Eva Rodríguez i Lídia Concustell ESO 4tB

10

EXPRESSIÓ ESCRITA A 5èP

rim

ària Aquest curs, els i les alumnes de 5è tenim una llibreta d’expressió escrita. Cada cap de set-

mana ens l’emportem a casa i hi escrivim allò que volem: un conte, una recepta, una anèc-dota, una notícia, una reflexió...Així hem descobert que ens encanta, entre d’altres coses, fer i inventar poesies i en volemcompartir algunes amb tots vosaltres.

5è Primària

ELS MEUS SENTIMENTS

Sense tenir porpots tenir sEntiments, pots tenir

o no teNir amicsperò sempre Tindràs sentiments.

MoltíssIms en tens!!La meva aMiga Albaem va ensEnyar que

et pot agradar algú o No, però sempre, sempre Tindràs amics

que t’ajudin i t’eStimin i t’ho facin passar molt bé.

LAIA GAY 5è Primària

UN SOMNI

Somniar és imaginar.El meu somni seria volar,

veure tot el que passa a la ciutat.Poder dibuixar tot el dia,ser famosa per un dia.

Sentir el que els altres senten,cantar, ballar, tocar el piano

i jugar.Dormir, somniar.

LA MÚSICA

La música flueix amb notes,petites i grosses,

blanques i negres,fluixes i fortes.

D’instruments com la teva veu,surten.

LAURA TUXANS5è Primària

EL PAISATGEEl paisatge de casa meva

té pins, roures i moltes cases.També unes muntanyes ben altes

que al matí els toca el sol.Es veu un tren

que entra i surt del túnel,a molta velocitat.

Jo a vegades em dic:- Que maca que és la meva ciutat!

AINA BARBANY5è Primària

11

Prim

àriaPOEMES

LES FLORS

M’agrada que s’obrin les flors,però les que més són:

dents de lleó, rosella i gessamins.

Les flors s’estan obrint,pot ser que mai més s’obrino pot ser que l’any que veamb més força s’obriran.

Però el que si séés que el cor me l’han obert.

Estaria tota la meva vidaper veure com s’obre

una sola flor.

L’HIVERNEls llacs i els rius

es comencen a gelari els gelats els comencem a deixar.

L’ós i els conillsja estan hivernant.

Tot és nevat, enfarinat de color blanc.

Hi ha molts paisatges nevatscom ara el Matagalls,

el Pla de la Calmai el Turó de l’Home.

No hi ha més insectes,les papallones

que pintaven de color els camps,no han tornat!

RAIMON VIVANCOS5è Primària

ELS NÚMEROS

Jo que sóc el 1,crec que sóc el més astut.

Jo que sóc el 2,no tinc por a cap ós.

Jo que sóc el 3,tinc un amic que és holandès.

Jo que sóc el 4,surto en més d’un quadre.

Jo que sóc el 5,sóc més petit que el vint-i-cinc.

Jo que sóc el 6,me-jo un pastís.

Jo que sóc el 7,tots diuen que sóc molt petitet.

Jo que sóc el 8,puc menjar-me qualsevol fruit.

Jo que sóc el 9,m’agraden els ous.

GERARD ASENSIÓ5è Primària

12

Pri

màr

iaVISITA AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

Aquest divendres dia 18 de novembre elsnens i nenes de 6è vam anar al Museu d’His-tòria de Catalunya.Al matí ens vam despertar amb molta il·lusióper saber com seria el museu. El motiu d’a-questa visita era mirar d’entendre encaramillor el que havíem après aquest trimestred’història.Primer de tot , abans de marxar, vam quedartots al pati, i vam pujar a l’autobús. Un copallà ens vam dividir: dos grups es van quedara esmorzar al museu i després van comen-çar la visita; els altres dos vam anar a fer untomb per la zona antiga de Barcelona. La pri-mera visita va ser l’església gòtica de SantaMaria del Mar amb uns vitralls preciosos i elFossar de les Moreres, lloc on van enterrarels morts catalans de la Guerra de Succes-sió, també vam veure el port on ens vamquedar per esmorzar.

En el museuvam fer un talleranomenat “delsílex al xip”, quefeia un passeigper tota l’evolu-ció de la tecno-logia. El punt departida eraveure l’ús de lapedra sílex, méstard vam poderfer servir un molímanual per ob-

tenir farina, després el que els nostres ante-cessors havien pogut fer amb l’energiaeòlica i la hidràulica: molins, tècniques de

rec, i vam veure que les fàbriques funciona-ven amb màquines de vapor i energia elèc-trica. Fàbriques com per exemple lestèxtils,on no només hi treballaven homes idones sinó també nens i més endavant latecnologia arribava a les famílies amb l’apa-rició del cotxe més utilitzat (600)...Al final de la nostra visita vam arribar a lasala més nova on ens van mostrar el xip,aquest avenç indicava que ja arribàvem alfinal del llarg camí així que ens vam acomia-dar del monitor que ens havia acompanyaten la visita, vam tornar a pujar a l’autocar,aquesta vegada per anar al Fòrum per dinari després ens van deixar temps per jugar. Alcap d’una estona, però, va arribar el momentde tornar cap a l’escola.Va ser una excursió molt divertida!

AnnaAyguasanosa

Serigne Sylla

6è B

13

Prim

àriaLA CLASSE DELS CULÉS

Som els nens i nenes de la classe dels culés, enshem divertit adaptant contes i pel·lícules a ka nos-tre manera!

EL MOTORISTA FANTASMAHi havia una vegada un motorista de cros que va de-sitjar ser el diable. A la nit es va convertir en calaverade foc , va anar a un carreró sense sortida i es va tro-bar amb tres diables : l’ aigua, el vent i la foscor.Van lluitar el diable del foc contra el de l’aigua. Va gua-nyar el foc. Després se’n va anar al cementiri i es vadesmaiar. Va despertar de dia i es va trobar un homeque li va preguntar: Què passa?. El motorista va sortir corrents, va muntar en un cavall ise’n va a la ciutat en busca de la noia que estimava. Elmotorista es trobà la noia lligada de mans i boca .Va aparèixer el diable de la foscor i va demanar al mo-torista que li portés un paper important, a canvi deixa-ria que la noia visqués. Finalment, van lluitar i vaguanyar el noi. Va alliberar la noia i es van casar.

Adrià Carretero, Constin Minea, Junior K. Jaldín

SANT JORDIHi havia una vegada un drac molt gran. Es menjava els animals de la ciutat. Un dia es van aca-bar els animals d’aquell lloc. El drac va dir: “Si no emdoneu més menjar, em menjaré la gent!”Les persones van dir: “Si us plau no ens mengis drac!”Els homes i les dones van ficar tots els noms dels ha-bitants en una olla, també hi eren el nom de la princesa,el rei i la reina i van fer un sorteig.Li va tocar a la princesa, el rei i la reina van començara plorar.La princesa va anar fins a la cova del drac que estavaplena d’esquelets. El drac va anar a menjar-se la noiaperò va arribar Sant Jordi.El drac li va llençar foc i el noi es va protegir amb l’es-cut i li va clavar la llança. De la ferida li va sortir sang ide la sang sortien roses. Sant Jordi va agafar una rosai li va donar a la princesa.El rei i la reina li van dir: “Et vols casar amb la prin-cesa?”. Va respondre. “Sí”.Sant Jordi es va quedar a viure al castell i tota la gentva estar molt contenta.

Albert Ambròs, Daniel Gutiérrez

LA CAPUTXETA VERMELLAHI havia una nena què es deia Caputxeta Vermella. Laseva mare, que es deia Pitufina li va donar un cistell plede menjar: mel, galetes de xocolata, patís de melme-lada i mató. La mare li va dir que li portés a l’àvia i que vigilés ambel llop. Quan la Caputxeta anava pel bosc el llop la va trobar,la va enganyar i la va enviar pel camí més llarg.El llop va arribar primer a casa de l’àvia i se la va men-jar.Quan va arribar la Caputxeta, va trobar el llop disfres-sat d’àvia i es va creure que era ella!L’animal se la va menjar.Un caçador va sentir els sorolls i va anar a casa l’àvia.Va obrir la panxa del llop i va treure l’àvia i la Caput-xeta. Van convidar a tot aquell que va voler anar-hi i van feruna festa fantàstica.

Arnau Ribalta, Joan Sala

ELS BARRUFETSHi havia una vegada un bruixot que es deia Gargamelque volia atrapar als barrufets però no podia perquèeren petits.Era una família de nois i només hi havia una noia, quees deia Pitufina. Vivien tranquils fins que un dia en Gargamel va trobarl’aldea Pitufa i els barrufets van decidir anar a NewYork. El barrufet Torpe es va equivocar i amb el seu grup vananar a Granollers a la plaça del Ciclista i uns nens inenes de reforç els van trobar. Els nens es deien Anna, Maria i Juan Pablo. L’Anna i laMaria van dir que se’ls volien quedar i en Juan Pablo vadir que no. Les dues nenes van dir:

—Va sispli, Juan!!!—Que no!!! - Va dir en Juan.—Sispli!!!—Pues vale!!! Hem de dormir tots junts.

Finalment, els va agradar tant la ciutat i els nous amics,que els Barrufets es van quedar a viure per sempre.

Maria Pineda, Anna Bassa, Juan Pablo Aguayo

14

AIXEQUEM EL TELÓ!S

ecu

nd

ària

Dotze nois i noies de 2n d’ESO hem partici-pat en el variable de teatre que s’ha fet durantel 1r trimestre cada dimarts, dimecres i diven-dres.Els professors d’aquest variable són la MarinaViaña (els divendres) i en Lluís Baella (els di-marts i dimecres). Amb en Lluís hem treballatsobretot les tècniques d’expressió teatral,mentre que amb la Marina ens hem centrat enl’expressió corporal i el ball. Les activitats han tingut lloc sobretot al gim-nàs i també en algunes aules, com la de 1rd’ESO A o la de reforç.Els primers dies vam estar practicant exercicisd’interpretació que ens van servir per perdrela por a parlar en públic. Per exemple, havíemde posar-nos en la pell de diferents animals,imaginar que anàvem a un restaurant, expli-car històries davant dels companys, repre-sentar sentiments com l’enveja, l’alegria,l’ira...Una altra activitat diferent va ser buscar elsdiferents espais de Granollers on es repre-senten obres de teatre i contactar amb ells.Gràcies a això vam poder visitar el Teatre Au-ditori de Granollers.A mesura que anava avançant el variable vamcomençar a decidir quina obra volíem repre-sentar. Al final en vam triar dues: La Blanca-neus i De boca en boca.A La Blancaneus havíem d’interpretar els di-ferents papers de l’obra seguint la narracióque llegia en Lluís, mentre que De boca enboca ja consistia en una obra sense narradori on cadascú havia de representar el seu per-sonatge.

Al final, i per manca de temps, només vam re-presentar l’obra de La Blancaneus. El diven-dres 18 de novembre, els nens i nenes de P4de l’escola van venir al gimnàs de l’edifici desecundària i tots plegats vam poder disfrutarde l’experiència. L’obra va quedar molt bé per-què, entre altres coses, amb la Marina havíempreparat un parell de balls que van tenir moltèxit. A més, els dies anteriors, i també amb laMarina, vam estar elaborant el decorat, com-plements de vestuari... Fins i tot un dia ensvam quedar a dinar al gimnàs per poder aca-bar tots els decorats.Per a nosaltres el variable ha estat una sor-presa positiva, ja que al principi semblava queseria avorrit, però en canvi ens ha ajudat aperdre la vergonya, a expressar-nos correc-tament en públic i també ens hem divertitmolt. Ha estat un variable diferent als altres iés una llàstima que només duri un trimestre.El millor premi de tot el variable va ser, sensdubte, les cares dels nens i nenes de P4 quanvan venir a veure l’obra i els seus aplaudi-ments finals, els quals van ser la millor re-compensa al treball i esforç de tot el trimestre.

Alumnes de 2n d’ESO del variable Aixequemel teló!

15

Secu

nd

àriaDurant la 1a avaluació, a 2n d’ESO s’ha treballat el tema de les figures retòriques i la mè-trica. Fruit d’aquestes activitats els alumnes han escrit poesies, algunes de les quals podeullegir tot seguit.

POESIA

Fent un Poema

El professor de català,un poema ens ha fet fer per demà,

I després de pensar i pensar,no he pogut escriure res a mà.

I és que això de fer poemesno se’m dóna gaire bé,

i per això he demanat ajuda als meuspares

i a la meva germana també.

I com que no m’han volgut ajudar,perquè deien que ho havia de fer jo

tot sol,m’he estirat al meu llit a pensar

i el poema ha aparegut com aquell quino vol.

Mario Castellà2n ESO B

Quan jo era petit

Quan jo era petitvolia ser un príncep,

per cavalcar sobre el meu cavall blancpels boscos i més enllàfins a trobar la felicitat.

Quan jo era petitvolia ser astronauta,

per atrapar la lluna i les estrellesi tocar el sol,

per escampar els seus rajosarreu del món.

Quan jo era petitvolia ser un pirata,

per navegar pels mars enfurismatsi trobar els tresors amagats

enmig dels oceans.

Quan jo era petitvolia ser un cavaller,

per protegir les meves terresi el meu rei

del drac més proper.

Ara que han passat els anys,no sé ben bé què vull ser.

Tot era més fàcil i il·lusionantabans de fer-me gran.

Samanta Alonso2n ESO C

16

Sec

un

dàr

iaDes que sóc petita que m’han agradat les ciències.

Sempre he sentit curiositat cap aquelles disciplines objecti-ves, abstractes i exactes a la vegada, demostrables i com-plexes... però mai he sabut del cert per què. Sempre m’hancridat l’atenció i les he intentat seguir, sobretot aquelles quetenen relació amb el món de la farmàcia. Molts cops no ésgens fàcil! No obstant, sempre que he tingut l’ oportunitatd’aprendre una mica més sobre tot això, ho he aprofitat.

El darrer 5 de novembre, gràcies a una proposta iiniciativa que ens varen transmetre des de la matèria deBiologia i Geologia, vaig anar a l’edifici de la Pedrera deBarcelona a una xerrada-taller anomenada Com es desen-volupen els medicaments? Aquesta activitat pretenia apro-par-se a tot tipus de públic, ja sigui des dels més petits finsals més grans, com ara professors, pares, etc. I interactuarde manera participativa en la investigació d’un fàrmac i, d’a-questa manera, fer ciència. Per aquest motiu, el llenguatgeque es va usar en tot moment era bastant planer, de maneraque el lèxic es comprenia fàcilment i sinó, només calia ai-xecar la mà, ja que sempre estaven a la teva disposició.Això és de valorar, i adaptar-se a una situació comunicativaen la que hi ha presència d’adolescents fins a professorsde química no ha de resultar gens senzill.

En un primer moment una noia química molt joveens va estar explicant tot d’aspectes relacionats amb la me-dicina i els fàrmacs, i va ser més tard quan vam entrar enacció!

Vaig assimilar conceptes com ara principi actiu,diana terapèutica... totes aquelles paraules que poden sem-blar un pèl estranyes a simple cop d’ull però que, realment,no són tan difícils d’entendre. Per altra banda vaig quedarmolt sorpresa: un fàrmac pot trigar, des que s’inicia la in-vestigació fins que surt al mercat, 25 anys! Tot això va que-dar reflectit en el punt de les etapes en la recerca d’unmedicament. Altrament, ens varen parlar dels estudis pre-clínics i de les seves etapes, és a dir, tot aquell procés quehi ha entre l’inici de la investigació del fàrmac fins que surtal mercat. En aquesta part vam rebre informació sobrequina és la prioritat a l’hora de provar un medicament, i vaigquedar molt sorpresa, ja que inicialment i per instint creiaque calia provar per primer cop un medicament amb unapersona malalta, però no és així, ja que cal veure quins sónels efectes reals, i amb una persona malalta això podriaestar manipulat per altres efectes de la malaltia. Cada copm’encuriosia més, perquè veia que tot això no tenia final.Més endavant, ens varen informar sobre el desenvolupa-ment clínic i finalment, va sortir com a afegitó el tema deldèficit de dopamina que ocasiona el Parkinson, del qual envam estar parlant una estona. Finalment vam xerrar sobreels principis actius que els fàrmacs contenen i els efectessecundaris que aquests provoquen.

En el taller participaríem més tard en la síntesid’una de les molècules que s’està utilitzant per a la investi-gació d’un nou fàrmac per al Parkinson. Tots els presents enel taller estàvem distribuïts per taules de 4, 5 o 6 persones.A cada taula hi havia un dossier amb l’explicació detalladadel què calia fer i a sobre de la taula hi havia tot el materialnecessari. El taller pràctic s’estructurava en tres etapes. Enprimer lloc es portaria a terme una reacció química que con-sistia en fer reaccionar la pirimidona (molècula amb la qualtreballàvem) amb el nitrat de sodi. Seguidament, s’aïllariael producte mitjançant la filtració al buit. Com que no dispo-sàvem de gaire temps, ho vam haver de fer amb una bombade laboratori, la qual feia el buit a dins el Kitasato (recipientque contenia els reactius), i així s’accelerava el procés. Fi-nalment, es caracteritzaria el producte obtingut mitjançantcromatografia en capa fina utilitzant una làmpada de llumultraviolada, per comprovar si s’ha obtingut el producte de-sitjat. Cal dir també que aquesta reacció química constitu-eix una petita part del procés total, però és clau per poderobtenir el producte desitjat.

M’agradaria comentar que ens varen recordar lasèrie de precaucions de seguretat que cal mantenir durantel període que estàs en contacte amb equipament de labo-ratori.

Això és una sintesi reflex de tot el que vaig estaraprenent durant aquelles dues hores que va durar el taller.Per la meva part, dir que va ser molt interessant veure compodem palpar la ciència amb les nostres pròpies mans iveure com no és cosa impossible. Encomanar-vos lesganes i la il·lusió de veure com tu mateix/a ets capaç de ferreaccionar molècules que ara s’estan investigant, veure elsseus efectes, i un cop més, gaudir de l’aprenentatge!

Aïda Jiménez Torregrosa4t ESO C

GAUDINT DE L’APRENENTATGE

17

Secu

nd

àriaEl dia 17 de Novembre els alumnes de 4td’ESO vam tenir una visita. Jordi Cortès, l’au-tor del llibre l’Enigma de Stromboli, va vindrea l’escola per explicar-nos diversos aspectesdel seu llibre: com el va fer, en que es va in-spirar, entre altres...Després del pati, vam anar al soterrani, i allàes va presentar i ens va començar a parlarsobre el seu llibre, mitjançant unes diaposi-tives amb imatges. Després d’aquestes, vacomençar a parlar-nos sobre diferents coses,ens va dir que des de petit havia volgut anara Stromboili i escriure sobre la illa. També ensva comentar com va escriure el llibre, i ens vapresentar diferents maneres que tenen els es-criptors: ell el va escriure sense pensar el quevolia fer, només escrivia i es deixava portar

per els sentiments i les il·lusions que li provo-cava aquella peculiar illa.Li vam comentar el perquè la seva història eraamb un final tant obert, i ens va comentar queell preferia que la imaginació dels lectors elsportes fins a saber el final que desitgessin.En acabar la presentació i després d’acomi-adar-nos, va signar alguns llibres a algunsalumnes interessats.

Gerard ResinaCarlota Farré

4tA ESO

JORDI CORTÈS A L’ESCOLA

El dia 13 d’octubre a la classe de la USEEvam fer un taller on ens varen ensenyar a fersabó. Va venir una noia de l’Ajuntament, quees diu Anna, i ens va dir que aquell sabó elpodia fer qualsevol persona a casa seva.El material necessari per fer-ho era: 1litred’oli, que abans s’ havia fet servir per cuinar,aigua normal, i la sosa càustica. Els passos que vam seguir van ser: tirem enun recipient de plàstic l’oli, l’aigua i la sosa pertal de mesclar-ho. La noia es va posar uns gu-ants i unes ulleres per la sosa, ja que és unasubstància perillosa que pot ocasionar cre-mades. De seguit, vam remenar una bona es-tona perquè havia de quedar de colorgroguenc. Després de molt remenar, ho vam

repartir amb gots de plàstic per cadascú. Arahaurem d’esperar unes setmanes per tal quees refredi i es transformi en sabó. Aquest sabóes fa servir per rentar roba. L’activitat va ser molt entretinguda i amena ivam aprendre què es pot fer si reciclem l’olide cuinar, així com moltes més coses relacio-nades amb el reciclatge i la reutilització de lesnostres deixalles.

Maria Fernández i Laura AguilarEquip USEE

FEM SABÓ

18

Bat

xill

erat

SORTIDA AL MONTSENY

El passat dimecres 25 d’octu-bre el grup científic de biolo-gia de 1r i 2n de Batxilleratvam efectuar una sortida alMontseny durant tot el dia.L’objectiu principal de la sor-tida era conèixer els diferentsecosistemes que podíem tro-bar, així com fer un estudi dela biocenosi de dues zones:una avetosa i una fageda.Així, en aquesta sortidavàrem poder aplicar els nos-tres coneixements sobre elsecosistemes i sobre diversosproblemes ambientals que elsafecten, conceptes que totjust acabem d’estudiar.Per arribar fins a Santa Fe delMontseny, ens vam desplaçaramb autocar, que va sortir deGranollers a les 8:15. Vampassar per una sèrie de po-

blacions i punts importants alsquals creiem que s’han de fercertes aportacions.El trajecte que vàrem seguircomprenia ciutats com Grano-llers, Llinars i Sant Celoni, quecom a nuclis urbans, sónemissors de gasos contami-nants com els clorofluorocar-burs (CFC) o els òxidsnitrosos (NO), els quals con-tribueixen al debilitament de lacapa d’ozó (O3), ja que reac-cionen amb aquest gas i eldisgreguen en oxigen mono-atòmic i diatòmic (O i O2); obé el diòxid de carboni (CO2)o el metà (CH4), que contri-bueixen a l’escalfament globalperquè retenen l’escalfor delscontinents i no permeten queaquesta s’alliberi a l’espai.

19

Batxillerat

A mesura que ens acostàvem al Monsteny,disminuïen els nuclis de població i trobàvempetites poblacions i, en conseqüència, lesemissions de gasos contaminants i els efec-tes que aquests provoquen.Ja al parc natural del Montseny, vàrem trobaraltres conseqüències de l’emissió d’aquestsgasos: la pluja àcida afectava l’ecosistema del’avetosa i la petjada de l’ésser humà era pre-sent en aquells indrets.La pluja àcida és un fenomen atmosfèric arti-ficial provocat per l’home on la combustió decarbó i petroli produeix una gran quantitat deSO2 que passa a l’atmosfera. En la hidrosferaes combina amb l’O2 formant SO3, el quals’uneix amb una molècula d’aigua i forma àcidsulfúric (H2SO4). Aquest, forma núvols de go-tetes i quan plou cauen sobre els sòls i les ai-gües, acidificant els dos medis. Això ho hempogut observar durant l’estudi de l’avetosa, laqual ha estat considerablement afectada per

el fenomen en qüestió. En les copes i bran-ques superiors dels avets no hi havia ni unafulla, els arbres estaven completament nus aconseqüència de l’exposició continua a l’àcidsulfúric al llarg dels anys. A llarg termini, aixòpot suposar la desaparició de l’avetosa junta-ment amb moltes altres espècies del Mont-seny.

També l’anomenat efecte de la con-centració biològica augmenta exponencial-ment en aquests indrets. La presència dedeixalles no biodegradables, insecticides, etc.provoca que la producció primària surti perju-dicada i que els consumidors primaris inge-reixin aquestes substàncies acumulant-les enels teixits i transmetent-les als següents ni-vells tròfics fins a arribar a l’últim, l’ésserhumà.

Berta Buldó, Pol Canal, Marta Palau iEstela Vilamala 2nA Batxillerat

20

Rep

ort

ers

en a

cció

DIADA DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ

21

Rep

orters en

acció

22

Rep

ort

ers

en a

cció

23

Rep

orters en

acció

24

Esc

ola

- E

mp

resa

25

Esco

la - Em

presa

26

Esc

ola

- E

mp

resa

27

De cara en

din

sWELCOME, JAMES!

Des de faunes set-m a n e st e n i mentre nos-altres aJ a m e sMcCrea ,escocès,titulat enenginyeriaa e r o m e -cànica de

la Universitat de Strathclydee, com a auxiliarde conversa. Aquest és un programa de laGeneralitat de Catalunya destinat a donarsuport als centres que desenvolupen un pro-jecte innovador per a la gestió de les llen-gües estrangeres curriculars.La funció principal en el centre de l’auxiliarés recolzar les activitats programades pel do-cent d’idiomes i donar l’oportunitat als estu-diants de practicar l’idioma que aprenen ambuna persona nativa de la llengua estrangeraque estiguin estudiant. L’objectiu fonamentalés el desenvolupament de les competènciescomunicatives i lingüístiques de l’alumnat.

Aquest propòsit és clau per a l’aprenentatgeal llarg de tota la vida, ja que l’oralitat es con-verteix en una habilitat bàsica i transversalper a l’estudi i el creixement personal. Els au-xiliars de conversa són un recurs per esti-mular l’aprenentatge de llengües i elconeixement d’altres cultures. L’auxiliar deconversa participa en les classes d’anglèsd’alguns cursos de secundària.En James és un noi molt agradable, afeccio-nat al hockey. El seu equip juga la EuropeanHockey League i també fa d’entrenador denens petits. Ja havia estat anteriorment aBarcelona i, com a bon estudiant, s’ha apun-tat a ser acollit en un centre durant aquestcurs per conèixer altres persones i cultures iper ajudar als nois i noies a millorar el seuconeixement de l’anglès. No fa pas massadies el vàrem poder veure en les notícies deVallès Oriental Televisió explicant la seva es-tada al nostre centre.Li desitgem que tingui una bona estada entrenosaltres i que els nois i noies puguin gaudirde la seva conversa per tal d’anar millorant elseu coneixement de l’anglès i el coneixementque tenen de la cultura dels països de parlaanglesa.

28

De

cara

en

din

sDE L’ILLA D’ISLÀNDIA AL KRUGER NATIONAL PARK (SUDÀFRICA)

Amb motiu de la Setmana de la Ciència el di-marts 22 de novembre i amb les imatges captades perRosa Mª Tordera (Biòloga) i Carles Llebaria, (Biòleg na-turalista), ens endinsàrem en un viatge virtual del Nordal Sud del planeta.

Aquest viatge virtual ha despertat entre l’alum-nat, present a l’acte, les següents impressions. Islandia terra de glaç i foc.

En la primera part xerrada la Rosa Maria ensva passar unes fotos d’ un viatge que va fer a Islàndia.

Vaig aprendre que tots els noms de cascadatenen la paraula foss, com per exemple: Godafoss, Sel-foss, Golfoss...

Em va sorprendre que els cavalls eren mésbaixos, també que no hi ha arbres perquè el clima ésmolt fred i s’hi n’hi ha no són naturals d’aquell lloc.

Vaig veure en algunes fotos que sortia fum deles roques i que hi havia una falla molt gran i molt im-portant on s’hi podia passar per dins ja que l’havientransformat en un camí, normalment en una falla hi haaigua bullin a dins.

Les platges tenen la sorra molt negra i fina acausa dels volcans i en una cascada l’aigua era grisde la cendra dels volcans, també hi havia moltes pe-

dres volcàniques i basses de fang bullin. Nuria Ventura – 3r d’eso

La central geotèrmica genera energia i calor,és molt afectiu, ja que allà sempre fa mal temps. Lasplatges del sud eren de sorra volcànica, molt negra,fina i amb molts illots. Als Guèisers cada 10 minuts ex-plotava i arribava fins uns 20m d’alçada.Sara Sabi – 3r d’eso

Kruger National Park (Sudàfrica)Ahir quan vam viatjar a Sudàfrica en fotogra-

fies, en Carles va explicar-nos. Com el parc és moltgran (18.000 Km2) hi havien molts tipus d’animals.

Tant depredadors com preses, que tots estaven adap-tats a la seva manera. Ex.: els ocells es dividien prin-cipalment en 3 grups: els negres i blancs: els d’aigua.

Els blaus (imitar el cel) i taronges (imitar elterra): els del cel. I els de barreges de colors pel terra.

Laura Roma-3r d’eso

A la xerrada del 22 de novembre ens va des-criure Carles Llebaria el Kruger National Park i la sevaflora i fauna amb imatges i un vídeo. És una zona con-dicionada per el clima.

Ens van explicar especialment l’adaptació delsdiversos animals al medi i la seva evolució per no serdepredadors i poder sobreviure. Tot això ens ho vantransmetre a través d’unes imatges fetes a Sud Àfricaon es veia clarament l’evolució de les espècies. A mi elque més em va impactar va ser que totes les espèciesd’aus aquàtiques tinguessin els mateixos colors: blanci negre, i que les que començaven a tenir relació ambl’aigua, com el teixidor búfal, que hauria de ser totnegre, començaven a patir mutacions (taques blan-ques). Pot ser l’inici d’una nova espècie.

Una altra cosa curiosa és l’equilibri en nombred’animals herbívors i depredadors. Aquests últimstenen més cries i la seva gestació és més curta, aixíque es reprodueixen més ràpid i en més quantitat. Peròtot i això la població animal s’equilibra perquè hi hamolta mortalitat infantil dels depredadors i tenen mésdependència dels pares, en canvi els herbívors no.

Maria Ramal – 3r d’esoGràcies a tots, col·laboradors i participants per

fer possible, un any més, la celebració de la Setmanade la Ciència. Esperem poder repetir l’esdeveniment el2012 en la seva disetena edició.

Departament de Ciències i Tecnologia

29

Conferència Arantxa Coca

Educar els infants en les emocions potcontribuir a la seva capacitat de viure i trobar lafelicitat. A partir de l’atenció i el tracte que rep elnen a cada moment del seu creixement percepuna idea o una imatge del seu entorn. En els pri-mers anys de vida, el nen rep, a través dels seuspares, informació d’ell mateix i del món que l’en-volta. L’infant a partir de la capacitat d’enraonari d’entendre , propi de la seva edat, treu conclu-sions, i a partir d’un moment determinat de laseva vida les idees les converteix en “això sóc joi així és el món”.

La intel·ligència emocional és la capacitatper identificar i gestionar les pròpies emocions;una eina primordial per relacionar-nos amb elnen. Hem d’ensenyar als nostres fills a expressaremocions (AMOR, ALEGRIA, TRISTESA,RABIA, POR), tant les negatives com les positi-ves.

El nen ja a dins de la panxa de la marecomença a crear la seva identitat, el seu sentit del“JO”, a través de les impressions i els sentimentsde la mare.

Dels 0 al 5 anys el nen capta o reculldades de l’exterior: com és el món?m’estimen?em cuiden?. Depèn de com el tractin s’aniràconstruint una imatge de com és ell.

Dels 5 al 12 anys el nen es manifesta apartir de les dades que té. El nen als 12 anysacaba les bases, allò que hagi aconseguit, és dir,els recursos que hagi après el permetran enca-rar les coses d´una manera o d´una altra.El creixement emocional té a veure en com esdefineix el sentit del “jo”, la identitat pròpia , la for-mació de l´autoestima, és dir, en com es va for-mant aquesta idea de qui sóc jo,t´agrada, és acceptat per tu, és acceptat pels al-tres, t´estimes...

Créixer d´una manera saludable té aveure en crear una autoestima positiva.

Els pares són el primer entorn social ambel que el que el nadó està en contacte, la forma-ció de la identitat i la conseqüentment autoestimaté molt a dir amb els missatges que els nensreben a traves d´ells.

Els pares amb la conducta i la manera detractar el fill donaran missatges que van dotantde vivències i sentiments al nen; i la conseqüèn-cia d´aquestes vivències carregades d’emocionsés el que formarà el desenvolupament emocionaldel nen.

La segona família en que entra en con-tacte el nen és l’ escola, l´educador o el mestre.Hi ha dos tipus de missatges els directes o ver-bals i els subliminars o ulteriors (el que no esdiuen però se senten, de sentir). Hi ha missat-ges primaris que no deixen de ser permisos emo-cionals. Segons els missatges mous una emocióo una altra. La freqüència d’una emoció es con-verteix en un sentiment. L’emoció la promou elmissatge. Hi ha un procés de mentalització, decreences o d’emocions. És molt important com esfan les frases si en positiu o en negatiu.

Tot i que ara sabem que a la vida de lapersona existeixen diverses oportunitats de revi-sar una decisió emocional per aconseguir un plade vida més saludable, els pares tenen la opor-tunitat de permetre que el seu fill faci una decisióemocional adequada des de l’inici, és una opor-tunitat que val la pena aprofitar perquè pot pre-venir malestars i/o patiments futurs.

Eva Alarcón

(mare de l’escola)

LES EMOCIONS EN ELS NOSTRES FILLS De cara en

din

s

30

31

CONGRÉS SOBRE BIBLIOTEQUES ESCOLARS

Els dies 10, 11 i 12 de novembre va tenir lloca Santiago de Compostela el congrés sobrebiblioteques escolars Bibliotecas escolars entránsito. Gairebé 500 professors, biblioteca-ris, documentalistes, escriptors, sociòlegs,etc. es van reunir per reflexionar sobre la fun-ció de les biblioteques en els centres esco-lars i el seu paper en un entorn cada vegadamés tecnològic. A continuació apuntem algu-

nes de les conclusions del congrés: - La biblioteca és una eina imprescindible ales escoles perquè facilita l’aprenentatgedels alumnes al llarg de tota la seva vida es-tudiantil- Ajuda a desenvolupar competències lecto-res, d’adquisició d’informació i de compren-sió del món. - La biblioteca escolar també téuna funció informativa, pedagògica i delleure.- És un recurs i un espai obert per a tota lacomunitat escolar, amb l’objectiu d’impulsar-ne i consolidar-ne el funcionament com aeina bàsica i habitual d’aprenentatge i conei-xement.I és que tal com ha dit en el congrés el pro-fessor Daniel Cassany, el gran paper de labiblioteca escolar és educar en informació.

ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA DE PRIMÀRIA

Durant el primer trimestre hem realitzat unmunt d’activitats a la biblioteca. Algunes d’e-lles les podeu consultar al bloc. Per exem-ple, els enigmes per a cicle superior. Si usagraden els enigmes cada trimestre teniunoves propostes per posar a prova la vostraintuïció. Enguany ja anem per la cinquena ediciódels exploradors de llibres, el concurs perengrescar els nostres alumnes a gaudir lle-gint.

Una altra activitat de les activitats promogu-des des de la biblioteca han estat les ses-sions de cerca. Es tracta de formar alsalumnes perquè esdevinguin competents al’hora de cercar, manipular i presentar la in-formació.Finalment volem explicar-vos que els méspetits ja han passat per la biblioteca a bus-car les maletes viatgeres i s’ha fet la pre-sentació de la biblioteca als alumnes decicle inicial.

La T

eca de la M

ediateca

32

ESMORZARS I CAFÈS LITERARIS

Ja sabeu que cada mes organitzem a lamediateca un esmorzar literari per a pro-fessors. Aprofitem per xerrar dels darrers lli-bres que hem llegit, per fer-nosrecomanacions... tot prenent un cafè.Doncs bé, a l’esmorzar literari del mes denovembre vam comptar amb la presènciade l’escriptor Jordi Cortés. I com és això?Doncs perquè el 17 de novembre venia aparlar del seu llibre L’enigma de Strombolials alumnes de 4t d’ESO i va passar per lamediateca a saludar els professors i co-mentar el seu llibre L’última platja.També volem comentar-vos que el diven-dres 2 de desembre va tenir lloc, novamenta la mediateca, el Cafè literari per a pares imares del primer trimestre. Si recordeu estracta d’una trobada trimestral on els paresi mares de l’escola podeu participar i on par-lem de llibres i altres aspectes que s’hi re-lacionen. L’horari és de les 15.15 a les

16.45 i en aquesta ocasió ens vam centraren el món dels contes. En Josep Partegàs,un expert en la matèria, ens va fer disfrutaramb les seves històries i consells.Vam acabar remenant llibres i esperant re-trobar-nos en el cafè literari del segon tri-mestre.

VISITA A LA GRALLA

Com ja és tradició en els darrers cursos, aprincipis de desembre els alumnes de 1r i2n d’ESO van anar a La Gralla per conèixeri remenar llibres adequats a la seva edat iinteressos. La visita s’organitza des del Se-minari de llengua amb la participació de lamediateca i l’objectiu és que els alumnes

coneguin obres que després vulguin llegir idemanin aquests llibres com a regal de reis. Al tornar de les festes nadalenques els noisi noies de 1r i 2n d’ESO portaran a lesseves respectives classes els llibres rega-lats i també els podran compartir amb elscompanys.L

a T

eca

de

la M

edia

teca

33

RECOMENACIONS DE LLIBRES PER NADAL

Com sempre que s’a-propa les festes nadalen-ques, l’equip demediatecaris de l’escolaus vol recomanar llibresque poden ser un bonregal. Els títols que us

proposem són adequats a totes les edats.

- Hergé. Les aventures de Tintín. Cofre edi-ció centenari. CastermanEs tracta d’un cofre amb tots els títols d’enTintin en un format més petit que les edicionsnormals.

- Pittau, Francesco. Les estacions de l’any.CruïllaRecomanable sobretot per les il·lustracions,que mostren els diferents elements de l’anyde manera molt visual.

- Olsland, Nicholas. L’ós que abraçava elsarbres. SímbolHistòria d’un ós que sempre abarçava els ar-bres fins el dia en què va topar un home ambuna destral...

- Ungerer, Tomi. Crictor. Ka-landrakaEn Crictor és una serp moltllarga que anava a l’escola iconstruia lletres i números ambel seu cos.

- Guido van Genechten.Veig, veig Qui veus?EdelvivesConte màgic que a cada volta de pàgina apa-

reix un nou animal.

- Jacob i Wilhem Grimm . Blancaneu. Baula iAnik Le Ray. En Nat i el secret de l’espe-rança. BaulaMagnífiques il·lustracions per a contes clàs-sics.

- Antoine Guilloppé. Lluna plena. Macmillanàlbum amb poca lletra i amb il·lustracions tro-quelades.

- Puttapipatt, Niroot. Aladí: un llibre teatre.CruïllaA més de llegir històries, amb aquest llibre po-dreu representar-les.

- Saint-Exupéry, Antonie. El

petit príncep.SalamandraUna fantàstica edició d’Elpetit príncep en format pop-art i el text íntegre. Per acol·leccionistes.

- Navarro, Àngels. Lletra a lletra. CombelUn llibre de jocs amb les lletres de l’abece-dari per aprendre i divertir-se.

La T

eca de la M

ediateca

34

Po

rtes

Ob

erte

s Durant els dies 13 i 20 d’octubre, els alumnesde 4t d’ ESO, 2n de Batxillerat i alguns alum-nes de 3r d’ ESO de francès vam anar d’in-tercanvi a Metz, una preciosa ciutat que estàa prop de Strasbourg.

El dijous dia 13 vam marxar de Granollers capa l’aeroport. Després d’unes hores d’ avió i al-gunes més amb bus, vam arribar a Metz. Uncop allà, els nostres corresponents ja ens es-taven esperant, i cadascú va anar a la sevanova casa, al menys per uns dies.

El divendres vam fer una visita a la bonica ciu-tat de Nancy, juntament amb alguns dels co-rresponents.

El dissabte i el diumenge aprofitàvem per pas-sar els dies amb la família, ja sigui anant a labolera, al cinema, conèixer la resta de la sevafamília, o simplement estant-nos a casa par-lant de les nostres coses.

El dilluns vam anar a Strasbourg on vampoder visitar el Parlament Europeu. Desprésvam visitar el centre de la ciutat omplir unqüestionari sobre la ciutat.

El dimarts vam fer un esmorzar al lycée i des-prés vam anar a donar una visita al Fort deVery on vam poder veure les construccions onvivien els soldats. A la tarda vam fer un recorregut per conèixer Metz amb els nostres corresponents francesos que ens van guiar imostrar la ciutat.

El dimecres vam anar a veure les mines deNeufchef. A la tarda vam anar a patinar ambels corresponents. Va ser molt divertit!

Per acabar, l’últim dia d’aquest intercanvi vamfer bolei. Després de dinar, al migdia, ens vamacomiadar i vam agafar l’autocar per anar capa l’aeroport. Aquest va ser el final d’una set-mana estupenda que sempre recordarem.Amb aquest intercanvi hem après molt l’i-dioma ja que l’hem practicat cada dia. És unaexperiència inoblidable!

Marina Barnils i Mariona Mompart

4t ESO A

INTERCANVI METZ-GRANOLLERS

35

Po

rtes Ob

ertesQuelques étudiants de troisième, quatrièmed’Eso et deuxième de Batxillerat sommespartis à Metz, au nord-est de la France. Le13 octobre nous sommes arrivés en Franceet touts les élèves de la Catalogne sommesallés avec nos familles d’accueil.

Le vendredi nous sommes allés à Nancy,c’est une ville très jolie et nous avons visitéla place Stanislas et le musée Lorrain.Nous avons passé le weekend avec nos fa-milles d’accueil, quelques personnes sontallés au bowling, au zoo, à une fête, aumusée Pompidou, etc.

Le lundi nous sommes allés au ParlementEuropéen de Strasbourg, c’est très intéres-sant parce que nous avons vu l’organisationdu Parlement. Après nous sommes allés aucentre ville et nous avons visité la grand etjolie cathédrale et nous avons fait des activi-tés en groupe.

Le mardi nous sommes allés au Fort deVerny, nous avons appris beaucoup surcomme les soldats de la première guerremondial vivaient. Et l’après-midi nous avonsvisité Metz avec nos correspondants.

Le mercredi matin, nous sommes allés auxmines de Neufchef, il faisait froid mais c’é-tait constructif et intéressant. À midi nousavons déjeuné avec nos correspondants etaprès nous sommes allés tous ensemble àla patinoire.

Et pour terminer ce voyage le jeudi matinnous avons fait du sport, spécifiquement duvolleyball avec nos correspondants. Aprèsnous avons déjeuné à la cantine avec noscorrespondants et ensuite nous avons prisle bus pour rentrer à la maison. L’adieux étaittriste et émotif.

Laura Cano et Salvador Martinez

4t ESO A

INTERCANVI METZ-GRANOLLERS

36

Po

rtes

O

ber

tes

CAMINADA A MONTSERRAT

Després d’alguns cursos aturada, enguany volem recuperar la caminada Granollers-Montserrat organitzada per la nostra escola.A mesura que avanci el curs us anirem informant de l’esdeveniment perquè volem que hi par-ticipi el màxim de gent, però per ara us diem la data perquè us reserveu el dia: divendres 20i dissabte 21 d’abril.

37

DORMIDA

Aquest divendres 11 de novembre, com cadaany, en el Mou-te! hem organitzat una dor-mida a l’escola de secundària per als nensde 1r d’ESO. Vam anar arribant prop de les19:00 i, després de guardar els telèfons mò-bils en una capsa, vam pujar a la sala queanomenem “capella”, ja que era allà on ha-víem de dormir. Un cop ens vam haver ins-tal·lat, vam començar una gimcana per total’escola per agafar gana pel sopar. Reunitsde nou després de l’activitat vam sopar al’aula de tecnologia. Tots teníem moltesganes de començar ja el joc de nit, peròabans encara havíem de fer una altra activi-

tat que consistia en crear i representar unaobra teatral. El joc de nit va ser el ja conegut“Ramonet” perquè és molt divertit i, si hi hasilenci, ens ho passem tots molt bé però,malauradament no vam saber estar sense fersoroll i vam deixar de jugar abans de l’horaprevista. Després vam fer una jornada de re-flexió amb uns vídeos d’aquells que fan pen-sar. Quan posar a dormir ja era la 1:00 i jateníem son. Al matí següent vam recollir tot elque vam desordenar i vam marxar cap a ca-samolt contents.

Marc Montobbio1r B Batxillerat

I a més... M

ou

-te

38

Quan fèiem Primer de Batxillerat vàrem co-mençar a formar un grup de Mou-te. Ens tro-bàvem cada dilluns al migdia, dinàvem junts idesprés teníem un tema de debat, alguna di-nàmica, joc o, potser, alguna cosa important aorganitzar. De mica en mica el grup es vaanar enfortint i, durant el 2n de Batxillerat,vam seguir trobant-nos un cop a la setmana i,a més, vam fer un petit recés de tres dies du-rant les vacances de Nadal. També alguns denosaltres som monitors del Mou-te.Aquestcurs, havent fet la selectivitat, cadascú estu-dia en una universitat diferent. Ja no anemjunts a la mateixa classe, ni al mateix curs. Totés molt diferent. Però hem volgut continuaramb el nostre grup de Mou-te. Ara ens trobemcada dues setmanes, al vespre. Seguim te-

nint molts temes de debat, de fer pensar.Tenim previst convidar algunes persones queens puguin presentar el seu testimoni de vida.I també tenim ganes de seguir fent volunta-riat. Durant les vacances de Nadal ens hemplantejat de participar a un camp de treball aClaverol, on hi ha una casa de colònies.Aixídoncs, hem començat aquest nou Mou-teUniversitari amb moltes ganes i esperem quesegueixi sent una bona experiència com hoha estat fins ara.

Josep Arabia, Berta Pi, Josep Maria Catot,

Judith Gómez, Georgina Julià, Jordi Cunill,

AlbaPadrós, Verònica Luque.

GRUP MOU-TE UNIVERSITARII

a m

és .

.. M

ou

-te

39

Extraesco

larsDins dels actes de celebració de Sant Ca-lassanç vàrem celebrar la IV Diada de SantCalassanç. Particular “Festa Major” de totsels equips esportius i grups culturals queformen part de les activitats extraescolars ide l’Associació Esportiva Escolar de la nos-tra Escola. Durant tot el dissabte 26 de novembre mésde 450 infants, joves i “no tant joves”, ambles seves famílies, varen participar a lescompeticions i activitats organitzades perl’Escola. L’acte principal va ser la desfiladade presentació de tots els grups i equips, lalectura del poema “Mestre” d’en Joan P.G.per part de la Júlia Gómez i els parlamentsde l’Alcalde Josep Mayoral, del nou regidor

d’Esports de l’Ajuntament Pere Garcia i deldirector gerent de l’Escola, en F. Xavier Am-bròs. Va tancar l’acte la fotografia dels equips i ellliurament d’una samarreta tècnica gentilesade Ficaltrans S.L., empresa que va rebre l’a-graïment per part dels assistents amb un so-nora ovació. Van representar l’empresa elstres socis de la mateixa, Ignasi, Joan i Io-landa Calvo.La Diada va ser tot un èxit i cal agrair latasca realitzada pels coordinadors/es de lesactivitats, entrenadors/es, monitors/es i atots/es els voluntaris/es que hi van col·labo-rar. Moltes gràcies a tots/es !

IV DIADA SANT CALASSANÇ