El Diari de Recerca Del Pràcticum

L’ARGUMENTACIÓ EN CIÈNCIES

OLGA ESPADA

UPF 2015

2

Olga Espada Argumentació científica UPF 2015

EL DIARI DE RECERCA DEL PRÀCTICUM

1. PREVI A LA FASE D'OBSERVACIÓ DEL PRÀCTICUM

EL MEU INSTITUT Penso en el meu institut i em venen a la ment molts records. Alguns molt propers i altres

sembla que van passar fa una eternitat, però en tinc molts. Dels meus amics, dels companys d’altres cursos, dels professors, del pati, de les aules, dels bons moments que avui revisc amb els amics de tota la vida tot fent un cafè. I tots ells molt importants per dir com sóc jo avui en dia. La importància que tenen les nostres experiències sent adolescents en la vida adulta moltes vegades no som conscients. Les vivències dels anys adolescents marcaran un camí que guiarà la vida un cop acabada l’ensenyament obligatori, per a determinar el teu futur i sobretot d’adquirir una sèrie de coneixements que no es troben als llibres, sinó que són aquells valors que ens construeixen com a persones.

El meu centre, es diu Institució Montserrat del barri de Sants (Barcelona), era molt “d’estar per casa”. Escola concertada de barri, tots ens coneixíem, procatalanista des de la època de Franco, laica, igualitària, respectuosa, integradora, innovadora, multicultural (tot i no tenir gaire diversitat cultural durant aquells anys), implicada en l’educació dels seus alumnes, amb uns valors i objectius clars. Intolerant amb la violència, el racisme, les drogues, les faltes de respecte entre alumnes i professors. Va ser una influència molt gratificant com alumne i com a persona.

Gràcies als cursos de l’ESO, en concret, a una assignatura que s’anomenava petites investigacions i també a la implicació i motivació del meu professor de ciències, vaig poder veure (arrel d’un projecte que vaig poder presentar a l’Exporecerca), que la ciència era la branca que m’agradava, i que volia estudiar Biologia en un futur. Una de les tasques més difícils i importants com a docent, és aconseguir qualificar i orientar d’una manera adequada els seus alumnes i amb mi ho van aconseguir.

L’ambient del meu institut era de caire relaxat, amb professors propers, alguns més que d’altres, i amb la seguretat de saber que davant de qualsevol problema el centre responia. Teníem laboratori, on en moltes ocasions i treballàvem. A primària teníem una línia, que es convertia en dues al arribar a l’ESO.

Així i tot, amb el pas dels anys i amb una visió més global, si que en podria destacar alguns aspectes negatius en comparació amb altres centres que he vist. Com aspectes negatius destacaria que no tots els companys eren respectuosos i això distorsionava el bon funcionament de la classe. També que per a certes assignatures el nostre centre ens separaven per nivells, i això impedia en ocasions aprofundir en els teus coneixements i per últim que la implicació i dedicació dels professors no sempre era igual per part de tots els professors i això afectava al nostre aprenentatge. En ocasions es podia percebre la falta de comunicació entre professors que dificultava una tasca conjunta i globalitzadora del nostre aprenentatge.

3


PART 1. DURANT LA FASE D’OBSERVACIÓ DEL PRÀCTICUM

1. LA MEVA IMATGE DEL CENTRE INSTITUT EUROPA

L’institut a elecció és l’Institut Europa situat al barri de Bellvitge. Bellvitge es un barri molt peculiar que va ser construït als anys 60 per l’arribada immigrant d’altres punts d’Espanya i avui en dia, acull a una població de classe social i econòmica mitjana, baixa amb gran diversitat cultural.

L’institut representa una mostra d’aquest barri a petita escala. Molta diversitat cultural i intel·lectual. La meva imatge del centre és en general positiva, tot i que molt diferent al institut on jo vaig estudiar. Veig que és un centre respectuós amb les altres cultures, que s’implica amb l’ensenyament dels seus alumnes ja que disposen de projectes específics per comprendre tots els nivells intel·lectuals (aula d’acollida i oberta) i que està “a l’última” en tecnologia, ja que els alumnes han de comprar un portàtil el primer curs de la ESO que faran servir al llarg de tot el seu aprenentatge. L’institut també s’adapta als diferents nivells econòmics i socials possibles, ja que si les famílies no disposen de diners per a pagar aquests ordinadors, l’escola els facilita ordinadors propis i els permet fer els pagaments en diferents quotes.

No obstant ser diferent al institut on jo vaig estudiar, no té cap connotació negativa. Ben al contrari, m'ha servit per descobrir un aspecte de la professió docent que sabia que existia, com és la gestió de la diversitat, però que no l'havia experimentat mai, ja no només com a professor, cosa evident perquè encara no ho sóc, sinó a la meva experiència.

De fet, m’agradaria poder treballar en més profunditat aquest aspecte de diversitat intel·lectual potser és aviat per dir-ho, però crec que podria orientar el Treball Final del Màster cap a aquest aspecte, en primer lloc perquè és la realitat més evident amb la que podré treballar durant la resta del Pràcticum i en segon lloc perquè crec que em serà útil en un futur aprofundir en aquest aspecte.

L'acollida que ens han brindat els responsables del centre ha sigut diferent a la resta de companys, com bé detallo en el dia a dia del diari personal, la nostre mentora es va fer mal a la mà i va agafar la baixa la última setmana i mitja del nostre període d’observació. Des de la directora al conserge, passant per la mentora i els altres professors, han sigut cordials en tot moment però aquesta situació no ens a facilitat el nostre aprenentatge com a futurs professors.

M'he emportat també una molt bona impressió dels alumnes del centre. Semblava que ells estaven acostumats a tenir alumnes en pràctiques i la nostre presència no a sigut desagradable per a ells. Tot el contrari. Respecte al funcionament del centre, sempre m’he basat en les meves percepcions i la meva recerca d’informació. Malauradament no hi ha hagut reunions específiques per l’explicació del seu funcionament. Si que puc percebre que la feina del professor no acaba només a l’aula sinó que la tasca va molt més enllà. Hi ha altres tasques del professorat que passen desapercebudes, com són les guàrdies de pati o de passadís, les reunions de departament, els claustres, etc. I en general hem porto una molt bona impressió de la enorme tasca que realitzen els professors, la seva dedicació total i absoluta de l’ensenyament dels seus alumnes perquè aquests aprenguin amb eficiència i assolint unes competències bàsiques. Degut això, m’ha recordat al institut on jo estudiava, perquè allà també eren els professors els més implicats en el nostre aprenentatge. Tot i això en ocasions semblava que hi hagués una falta de comunicació entre professors, degut a l’excessiva feina docent.

4


Pel que fa a la imatge, diguem-ne "física", de l'institut, també hi ha força diferències

amb el centre on jo vaig créixer. Si bé l'edifici és petit i modern i el meu centre era l’antiga masia i dos edificis més. El primer que hem sorprèn és la presència de tecnologia, a totes les aules i a tots els laboratoris. Les pissarres digitals i els ordinadors portàtils són presents a tot arreu, cosa inimaginable en el meu centre, on si volies utilitzar recursos audiovisuals, o bé anaves a l'aula corresponent, o bé havies de portar a l'aula concreta un projector i una pantalla, o un moble transportable amb televisor antic. Hi són, i els utilitzen cada dia.

Tenen biblioteca i tres laboratoris, tenen bar i els alumnes poden anar a comprar allà. El material que tenen tot sembla ser nou (pissarres digitals, els laboratoris, taules de treball, material,...).

Sobre les aules en si, he observat que la distribució és sempre la mateixa, a les classes que he assistit no hi ha disposició de taules en forma de "U" o de manera que es pugui fer treball en grup, són taulells fixes que no permeten canviar la distribució. Els alumnes imparteixen les classes principalment al laboratori de ciències amb tamborets sense reposa esquena, fet que incomoda treballar allà. Per tant la disposició és sempre la de classe magistral. En quant a la diversitat present en elles, he observat que depèn del grup d’alumnes que tinguem és una tasca més o menys difícil de gestionar per atendre els diferents tipus de diversitat.

Pel que fa al model de ciència que utilitzen els professors, és aviat per dir-ho però crec que sí que intenten en alguns aspectes que hi hagi sintonia entre el que s'ensenya i el que l'estudiant es troba a la vida quotidiana. Ús de contextualització pel seu aprenentatge i experimentació al laboratori, treball per projectes interdisciplinaris, usos de eines CTS, etc. Però sobre la manera de construir el coneixement científic no he vist que s'hi faixi massa èmfasi.

2. FOCALITZANT L'OBSERVACIÓ

2.1. L'ARGUMENTACIÓ I L'ÚS DE PROVES COM A PART ESSENCIAL DE

L'APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES

Al llarg de la fase d’observació, he pogut dirigir el meu interès cap els alumnes de 1r de Batxillerat a les classes de Ciències del Món Contemporani. He pogut percebre que la classe d’aquests 30 alumnes queda dividit per aquells que tenen motivació pels continguts que s’estan explicant i aquells que no. Aquells que estan motivats pels continguts de la matèria es mostren més participatius i curiosos que no pas els que sembla ser que no entenen res. D'entrada em refereixo a la participació en el concepte més ampli possible, que implica una responsabilitat tant de l'alumne com del professor, participació que ha de servir per evitar que el model de classe magistral sigui sempre predominant.

Els alumnes que no estan adquirint un bon aprenentatge significatiu, que són aquells que no comprenen els continguts o que no tenen interès, em preocupen, ja que es troben a primer de Batxillerat, i potser no es un problema de falta de motivació sinó una falta de comprensió cap a l’assignatura.

Per altra banda, tenim alumnes amb coneixements previs en ciències, que amb la seva actitud passiva a classe, els mals resultats a les avaluacions i la xerrera de classe, no diríem pas que són del Batxillerat científic ja que no sembla motiva’ls-el la ciència.

5


La falta de comprensió de la pròpia Naturalesa de la Ciència dels coneixements de nova incorporació: per norma general esdevé en aquells alumnes de 1r de Batxillerat que procedeixen de Batxillers socials i artístics. Això genera la necessitat de transmetre la ciència d'una manera més globalitzadora i integrada. D'aquesta manera, facilitem la comprensió i aprenentatge de les ciències per tots els alumnes.

Aquesta situació de "desaprenentatge" i descontrol és incentivat a mesura que arribem a les sessions finals d'una unitat didàctica. A més hi ha una carència clara a nivell competencial com són les competències de aprendre a aprendre i la seva pròpia regulació, pensament crític com distingir opinió de conclusió i cultura científica com coneixements provisionals.

Amb la intenció de treballar la Naturalesa de la ciència i valorant quin context seria el mes adequat per a treballar l’argumentació científica, m’agradaria treballar-ho des de la UD i des de assignatures que complementen la tasca de comprensió de l’argumentació com a català. Aquest tema tan ampli i complex es un pretext a generar controvèrsies sòcio-científiques a l'aula, per treballar el tema disposem de 8 sessions.

En general, podem observar que seleccionar les ciències com a branca al Batxillerat, no és la preferència pels alumnes. Només hi ha 7 alumnes que estiguin estudiant ciències Biològiques a primer de batxillerat i 11 que pertanyen a batxillerat científic. Per tant, podem dir que no sembla ser interessant investigar segons la seva perspectiva.

2.2. ARGUMENTACIÓ I ÚS DE PROVES Per argumentació es coneix aquesta capacitat de relacionar explicacions i proves, en altres paraules, avaluar el coneixement en base a proves disponibles. La rellevància de les proves representa, una de les tres capacitats que formen part de la competència científica, avaluada tant al marc d'avaluació PISA, com als currículums de primària i secundària. El ús de proves és una dimensió central de l'argumentació, encara que no l'única, doncs també formant part d'ella la persuasió, la articulació d'un argument convincent, o la resposta als arguments oposats al propi.

Els objectius de l'educació en sentit ampli van més enllà de l'ensenyament i el aprenentatge d'una matèria concreta, també implica formar ciutadans i ciutadanes crítics amb el món on viuen, que siguin capaços de detectar les contradiccions e inconsistències al discurs de diferents instàncies socials, per exemple a la publicitat d'aliments, cosmètics o subministres energètics. Ambdues qüestions, la capacitat d'avaluar el coneixement i el desenvolupament del pensament crític, són part de les contribucions de l'argumentació a les competències bàsiques i als objectius de l'educació. Aquesta rellevància de l'argumentació, al ús de proves i raonament es reflecteixen, per una part, a estudis internacionals, com els estudis PISA, on una de les capacitats avaluades és l'ús de proves, on un dels dominis explorats és el raonament. Per altra banda, els documents curriculars del Ministeri d'Educació i les comunitats autònomes incloent referències a l'argumentació i al ús de proves.

En canvi, l'argumentació rep poca atenció a la major part de les classes. Per tant, és important proporcionar eines als alumnes per comprendre correctament i implementar l'argumentació com una eina més i l'ús de proves com a part de les competències que hem de desenvolupar a les seves classes.

L'argumentació també està connectada amb la comunicació, doncs es tracta d'un procés social en el qual es pretén convèncer a una audiència, persuadir. Quan argumentem

6


en debat o diàleg amb altres persones, o escrivint informes i articles per exposar quines conclusions extraiem d'unes proves.

L'argumentació contribueix al desenvolupament de la competència científica i a alguns

objectius generals de l'educació com aprendre a aprendre, desenvolupar el pensament crític o una cultura científica.

2.3. PROCÈS PRODUIT PER L'ARGUMENTACIÓ EN RELACIÓ AMB EL

CONEIXEMENT

Coneixement de comunicació dialògica o informe escrit que dona lloc a l'argumentació. De avaluació central en argumentació contribueix al pensament crític com distingir

opinió de conclusió. I dins d'aquesta argumentació ha d'existir una justificació per defensar proves. I com a persuasió significa convèncer a l'audiència.

L'argumentació contribueix a les següents competències:

Competència d'aprendre a aprendre com a regulació. Pensament crític com a distingir opinió de conclusió. Competència en la cultura científica com a coneixement provisional.

Els objectius generals que crec que té la ciència són:

Transmetre coneixement científic, producte de les inferències humanes, la imaginació i la creativitat.

Comprendre la pròpia Naturalesa de la Ciència i la seva rigurositat. Comprendre a valorar proves i resultats. El coneixement científic té una base empírica, basada en l'observació i

l'experimentació. Saber argumentar davant d’un argument que no té pes. El coneixement científic és temptatiu i subjecte a canvis. Els models científics no són còpies idèntiques de la realitat. Implica un cicle ràpid i creatiu i contrast d'hipòtesis i disseny d'experiments breus

(sospesar..) per consensuar un model. Te certs nivells de certesa.

Nosaltres al màster, vam estar treballant l'ús de proves i la argumentació mitjançant un dossier anomenat -Mind the Gap-. Concretament l'activitat de la confirmació de la troballa de l'esquelet de Copèrnic. L’activitat consistia en valorar, mitjançant les evidències que s'havien trobat d' ADN, si realment podíem dir que s'havia trobat el ADN de Copèrnic o no, per tant, el meu plantejament serà treballar l’argumentació des de la vessant més competencial possible per a ells, treballar-ho des de les classes de ciències i a classes de llengües. A les sessions de CMC també he pogut observar la falta de concentració general, ja que la sessió es interrompuda en reiterades ocasions, però aquesta situació s’agreuja si a la sessió es corregeixen els deures proposats per la professora el dia anterior. De manera que, la resolució de deures dificulta l’aprenentatge, perquè no ho preparen pel dia següent, i aquesta situació de desmotivació, falta d’aprenentatge, pèrdua del fil conductor de la classe per no haver fet els deures, es va agreujant a cada unitat didàctica proposada. Aquesta seria la explicació de perquè les primeres sessions de cada unitat didàctica semblen ser més exitoses que les últimes, els alumnes han perdut el fil.

7


Per a que aquets alumnes aprenguin ciències cal que fem èmfasi en expressin les idees de les ciències i que el coneixement de les formes de parlar i d'escriure ciències és una condició necessària per a la seva evolució. El patró lingüístic i temàtic s'aprenen al mateix temps. (Sutton, 1997; Lemke 1997): ensenyar a parlar i escriure ciències.

2.4. DESENVOLUPAMENT DE QÜESTIONS RELACIONADES AMB LA MEVA

INVESTIGACIÓ

Un dels aspectes més importants a l’argumentació són els aspectes que permeten que es

desenvolupi una bona argumentació:

Perquè aquestes qüestions es desenvolupin cal que existeixin una sèrie de condicions,

dades, afirmació/tesi, justificació, refutació i fonamentació. El model que explica de forma

més adequada es el Model de Toulmin.

Model de Toulmin. El més ajustat

Hi ha diferents models sobre els elements que construeixen l’argumentació. El més

utilitzat en els articles que he revisat és el model de Toulmin (1993) que és un model útil

per veure l’estructura formal de l’argumentació, és a dir de les parts que constitueixen un

text argumentatiu, tot i que és menys vàlid per avaluar la validesa dels arguments.

Ciències al Món contemporani: potencials dels alumnes

La importància del treball cooperatiu per l’aprenentatge de l’argumentació escrita com a

competència essencial per a aprendre i comprendre millor les ciències.

L’acció educativa es desenvoluparà a l’Institut d’educació secundària Europa a

Bellvitge. La mostra està formada per un grup de 29 alumnes de 1r de Batxillerat que

cursen l’assignatura obligatòria de Ciències pel món Contemporani, format per 15

noies i 14 nois de 16 i 17 anys. Dins d’aquest grup trobem 11 alumnes del batxillerat

científic, 6 alumnes del tecnològic, 6 alumnes del humanístic i 6 del social. La recerca

inclou un pre-test i post-test on es recullen els arguments escrits produïts pels alumnes

abans i després d’haver participat en una seqüència de tasques d’aprenentatge per

afavorir l’argumentació i aprofitar aquest potencial per considerar si pot ser ventatjosa

alhora de treballar les ciències.

8


Factors que poden afectar a la millora de l’argumentació dels alumnes

Coneixements previs.

Especialitat del batxillerat escollida.

Aptituds al hora de donar explicacions coherents i justificades.

Motivació envers les tasques.

Assistència a classe.

Entregues i qualitat d’aquestes.

Comprensió i interiorització de la pròpia pauta aplicada.

Treballar l’argumentació de manera individual o en grup.

Rendiment del propi grup.

Hores dedicades a l’estudi.

Professor.

Hores dedicades a treballar l’argumentació en ciències.

FACTORS A AVALUAR

Factor especialitat de batxillerat.

Factor treball individual o grupal.

PUNTS CLAU D’UNA BONA ARGUMENTACIÓ

Qualitat del llenguatge

Organtizació i claderat de les idees

Exposició d’evidències amb el text i fets

Ús de contrarguments

PREGUNTA A RESOLDRE

Podem millorar les argumentacions científiques escrites dels alumnes de primer de Batxillerat

mitjançant pautes treballades en grup a Ciències pel Món Contemporani tenint en compte la

seva procedència de batxillerats?

A nivell d’avaluació aquells alumnes de Batxillerat no-científic obtenen pitjors resultats que els

del científic?

Tenen realment dificultats d’aprenentatge els alumnes de no-científic amb les ciències?

Hi ha una general desmotivació i desconfiança envers el coneixement de les ciències abans

de començar cada unitat didàctica?

Per tant podria ser què, la contextualització no s’adeqüés als alumnes amb baixos

coneixements de la ciència o necessiten major èmfasi a la pròpia Naturalesa de la Ciència?

Tampoc per aquells que provenen de majors coneixements de les ciències?

9


S’hauria d’ensenyar a argumentar científicament per promoure major comprensió de

l'assignatura?

És important el context en l'aprenentatge en el desenvolupament de aprendre a argumentar?

Hi ha una aparent falta de confiança de si mateixos com a nous alumnes de ciències als seus

nous aprenentatges?

Aquest "desaprenentatge" i falta de confiança davant l'assignatura, pot ser generat per una

falta de comprensió de la pròpia Naturalesa de la ciència?

Això promourà a la capacitació de competències bàsiques com aprendre a aprendre, a formar

ciutadania responsable, capaç de participar a les decisions socials exercint el pensament crític

i a conèixer millor les formes de treball de la comunitat científica?

Aquest estat de no saber com gestionar la assignatura, pot, ser degut a una falta de

coneixement de com han d'expressar les seves idees científiques i falta de comprensió de la

pròpia Naturalesa de la Ciència?

Podria ser útil una pauta de anàlisi crític d'un text i d’argumentació?

Atorgant un espai per a que els alumnes expressin els seus arguments respecte un tema a

desenvolupar, podríem donar un aprenentatge més significatiu?

Desenvolupant tasques d'argumentació cooperatives, format grups amb alumnes de ciències

i no ciències podríem aconseguir una major comprensió?

Proposta innovadora

Anàlisi qualitatiu pre-test, intra-test, post-test de les argumentacions realitzades pels alumnes

de batxillerat a Ciències pel Món Contemporani.

Aplicar una pauta per facilitar l’argumentació dels alumnes i treballar-la en grups d’alumnes

de diferents batxillerats com a punt fort per a potenciar les aptituds dels alumnes.

PLA D’ACCIÓ

M’agradaria realitzar un anàlisi qualitatiu respecte les argumentacions científiques dels

alumnes de 1r de batxillerat a Ciències pel Món Contemporani, mitjançant l’ús de pautes i el

treball en grup amb alumnes de diferents especialitats.

Dins de l'aprenentatge significatiu dels alumnes de Ciències del món contemporani, tenint en compte la procedència del batxillerat al que pertanyen, el contingut que estan treballant i l'argumentació oral i escrita que fan els alumnes de 1r.

Primer de tot, valorar mitjançant activitats realitzades amb la mentora, el tipus d'argumentació escrita científica que fan els alumnes abans de cap tipus de pauta o guia per l'argumentació.

(valorar activitats que fan els alumnes amb la mentora que siguin de reflexionar i argumentar i les tasques treballades amb la professora de català relacionades amb l’argumentació)

10


Activitat prèvia d’inici on han de reflexionar amb una notícia que afirma que el canvi climàtic és beneficiós per les rutes marítimes per l’Àrtic gràcies al seu desgel (Ciclet de Recerca- Acció).

Treballarem l’argumentació amb la visualització de dos vídeos que ens parlen del canvi climàtic on els alumnes tindran dues taules com a pautes per a treballar l’argumentació amb la visualització d’aquests dos vídeos. El primer vídeo correspon a la visualització d’un resum del Documental de l’Algore i l’altre vídeo es El vídeo que es va publicar com contrargument al primer vídeo, El fraude del canvio climàtico.

Treballar l’argumentació dins de la tasca d’argumentació en grup de la Unitat Didàctica de Canvi climàtic, on han de treballar a partir de dades científiques 4 conseqüències del Canvi Climàtic (Ciclet de Recerca- Acció).

Argumentació individual sense pauta de la mateixa tipologia que la treballada a la unitat, a l’examen final (Ciclet de Recerca- Acció).

A més valorar una tasca de treball de l’argumentació amb una notícia que ens parla de la Bioètica des de l’assignatura de Català.

HIPÒTESIS

La pregunta de recerca plantejada es troba inclosa a la unitat didàctica de Ciències pel mon

contemporani del canvi climàtic:

Podem millorar les argumentacions científiques escrites dels alumnes de primer de

Batxillerat mitjançant pautes treballades en grup a Ciències pel Món Contemporani

tenint en compte la seva procedència de batxillerats?

Si podem valorar l'argumentació científica com a punt clau d'èxit en el bon aprenentatge dels alumnes de 1r de Batxillerat, prepararé un escenari d’on es construiran els diferents coneixements (construcció del coneixement, Taxonomia de Bloom. És important plantejar tasques on els alumnes treballin de manera cooperativa per grups heterogenis per poder resoldre la meva pregunta. La meva hipòtesi és que al treballar l’argumentació en grups heterogenis els arguments dels alumnes milloraran ja que tindran el suport dels alumnes científics que estan més habituats al llenguatge científic i els continguts que es treballen i els alumnes del humanístic que presenten estructures de llenguatge més clares i fluides per la seva pràctica.

Documents

El Diari de Recerca Del Pràcticum