EL LLENGUATGE MUSICALPep Alsina

Directora GUIXdos: Rosa Guitart. Edita: Serveis Pedagògics S.L. c/ de l'Art, 81.08026 Barcelona. Telèfon ( 93)

433 02 69 i 433 03 94. Producció: Punt i Ratllade Serveis Pedagògics. Fotocomposició: Winihard Gràfics. Impressió: ImprimeixSCCL. Disseny: ACE Disseny. I SSN: 0213-8581. DL: B-29863/77

MATERIAL FOTOCOPIABLE. SE'N RECOMANA L'AMPLIACIÓAL 122 % PER TAL D'ACONSEGUIR FORMAT DIN A-4

INTRODUCCIÓ

Un dels aspectes més complexos de la música, potser elmés complex, és el llenguatge amb què aquesta es represen-ta. Aquest llenguatge és abstracte i el resultat poc precís si noes té un ampli bagatge de pràctica musical, principalment alCicle Mitjà de l'Educació Primària, al qual va adreçadaaquesta proposta. Com que el resultat mai no és absolut, sinósempre relatiu, sobretot en els primers anys d'aprenentatge,pensem que 1' enfocament en apropar-nos-hi ha de ser relatiu,és a dir, que cal tenir molt en compte les sensacions i lespercepcions imprecises però globals de l'alumnat per anarfilant cada cop més prim. Ni la inducció ni la deducció nooferiran tantes possibilitats com ho fa el mètode abductiu,que ens porta de la globalitat a l'anàlisi i de l'anàlisi a laglobalitat, per tal de deixar espai a 1' intel.lecte ¡alapercepciósensorial. Pretenem que l'alumnat s'endinsi en el llenguatgemusical partint de què inventi i creï prèviament la sevamanera personal de representar el so, per tal que, molt mésendavant, interioritzi molt millor el llenguatge musicalortodox. El procés és lent i convé no abordar tots elsaspectes de conceptes i grafia musical al mateix temps, ansal contrari, convé aïllar-los i unir-los convenientment.

Un dels aspectes que citàvem anteriorment és el ritme,potser més concret que la melodia, l'harmonia, el timbre,etc. El ritme va unit a la paraula, de la mateixa manera quela paraula és rítmica en el seu discurs. En les activitats queus proposem, intentarem que el ritme musical es beneficiïdel ritme de la paraula, pel que fa a l'elaboració d'una manerapersonal de representar el so, i que el llenguatge parlat esbeneficiï del ritme de la música pel que fa a la fragmentacióde les paraules en síl.labes àtones i tòniques. La síntesi de totel treball és molt atractiva, pretenem que aboqui en el ritmede la poesia popular: romanços, cançons, etc.

OBJECTIUSObjectius relacionats amb els fets, conceptes i sistemesconceptuals

Identificar les qualitats del so: duració i intensitat.Conèixer què és el ritme, les figures rítmiques, la mètrica.

- Iniciar-se en el llenguatge musical.

Objectius relacionats amb els procediments- Expressar-se i comunicar-se creativament per mitjà de

sons i silencis.- Escoltar, reconèixer, imitar i reproduir els silencis i sons

i les seves qualitats.- Correlacionar pulsació i ritme.- Imitar relacions rítmiques.- Escriure cançons.- Improvisar i realitzar creacions rítmiques.- Saber-se organitzar especialment i temporal.Objectius relacionats amb les actituds- Respectar les interpretacions i creacions individuals i

collectives. Participar-hi amb interès- Demostrar interès envers la justesa i precisió en les

interpretacions rítmiques.- Interesar-se en la utilització correcta de la grafia musical.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

S'ha de procurar que el ritme entri per la vivència corpo-ral, per aquesta raó fóra positiu precedir les sessionsd'exercicis rítmics que ajudin a crear un ambient de joc i deritme viu alhora, utilitzant jocs rítmics amb el cos i amb laparaula, fent ús de l'accent i del gest. El ritme es manifestarà,així, a través del cos de l'alumnat i del seu llenguatge. Lafeina del/la mestre/a consistirà a dirigir el ritme natural decada infant cap a una justesa i precisió en la coordinació, que,si bé no és evident en un primer moment, a poc a poc s'aniràperfilant i serà el suport, tant per al llenguatge musical comper al llenguatge parlat i escrit. En tot cas, cal respectar lescapacitats de cada alumne/a per tal de fer-los agafar confiançaen les pròpies possibilitats.

La llibertat amb què es mouran pel que fa a la grafiamusical, els ajudarà a centrar-se en d'altres aspectes queconsidero previs a l'aprenentatge d'aquesta grafia. Aixídoncs podran, partint dels símbols que han inventat,interioritzar, de forma natural, qualitats del so com el fort iel fluix, el compàs, el llarg i el curt, etc. aspectes que, aïllats,són fàcils de comprendre, però que units i seguits esdevenendificultosos i, a vegades, impossibles. Per aquesta raó, caldeixar que l'alumnat inventi signes que siguin (tal com diula mateixa paraula) significatius per ell mateix i encaminar-los cap a signes establerts per consens històric. (Si bé lesactivitats són força dirigides, deixem en mans del/la mestre/a l'ús dels exemples necessaris i més adequats, per aquestaraó no els hem inclòs. )

La combinació del llenguatge parlat amb el llenguatgemusical ajuda a la potenciació i al coneixement profund delselements de tots dos llenguatges. Es important la lectura il'audició de poemes i cançons, de romanços i llegendes, etc.I és important l'actitud del/la mestre/a, si sabem fer viure elritme de la poesia, possiblement sabrem fer més viu el seusignificat i, si és així, als infants no els serà difícil creartextos i poemes.

CONEIXEMENTS PREVIS

Caldrà que l'alumnat tingui coneixements sobre:Vivència i interiorització sensorial de la pulsació de peces

musicals tals com danses i cançons. Discriminació auditivade matisos del so, com fort i fluix, ràpid i lent, accents, etc.Frase, s il •l abes d'una paraula i s il •l abes tòniques.

AVALUACIÓ

L'avaluació podrà consistir en el dictat de pulsacions,ritmes i compassos. Tanmateix, podrem fer dictats de frases(fragments de poesies, etc.) que 1' alumnat haurà de transcriuremusicalment (amb els signes que haurà inventat) o bé a lainversa. No s'hi inclou cap fitxa d'avaluació, perquè aquestha de ser present de forma continuada, i perquè les mateixesactivitats proposades ja són una mostra dels coneixementsapresos.

22. Amb la cantarella que has inventat i recordant el tema que havies triat, escriu la lletra d'una cançó o una poesia, queve a ser el mateix. L'única diferència és que si prefereixes fer una cançó, també hauràs de pensar la melodia, però això ja ésun aspecte de la música que tractarem en una altra ocasió. Situa sota de cada síl •laba el tipus de pulsació que li correspon senseutilitzar quadres ni barres. Si no et sents inspirat, escolta i llegeix atentament el fragment del romanço de l'Hostal de la Peyraque figura a la pàgina i utilitza el seu ritme per crear una història diferent, però amb el mateix ritme.

L'HOSTAL DE LA PEYRACançó popular catalana

Al Hostal de la Peyra (olá)dames hi van anarja trucan á la porta (olá)ja'n responen qu'hi ha? (olá)- Som unes pobres damessi'ns voléu allotjar.- Óbrals la porta mossay déixales entrar. -Diuhen á la mestressa:

¿Qué hi ha pera sopar?N'hi ha tunyina ab seva,

bolets ab bacallá. -La una no te gana,l'altre no vol menjar,l'altre está prenyadetay al llit se'n vol anar.Demanarem un cuartoper podershi tencar.La mossa se les mirano li van agradar.

- Agafa el llum tu mossavéslashi á companyar. -Que foren á la cambrase varen despullar.La mossa n'es traydorapel dany les va aguaytar.Se'n baixa á baix la mossase'n posa á suspirar.- ¿De qué suspiras mossa?¿qué tens per suspirar? -- Que haig de tenir mestressaque nos volen robar,portan calseta curta,pistoles als costats.Anéu al llit mestressaque á nit jo vull vetllar,que avuy si no m'enganyonos tenen de robar. -Al se'al llit la mestressaella al secó's posá.

23. Si el teu nom és d'una sola síl.laba, potser penses que es pot fer poca cosa. Escolta¡ llegeix un fragment de la «Tirallongadels monosíl.labs» de Pere Quart. Seguint la mateixa intenció ¡ estructura, i ntenta fer quelcom semblant al que va fer el poeta.

TIRALLONGA DELS MONOSÍL.LABSPere Quart

Déu

I un poc de sol

Un poc del fortI tú, què vols?

i un poc de sal.

i un poc de fluix.I un poc de cel,

I un poc de romJo

i un poc de fum.Dones jo sols vull

Un xic de bé-ei, si pot ser-:

i un xic de mal.

Un poc de lloc.Un poc de mel

Un poc de fam

i un poc de fel.

I un poc de joci un xic de pa.

-tres reis, dos nous.Un poc de fred

I un poc de niti un poc de foc.

i un xic de por,

I un poc de grocUn xic de son

i un poc de pit

i un xic de grisi un poc de llit.

i un xic de cor

i un xic de verd.Un xic de set

i un poc de crit.

I un xic de blau.i un poc de vii un poc de llet.

I un xic de so:

Un poc de trenun poc de llamp

i un poc de nau;I un poc de pau. i un xic de tro. i un xic de rem.Un poc de pas,un poc de pes

Un poc de goig

Un xic de vent.i un poc de pis.

i un xic de bes

I un poc de neu.i un poc de coit.

I un poc de rou.I un xic de niu.

I un xic de gos. I un poc de veuUn xic de pic

-i un poc de vot.i un poc de pac I un poc de gas. I un poc de cant.-o un xic de sou I un'xic de vers.i un xic de xec.

1 un xic de ball.