el Cr!t - epiagranollers.orgepiagranollers.org/crit/crit101.pdf · senglars es rasquen en els arbres, que hi ha uns bolets que es diuen “pets de llop”, que per rentar les dents

Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció

Núm

. 101

Des

embr

e 20

14Èp

oca

III

el Cr!tdesembre7.qxp:ESCOLAPIA-Granollers CRIT 05/12/14 08:13 Página 1

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4Primària . . . . . . . . . . . . . . .7Secundària . . . . . . . . . . . .13Formació Professional . . . . .22La Teca de la Mediateca . . .26Portes obertes . . . . . . . . . .29De cara endins . . . . . . . . . .31Extraescolars . . . . . . . . . . .37Reporters en acció . . . . . . .38

Sum

ari

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínDavid MasConchi Cadenas

Fotografia portada:

Pere Gómez

El Cr!t us desitja un feliç Nadal i un bon 2015

desembre7.qxp:ESCOLAPIA-Granollers CRIT 05/12/14 08:13 Página 2

3

EditorialGENERACIÓ Z

Tots els que són nascuts a partir de l’any 2000 són consi-derats membres de la generació Z. Aquesta denominaciósembla que ve per la successió de noms que s’ha generatdesprés d’haver anomenat generació X als nascuts elsanys 60 i 70. Els dels anys 80 i 90 serien la generació Y.Ara toca, doncs, la Z. En els nostres dies, aquestes tressón les generacions que conviuen a l’Escola Pia.

Alguns no accepten la denominació Z i prefereixen parlard’alpha. I és que els joves de Z – que avui no tenen mésde 14 anys – es considera que són els primers que estancreixent en un context de plena normalitat de les tecnolo-gies de la informació i de la comunicació. Per tant, no sónla última generació (Z), sinó que són la primera (α). Sónels primers joves del segle XXI. Ells i elles no hauran ne-cessitat gairebé mai escriure una carta de paper i enviar-la dins un sobre amb adreça, remitent i segell. Tampochauran identificat una ciutat en un mapa, ni hauran buscatun llibre en les fitxes de paper del catàleg d’una biblioteca.El que han fet és escriure correus electrònics, utilitzar lacartografia digital i buscar bibliografia en un catàleg enlínia, entre moltes altres coses.

Els de la Z són, majoritàriament, els nostres alumnes. Eltemps passa ràpid i ells seran ben aviat els nostres uni-versitaris i, al cap de poc, els nostres pares d’alumnes.Saber com són, com viuen, què pensen, com parlen, quinsvalors tenen, què creuen... és potser saber com serà elfutur.

Podríem entrar en molts temes de debat sobre els nens ijoves Z. Deixeu-me que entri en un: la religió. En aquestsentit, una anàlisi interessant a fer sobre aquesta genera-ció és que també són els primers a haver nascut (o arri-bat) en una societat que té plenament assumida la sevasecularització.

De què estic parlant? Doncs, del procés pel qual, l’Estat(institució oficial civil) es desvincula de l’Església (institucióoficial religiosa). El que observem és que tot allò que du-rant molt temps ha estat considerat sagrat passa a perdrevalor i deixa de ser un referent en els diversos nivells d’or-ganització i coneixement de la societat. És a dir, han dei-xat d’existir la majoria d’obligacions religioses. O al revés:la societat ha deixat de sentir-se obligada per la religió. Enresum: el panorama actual religiós, per un jove Z i segu-rament també Y és ben diferent del que van viure els X i elspares de X.

Arribats a aquest punt, és on voldria situar l’ensenyamentde la Cultura Religiosa que des de fa uns anys estem por-tant a terme a la nostra escola. Crec que, mentre a moltesescoles es manté l’opció d’escollir una matèria de religió obé una altra d’alternativa, el fet que s’estudiï la Cultura Re-ligiosa per tothom va ser una idea encertada i avançadaen el seu temps.

En primer lloc perquè el paisatge social és religiosamentcomplex. No només convivim amb les diverses opcions re-ligioses pròpies de la nostra cultura occidental (creient,agnòstic, ateu...), sinó que hi ha també grups socials queporten una tradició religiosa i uns costums diferents.Aquesta realitat sumada a la cada cop més gran mobilitatterritorial dels joves, ens porta a pensar que l’intercanvientre tradicions religioses serà cada cop més habitual.

En segon lloc, tenint en compte que saber no vol dir creure,i que saber sobre les religions tampoc vol dir adherir-s’hi,la responsabilitat de l’escola és la de transmetre coneixe-ments i la de donar criteris davant del fet religiós. El con-text d’alta secularització de la nostra societat pot portar elrisc de la ignorància religiosa i ajudar a conèixer les reli-gions pot aportar més riquesa cultural i facilitar la convi-vència.

Afegim també que una característica de la secularitzacióés passar de llarg de les grans preguntes. Així que un repteque afrontem des de la matèria de Cultura Religiosa és larecerca de sentit. Qui sóc? On vaig? Per què existim? Quèhi ha després de la mort? Hi ha Déu?... És possible quel’accés a la realitat estigui excessivament mediatitzat per latecnologia. També pot passar que les situacions que pro-voquen les grans preguntes (la malaltia, la mort, els fra-cassos...) a vegades s’evitin o bé s’emmascarin. Pensemque és bo treballar la recerca de sentit i que no podem ob-viar-la.

Finalment, la generació Z viu i viurà l’experiència religiosaen un context privat. Si hi ha una recerca d’espiritualitat,quines propostes trobaran? Com seran i d’on vindranaquestes propostes? Quins seran i què diran els nous lí-ders religiosos? Potser el més important és que, en el mo-ment de prendre decisions, tots X-Y-Z, tinguem una bonabase, uns bons fonaments i criteris pel discerniment i apro-fundiment en el fet religiós.

Aniol Noguera


4

Infa

ntil

P3 A LA SALA DE PLÀSTICA

Hi ha vegades que els nensi les nenes de P3 pugem al segonpis, mooolt amunt! ... per anar a lasala de plàstica. Allà tenim taules ala seva alçada on poden experi-mentar amb materials com ara elfang i l’aigua. Hi passen una es-tona molt distreta i s’embruten,... itant que s’embruten!!! ... Peròtambé s’ho passen molt bé!!!

P-3

C/ Apol·lo, 107 · Pol. Industrial Colom II

08228 Terrassa · Barcelona

T 93 780 15 29 · F 93 789 08 58

[email protected] · www.serafi.net

Segueix-nos a:

A Serafí, Indústria Gràfica, portem més de 45 anys fabricant productes

gràfics d’alta qualitat.

Des dels nostres inicis hem estat sempre a l’avantguarda de la

tecnologia d’impressió i això, afegit a un esperit innovador i creatiu i

un equip orientat a les necessitats del client, ens ha permès integrar el

nostre know-how en el sistema (impressions aromàtiques,

amb textura, 3D i plastificats cent per cent ecològics), perquè el límit dels

projectes en els que treballem sigui només la imaginació i la creativitat.

:ason-xieugeS

[email protected] ·

T 93 780 15 29 · F 9

raB·assarreT82280

.loP·701,ol·lopA/C

.serafi.netwww93 789 08 58

anolecr

IImoloClairtsudnI

knonostre

oequip un

iatecnolog

delsDes

ràfics d’ag

ISerafí,A

projectes e

textuamb

sistemaelenow-how

ensclient,deltsnecessitalesatorienta

esperunaitafegaixò,id’impressió a

asempretestaheminicisnostres

t.alta qualita

a45demésportem,GràficaIndústria

en els que treballem sigui només la ima

ecològcentper centtsplastificai3Dra,

(im

elrarintegpermès has

itiucreaiinnovadorrit

ladevantguarda l’aa

productesbricantfaysan

t.tivitainació i la creaga

delslímitelperquè ics),

aromàtiques,pressions


5

InfantilEXCURSIÓ A LA FARGA

Anar a La Farga a descobrir la tardor és una de les coses més boniques que fem a P4;passegem pel bosc,veiem, olorem, recollim.....moltes coses que la natura ens regala.Aquest mes de novembre hi hem anat totes les classes: els Pingüins amb els Dracs i lesTortugues amb els Esquirols. Hem après coses que no sabíem com, per exemple, que elssenglars es rasquen en els arbres, que hi ha uns bolets que es diuen “pets de llop”, que perrentar les dents podem fer servir unes fulles (boníssimes) .....Ens ho hem passat molt i molt bé.

P-4


6

Prim

ària

SORTIDA DE TARDOR

Els nens i nenes de P5 vam fer l’excursió d’aquest trimestre al Bruguer Vell de Bigues. Ensva fer molt bon dia i vam aprofitar per fer una passejada pel bosc. L’altra activitat del dia vaser fer melmelada de poma i la veritat és que va ser molt fàcil i ens va quedar molt bona.L’estona que ens va quedar lliure vam jugar en un prat preciós!!!

P-5


7

Primària

ENS AGRADA LA TARDOR

Els nens i les nenes de primer hem estat treballant, a medi, el tema de la tardor. Hem aprèsmolts conceptes nous: fulla caduca, fulla perenne, fruits secs, fruits carnosos...I, al final del tema, hem fet una excursió per veure el bosc a la tardor. Hem anat a “El POL” a Ar-búcies. A més a més d’observar la natura en un dia preciós, hem pogut jugar, fer cabanes i ba-nyar-nos a la piscina!!! Sí, sí!!!Però... una PISCINA DE FULLES!!!!!!!!!

1r Primària


8

Prim

ària

EL PROJECTE DEL CIRC

Aquest trimestre els alumnes de segon estem treballant el projecte del circ. Fem un munt decoses divertides! Hem vist un espectacle de circ en anglès. Hem fet una carota de pallassoen un plat de paper. I som uns experts buscant informació a la biblioteca. També hem anat d’excursió a la Llobeta. I ja som uns artistes del circ: sabem fer malabars ambplats, mocadors i diàbolos; ser trapezistes, equilibristes amb corda fluixa i xanques, i sabemfer riure a la gent maquillant-nos com pallassos.Quantes coses hem après i que divertit ha estat aquest projecte!

2n de Primària


9

Primària

HEM CONEGUT A MR. IGLÚ

Els nens i nenes de 3r de Primària hem fetuna sessió sobre el reciclatge del vidre.Durant aquella estona vam fer tres activitats.En la primera activitat vam aprendre quinseren els objectes que al Mr. Iglú li agradencom, per exemple, les ampolles, flascons ipots de vidre, i també els que no li agradencom els plats, les copes, la porcellana, lesbombetes, els gots, etc.En la segona activitat vam haver d’ordenaruns dibuixos que explicaven la història delvidre.En la tercera activitat ens van explicar quin ésel cicle del vidre i també ho vam poder veureen un vídeo.Per acabar, el monitor ens va sorprendre ambtres regals: un pòster per la classe, un cordilldel Mr. Iglú i una bossa per poder portar elvidre al contenidor.

L’activitat va ser genial i vam aprendre la im-portància de reciclar.Per cert, si voleu ajudar a conservar i protegirel medi ambient, us animem a portar al con-tenidor verd tot el que és de vidre. És moltfàcil. Entre tots, segur que aconseguiremgrans reptes.

Nens i nenes de 3r Primària B


10

Prim

ària

TEMPS ATMOSFÈRIC

Els nens i nenes de 4t estem treballant el temps atmosfèric.Cada dia un nen de cada classe, per ordre de llista, puja al pati on hi ha l’estació meteoro-lògica que ens indica la temperatura, el vent i la pluja del dia anterior. El nen o nena quepuja al pati de dalt s’ho apunta en un full i després ho presenta a la classe on els altres horegistren en un gràfic.També a plàstica hem treballat els signes del temps. 4t A ha fet flocs de neu; 4t C, gotes depluja; 4t D, núvols i nosaltres, 4t B, hem fet un munt de sols ben diferents. Així, entre tots,hem decorat el sostre del nostre passadís!

Nens i nenes de 4t Primària B


11

Primària

EL DIÀLEG

Els alumnes de 5è estem treballant el diàleg.

Per començar ens vam inventar unes

històries molt divertides sobre un mosquit i

un elefant. Aquí us deixem una petita mostra

de les nostres idees!

El mosquit i l’elefant

Hi havia una vegada un mosquit i un elefant

que estaven bevent aigua al costat d’un

bassal.

El mosquit va cridar:

-Ei, noi!! Que amb aquesta trompa xucles

tota l’aigua!!

L’elefant li va respondre:

- Ups! Ei, hola amic! És que tinc una ca-

loooor.

I el mosquit li va dir:

- Sí i tant, però els bassals són el meu gran

aliment!

Estranyat l’elefant li va preguntar:

- No era la sang que xucles quan piques, el

teu gran aliment?

- Sí i tant! Però l’aigua em serveix per ali-

mentar la meva família.

Llavors l’elefant va cridar:

- Ostres tu!!! Doncs, sort que jo no vinc amb

tota la meva família a beure!!! Pol Gabarrella

5è B

Hem tingut pollets a la classe de 5è A. L’últim vanéixer amb les dues potes torçades i jo me’l vaigendur cap a casa. El vaig portar en una caixa pe-tita de cartró i quan va arribar a casa el vam posaren una caixa més grossa; però no amb paper dediari sinó amb draps vells per a què no rellisquésja que ni es podia mantenir gairebé dret. A casali vàrem donar antiinflamatori amb una xeringa.Era molt petit però també molt pesat i no paravade piular. Li costava molt menjar i beure aigua persi mateix. Es queia dintre del potet i un dia fins itot va caure a dintre. Ràpidament el vaig treure ili vaig canviar el drap moll per un de sec. Va estarnit i dia amb el llum encès. El segon dia li vàremembenar les potetes i els ditets i va costar moltperquè no li agradava i es movia molt. Li vam em-bolicar amb esparadraps una de les potes i li

vàrem posar gases i de tot!! Passats uns dies seli van caure les gases i... TENIA LES POTETESCURADES!

Es passava el dia escalant un peluix que li vamposar. Ha passat d’estar coix i no poder caminara córrer, saltar i escalar. Quina il·lusió! Ara ja beui menja sense caure.A casa meva li vam posar el nom d’Angela. Esticmolt contenta d’haver fet d’infermera d’un pollet.El vam portar a classe i ara és la cap de tots.

Marta Aragón5è A Primària

POLLETS A LA CLASSE!!!


12

Prim

ària Fa unes setmanes els alumnes representants

d’Escola Verda van participar en una reunió al’escola on se’ls plantejava la necessitat de valo-rar quin era l’ús de l’energia a la nostra escola.D’aquesta manera iniciàvem un projecte a les 4classes de 6è de primària amb el compromísd’informar de les nostres conclusions a la restade l’escola.Vam començar fent un estudi de la nostra aula:orientació, quantitat de llum que entra, la utilit-zació de les persianes. . . Vam decidir posar go-mets de diferents colors per tota la classe:-Verd: d’on obtenim la llum natural.-Groc: utilitzem la llum elèctrica necessària per atreballar.-Vermell: ens estem passant del límit de llum ne-cessària.-Negre: és un punt fosc, on nosaltres no podemintervenir-hi per a estalviar energia.El luxímetre és un aparell que serveix per mesu-rar la quantitat de llum que arriba en un lloc de-terminat. El vam utilitzar per comprovar laquantitat de llum que teníem a l’aula. El vamcol·locar en cinc punts diferents de la classe ivàrem obtenir 5 resultats diferents. Ens vam ado-nar que no arriba la mateixa quantitat de llum atots els llocs de l’aula. Hem après que la llum ne-cessària per a treballar està entre 200 i 300 Lux.A continuació vam decidir fer una recollida dedades durant una setmana i observar el tempsmeteorològic (sol, núvol, pluja), la quantitat d’e-nergia elèctrica consumida (a l’inici del matí i alfinal de la tarda) i la conversió en euros.Un dia vam apagar els llums a l’hora del pati i lla-vors, en tornar a encendre’ls, vam mirar quanthavíem gastat. Al dia següent els vam deixaroberts i llavors vàrem comparar el que gastàvem.La conclusió és que a l’hora del pati hem de dei-xar els llums apagats.

En acabar la setmana vam fer propostes per areduir la quantitat d’energia que consumíem, lesvam escriure en un full i el vam penjar al nostreRacó de l’energia; ara falta complir-les.Durant una altra setmana hem tornat a recollirdades intentant aplicar les propostes de millora.Ara ens queda tornar a analitzar-les. Despréscaldrà tornar-ho a fer, però en una estació del’any diferent (primavera i estiu) ja que la quanti-tat de llum no és la mateixa.

Marcel F., Arnau T., Jana B., Alba M. i Joana B.Alumnes de 6èC

PROJECTE D’ESTALVI ENERGÈTIC


13

SecundàriaSUPERPODERS

A 1r d’ESO hem llegit un fragment de Super-tot, una obra de teatre de Josep M. Benet iJornet on el protagonista té poders sobrena-turals. Inspirant-nos en aquest personatge,els alumnes van escriure un text imaginant-se que ells també tenien superpoders. A con-tinuació podeu llegir un parell d’aquestesproduccions:

Super Dani

Tinc 11 anys i visc a Granollers, a la RamblaJosep Tarradellas, i sempre m’havia dit Dani.Però des de fa un temps em dic Super Dani.I em dic Super Dani perquè l’any passat, jus-tament el dia del meu aniversari, que és el 19de novembre, vaig descobrir que tenia dossuperpoders.El primer d’ells és el de la Super Velocitat,que em permet anar a qualsevol lloc quan tuem necessites. I l’altre és el de la SuperForça, amb la qual puc solucionar els teusproblemes.Amb aquests superpoders he participat amoltes missions durant aquest any, però lameva millor missió va ser quan el SuperZombi ZZZ Mega estava a l’altra punta delmón per invadir-lo i jo hi vaig anar amb elpoder de Super Velocitat i vaig arribar just atemps i, amb el poder de la Super Força elvaig vèncer. El públic em felicitava. Però voleu saber què és el millor que tinc a lavida? El més important de la meva vida ésque tinc una família estupenda.

Dani Malagon1r ESO D

Un somni amb poders

Si jo tingués superpoders m’agradaria canviarun munt de coses.M’agradaria que tota la gent del món visquésfeliç i sense problemes. Quan algú és bara-llés, allà hi seria jo per resoldre el conflicte i alfinal tots acabaríem amb una abraçada i rient. On comencés una guerra, hi seria jo per atu-rar la batalla. Portaria un superrellotge al braç que m’indi-caria, en tot moment, el lloc on hi hagués unconflicte, i amb la meva capa màgica em tras-lladaria fins al lloc del problema. També ajudaria la gent pobre que no té men-jar. En els països pobres faria que en els seuscamps es pogués conrear aliments per a quèaixí no els hi faltés mai menjar. Com m’agradaria despertar-me un dia i veureque tinc aquests superpoders!!!

Èric Casellas1r ESO C


14

Secu

ndàr

iaAIXEQUEM EL TELÓ: LA BLANCANEUS

Els alumnes de 2nd’ESO del variablede teatre Aixe-quem el teló hempreparat una adap-tació de La Blan-caneus que hemacabat represen-tant davant delsalumnes de 1r deprimària. A conti-nuació us expli-quem com ha anat

aquesta experiència.- Maria Sanchez i Sònia Bartrés (feien denans): cada dia ens hem esforçat al màximperquè teníem la il·lusió de què aquesta ex-periència fos inoblidable per a nosaltres i perals nens de 1r de primària. Vam treballar l’ex-pressió corporal, la dansa i postures davantde l’escenari. Tots ens havíem d’esforçarmolt, ja que teníem molta vergonya i insegu-retat. Però gràcies a la Marina i al Lluís l’obraens va sortir molt bé.- Joan Rovira (feia d’animal i servent): la ca-racterització és un terme molt important enel teatre. És molt important posar-se en elcos del personatge que representes, ja quela gent que veurà l’obra ha de pensar que etsaquell conill, ratolí, nan, príncep, princesa...Davant d’un escenari has de perdre la ver-gonya, la gent ha de veure que tens segure-tat en tu mateix, que no tens gens devergonya d’actuar davant d’un públic. Vamestar molt de temps practicant l’obra i al finalens va sortir correctament.

Jo vaig fer de ratolí de bosc i de servent. Vaigbuscar una careta d’aquest animal i la vaigconstruir. També vaig buscar peces de robade vestir que utilitzo en comunions, bateig...per fer de servent. En general va ser moltbonic.- Alejandro Ramírez (va fer de mirall): a miem va agradar molt el fet de fer de mirall al’obra de teatre de la Blancaneus perquèquan vam actuar els nens van riure molt is’ho van passar molt bé. Va ser una expe-riència molt bona.- Joel Cardenas (va ser el príncep): l’obram’ha agradat molt pel fet que els nens esta-ven completament entregats a la represen-tació del conte. Es van emocionar amb elpetó del príncep a la Blancaneus. Desprésde la funció els nens ens van fer algunes pre-guntes i tots van dir que els hi havia agradatmolt. Va ser una experiència nova i, de vega-des estressant però, al final, va resultar moltdivertida.


15

Secundària- Marc Montasell (el narrador): el narrador téun paper important, ja que introdueix l’obra deteatre. També em vaig encarregar de dir quanhavien d’entrar i sortir els personatges i detancar i obrir les cortines. - Dani Gutiérrez (el nostre tècnic de so i tambémirall): m’encarregava de la música de l’obra.També vaig rebre els alumnes de primària. Ien fer de mirall els nens reien i s’ho passavenbé.- Tomas Aldoma (nan): al principi ens va cos-tar triar el vestuari però, finalment, ens vàremposar d’acord i el dia de la representació l’o-bra ens va sortir molt bé. Els nans vam fer unball de presentació que va encantar als nens.- Guiomar Magaña (animal i serventa): vaigescollir l’ós rentador. Vaig fer-me una careta idesprés em vaig aprendre el diàleg. Em vaencantar fer el personatge. El paper de ser-venta també em va agradar, així com repre-sentar l’obra als més petits.- Maria Luiza (animal): vaig fer de conill. Por-tava pantalons blancs, una samarreta blancai unes sabates roses. L’experiència d’actuardavant de molts nens em va agradar molt.- Jessica Cortés (Blancaneus i coreografia):amb l’esforç s’aconsegueix tot! Amb la coreo-grafia va passar exactament això. Pel que faal personatge de la Blancaneus, es tracta d’undels personatges més importants de l’obra. Hihavia molt diàleg, però no feia falta recitar-lode memòria, sinó utilitzar les teves pròpies pa-raules. Sobretot havies de saber en quina es-cena estaves i saber qui eres! L’essencial d’unactor és no tenir vergonya i, si t’oblides deldiàleg, intentar que els teus amics/companyst’ajudin a arrencar de nou.

La veritat és que jo estava molt nerviosa però,quan va arribar l’hora de sortir i vaig veuretotes aquelles caretes somrients..., tota la ver-gonya va marxar i l’obra va sortir molt bé.- Paula Aguilar (madrastra): el fet de posar-medavant de tant públic em va fer sentir vergo-nya, però en el teatre l’has de superar. Jo, perexemple, i per tal que no es notés que la tenia,em movia per l’escenari o cridava una micamés del compte. A mesura que l’obra va avan-çar la vergonya va desaparèixer i vaig supe-rar-la.- Juan Alcalde i Albert Ambròs (caçadors): elnostre paper era fàcil perquè no hi haviamassa text. Si no sabíem què dir, improvisà-vem. I si teníem una mica de vergonya seguí-em com si no passés res.


16

Secu

ndàr

ia

SI JO HI POGUÉS ARRIBAR

Si jo pogués volar, m’abraçaria als núvols,si jo pogués nedar, m’adormiria als rocs,si pogués robar, em quedaria els somriu-

res,si pogués trampejar, millor,

que tindria els millors.

La gent no em sabria trobar,si pogués robar i trampejar,

no em seguirien el joc.

Si rebés un cavall, caçaria l’amorSi no l’enxampés, raptaria el somriure

i el deixaria guardatben tapat en un pot.

Anna Bofill 2n ESO D

JO VOLDRIA SER EL MAR

Si jo fos un estel, volaria fins al celSi jo fos una cançó, cantaria a l’horitzó

Si jo fos un paisatge, canviaria la imatgeSi jo fos la llum, m’encendria amb tu

Si jo fos l’únic humà, no em rendiria maiSi jo fos el teu amic, seria feliç

Si jo fos el mar, nedaria fins a baix,per guardar tots els records, convertits en tre-

sors.

Maria Llach2n ESO D

UN MÓN MÉS SENZILLSi jo fos lliure, podria entendre els poemes

Si jo fos feliç, em podria enfrontar als proble-mes

Si el món visqués en pau, jo podria ser mésnormal

Si jo fos més alegre podria somriure d’una ma-nera especial.

Si jo fos més fort, no necessitaria motius perabandonar

Si jo fos més lògic, sabria que les estrellespoden xocar

Si jo fos més tranquil, hauria pogut descansar.Si nosaltres poguéssim volar, els ocells po-

drien caminarSi nosaltres poguéssim tocar el vent, podríem

robar sentiments.Si res tingués sentit, podria viure en un món

màgicSi tot hagués estat més fàcil, res tindria un

final tràgic.

Núria Pou i Àngels Guerras2n ESO D

SI JO FOS...

Després de llegir poemes de Salvat Papasseit, ens hem inspirat i...


17

SecundàriaUn dels textos treballats durant la primera avaluació a 2n d’ESO ha estat el text explicatiu.La Martina Pedragosa, de 2n d’ESO C, va aprofitar l’esport que practica, el voleibol, per re-dactar un text explicatiu. És l’escrit que podeu llegir a continuació.

EL TEXT EXPLICATIU: EL VOLEIBOL

VOLEIBOL1. INTRODUCCIÓ

El voleibol és un esport que es juga en equip i queconsisteix a passar la pilota a l’altre camp per daltde la xarxa.

2. NORMES BÀSIQUES

2.1. No passar a l’altre camp: durant una jugada,està prohibit passar o trepitjar l’altre camp.2.2. Fer retenció: està prohibit agafar la pilota du-rant la jugada o mantenir-la entre les mans unbreu temps quan estàs fent dits.2.3. Trepitjar la línia de fons durant el servei: ésuna falta trepitjar la línia de fons del camp quanfas el servei.

3. POSICIONS

3.1. Posició 1: és la que realitza el servei. Quansaquen a l’altre camp, va darrere de la línia de 6mper defensar.3.2. Posició 2: és la col·locadora. Normalment fael 2n toc i li passa a una de les atacants per a quèpugui atacar.3.3. Posició 3: també es diu <<central>>. Atacaen diagonal. Pot atacar a 5 o a 1, però normal-ment ataca a 5.3.4. Posició 4: també se li diu <<punta>>. Atacaen diagonal (cap a 5).3.5. Posició 5: és defensora, i quan es realitza elservei a l’altre camp va a darrere de la línia de 6m.3.6. Posició 6: sempre es mou per la línia de 3m.

4. CATEGORIES

L’anterior gràfic està dividit en 20 parts i cada partés un any. El gràfic representa les categories delvoleibol i les edats que li corresponen.

De l’any 0 al 7: Pre-benjamíDe l’any 7 al 11: BenjamíDe l’any 11 al 12: AlevíDe l’any 12 al 14: InfantilDe l’any 14 al 16: CadetDe l’any 16 al 19: JuvenilDe l’any 19 fins a ser adult: Sènior

5. CONCLUSIÓ

Si us agraden els esports, el voleibol pot ser unabona activitat per practicar en equip.

Martina Pedragosa2n ESO C


18

Secu

ndàr

ia MARIA BELÓN

María Belón nos muestra el sentido de la vida ya que la suya estuvo por un momento per-

dida.Ella había abandonado las ganas de luchar,oír “mamá sacame de aquí” la hizo cambiar.

El tsunami de 2004 en Tailandiaestuvo a punto de conseguir que su familia no

se volviera a reunir.“Quique los niños” tuvo tiempo de gritar,antes de en un infierno de agua entrar.

Heroína como muchos luchó por sobrevivir,y al ver a su familia pensó que ya podía morir.Pero con la sonrisa de sus hijos se vio fortale-

cida,y así juntos emprender una nueva vida.

Belón nos transmite la perseverancia y la su-peración.

Una mujer fuerte y con impresionante cora-zón.

Su generosidad era lo único que la dejabaavanzar,

pues en algún lugar hay alguien a quien ayu-dar.

Lia Jacinto Gimeno3r ESO B

MIS ABUELOS, MIS HÉROES

Mi abuelo camina despacio,mi abuela va junto a él,

los dos cogidos de la manoson los héroes de mi niñez.

Su infancia fue corta y dura,perdieron casi su juventud,

una guerra cruel y durales prohibió vivir en plenitud.

Los surcos de su pielson fruto de muchas batallas,

la experiencia de horas amargas y otras muchas de dulce miel.

Con el tiempo la nieve cayó y de plata su pelo pintó,hizo pequeños sus ojos

pero muy grande su amor.

Su paciencia es infinita,su saber no tiene fin,

siempre saben entendermesiempre saben qué decir.

Sus arrugas y sus canasnos enseñan a vivir

nos dan sabios consejospara ser feliz.

Irene Gala3r ESO A


19

SecundàriaMAMÁ

A ella yo miraba, con la mirada encantadacon una sonrisa, ser como ella yo soñaba,una mujer tierna, mágica, un corazón que

sólo daba.Es ella, mi protectora, mi superheroína.

Cuando problemas yo tenía, en mi salva-dora se volvía.

Sus consejos de una vida, salvaban la mía.

Dolores de cabeza, de garganta o de ba-rriga,

de repente ella venía y en médico se con-vertía.

Mañana, tarde, noche, platos diferentes ymás buenos cada día.

Ya veréis que más de uno en chef la confun-día.

Un desfile yo tenía, al colegio asistía.Dudas y más dudas que mi modista resol-

vía.Festivales, partidos, actividades y teatros,

como una animadora disfrutaba en primerafila.

Bajo la cama ella miraba, un monstruo meperseguía.

Mi valiente cazamonstruos, mi superhero-ína.

Estas y otras habilidades tiene mi madreque yo pago con besos, abrazos y sonrisas.

A ella yo miro, con la mirada encantadacon una sonrisa, ser como ella yo sueño.

Mi superheroína, mi mamá querida.

Anna Ayguasanosa 3r ESO A


20

CUINA SENSE PARES

El dijous 30 d’octubre els alumnes de laUSEE vam anar a fer un curset de “cuina sensepares”.

Es tractava d’elaborar sols un dinar de dosplats i unes postres. En arribar vam haver d’espe-rar uns minuts per a què preparessin la cuina i elsaliments, moment que vam aprofitar per esmorzar.Quan vam començar el curset ens vam haver denetejar les mans per tal de manipular els alimentsamb seguretat.

Després ens van explicar la importància dela bona alimentació i la piràmide d’aliments per di-ferenciar el que es pot menjar cada dia i també ensvan presentar el que cuinaríem. Ens van donar undossier amb diferents explicacions i exemples.Un cop van acabar de parlar ens vam posar a cui-nar i ens vam separar en 3 grups de 3 personescadascun. El primer grup feia el plat principal queera una amanida amb patates, el segon, era cui-nar un peix i el postre era fer una broqueta de plà-tan i poma. Després vam dinar!!!!

Va ser una sortida molt didàctica i interes-sant on vam aprendre que no sempre hem demenjar xocolata i pastissos!!

Grup USEE

Secu

ndàr

iadesembre7.qxp:ESCOLAPIA-Granollers CRIT 05/12/14 08:14 Página 20

21

Secundària

Salut, nous sommes les élèves de 4eme et de3eme d’ESO. Nous sommes allés en Francepour faire un echange. Nous sommes allés à Or-leans pour faire la connaissance des élève du co-llège Saint Paul Bourdon Blanc. Nous avonsdormir chacun dans la famille de son correspon-dant. Nous avons visité beaucoup de choses:Paris (La Tour Eiffel, Notre-Dame, les ChampsElysees, les Champs de Mars, Le Louvre, LePont Neuf...), le Château de Blois, le Châteaude Cheverny, le Château de Chambord... Nous sommes allés a l’école française avecnotre correspondant aussi.Nous sommes très heureux d’avoir vécu cetteexpérience parce que nous avons vu la vie quo-tidienne française.De cette expérience on va garder plein de so-uvenirs et beaucoup de nouveaux amis.

Marta BelletLaura Reus

4t ESO B

ECHANGE


22

Form

ació

Pro

fess

iona

ldesembre7.qxp:ESCOLAPIA-Granollers CRIT 05/12/14 08:14 Página 22

23

Formació Professional


24

Form

ació

Pro

fess

iona

ldesembre7.qxp:ESCOLAPIA-Granollers CRIT 05/12/14 08:14 Página 24

25

Formació Professional

PROGRAMA SEFED

JORNADA ENOTURÍSTICA ALUMNES SEFED A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

L’empresa simulada Glups, SAS (Escola Pia Granollers) ha estat premiada amb una jor-

nada enoturística organitzada per l’empresa simulada Raimiví, SAS (Vilafranca del Pene-

dès) incloent una visita a les Bodegues Torres.

A la jornada van assistir 4 alumnes del curs junt amb una de les formadores. Un cop allà

es va dur a terme una presentació de l’empresa Raimiví, un complert esmorzar i la poste-

rior visita a Bodegues Torres. Tot va finalitzar amb un passeig a través del tradicional pai-

satge penedesenc i amb una explicació del procés de cultiu de la vinya.

INFORMACIÓ SOBRE LA INSERCIÓ LABORAL

El programa SEFED (formació de caire administratiu on s’utilitza la metodologia de la si-

mulació d’empresa), en aquests darrers cursos, ha obtingut una molt bona inserció laboral

dels participants al curs.


26

La T

eca

de la

Med

iate

ca

El divendres 19 de desembre vatenir lloc el primer cafè literarid’aquest curs. Ja sabeu quen’organitzem un per trimestre ique hi podeu participar tots elspares i mares de l’escola.Com ja és habitual, en aquestcafè literari vam compartir cafè(d’aquí el seu nom, oi?), pastes,llibres i pel·lícules.El cafè i les pel·lícules van a càr-

rec de la mediateca. El cafènomés es tracta de posar-lo a lamàquina, mentre que amb lespel·lícules el que fem és ense-nyar i comentar les darreres no-vetats cinematogràfiques quehem adquirit. I qui vol se les em-porta en préstec. Pel que fa ales pastes i llibres, van a càrrecde la mediateca i dels assis-tents. Nosaltres mostrem algunsdels llibres que segurament méses regalaran per Nadal i tambéparlem de les darreres obresque hem llegit, a l’igual que hofan els assistents que ho desit-gen. En aquest sentit, però,volem insistir en el fet que pervenir al cafè literari no cal haverllegit o estar llegint cap llibre enconcret. Hi ha persones que ensdiuen: “No vinc perquè enaquests moments no estic llegint

cap llibre” o també “Em fa unamica de vergonya això d’assistira una cafè literari”. El cafè estàobert a tots els interessats pelsllibres.Tornant al cafè del dia 19, a mésde les activitats habituals vamcomptar amb una visita excep-cional. L’Albert Juvany, metge ipare de l’escola, va venir a pre-sentar-nos la seva primeranovel·la. Es titula El silenci delfar i, al llarg de la tarda, vampoder preguntar tot allò que vamvoler i que ens cridava l’atenciósobre ell i la seva òpera prima.Esperem que el cafè literari delsegon trimestre sigui tan amècom el primer i que tots elspares i mares que ho desitgeuvingueu a compartir amb nosal-tres una tarda de divendres decafè i literatura.

CAFÈ LITERARI A LA MEDIATECA

MOVIMENTS A L’EQUIP DE MEDIATECADes de principis de novembretornem a tenir amb nosaltresl’Olga Robado. Durant unsmesos va estar de baixa per ma-ternitat, però aquest període jaha finalitzat i s’ha reincorporatde nou a la feina. Per una banda, la resta de me-diatecaris estem molt contentsde comptar amb ella perquè latrobàvem a faltar. Sabem queella també ens trobava a faltar anosaltres, tot i que això de poderestar a temps complert per al fillrecent nascut no es pot compa-

rar a res i, si hagués pogut,estem segurs que hauria allar-gat una mica més la baixa. D’al-tra banda, però, també trobem afaltar la Marina Colorado, que haestat la substituta de l’Olga du-rant la seva baixa. I és que laMarina també s’ha fet estimar iha desenvolupat una molt bonafeina al llarg del temps que has’ha ocupat de la mediateca. Des d’aquí desitgem a la Marinatota la sort del món i li agraïm eltemps i la feina compartida,mentre que a l’Olga també li de-

sitgem la mateixa sort i una fàcilincorporació a la feina.


27

La Teca de la Mediateca

Al blog de La teca de la mediateca tenim una nova secció on tots i totes podeu participar-hi.Es diu Jo, tu ell...Tots recomanem i es tracta d’un espai amb recomanacions de llibres per a totes les edats.La idea és que hi participi tothom que vulgui (alumnes, mestres, professors, pares, mares, personal no do-cent…). Des de l’equip de mediatecaris anirem afegint-hi recomanacions, però ens agradaria molt trobar-nede vostres. No cal que siguin molt extenses. Us animeu? En cas afirmatiu, heu d’enviar els escrits a [email protected]. Nosaltres ens encarregarem de publicar-los al blog. Per cert, la primera col·laboradora ha estat la Laia Arcos, de 6è de primària. Felicitats!

JO, TU, ELL... TOTS RECOMANEM

MASCOTES I MALETES A LA BIBLIOTECA DE PRIMÀRIA

Durant el primer trimestre del curs, a la biblio-teca de l’escola, ja hem realitzat un munt d’ac-tivitats com, per exemple, la mascota de P3 iles maletes viatgeres de P4.A principi de curs, la bibliotecària va anar acada una de les classes de P3 i els hi va fer ar-

ribar la mascota, la qual sempre va acompa-nyada d’un conte. Així, quan els nens s’em-porten la mascota a casa, poden llegir el contesols o amb la família però sempre acompany-ats de la seva simpàtica mascota. Per cert, elsnoms de les mascotes són en Pipo, la Lina enSami i en Pep.Pel que fa a les maletes viatgeres, el carterAgustí es va presentar un matí a la bibliotecacarregat amb 4 maletes viatgeres, una per acadascun dels grups de P4. Els nens i nenesja l’esperaven i s’ho van passar molt bé ambles històries que va explicar l’Agustí. A més,cada grup va marxar amb la seva maletaviatgera. Un cop a la classe, cada alumnes’endurà la maleta a casa seva durant unasetmana i podrà gaudir de la lectura d’un lli-bre per a cada dia.


28

La T

eca

de la

Med

iate

caEls companys del Goig de llegir (elgoigdelle-gir.escolapia.cat) han preparat unes recomana-cions literàries per al Nadal que ens faranpassar molt bones estones.

Per als més petits us presen-tem l’àlbum il·lustrat En Jan ien Pep fan un forat. Es tractad’una història molt divertida oncal buscar coses ESPECTA-CULARS!!! És del mateix autordels llibres On és el meu bar-ret i Llana a dojo.

Els alumnes de primària us hopassareu molt bé llegint Herman i Rosie, deGus Gordon i editat per Corimbó, tant per la his-tòria com pel disseny del llibre(una bonica funda de vinilantic). Els protagonistes són unparell de músics que se sentenuna miqueta sols enmig d’unagran ciutat.

Una altra recomanació és lanovel·la de Josep Lluís BadalJan Plata, la crida dels pi-rates. Mare sirena, pare pi-rata, fill pirata, germanasirena... Ja veieu de quèanirà la cosa, oi?

Si els d’ESO i Batxillerat vaullegir Wonder, aquell nenamb una cara monstruosaperò una intel·ligència i bon-dat fantàstiques, ara no us podeu perdre El ca-pítol d’en Julian.Com tampoc podeu deixar de llegir Quedeu-vos a la trinxera i després correu, del mateixautor que El nen del pijama de ratlles. És unahistòria sobre la guerra i les ferides familiars queaquesta provoca. I ara l’última recomanació:Kaliman en Jericó, de l ‘Àngel Burgas. Unaaproximació a la vida dels “pelaos”, els nensabandonats de les ciutats colombianes que so-breviuen enmig de la pobresa, la violència i ladrogadicció, però que poden tirar endavant grà-cies a persones i institucions que aposten perells i lluiten contra totes les adversitats.

LLIBRES PER NADAL

VISITA A LA GRALLAArriba el mes de desembre i els alumnes de se-cundària de l’Escola Pia van a visitar La Gralla.I és que ja fa alguns cursos que els professorsde llengües de l’escola organitzen unes visitesa la llibreria esmentada per a què coneguin tí-tols adequats als seus interessos i edats i quepuguin ser un bon regal nadalenc.L’activitat dura uns trenta minuts, tot i que elsalumnes són fora del centre una hora, perquècal arribar a la botiga i tornar-ne. Durantaquesta estona se’ls ensenya llibres de dife-rents formats i temàtiques en català, castellà,

anglès i francès.L’objectiu de tot plegat és consolidar l’hàbit lec-tors dels nois i noies i que descobreixin llibresque tinguin ganes de llegir. I és que llegir perplaer és una experiència fantàstica, però a mésajuda a consolidar la mecànica i la comprensiólectora, les quals són fonamentals per a tenirèxit en els estudis.Així doncs, benvingudes siguin iniciatives comaquesta en què es visita una llibreria de la ciu-tat.


29

BOMBARDEIG DE PAU

El curs 2011-2012 una colla de nois i noies de4t d’ESO vam preparar, amb els nostres pro-fessors de socials, un acte per commemorar elbombardeig de Granollers el 31 de maig del1938. Des d’aquell moment el grup inicial es vaanar transformant, creixent i mantenint viva laidea de seguir recordant fets d’aquests tipus.Volíem seguir dient mai més a un bombardeigde bombes, treballem perquè, si hi ha un bom-bardeig, sigui de paraules i notes que ens aju-din a construir la pau. Per això el curs passat, el 2013-2014 les ma-teixes persones van preparar, amb l’ajuda demolts altres col·laboradors i amb el suport deCan Jonch Centre de Cultura de la Pau, unacte que es presentà en el Teatre Auditori deGranollers l’abril del 2014 .Ara, les persones de la Comissió Bombardeig,nascuda el curs 2011-2012, ja som alumnesuniversitaris però ens seguim trobant i hem dis-senyat un nou projecte per a l’escola i per ala ciutat. Aquest darrer es durà a terme en elTeatre Auditori de Granollers el dia 8 d’abril del2015, en l’acte de commemoració del bombar-deig del 1938. Aquest nou projecte per al curs 2014-2015és la creació d’un musical. Amb el musical volem destacar com viu la po-blació un fet traumàtic com és un bombardeig ivolem fer-ho des d’una perspectiva que pen-sem que ens podrà acostar més al públic jove,al qual la volem dedicar de manera molt espe-cial. El projecte l’imaginem a dos o tres cursosvista però aquest curs ja en volem presentar

una primera part.Per poder disposar de persones noves, d’ideesfresques, fem una crida a tothom qui estigui in-teressat en el projecte. Per aquesta raó hempensat fer una classe-trobada de prova, en laque es realitzaran diferents activitats i es co-mençarà a constituir el nou equip. Les activitatsque es faran no només van en la línia de saberqui sap ballar i qui no, sinó que també s’ha pen-sat en dinàmiques de grup que permetin co-nèixer interessos, nivells de compromís, etc.Si voleu llegir més sobre el que hem fet i el quevolem fer, podeu trobar més informació a: https://sites.google.com/site/bombardeigde-pau/nous-projectes

Natxo Barranco, Aïda Jimènez, Salvador Mar-tínez, Berta Vecilla, Elisenda Viure, exalumnes

Portes Obertes



31

De C

ara EndinsDESÈ ANIVERSARI DE PRIMÀRIA MUSICAL

Ara fa deu anys, a l’any 2004, l’escola va fer unaaposta clara per integrar els estudis de grau ele-mental de música dins del currículum de Primàriaen l’horari lectiu de l’alumnat. Aquesta idea haviasortit a partir del treball de dues escoles que ha-vien portat a la pràctica amb èxit projectes sem-blants, l’Escola Oriol Martorell de Barcelona il’Escola Pia de Sabadell. L’objectiu de tots ells noera formar músics sinó, sobretot, oferir una bonaformació musical de base i crear el suficient in-terès per a què la música formés part de tota lavida dels nens i nenes. Amb aquesta idea inicial vàrem articular el pro-jecte en quatre matèries: llenguatge musical, cantcoral, conjunt instrumental i instrument. D’a-questa manera s’estructurava una educació mu-sical on es feia incidència a tots els aspectes.

Des d’aleshores el nostre projecte ha anat crei-xent curs a curs i agafant entitat pròpia conver-tint-se en un referent. En són una bona mostrales dues audicions anuals que es fan de cada ins-trument i els concerts de fi de cada curs. Donem les gràcies al gran nombre de famíliesque han confiat l’educació musical dels seus fillsal projecte. Els professors recordarem sempre atots els alumnes.

Departament de Primària Musical


32

De

Car

a En

dins

OPINIONS DELS ASSISTENTS A LES CONFERÈNCIES DE LA SC 14

Opinions dels assistents a la conferènciaInaugural de la SC,14: “Què és i per què és tan important el mè-tode científic” pel Dr. Pere Rebasa Cla-dera:

Laura Pou 1rBatxAA mi personalment la conferència del Dr. PereRebasa em va agradar molt. Es va explicaramb molta claredat i a tots ens va acabar d’a-judar a entendre ja de manera definitiva quèés, per a què serveix i sobretot per què és tanimportat el mètode científic.La seva manera de fer la conferència em vaxocar, ja que ens va dir que no prenguéssimapunts però que, a canvi, estiguéssim benatents i participéssim. Al final vaig veure qued’aquesta manera tots li vam treure més sucal què ens va dir que no pas si haguéssimestat pendents d’apuntar el més important. Elparal·lelisme que va fer amb el tornavís i lamanera instintiva de clavar un clau el vaig tro-bar molt encertat i a mi, en particular, em vaservir per connectar totes les idees soltes quetenia. Dir-te una vegada més que la confe-rència va estar molt bé, que va ser molt inte-ressant i que es va fer molt amena. Moltesgràcies per tot.Treball realitzat arrel d’assistir a la confe-rència del Sr. Oriol Vilanova Gabarrón:“Bionanointeraccions, modelització mole-cular amb l’ús de sistemes computacio-nals d’alt rendiment”Daniel Galán 3rESO CDefinición de nanopartículas:Las nanopartículas son partículas que midenentre 1 y 100 nanómetros. Las nanopartículas

llevan cierto tiempo usándose en pigmentospara pintura, pero ahora se esta investigandoel uso de nanopartículas en medicina, ya quetienen la posibilidad de interactuar con las cé-lulas de un modo muy poco invasivo.Riesgos de la exposición a nanopartículas:

-Tienen propiedades catalíticas, portanto pueden afectar al desarrollo deuna reacción bioquímica. -Las nanopartículas tienen la capaci-dad de atravesar la membrana de unacélula, llegando a alterar la estructurainterna de la misma. -También se cree que tienen repercu-siones a largo plazo, como la inflama-ción de los alveolos pulmonares.

La exposición a las nanopartículas puede seraccidental o intencionada (con fines médi-cos), y puede venir por las siguientes vías deentrada: inhalación, ingestión e inyección.Aplicaciones de las nanopartículas:Las nanopartículas se usan en medicina (eli-minación controlada de células), protectoressolares, electrónica, textil, biomedicina e in-cluso bioingeniería. Actualmente Google hadiseñado unas nanopartículas dirigidas a tra-vés de campos magnéticos que se esperaque puedan eliminar células con mutacionespeligrosas.


33

De C

ara Endins¿Cómo interactúan las nanopartículas conlas células?Las nanopartículas son tan pequeñas quese ven afectadas por la fuerza nuclear fuer-te; eso hace que al viajar por la sangre, di-ferentes tipos de proteínas se adhieran a lasuperficie de la partícula. Esa capa de pro-teínas hace que la partícula pueda interac-tuar con la membrana de la célula llegandoincluso a traspasarla. Eso puede causar di-ferentes consecuencias, entre ellas, lamuerte de la célula.

Simulaciones computacionalesEl gran problema de la experimentación mo-derna es el coste en recursos y tiempo in-vertidos en experimentos que pueden o nodar resultados. Este problema se puede so-lucionar utilizando simulaciones computa-cionales de modelos teóricos. De estaforma, no sólo se puede generar un modeloteórico que concuerde con la realidad, sinoque además se puede usar dicho modelopara hacer simulaciones sobre cualquiertipo de experimento.Esta técnica se usa cada vez más para ofre-cer datos orientativos, pero la exactitud delas simulaciones se ve limitada por la capa-cidad de procesamiento computacional mo-derno.Por ejemplo, con la tecnología actual sepuede hacer una simulación atomística(átomo a átomo) de una proteína en unaspocas horas o días, pero no se puede haceruna simulación atomística de cómo interac-cionaría un grupo de proteínas sobre unananopartícula. En su lugar lo que se hace esun proceso de modelización, mediante el

cual se simplifica la simulación, pero quepierde precisión.Fuentes: Conferencia de Oriol Vilanova(para la información), página web de face-book de la iniciativa 2040 (para el dato sobreel desarrollo de nanopartículas en Google),y Wikipedia (para buscar el concepto de pro-piedad catalítica).

Conferència del Sr. David Maruny:“Pensa, Actua i Estalvia: La ciència d’es-talviar energia”.

Enrique Rivero 2n ESO A

El dimarts 11 de novembre, a la setmana dela ciència, va venir a donar una xerrada enDavid Maruny, soci de la corporativa TAR-PUNA. Ens va venir a parlar sobre l’estalvid’energia, projecte que hem de començar adesenvolupar tots, per no provocar canvi cli-màtic i no acabar amb recursos naturals.Per això, David Maruny ens proposa abo-nar-nos a un projecte anomenat banc d’e-nergia. S’hi participa estalviant energia de lateva llar, i la diferència de diners que estal-vies, es dóna al banc per a què l’utilitzin persubministrar energia a altres famílies que nogeneren suficients ingressos com per pagar-la.

SETMANA DE LA CIÈNCIA 14


34

De

Car

a En

dins Més tard, ens explica les conseqüències del

malgastar energia, i ens informa de què el90% d’energia que utilitzem és energia NOrenovable, una xifra massa elevada. Des-prés, ens planteja: Com podem estalviarenergia al dia a dia?-NO utilitzar secadora de roba, és millor es-tendre-la.-NO tapar l’olla en bullir aigua.-NO posar aliments calents al frigorífic, jaque necessitarà més energia per refredar-los.-Tancar els llums quan no els necessitem, itreure-li el major profit a la llum del dia.Després, per mostrar-nos les despesesenergètiques de diferents aparells, ens portaun mesurador d’energia elèctrica d’endoll.En connectar-ho a un ordinador, es veu queusa 50w de potència; a una llum d’estudi(depenent de la bombeta utilitzada), entreuns 4,3w i 29 w, i a un portàtil, 30,7 w... peròla sorpresa ve ara. Un assecador de cabell,que és un objecte que només l’utilitzem des-prés de dutxar-nos, gasta al voltant de 820 i1180w! Descomunal! Hauríem de deixar d’u-tilitzar-lo...I, per últim, la calefacció. Quan la necessi-tes, és recomanable posar la calefaccióentre el 18 i 21ºC.La veritat és que aquesta xerrada ha estatmolt interessant i he après com viure sensemalgastar tanta energia. M’agradaria sumar-me al banc d’energia, però això no depèn demi.

Conferència del Sr. Francesc GuardiolaGonzalo:“La unió de la botiga física i la botiga on-line”

Clara Duxans 2nESO B

Ha estat una conferència interessant teninten compte el vocabulari que utilitzen els in-formàtics i la situació de la qual ens està par-lant. Hem après que vendre a Internet no és gensfàcil; tot el contrari, és molt difícil. Tenim lacompetència i hem de ser millors que els al-tres, tenir els preus més baixos, millors ofer-tes... En resum, que estem lligats a Google.I si Google ens estima bé i ens posarà elsprimers de la llista quan cerquin alguna pa-raula relacionada amb el nostre web; però sino ens estima, malament. També hem après què és un ERP, els ante-cedents, el PowerStock, el Magento, la sin-cronització, els Locks, la seguretat d’unapàgina web...Ha estat interessant, perquè ens ha explicatcom seran d’aquí a uns anys les botigues.Ho comprarem tot per Internet, des de l’or-dinador, la tablet, el mòbil o algun altre nouaparell electrònic.



35

De C

ara EndinsConferència del Dr. Jaume Llistosella Vidal“Els bolets: com són i com viuen?”

Laia Gay 2nESO B

Ha estat una conferència molt bona ja que ami, per exemple, m’agrada anar a collir bo-lets. El millor ha estat la part pràctica de l’ex-plicació. Aquella en que ha ensenyat enquines característiques cal fixar-se a l’horad’identificar bolets per no confondre els boletscomestibles dels tòxics... Ja que hi ha boletstòxics que a simple vista poden semblar moltiguals a d’altres que són comestibles...En general, m’ha agradat molt!

Conferència del Dr. Sergi Marco Martín“Posa un premi Nobel a la teva vida”Anna Varela 2nESO A

El que ens han explicat a la xerrada ha estatmolt interessant. Ha estat molt bé la manerade parlar-nos sobre tots aquells temes deciència perquè així també donàvem reconei-xement als seus descobridors.Tots els temes dels que ens han parlat hanestat molt interessants i era genial poderestar escoltant totes aquelles coses que se-

gons abans no sabies. Se t’estaven obrintnoves portes cap al món de la ciència i decom veure la vida.M’han agradat molt els vídeos que ens hanposat i han estat molt curiosos.Ha estat genial, tinc molta sort d’haver-hianat.

Acte de cloenda SC,14: Presentació delsmillors treballs de recerca de batxillerat enl’àmbit científic tècnic:“El biogàs: un món sostenible és possi-ble?” per Maria Ramal

“Estudi de diferents plans d’alimentacióen truges i l’impactesobre la productivitat” per Jordi Mayol“Les Google Glass” per Ariadna Baldich“Principals avaries dels motors de com-bustió de benzina” per Alberto Naranjo“El petit món dels Briòfits” per Agnès Sol-devila



36

De

Car

a En

dins

Agnès Soldevila i Maria Ramal2n Batxillerat A

El passat dijous 21 de novembre, algunsdels alumnes de 2n de Batxillerat que ha-víem elaborat Treballs de Recerca relacio-nats amb la ciència, vam tenir l’oportunitatd’exposar el nostre treball en motiu de laSetmana de la Ciència.

A les 17.15 ja estàvem a punt per a co-mençar. Aquest cop, a diferència de l’ex-posició que vam fer als tres membres delnostre tribunal, ens trobàvem davant d’unasala plena de companys (sobretot de 1r deBatxillerat), professors, familiars i altres

apassionats per la ciència, tots expectantsper escoltar-nos.Això va despertar els nostres nervis, peròtot i així vam ser capaços d’exposar-ho elmillor possible. En acabar, ens vam sentirmolt orgullosos que es valorés el treball re-alitzat durant tot un any i els nervis vandesaparèixer per complet. És per això queagraïm que se’ns hagi donat aquesta opor-tunitat i esperem que tots els assistents po-guessin gaudir tant com ho vam fernosaltres realitzant i exposant el treball.



37

Són més de 600 persones les que realitzen activitatsextraescolars a l’Escola Pia. És per això que cada anyl’escola celebra la Diada de les Extraescolars. A lesdeu del matí del 23 de novembre ja hi havia activitatspreparades per als més petits a càrrec de diversosentrenadors i amb la col·laboració també dels equipscadet, juvenil i sènior de voleibol femení. La pre-sentació d’equips es va iniciar vora les dotze delmigdia amb una gran varietat d’esports: dansa - jazz,bàsquet, futbol, handbol, escacs i voleibol entre d’al-tres així com també amb els de pre-esport.Aquesta vegada, però, l’escenari no va ser el clàssic Par‐

quet. I és que finalment el camp de futbol de La Font

Verda ha deixat de ser de sorra i ara els escolapis podran

gaudir d’un camp de gespa artificial. “Ha estat productede moltes peticions, de moltes reivindicacions i d’unanecessitat ”, va explicar l’alcalde de la ciutat, Josep Mayo‐

ral, durant el breu discurs pronunciat.

“La veritat és que hem d’estar tots plegats molt con-tents. Tingueu molt present que estrenem unes ins-tal·lacions i, per tant, el primer que hem de pensar ésque entre tots hem de fer que durin molts anys”, va

dir en Xavier Ambròs, director gerent de l’escola, que es

va mostrar il·lusionat amb un projecte que finalment s’ha

vist realitzat. En Pere Gómez, cap de projectes extraesco‐

lars i d’educació no formal, va donar pas a la Júlia Gómez

i la Mercè Oliveres, dues noies del cadet de voleibol, que

van parlar sobre la violència de gènere. “Des del món de

l’esport volem aixecar la veu, ferma, alta i clara perdenunciar la vulneració constant dels drets humansque suposa la violència contra les dones”, va llegir la

primera.

“Jo voldria agrair a l‘Escola Pia el seu esforç. És, sensdubte, una entitat pionera amb aquesta visió de l’es-port com a un element fonamental en l’educació.Apreneu a compartir, a esforçar-vos conjuntament, afer equip. En definitiva, a fer projectes col·lectius”,

amb aquestes paraules concloïa Mayoral els parlaments

donant importància a la política esportiva de l’escola.

L’entitat aposta a favor de valors com el companyerisme

i l’amistat, més importants fins i tot que la competitivitat.

Guanyar és important, però passar‐s’ho bé encara més. I

tothom pot fer esport, si vol. De fet, no és necessari ser

alumne de l’escola per apuntar‐se a cap activitat. “Vaigvenir arrel d’una amiga meva que també estava ju-gant aquí. La Pia també agafava gent que no era del’escola”, va explicar la Laura Giménez, jugadora de l’e‐

quip de voleibol juvenil, coincidint amb l’Alba Reche,

companya seva. “Vaig triar l’Escola Pia perquè fa méspinya. Juguem però també som amigues”, va afegir la

Cristina García, també de l’equip.

Anna Martín (ex-alumna i jugadora de

voleibol a l’Escola Pia)

DIADA DE LES EXTRAESCOLARS, AQUEST COP CELEBRADA ALCAMP DE FUTBOL DE LA FONT VERDA Extraescolars


38

Repo

rter

s en

acci

óDIADA DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ


39

Reporters en accióCAMINADA PER LA PAU, MOIÀ 14



Documents

el Cr!t - epiagranollers.orgepiagranollers.org/crit/crit101.pdf · senglars es rasquen en els arbres, que hi ha uns bolets que es diuen “pets de llop”, que per rentar les dents