EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

EL FENOMEN SENSELLAR A CATALUNYA:

PERSONESADMINISTRACIONSENTITATS

INFORME EXTRAORDINARI Desembre 2005

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

EL FENOMEN SENSELLAR A CATALUNYA:

PERSONESADMINISTRACIONSENTITATS

INFORME EXTRAORDINARI Desembre 2005

Síndic de Greuges de Catalunya

1a edició: febrer 2006Informe extraordinari: El fenomen sense llar a CatalunyaISBN: 84-393-7002-4Dipòsit legal: B-9814-2006Impressió: Tallers Gràfics Hostench S.A.

Imprès sobre paper ecològic

Disseny original: Amèrica SánchezFoto portada: Tomàs Abella

INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

I. EL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA I EL FENOMEN SENSE LLAR . . . . . . . 9

II. APROXIMACIÓ AL FENOMEN SENSE LLAR: LES PERSONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131. Conceptualització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2. Dimensió del fenomen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3. Els procés d’exclusió social i les causes del fenomen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

III. LES ADMINISTRACIONS I EL FENOMEN SENSE LLAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231. Marc normatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

2. Les polítiques socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

3. Aplicació de les polítiques socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

4. Els recursos destinats al fenomen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

5. Els centres que presten atenció a les persones sense llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

IV. LES ENTITATS SOCIALS I EL FENOMEN SENSE LLAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431. Aspectes generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

2. Una entitat social que treballa amb les persones sense llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

3. La cara de les persones que formen el fenomen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

V. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 571. Situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

2. Propostes per a atendre les persones sense llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

3. Consideració final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

VI. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

El Síndic de Greuges de Catalunya presenta davantel Parlament un informe sobre la situació de lespersones sense llar a Catalunya.

Les polítiques socials desenvolupen un paper abso-lutament clau en l’atenció i resposta de les neces-sitats socials que es deriven de la realitat analit-zada. Les polítiques socials, a diferència d’altrespolítiques consolidades i de gran tradició històricacom ara les educatives o sanitàries, es caracteritzenper ser una xarxa de creació més dispersa i on ladistribució de competències entre les autoritatsautonòmiques i les locals no està tan definida. D’al-tra banda, la xarxa de serveis socials, que ha anatcreixent en els últims anys, ha vist com fenòmenscom l’augment de la immigració, les noves formesde família, l’augment del preu de l’habitatge, ialtres fenòmens han anat incrementant les exigèn-cies envers aquestes polítiques socials.

Des de la voluntat de millorar aquests serveissocials i amb la perspectiva de garantir la protec-ció de drets de les persones, el Síndic de Greugesde Catalunya ha volgut analitzar les necessitats idemandes de les persones en situació de sensellar. Aquesta anàlisi es pot fer des de diversospunts de vista i amb diferents vies i opcions meto-dològiques partint de la base que es tracta d’unfenomen poc conegut i, fins a cert punt, quasiamagat.

El punt de partida per a efectuar l’anàlisi han estatles queixes i consultes rebudes. Si bé el Síndic deGreuges de Catalunya rep queixes de persones queestan a punt de perdre el seu habitatge, o que jahan perdut l’habitatge per la disminució d’unapensió, o de persones que viuen al carrer, sónqueixes més aviat testimonials si es comparenamb l’abast del col·lectiu, les dimensions del qualtampoc no són del tot conegudes. A banda de serpoques les queixes rebudes, en moltes ocasions noés fàcil mantenir el contacte amb la persona queens formula la queixa per a fer-ne el seguimentoportú. L’actuació del Síndic s’ha centrat en tractarindividualment aquestes queixes, requerint l’ac-tuació dels serveis socials, dependents de l’Admi-nistració autonòmica i local. En moltes ocasions, laresposta de les administracions públiques, ja siguiper manca de recursos, de dèficits en la coordina-ció entre administracions o altres circumstàncies,no ha estat del tot satisfactòria; com s’ha anatpalesant en els informes anuals en què s’ha posatde manifest aquestes circumstàncies.

Una de les prioritats d’actuació del Síndic ésl’atenció als exclosos i als més desfavorits, i en

aquest àmbit duu a terme una tasca proactiva,com es va presentar en aquest Parlament a l’inicidel seu mandat. Així, en la mesura en què comptaamb un consell social, en el qual són presentsdiversos representants d’entitats socials que tre-ballen en el dia a dia de l’atenció a les personesque es troben en situacions desfavorides, el Síndiccompleta la informació que rep de les mateixespersones afectades. Més enllà de l’assessoramentgeneral obtingut a través del Consell, el Síndic haoptat en aquest cas també per demanar lacol·laboració d’una entitat, Arrels Fundació, que esdedica a l’atenció directa a les persones sense llar,per a completar la informació que té la instituciómateixa. Així, se li va demanar a aquesta institucióun informe sobre l’atenció a les persones sensellar, des de la perspectiva de la seva actuació espe-cífica. Amb tot això, i partint de la realitat ja cone-guda a través de les queixes i visites a diversesentitats, i sobre la base d’altres fonts documentals,s’ha elaborat el present informe.

L’informe està dividit en quatre capítols i en unesconclusions i recomanacions a les administra-cions públiques.

1. El Síndic de Greuges i el fenomen sense llar:anàlisi dels casos i actuacions del Síndic enl’atenció al fenomen de les persones sense llar.

2. Aproximació als sense llar: conceptualització,dimensió i causes del fenomen.

3. Les administracions i el fenomen sense llar:àmbit competencial i marc legal del fenomen,les polítiques socials i els recursos destinats ales persones en situació de sense llar.

4. Les entitats socials i el fenomen sense llar.

5. Conclusions i recomanacions: es formulendiverses recomanacions per millorar l’atencióa les persones sense llar.

Sense voler avançar les conclusions de l’estudi,voldria destacar algunes idees fonamentals quese’n desprenen:

– La manca de dades reals sobre l’abast del feno-men que repercuteix negativament tant en laplanificació de les polítiques públiques com enl’assignació de pressupostos.

– La descoordinació entre les administracionspúbliques. La manca d’una política coordinadai integral, tant des del punt de vista interadmi-

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 7

INTRODUCCIÓ

nistratiu com intraadministratiu, d’atenció ales persones sense llar dificulta molt el tracta-ment del problema.

– L’assignació de recursos està clarament persota de la mitjana de la Unió Europea.

– Les entitats socials assoleixen unes funcionsque desborden les seves possibilitats, la qualcosa afecta la seva eficàcia. És necessari incre-mentar els seus recursos, i que les administra-cions assumeixin les funcions que els siguinpròpies.

L’informe no és exhaustiu. No recull tota la problemàtica, probablement no totes les perspectivesd’abordar el problema. No abasta totes les formesd’actuació de les administracions públiques. Possi-

blement es puguin fer més recomanacions. Ésaquesta una no-exhaustivitat coneguda i volguda.L’informe s’apropa a un sector de la realitat com-plex, inabastable, amb múltiples prismes i ele-ments que requeririen una anàlisi des de múlti-ples disciplines. No es pretén fer un estudi acadè-mic. Es pretén cridar l’atenció a les diverses forcespolítiques representades en el Parlament perquèl’òrgan representant pugui impulsar polítiquespúbliques que ajudin a minvar un dels fenòmensmés paradoxals de la societat actual: al costat d’unprogrés i un avenç indiscutible en el reconeixe-ment de drets, hi ha persones que, per mancançad’un element inherent a la dignitat humana, comés la de disposar d’un habitatge, difícilment es potdir que siguin titulars de la resta de drets que reco-neix l’ordenament jurídic. Aquest és l’objectiu del’informe que els presento.

8

I. EL SÍNDIC DE GREUGESDE CATALUNYA I ELFENOMEN SENSE LLAR

Al llarg de l’any 2005 el Síndic ha rebut iatès un conjunt d’actuacions que tenen decomú denominador a protagonistes queno disposen de llar, i que ofereixen unescaracterístiques molt diverses i difícilsd’agrupar i classificar.

Sense pretendre ser exhaustius, però ambel màxim rigor possible, aquest punt del’informe pretén mostrar exemples de lessituacions més comunes que s’hanplantejat a la Institució, miralls de larealitat social.

És el cas d’una persona sense llar, immigrant, quecomplia condemna en un centre penitenciari.Explicava que li restava poc temps de privació dellibertat, i manifestava una gran preocupació pelmoment de quedar en llibertat i no tenir residèn-cia (330/05).

O d’una família que ocupava un habitatge de l’IN-CASOL, que sol·licitaven ajuda perquè, segonsmanifestava, els havien requerit abandonar-lo enun termini de vuit dies (523/05).

Una persona estrangera explicava que, quan vaarribar a Espanya, li van robar els diners i el passa-port. I manifestava el seu desacord amb el fet quedes de serveis socials d’atenció primària se li ofe-ria tiquet de transport i aliments però no se lioferís on poder dormir (2331/05).

O una persona que, acabada d’arribar de Mallorca,havia començat a treballar just l’endemà de l’arri-bada, i explicava al Síndic que no tenia recursoseconòmics, i que feia tres nits que dormia al carrer;sobretot palesava la urgència de trobar un lloc onpoder dutxar-se i afaitar-se, així com també deixarles seves coses, per poder presentar-se a la feinaen unes condicions d’higiene mínimes (3921/05).

Al setembre una parella va acudir al Síndic perexplicar que es troben sense sostre després d’undesnonament, el qual s’hauria d’haver produït amitjan 2004. Explicaven que tenen una filla de tresanys, que resideix en acollida en un centre demenors, i recentment han tingut un nen, que estroba al mateix centre. Sol·liciten ajuda econòmicai un lloc per dormir; un dels membres percep unaprestació no contributiva, de la qual ha demanatuna bestreta; el Síndic, a més, ha obtingut la infor-mació que han estat vivint una temporada a la salad’espera d’un hospital públic (5638/05).

El Síndic també ha rebut la visita d’una noia queexplica que percep una pensió d’orfandat i unPIRMI. Té 19 anys, està embarassada i vol conviureamb el seu xicot, de 17 anys, quan surti del centrede menors on resideix, però no té ni habitatge deprotecció oficial ni recursos suficients. Manifestaque no es considera prou atesa pels serveis socialsd’atenció primària (6304/05).

També hi ha el cas d’una senyora que manifestavala seva disconformitat amb la disminució de l’im-port de la renda del Pla Interdepartamental deRenda Mínima d’Inserció (en endavant, PIRMI) quefins al moment percebia, i sol·licitava algun tipusd’allotjament (5754/05).

Davant d’aquestes queixes, des del Síndic de Greu-ges s’ha derivat a les persones en situacions tanextremes als serveis socials que els corresponguin,si bé aquests sovint no han respost a les expecta-tives, en la mesura que la seva resposta es veumarcada pel fet que no hi ha una atenció mésgeneral i previsora, i, per tant, els resultats obtin-guts també han estat diversos.

Per altra banda, s’ha realitzat un procés d’anàlisid’expedients antics, ja finalitzats, sobre la temà-tica que ens ocupa.

A tall d’exemple, s’ha considerat oportú inclouredos d’aquests expedients, citats també sovint enInformes Anuals al Parlament de Catalunya.

Queixa: 378/04Resum:Família amb un procés de desnonament que notenen cap altre habitatge. Tenen feta sol·licitud alPatronat Municipal de l’Habitatge

Contingut: El novembre de 2003 la promotora de la queixa vaser desnonada de l’habitatge on vivia a precari.Des de llavors, ella i el seu marit s’aixopluguenocupant altres habitatges buits. Segons se’ns hamanifestat des del Centre de Serveis Socials queduen el cas, tenen dos fills interns en un centre dela Generalitat que, segons l’equip d’atenció a lainfància que gestiona el cas, podrien tornar ambels pares si tinguessin un habitatge digne.

Des del Patronat Municipal de l’Habitatge de Bar-celona s’informa al Síndic que la promotora de la

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 11

I. EL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA I EL FENOMEN SENSE LLAR

queixa ha trobat un habitatge a través del Serveide Suport a l’Accés a l’Habitatge de l’Ajuntamentde Barcelona.

Quan l’expedient ja estava conclòs, s’ha hagut dereobrir a causa de la informació rebuda de ServeisSocials, que expliquen que la promotora no hapagat les mensualitats del lloguer, perdent tambél’oportunitat de demanar els ajuts a causa de noser localitzada. En canviar de districte, es va tra-metre el seu expedient, i li han perdut la pista per-què els serveis socials no la troben a les horesd’oficina i no li poden fer el seguiment.

Queixa: 2096/03Resum:Home en situació de finalització del contracte delloguer d’un habitatge, del qual hi havia progra-mat el desnonament. Explicava que ha demanatun habitatge de protecció oficial però encara no liha estat adjudicat.

Contingut:El promotor de la queixa va fer una sol·licitudd’habitatge al Patronat Municipal de l’Habitatge;segons manifestava, estava previst el desnona-ment de l’habitatge on vivia en aquell moment. Sibé aquest desnonament ja estava previst per l’oc-tubre de 2003, no es va poder dur a terme permalaltia del promotor.

De la resposta de l’Ajuntament se’n desprèn que hiha unes 2.755 sol·licituds d’habitatge en la llistad’espera que gestiona el Patronat Municipal del’Habitatge. En canvi, hi ha pocs habitatges perpoder atendre aquestes necessitats.

Les sol·licituds es puntuen d’acord amb el procedi-ment i els criteris establerts al capítol V del Decret195/2001, de 10 de juliol, sobre el procedimentd’adjudicació d’habitatges promoguts per la Gene-ralitat de Catalunya. D’acord amb les circumstàn-cies familiars i econòmiques del promotor de laqueixa, la sol·licitud en qüestió ha obtingut 65punts i, consegüentment, ocupa el lloc 245 de lallista d’espera general de Barcelona i el 45 en

la llista d’espera del Districte que li pertoca. Ara bé,aquesta situació pot variar en la mesura que s’ad-metin o es donin de baixa d’altres sol·licituds en lallista d’espera.

Cal saber que un dels requisits que es puntua és elde residència en el terme municipal on es fa lasol·licitud. En el cas del promotor, el fet que s’em-padronés recentment fora de Barcelona és una deles causes que la puntuació que va obtenir lasol·licitud fos més baixa.

El Patronat utilitza dos mecanismes per adjudicarels habitatges; el primer és l’adjudicació seguintl’ordre de puntuació que atorga el barem esmen-tat, i el segon és el de caràcter d’urgència, motivatper la pèrdua imminent de l’habitatge, si es dis-posa d’un habitatge que s’adeqüi a les característi-ques familiars i econòmiques del sol·licitant.

En el cas del promotor no es va poder aplicaraquest procediment d’urgència atès que el desno-nament, segons es desprèn de la sentència, es vaproduir perquè l’habitatge no era destinat a resi-dència habitual i permanent.

Malgrat tot això, el Síndic recorda al promotor quela sol·licitud caducava el febrer de 2004, tot acon-sellant que es mantingui vigent.

D’altra banda, d’acord amb les informacions queha tramès la treballadora social que duu el cas delpromotor, des de serveis socials s’ha fet un segui-ment correcte de la situació, i s’ha prestat els ajutsals quals el promotor té dret (pensió, guardamo-bles, menjador, etc.).

Atès tot això exposat, el Síndic considera correctatant l’actuació del Patronat Municipal de l’Habi-tatge com dels serveis socials en qüestió.

Per finalitzar aquest punt, es vol fer esment del fetque les queixes rebudes i expedients tramitats sónmolt pocs. El fenomen sense llar és invisible i no téaccés fàcil a les institucions. Ara bé, això no pot ama-gar el problema, i des del Síndic de Greuges es volanar més enllà de les queixes i consultes rebudes,per la qual cosa s’ha iniciat aquesta investigació.

12

II. APROXIMACIÓ ALFENOMEN SENSELLAR: LES PERSONES

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 15

1. CONCEPTUALITZACIÓ

Abordar el fenomen de les persones sensellar pràcticament implica estructurar larecerca al voltant de la manca d’habitatge.

En termes d’exclusió residencial es potafirmar que l’habitatge és un elementnecessari, tot i que no suficient, per aldesenvolupament d’una “vidanormalitzada” atesa la seva rellevànciacom a lloc físic per a la convivència, lasocialització, l’oci, el consum, la protecciói la identificació social i personal.

Qualsevol procés que dificulti l’accés a unallotjament digne, estable i segur,comporta dèficits d’integració social, és adir, traves al ple desenvolupament de laciutadania1.

Podem fer una classificació de diferents situacionsd’exclusió residencial si partim de “tipus ideals”,tenint en compte que en la realitat aquestes situa-cions es poden entrecreuar mútuament:

– Les persones joves amb poder adquisitiu escàsi precària inserció al mercat de treball.

– Situacions de residència inadequada quenecessiten un canvi.

– Els immigrants econòmics.

– Les dones que provenen de llars dissoltes,amb càrregues familiars en contextos d’ines-tabilitat, inseguretat i absència de suportfamiliar.

– Els col·lectius “emblemàtcs” de l’exclusiósocial absoluta en els quals es manifesta deforma extrema la relació entre pobresa, habi-tatge i posició social.

L’exclusió residencialcomporta dèficits en laintegració social

Però l’exclusió residencial és insuficient per enten-dre la problemàtica del col·lectiu de personessense llar, i cal contextualitzar-la a partir de con-seqüències generades per les transformacions

econòmiques, laborals, familiars, culturals i políti-ques pròpies del cicle capitalista dels darrerstrenta anys, que ha provocat un augment del nom-bre de persones excloses del sistema2.

La FEANTSA, Fédération Eurepéene des Associa-tions Nationales Travaillant Avec les Sans-Abri,defineix la persona sense llar com tota aquella queno pot accedir o conservar un allotjament adequat,adaptat a la seva situació personal, permanent ique proporcioni un marc estable de convivència, jasigui per manca de recursos econòmics, ja siguiper tenir dificultats personals o socials per portaruna vida autònoma (Avramov 1995). A més, seguintla línia proposada pel Consell d’Europa, laFEANTSA incideix en el fet que la categoria “sensellar” es refereix no només a aquell sector de lapoblació que viu literalment al carrer, sinó a unventall més ampli de situacions, com ara les per-sones o famílies que estan institucionalitzadestemporalment en centres d’acollida o en albergspúblics, famílies temporalment acollides en enti-tats privades, pensions, amics o parents; aquellsque estan en un hospital o en una presó i, en sor-tir, no tenen on anar; finalment, aquelles situa-cions d’infrahabitatge en què persones o famílies,sovint d’origen immigrant, malviuen en condi-cions d’amuntegament, la població xabolista queviu en barraques, descampats, els okupes en casesabandonades en condicions insalubres, etc.

L’amplitud de la definició i la dificultat conceptualque comporta ha dut la FEANTSA a posicionar-secom a defensora de recollir la complexitat de lessituacions i definir-les acuradament. El seu puntde partida és reconèixer el fenomen sense llar (ohomelessness) com a concepte en què en un extremhi ha el sentit físic (roofless) i a l’altre la mancad’accés a un habitatge per desenvolupar-se huma-nament i social (inadequate and insecure housing).Presenten una combinatòria de circumstànciesvitals que es delimiten d’acord amb tres eixos: elfísic, que respon al fet de tenir o no un lloc prote-git i digne per viure; el legal, que fa referència alrègim de tinença o possessió de l’habitatge; i elsocial, que implica disposar o no d’un espai perso-nal on desenvolupar relacions socials; i el punt onconvergeixen els tres seria aquell en què es dona-ria la màxima desprotecció per a l’individu (Edgar,Meert i Doherty, 2004).

II. APROXIMACIÓ AL FENOMEN SENSE LLAR: LES PERSONES

1 Trilla, C. i López, J., La vivienda en España: características, accesibi-lidad y exclusión residencial, a La situación social en España, deVicenç Navarro, 2005.

2 Tejero, E. I Torrabadella, L., Vides al descobert. Els mons viscuts delfenomen “sense sostre”, Fundació Jaume Bofill, octubre de 2005.

Un altre problema terminològic que és debatut perexperts és l’artificiositat que significa construir elconcepte a partir de l’oferta de serveis; l’ofertaacaba definint la demanda; el problema principalque això comporta és que no totes les personesque fan ús dels serveis adreçats a la població sensellar són persones sense llar segons la definició dela FEANTSA (com podria ser el cas de persones queestan de pas i fan un ús puntual dels serveis adre-çats al col·lectiu sense llar), i al contrari, no totesles persones sense llar utilitzen els recursos propisdel col·lectiu (per exemple, dones maltractadesque viuen en cases d’acollida, gent gran que viu enresidències, persones que viuen en centres de des-intoxicació, etc.).

16

FONT: FEANTSA, Third Review of Statistics on Homelessnessin Europe, November 2004

Dominis de Sense Llar i Exclusió residencial

Sense llar:1. Sense sostre (Rooflessness)2. Sense casa (Houselessnes)

Exclusió residencial3. Llar insegura i inadequada4. Llar inadecuada, aïllament social i sense habitatge

legalment ocupat5. Llar inadequada6. Llar insegura7. Aillament social sense seguretat ni context adequat

Físic

SocialLegal1

43

26 7

5

2. DIMENSIÓ DEL FENOMEN

En l’estudi de les persones sense llar topem amb laproblemàtica de la seva quantificació. Són diversosels factors que fan difícil obtenir aquest valor, peròen destaquen dos:

– D’una banda, la manca d’una única definició dela problemàtica, atesa la seva multidimensio-nalitat i el caràcter dinàmic de les situacionsper les quals passen les persones sense llar.

– Els instruments estadístics oficials disponibleses basen en persones amb habitatge estable.Les persones sense llar, a efectes estadístics,són invisibles, no existeixen.

La manca d’instruments estadístics fiables sobre elcol·lectiu sense llar ha estat una constant en totsels nivells administratius, però en els últims anysaquesta situació està canviant, encara que moltlentament; aquests darrers anys s’han definit unseguit d’indicadors que han de permetre veurel’evolució dels diferents tipus d’exclusió que inte-gren l’exclusió residencial. Els membres deFEANTSA de cada país estan impulsant la implan-tació d’aquesta metodologia. En alguns casos, comés el d’Espanya, aquest fet ha coincidit amb inicia-tives de la mateixa Administració, com la“Encuesta sobre las personas sin hogar (Centros)”,de l’INE (de maig del 2004).

La intenció d’aquest punt és realitzar un breuresum dels estudis més rellevants en l’anàlisi delfenomen que ens ocupa i de les seves principalsconclusions, sobretot en el que fa referència a l’es-timació numèrica de persones sense llar. A fid’abordar aquesta anàlisi, distingirem tres nivellsd’acció: Unió Europea, Espanya i Catalunya.

2.1. Dades de la Unió Europea

L’estudi de referència és el que, el novembre del2004, va publicar FEANTSA, Bilan de statistiques2004 sur l’exclusion liée au logement en Europe. Perprimera vegada es desenvolupa una definició del’exclusió per raó de l’habitatge (Exclusió Residen-cial), i es tipifiquen quatre grans categories, cadauna amb nivells diversos: sense sostre (rofless),sense habitatge (houseless), habitatge insegur ihabitatge inadequat.

L’estudi analitza la informació de què es disposaen cada un dels estats membres actuals de la UEdels 15, tant des del punt de vista d’instruments derecollida com de dades concretes.

El resultat mostra la fase embrionària en quès’està, i palesa la necessitat de recórrer a altres

fonts provinents de l’EUROSTAT per arribar a esti-mar en 18 milions les persones afectades per l’ex-clusió residencial, de les quals 2,5 milions seriensense llar (persones que dormen al carrer o enalbergs d’emergència d’estada limitada).

A Europa hi ha més de 2,5 milions de persones sense llar

Aquest estudi representa un pas important en elprocés de definir el concepte i sistematitzar lainformació, alhora que ha comportat un impuls enl’establiment d’instruments de recollida de dadescomparables i homogènies.

2.2. Dades d’Espanya

A Espanya, els estudis de referència són dos:

– “La acción social con personas sin hogar enEspaña”. Realitzat sota la direcció del Dr. PedroCabrera Cabrera per encàrrec de Cáritas i laUniversitat Pontificia de Comillas, es va publi-car a finals de l’any 2000.

– “Encuesta sobre las personas sin hogar (Centros)”.INE, maig 2004. És el primer cop que l’INEaborda la qüestió de les persones sense llar.

Tots dos estudis són complementaris i el segonconfirma moltes de les informacions obtigudes el2000. Aporten valors semblants a l’hora de calcularel nombre de persones sense llar que cada dia sónateses per la xarxa social:

El fenomen sense llar a Espanya

Estudi EnquestaCabrera INE(2000) (2003)

Nombre de persones

sense llar ateses

diàriament 9.000 10.790

Estimació del nombre

de persones sense llar 16.000 21.500

Les estimacions fetes a partir d’aquestes dadespermeten situar el nombre de persones sense llardins d’una graella que aniria entre 16.000 i 21.500persones al novembre del 2003, amb 18.500 perso-nes com a valor més aproximat.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 17

Si extrapolem al 2004 i 2005 l’increment registratentre els anys 2002 i 2003, ens situem en 19.000 per-sones sense llar en el conjunt de l’Estat espanyol.

Estimació de persones sense llara Espanya (2005):19.000

2.3. Les dades a Catalunya

L’estudi més important fet específicament per atot el territori català és el de Sense sostre i barra-quisme, que va dur a terme el Departament deBenestar Social l’any 2001, per encàrrec del Parla-ment de Catalunya al Govern de la Generalitat.

Aquest estudi va comportar l’elaboració d’unqüestionari adreçat als regidors d’afers socials delsmunicipis de Catalunya (poc més de 900), delsquals es van obtenir 425 respostes que posaven demanifest que:

– 200 municipis manifesten no detectar perso-nes sense llar en el seu territori.

– 225 manifesten un nombre determinat, lasuma dels quals és de 8.043 persones a totCatalunya. Les dades corresponen a l’exercici2000.

Els resultats d’aquest informe els té la DireccióGeneral de Serveis Comunitaris (SSCC) del Depar-tament de Benestar i Família.3

Diputació de Barcelona

El març del 2000 publica l’estudi Disseny del modeld’intervenció social amb persones sense sostre a la pro-víncia de Barcelona, que abasta només l’àmbit terri-torial de la província de Barcelona.

Un dels seus apartats fa una estimació de les perso-nes sense llar per comarques, de la qual en resultava7.088 persones per a tota la província. Les comarquesamb major concentració del col·lectiu són:

Persones sense llar a la província de Barcelona

Barcelonès 3.741 52,8%

Vallès Oriental i Occidental 645 9,1%

Alt Penedès 588 8,3%

Maresme 547 7,7%

La importància d’aquestes dades rau en el fet que,per una banda, no s’entra en contradicció ambl’estudi encarregat pel Parlament (que xifra elfenomen sense llar en 8.043 persones), i de l’altra,l’evidència que fa de la característica de la urbani-tat del fenomen, ja que el Barcelonès, amb el 76%de la població catalana (Dades del Cens de Pobla-ció i Habitatges 2001), concentra el 88% del total depersones sense llar de Catalunya.

El cas de Barcelona

És, sens dubte, la població catalana amb majornombre de persones sense llar. Les dades de quèdisposem provenen de l’Ajuntament de Barcelona,Sector de Serveis Personals, Direcció de BenestarSocial.

El principal indicador és el de nombre de personesdiferents ateses pels equips d’inserció, equips cen-trats exclusivament en el treball amb personessense llar.

Hi ha, però, dos indicadors més significatius: l’aco-lliment nocturn i els menjadors socials de l’Ajun-tament. En els dos casos s’indiquen les places ofer-tes i el nombre de persones diferents ateses.

La ciutat de Barcelona i les Persones Sense Llar

2002 2003 2004Persones ateses pels

Equips d’Inserció 2.613 3.477 3.459

Acolliment nocturn

Places 213 242 237

Persones ateses 1.077 1.340 1.151

Menjadors socials

Places 609 702 680

Persones ateses 11.075 12.845 14.229

Veiem que el nombre de persones sense llar de laciutat de Barcelona s’acosta molt al que va detec-tar l’estudi de la Diputació a la comarca del Barce-lonès (3.741). La diferència s’explica per l’existèn-cia d’un nombre indeterminat de persones que noaccedeixen als serveis municipals, ja sigui per des-coneixement, per malaltia o per ser atesos directa-ment per entitats privades.

18

3 En la Jornada d’Entitats d’Atenció a Persones Sense Llar de l’any2001 es va fer públic un resum dels resultats.

3. ELS PROCÉS D’EXCLUSIÓ SOCIAL I LES CAUSES DEL FENOMEN

3.1. Definició del procés d’exclusió social i causes

El concepte d’exclusió social es refereix a un pro-cés dinàmic i multidimensionat segons el qual elsindividus i determinats col·lectius es veuen sub-jectes a situacions de privació múltiple, la qualafecta l’accés als recursos i béns materials, a la for-mació i a la informació, a la participació social icultural, però que també incideix en l’àmbit delsafectes més pròxims, en l’àmbit del compromísassociatiu i polític i, en conseqüència, té unimpacte clau sobre el desenvolupament dels dretssocials i constitucionals bàsics.

La dimensió temporal i de procés és bàsica perentendre que la situació d’exclusió no és estàtica.

Cal prioritzar polítiques socialsd’inclusió i no només d’orientacióassistencialista

La noció d’exclusió trasllada a la perifèria onestan ubicats els exclosos allò que prèviament hapassat en el centre, com ara la destrucció de lasocietat assalariada i el benestar sobre el qualaquesta estava basada. El fet de naturalitzarl’existència de dues realitats diferents –la delsexclosos i la dels integrats– que poden acabar sentanalitzades com a independents és un dels riscosmés evidents en l’ús del concepte d’exclusiósocial. Entendre que el món dels exclosos estàdesvinculat del món dels integrats implica priorit-zar i justificar mesures de la política social d’o-rientació assistencialista i abandonar tot intent detransformació de la societat.

El Procés d’exclusió social

Aquest esquema descriu els processos d’exclusiósocial a partir de dos vectors fonamentals queafecten tota persona humana: un vector econòmic(dibuixat en vertical) i un vector relacional o afec-tiu (horitzontal). Així, a mesura que pugem en l’eixeconòmic-laboral (vector central) s’accelera la des-embocadura cap a situacions d’exclusió social.

El vector econòmic situa a la part inferior l’òptimd’estabilitat econòmica i laboral, i a mesura queascendim es van perdent gradualment quotes

d’estabilitat, fins arribar a casos d’exclusióextrema. Així, en l’extrem inferior hi hauria aque-lles persones que tenen feina estable i ben remu-nerada, seguides de les persones que tenen un tre-ball fix i estable, encara que no tant ben remuneratcom els anteriors; en el tram següent ubiquemaquells que tenen una feina estable però malremunerada; fins que arribem als darrers esglaons,ocupats per persones que es mantenen en el mónlaboral amb “contractes escombraries”, malpagats, horaris dolents i una elevada inestabilitatlaboral, per donar pas, a la part més alta, a perso-nes aturades que cobren el subsidi d’atur, personesaturades sense dret a cobrar el subsidi, personesque cobren les pensions no contributives o les ren-des mínimes d’inserció, persones que viuen del’economia submergida, persones que viuen delque demanen pels carrers, etc.

En el vèrtex del vector afectiu-relacional situemaquelles persones en una situació més favorabled’estabilitat afectiva i relacional, és a dir, amb unafamília estable, amb xarxa de relacions amb l’en-torn. A mesura que recorrem el vector cap a ladreta, observem que es van perdent lligams, laqual cosa es tradueix, al final de la línia, en unadesestabilització afectiva i relacional. Són diversosels factors que poden conduir a viure en entornsrelacionals i afectius cada vegada més reduïts ipobres, i això s’ha de tenir en compte, si més no,com un possible factor que ens pot arribar a con-duir en un moment determinat cap a un procésd’exclusió social.

A grans trets, es pot afirmar que una gran respon-sabilitat respecte de l’eix vertical (econòmic-labo-ral) la tenen els legisladors, conjuntament ambl’Administració pública i l’empresa privada, men-tre que la gran responsabilitat en la incidència res-pecte de l’eix horitzontal (afectiu-relacional) latenim tots els ciutadans en l’àmbit personal (que

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 19

PobresaAssistida

Treballadors,Temporers,

Immigrants, etc

NO-TREBALL(No integració

laboral ieconòmica)

NO-INSERCIÓSociofamiliar i

relacional

INSERCIÓSociofamiliar irelacional

TREBALL(Integració

laboral ieconòmica)

Zonad’integració

Zona devulnerabilitat

Zona dedesafiliació

Procé

s d’ex

clusió

socia

l

Cabrera, P. Huéspedes del Aire. Colección “Política, Trabajo yServicios Sociales”. Universidad Pontificia de Comillas (UPCO),Madrid, 1998.

ens relacionem amb les persones del nostreentorn), com també les comunitats humanes,siguin del tipus que siguin, les quals afavoriran laintegració d’altres persones o, pel contrari, facilita-ran encara més la disgregació personal.

L’exclusió social és responsabilitat de tots: Administració,entitats socials,empresa privada,ciutadania

El resultat del creuament dels dos vectors (econò-mic i relacional) ens ofereix tres zones diferents; laprimera és una petita (cada vegada més petita)franja de persones que viuen relativament tran-quil·les i estables situades en una “zona d’integra-ció”; hi ha una gran part de la població (cadavegada més gran) que es troba situada en una zonainestable que anomenem “zona de vulnerabilitat”;i hi ha una part de la població (que va en augment)que cada cop viu en una precarietat major tant perfactors econòmics com per factors afectius-rela-cionals i que se situen en la “zona de desafiliació”o “zona d’exclusió”. I cal deixar clar que entre unazona i l’altra no hi ha fronteres clares i definides,ja que ens trobem davant un procés multidimen-sional i dinàmic, en el qual qualsevol element dis-torsionador pot generar un canvi de zona.

La FEANTSA, en el moment d’analitzar les causesque poden conduir a una situació sense llar, dife-rencia entre els factors de risc (risk factors) i fac-tors detonants (trigger factors) que acaben con-duint a l’experiència de l’exclusió residencial;alerta que hi ha una part de la població que no potser considerada a priori població de risc, però quepot esdevenir població sense llar com a conse-qüència de situacions com un abandonament, untrencament familiar, emocional, una sortida del’exèrcit, de la presó, de l’hospital, entre d’altres.

Els experts coincideixen en assenyalar que enl’origen del fenomen sense llar ens trobem situa-cions de risc o vulnerabilitat de naturaleses múlti-ples: econòmica, institucional, de salut, psicològi-ques, familiars, que poden acabar convertint-se en“esdeveniments vitals estressants” (Muñoz, Váz-quez i Vázquez, 1998). Però hi ha un consens entreestudiosos a l’hora de determinar que allò quecondueix a una situació sense llar no és un únicesdeveniment sinó la convergència i la interacciód’alguns o de molts factors causals. És difícil des-

triar i construir sociològicament la dinàmica d’unprocés multicausal i multidimensional com és eld’esdevenir una persona sense llar.

3.2. Algunes causes del fenomen aCatalunya

Poden distingir-se un conjunt de dimensionsd’anàlisi que permetrien ubicar i delimitar la pro-blemàtica dels sense llar4:

– Econòmica i material: fortament condicionadapels canvis en el mercat de treball a Catalunyai a l’Estat espanyol en els darrers trenta anys;experiències com l’atur i la flexibilització deles condicions de treball, sovint sinònimes deprecarietat, incideixen de forma cabdal en ladesestructuració de trajectòries de vida i esde-venen un factor causal important en el procésobjecte d’anàlisi. Cal afegir la pràctica desapa-rició de la política d’habitatge social i protegitque ha anat aparellat amb un augment ràpid iintens dels preus del sòl i de l’habitatge;davant de l’escenari de mercat especulatiu, eldret constitucional d’accés de tot ciutadà a unhabitatge esdevé, malauradament, un discursretòric.

– Sociorelacional: fa referència a la dimensióque estructura l’individu com a ésser que viuen societat, que és i es fa en relació amb elsaltres. El procés de socialització és de cabdalimportància per a la construcció afectiva iemocional del subjecte. Les transformacionsdins de l’àmbit familiar són de gran importàn-cia per situar la problemàtica de la poblaciósense llar. Si bé fins ara les famílies catalanes iespanyoles aixopluguen i sostenen els seusmembres davant la vulnerabilitat i els proces-sos d’exclusió social, aquesta capacitat susten-tadora es revela cada cop més limitada i precà-ria. El paper de la cura i la provisió de benestaradjudicat a les famílies ha sofert una transfor-mació radical, que té a veure amb els canvis enla mateixa estructura demogràfica i familiar;fenòmens com l’aprimament de la composiciófamiliar, l’augment de l’esperança de vida ambel corresponent increment de vidus i víduescada cop amb més edat, l’emergència de nousnuclis familiars generats a partir de l’augmentde separacions i divorcis, la monoparentalitat il’endarreriment de l’emancipació juvenilreflecteixen el nou escenari familiar de la nos-tra societat. Els experts constaten ja les conse-

20

4 Tejero, E. I Torrabadella, L., Vides al descobert. Els mons viscuts delfenomen “sense sostre”, Fundació Jaume Bofill, octubre de 2005.

qüències de la precarització de la funció amor-tidora de les famílies davant del risc d’exclusiósocial i alerten sobre un horitzó de futur en elqual no es pot donar res per descomptat. Pelque fa als canvis que han sofert altres vinclesafectius, com ara l’amistat, les relacions veï-nals i comunitàries, els establerts a la xarxaassociativa, cal entendre l’afebliment de lacapacitat i intensitat protectora d’aquestesxarxes relacionals a partir del procés d’indivi-dualització de les societats occidentals.

– Politicoinstitucional: és la dimensió referida alpaper de les polítiques públiques i del discursde les institucions al voltant del fenomen delssense llar. Per entendre la mirada i la reaccióinstitucional sobre aquest col·lectiu cal tenirpresent la percepció social de perill, desordre,violència i ocupació d’espai públic provocatsper la marginalitat extrema. Històricament, lesinstitucions, a Catalunya i arreu, han reaccio-nat de manera repressora i/o caritativa enversuna realitat que, o bé era percebuda com aamenaça, o bé com una patologia i desgràciasocial. Les connotacions delictives, de bogeriao de discapacitació física que s’han adjudicatal col·lectiu sense llar durant segles han estatqüestionades i superades a favor d’una miradamenys estigmatitzadora i més assistencial.Aquesta construcció defuig la culpabilitzaciódel subjecte per no anul·lar la seva capacitat detransformació davant de situacions crítiques,ara bé, no està exempta d’una clara dimensió

disciplinària i de control. L’acció per generarautocontrol i poder de canvi en el subjecte éstambé una estratègia que quantitativament iqualitativa ajuda a contenir el problema sociali el fa menys visible en l’espai públic;d’aquesta manera, queda continguda tambél’ansietat, la incomoditat i la por ciutadanadavant de la marginació i dels fantasmes queaquesta provoca en l’imaginari col·lectiu.

Factors causals del fenomen sense llar

Econòmics i materials:Precarietat laboral.

Escasses polítiques d’habitatge social.

Sociorelacionals:Afebliment de la capacitat protectora de les xarxes.

Politicoinstitucionals:Polítiques històricament caritatives i repressores.

No cal oblidar, però, que la resposta contemporà-nia de les institucions no té com a horitzó unacobertura assistencial, sinó que cerca generar unprocés d’integració; així, s’ofereixen diferentsrecursos orientats a facilitar la reinserció social dela persona en el medi quotidià, des de la cercad’allotjament a l’ocupació, passant per la gestiódels recursos econòmics fins al suport terapèutic.Per tant, cal valorar la posada en pràctica de políti-ques, programes i serveis per revertir les situa-cions d’exclusió social.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 21

III. LES ADMINISTRACIONSI EL FENOMEN SENSE LLAR

1. MARC NORMATIU

1.a. Normativa vigent

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a laGeneralitat de Catalunya la competència exclusivaen assistència social (Art. 9.25, de l’EAC) i també lacompetència en el desenvolupament legislatiu il’execució de la legislació bàsica de l’Estat enmatèria de seguretat social (Art. 17.2, de l’ EAC).

L’article 149.1.17 de la Constitució Espanyolareserva a l’Estat la competència exclusiva de lalegislació bàsica i règim econòmic de la SeguretatSocial, sens perjudici que les comunitats autòno-mes n’executin els serveis.

D’altra banda, l’article 149.1.1 de la Constitucióreserva a l’Estat la competència exclusiva de regu-lació de les condicions bàsiques que garanteixin laigualtat de tots els espanyols en l’exercici delsdrets i en el compliment dels deures constitucio-nals. És a través d’aquesta competència que l’Estatpot tenir una intervenció més general en temesd’assistència social, a més a més de la ja que té ensanitat, educació i altres de caràcter sectorial.

Un cop rebuts els traspassos de les branques degestió que exercia l’Administració de l’Estat i l’Ad-ministració de la Seguretat Social s’inicia la racio-nalització de l’exercici de l’acció social pública aCatalunya. L’any 1983 el Parlament de Catalunyapromulga la Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’admi-nistració institucional de la sanitat i de l’assistèn-cia dels serveis socials de Catalunya.

L’any 1985 es defineix el model actual de serveissocials a Catalunya mitjançant la Llei 26/1985, de27 de desembre, de serveis socials. La gran aporta-ció d’aquesta llei foren els principis inspiradors:responsabilitat pública, reconeixement i promocióde la iniciativa social, descentralització, descon-centració, coordinació i participació són els princi-pis que emmarquen el sistema; prevenció, integra-ció i globalitat són les pautes per al treball social.

L’any 1994 la Llei 4/1994, de 20 d’abril, d’adminis-tració institucional, descentralització, desconcen-tració i coordinació del Sistema català de serveissocials, constitueix una iniciativa del Govern de laGeneralitat de Catalunya per avançar en la conso-lidació dels drets dels ciutadans als serveis socials.Els objectius d’aquesta llei són estructurar funcio-nalment i territorialment el Sistema Català de Ser-veis Socials, definir la Xarxa Bàsica de ServeisSocials de Responsabilitat Pública i determinar a

quines administracions públiques correspon latitularitat, la gestió i el finançament.

Consolidació dels drets dels ciutadans als serveis socials (Llei 4/1994)

El conjunt d’aquesta normativa queda refós i subs-tituït per una sola peça legislativa, el Decret legis-latiu 17/1994, de 16 de novembre, que té l’objectiu,tal com es desprèn del seu article 1, d’ordenar,estructurar, promoure i garantir el dret a un sis-tema de serveis socials de responsabilitat públicaen l’àmbit territorial de Catalunya, a fi de:

a. Garantir i facilitar a tots els ciutadans l’accés aaquelles prestacions i a aquells serveis que ten-deixen a afavorir un desenvolupament lliure i plede la persona i dels col·lectius dins la societat,especialment en cas de limitacions i mancances.

b. Promoure la prevenció i l’eliminació de les cau-ses que menen a la marginació.

c. Aconseguir la integració de tots els ciutadans enla societat i afavorir la solidaritat i la participa-ció ciutadana.

d. Exercir una gestió administrativa coordinadadels serveis socials.

Després de definir els principis rectors i el dretd’accés i la igualtat de drets, se centra a pautarl’estructuració dels serveis socials. Bàsicament, esparla de serveis socials d’atenció primària i de ser-veis socials especialitzats, i estableix que la coordi-nació entre tots dos es farà a partir de la planifica-ció i la programació de les diverses actuacionsgenerals establertes en el Pla d’actuació social deCatalunya i la reglamentació concreta dels serveisestablerts.

A l’article 10 s’estableixen les diferents àrees d’ac-tuació, les quals s’utilitzaran per estructurar elsserveis socials especialitzats. En aquest punt no estracta directament el problema de les personessense llar, però els apartats h) i i) inclourienaquesta tipologia d’usuaris de serveis socials:

h) L’ajut en situacions d’emergència social.i) La previsió d’altres situacions de necessitat,

l’atenció i l’ajut a les persones que per altres moti-vacions d’importància social ho necessiten i lalluita contra qualsevol mena de marginació social.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 25

III. LES ADMINISTRACIONS I EL FENOMEN SENSE LLAR

És l’article 11 el que tracta els nivells d’atenciósocial dels serveis d’atenció primària i especialit-zada que componen la Xarxa Bàsica de ServeisSocials de responsabilitat pública; i afirma que enel primer nivell, format pels serveis socials d’aten-ció primària, s’han de prestar, com a mínim, elsserveis següents:

a. Serveis bàsics d’atenció social primària.b. Serveis d’atenció domiciliària.c. Serveis residencials d’estada limitada.d. Serveis de menjador.e. Serveis d’assessorament tècnic d’atenció social

primària.f. Serveis de centres oberts per a infants i adoles-

cents.

Tot i que no es parla directament de personessense llar, tant en el punt c. com el d. es tracta deserveis que, bàsicament, estan dirigits a personessense llar; el punt a., serveis bàsics d’atenció socialprimària, també tracta la problemàtica de les per-sones sense llar.

L’article 14 tracta els àmbits, i afirma que l’àreabàsica de serveis socials és la unitat territorial ele-mental de prestació de serveis que forma part dela Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabili-tat Pública a Catalunya. Cada àrea bàsica de ser-veis socials és formada per un municipi de més devint mil habitants o pel conjunt de municipis finsa vint mil habitants que s’integren en unacomarca. A més, els ajuntaments de fins a vint milhabitants que tinguin capacitat per prestar serveissocials d’atenció primària poden constituir unaàrea bàsica o prestar els serveis singulars d’aquestnivell que l’ajuntament vulgui promoure. A fi d’as-segurar la coordinació necessària, aquests ajunta-ments ho han de comunicar al consell comarcal.

Cada municipi de més de 20.000 habitants ha de disposar deserveis residencials d’estada limitada i de menjador(Art. 11 i 14,Llei 16/1994)

Per tant, a tall de resum, dels articles 11 i 14 se’ndesprèn que cada municipi de més de 20.000 habi-tants, i tots aquells de menys de 20.000 que així hodesitgin, hauran de disposar de serveis residen-

cials d’estada limitada i de menjador; aquests ser-veis són utilitzats, majoritàriament, per personessense llar i per aquells que tenen situacions d’altrisc social.

Complementàriament, la Llei 16/1996, de 27 denovembre, té per objecte regular les actuacionsinspectores i de control de les entitats, els serveis iels establiments de serveis socials per contribuir ala millora permanent del Sistema Català de ServeisSocials i de garantir el dret del ciutadà a una pres-tació adequada dels serveis socials. És interessantd’aquesta llei la delimitació conceptual que fa al’article 3, on es deixa clar que s’entén per serveisocial tota activitat organitzada que, mitjançant laintervenció de personal preparat i amb el suportd’equipaments i recursos adequats, s’orienta aprevenir l’exclusió social i a promoure la prestacióde suport personal, d’informació, d’atenció i d’ajutals ciutadans, especialment a les persones, lesfamílies o els col·lectius que, per raó de dificultatsde desenvolupament i d’integració en la societat,de manca d’autonomia personal, de disminucionsfísiques, psíquiques o sensorials, de problemesfamiliars o de marginació social, són creditors del’esforç col·lectiu i solidari.

Per tant, l’àmbit d’aplicació de la Llei és el de totsels establiments de serveis socials situats en elterritori de Catalunya, als serveis socials que espresten a Catalunya, i també a les entitats de ser-veis socials titulars dels esmentats serveis o esta-bliments, independentment del lloc on tenen laseu social o el domicili legal.

Del Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificaciódel Decret 284/1996, cal destacar-ne la recomana-ció d’adoptar determinades mesures encaminadesa reforçar la protecció dels usuaris dels serveissocials quant a la qualitat dels serveis que rebendels establiments residencials, especialment pelque fa a la capacitació dels responsables de ladirecció i del funcionament del servei o establi-ment. Aquest Decret també posa de manifest lanecessitat de modificar certs aspectes de la tipolo-gia dels serveis socials, en el sentit d’establir unamillor definició d’algun tipus de serveis per fer-losmés eficients.

Durant el IV Pla d’actuació social es duen a termeels treballs preparatoris i de consens amb tots elsagents implicats en l’atenció social primària per al’elaboració del reglament marc corresponent,aprovat pel Govern de la Generalitat el gener de2003 mitjançant el Decret 27/2003, el qual escaracteritza per:

– Definir un model d’atenció primària i establirl’escenari de mínims, a fi que, d’acord amb lesseves competències, les corporacions locals

26

responsables facin la programació dels serveisen els seus territoris atenent a les característi-ques i necessitats dels seus ciutadans.

– Ésser el referent per a l’actuació de la iniciativaprivada en l’àmbit de l’atenció social primària.

– Garantir, quant a la Xarxa Bàsica de ServeisSocials de Responsabilitat Pública, un nivelld’equitat, qualitat i equilibri territorial.

– Ésser prou ampli per permetre donar respostaa les noves realitats socials.

– Constituir un reglament útil per a tots elsagents que hi intervenen: entitats, administra-cions, professionals, i per al veritable subjectedel Sistema, en última instància, les persones.

Els serveis residencialsd’estada limitada són definits com serveis d’acolliment residencial en casospuntuals d’atencióurgent (Decret 27/2003)

No és fins a l’existència d’aquest decret que esparla de serveis específics a persones sense llar;sense utilitzar exactament aquesta terminologia,el decret defineix els Serveis residencials d’estadalimitada com aquells serveis d’acolliment residen-cial que supleixen temporalment la llar familiar encasos puntuals d’atenció urgent. El servei d’acolli-ment residencial d’urgència pot prestar-se en unestabliment social o en qualsevol altre recurs queaconsegueixi la mateixa finalitat.

El decret també defineix els objectius d’aquestsserveis, que són el cobriment temporal de lesnecessitats bàsiques d’allotjament i les altresnecessitats que han motivat la situació d’urgència;i també les funcions que s’hi realitzen, concretant-les en allotjament, acolliment i convivència, suportpersonal i social.

Aprofita per definir els destinataris d’aquests ser-veis, com aquelles persones i/o famílies que, tot ivaler-se per elles mateixes per a les activitats de lavida diària, presenten la necessitat de caràcter con-juntural d’atenció social urgent de ser allotjades.

I finalment, defineix la tipologia de professionals iles condicions materials que han de tenir aquestsestabliments, i especifica la necessitat de disposard’un professional responsable de la direcció i el

funcionament amb capacitació professional i for-mació en l’àmbit social, i d’un professional pertorn, amb el perfil adequat; especifica que elsuport social el prestaran els serveis bàsics d’aten-ció primària. De les condicions materials en diuque els mínims seran els mateixos establerts per lanormativa vigent per als serveis de centres resi-dencials.

Els serveis de menjador proporcionen àpats a persones i/o famílies amb necessitatssocials greus(Decret 27/2003)

El mateix decret és el que per primer cop ens defi-neix els serveis de menjador, com aquells que pro-porcionen àpats, de forma temporal, a persones i/ofamílies amb necessitats socials greus i que neces-siten ajuda per a la subsistència. Poden prestar-seen un establiment social o mitjançant qualsevolaltre recurs que aconsegueixi la mateixa finalitat.En general, i sempre que sigui possible, el servei esproveirà en un entorn normalitzat (escola, domi-cili, restaurant, etc.).

L’objectiu que marca el decret als serveis de men-jador és el d’assegurar l’alimentació bàsica il’atenció social. Per tant, per acomplir-lo, marca lesfuncions que s’hi desenvoluparan: proporcionaràpats, assegurar l’alimentació, col·laborar en elsplans d’intervenció de les persones i/o famílies, serreferent per a la detecció i prevenció de situacionsde necessitat. El personal de què han de disposarha de ser l’adequat i suficient, d’acord amb la nor-mativa d’hostaleria, a més d’un responsable de ladirecció de funcionament amb capacitació profes-sional. També dicta que les condicions materialsmínimes de l’establiment seran les previstes per lanormativa vigent de centres residencials i perl’hostaleria. Tant si el servei es presta mitjançantun establiment o amb altres recursos, s’haurà degarantir que l’entorn físic sigui adient i que propi-ciï un ambient integrador i educatiu.

Els destinataris d’aquest servei són definits comaquelles persones amb necessitats socials greus ique requereixen ajuda per a la subsistència.

En definitiva, la política de serveis socials que esdesenvolupa a Catalunya es fonamenta en unmarc legal que permet l’exercici de les responsabi-litats públiques i garanteix els drets dels ciutadans

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 27

als serveis socials i que opta per un sistema de ser-veis socials públic comptant amb el conjunt derecursos de la iniciativa privada, amb la finalitatd’ampliar la Xarxa Bàsica de Serveis Socials deResponsabilitat Pública perquè abasti totes lesàrees d’actuació, sigui accessible a totes les perso-nes i cobreixi tot el territori de Catalunya.

1.b. Bases per una nova llei de serveissocials

L’1 de juny de 2004 el Govern de la Generalitat vaconstituir el Comitè d’Experts que treballa l’avant-projecte de llei de serveis socials de Catalunya.

Aquest procés té, en aquesta fase, un document debases per a una nova Llei, pensat com un docu-ment per al debat. Les bases fixades són les ques’enumeren a continuació:

1. Marc conceptual i objectius dels serveis socials2. Persones destinatàries dels serveis socials3. Principis rectors dels serveis socials4. Dret als serveis socials5. Drets i deures de les persones destinatàries6. El sistema de serveis socials

7. La cartera de serveis socials8. Finançament9. La Xarxa d’atenció pública de serveis socials10. El model competencial i organitzatiu11. Els professionals dels serveis socials12. Les entitats d’iniciativa privada13. Òrgans de coordinació i d’avaluació14. Organització territorial15. Participació cívica16. Inspecció, control i règim sancionador17. Atenció a la dependència

El Síndic romandrà pendent del procés d’elabora-ció d’aquesta nova llei de serveis socials, i vetllaràperquè, de forma global, aquesta doni resposta aaquelles situacions de vulnerabilitat i risc social,defensant així els drets dels col·lectius més des-afavorits de la nostra societat.

En l’actualitat, a través de les diverses àrees delSíndic de Greuges que poden incidir en la matèria–infància, habitatge i la mateixa de serveis socials,ja ha estat present en fòrums de discussió i dife-rents reunions on es debat el fenomen, amb lafinalitat de comprendre el contingut i la proposta,i poder manifestar la seva postura com a defensordels drets.

28

2. LES POLÍTIQUES SOCIALS

2.1. Les Polítiques socials a nivell europeu5

“És inacceptable el nombre de persones que viuen a laUE per sota el llindar de la pobresa i excloses social-ment. Cal prendre mesures que tinguin un impacte deci-siu en l’eradicació de pobresa, tot establint objectiusadequats que s’hauran d’abordar al Consell abans definals d’any.”

Conclusions del Consell Europeu de Lisboa, març 2000

Una de les conclusions del Consell Europeu de Lis-boa (2000) és l’objectiu estratègic que apunta aconvertir la UE, en l’interval de 10 anys, en la forçaeconòmica més competitiva del món, basada en elconeixement i en una millor cohesió social; i pro-posa que aquesta estratègia cal posar-la en marxaamb el “mètode obert de coordinació”, tot fixantobjectius comuns a escala europea, elaborantplans d’acció nacionals per part dels Estats mem-bres així com també la seva revisió.

Aquests objectius comuns són:

– Promoure la participació en l’ocupació i en l’accésals recursos, drets, béns i serveis per a tothom.

– Prevenir riscos d’exclusió.– Actuar en favor dels més vulnerables.– Mobilitzar el conjunt dels actors.

I es va demanar als Estats membres que els tra-duïssin en plans d’acció nacionals sobre la inclusiósocial (PANincl) per un període de dos anys a par-tir de juny de 2001.

2.2. Les Polítiques socials a nivell espanyol

El primer Pla Nacional per a la Inclusió Social, queés el nom del PANincl espanyol, preveia desenvo-lupar programes integrals destinats a la incorpora-ció social de les persones sense llar, gestionats através de les ONG i assegurant la coordinació ambels serveis socials de les administracions compe-tents del territori.

Tot i el reconeixement del pla al treball de la socie-tat civil en el camp de l’exclusió, mancava un reco-neixement explícit de la responsabilitat titular,que és i ha de ser de l’Administració pública.

La majoria de les mesures es confien a les comu-nitats autònomes o als municipis, com a responsa-

bles del seu desenvolupament, sense que es defi-neixi de manera clara la responsabilitat dels dife-rents departaments de l’Administració central(Habitatge, Sanitat, Educació, Economia, Treball).

El Pla espanyol per a la inclusió no reconeixia explícitament la responsabilitat titular del’Administració pública en el camp de l’exclusió

A més, hi ha una manca de concreció pressupostà-ria en moltes mesures en el desenvolupament delPla, per la qual cosa queden reduïdes a declara-cions de principis i bons desitjos.

El govern de l’Estat va elaborar una avaluació delPla sense paràmetres ni indicadors que permetinveure’n l’eficàcia.

Des de juliol de 2003 que és en vigor el nou PNAin,amb una vigència de 2 anys. El Consell europeu varevisar els objectius previstos a Niça com a suporta la preparació de la segona ronda dels plans d’ac-ció nacionals contra la pobresa i l’exclusió social.En aquesta segona fase es pretén la continuïtat i laconsolidació dels objectius inicials, si bé s’atorgamés importància a tres àmbits:

– La fixació d’objectius per a reduir significativa-ment, per a l’any 2010, el nombre de personesen risc de pobresa i exclusió social, tot basant-se en els 18 indicadors que es van ratificar enel Consell de Laeken.

– Reforçar la perspectiva de gènere integrant laigualtat entre homes i dones en totes lesaccions adreçades a la realització dels objec-tius.

– Destacar els riscos de la pobresa i exclusiósocial com a conseqüència de la immigració.

El Consejo Económico y Social (CES) va elaborar, elmateix juliol de 2003, l’Informe sobre el projectedel pla nacional d’inclusió social per al període2003-05, en el qual s’hi troben una sèrie de consi-deracions, de les quals es destaquen:

– Al segon PNAin també es troba a faltar la pre-visió d’instruments adequats d’avaluació.

– El creuament d’orientacions i actuacions entre

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 29

5 Cardona, À: Les persones sense llar i les polítiques socials,Revista d’Intervenció socioeducativa, Intervenció educativaamb persones sense llar, 2004.

diferents plans té el risc de diluir en la resta deles polítiques la identitat de la lluita contral’exclusió social com a objectiu diferenciat, totdonant-lo per acomplert atesa l’existència delínies d’actuació no adreçades a prevenir l’ex-clusió social. Cal que la transversalitat contri-bueixi a reforçar l’objectiu social, per la qualcosa proposen acompanyar les actuacionsd’una major coordinació i interacció entre lesdiferents polítiques.

– La participació de les organitzacions en l’apli-cació de programes concrets no ha de fer min-var una menor implicació de les administra-cions públiques en l’exercici de les seves com-petències.

Pel que fa a les actuacions a favor de grups especí-fics de les persones més vulnerables, el CES apuntaque cal que es tinguin en compte entitats i agentssocials que actuen en el sector social en un sentitmés ampli, sense esmentar únicament a les ONG.També es destaca que no concreta ni calendari, nimecanismes, ni òrgans de participació d’interlocu-tors de la societat civil organitzada per a l’adequatseguiment i avaluació del Pla.

És en aquest II Pla on es vol consolidar la implan-tació del compromís europeu en totes les comuni-tats autonòmiques i en un 50% de les administra-cions locals.

2.3. Les Polítiques socials a nivell deCatalunya

El Departament de Benestar i Família de la Gene-ralitat de Catalunya es va comprometre a recon-vertir l’actual Pla de lluita contra la pobresa i l’ex-clusió social en un Pla per a la Inclusió Social ambla col·laboració dels municipis i d’altres agentssocials. És en aquest sentit que es publica el Decret61/2003, de 20 de febrer, de creació de la ComissióRectora del Pla d’acció per a la inclusió social deCatalunya (2003-06).

El maig de 2003, i a iniciativa d’agents socials de lasocietat civil, es realitza el Fòrum d’organitzacionscatalanes per a la inclusió social a fi de transmetreel sentir de les organitzacions, el qual es va traduiren un seguit de propostes a incloure, matisar i/oconsiderar en l’elaboració del Pla d’inclusió sociala Catalunya.

La síntesi d’idees claus d’aquest fòrum va ser:

– L’acompliment de la llei com a garantia delsdrets fonamentals de ciutadania.

– Necessitat de dissenyar i aplicar polítiquesuniversals que fugin d’aquelles que van desti-nades a aquelles persones considerades grups

de risc i que deriven en una societat subven-cionada i estigmatitzada.

– La dotació i distribució de recursos des d’unaperspectiva de transparència i justícia social,responsabilitat de les administracions de l’Es-tat, autonòmiques i locals.

– Vinculació dels plans d’inclusió social amb lespolítiques socials, i cobrir així l’exigència de ladotació pressupostària adequada.

– Necessitat de dissenyar i implementar políti-ques de forma transversal que faciliti veure lespersones en el seu context.

– Avaluació de l’eficàcia dels processos que esduen a terme en la intervenció des de la pers-pectiva dels diferents agents que intervenen ides dels diferents nivells i àmbits de la inter-venció.

– L’adaptació de participació de la xarxa d’orga-nitzacions en la definició, implementació iavaluació de les polítiques socials.

– Exigència de la intervenció de l’Estat en laregulació del mercat i de l’habitatge.

2.4. Les Polítiques socials a nivell local

L’any 2003, la Comissió Europea estableix ladimensió territorial –regional i local- com un com-ponent bàsic de l’Agenda Social Europea per mitjàdel qual la UE es dota d’un marc estratègic de refe-rència per a la inclusió social.

És a partir d’aquest moment que comencen a aflo-rar Plans locals d’inclusió social als municipis deCatalunya; per tal de veure detalladament aqueststipus de polítiques hem triat el Pla Municipal per ala Inclusió Social, Barcelona Inclusiva 2005-2010,sobretot per la seva recent publicació, però tambépel fet que s’ha plantejat des d’una òptica globalde ciutat, i ha fet de la transversalitat i la partici-pació els vehicles del procés.

Les idees claus del pla es formulen en dues líniesestratègiques:

– Barcelona amb benestar i cohesió: que els ciu-tadans i ciutadanes puguin viure i conviure;una ciutat que treballa per la cohesió i la con-vivència, i que es proposa lluitar expressamentcontra tota mena d’exclusions, desigualtats,pobresa o discriminacions. Promoure activa-ment la integració, fer de la cultura, l’esport i ellleure instruments d’inserció social i millorade la qualitat de vida; promoure la creaciód’ocupació estable, de qualitat. Es vetllarà perl’existència d’una xarxa adequada d’equipa-ments socials.

– Barcelona amb més habitatge assequible: ferrealitat el dret a un habitatge digne; impulsarla construcció d’habitatges de protecció de les

30

diferents modalitats existents, cercar fórmulesinnovadores per augmentar i per millorarl’adequació de l’oferta d’habitatge, impulsantla utilització dels habitatges buits i promoventl’oferta de pisos petits i altres tipologies, quemillor s’ajustin a les noves realitats socials.

Aquestes línies estratègiques es concreten en unventall de polítiques públiques de serveis a les per-sones, d’habitatge i d’ocupació que esdevenen, a lapràctica, factors potents i sòlids de desenvolupa-ment humà a la ciutat, i de prevenció estructuralde factors d’exclusió.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 31

3. APLICACIÓ DE LES POLÍTIQUESSOCIALS

L’atenció de les persones sense llar ha depreveure la globalitat de la persona. Quanhan d’intervenir sobre la mateixa personaxarxes diferents (social, sanitària, salutmental) o departaments diferents del’Administració pública, les respostestransversals són lentes i complicades.

Ens trobem amb persones que tenen problemàti-ques múltiples i complexes. I és fonamental escol-tar-les, detectar quines són les seves demandes inecessitats. Sovint, la tendència és la de donar laresposta a partir del que es veu a primera vista o,en molts casos, per l’alarma social que genera lapresència de les persones sense llar en determi-nats llocs, en determinats moments o en determi-nades èpoques de l’any, en lloc de donar la res-posta a la seva demanda, com a forma de facilitarl’accés a les xarxes d’atenció disponibles. Cal dis-tingir entre les dues qüestions: què és urgent i quèés important.

Els departaments de l’Administració implicats han de donar respostes transversals i atenció global a les persones sense llar

La urgència s’ha de respondre immediatament i noes pot posposar per a més endavant, com ara queun servei sanitari doni una cita perquè la personaes visiti al cap de 15 dies. Fins i tot, allò que potsemblar que no és urgent (quan una persona quefa 10 anys que viu al carrer i avui ens demana unaresposta urgent per a entrar a viure en algun lloc,podem arribar a pensar que després de 10 anys jano ve d’una setmana o de 15 dies), pot convertir-seen urgent quan la demanda és ferma. En aquestsentit, el terme “urgència social” és un terme rela-tiu i pot arribar a ser molt urgent aquella demandaa la qual no se li dóna importància.

Però malgrat la rapidesa i efectivitat en les respos-tes davant la urgència, no es pot passar per alt elque és realment important. Per a la major part deles persones sense llar és molt important el fet desentir-se escoltades, amb suport, compreses, res-pectades i tractades amb respecte i dignitat.Aquest tracte, aquest sentir-se valorat, és un ele-

ment de motivació que els permet augmentar laseva autoestima per a posar-se en el camí de larecuperació del protagonisme en la seva vida.

Les respostes de l’Administració són insuficients per lamanca de recursosmaterials i humans

Al llarg d’aquests anys, tant des de les administra-cions públiques com des de les entitats privades,s’ha avançat en el nombre de respostes aportadesi en la qualitat d’aquestes. No obstant això, estemdavant d’una situació de mancança. Aquestes res-postes continuen sent insuficients, perquè no s’hidestinen prou recursos materials ni humans, i per-què els recursos són uniformes, sense tenir encompte que haurien de ser tan individuals i perso-nalitzades com sigui possible, d’acord amb lasituació de cada persona.

Per altra banda, els tipus de respostes que s’han dedonar han de fer front a tres nivells: l’estructural,el de l’entorn proper i l’individual. A més, aquestesrespostes també s’haurien d’aplicar a les múltiplespolítiques que permeten estructurar la societat i elseu funcionament (polítiques educatives, d’habi-tatge, de salut, de cultura, econòmiques, etc.).

El punts següents mostren alguns exemples il·lus-tratius d’algunes qüestions que passen habitual-ment.

3.1. En l’àmbit de salut orgànica

En primer lloc, constatar el fet que per part de laXarxa de Salut hi ha una manca de visió global dela salut i de la persona (com ara, quan els serveishospitalaris donen d’alta a persones sense teniruna garantia que disposen de llar; o bé el fet de noaprofitar l’ingrés en urgències per a fer reconeixe-ments globals de la persona, i fins i tot en l’àmbitde salut mental, etc.).

Les persones sense llar són usuàries de la Xarxa deSalut pública com qualsevol altre ciutadà, peròpotser serien necessaris uns protocols d’interven-ció específics.

D’altra banda, les dificultats econòmiques de lespersones sense llar impossibiliten l’adquisició dela medicació necessària per a tractaments demalalties agudes i cròniques (persones que no

32

cobren una pensió no contributiva han de pagar el40% dels medicaments, i, per exemple, n’hi had’habituals en tractaments d’alcoholisme –coml’Hidroxil- que no estan inclosos en el SistemaNacional de Seguretat Social).

En darrer lloc, es detecten dificultats d’intervencióal carrer per part de les ambulàncies del 061,sobretot quan es troben davant d’un malalt men-tal descompensat i que no vol anar a l’hospital.

Com a proposta de millora s’hauria de garantir labona vinculació de les persones sense llar amb la xarxa pública de salut. Una vegada iniciat unseguiment mèdic es poden evitar molts ingressoshospitalaris innecessaris, amb la corresponentdespesa desorbitada.

Al principi pot ser necessari preveure algun meca-nisme per acompanyar les persones al metge, peròa mesura que es tendeix cap a l’autonomia personalacaben adquirint la responsabilitat ells mateixos, ies converteixen en gestors de la seva pròpia salut.

3.2. En l’àmbit de salut mental

El Programa d’Atenció en Salut Mental adreçat a lesPersones sense llar ha obtingut, en general, unsresultats positius. Actualment s’ha quedat curt iestancat; per tant, s’haurà de donar el pas d’ampliar-lo, i de posar en marxa un Projecte d’Atenció en SalutMental directament al carrer. De fet, hi ha un grup depersones malaltes mentals que resideixen al carrerque no són persones sense llar en un sentit estricte,sinó que són malalts mentals desatesos.

Paral·lelament, hi ha una gran manca de placesresidencials per a malalts mentals (en pisos, resi-dències, recursos específics, etc.). Aquesta mancade places impossibilita fer intervencions a llargtermini.

A tall d’exemple, es valora de forma molt positivala iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i delCentre de Salut Mental de Ciutat Vella d’endegar elprograma de salut mental adreçat de maneraespecífica a persones que viuen al carrer. L’equipestà format per un psiquiatre i un diplomat d’in-fermeria, amb una dedicació de deu hores setma-nals cadascun, que es desplacen als centres on esreuneixen les persones sense llar. En aquests des-plaçaments es fan les visites exploratòries i elsdiagnòstics, se segueixen els tractaments farmaco-lògics i es fan les derivacions necessàries a recur-sos terciaris. L’equip de psiquiatria també dónaformació psiquiàtrica al personal no sanitari delscentres. L’objectiu d’aquest programa és la detec-ció de la malaltia mental en les persones sense llari la posterior vinculació a la xarxa psiquiàtrica

assistencial normalitzada per a poder seguir elstractaments psiquiàtrics prescrits.

Es tracta, en resum, d’una iniciativa pública ambcoordinació amb entitats que mantenen un treballdirecte amb persones sense llar que, a més a més,pateixen una patologia mental. Aquest és un bonexemple de com unir esforços per intentar resol-dre la problemàtica que ens ocupa.

Un programa de salut mental directament al carrerha d’anar orientat en dues direccions: per unabanda, oferir una atenció directa a les personesmalaltes que viuen en el carrer i, de l’altra, sen-sibilitzar la societat en general sobre aquestarealitat.

3.3. En l’àmbit d’habitatge

En els programes públics d’accés a l’habitatge es téen compte les persones en situació de precarietateconòmica, però no les persones sense llar.

Tampoc no existeix cap tipus d’habitatge assequi-ble a les persones que poden millorar les sevescondicions de vida, atès el seu baix nivell d’ingres-sos econòmics (PNC, PIRMI, pensions mínimes,etc).

En canvi, com demostren múltiples experiènciesd’habitatges assistits i amb graus diversos detutela, es poden aconseguir uns resultatsexcel·lents. Els albergs poden donar resposta pun-tual a una persona que es troba al carrer, peròquan s’inicia un procés d’inclusió és necessari quees pugui estabilitzar la seva vida a partir de viureen un habitatge digne.

S’hauria de poder garantir un cert suport a les per-sones que resideixen en habitatges protegits;convé que una persona no es trobi sola de la nit aldia, sinó que s’ha de planificar el procés de des-vinculació, passant per diferents nivells de suport.Les persones que aconsegueixen viure en un habi-tatge estable, pel sol fet de tenir el seu espai d’inti-mitat i estabilitat, milloren considerablement.

3.4. En l’àmbit de recursos específics

Hi ha una gran manca de recursos residencials i deplaces disponibles. Sovint, s’ofereix una plaça resi-dencial a una persona amb caràcter provisional(estada temporal).

Perquè una persona pugui estabilitzar la seva vidas’ha de garantir estabilitat en els recursos que se liofereixen, ja que la precarietat de tots els recursosacaba sempre situant la persona en la provisionalitat.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 33

L’estabilització de la vida d’una persona sense llarpassa per la necessitat de disposar d’algun tipusde recurs residencial, el qual li ha de permetre sen-tir-se aixoplugat, acollit i poder gaudir d’un espaid’intimitat propi. Els recursos residencials establesfaciliten aquesta estabilització.

La precarietat dels recursos col·loca la persona en una situació contínua de provisionalitat

Davant de la mancança residencial que s’eviden-cia, s’apunten serveis que el sistema hauria depoder oferir per millorar en aquesta mancança:

• Serveis de baixa exigència, on es pot fer la pri-mera acollida de les persones que es troben ensituacions més cròniques.

• Serveis de valoració i diagnòstic, on les perso-nes puguin gaudir d’una estada temporal –uns3 mesos- per a poder estabilitzar la seva situa-ció i poder iniciar els processos de motivació.

• Serveis d’atenció a mitjà termini, on les perso-nes puguin residir una temporada més llarga–aproximadament 1 any- per a poder iniciarels processos de recuperació personal.

• Serveis d’atenció a llarg termini, equipamentsresidencials d’estada il·limitada, on se supri-meixi l’angoixa de la temporalitat i la precarie-tat a fi de desenvolupar aquells processos derecuperació de situacions veritablement extre-mes.

Es palesa que l’accés als pocs recursos existents ésmolt lent i prolongat en el temps, ja que les trami-tacions també són lentes i complicades (exemple:per accedir a una residència de gent gran es potestar esperant més d’un any i si es tracta d’unaresidència per a malalts mentals o malalts crònicssense tenir l’edat de 65 anys, la qüestió és moltmés complicada).

L’accés als recursosés lent i complicat

Simultàniament es produeix un enduriment en elscriteris d’accés als recursos residencials existentsper la manca de places.

3.5. En l’àmbit de prestacions econòmiques

Les prestacions econòmiques que perceben lespersones sense llar no tenen present la diversitatde situacions, com ara els sense llar, a les qualshan de donar suport; sovint són beneficiaris depensions no contributives per invalidesa, o bé per-ceben rendes mínimes d’inserció (PIRMI), queestan basades en el sistema de contraprestació:proposa un procés d’inclusió social per tal de rebreuna prestació econòmica.

Tot i això, estem parlant de quantitats escasses iinsuficients per suportar les despeses del cost dela vida. Aquest fet condemna les persones a ladependència, per molt autònomes que siguin, enla resta d’aspectes de la seva vida.

D’altra banda, la tramitació d’aquestes prestacionsés lenta, ja que des que s’inicia el procés de sol·lici-tud fins que la persona cobra la primera mensua-litat pot transcórrer aproximadament un any.

34

4. ELS RECURSOS DESTINATS ALFENOMEN

Pel que fa als recursos destinats al’atenció de les persones sense llar enstrobem, de nou, amb la problemàtica de lamanca de dades oficials, i les poques quehi ha són recents. Per tant, no es podenrealitzar sèries històriques que permetinveure l’evolució, ni disposem de suficientinformació per comparar aquestaproblemàtica amb altres realitats socialsdel mateix país ni amb la situació enaltres països.

És per això que abordarem aquestaqüestió en tres apartats, diferenciatsterritorialment segons la referènciaeuropea, espanyola i catalana.

4.1. Referència europea

A nivell europeu es pren de referència l’estudi delsprofessors Vicenç Navarro i Águeda Quiroga, “Laprotección social en España”6, en què es recullen lessèries històriques d’indicadors representatius del’Estat del benestar, tant des del punt de vista glo-bal com desagregat en els vuit components que enformen part, al llarg del període 1991–2001, en elsestats membres de la UE dels 15, a partir de dadesde l’Eurostat.

En aquesta investigació es compara l’esforç delsestats membres en els diferents capítols que inte-gren l’Estat del benestar, el qual permet analitzarla convergència o desconvergència de cada paísrespecte d’Europa.

Segons el Dictamen del Comitè Europeu de lesRegions (1999)7, estar al carrer és l’exemple màximde la marginació: “els sense llar són la part més visi-ble dels fenòmens d’exclusió. El fet de viure al carrer ésun dels principals indicadors que defineixen la pobresaa la Unió Europea”.

Aquest dictamen recomana a la Unió Europea queentre els objectius del Fons Social Europeu i d’al-tres Fons estructurals figuri expressament elsuport a la inserció de persones sense llar i instales institucions europees al compliment del dret aun allotjament adequat per a la seva ciutadania.

Per possibilitar els objectius, citats al capítol ante-rior, fixats en el Consell Europeu de Niça l’any 2000,cada estat membre destina diferents recursos per afinançar les polítiques de lluita contra l’exclusiósocial. El quadre anterior indica l’evolució

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 35

6 Es pot consultar dins del volum La situación social en España, del’editorial Biblioteca Nueva (2005)

7 Dictamen sobre els problemes dels sense sostre i l’habitatge,emès pel Comitè de les Regions de la Unió Europea (UE), el 3 dejuny de 1999, aprovat per unanimitat en el seu 291 Ple.

400

350

300

250

200

150

100

50

0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Unió Europea 62,6 72,7 80,6 84,5 83,7 88,1 89,3 89,4 91,8

Holanda 136,7 128 249,6 287,5 279,5 295 357,9 342,1 340,6 368,4

Dinamarca 206,2 228,5 267,4 282,3 273,9 272,5 260 268,2 277,6 278,6

Suecia 191,3 178,9 177 180,1 185,3 173,3 164,1 163,1 152

Italia 4,4 5,1 4,7 3,8 4,4 4,7 5 7 8,7 11,6

Espanya 10,9 14,7 15,1 16,2 23,6 25 21,6 24,9 28,5 28,9

Portugal 7,7 8,5 8,4 8,7 10,5 15,4 35,4 47,1 43,3 40,7

FONT: V. Navarro i A. Quiroga, “La protección social en España”.

Evolució de l’exclusió social en alguns països d’ Europa

d’aquesta magnitud en els últims deu anys, expres-sat en Unitats de poder de compra per habitant8

(UPC). S’indica el valor espanyol, la mitjana euro-pea i els extrems: els tres països que més destinena aquest concepte i els que menys hi destinen.

El detall dels valors corresponents a les funcionsde l’Estat de benestar són9:

Recursos destinats a algunes funcions del’estat de benestar

MitjanaFunció Europea Espanya ItàliaExclusió social 91,8 28,9 11,6

Supervivència (viduïtat) 292,2 110,2 628,6

Invalidesa 493,0 285,2 340,0

Vellesa 2.536,1 1.600,7 3.070,9

FONT: V: Navarro i A. Quiroga, “La protección social enEspaña”.

Malgrat que en el període 1993–2001 Espanya pràc-ticament ha doblat la seva aportació a la lluita con-tra l’exclusió, respecte a Europa no està en un pro-cés de convergència sinó de desconvergència: eldiferencial negatiu (dèficit) en Unitats de poder decompra per habitant (UPC) ha augmentat de 47,9(any 1993) a 62,9 (any 2001). Això dóna fe de la pocaimportància que històricament ha tingut, en l’Es-tat espanyol, la lluita contra l’exclusió.

Per a situar en la seva justa importància aquestesforç cal detallar el valor que tenen a Espanya i alconjunt de la UE els recursos destinats al total deles funcions pròpies de l’Estat del benestar.

Les dades corresponen a l’any 2001 i, encara ques’han expressat en unitats de poder de consum(UPC) per habitant, també estan disponibles en%del PIB destinades a cada una de les funcions en lacitada obra La protección social en España. Espanyadestina el 0,1% del seu PIB a la lluita contra l’ex-clusió, mentre que la mitjana europea és del 0,4%.

Com a indicador final, cal dir que mentre la UEdels 15 va destinar l’any 2001, de mitjana, 6.404,9d’unitats de preu de compra per habitant per alconjunt de les polítiques de l’Estat del benestar,aquesta xifra, a Espanya, va ser de 3.866,6 unitatsde preu de compra.

Espanya és el país de la UE, després de Itàlia, quemenys recursos destina a les polítiques de lluitacontra l’exclusió social.

Aquesta situació es produeix en un context delimitat desplegament de l’Estat del benestar:Espanya no supera la mitjana europea en cap delsvuit capítols en què aquest es pot desagregar, i enconjunt se situa un 40% per sota de la mitjanaeuropea.

36

8 La unitat de poder de compra és un càlcul que permet estimarel que costaria una determinada cistella de béns i serveis endiferents països, en eliminar les diferències entre els nivells depreus. (Font: OECD Helth Data 2001).

9 La dotació d’Itàlia als programes de lluita contra l’exclusióqueda compensat per la dotació que fa als programes que ate-nen altres funcions de l’Estat del benestar, com ara Supervi-vència (viduïtat, orfandat i altres ajuts relacionats amb la mortd’un membre de la família), Invalidesa i Vellesa (pensions dejubilació i serveis i ajuts relacionats amb la vellesa).

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0 Sanitat Família Habitatge Exclusió Super- Invalidesa Vellesa Atursocial vivència

Comparació de la funció de l’Estat del benestar entre Espanya i Europa

Mitjana UE 1.730,3 491,2 126,6 91,8 292,2 493,0 2.536,1 381,4

Espanya 1.131,3 96,8 34,2 28,9 110,2 285,2 1.600,7 487,6

Font: V: Navarro i A. Quiroga, “La protección social en España”.

4.2. La referència espanyola

Recursos destinats a l’atenció de lespersones sense llar

Estudi de Enquesta de Cabrera 2000 l’INE 2004

Import total 60,101 118,440destinat milions €/any milions €/any

Persones sense llarestimades 20.000-30.000 16.000-21.500

Persones sense llar ateses cada dia 9.000 10.790

Import per cada persona sense llar atesa 18,30 €/dia 30,07 €/dia

Les dades que s’han utilitzat són les obtingudes enels estudis ja citats de Pedro Cabrera (2000) i l’en-questa de l’INE (2004).

Per comprendre la manca d’informació en la temà-tica en l’àmbit estatal cal destacar que l’estudi deCabrera és el primer d’àmbit estatal després de 10anys des de l’últim estudi, promogut pel Ministeride Treball i Assumptes Socials (MTAS), el qualintentava determinar els centres existents, però noentrava en el tema del finançament. Tots dos estu-dis quantifiquen l’import destinat a personessense llar, però només l’enquesta de l’INE, i no entots els casos, desagrega la informació a nivell decomunitats autònomes.

Font de finançament (en % sobre el total)

Enquesta de Estudi de l’INE (2004)Cabrera Estat Cata-(2000) espanyol lunya

Administració local 28,89% nd nd

Administració autonòmica 15,91% nd nd

Administració central 6,89% nd nd

Fons de la UE 2,90% nd nd

Total Fons Públics 54,59% 56,80% 47,40%

Donacions de particulars 22,79% 6,30% 8,80%

Entitats privades sense ànim lucre 15,65% 13,00% 14,00%

Fons propis 3,78% 10,80% 12,30%

Altres 0,87% 12,80% 17,50%

Total Fons Privats 43,09% 42,90% 52,60

Empreses 1,24% 0,4% 0,0%

Aportacions Persones sense Llar 1,08% nd nd

TOTAL 100,00% 100,00% 100,00%

Per tant, aquestes xifres impliquen que les entitatsproporcionin allotjament, alimentació, roba, aten-ció mèdica, serveis higiènics, assessoramentsocial, inserció laboral, etc. a un col·lectiu de per-sones sense recursos econòmics, sovint amb greusmalalties orgàniques i mentals, amb problemes dedesestructuració personal, sense suport familiar isovint amb problemes d’addiccions, amb poc mésde 30,07 € al dia.

La insuficiència dels recursos específics fa que,sovint, la intervenció es realitzi mitjançant recur-sos externs: restaurants econòmics i pensions sen-zilles. Segons dades relatives a l’exercici 2003, sidescompten el cost de menjar (dos àpats) i dormir,respectivament 9,58 € i 12,95 €, total 22,53 € al dia,els centres que atenen les persones sense llar dis-posaven de 7,54 € diaris per donar resposta a laresta de necessitats i cobrir les despeses de perso-nal i estructura dels mateixos centres.

També s’observa com les aportacions de les admi-nistracions representen el 56,8% del total. A Cata-lunya, però, aquest import es redueix al 47,4%.

Finançament a les comunitats autònomes (CA)

CA amb major finançament públicCastella-La Manxa 87,2%

Canàries 86,1%

Illes Balears 73,3%

La Rioja 72,7%

CA amb menor finançament públicCantàbria 25,0%

Navarra 28,6%

Comunitat de Madrid 43,9%

Castella i Lleó 44,0%

Les aportacions de les administracions es distri-bueixen de manera diferent per raó de la titularitatdel centre; les dades següents s’han extret de l’En-questa de l’INE, i es refereixen a l’àmbit estatal, jaque no estan disponibles a nivell de comunitatsautònomes.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 37

Per acabar, cal indicar que els centres públics són,fonamentalment, centres d’emergència, centres decurta estada i centres amb allotjament col·lectiu. Elscentres privats també tenen presència en aquestscamps, però, a més, destaca que el 76,9% dels cen-tres de llarga estada siguin de titularitat privada.

Una cosa semblant passa amb el tipus d’habitació:del total centres, només el 34,9% ofereixen habita-cions individuals, i d’aquest grup, el 75,5% són cen-tres privats i el 24,5% centres públics.

4.3. La referència catalana

L’absència de dades específiques sobre quinimport és destina a Catalunya per a atendre lespersones sense llar fa que s’utilitzi, per confeccio-nar aquest apartat de l’informe, les dades del costde viure, en el nostre territori, comparades amb elsajuts de què disposen les persones sense llar.

El màxim que podem fer és creuar les conclusionsd’àmbit estatal, 30,05 €/dia i persona, amb lesdades desagregades que es coneixen: el 66,7% delscentres són de titularitat privada, el finançamentpúblic representa el 47,4% del total, i només el 34%dels qui participen en l’atenció a les personessense llar són assalariats.

La majoria de països europeus estan d’acord enafrontar la creixent situació de vulnerabilitat, tanteconòmica com social, mitjançant xarxes –“últi-mes xarxes” o “xarxes de seguretat”- que possibili-tin la integració, principalment laboral, de les per-sones en situació d’exclusió.

L’assignació d’una prestació econòmica ambcaràcter regular –renda mínima garantida– es con-

sidera que afavoreix la integració en els circuitsnormalitzats de la vida ciutadana. A Catalunya escombina la prestació econòmica (tres quartesparts del salari mínim interprofessional) i el suporta través de l’assistència social i dels serveis socials.Un subsidi monetari pot facilitar la integració, peròno la garanteix. Per assolir una veritable inserciósón necessaris altres elements: serveis de forma-ció contínua, convivència veïnal, promoció de lasalut, etc. La funció del subsidi és fer que el trànsitper la situació d’exclusió duri el mínim temps pos-sible.

A Catalunya la llei obliga els municipis de més de20.000 habitants a tenir serveis de menjador i deresidència d’estada limitada per a persones sensellar. En la pràctica, això només succeeix en lescapitals de província i en alguns municipis ambprogrames específics d’atenció a persones sensellar. La resta, que constitueix la majoria de muni-cipis, donen resposta a les demandes que els arri-ben als serveis d’atenció primària sense els recur-sos adients. En aquests casos és habitual dirigir lapersona a serveis vinculats amb l’Església, o, sen-zillament, facilitar el desplaçament a altres muni-cipis.

El desenvolupament d’aquesta xarxa ha estatinsuficient, i el territori pateix un gran dèficit derecursos específics per a aquestes persones, sobre-tot d’aquells que, a més d’atendre l’emergència,permeten afrontar processos a llarg termini: elsrecursos que només ofereixen allotjament i men-jar (allotjament col·lectius, menjadors públics) nocobreixen la demanda, i els que permeten sortir del’exclusió (equipaments residencials específics,pisos socials, tallers ocupacionals i d’inserció labo-ral, atenció mèdica i psiquiàtrica) són pràctica-ment inexistents.

38

Distribució de centres, places, despesa i fonts de finançament

TitularitatPública Privada Total

Centres segons titularitat 27,2% 72,8% 100,0%

Places gestionades 42,0% 58,0% 100,0%

Despesa (€) 47,75 milions 70,69 milions 118,44 milions

Despesa (%) 40,3% 59,7% 100,00%

Despesa mitjana per centre 316.234 € 164.986 €

Finançament amb Fons públics 94,0% 42,8% 56,8%Donacions 0,7% 8,4% 6,3%

Ent. Priv. sense ànim de lucre 3,3% 16,6% 13,0%

Fons propis 14,9% 10,8%

Finançament amb Fons privats 4,0% 39,9% 30,1%Finançament d’Empreses 0,7% 0,2% 0,4%Altres fonts de finançament 1,3% 17,1% 12,8%TOTAL 100,0% 100,0% 100,0%

Això fa que, a Catalunya, les prestacions econòmi-ques regulars (PNC i RMI) tinguin un fort protago-nisme com a instruments de lluita contra l’exclu-sió.

Dotació econòmica de les prestacions mésfreqüents de les persones sense llar

Concepte ImportRenda Mínima d’Inserció 366,03 € x 12 pagues

Pensió no contributiva 288,79 € x 14 pagues

IPREM 469,80 € x 12 pagues

Aquestes rendes les podem comparar amb el quecosta, per a una persona sense llar, menjar i dor-mir en una població com Barcelona.

Estimació del cost de menjar i dormir per auna persona sense llar

CostConcepte Cost diari mensual1 àpat 5,38 € / àpat x 2 322,8 €

1 nit en una pensió 14,18 € 425,4 €

Són moltes les persones sense llar que només tenenuna PNC o una RMI per a sobreviure. Sense allotja-ment, i sovint amb malalties que les incapacita pera treballar, l’única protecció social pública quereben les obliga a escollir entre menjar o dormir.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 39

5. ELS CENTRES QUE PRESTEN ATENCIÓA LES PERSONES SENSE LLAR

L’enquesta de l’INE10 (novembre de 2003)detecta un total de 619 centres d’atencióa persones sense llar, inclosos aquellscentres que ofereixen serveid’allotjament, restauració i altres serveis(educatius, formatius, assistencials) quepermetin establir un contacte personalamb l’usuari. De l’enquesta s’handescomptat aquells que nomésofereixen servei d’informació, acollida iorientació.

A Catalunya hi ha 619 centres d’atencióa les personessense llar

Del total de centres que han contestat l’enquesta(555), en localitzem 57 a Catalunya. És la segonacomunitat autònoma amb major nombre de cen-tres (el 10,3% del total nacional), sent Andalusia laque ocupa el primer lloc (12,8% del total).

Es constata que es tracta d’una xarxa bàsicamenturbana, en què el 84,7% estan en poblacions de

més de 20.000 habitants. Aquest caràcter urbàtambé és molt accentuat a Catalunya, on la pro-porció de centres en poblacions de més de 20.000habitants és del 84,3%.

Destaca que el tipus de prestacions que ofereix laxarxa és, principalment, informació i acollida(79,6% dels centres) i orientació (73,2%). Són pres-tacions que no requereixen de grans recursos. Persota estan allotjament (73,9% dels centres), restau-ració (69,7%) i rober (43,88%). Estem davant d’unaxarxa assistencialista, que cobreix la subsistènciaperò que té poca capacitat per a modificar la situa-ció de la persona. Aquest fet afavoreix més unarelació de dependència que l’autonomia de les per-sones ateses.

Les principals característiques d’aquesta xarxaassistencial a Catalunya són:

• Titularitat eminentment privada: el 66,7% delscentres pertanyen a entitats privades, davantdel 33,3% que són de titularitat pública.Aquesta tendència s’accentua al mirar la ges-tió: només un 13% és pública, mentre que Càri-tas en gestiona el 33%; entitats privades noconfessionals el 29%, i entitats de caràcter reli-giós el 22%.

• El conjunt de centres d’atenció a personessense llar ocupa 1.205 persones, amb un fortpredomini del personal voluntari.

• La jornada a temps parcial és el tipus de con-tracte més estès.

40

10 Instituto Nacional de Estadística: Encuesta sobre las personassin hogar (Centros), Maig de 2004

Resum del tipus de treballadors dels centres

Tipus de vinculació%

■ Assalariats 409 34%

■ Voluntaris 710 59%

■ Altres 86 7%

Total 1.205 100%

Dedicació%

■ Jornada a temps complet 344 29%

■ Jornada a temps parcial 861 71%

Total 1.205 100%

Funcions del personal%

a Direcció 61 5%

b Tècnic 172 14%

c Sanitari 41 3%

d Auxiliar amb funcions socioeducatives 427 36%

e Auxiliar amb funcions administratives i serveis 504 42%

Total 1.205 100%

És interessant comprovar la via d’accés als centresi les prestacions que aquests ofereixen. Els qua-dres següents detallen aquesta informació.

Via d’accés %

Derivats des de Serveis Socials 77,2%

Accés lliure 49,1%

Procedents d’hospitals 36,8%

Procedents de presons 15,8%

Procedents d’emergències 15,8%

Procedents d’altres centres 12,3%

Altres 26,3%

Podem veure com la xarxa d’atenció a PersonesSense Llar actua amb caràcter supletori de l’Admi-nistració pública: un 77,2% dels centres reben deri-vacions dels serveis socials. Per la tipologia deprestacions que ofereix, atén la subsistència i tépoca capacitat de promoció de les persones a quies dirigeix.

Prestacions ofertes %Restauració 82,5%

Allotjament 77,2%

Informació i acollida 59,6%

Orientació 56,1%

Rober 28,1%

Atenció psicològica 26,3%

Taller ocupacional 15,8%

Taller d’inserció 14,0%

Assistència jurídica 14,0%

Regularització de papers 10,5%

Activitats artístiques 12,3%

Atenció mèdica 12,3%

Guarderia 8,8%

Educació d’adults 5,3%

Educació primària 1,8%

Formació d’adults 1,8%

Altres 12,3%

És significatiu que el 36,8% dels centres catalansdeclarin que atenen persones sense llar proce-dents d’hospitals. Cal recordar que la coordinacióentre la xarxa social i la sanitària és una antigareclamació de les entitats que atenen aquestcol·lectiu.

La manca d’aquest acord fa que des d’alguns cen-tres de titularitat pública es reivindiqui el fet queno són ni un centre sociosanitari, i que sovint nitenen els mitjans necessaris per atendre situa-cions greus de salut, tant orgànica com mental, encasos en què es tramiti el servei des d’un hospital.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 41

7 %

34 %

59 %

29 %

71 %

a b c d e

61

172

41

427504

IV. LES ENTITATSSOCIALS I ELFENOMEN SENSE LLAR

1. ASPECTES GENERALS

Del contacte que el Síndic ha mantingutamb les entitats socials que treballen ambel col·lectiu de persones sense llar se’ndesprèn que consideren necessari definirel paper de cada una de les partsimplicades i el tipus d’interlocució ques’ha d’establir per a tractar el fenomen.

És constant el discurs de ser considerades com arecurs substitutiu d’aquell que el mateix Estat delbenestar hauria de garantir al conjunt de la ciuta-dania. Expliquen que les entitats no poden assu-mir un paper substitutiu de les competències deles administracions (sovint s’acaba confonent elsrols i les responsabilitats de les entitats socials i deles administracions públiques).

Entre altres funcions, les entitats, per mitjà delsseus serveis, com ara el treball de carrer, detectensituacions de risc que haurien de ser derivades acentres ordinaris de la Xarxa pública dels serveissocials i dels serveis sociosanitaris.

Les entitats manifesten que les propostes genèri-ques que es fan en els plans d’inclusió semblen notenir en compte la realitat de les persones queviuen en situació d’exclusió social consolidada;per tant, creuen en la necessitat de posar en marxaalgun tipus d’Observatori que tregui a la llum lessituacions amagades.

La manca de recursos de les mateixes entitats fapalès el deure de les administracions d’oferirequipaments suficients per atendre aquesta pro-blemàtica.

En referència al finançament, les entitats recla-men de les administracions convenis plurianuals,suficiència de les partides (tenint en compte lesnecessitats reals), cobraments dins de terminisraonables i agilitació dels procediments:

• Convenis plurianuals: les entitats socialsnecessiten la signatura de convenis pluria-nuals per agilitar les relacions amb les admi-

nistracions, per a no estar permanentmentpendents de l’adjudicació de les subvencions,per a facilitar la gestió de la mateixa entitat i,sobretot, per assolir una estabilitat financeramínima.

• Concessions i cobrament retardat: sovint lescomunicacions de la concessió o la denegaciód’una subvenció es fa amb retard, i el cobra-ment de la subvenció encara es fa amb mésretard. Aquesta situació és insostenible per ales entitats socials petites, que han d’acabardemanant préstecs bancaris per a poder sobre-viure fins que es cobra la subvenció.

• Increment de l’IPC sense tenir en compte l’in-crement de l’activitat: per abordar el finança-ment de les entitats, a més a més de l’augmentde l’IPC s’ha de tenir en compte l’increment del’activitat que realitzen.

• Manca de finançament d’inversions: el finan-çament públic està dedicat, principalment, afinançar programes i no inversions ni obres, laqual cosa dificulta poder actuar en bones con-dicions.

En referència a la legislació, les entitatsassenyalen:

• Necessitat de dissenyar i d’aplicar polítiquesuniversals que fugin d’aquelles que van desti-nades a aquelles persones considerades “grupsde risc”, i que deriven en una “societat subven-cionada” i “estigmatitzada”.

• L’adaptació i flexibilització dels recursos a les necessitats canviants, tenint en compte lesnecessitats reals de les mateixes personesafectades.

• L’exigència de la intervenció de les administra-cions públiques en la regulació del mercatlaboral i de l’habitatge (regulació d’habitatgesbuits, polítiques preventives davant de desno-naments, etc).

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 45

IV. LES ENTITATS SOCIALS I EL FENOMEN SENSE LLAR

2. UNA ENTITAT SOCIAL QUETREBALLA AMB LES PERSONESSENSE LLAR

Es pren com a exemple d’entitat quetreballa amb aquest col·lectiu la tasca quefa Arrels Fundació, ja que és interessantanar al dia a dia del seu treball.

Arrels Fundació ha facilitat aquesta informació,tant de la seva activitat com d’alguns dels casoscontrets que han tractat, i així ho reproduïm a con-tinuació.

Arrels Fundació és una fundació privada que aténpersones sense llar des de la ciutat de Barcelona.Va iniciar la seva activitat l’any 1997, i des de lla-vors, ha atès més de 5.500 persones.

La Fundació té una estructura de 19 personescontractades, 8 d’elles a mitja jornada, i 180 volun-taris.

L’entitat desenvolupa diferents programes:

– centre de dia– equip de carrer– equip d’hospitals– suport a l’habitatge (6 pisos de lloguer més

pagament de pensions), i – taller ocupacional

Aquests programes estan coordinats per professio-nals especialitzats: treballadors i educadors socialsi pedagogs.

Està previst posar en funcionament un equipa-ment residencial que es preveu que funcioni a plerendiment d’aquí a dos anys, però mentre no se’npugui disposar, s’ha d’atendre les necessitatsd’allotjament fent ús de pensions i pisos llogats anom de l’entitat.

L’any 2004 va atendre prop de 850 persones.L’equip de carrer va contactar amb 322 d’elles, almateix carrer.

La Fundació va realitzar una anàlisi de la situacióprovocada arran de la detecció, a partir de l’any2004, de l’augment de la prestació d’allotjament ales persones ateses (període 2002-05). D’aquestaanàlisi, en destaquen dos punts.

a. Causes de l’augment de personesincloses en el programa de suport al’allotjament

La principal causa està, justament, en la capacitatde vincular en un procés d’inclusió personesrefractàries a qualsevol tipus d’intervenció social.Aquesta és una de les conseqüències de la poten-ciació de l’equip de carrer, ara fa justament dosanys (juny 2003), i que queda reflectit en el quadresegüent:

Persones ateses en el programa de suport al’allotjament

1r semestre

2002 2004 2005Àpats 31 76 78

Pensions 46 110 102

Pisos 12 20 20

Dit això, s’observen altres causes per a aquest fortaugment:

• Els dèficits estructurals que arrossega Barce-lona, tant des del punt de vista de pisos de llo-guer com d’equipaments especialitzats. Enconcret, es creu que de les 99 persones que degener a maig s’han atès en pensions, només39 haurien de continuar-hi un temps més. Laresta està preparada per anar a pisos de lloguer(35 persones) o a residències (25 persones). Sidifícil és aconseguir un pis, més ho és unaplaça de residència, sobretot quan les personesque han d’entrar-hi presenten problemes desalut, tant orgànica com mental.

• Aquests dèficits estructurals comporten unamala utilització dels recursos: no es pot adme-tre com a recurs final l’ús d’un recurs provisio-nal com és l’estada en una pensió. No es potdemanar a les persones que reestructurin lesseves vides des de solucions provisionals.

• L’estada en una pensió és un 38% més cara queen un pis, i la seva capacitat reinseridora ésmolt inferior. Al mateix temps, l’increment depreus és molt més accentuat en els serveisexterns que en els mateixos de l’entitat, comes mostra en el quadre següent:

46

Cost dels serveis utilitzats per l’entitat (en euros) i increment

Increment2002 2003 2004 2005 (2002-2005)

Cost unitari àpat 4,31 4,79 5,16 5,38 24,83%

Cost nit de pensió 10,55 11,04 12,95 14,18 34,41%

Cost nit de pis 9,58 11,54 10,05 10,25 6,99%

La manca de recursos obliga a utilitzar un recurspoc adequat, més car i amb un major potenciald’encariment. Al no poder aconseguir pisos de llo-guer es cau en l’obligació d’utilitzar un recursinsuficient i ineficient.

És insuficient en tant que no permet assolir unnivell mínim d’intimitat i independència: la pensió

només cobreix el dormir. No possibilita l’establi-ment de relacions personals (no poden pujar perso-nes a les habitacions), ni independència (un acte tanquotidià com dutxar-se necessita demanar la clau aconsergeria; no es pot cuinar) ni tan sols l’atencióen cas de malaltia (hi ha un horari de llevar-se perpermetre netejar les habitacions que cal respectar).

És ineficient perquè tot i oferir menys capacitat denormalització, és sensiblement més car que utilit-zar un pis.

b. Característiques socioeconòmiques de lespersones incloses en el programa

La situació de les persones que es troben sense llares pot resumir segons s’indica en les gràfiquessegüents:

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 47

50%

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0% Menys de 41-50 51-60 61-70 71-80 Més de40 anys 80 anys

4,04

20,20

43,43

26,26

5,05

1,01

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0% Trastorns Trastorns Alcoholismementals severs orgànics

41,4 40,4

54,5

50%

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0% Cap PNC PIRMI SOVI Ingresos Ingresos Treballen Es desconeix< IPREM > IPREM

10,10

20,20

43,43

2,025,05

11,11

3,03 5,05

Edat de les persones sense llar ateses per Arrels Fundació

Dades sobre la Salut del col·lectiu de personessense llar ateses per Arrels Fundació

Ingressos de les persones sense llar ateses per Arrels Fundació

Principals conclusions de l’anàlisi

• El 76% de les persones ateses en pensionstenen més de 50 anys, i el 31% més de 60 anys:estem davant d’una població envellida.

• Un 10% no té cap tipus d’ingrés. La Fundacióels tramita la renovació del DNI, l’obtenció dela cartilla de la seguretat social, es recullen elspapers per presentar al tribunal d’avaluació decara a aconseguir una PNC, etc. El temps mitjàd’obtenció de la PNC és d’un any des que lapersona s’incorpora al programa, període en elqual la Fundació assumeix totes les despeses.

• El 76% cobra menys de 4.395 € l’any, un 22%inferior a l’IPREM. Al mes representa 366 €.S’indica el que costa menjar i dormir:

– Menjar (dinar i sopar): 5,38 x 2 x 30 = 322,80 €/mes

– Dormir: 14,18 x 30 = 425,40 €/mes

• En un 27% dels casos hi ha un trastorn mentalsever (TMS) diagnosticat. Cal afegir-hi tambéun 2% de casos de discapacitat psíquica i un12% de trastorns de personalitat, més un per-centatge important de persones de qui se sos-pita l’existència de TMS, però que encara nos’ha aconseguit la seva vinculació a la xarxa desalut mental.

• Les malalties orgàniques afecten el 54% depersones ateses. Sovint són malalties greus o,fins i tot, processos terminals de càncer, etc.

• Un 40% presenten problemes de dependènciaa l’alcohol, mentre que el 60% són abstemis.

48

3. LA CARA DE LES PERSONES QUEFORMEN EL FENOMEN11

El fet de poder posar rostre al fenomen que s’estàtractant, i així valorar-lo en casos particulars ireals, per tal de veure com els afecta i com espoden vulnerar els drets, és una eina d’anàlisi par-ticularment interessant, i que des del Síndic esvalora positivament.

CAS 1 DE PERSONA SENSE LLAR

Els forats de la xarxa social

Es té coneixement que aquesta persona havia tre-ballat, però que després d’un accident no va podercontinuar la seva activitat; no és perceptor de capmena de prestació ni subsidi. Manifesta que el fortcop que va rebre a l’accident el va fer passar tresdies inconscient. En les indagacions que la Funda-ció efectua es comprova que és un home solterque ha cotitzat vint-i-nou anys a la SeguretatSocial; vivia en una habitació rellogada que, tot ipagar regularment, va haver d’abandonar per des-nonament de l’habitatge. La situació de l’habi-tatge va portar els veïns a queixar-se a l’Ajunta-ment. Quan al cap d’uns dies hi va acudir una tre-balladora social, el jutjat ja havia desnonat eldomicili i, per tant, es va perdre l’ocasió perquèestablís els lligams amb els serveis que podienhaver atès la seva situació, extremadament debili-tada aleshores.

A l’empresa on havia treballat, tot i el canvi dedirectius, el recorden com un home amb bona rela-ció amb els companys.

Se sap que, si hagués efectuat gestions en els termi-nis adequats, hauria pogut percebre el subsidid’atur i posteriorment la jubilació. Als professionalsque van seguir el cas se’ls va fer difícil comprendrela situació, ja que expliquen que, per alguna raó quees desconeix, va perdre les capacitats que de bensegur havia tingut al llarg de tants anys de treball.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 49

11 Arrels Fundació ha facilitat un ventall de situacions de perso-nes que viuen sense llar. Per tant, en la mesura en què sóncasos tractats per Arrels Fundació i el Síndic de Greuges no elsha pogut investigar, reproduïm íntegrament les situacionssense fer-nos responsables del seu contingut, en la mesuraque puguin afectar terceres persones o institucions.

© A

rrel

s Fu

nd

ació

CAS 2 DE PERSONA SENSE LLAR

Possible mala coordinació en l’atenció sanitària

S’explica que no va arribar a conèixer els seuspares, possiblement represaliats durant l’èpocafranquista; per aquest fet hagué de passar la sevainfantesa i joventut en centres d’internament ireformatoris; en surt quan arriba a la majoriad’edat, sense cap vincle afectiu i cap formació pro-fessional que li permeti estabilitat econòmica.

La Fundació estima que és en aquest punt quancomencen els ingressos a la presó, addiccions,malalties, etc.

Expliquen que és un home petit, xerraire, i quecontrola amb precisió la complexa pauta de medi-cació que té prescrita per afrontar les diversesmalalties greus que pateix.

En un moment de crisi s’inicia un tractament antie-pilèptic amb un medicament de nova generació.Comença una etapa en què pateix quadres de con-vulsió que augmenten amb l’increment de la dosi.Finalment, l’equip mèdic de l’hospital confirma eldiagnòstic i modifica el tractament. A causa delsajustaments de la dosi i de la medicació es mante-nen els episodis continuats d’atacs. En repetidesocasions la Fundació constata la nul·la coordinacióentre metges del mateix centre hospitalari: mentrela unitat de neurologia ajusta la dosi antiepilèptica,una altra unitat la modifica, i es produeix un noudesequilibri; expliquen que el problema prové delfet de no accedir al mateix historial mèdic ni existirla possibilitat de realitzar interconsultes.

La Fundació explica també que en un dels ingres-sos hospitalaris es produeix un enfrontament ambels serveis de seguretat del mateix centre. Arrelsafirma que els serveis sanitaris no tenien en sufi-cient consideració les indicacions dels professio-nals de l’entitat. Per exemple, en els episodis decrisis epilèptiques continuades es donava d’alta lapersona, tot i viure sol i sense possibilitat de serdegudament atès.

Amb 58 anys va haver d’ingressar en un serveisociosanitari perquè no existeixen centres socialsque acullin persones que necessitin d’un suportsocial intens i un suport sanitari alhora.

50

© A

rrel

s Fu

nd

ació

CAS 3 DE PERSONA SENSE LLAR

Mancances en el transport sanitari

La Fundació tenia constància que feia molt detemps que vivia al carrer, sempre a la mateixazona, on algun veí li donava menjar. Expliquen quees negava permanentment a desplaçar-se al centreon podria dutxar-se, canviar-se de roba i accedir auna pensió com a inici d’un procés de recuperació.Únicament en una ocasió va acceptar calçat espor-tiu.

No és fins una tarda de pluja persistent que unavoluntària el troba, acompanyat per una patrulladel Cos Nacional de Policia: havien estat alertatspels veïns, ja que hi havia un home agafat a unparterre, en posició fecal, sota la pluja.

Encara que el servei del 061 va desplaçar unaambulància en quatre ocasions, la manca de pre-sència d’un metge a l’ambulància que valorés lanecessitat de desplaçar-lo contra la seva voluntatva impedir el seu trasllat a un centre hospitalari.Finalment, la insistència de l’agent de policia querequeria la presència d’una ambulància amb metgeva possibilitar el seu trasllat a l’Hospital del Mar.

Pocs dies després, la localització de dos familiarsde fora de Catalunya fa que es recuperi una part de

la seva biografia. No l’havien vist des de feia mésde 30 anys.

Patia una malaltia mental crònica “residual” que,un cop estabilitzada, li permet viure actualmenten una residència de la tercera edat, i amb unescures tan especials com les que poden tenir altrespersones.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 51

© A

rrel

s Fu

nd

ació

CAS 4 DE PERSONA SENSE LLAR

Burocràcia que eternitza la concessió d’una plaça

“Me miro en el espejo y no me reconozco”, explica laFundació que ell mateix deia. A l’inici del procésparlava amb les parets, però el psicòleg de l’ABS noel va considerar susceptible de cap tractament.

No va ser fins la posada en marxa del Programad’Atenció en Salut Mental que s’afronta la situació.És a partir d’aquest moment que la Fundaciódetecta el canvi d’estat: recupera autonomia,accepta les propostes de millora que se li van ofe-rint (treballa en un taller protegit on guanya unsdiners que estalvia, va a les visites regularment isegueix les pautes de tractament indicades).

Un bon dia troba pel carrer un home del seu pobleque el reconeix. Aquesta persona li facilita telèfonsde la família, de Granada. S’inicien estades a Gra-nada per Nadal i durant les vacances d’estiu. Laseva mare pensava que havia mort feia 20 anys. Éscapaç de viatjar, fent transbordaments d’autocar itren.

La Fundació sol·licita una plaça residencial per amalalts mentals, d’acord amb la informaciómèdica disponible, però es rep una resolució nega-tiva gairebé un any després de la presentació d’a-questa sol·licitud, en al·legar que no complia algundels requisits. Al peu de la resolució constava lapossibilitat de presentar un recurs d’alçada. Sesubsanen les deficiències i es presenta el recursd’alçada dintre del termini indicat.

Amb posterioritat a la presentació s’informa ver-balment a l’entitat social que:

• Presentant el recurs d’alçada l’expedient s’ini-cia de nou.

• Hi ha la possibilitat, no informada anterior-ment, de presentar un recurs de revisió, cosaque hauria permès que l’expedient seguís elprocés en el punt on ja havia arribat.

Aquests fets no tindrien gaire rellevància si laresolució dels expedients es resolgués en pocsdies, fins i tot setmanes. Però es tracta de proces-sos que duren al voltant d’un any i que afectenpersones que necessiten de recursos adequats a laseva situació.

Actualment la Fundació està a l’espera de la revi-sió de la valoració (en què s’indicarà el grau de dis-minució valorat segons els informes mèdics ). Elprocés ha superat la previsió inicial i ha superat elsdos anys d’espera.

52

© A

rrel

s Fu

nd

ació

CAS 5 DE PERSONA SENSE LLAR

Un possible error en el diagnòstic

La Fundació l’acompanyà al servei de desintoxica-ció hospitalària quan aquesta persona així hiaccedí; aquest fet marca el que és el principi d’unanova etapa.

La Fundació l’integra en la dinàmica del TallerOcupacional, on ell es mostra amable i col·labora-dor.

Expliquen que presenta manca de sensibilitat enles extremitats: “Me noto las manos como acolcha-das”. El diagnòstic és el de pinçament nerviós anivell de vèrtebres cervicals. Calia una intervencióquirúrgica per aturar el seu deteriorament, i final-ment és intervingut.

Quan és donat d’alta, és traslladat en ambulànciaa la pensió on puja, amb dificultat, dos pisos perarribar a la seva habitació.

Quan ha transcorregut un mes des de l’operació, esconstata un ràpid deteriorament que contradiu elque preveia el postoperatori.

Torna a l’hospital, on és ingressat per valorar lasituació. Al dia següent se li vol donar l’alta, mani-festant que es tracta d’una situació crònica en quèla rehabilitació es valora com a inútil. Es pretén el

retorn al domicili (pensió), tot i no poder caminar.Dos dies més tard, expliquen que és la insistènciadels professionals d’Arrels la que fa que resti al’hospital i sigui, finalment, reingressat. Finalmentsurt de l’hospital per anar a una unitat hospitalà-ria de rehabilitació on el procés de deterioramentavança. Finalment mor, sense que es pugui conèi-xer amb precisió la causa.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 53

© A

rrel

s Fu

nd

ació

CAS 6 DE PERSONA SENSE LLAR

Possibles mancances en l’atenció integral

La Fundació coneix que arriba a Barcelona fugintdel poble de Castelló, on se li ha cremat la barracaon vivia. Una coneguda el troba als carrers de Bar-celona i possibilita que l’Ajuntament del seu poblefinanci els àpats i l’allotjament que des de Arrelses faciliten. Però a Barcelona passa el dia alscarrers buscant les escletxes de sol on escalfar-se.Continua aïllat sense tenir cura d’ell mateix.

Des de la Fundació s’intenta incapacitar-lo per evi-tar el progressiu deteriorament físic sense aconse-guir-ho; fins i tot fuig de la sala d’espera del forenseque l’havia de reconèixer. En una ocasió s’escapade l’Hospital Clínic amb una via posada al braç.

Després d’uns dies en què es perd el contacte, éslocalitzat ingressat a l’Hospital Clínic, des d’on ésderivat a una clínica de cures pal·liatives. La Fun-dació valora que l’atenció que hi rep és estricta-ment sanitària, sense gens de suport humà i psi-cològic, un exemple més del compliment restrictiude la funció sanitària.

CAS 7 DE PERSONA SENSE LLAR

Suposada víctima de violència de gènere que viual carrer

La Fundació coneix el cas quan apareix al carrer,fugida d’una residència on havia estat ubicadacom a suposada víctima de maltractaments. Ésuna dona de molt caràcter i amb molta resistència.

Pateix una malaltia neurodegenerativa que l’obligaa anar amb cadira de rodes. És el mes d’agost i elCentre de Serveis Socials on hi havia el seu refe-rent està tancat per vacances. Les respostes que seli ofereixen, sempre molt condicionades i limita-des, no la satisfan i prefereix tornar al carrer, onpassa la nit.

Finalment, al cap d’uns mesos, l’Administració lifacilita el retorn a un pis al qual tenia dret, enaprofitar una remodelació veïnal.

54

© A

rrel

s Fu

nd

ació

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 55

CAS 8 DE PERSONA SENSE LLAR

Les discapacitats i malalties mentals al carrer

D’aquesta persona sense llar la Fundació explicaque des que va arribar, i després de viure moltsanys al voltant de l’Estació de Sants, va anar esta-bilitzant la seva situació i es va mostrar méscol·laboradora.

Tot i la important sordesa que tenia i el seu caràcteresquerp, va accedir a ser entrevistada en un repor-tatge de TV3 en què explicava la duresa de viure alcarrer, però també el valor del suport entre els com-panys amb qui compartia el sostre de la Renfe.

El tractament psiquiàtric li facilitava una vida esta-ble i li suavitzava aquell temperament brusc.

Aquesta estabilitat es va veure trencada per l’apa-rició d’importants hemorràgies vaginals, que vanprovocar el seu ingrés a un centre hospitalari. LaFundació ja detecta a l’inici del procés conflictessobre quin departament s’ha de fer càrrecd’aquesta pacient: Ginecologia, Oncologia o Psi-quiatria.

Se li diagnostica una “Neo de servicx” però no se licomunica perquè es considera que no ho enten-drà. Finalment, una educadora de l’entitat liexplica la situació, i accepta iniciar un tractament,el qual és força agressiu.

L’equip mèdic, però, proposa l’alta sense cap menade tractament argumentant, de nou, dificultats de

comprensió, de resistència psíquica i, fins i tot, desordesa. Tot i la disposició de l’entitat a col·laborar,acompanyar-la i a fer-li entendre la situació, lanegativa a realitzar el tractament persisteix. L’enti-tat creu que a un altre tipus de pacient se li hauriarealitzat.

Les relacions institucionals propicien una reunióentre l’equip mèdic de l’Hospital i el d’Arrels Fun-dació, en què s’acorda el trasllat de la pacient a unaltre centre on es realitzaran 5 sessions de radiote-ràpia.

Realitzades les sessions surt del centre sanitari,sense hemorràgies, amb un tractament pal·liatiu iel compromís de revisió al cap d’un temps.

El seu estat general va empitjorant fins que un diu-menge de febrer mor, sola, a la pensió on vivia.

© A

rrel

s Fu

nd

ació

V. CONCLUSIONS

1. SITUACIÓ ACTUAL

Per acabar, podríem resumir la situació delfenomen sense llar a Catalunya en els puntssegüents:

• Hi ha una manca de dades sobre aspectesfonamentals: quantes persones sense llar hiha, on es localitzen, què necessiten. Aquestasituació es repeteix tant a l’Estat espanyol coma la UE.

• Existeix una gran diferència quan comparemel que es destina a Catalunya, i a l’Estatespanyol respecte de la resta d’Europa. En eldecurs del període comprès entre els anys1991 i 2001, l’últim del que es disposa dedades, Espanya ha destinat, l’any en què més,el 31,48% de la mitjana europea en polítiquescontra l’Exclusió Social. Aquesta gran diferèn-cia, unida al fet de tractar-se d’una situacióque ve de lluny, ha consolidat un dèficitestructural que afecta tota la xarxa d’atenció apersones sense llar.

• Aquesta situació es veu agreujada per l’escàsdesenvolupament en altres àrees de l’Estat delbenestar que tenen tant un efecte preventiucom de sortida de l’exclusió social: despesa enAssistència sanitària (Espanya hi destina el65,38% de la mitjana europea), Discapacitat(57,8%), Vellesa (63,11%), Supervivència –Viduï-tat i Orfandat– (37,71%), Família (19,71%) iHabitatge (27,01%).

• La intervenció dels diferents nivells d’Admi-nistració pública (central, autonòmica i local)ha afavorit el fet de dispersar responsabilitats.Hi ha una carència important en matèria decoordinació administrativa.

• En aquest context, caracteritzat per manca dedades, recursos insuficients i poca coordinacióadministrativa, una gran part de l’atenció aaquesta població recau en el sector privat. Lesadministracions públiques no poden desen-tendre’s del problema ni derivar-lo als centres,associacions o ONG especialitzades. I aquestesno poden ser concebudes com el “calaix desastre” on hi caben totes aquelles situacionsque no enquadren enlloc ni agraden a ningú.Això fa que moltes vegades les persones sensellar no tinguin accés als recursos més ade-quats, sinó a l’únic disponible.

• El fenomen de les persones sense llar no ésquelcom aliè a la majoria de la població “nor-malitzada”, sinó que en els darrers anys, altrescol·lectius, com joves, dones, immigrants i per-sones qualificades i amb formació, tambés’han vist afectats per la situació de sense llar.Les causes que hi ha darrere d’aquesta proble-màtica són estructurals, però les conseqüèn-cies afecten persones que es troben sensefeina o sense salut, i que han viscut un trenca-ment de vincles familiars i socials que les hanconduït a viure al carrer. El denominador comúés la manca d’habitatge i la precarietat mate-rial i personal en què es troben.

• La fragilitat relacional i la falta de suport fami-liar és una realitat que s’afegeix a les dificultatseconòmiques, d’habitatge o d’inserció laboral.L’objectiu comú de totes les entitats que s’hidediquen és la de millorar la situació social irelacional de les persones sense llar, cobrir lesseves necessitats bàsiques d’allotjament, però,també, facilitar itineraris de recuperació ade-quats a les possibilitats de cada persona, a fid’aconseguir la seva autonomia i inclusió social.

• El treball desenvolupat tant pels serveis socialscom per les entitats no és efectiu si al final delprocés d’inclusió la societat i, en part, l’Admi-nistració no s’impliquen en el mateix grau.L’Administració no pot oferir solucions tempo-rals sinó que hauria de proporcionar, en elmarc de l’Estat del benestar, habitatges esta-bles i permanents.

• La solució de la pobresa i l’exclusió social exi-geix polítiques d’ocupació, que facilitin la inte-gració d’aquest col·lectiu al mercat de treballordinari. Pel cas d’aquelles persones que difí-cilment podran accedir al mercat de treball perraons diverses (malaltia, edat), s’ha de garantiruna renda bàsica que cobreixi els aspectesmínims de subsistència.

• Si la societat no es torna més tolerant i recep-tiva envers el fenomen de les persones sensellar, difícilment s’aconseguiran millores signi-ficatives per eradicar l’exclusió. Per assoliraquest objectiu a llarg termini serà necessariun canvi en la percepció que la societat téd’aquest col·lectiu. En el dia a dia es detectauna actitud creixent de rebuig cap a aquestespersones, realitat aquesta que dificulta qualse-vol actuació d’integració.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 59

V. CONCLUSIONS

2. PROPOSTES PER A ATENDRE LESPERSONES SENSE LLAR

Davant les situacions de les persones sense llarsembla evident que calen canvis, i referits tant al’Administració pública com també als ciutadans iagents socials.

El Síndic de Greuges ha considerat oportú fer elssuggeriments següents:

• Les actuacions i polítiques que es fan a favorde les persones sense llar s’han de preveuredes de l’òptica de l’exercici de drets universalsi inalienables de les persones. Els plans d’in-clusió han de ser universals i garantir la parti-cipació dels agents socials i de les personesimplicades.

• Haurien de posar-se en marxa polítiques decomunicació i informació, adreçades a tota lapoblació en general, amb l’objectiu de sensibi-litzar, donar a conèixer la problemàtica i facili-tar la comprensió del problema i el compromíssocial, i evitar el rebuig i l’estigmatització.

• Si es parteix de la premissa que es tracta d’unarealitat social poc coneguda, és molt impor-tant el fet d’endegar mecanismes per conèixeramb més rigor el fenomen sense llar, poderquantificar-lo, a fi de poder planificar unespolítiques socials adequades.

• Amb caràcter general, han d’augmentar elspressupostos socials públics adreçats a aten-dre les persones sense llar. En concret, algunselements que indiscutiblement haurien depreveure aquest augment són:

– Les polítiques d’habitatge han de tenir encompte les persones amb situació d’exclu-sió social. S’hauria de crear una borsa d’ha-bitatges de lloguer per a col·lectius vulnera-bles i exclosos, a preus assequibles.

– S’han de millorar les ajudes existents. Araper ara, són insuficients les prestacions dePIRMI i PNC.

– Cal promoure llocs de treball en empresesd’inserció sociolaboral. L’Administraciócompetent s’hauria d’implicar activamenten la reinserció laboral de les personessense llar, i possibilitar que les empresesd’inserció tinguin accés privilegiat als con-cursos públics.

– Crear més recursos residencials per a lespersones sense llar (centres d’acollida, llarsresidència, comunitats terapèutiques, cen-tres especialitzats, pisos tutelats, etc.) ja queper a poder accedir a un recurs d’aquests hiha una llarga llista d’espera. I, sobretot, quees tracti de recursos de llarga estada.

• Ha de millorar la coordinació entre les admi-nistracions públiques que intervenen i tambéentre aquestes i les entitats que treballen enaquest àmbit. En concret, s’hauria de:

– Crear protocols específics de coordinació itreball en xarxa amb persones sense llar,integrats a més a més de protocols dins dela xarxa pública de salut normalitzada.

– Millorar les coordinacions entre la xarxasanitària pública i la xarxa social pública (hiha persones que, quan surten de l’hospital,han de dormir una nit al carrer per a ser ate-ses per la xarxa social).

– Millorar les relacions i les coordinacionsentre les administracions públiques i lesOrganitzacions No Lucratives que treballenamb persones sense llar.

– Millorar el finançament de les OrganitzacionsNo Lucratives, tant en la quantitat (augmentde finançament) com en la qualitat (convenisplurianuals en lloc de subvencions anuals).

– Creació d’una taula tècnica interprofessio-nal, on les administracions, les entitatssocials i la resta d’agents implicats hi esti-guin representats, per tal de concretar idonar forma a les millores de coordinació,relació i finançament.

• En matèria sanitària s’hauria de:

– Posar en marxa un Projecte de Salut Mentald’intervenció directa al carrer. A més a més, ésnecessari crear centres de salut mental i pro-grames de prevenció d’aquestes patologies.

– Facilitar l’accés gratuït a les medicacionsper a les persones amb pocs recursos econò-mics (persones que cobren el PIRMI, etc.). Hiha medicaments molt utilitzats en determi-nats tractaments d’addiccions, que necessi-ten de medicaments no coberts per la Segu-retat Social i als quals les persones senserecursos no tenen accés.

60

3. CONSIDERACIÓ FINAL

En el present informe hem pogut palesar unarealitat social que requereix una intervenciópública decidida, tant de caràcter preventiu comassistencial.

També des de la Institució del Síndic de Greuges ésnecessari mantenir una actitud proactiva enversaquesta realitat. Així, al marge de la presentaciód’aquest informe extraordinari, el Síndic de Greu-ges vetllarà pel respecte dels drets de les personesen situació de sense llar.

En concret, i com a continuació d’aquest informe,durà a terme una actuació específica de supervisiódel compliment de les obligacions que imposarà lafutura llei de serveis socials a les administracionspúbliques catalanes.

Així mateix, en el tractament de la queixa indivi-dual, serà exigent amb les administracions públi-ques pel que fa al compliment de les seves obliga-cions en un estat social.

Finalment, continuarà amb la seva tasca pedagò-gica i d’implicació a les administracions i la socie-tat en general en l’assumpció de responsabilitatscol·lectives.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 61

VI. BIBLIOGRAFIA

Cabrera, P., “La acción social con personas sinhogar en España”, 2000.

Cabrera, P., Spain Report 2004 for the EuropeanObservatory on Homelessness: Statistical Update,FEANTSA.

Castel, R., Les métamorphoses de la questionsociale. Une cronique du salaritat, París: Fayard(1995).

Edgar, B., Meert, H i Doherty, J., Third Review ofStatistics on Homelessness in Europe. Developingan Operational Definition of Homelessness,FEANTSA, 2004.

Instituto Nacional de Estadística, Encuesta sobrelas personas sin hogar (Centros), 2004.

Muñoz, M; Vázquez, C. I Vázquez, J. J., Atrapadosen la calle. Testimonios de personas sin hogar conproblemas de salud mental. Madrid, Consejería deSanidad i Servicios Sociales (1998).

Navarro, V. (director) i altres, La situación social enEspaña, Biblioteca Nueva, 2005.

Regidoria de Benestar Social, Ajuntament de Bar-celona, Barcelona Inclusiva 2005/2010, Pla munici-pal per a la Inclusió Social, 6 línies estratègiques i37 accions.

Tejero, E. I Torrabadella, L., Vides al descobert. Elsmons viscuts del fenomen “sense sostre”, Funda-ció Jaume Bofill, 2005.

Varis Autors, Revista d’Intervenció Socioeducativa,Intervenció educativa amb persones sense llar,2004.

SÍNDIC - EL FENOMEN SENSE LLAR A CATALUNYA 65

VI. BIBLIOGRAFIA

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 187sindic@sindic.orgwww.sindic.org