El dualisme psicofsic cartesi va conduir a lantropologia cap a lestudi daquests dos pols: lnima i el cos.A partir daqu es va originar la separaci entre una antropologia fsica i una antropologia de lesperit o

filosfica que, marcades per aquell dualisme, es van mantenir separades i sense a penes connexions entre

si. Daquesta manera, al haver tractat el cos hum com a substncia extensa i en haver-lo separat del

pensament .

La Gentica de Mendel, Gentica Mendeliana o Les lleis de Mendel sn el conjunt de regles bsiquessobre la transmissi per herncia gentica de les caracterstiques dels organismes parentals als seus fills.

Aquestes regles bsiques d'herncia constitueixen el fonament de la gentica. Tal valoraci es basa en el fet

que Mendel va ser el primer a formular amb total precisi una nova teoria de l'herncia, expressada en el

que desprs s'anomenaria "lleis de Mendel", que s'enfrontava a la poc rigorosa teoria de l'herncia per la

mescla de la sang. Aquesta teoria va aportar als estudis biolgics les nocions bsiques de la gentica

moderna. No menys notables han estat els aspctes epistemolgics i metodolgics de la recerca feta per

Mendel. El reconeixement de la importncia d'una experimentaci rigorosa i sistemtica, i l'expressi dels

resultats observacional.

3Les lleis de Mendel

3.1Primera Llei de Mendel: Principi de la uniformitat dels hbrids de la primera generaci filial

(segregaci equivalent)

3.2Segona Llei de Mendel: Llei de la segregaci dels carcters en la segona generaci filial

3.3Terccera Llei de Mendel: Llei de la independncia dels carcters hereditaris

Animisme: En general, s la creena que atribueix vida, intencionalitat, voluntat o sentiments semblants alsde l'home a tots els objectes de la natura. En aquest sentit l'animisme s una forma d'antropocentrisme.

Aquesta forma d'animisme es coneix tamb com animatisme. Edward Burnett Tylor,etnleg i antropleg, ha

estat el ms important estudis de l'animisme. Va sostenir la tesi segons la qual totes les formes ms

primitives de religi es Tr en la creena en ssers espirituals personals que animen la natura. Segons Tylor,

les religions s'han desenvolupat d'una forma evolucionista de manera que, a partir de l'animisme, passarien

pel culte d'objectes, manes, ancestres,fetitxes i dols, al politeisme i, finalment, al monoteisme. Al seu torn,

l'origen d'aquestes creences es troba, en raonaments i analogies basades en l'estranyesa. No obstant aix,

el terme animisme es continua usant per designar aquelles creences que consideren totes les formes de la

vida com a manifestacions de potncies tals com genis, nimes, esperits o detats que animen l'univers.

Segons aquesta concepci, la concentraci d'una fora animista en un objecte, un animal, un lloc o en una

persona, pot dotar-los de poders extraordinaris, independent del poder emanat de les nimes i dels dus.

Tripartici Platnica:

1) L'nima s el veritable jo de l'sser hum. s espiritual i immortal, ja que quan el cos es destrueix en lamort, l'nima abandona els seus restes miserables i emigra cap a un ms enll on rebr premis o cstigs

segons el seu comportament en la vida anterior. Aquests premis o cstigs poden resoldre en noves

reencarnacions en aquest mn terreny, en altres cossos, fins i tot d'altres espcies animals. Aquesta teoria

de la immortalitat de l'nima, el judici en el Ms Enll, i la metempsicosi posterior compten amb antecedents

en les doctrines.

2) en l'estructura de l'nima poden advertir tres parts o elements: la concupiscible, la passional i la racional.En unes nimes predomina una part i en altres una altra.

3) Aquesta distinci entre els tipus d'nima, segons predomini en ella un o altre element, resulta rellevantper la seva til projecci poltica. Aquells en qu predomina el racional sn els filsofs, els d'apassionat

carcter han de ser els guardians, i els altres, els voluptuosos i amants del que s material i la riquesa, els

treballadors.

4) (D'altra banda aquesta tripartici de l'nima planteja problemes sobre si tota l'nima s immortal o nomsla seva part ms noble, la racional. I Aristtil heretar la qesti, amb altres termes: l'enteniment agent i el

pacient. Per aix hem de deixar-ho noms insinuat ara).

Monisme: Doctrina segons la qual que totes les coses sn u. El terme lintrodueix en filosofia Christian Wolfaplicant-lo als sistemes filosfics que defensen lexistncia duna sola classe de substncia, sigui la mental o

espiritual, sigui la substncia material, o dun solo principi, espiritual o material, que pugui explicar el conjunt

de la realitat. En general, s la reducci de les coses a una unitat, i aix pot succeir en lordre ontolgic i en

lordre epistemolgic, passant en aquest cas a anomenar-se monisme metodolgic. El monisme pretn

eliminar les oposicions i diferncies existents entre les diverses classes de realitat o diferents nivells de

realitat: entre Du i el mn, convertint-se llavors en panteisme; entre la ment o nima i el cos o matria,

anomenant-se en aquest cas monisme psicofsic.

La p sicologia evolucionista(PE) tracta d'explicar psicolgicament trets com la memria, la percepci, elllenguatge, i fonamentalment les emocions com adaptacions, els productes funcionals de la selecci natural

o la selecci sexual. La psicologia evolucionista proposa que la psicologia i la conducta dels humans i

primats es pugui entendre a travs del coneixement de la seva histria evolutiva. Proposa que la ment dels

primats, incloent-hi la dels humans, est formada per molts mecanismes funcionals anomenats adaptacions

psicolgiques o mecanismes psicolgics evolucionats que s'han desenvolupat mitjanant la selecci natural,

ja que sn tils per a la supervivncia i reproducci de l'organisme. Amb aquest enfocament tracta d'explicar

mecanismes com el sistema immunolgic. La psicologia evolucionista aplica aquest mateix principi a la

psicologia. La psicologia evolucionista s una disciplina hbrida que es basa en l'evolucionisme modern, la

biologia, la psicologia, l'antropologia, l'economia, la informtica i la paleoarqueologia.