El jaciment ibèricde la muntanya de Sant Miquel. Montornès del … · 2018-01-30 · mitació de tres perímetres entorn del jaciment, el primer dels quals, d’1,5 ha, correspon

5

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Recursos Culturals 5

El j

acim

ent

ibèr

ic d

e la

mun

tany

a d

e S

ant

Miq

uel.

Mo

nto

rnès

del

Val

lès

i Val

lro

man

es

El jaciment ibèricde la muntanya de Sant Miquel.Montornès del Vallèsi Vallromanes

Recull de documentaciói assaig d’interpretació

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1140-7942 Cultura Muntanya cob-1.pdf 3 06/04/10 13:46

Jaciment_StMiquel.qxp:Ordenacio urbanistica 31/3/10 16:10 Página 2

El jaciment ibèricde la muntanya deSant Miquel.Montornès del Vallèsi Vallromanes

Recull de documentació i assaig d’interpretació



El jaciment ibèricde la muntanya deSant Miquel.Montornès del Vallèsi Vallromanes

Recull de documentació i assaig d’interpretació

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Recursos Culturals, 5


Autors de l’estudiDavid Asensio, Josep GuitartUniversitat Autònoma de Barcelona

© de l’edició: Diputació de Barcelona

Abril del 2010

Producció: Direcció de Comunicacióde la Diputació de BarcelonaComposició: AddendaImpressió: Artes Gráficas ElkarISBN: 978-84-9803-522-3Dipòsit legal: BI-264-2010


Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Objectius del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Revisió i estudi de la documentació existent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Primeres excavacions: els treballs de l’equip de Josep Barberà (1963-1964) . . . . 14Descripció dels treballs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Els materials conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya . . . . . . . . . . . . 21

Actuacions clandestines o incontrolades dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Troballes fortuïtes de l’any 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Anàlisi topogràfica del jaciment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

Annex. Planimetria topogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Sumari

Índex | 7



Totes les administracions, les estatals, les autonòmiques i les legals, tenen responsabi-litat sobre la protecció i la difusió del patrimoni cultural en general, i sobre el patrimoniarqueològic en particular. Ho diuen les lleis vigents, començant per la mateixa Consti-tució, i és també una cosa ben lògica, considerant que tan sols les grans administra-cions poden disposar dels serveis tècnics necessaris per afrontar aquesta responsabi-litat en conjunt, però tan sols els ajuntaments tenen la proximitat directa amb aquestpatrimoni.

Per protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural, en primer lloc s’ha d’identificar iconèixer. Altrament, és molt fàcil causar-hi danys per acció o per omissió que, en el pit-jor dels casos, poden arribar a comportar la completa desaparició d’un dels testimonisde l’activitat humana que han resistit fins al temps present.

Malauradament, els recursos que les administracions tenen per al coneixement del pa-trimoni cultural són extremament escassos en relació amb l’abundància de jaciments ialtres elements patrimonials. I si això és vàlid per a totes les administracions, ho és es-pecialment per als ajuntaments, que no reben cap finançament específic per fer-hi front.

D’altra banda, les universitats disposen dels millors especialistes per recuperar i milloraraquest coneixement, però sovint orienten les seves activitats a projectes que tenen ob-jectius de recerca pura, moltes vegades desconnectats de les necessitats immediatesde la societat i del territori i, fins i tot, de la conservació mateixa del patrimoni.

Desgraciadament, són pocs els projectes de col·laboració i de transferència de conei-xement en matèria de patrimoni nascuts de la col·laboració entre les universitats i els enslocals. És per això que ens enorgulleix haver donat suport, des de la Diputació de Bar-celona, al projecte d’estudi del poblat ibèric de la muntanya de Sant Miquel, a cavall delstermes municipals de Montornès del Vallès i de Vallromanes. És un bon exemple de com

| 9

Presentació


es poden establir vincles de cooperació entre universitat i ajuntaments en aquesta matè-ria, que acaben resultant beneficiosos per a totes dues parts.

Gràcies a la cooperació entre institucions, disposem avui d’un estudi de conjunt de totel que se sap sobre aquest important jaciment, que en el seu moment hauria estat undels nuclis destacats del territori laietà, immediatament subordinat a la seva capital, quese situa on avui hi ha Cabrera de Mar.

Això ens diuen les conclusions de l’estudi que avui publiquem, i molts altres aspectes in-teressants per a la història, com ara que el poblat sembla que es va abandonar com aconseqüència de la campanya de pacificació empresa el 195 aC pel cònsol Marc PorciCató, però també interessants per a la gestió del monument, com és el cas de la deli-mitació de tres perímetres entorn del jaciment, el primer dels quals, d’1,5 ha, correspona la superfície mínima ocupada amb seguretat pel jaciment arqueològic, mentre que eltercer, de 7,5 ha, defineix quina pot ser l’extensió màxima de les restes.

Com a conseqüència lògica i immediata de l’estudi, els ajuntaments de Montornès delVallès i de Vallromanes han impulsat i aconseguit en un temps rècord la declaració del ja-ciment com a Bé Cultural d’Interès Local, la qual cosa li dóna un alt nivell de protecciólegal.

Totes les institucions implicades han tingut ben clara la necessitat de publicar els resul-tats de les recerques per tal que quedin a l’abast dels investigadors i del públic en ge-neral. I és per això que la Diputació de Barcelona ha editat aquest llibre, amb el qual es-perem recuperar de l’oblit el poblat ibèric de la muntanya de Sant Miquel, i posar-lo alseu lloc dins la història del país.

José-Manuel González LabradorDiputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona

10 | El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes


La muntanya de Sant Miquel (Montornès del Vallès/Vallromanes, Vallès Oriental) conser-va importants restes arqueològiques que consisteixen en un castell medieval al cim i unpoblat ibèric que s’estén per dos dels seus vessants. Hi ha prou indicis per pensar quel’assentament d’època ibèrica (segles V al II aC) hauria estat un nucli de grans dimen-sions i de caràcter plenament urbà. L’oppidum de Sant Miquel podria haver estat una deles ciutats principals del territori dels laietans (ibers del Barcelonès, el Maresme i elVallès), des de la qual haurien controlat les fèrtils planes vallesanes. Recentment,l’obertura d’un camí forestal ha propiciat la troballa fortuïta de materials ceràmics ex-cepcionalment ben conservats, amb abundants peces d’importació arribades a travésdel comerç mediterrani, la qual cosa demostra l’entitat d’aquest jaciment iber.

| 11

Objectius del treball

La muntanya de Sant Miquel, des de la base.


Per tot això, es creu convenient redactar un informe on s’exposi l’estat de la qüestió deljaciment i, a partir d’aquí, una estratègia d’intervenció i tractament sobre aquest rellevantelement del patrimoni de les viles de Montornès i Vallromanes. Els objectius bàsicsd’aquest informe són:

a) Realitzar un recull acurat de tota la informació existent sobre el poblat ibèric (ex -cavacions antigues, col·leccions disperses de materials) i una anàlisi de la seva si-tuació actual (delimitació de les restes, estat de conservació, accessos, etc.).

b) Concretar les mesures i les intervencions necessàries per tal de garantir que no esmalmetin les restes visibles, així com la preservació futura del conjunt del jaciment.

c) Proposar actuacions destinades a donar a conèixer la importància i l’interèsd’aquest element del patrimoni de les viles de Montornès i Vallromanes (exposició,xerrades, elements de difusió, etc.) a nivell local i regional. Aquest darrer punt és fo-namental, ja que només valorem allò que coneixem bé.



L’existència d’un jaciment ibèric als vessants de la muntanya de Sant Miquel és un fetconegut almenys des dels anys vint del segle passat. Així ho demostra la cita més anti-ga que en fa referència, apareguda en un treball de l’arqueòleg Josep de CalassançSerra i Ràfols publicat al final d’aquella dècada a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans(Serra Ràfols 1927-1931). Poc després, el jaciment torna a aparèixer esmentat al Butlletíde l’Agrupació Excursionista de Badalona, aquesta vegada per part de l’estudiós localJoaquim Font i Cussó (Font i Cussó 1933). La referència antiga més significativa és la re-alitzada l’any 1942 pel mateix Serra Ràfols en un dels primers estudis de síntesi sobreels laietans al Maresme, publicada a la revista Ampurias (Serra Ràfols 1942). En aquestarticle, l’autor assenyala que ha visitat el jaciment personalment i és interessant notarque, ja des d’aquest moment, considerà que es podria tractar d’un nucli de certa im-portància en el marc del poblament preromà de la zona.

Tot i aquest coneixement d’antic, les primeres excavacions oficials no es van realitzar finsmolt temps després, amb una primera campanya promoguda per l’antic Instituto dePrehistoria y Arqueología de la Diputació de Barcelona, duta a terme l’agost de l’any1963. Tanmateix, hi ha evidències clares d’excavacions clandestines, incontrolades,amb anterioritat a aquesta data. De fet, durant la campanya del 1963-1964 una de lestasques realitzades fou la neteja i l’ampliació dels talls d’una profunda cala o sondeigclandestí preexistent. Concretament, els autors de les excavacions oficials esmentenque, en una visita al jaciment efectuada l’any 1941, el sondeig furtiu ja era visible, toti que amb unes dimensions sensiblement inferiors a les que es van trobar l’any 1963.No cal dir que d’aquestes actuacions incontrolades no ens n’ha arribat documentacióde cap mena ni sabem que se n’ha fet dels materials exhumats.

| 13

Revisió i estudi de la documentació existent


Primeres excavacions: els treballs de l’equip de Josep Barberà(1963-1964)

Descripció dels treballs

La intervenció de l’antic Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputació de Barce-lona al jaciment de la muntanya de Sant Miquel va ser molt curta i es concentrà en duescampanyes successives efectuades l’estiu del 1963 i durant la tardor-hivern del 1963-1964. Els arqueòlegs Eduard Ripoll i Perelló, Josep Barberà i Farràs i Lluís Monreal iAgustí van ser els directors dels treballs, amb la col·laboració de Vicenç Tolós i RicardPascual i Guasch. Els tres directors signaren la ràpida memòria publicada el mateix 1964a la sèrie Excavaciones Arqueológicas de España (Ripoll, Barberà i Monreal 1964). Arabé, tot sembla indicar que en Josep Barberà devia tenir un paper preeminent en aques-ta intervenció ja que és l’únic que repetí com a autor en l’article de la revista Ampurias,que, uns anys més tard, presentà els resultats de la campanya de l’hivern del 1963-1964(Barberà i Pascual 1969-1970).

Els treballs d’excavació afectaren tres sectors diferents del jaciment, tots tres ubicats alvessant meridional de la muntanya. L’actuació més intensa tingué lloc en un sector de-finit per Barberà com a «rellano amesetado», un petit replà força horitzontal, no sabemsi natural o artificial, que es dibuixa enmig del vessant meridional del turó, a uns vuitan-ta metres en línia recta respecte del cim. En aquest punt s’obriren un total de cinc qua-dres d’excavació, de sis per sis metres de costat, deixant entremig testimonis no exca-vats d’un metre d’amplada, seguint l’anomenat sistema Wheeler, una metodologiad’excavació molt emprada a partir dels anys cinquanta del segle XX.

En quatre d’aquests cinc quadres van aparèixer nivells i estructures arqueològiquesd’època ibèrica, mentre que en el cinquè, adjacent a la resta, aflorà la roca mare imme-diatament per sota de l’estrat superficial. No obstant això, cal dir que en tot aquest sec-tor del replà l’estat de conservació de les restes era una mica precari. Els murs localit-zats, força nombrosos, delimitaven bé la planta dels edificis, però conservavenúnicament una o dues filades en alçada. Igualment, l’estratigrafia arqueològica tenia moltpoca potència, amb un únic estrat fèrtil entre la capa de terra vegetal i el terreny naturalformat pel característic sauló (sorra que resulta de la descomposició del granit). Aquestmateix sauló natural, regularitzat, devia constituir el nivell de circulació dels sectors ex-cavats, ja que en aquesta cota es van documentar tot un seguit d’estructures de com-bustió. Concretament, a la memòria es descriuen les restes, força malmeses, de quatre



Revisió i estudi de la documentació existent | 15

Detall d’una llar de foc.

Sector que Barberàanomenà «rellanoamesetado», 1963-1964.

Un dels quadres del’excavació 1963-1964.


llars de foc (una de les quals amb la característica preparació feta amb fragments cerà-mics disposats horitzontalment) i d’una cinquena estructura molt més gran que la resta,per la qual cosa s’interpretà com un probable forn.

Malgrat que es parla d’un estrat únic, la planta resultant dels murs apareguts en l’àreaexcavada no sembla correspondre’s amb la que tindria un jaciment de fase única (Ripoll,Barberà i Monreal 1964, 14, figura 6). Hi ha alguns punts, per exemple al quadre A i alquadre D, on hi ha estructures que fa tota la sensació que no han pogut funcionar con-temporàniament. Aquesta constatació no és incompatible amb la descripció d’un sol es-trat arqueològic per part dels excavadors. Alguns murs podrien associar-se al nivell decirculació marcat per les llars de foc i al nivell arqueològic únic conservat, mentre qued’altres podrien ser el fonament de parets que funcionaven a una cota superior, actual-ment desapareguda.

Els diversos factors esmentats (mal estat de conservació general, probable presènciad’estructures de fases diferents i la modalitat d’excavació a partir de quadres teòrics,amb testimonis no excavats entremig) fan que l’aparença del conjunt de restes exhu-mades en aquest sector sigui molt confusa. No és possible, per exemple, identificar demanera clara els límits de cap estança o recinte individualitzat, més enllà d’angles o re-talls molt parcials de diversos espais o construccions indefinides. A més, destaca lapresència d’un mur més ample que la resta, visible de manera continuada al terç orien-tal dels quadres C i D, que podria tractar-se, molt versemblantment, d’un mur que hau-ria format part d’una antiga estructura en terrasses, molt habituals a la majoria de po-blats ubicats als vessants de les muntanyes. En qualsevol cas, tot observant la planta ésevident que, més enllà de constatar que es tracta d’una zona residencial amb restes moltdegradades i inconnexes d’habitatges, no és possible fer una mínima interpretació fun-cional o estructural del conjunt de restes del sector del replà.

Segons els seus excavadors, els materials localitzats en aquest sector no eren gaireabundants i entre aquests, provinents sempre del nivell únic, s’esmenta com a materiald’importació més significatiu la presència de ceràmica campaniana A, amb formes debols de vora reentrant i fons amb roseta central impresa, informes de campaniana B,fragments d’àmfora itàlica descrita com del tipus Dressel 1 i àmfores de tipus grecopú-nic (tal vegada, fragments informes d’àmfora punicoebusitana?). Lògicament això anavaacompanyat de tot el repertori de ceràmiques de producció local (ceràmiques ibèriquesoxidades i reduïdes a torn, ceràmiques a mà, etc.). Finalment destaca l’aparició d’unnombre elevat de cercles retallats, alguns amb perforació central, dels quals se’n va



localitzar un grup de vint-i-un exemplars agrupats prop d’una de les llars, a més d’algunsaltres elements vinculats a tasques domèstiques quotidianes com ara fusaioles o frag-ments de molins barquiformes de pedra.

Una segona actuació s’esdevingué al voltant d’un forat localitzat a uns quinze metres del’extrem oest dels quadres excavats a l’àrea del replà. El retall, de dos metres de fondària,s’interpretà com un antic sondeig practicat per excavadors aficionats. A l’interior d’aquesta

cala, al límit nord, s’observava un mur an -tic conservat gairebé en tota la seva alçà-ria, que arribava a un màxim de 2,30 me-tres. Sens dubte es tracta d’un altremur de contenció que podria formar partd’una estructura en terrassa que, per laseva cara interna, recobreix el vessant ola roca natural del turó. La seva im-portància va fer que es decidís netejar elsondeig i ampliar-ne una de les seves pa-rets, la qual cosa va permetre localitzarun nou mur que s’adossa transversal-ment a la paret inicial, també consevaten una alçària considerable. En aquest cases tractava de l’extrem de la paret quedelimitaria la part posterior d’un àmbit orecinte. L’ampliació de l’antiga cala tambéva fer possible documentar un tall estra-tigràfic força complex en un front de qua-tre metres d’ample pels dos metres d’al -çària conservada des de la superfície finsal nivell del sauló natural. Es tracta d’un


Tall estratigràfic de la netejadel sondeig antic.


fet molt rellevant que destaca pel contrast amb el nivell de conservació de les estructuresi de l’estratigrafia antiga del sector del replà. Per a la descripció d’aquest tall estratigràficcreiem interessant reproduir el text original dels excavadors:

«Dicho frente, de arriba a abajo, presentaba: 35 cm. de mantillo o tierra vegetal; 170 cm.de tierra aportada con numerosos bloques de piedra, mezclados con fragmentos ce-rámicos; 30 cm. de tierras rojizas, carbones, cenizas y abundantes restos cerámicos;60 cm. de tierra arcillosa, mezclada con granito descompuesto, conteniendo piedrasaisladas y algún fragmento cerámico; 5 cm. de un leve estrato, carbonoso y cocido,posiblemente rastro de un pavimento, y de 35 a 40 cm. de sauló (granito metamorfi -zado) con escasos fragmentos cerámicos.» (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 7-8). Enaquesta descripció es fa palesa l’existència clara d’almenys dues fases constructivessuperposades: una més antiga per sobre del sauló natural, formada pel paviment de5 cm i un potent estrat d’amortització que el cobreix, de 60 cm, i per sobre un segonmoment, amb un hipotètic nivell de circulació no descrit que estaria cobert pels nivellsd’enderroc formats per una primera capa de 30 cm de terra amb cendres i carbons(nivell de destrucció o incendi?) i el farciment de pedres, segons els excavadors apor-tades posteriorment (però que també podria tractar-se de la runa procedent de la cai-guda de les parets de pedra).

En aquest sentit s’ha de destacar que, significativament, en la publicació del 1964 elsmaterials es descriuen agrupats en dos grans blocs: els que pertanyen als estrats su-periors i els que provenen dels estrats inferiors. Entre els materials d’importació dels ni-vells superiors es parla de la presència de ceràmica campaniana A, àmfora itàlica de cosestriat (?) i àmfora de tipus grecopúnic (?); mentre que als nivells inferiors només hi haceràmica hel·lenística (és a dir, àtica) de figures roges, ceràmica precampaniana i àmfo-ra de tipus grecopúnic. Dels anomenats estrats superiors en prové una peça excepcio-nal, un petit bronze bicèfal, amb decoració zoomorfa en tots dos extrems, de funcióindeterminada.

Encara més a l’oest de la cala antiga, i a una cota una mica superior del vessant de lamuntanya, es practicà un nou sondeig durant la campanya de l’hivern del 1963-1964.En aquest tercer sector excavat va aparèixer la part posterior de dues estances, amb elsmurs transversals recolzats sobre una paret posterior que alhora actuava com a mur de ter -rassa o de contenció, construït en un retall practicat en la roca natural. Aquest mur esconserva fins a un metre d’alçària, mentre que la major part dels de les dues estances,de tres metres d’amplada, estaven escapçats. L’estratigrafia interior repeteix l’esquema



del sector anomenat del replà, però el seu estat de conservació és clarament millor. S’hidocumenta, doncs, un únic estrat d’enderroc o amortització («tierra con arcilla, carbo-nes, barro cocido y hallazgos abundantísimos») per damunt d’un paviment de terra ba-tuda que descansa directament sobre el sauló natural. El material aparegut en aquestsdos fons d’estança és ric i abundant (especialment destacable pel que fa a peces dematerial metàl·lic) i amb força peces completes o susceptibles de ser reconstruïdes; ésa dir, presenten els trets característics d’un nivell de destrucció o d’aban donament sob-tat. En la descripció del sondeig, també es parla de la identificació d’una escombrerafarcida de materials ceràmics («30 cm. de tierra negra y grasienta») de la qual no se’nprecisa la relació, ni estratigràfica ni de situació, amb les restes de les dues estancessuara descrites. Malauradament, cap de les dues publicacions centrades en els resul-tats de les campanyes del 1963 i el 1964 no mostra una planta o una fotografia de lesestructures d’aquest tercer sondeig, i tan sols fan referència als rics conjunts de mate-rials localitzats.

Dels abundants materials ceràmics exhumats en aquest sector del jaciment centraremla nostra atenció en els exemplars d’importació, per ser els de major significació cro-nològica. Entre els localitzats a l’escombrera s’esmenta la presència de diversos exem-plars de ceràmica campaniana A, de les formes Lamboglia 23 (plat de peix) i 42 (copaamb nanses), mentre que a l’interior d’una de les dues estances es van trobar tres pe-tits bols complets de la forma Lamboglia 25, descrits com de ceràmica campaniana (toti que amb tota seguretat pertanyen a la producció de vernís negre del taller de Roses),a més de diversos fragments d’àmfora de l’anomenat tipus grecopúnic. Com a elementsignificatiu a nivell funcional cal esmentar la documentació d’una agrupació de quinze fu-saioles dins de l’habitació sud i un lot de sis més a l’habitació nord.

Finalment, d’aquest sector (tant de l’abocador com dels estrats d’amortització de lesdues habitacions) en prové un lot realment excepcional d’objectes metàl·lics, entre elsquals hi ha diverses peces de bronze de tipologia molt diversa (fermalls de cinturó, unbraçalet amb decoració zoomorfa, un anell, un botó, etc.) i un conjunt d’eines agrícolesde ferro dels més complets que mai s’hagin trobat en contextos ibèrics a Catalunya(amb un podall, una falç petita, una magalla, un trident..), a més d’un ganivet i una clau,també de ferro, i un cilindre o rodet de plom. Dues peces de les més destacades pro-venen de l’escombrera del tercer sector: un rodet de bronze amb un relleu de cara hu-mana en un dels seus extrems i una moneda de bronze (l’única fins ara coneguda al ja-ciment) que es correspon amb un dicalc cartaginès, amb un cap de divinitat (Ceres?) al’anvers i un pròtom de cavall al revers.




Objectes de ferro localitzats a lesexcavacions del 1963-1964.

5 cm

5 cm

Objectes de bronze localitzatsdurant les excavacions del 1963-1964.

5 cm


Els materials conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya làmines 1 a 4

A la memòria oficial de les excavacions, publicada en la sèrie Excavaciones Arqueológi-cas de España, s’especifica que els materials d’aquestes campanyes es van dipositar alMuseu Arqueològic de Barcelona, és a dir, a la seu barcelonina de l’actual Museu Na-cional d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Per a la redacció d’aquest informe hem revi-


Planta de les estructures exhumades al sector del replà durant la campanya del 1963-1964.


sat els materials d’aquest dipòsit, que actualment es conserven als magatzems delMAC. D’entrada, cal dir que una part important de les peces que apareixen en les duespublicacions realitzades sobre les campanyes del 1963-1964 (Ripoll, Barberà i Monreal1964; Barberà i Pascual 1969-1970) no són al lot de materials del MAC.1 Entre els ma-terials no localitzats destaca el conjunt d’eines de ferro de les habitacions del sondeigmés occidental i alguna altra peça excepcional, com ara el rodet de bronze amb deco-ració antropomorfa de l’escombrera d’aquest mateix sondeig. Molts dels vasos cerà-mics representats a les publicacions dels anys seixanta tampoc no es troben entre lespeces conservades al museu. No obstant això, cal dir que hi ha tot un seguit de peces,bastant nombroses, que no estaven dibuixades ni representades en les publicacions es-mentades, per la qual cosa hem procedit al seu dibuix i inventari.

Un altre fet malaurat és que les peces del MAC no presentaven cap referència precisa delcontext estratigràfic on van ser localitzades. Això ha fet impossible associar-les de mane-ra precisa als nivells i estructures descrits, amb l’excepció feta d’aquelles peces que jaapareixen ben referenciades als articles del 1964 i el 1969 i que ha estat possible identifi-car entre els materials actualment disponibles als magatzems de la seu barcelonina delMAC. Per tot plegat, l’anàlisi d’aquest material s’haurà de fer de manera unitària, amb lamateixa consideració que es fa de qualsevol lot de materials descontextualitzats.

En alguns casos, no sempre, alguna caixa o bossa de materials anava acompanyadad’una etiqueta amb una indicació de procedència força imprecisa, de l’estil «Sondeig»,«Sector inferior B», «Sondeig principal», etc. Com que no ha pervingut cap mena de do-cumentació que permeti relacionar aquestes referències amb els diferents sectors exca-vats del jaciment, i encara menys amb una procedència estratigràfica concreta, hem pre-ferit no tenir-les en compte a l’hora d’agrupar i presentar l’inventari del material. Ara bé,per no perdre o obviar completament aquesta informació, hem optat per esmentar-la(quan hi és) entre parèntesi, abans del número de referència de la peça que consta al re-gistre intern del MAC. És a dir, que després de la descripció dels materials, entre parèn-tesi, hi apareix la següent informació: (Indicació antiga de procedència –quan n’hi ha–,número actual de referència del MAC).

Tot seguit presentem l’inventari unitari del total dels materials que avui es conserven alsmagatzems del MAC provinents de les campanyes oficials d’excavació dels anys 1963-


1. Ara per ara, és impossible saber si s’han perdut en el decurs dels més de quaranta anys que han passatdes del seu dipòsit, o si aquesta part dels materials mai no es va arribar a dipositar al MAC.


1964. En els dibuixos que segueixen aquest inventari, les peces s’identifiquen sempre apartir del número de referència del MAC, que és una referència oficial, i no a partir de lanumeració que els pertoca en el següent inventari unitari.

Inventari i dibuixos dels materials del dipòsit del Museu d’Arqueologia deCatalunya (MAC – Barcelona)

Ceràmica àtica de figures roges

1 1 fragment de la vora d’un escif (43791).

Ceràmica àtica de vernís negre

2 1 fragment de vora d’un escif (sondeig principal i de superfície, 43811).

3 1 fragment de base d’una escudella de la forma Lamboglia 21 o 22 (sondeig principal ide superfície, 43812).

4 1 fragment de base d’un bol de la forma Lamboglia 21/25, amb decoració d’estries arodeta (43792).

5 1 fragment de nansa d’una cílix de forma indeterminada (sector inferior B, 43825).

6 4 fragments informes, un d’ells amb decoració d’estries a rodeta (sondeig principal ide superfície, 43813).

Taller de les petites estampilles

7 1 fragment de vora d’un bol de la forma Lamboglia 27 (sondeig principal i de superfí-cie, 43814).

8 1 fragment de base d’un bol, molt probablement de la forma Lamboglia 27, amb res-tes de decoració d’una roseta impresa (sondeig principal i de superfície, 43815).

Vernís negre de tallers occidentals indeterminats

9 1 fragment de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (43793).


Taller de Roses

11 1 fragment de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (sector inferior B, 43826).

12 1 fragment d’una peça completa d’un bol petit de la forma Lamboglia 25, amb el ver-nís gairebé tot desaparegut (pasta beix) (43946).

13 1 fragment d’una peça completa d’un bol petit de la forma Lamboglia 25, amb el ver-nís molt perdut (pasta taronja fosc) (43947).




14 3 fragments d’una peça completa d’un bol petit de la forma Lamboglia 25, amb el ver-nís molt perdut (pasta beix) (43948).

15 1 fragment de base d’una escudella, molt probablement de la forma Lamboglia 26,amb decoració de palmetes impreses i estries a rodeta (pasta beix) (43794).

16 1 fragment informe amb decoració agallonada (pasta beix) (43939).

17 1 fragment informe (sondeig principal i de superfície, 43817).

Campaniana A

18 2 fragments de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (sector inferior B, 43827).

19 2 fragments de vora d’un plat de la forma Lamboglia 23 (sector inferior B, 43828).


21 1 fragment de base d’un bol de la forma Lamboglia 27 o 26, amb restes de decoraciód’una palmeta impresa i estries a rodeta (sondeig principal i de superfície, 43819).

22 2 fragments de la base d’un bol, segurament de la forma Lamboglia 27 (sondeig prin-cipal i de superfície, 43820).

23 1 fragment de la base d’un bol, segurament de la forma Lamboglia 27 (sondeig princi-pal i de superfície, 43821).

24 6 fragments informes (sondeig principal i de superfície, 43822).

Vernís negre indeterminat

25 1 fragment de base d’un bol de forma indeterminada (sondeig principal i de superfície,43823).

26 2 fragments informes (43795 i sondeig principal i de superfície, 43824).

27 1 fragment informe (sector inferior B, 43921).

Àmfora púnica ebusitana

28 1 fragment de vora d’una àmfora del tipus T.8.1.3.1. de J. Ramon (sector inferior B,43844).

29 1 fragment informe (sondeig, 43830).

30 1 fragment informe (cala sondeig antic, 43898).

Àmfora púnica de la Mediterrània central

31 2 fragments informes (sondeig, 43831).


Àmfora itàlica

32 1 fragment de vora d’àmfora grecoitàlica, de la forma Lyding-Will B (43936).

33 1 fragment de nansa de grans dimensions, de forma indeterminada, tal vegada unaDressel 1B o 1C (43809).

Ceràmica ibèrica oxidada

34 20 fragments que donen el perfil complet d’una olla/tenalla (43953).

35 11 fragments de vora, coll i espatlla d’una olla carenada amb broc (gran olla/sector in-ferior B o cresta inferior A, 43930).

36 5 fragments d’una nansa d’olla carenada, amb tota seguretat de la mateixa peça queel número 43930 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43931).

37 2 fragments d’una nansa d’olla carenada, amb tota seguretat de la mateixa peça queels números 43930 i 43931 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43932).

38 2 fragments d’un broc d’olla, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números43930, 43931 i 43932 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A, 43933).

39 3 fragments de base d’una olla, amb tota seguretat de la mateixa peça que els núme-ros 43930, 43931, 43932 i 43933 (gran olla/sector inferior B o cresta inferior A,43934).

40 1 fragment de vora d’una olla o gerrot (sondeig, 43832).

41 2 fragments de vora d’una olla (43935).

42 1 fragment de vora d’un plat de vora reentrant (sector inferior B, 43829).

43 1 fragment de vora d’un plat de vora reentrant (sondeig, 43835).

44 1 fragment de vora d’un plat de vora reentrant (cala sondeig antic, 43876)

45 2 fragments de vora i cos d’una tassa de fons umbilicat (sondeig, 43833).

46 1 fragment de vora d’una tassa de fons umbilicat (sondeig, 43834).

47 1 fragment de base d’una tassa de fons umbilicat (sondeig, 43837).

48 1 fragment de vora i cos d’un calat (sondeig, 43836).

49 1 fragment de base plana d’una ampolla o ungüentari (sondeig, 43838).

50 1 fragment de base còncava d’una olla o tenalla, amb una perforació central feta in-tencionadament per a un ús secundari (sondeig, 43839).

51 2 fragments informes del coll de sengles gerres o gerrots (sondeig, 43842).

52 64 fragments informes, gairebé tots ells pertanyents, molt probablement, a la peça nú-mero 43930 (43937).



Ceràmica ibèrica reduïda

53 3 fragments de la vora i l’arrencament de nansa d’un càntar, imitació local de pecesde vernís negre de la forma Lamboglia 40 (43796).

54 1 fragment de vora d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la formaLamboglia 40, tal vegada de la mateixa peça que el número 43796 (43797).

55 5 fragments de vora i cos d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de laforma Lamboglia 40, tal vegada de la mateixa peça que el número 43796 (43938)

56 1 fragment de la base completa i meitat inferior del cos d’un càntar, imitació local depeces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, amb tota seguretat de la mateixapeça que els números 43796 i 43797. Presenta diverses línies incises, postcoctionem, a la cara interna del peu (43798).

57 22 fragments informes, la majoria dels quals amb decoració agallonada, d’un càntar,imitació local de peces de vernís negre de la forma Lamboglia 40, amb tota seguretatde la mateixa peça que els números 43796, 43797 i 43798 (43805).

58 2 fragments de vora i nansa d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de laforma Lamboglia 40 (43799).

59 1 fragment de vora d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la formaLamboglia 40, amb tota seguretat de la mateixa peça que el número 43799 (43800).

60 2 fragments de nansa d’un càntar, imitació local de peces de vernís negre de la formaLamboglia 40, amb tota seguretat de la mateixa peça que els números 43799 i 43800(43801).

61 5 fragments que donen el perfil complet d’una copa amb nanses (només se’n conser-va una) (43951).

62 7 fragments que donen el perfil complet d’una gerreta bicònica, que presenta un grafitiber post coctionem al coll de la peça (43949).

63 1 fragment de vora i nansa d’una gerreta bicònica (cala sondeig antic, 43877).

64 1 fragment de vora exvasada d’una gerreta (43802).

65 1 fragment de vora exvasada d’una gerreta (43803).

66 1 fragment de nansa d’una gerreta o copa (43804).

67 10 fragments de base i cos d’una gerreta bicònica (43950).

68 1 fragment informe amb un mugró aplicat, probablement d’una gerreta (cala sondeigantic, 43878).

69 2 fragments informes (sector inferior B, 43850).

Ceràmica grollera a torn

70 22 fragments que donen el perfil complet d’una ampolleta cilíndrica amb una nansa.



Es tracta d’una peça de producció incerta: és de producció local, o una importaciópúnica o grega? (43806).

Ceràmica a mà

71 1 fragment de vora i cos d’una olleta carenada, amb la superfície externa brunyida(43807).

72 2 fragments de vora i cos d’una olla de grans dimensions, amb decoració d’un cordódigitat i mamelló aplicat (43940).

73 1 fragment de vora i cos d’una olla, amb decoració de cordó incís a la vora i cordóaplicat incís a l’espatlla (43941).

74 1 fragment de vora d’una olla cilíndrica (cala sondeig antic, 43879).

75 1 fragment de vora d’una olla de perfil «en essa» (sondeig, 43841).

76 1 fragment de vora d’una olla (sondeig, 43840).

77 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració de cordó aplicat (sector inferior B, 43845).

78 1 fragment de vora i cos d’una olla, amb decoració d’un cordó digitat (sector inferiorB, 43846).

79 6 fragments que donen el perfil complet d’una tapadora petita (43952).

80 2 fragments de vora, cos i inici d’agafador de nansa vertical d’una tapadora (43942).

81 2 fragments de vora d’una tapadora (43808).

82 1 fragment de cos i agafador d’una tapadora (43945).

83 4 fragments que donen el perfil complet d’una safata plana amb nansa horitzontal, degrans dimensions (43843).

84 1 fragment informe d’una olla, amb un mamelló com a element d’aprehensió (sectorinferior B, 43848).

85 2 fragments informes d’una olla, amb un mamelló com a element d’aprehensió (sectorinferior B, 43849).

86 1 fragment informe, d’una olla de grans dimensions, amb decoració de cordó digitat(43943).

87 1 fragment informe, amb decoració de cordó digitat (43944).

88 1 fragment informe, amb decoració de cordó digitat (sector inferior B, 43847).

89 1 fragment informe, amb decoració de cordó digitat (cala sondeig antic, 43880).

Material no vascular

90 1 fragment d’un ponderal sencer (43810).

91 1 fusaiola completa (43924).



92 1 fusaiola completa, amb decoració de motius triangulars incisos a la meitat inferior(43955).

93 15 fusaioles completes (del 43956 al 43970)

94 1 cercle retallat complet amb perforació central, fet de ceràmica ibèrica oxidada (sec-tor inferior B, 43875).

95 1 cercle retallat complet amb perforació central, fet de ceràmica ibèrica oxidada(43929).

96 Mig cercle retallat amb perforació central, fet de ceràmica ibèrica oxidada (cala son-deig antic, 43897).

97 1 cercle retallat complet fet d’àmfora púnica ebusitana (sector inferior B, 43852).

98 2 cercles retallats complets fets d’àmfora púnica ebusitana (discs sondeig, 43901 i43902).

99 2 cercles retallats complets, fets d’àmfora púnica de la Mediterrània central (discs son-deig, 43899 i 43900).

100 22 cercles retallats (tots complets excepte un), fets de ceràmica ibèrica oxidada (sec-tor inferior B, del 43853 al 43874).

101 16 cercles retallats complets, fets de ceràmica ibèrica oxidada (cala sondeig antic, del43881 al 43896).

102 17 cercles retallats (tots complets menys un), fets de ceràmica ibèrica oxidada (discssondeig, del 43903 al 43919).

103 1 cercle retallat complet, fet de ceràmica a mà (discs sondeig, 43920).

Metalls

Bronze

104 1 fragment d’una plaqueta molt fina tota perforada (sector inferior B, 43922).

105 1 fragment de la part passiva d’un fermall de cinturó, amb decoració d’incisions enforma de marques de corda (43971).

106 1 fragment trencat, de forma quadrangular, que presenta una perforació a l’angle. Podria ser la part activa o mascle d’un fermall de cinturó. Presenta motius incisos enforma de cercles concèntrics (43972).

107 3 fragments d’una plaqueta rectangular amb dues perforacions als extrems per onpassen dos petits reblons. Podria tractar-se d’un aplic per a subjectar les peces d’unfermall de cinturó (43973).

108 2 fragments d’una plaqueta rectangular amb dues perforacions als extrems per onpassen dos petits reblons (dels quals només se’n conserva un). Podria tractar-se d’unaplic per a subjectar les peces d’un fermall de cinturó (43974).



109 1 fragment d’una plaqueta rectangular amb dues perforacions als extrems per on pas-sarien dos petits reblons (no conservats). Podria tractar-se d’un aplic per a subjectarles peces d’un fermall de cinturó (43975).

110 1 fragment d’una placa quadrangular amb dues perforacions a l’angle. Podria ser lapart passiva d’un fermall de cinturó (43976).

111 1 fragment d’una tija amb dos passadors o ganxos, tal vegada la part activa d’un fer-mall de cinturó (43977).

112 1 fragment d’una anella gran completa, de secció rectangular fina, tal vegada unaarracada (43978).

113 5 fragments que donen una peça gairebé sencera d’un braçalet, un dels extrems delqual (l’únic conservat) presenta el característic acabat zoomorf (43979).

114 1 fragment d’una anella circular completa, similar a un anell però més gran i massís delnormal (43980).

115 1 fragment d’una plaqueta circular, tal vegada un petit botó o aplic (43981).

116 1 fragment d’una barreta amb decoració zoomorfa a tots dos extrems (caps de xai?).D’un dels extrems en surt l’arrencament d’un estri de ferro, fet que fa pensar que espodria tractar d’un mànec o similar (43982).

117 1 fragment informe d’una tija prima de secció circular (43983).

118 2 fragments informes petits de plaqueta molt prima (43984).

Ferro

119 1 fragment d’escòria fèrrica de grans dimensions (sector inferior B, 43851).

Plom

120 1 fragment d’un cilindre amb cabota a un dels extrems, tal vegada un cuny o segell(tot i que no hi ha cap mena de decoració en relleu) o un pes (tot i que no hi ha perfo-ració de cap mena) (43954).

121 1 projectil de fona ametllat complet (43928).

122 1 fragment d’un objecte amorf de plom fos (sector inferior B, 43923).

Indústria òssia

123 1 fragment d’una anella plana, amb les superfícies brunyides, tal vegada una dena decollar (43925).

124 1 fragment d’una anella plana, amb les superfícies brunyides, tal vegada una dena decollar (43926).

125 1 fragment d’una anella, amb talls polits irregulars (43927).




Làmina 1



Làmina 2



Làmina 3



Làmina 4


Actuacions clandestines o incontrolades dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat làmines 5 a 10

A partir dels treballs promoguts des de la Diputació de Barcelona als anys seixanta delsegle XX, dirigits per Josep Barberà, el nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquels’afegeix a la llista d’assentaments laietans coneguts i a tenir en compte. Les dades queofereix són força parcials però suficients perquè aparegui sovint a la bibliografia espe-cialitzada, sobretot en aquells treballs de síntesi que volen presentar l’estat de la qües-tió sobre el poblament ibèric a la zona (en aquest sentit, vegeu: Barberà i Dupré 1984;Sanmartí 1987 i Zamora et alii 2001).

No obstant això, i de l’evident rellevància i entitat de les troballes efectuades, la recercaoficial en aquest jaciment s’aturà l’any 1964 i, d’aleshores ençà, mai més no se n’haplantejat la represa. En canvi, el que mai ha quedat interrompuda és la freqüentació deljaciment per part d’aficionats a l’arqueologia, que amb tota probabilitat segueixen fur-gant il·legalment entre les restes. Prova d’això és el petit lot de materials arqueològicsconservats als magatzems de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Montornès del Vallès,recollits i donats per excavadors clandestins locals, l’actuació dels quals es deu haverdesenvolupat en els darrers deu o vint anys. No cal dir que de la procedència precisad’aquest lot de materials tan sols se’n sap que vénen del jaciment ibèric de la munta nyade Sant Miquel, raó per la qual han estat inventariats unitàriament (làmines 5 a 7). Úni-cament es pot separar una petita bossa de materials en la qual unes etiquetes especifi-quen que provenen de l’àrea del castell de Sant Miquel, és a dir, que cal pensar que esvan localitzar a la banda del cim del turó, a tocar de les restes del castell medieval (là-mina 8). Aquest petit lot de peces ha estat, doncs, inventariat a banda de la resta.

Davant d’aquests materials hem optat per donar una primera referència per ubicar elsdiferents lots conservats a l’Ajuntament de Montornès. A aquesta primera agrupació,formada per material gairebé del tot descontextualitzat, li hem assignat una hipotèticaunitat estratigràfica 1 (UE 1), assimilable a un estrat superficial, general de tot el jaciment2

(làmines 5 a 8). Això permet diferenciar-lo dels materials provinents d’una intervencióclandestina recent, molt més limitada i coneguda, que tractarem en l’apartat següent(i a la qual hem assignat una hipotètica unitat estratigràfica 2; UE 2). Aquesta vinculacióa unes primeres unitats estratigràfiques teòriques del jaciment resol el problema de com


2. Al dipòsit de l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès aquest primer lot de materials es conservava sota unareferència interna que deia «Fase 1».


siglar aquestes peces. En procedir a estudiar-les, ha estat necessari siglar-les per tal quedisposin d’una referència bàsica que permeti ubicar-les en tot moment.

Així doncs, les peces més significatives dels diferents lots dels dipòsits de l’Ajunta -ment de Montornès s’han siglat amb la següent referència: abreviació del nom del ja-ciment (MSM) – número de la unitat estratigràfica teòrica assignada (UE 1 o UE 2) – nú-mero de referència de peça de l’inventari. Aquest senyal o sigla és el que apareix coma referència també en els dibuixos dels materials que apareixen tot seguit. Cada peçaté un número d’identificació propi que és el que li ha correspost en el nostre inventari(no n’hi ha cap altre, ni tampoc cap número de referència d’un museu, com en el casdels materials del MAC).

Finalment, hem optat per incloure dins d’aquest apartat dos petits lots de materials queprovenen amb tota seguretat del jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, peròque s’han conservat en dues institucions museístiques diferents. El primer està diposi-tat als magatzems del Museu de Granollers, i tot sembla indicar que es generà a partirde les activitats de prospecció i les visites ocasionals que l’historiador local Josep Es-trada realitzava al jaciment (làmina 9). Molt més incerta és la procedència dels pocs ma-terials guardats als dipòsits del Museu Municipal de Nàutica del Masnou. De tots dosn’hem realitzat l’inventari i la classificació i n’hem dibuixat les peces més significatives iinteressants (làmina 10).

Inventari i dibuix del primer lot de materials de l’Ajuntament de Montornès

UE 1 – Fase 1

Ceràmica àtica de figures roges

1 1 fragment informe de la part inferior d’un crater.

Ceràmica àtica de vernís negre

2 1 fragment del peu d’una copa de la forma Castulo Cup.

Taller de Roses

3 1 fragment de base d’un bol, amb decoració de roseta central estampillada (pastabeix).



Campaniana A

4 1 fragment de llavi d’un plat de la forma Lamboglia 23.

5 1 fragment de vora d’un bol de la forma Lamboglia 27ab.


6 1 fragment del pivot d’una àmfora, amb molta probabilitat del tipus T.8.1.3.1. de Ramon.

7 1 fragment informe.


8 a 12 5 fragments de vora de sengles àmfores.

13 i 14 2 fragments de vora de sengles olles/tenalles de llavi de «coll de cigne».

15 1 fragment de vora i arrencament de nansa d’un gerrot o olla de dues nanses.

16 1 fragment de vora d’un gerrot.

17 1 fragment de vora exvasada d’una gerreta o tassa.

18 2 fragments de fons d’una tassa de fons umbilicat.

19 a 23 5 fragments de nanses d’àmfora.

24 i 25 2 fragments de nanses d’olla o gerrot.

25bis 47 fragments informes d’una mateixa àmfora ibèrica.

25ter 1 gran fragment informe d’una àmfora ibèrica (diferent de la peça 25bis).

26 24 fragments informes.


27 1 fragment de vora d’una olla carenada, probablement de les del tipus de broc superior.

28 1 fragment de vora i arrencament de nansa d’una gerreta.

29 1 fragment de base completa d’una copa imitació d’un skyphos.

30 a 32 3 fragments de nanses de sengles gerres i gerretes.


Ceràmica a mà

34 6 fragments que donen el perfil complet d’una olla de perfil «en essa», amb baseplana, una nansa vertical i decoració d’una línia d’incisions.

35 5 fragments de vora i cos d’una olla de perfil «en essa» i petites dimensions, amb unanansa vertical i presència d’un grafit post coctionem en iber ubicat a l’espatlla de lapeça (es pot transcriure com: TI KI R (S?) A I , sens dubte un nom propi).



36 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració d’incisions a la cara externa del llavi.

37 1 fragment de vora d’una olla, amb el llavi engruixit.

38 1 fragment de vora exvasada d’una olla de perfil «en essa».

39 1 fragment de vora vertical d’una olla.

40 i 41 2 fragments de vora exvasada de sengles olles petites.

42 1 fragment de vora lleugerament reentrant d’una olla cilíndrica.

43 a 45 3 fragments de bases planes de sengles olles.

46 1 fragment de nansa de secció circular.

47 4 fragments de paret i un mamelló gran horitzontal, amb decoració ungulada.

48 1 fragment informe amb mamelló piramidal.

49 3 fragments informes amb decoració de cordó digitat.



51 a 53 5 fragments de 3 exemplars complets de pondera, de forma quadrangular amb els an-gles arrodonits.




Làmina 5



Làmina 6



Làmina 7


UE 1 - Fase 1 Peces trobades al castell de Sant Miquel, lliurades per Piero Martínez, el 4 d’abril de 2006.


1 i 2 2 fragments de sengles nanses d’àmfora.

3 1 fragment de nansa, de secció circular, d’una gerra o gerrot.


4 2 fragments de vora i cos d’una gerreta bicònica.

Ceràmica a mà

5 1 fragment de vora i cos d’una olla o urna carenada, amb nansa vertical, un mamellócircular a l’espatlla i la superfície brunyida.

6 1 fragment de vora d’una olla, amb decoració d’incisions a la cara externa del llavi.

7 i 8 2 fragments de sengles agafadors de tapadora, en forma de nansa vertical semicircular.

9 1 fragment de nansa d’una olla.


10 1 fragment d’una fusaiola completa de ceràmica a mà, de grans dimensions.

Metalls

11 1 fragment gran d’escòria fèrrica.




Làmina 8


Inventari i dibuix del lot de materials dipositats al Museu de Granollers

Dipòsit 4A

Es tracta d’un lliurament que va fer fa força anys l’estudiós local Josep Estrada. No hi hacap referència coneguda sobre l’origen precís d’aquest dipòsit, més enllà d’etiquetesamb la seva procedència: Sant Miquel, Montornès, Vallromanes. La referència d’aquestdipòsit concret és SMM R1722, i així estan siglats tots els fragments. Sembla que estracta de materials procedents de prospeccions del jaciment realitzades pel mateixSr. Estrada. Alguns fragments tenen una aparença força degradada, típica dels mate-rials de superfície, però d’altres no tant, fet que fa pensar que provenen d’algunaremoció de ter res que es devia trobar.

Campaniana A

1 1 fragment de vora d’un petit bol de la forma Lamboglia 27 ab.

2 1 fragment de base amb peu anular d’un bol de forma indeterminable.



4 1 fragment de vora de la forma T.8.1.1.1. de J. Ramon.





7 i 8 2 fragments de vora de sengles àmfores.

9 1 fragment de vora, amb llavi de «coll de cigne», d’una olla o tenalla.

10 1 fragment de vora exvasada d’un gerrot.

11 i 12 2 fragments de sengles pivots d’àmfora.

13 i 14 2 fragments de base amb fons umbilicat, tal vegada de sengles tasses.

15 1 fragment de la tija del peu, molt probablement d’una copa tipus escif d’imitació àtica.

16 a 20 5 fragments de nanses d’àmfores.

21 a 23 3 fragments de nanses de comunes indeterminades.





25 2 fragments informes, un d’ells del cos del que sembla ser una gerreta bicònica.

Ceràmica a mà

26 2 fragments informes, amb decoració d’un cordó incís, de sengles olles de grans dimensions.



28 1 fragment d’un cercle retallat complet de ceràmica ibèrica oxidada.

Metalls

29 1 fragment amorf d’escòria fèrrica.

Ceràmica vidrada medieval o moderna

30 1 fragment informe, amb vidrat verdós fosc només a la superfície interna.

Material constructiu d’època medieval o moderna

31 3 petits fragments informes de teules.



Dipòsit 4B

Petit lot de peces dipositat recentment al Museu de Granollers, després de la mort d’enJosep Estrada, procedent del conjunt de materials que restaven al domicili particulard’aquest estudiós local. Està embolcallat en un full del diari esportiu Dicen, del dia 5 desetembre de 1966, i els fragments estan siglats amb la paraula «Montornès», tot i que laseva procedència del poblat ibèric de Sant Miquel és segura. Aquest lot, donació dela família Estrada, ha rebut el número 67 del Museu de Granollers.






4 1 fragment informe, de la base d’una àmfora de la sèrie T.5.0.0.0. de J. Ramon.


5 1 fragment del pom, pla i horitzontal, d’una tapadora.

Ceràmic grollera a torn indeterminada

6 1 fragment informe, tal vegada de ceràmica grisa medieval.




Làmina 9


Inventari i dibuix del lot de materials dipositats al Museu Municipal de Nàuticadel Masnou (Maresme)

No hi ha cap referència coneguda sobre l’origen d’aquest dipòsit, més enllà d’etiquetesamb la seva procedència: «poblat ibèric de Sant Miquel, Vallromanes».


1 1 fragment de vora i nansa completa d’una copa tipus imitació d’escif, de petites dimensions.

Ceràmica a mà

2 a 4 3 fragments de vora exvasada de sengles olles.

5 i 6 2 fragments de base plana de sengles olles.

7 1 fragment de l’agafador complet, en forma nansa horitzontal quadrangular, d’una ta-padora de grans dimensions.

8 23 fragments de paret, amb dos mamellons aplicats (un de circular i l’altre rectangular),d’una olla o tenalla de grans dimensions.

9 1 fragment informe amb un mamelló rectangular aplicat, d’una olla.

10 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó incís, d’una olla de grans dimensions.

11 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó incís.

12 1 fragment informe, amb decoració d’un cordó digitat.

13 fragment informe, amb decoració d’una franja d’incisions.

14 61 fragments informes, molts dels quals semblen pertànyer a la peça número 8.


15 1 fragment d’un cercle retallat complet, de ceràmica de vernís negre campaniana A.

16 1 fragment d’un cercle retallat complet, d’àmfora púnica de la Mediterrània central.

17 a 78 61 fragments de sengles cercles retallats, de ceràmica ibèrica oxidada a torn.

Malacologia

79 1 fragment d’una petxina sencera.




Làmina 10


Troballes fortuïtes de l’any 2007

L’any 2007, el Consorci del Parc de la Serralada de Marina va promoure l’obertura denous camins forestals, un dels quals passava per part del vessant meridional de la mun-tanya de Sant Miquel, precisament per on s’estén el nucli ibèric. Per aquesta raó, la sevaafectació era gairebé inevitable. En efecte, en el tram final del camí, allà on s’eixamplaper permetre el canvi de direcció dels vehicles, les màquines van escapçar estructures inivells arqueològics del poblat ibèric. Aquestes restes van quedar ben visibles en el tallvertical practicat al vessant de la muntanya, al marge intern del camí forestal.

El que encara resta a la vista és la secció del mur d’una estança, amb orientació nord-sud, que es conserva en una alçada lleugerament superior a un metre. Per la seva caraoest, el mur està encaixat en un retall artificial practicat al sauló natural, seguint la tècni-ca constructiva documentada de manera habitual a la major part de nuclis assentats envessants de turons més o menys abruptes. A la seva cara est, en el que seria l’espai in-terior d’aquest probable habitatge, va aparèixer un paquet de sedimentació arqueo -lògica que conservava una potència d’aproximadament un metre, encara que amb unatendència decreixent vers l’est. A cop d’ull, el que s’apreciava en aquest tall estrati -gràfic era un estrat molt homogeni, aparentment únic, format per una capa compactade runa, amb terres marronoses i gran quantitat de pedres caigudes. Tot plegat té l’apa -


Obertura del camí forestal isector afectat per excavacionsclandestines.


rença típica d’un nivell d’enderroc i abandonament definitiu de l’estança. Aquest en -der roc reposaria directament sobre un hipotètic paviment (actualment no és evident asimple vista) i aquest directament sobre la roca natural, en aquest punt clarament ani-vellada per tal de facilitar l’habilitació d’un nivell de circulació intern.

Acabada l’obra, les restes van quedar visibles en el tall del camí, i eren tan evidents quesemblava anunciada i inevitable la intervenció d’aficionats o excavadors clandestins, bonsconeixedors de l’existència d’un jaciment arqueològic en aquest sector de la muntanya.Un d’ells de seguida va iniciar el buidatge de la sedimentació arqueològica conservada al’interior de la construcció ibèrica. A mesura que anava traient runa i pedres, va anar «re-construint» un muret de pedra seca, com si es tractés d’una teòrica extensió de la casaibèrica, obra que actualment és visible a continuació de les restes arqueològiques. Afor-tunadament, l’entitat i el volum d’aquest paquet arqueològic no li va permetre exhaurirl’estratigrafia antiga conservada, que en la seva major part encara roman in situ.

No gaire després d’aquesta intervenció incontrolada, aquest mateix aficionat va decidirlliurar els materials exhumats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès, fet que ha permèsestudiar-los i incloure’ls en aquest informe. L’anàlisi realitzada confirma la impressió quees tracta de material molt homogeni que prové d’un nivell d’abandonament i destrucció,ja que hi ha una proporció força alta de peces senceres o amb el perfil complet. Es trac-taria, doncs, d’un dels sectors del jaciment en el qual totes les restes conservades sem-blen pertànyer a una mateixa fase constructiva.


Estructures i nivells tallats pelcamí forestal.


A aquest segon lot de materials conservats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès3 lihem assignat una hipotètica unitat estratigràfica número 2 (UE 2), que es correspondriaamb el nivell únic d’enderroc descrit anteriorment (làmines 11 a 14). Tot i provenir d’unaexcavació clandestina, la seva homogeneïtat fa pensar que gairebé tots els materialsprovenen d’aquest mateix nivell arqueològic. Els més significatius s’han siglat seguint elscriteris exposats en l’apartat anterior. Novament, davant l’absència de cap altra referèn-cia anterior, el número assignat a cada peça correspon al del nostre inventari, que pre-sentem tot seguit.

Inventari i dibuix del segon lot de materials de l’Ajuntament de Montornès

UE 2 - Fase 2

Campaniana A

1 i 2 2 fragments de vora que molt probablement pertanyen a un mateix bol de grans di-mensions de la forma Lamboglia 27b.

3 12 fragments de la base completa i cos d’un bol de grans dimensions, de la formaLamboglia 27b, amb decoració d’una roseta central impresa i bandes d’estries a rode-ta, amb molta probabilitat de la mateixa peça que les vores número 1 i 2.

4 9 fragments de la base gairebé completa d’un bol de grans dimensions de la formaLamboglia 27b, amb decoració de quatre palmetes radials impreses i bandes d’estriesa rodeta.

5 1 fragment de la base completa d’un bol de la forma Lamboglia 27 (de variant indeter-minable), amb decoració d’una roseta central impresa.




Àmfora itàlica

8 35 fragments que donen el perfil complet d’una peça de tipus grecoitàlic, de la formaLyding-Will B o C.


3. Al dipòsit de l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès aquest segon lot de materials es conservava sota unareferència interna que deia «Fase 2».



9 77 fragments que donen el perfil complet d’una àmfora.



11 33 fragments que donen el perfil complet d’una gerreta bicònica.

Indústria lítica

12 1 fragment d’una pedra polida amb una cara més ampla amb la superfície molt allisa-da, tal vegada un polidor de pells, de ceràmica o similar.

13 1 fragment de fulla de sílex, amb els talls aparentment treballats com a fils per tallar.


14 a 24 11 fragments de sengles exemplars complets de pondera, tots ells de forma quadran-gular, set amb els angles arrodonits i quatre que presenten la paret superior semicircular.




Làmina 11



Làmina 12



Làmina 13



Làmina 14


Un cop recollida tota la documentació publicada sobre el jaciment i revisats els diversoslots de materials ceràmics coneguts (almenys tots aquells que tenen una certa entitat isignificació), creiem que només resta desenvolupar una tercera font d’informació quepot ser útil i rellevant per al coneixement de la naturalesa i les característiques del nucliibèric de la muntanya de Sant Miquel: l’anàlisi de la seva ubicació topogràfica i, per ex-tensió, de les seves dimensions.

Les publicacions antigues no hi han dedicat gaire espai (estan molt centrades en la des-cripció dels materials arqueològics recuperats), tot i que ja s’hi troben algunes referèn-cies explícites. Creiem interessant partir de les descripcions realitzades pels mateixosexcavadors del jaciment:

«El poblado se halla situado sobre la cima de una montaña que se alza bruscamentehasta la altura de 410 m. y que forma parte de la Sierra Litoral o de la Costa, dominan-do un espléndido panorama sobre el Vallés, por la parte norte, noroeste, y asomándo-se al mar, por encima de las cumbres de otras estribaciones, situadas al sudoeste deeste sistema montañoso.» (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 3).

«[...] se obtuvo la impresión de que el poblado es muy extenso y que ocupa la platafor-ma de la cumbre de la montaña, en la que en la Edad Media se edificó el castillo de SanMiguel [...]. El poblado se extendió también por las vertientes oeste y sur, llegando hastauna cota inferior en 40 metros a la altura que ocupa el castillo, y se asentó en un ampliorellano situado al sudeste de la cima, en el que es muy posible que se encuentre el ac-ceso al poblado y donde se practicó la tarea principal de la primera campaña de exca-vaciones en 1963». (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 4).

En aquestes descripcions queden ben establertes dues evidències: que es tracta d’unassentament que s’estén per, almenys, dos vessants d’una muntanya, des del seu cim

| 57

Anàlisi topogràfica del jaciment



Plana vallesana des del cim de la muntanya de Sant Miquel.

Corredor a través de la Serralada Litoral cap al Maresme des del cim de la muntanya deSant Miquel.


fins a un punt indeterminat de la base, i que la superfície ocupada seria important. Enaquest darrer sentit es dóna una dada concreta significativa: els quaranta metres de di-ferència de cota d’alçària que hi ha entre el cim del turó i el replà on es van realitzar lesprincipals troballes d’estructures ibèriques.

No hi ha dubte que aquests dos paràmetres (ubicació topogràfica i extensió del nucli)són claus per a la correcta valoració històrica del jaciment. De fet, al treball de síntesimés recent sobre el poblament ibèric en aquest sector de la Laietània (Zamora et alii2001), aquests factors serveixen per definir els dos tipus bàsics d’assentament que exis-teixen a la zona:

a) oppida o vilatges fortificats petits, d’una superfície inferior o al voltant dels 5.000 m2,ubicats sempre en la plataforma superior de turons elevats, que tindrien unes fun-cions eminentment estratègiques, de control militar del territori. Aquests serien, d’oesta est, els següents: Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès), Turó deles Maleses (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), Castellruf (Santa Maria de Marto-relles, Vallès Oriental), Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme), Turó Cremat (La Rocadel Vallès, Vallès Oriental), Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) i el PuigCastell (Vallgorguina, Vallès Oriental).

b) nuclis de dimensions mitjanes o grans, d’entre dues i deu ha de superfície, ubicatsmés aviat al llarg dels vessants de les muntanyes, que s’interpreten amb un caràcterurbà més desenvolupat, com a ciutats mitjanes i petites en les quals es trobava elcentre de l’activitat econòmica i política dels territoris circumdants. Entre aquestss’esmenten els següents jaciments, també d’oest a est: Turó de Ca n’Olivé (Cerda -nyola del Vallès, Vallès Occidental), Turó d’en Boscà (Badalona, Barcelonès), Cadiradel Bisbe (Premià de Dalt, Maresme), Burriac (Cabrera de Mar, Maresme), Torre delsEncantats (Arenys de Mar, Maresme) i Montpalau (Pineda de Mar, Maresme).

Tot i que les descripcions conegudes del jaciment de la muntanya de Sant Miquel con-corden plenament amb els assentaments de l’apartat b), en l’enumeració dels jacimentsd’aquest grup es pot comprovar que no hi figura (Zamora et alii 2001, 222). De fet, alllarg del treball, el nucli ibèric de Montornès/Vallromanes apareix esmentat només dinsl’apartat d’«altres jaciments», en el qual es comenta que no hi ha prou informació per ala seva correcta inclusió dins d’un tipus determinat d’assentament (Zamora et alii 2001,220-221).

És per aquesta raó que hem cregut del tot convenient aprofundir tant com fos possibleen aquestes qüestions bàsiques sobre la posició topogràfica del nucli ibèric i les dimen-

Anàlisi topogràfica del jaciment | 59


sions hipotètiques que hagués pogut tenir. En primera instància hem procedit a visitardiverses vegades el jaciment amb el propòsit d’efectuar una prospecció visual a la re-cerca d’indicis sobre la seva extensió. En aquest sentit, cal dir que les dificultats són moltgrans, ja que la vegetació de la muntanya és molt densa, molt més del que deixen en-treveure les fotografies antigues de les excavacions dels anys 1963-1964. Malgrat tot, lapresència de materials ceràmics i afloraments d’estructures antigues és més que evidenten tot l’espai que hi ha entre el replà, on encara es veuen les cales excavades per l’equipde J. Barberà (l’anomenat rellano amesetado), i el cim de la muntanya, amb les restesdel castell medieval. Entre unes i altres hi ha una distància d’uns 100 metres lineals.


Torre del castell medieval, al cim de la muntanya de Sant Miquel.

Ara bé, per sota d’aquest replà, seguint un estret corriol o caminet que baixa muntanyaavall, encara hi ha un tram notable de vessant en el qual no seria impossible pensar quehi apareguessin estructures ibèriques. Al llarg de bona part d’aquest caminoi afloren pa-rets, la major part de les quals deuen correspondre a feixes o bancals, amb tota pro -babilitat construïts per habilitar terrasses petites per al conreu de la vinya. Tanmateix,alguns d’aquests murets tenen una aparença constructiva que recorda els murs ibèrics,


tant en les característiques del parament com en l’aparent presència d’argamassa defang lligant les pedres. De la mateixa manera, és important fer notar que durant bonapart d’aquesta baixada, del replà en avall, el que es trepitja en tot moment és un nivellde terra, de sediment amb moltes pedres soltes, mentre que a partir d’un punt determi-nat del vessant (a uns quinze metres per damunt d’una petita construcció quadrangularmoderna, que fa de suport de la instal·lació d’una antena), el terreny de base ja és sem-pre sauló, és a dir, directament la roca natural; i això ja segueix així fins a la base de lamuntanya. En definitiva, en un espai d’entre quaranta i cinquanta metres lineals a partirdel límit del replà, muntanya avall, hi ha un dubte raonable sobre la presència, o no,d’estructures i nivells antics.

Pel que fa a l’eix est-oest, les observacions basades en la prospecció visual de l’indretsón força més complexes ja que no hi ha camins que travessin transversament el ves-sant de la muntanya (o no els coneixem). L’única via que es pot resseguir és la del camíforestal obert l’any 2007 pel Consorci del Parc de la Serralada de Marina. En aquest, abanda de les estructures escapçades descrites més amunt, hi ha una bona part del tallque ressegueix el vessant meridional de la muntanya en el qual, per damunt de la rocanatural, s’observa un important paquet de sediment sobreposat del qual no es pot des-cartar que, en part, estigui format per nivells arqueològics antics (nivells de runam i pe-dres similar al que va aparèixer a l’interior del recinte tallat per les màquines). Això és evi-dent al llarg, com a mínim, de cinquanta metres lineals respecte del final del camí forestal


Vessant per sota de l’àrea delreplà.


i de les restes de l’estança escapçada. D’altra banda, des d’aquest punt, i més enllà delreplà amb les estructures excavades als anys seixanta del segle XX, vers l’est, el terrenyés impenetrable a causa de la vegetació.

Sigui com sigui, de seguida va quedar ben clar que aquestes consideracions i observa-cions no es poden presentar de manera adequada i intel·ligible si no van acompanyadesd’una reproducció topogràfica moderna. Sens dubte, precisament aquesta representa-ció gràfica del jaciment i de la ubicació de les restes conegudes és una de les mancan-ces fonamentals de la documentació existent sobre la muntanya de Sant Miquel (en lespublicacions antigues no hi ha res de res, ni tan sols a nivell esquemàtic) i aquesta pothaver estat la causa principal que la recerca actual no hagi estat capaç de valorar con-venientment aquest important assentament laietà.

Per tot plegat, en aquest informe presentem una nova topografia del turó que inclou elconjunt de les restes arqueològiques disperses al llarg dels seus vessants meridional i oc-cidental (restes del castell i esglesiola medievals, estructures ibèriques excavades d’antic,estructures aparegudes recentment), a més de les observacions realitzades més amunt,producte de la prospecció de l’indret. Aquesta nova planimetria ha estat realitzada per


Vessant per damunt de l’àrea del replà.


Josep Maria Puche i Fontanillas, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Enconcret es tracta de dos plànols a diferent escala (1/500 i 1/1.000), a més de dues sec-cions del turó (eixos nord-sud i est-oest) molt significatives de l’orografia per la quals’estendrien les construccions i la trama urbana de l’enclavament ibèric.

Aquests plànols són un instrument bàsic que resta a disposició d’una hipotètica i futurarecerca històrica i arqueològica sobre aquest jaciment. No obstant això, a dia d’avui japermeten extreure dades objectives de gran importància: fan possible, per exemple,concretar les distàncies exactes entre les restes conegudes, així com avaluar amb fo-nament les hipòtesis sobre l’extensió del jaciment. Així, ja podem avançar que el trian-gle format entre la vora del replà on hi ha les restes excavades, el cim del turó i la partcentral dels vessants meridional i occidental de la muntanya proporciona una superfícied’1,5 ha. Aquesta és l’extensió mínima que creiem que devia tenir el nucli ibèric de lamuntanya de Sant Miquel, seguint un criteri més aviat estricte (primer límit hipotètic, líniaverda). Si considerem la possibilitat de la continuació del nucli muntanya avall, passat elreplà i fins l’alçada de l’antena moderna, les dimensions podrien assolir les 2,5 ha (segonlímit hipotètic, línia blava). I tot això tenint en compte que aquest sector representa en-cara una part relativament petita de les més de 7 ha que tenen el conjunt de les ves-sants meridional i occidental del turó, des del cim fins a la seva base (tercer límit hipotè-tic, línia vermella).




Límits hipotètics de les restes ibèriques de la muntanya de Sant Miquel.

1r nucli hipotètic del nucli ibèric2n nucli hipotètic del nucli ibèric3r nucli hipotètic del nucli ibèric


El conjunt de documentació presentada fins al moment, tot i ser molt parcial i desigual,permet establir un seguit de consideracions bàsiques sobre l’estat del coneixement ac-tual del jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. És obvi que el més rellevant del’estructura, la naturalesa i l’evolució històrica d’aquest nucli laietà no podrà ser afrontatfins que no s’engegui un programa d’excavació i recerca arqueològica amb un mínimd’entitat i continuïtat. Tanmateix, les dades disponibles, recopilades i revisades enaquest informe, no poden ser negligides; al contrari, són suficients per avaluar la im-portància del jaciment i han de constituir el punt de partida necessari per a una futuraexplotació científica i cultural d’aquest element del patrimoni.

En primer lloc, la revisió dels diferents lots de materials existents (almenys dels més sig-nificatius) permet desenvolupar un seguit de consideracions referents a la cronologia del’ocupació ibèrica. Consideracions que tenen més valor si fem l’exercici d’intentar asso-ciar-ho amb el que sabem de l’estratigrafia del jaciment i amb els indicis sobre la presèn-cia, o no, de diferents fases constructives. En aquest sentit, cal assenyalar que a la majorpart dels sectors excavats o coneguts la sensació és que moltes de les estructures con-servades pertanyen a una mateixa i única fase constructiva, sobretot pel fet que es des-criuen associades a un estrat únic d’enderroc o amortització. Això és el que es docu-menta en dos dels tres sectors intervinguts durant la campanya del 1963-1964, peròtambé és el que s’observa en l’estança retallada l’any 2007 pel nou camí forestal.

Precisament, l’estudi del lot de materials ceràmics extrets d’aquest àmbit per un excava-dor clandestí pot tenir una significació especial, ja que es tracta d’un conjunt limitat peròextraordinàriament homogeni i del qual no tenim cap dubte sobre la seva procedènciaconcreta.4 En aquest lot destaca, en primera instància, la presència de ceràmica campa-

| 65

Conclusions de la recerca. Estat actual delsconeixements sobre el poblat ibèric

4. Això és molt complicat d’afirmar en el cas dels materials de les excavacions antigues conservats al MAC,


niana A: un perfil gairebé complet d’una escudella de la forma Lamboglia 27b, amb de-coració de palmeta central impresa i diverses bandes concèntriques d’estries a rodeta(làmina 11, 1); dos fons, un amb tota probabilitat de la mateixa forma Lamboglia 27b, ambdecoració de quatre palmetes radials impreses i una banda d’estries a rodeta (làmina 11, 2)i un tercer d’un bol de forma indeterminable, amb decoració de roseta central impresa (là-mina 11, 4). Totes aquestes peces responen de forma inequívoca als trets propis del’anomenada «fàcies antiga» d’aquesta producció itàlica de vaixella fina de vernís negre.També cal fer esment d’una peça completa d’una àmfora grecoitàlica amb els paràmetresformals (llavi de tendència horitzontal, coll i nanses curtes, espatlla ampla molt carenada,etc.) típics de la forma Lyding-Will B o C (làmina 12, 1).

Aquest grup de ceràmiques importades, totes elles de procedència itàlica, ens situasense cap mena de dubte en un moment cronològic dins del darrer quart del segle III aCo primers decennis del segle II aC, és a dir, pels volts del 200 aC. Aquesta data coinci-deix plenament amb uns fets històrics transcendentals que s’esdevingueren en aquestmoment i en aquesta zona: la gran conflagració bèl·lica de la segona guerra Púnica, ambel desembarcament d’exèrcits romans a Empúries l’any 218 aC i, tot seguit, la succes-sió de reaccions derivades de la victòria romana i la seva voluntat de permanència en elterritori, entre les quals un seguit de rebel·lions indígenes i les consegüents campanyesrepressives, com la duta a terme el 195 aC pel cònsol Cató. Aquests anys de conflicti-vitat continuada tenen un reflex fidel en el registre arqueològic català, ja que són nom-brosos els nuclis indígenes de tota l’àrea del quadrant nord-est de la península Ibèricaque documenten clars nivells d’abandonament o, fins i tot, de destrucció ràpida o vio-lenta (incendis, etc.) precisament amb aquestes datacions d’entorn el 200 aC. Com queés impossible fer un llistat exhaustiu, esmentarem només aquells nuclis laietans més pro-pers en els quals la recerca arqueològica actual ha pogut constatar aquest fenomen.Aquest és el cas del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (Ferrer i Rigo 2003),el Turó de Ca n’Olivé de Cerdanyola del Vallès (Asensio et alii 2002), Castellruf, a Marto-relles (Asensio, Principal i Sanmartí 1995), el Turó del Vent de Llinars del Vallès (Asensioet alii 1998), la Cadira del Bisbe, a Premià de Mar (Coll et alii 2003-2004) i el nucli de Bu-rriac, a Cabrera de Mar (Garcia i Zamora 1993; Zamora et alii 2001).

El lot de materials de la teòrica UE 2 prové d’un nivell de runam que és, com descrivíemabans, l’únic estrat d’entitat visible associat al mur ibèric aparegut al tall practicat al nou


els quals, com ja hem comentat anteriorment, han perdut (o no han tingut mai) referències precises respectea la seva procedència estratigràfica i, de fet, apareixen barrejats com un conjunt únic.


camí forestal. Això podria fer pensar, amb molta versemblança, que el nucli ibèric de lamuntanya de Sant Miquel hauria estat un més dins d’aquesta cadena d’amortitzacionsforçades d’entorn el 200 aC, en el marc de les primeres fases de romanització del terri-tori laietà.

Les dades de les excavacions dels anys seixanta del segle XX reforçarien aquesta idea.Tant en les publicacions antigues de l’equip de Josep Barberà com en el lot de mate-rials dipositats al MAC, pràcticament no hi ha cap peça amb una datació inequívocaposterior a aquesta fase de, com a molt tard, el primer quart del segle II aC. De fet, tantsols hi ha una peça que es pugui datar dins del segle II aC o, més genèricament, ambposterioritat al 175 aC. Es tracta d’un fragment de nansa d’àmfora itàlica que, per la sevaforma i dimensions, s’ha d’atribuir de forma inequívoca a una àmfora itàlica de la sèriede les Dressel 1 (làmina 2, 1). És significatiu, però, que a la muntanya de Sant Miquel noes tingui constància de cap exemplar de campaniana A de la fàcies clàssica, cap frag-ment de campaniana B,5 ni un sol fragment de ceràmica comuna itàlica o dels caracte-rístics gobelets de parets fines, etc. Això mateix s’observa als dos lots diferents de ma-terials conservats a l’Arxiu de l’Ajuntament de Montornès.

Als dos sectors en què s’esmenta la conservació d’un estrat únic d’amortització, és a dir,als quadres del replà i al sondeig de les dues cases i l’escombrera, es documenta de ma-nera exclusiva la presència de ceràmica campaniana A i també de fragments d’àmforaitàlica, amb un paral·lelisme total amb el que hem localitzat en el lot de l’estrat del camíforestal. L’únic esment que es fa de formes concretes fa referència a alguns exemplars decampaniana A provinents de l’escombrera del sondeig, que són plats del tipus Lambo-glia 23 i una copa amb nanses de la forma Lamboglia 42 (Barberà i Pascual 1969-1970,281). Aquestes peces no apareixen en les publicacions antigues però creiem que, ambtota probabilitat, els primers es corresponen amb els dos fragments de vora que hemidentificat i dibuixat en el lot de materials del MAC (làmina 1, 8 i 9), tots dos inqüestiona-blement pertanyents a la producció campaniana A. Sigui com sigui, aquestes dues for-mes són de les més representatives i exclusives de la fàcies antiga d’aquesta ceràmica,ben datada dels volts del 200 aC.

Conclusions de la recerca. Estat actual dels coneixements sobre el poblat ibèric | 67

5. En la primera publicació de les campanyes del 1963-1964 es fa més d’una referència a la presència de«fragments de Campaniana B» (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 6 i 10). En canvi, a l’article del 1969, tot i des-criure per segona vegada els mateixos conjunts ceràmics, no es fa cap esment a l’existència de campanianaB (Barberà i Pascual 1969-1979), fet corroborat per la nostra revisió dels materials d’aquestes excavacionsconservats al MAC.


Pel que fa al tercer sector excavat a les campanyes del 1963-1964, el de la cala clan-destina amb una estratigrafia complexa, la descripció que se’n fa també és molt signifi-cativa en el mateix sentit. Els estrats superiors estan formats per un nivell de runa i pe-dres sobre una capa amb terra cremada, cendres i carbons. És en aquest segment del’estratigrafia en què es documenta exclusivament la presència de peces de campania-na A i àmfora itàlica, elements que ja no es troben entre les importacions del estrats in-feriors (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 8).

De fet, la presència de ceràmiques importades pròpies d’aquest horitzó cronològicd’entorn el 200 aC és molt important entre els materials de les excavacions antiguesconservats en els magatzems del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Pel que fa a lavaixella fina importada, a més de les dues vores esmentades de plats de la formaLamboglia 23, hi ha també una vora i tres bases de bols, tots ells molt probablementde la forma Lamboglia 27ab, una de les quals amb restes de decoració d’una palme-ta impresa i estries a rodeta (làmina 1, 10), a més de diversos fragments informes.També poden ser d’aquesta fase els dos exemplars de campaniana A, una vora de bolde la forma Lamboglia 27ab (làmina 9, 1) i una base de bol (làmina 9, 2), presents enel lot del Museu de Granollers. D’altra banda, la gran majoria de peces d’àmfores im-portades són d’aquesta mateixa cronologia. És el cas d’una vora d’àmfora púnica deprocedència ebusitana del tipus T.8.1.3.1. de Joan Ramon (làmina 2, 2) i d’un frag-ment del llavi d’una àmfora grecoitàlica de la variant Lyding-Will B (Làmina 2, 3). S’had’esmentar, també, el pivot d’una segona àmfora punicoebusitana, igualment del tipusT.8.1.3.1 de J. Ramon, provinent del lot de materials sense context conservat al’Ajuntament de Montornès (làmina 5, 6) i els tres individus d’àmfora púnica de la Me-diterrània central identificats al lot de materials del Museu de Granollers, una de laforma T.7.2.1.1. (làmina 9, 8), una segona de la T.6.1.2.1 (làmina 9, 5) i la darrera deltipus T.5.2.3.2. (làmina 9, 7).

D’altra banda, el sector del sondeig antic ampliat és l’únic en el qual hi ha evidència di-recta de l’existència d’una estratigrafia complexa, amb estrats arqueològics per sotadels nivells d’enderroc i ús de la fase més moderna, la que va estar en funcionament du-rant el segle III aC i restà amortitzada, com s’ha vist, a partir de les darreries d’aquestsegle. Així, en aquests nivells inferiors, les importacions que s’esmenten a les publica-cions dels anys seixanta del segle XX són únicament ceràmica hel·lenística de figuresroges, ceràmica precampaniana i àmfora grecopúnica (Ripoll, Barberà i Monreal 1964, 8),la qual cosa fa inqüestionable l’existència d’una fase arqueològica que hagué d’estar enfuncionament amb anterioritat; com a mínim, al darrer quart del segle III aC.



Aquesta constatació s’adiu perfectament amb el comportament ceramològic ques’observa entre els materials que hem revisat amb motiu de la realització d’aquest infor-me. Amb excepció feta del petit conjunt provinent de l’àmbit escapçat l’any 2007, molthomogeni i puntual, als altres lots hi ha una presència constant i notable de ceràmiquesimportades, fonamentalment vaixella de vernís negre de produccions anteriors al darrerquart del segle III aC. La presència de ceràmiques de tallers occidentals de ple segle III

aC, sobretot de vernissos del taller de Roses, és quantitativament rellevant en el conjuntde materials conservats en el MAC.

Entre aquests, el més destacable és el grup de tres petits bols complets de la formaLamboglia 25 (làmina 1, 3 a 5), que van aparèixer agrupats en els nivells d’amortitzacióde l’anomenada habitació sud del sondeig més occidental efectuat l’any 1964. En la pu-blicació de Barberà i Pascual es descriuen com a «pàteres campanianes» (Barberà i Pas-cual 1969-1970, 278) però no hi ha cap dubte que es tracta de peces produïdes al ta-ller de Roses. En aquest treball es fa una enumeració detallada i precisa dels conjuntsceràmics procedents del nivell únic de l’interior dels dos habitatges excavats, i aquestestres peces del taller de Roses són els únics materials d’importació que s’esmenten. Percontra, entre els materials de l’escombrera d’aquest mateix sondeig sí que s’especificala presència de ceràmica campaniana A. Malauradament no es dóna cap dada sobre larelació estratigràfica o física entre l’escombrera i les dues parts posteriors de les cases.No podem saber, doncs, si van funcionar contemporàniament o l’escombrera se super-posava a l’amortització dels habitatges. En el primer cas, tot es dataria en la fase delsvolts del 200 aC, mentre que en el segon caldria pensar que els habitatges d’aquestsondeig s’havien abandonat o remodelat en un moment anterior al que s’observa enl’àmbit del camí forestal o en les estructures dels quadres de l’àrea del replà i, per aques-ta raó, caldria atribuir-les a una fase més antiga, en ple segle III aC.

Altres materials d’importació mostren que en el període anterior al 225 aC hi hagué unaocupació ibèrica del jaciment de la muntanya de Sant Miquel que podia ser intensa. Així,en el lot de materials del MAC, a banda dels esmentats bols complets de la forma Lam-boglia 25, hi ha un parell de vores de plat de la forma Lamboglia 23 (làmina 1, 11), unavora més de bol de la forma Lamboglia 27, una base d’escudella, molt probablement dela forma Lamboglia 26, amb decoració de palmetes impreses i estries a rodeta (làmina1, 7), a més d’un parell de fragments informes, un d’ells amb la característica decoracióagallonada. A tot això cal afegir-hi una base de bol de la forma Lamboglia 27, amb de-coració de roseta central impresa (làmina 5, 3), que prové del lot de materials sense con-text conservat en l’Ajuntament de Montornès (UE 1). De ple segle III aC disposem d’un



únic exemplar d’àmfora importada, la vora d’una T.8.1.2.1 punicoebusitana present enel lot de materials descontextualitzats del Museu de Granollers (làmina 9, 4).

Entre les darreries del segle IV aC i el primer quart del segle III aC arribaren a la penínsu-la Ibèrica peces de vernís negre del taller itàlic anomenat de les Petites Estampilles, deles quals, entre els materials de Sant Miquel, n’hem identificat una petita vora de bol dela forma Lamboglia 27 i un fragment de base de bol, també molt probablement de laforma Lamboglia 27, amb restes de decoració d’una roseta impresa (làmina 1, 6). Totsdos exemplars estaven dins dels materials de les excavacions dels anys seixanta guar-dats al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Finalment, si tenim en compte la documentació coneguda de vaixella fina àtica, hem deconcloure que el nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel estigué igualment actiu alllarg del segle IV aC. D’entrada, cal destacar que disposem d’un parell d’exemplars deceràmica àtica de figures roges i una vora d’un escif (làmina 1, 1) provinent dels mate-rials del MAC, i d’un fragment de la part inferior de la paret d’un crater de campana(làmina 5, 2), localitzat entre el lot de ceràmiques sense context de l’Ajuntament de Mon-tornès ( o UE 1). La resta d’exemplars àtics de vernís negre del segle IV aC formen partdels materials de les excavacions antigues. Es tracta d’un petit fragment de la vora d’unescif, el peu d’una escudella de la forma Lamboglia 21 o 22, una base de bol de la formaLamboglia 21/25, amb decoració d’estries a rodeta (Làmina 1, 2) i un fragment de nan -sa d’una cílix de forma indeterminada. Finalment, entre els materials d’importació delsegle IV aC cal esmentar la presència d’un exemplar d’àmfora importada. Es tracta d’unavora d’àmfora punicoebusitana, del tipus T.8.1.1.1. de J. Ramon, provinent del lot dematerials del Museu de Granollers (làmina 9, 3). A tot això hi hem d’afegir una últimapeça provinent, en aquest cas, del conjunt de materials descontextualitzats del’Ajuntament de Montornès (UE 1): la base d’una copa amb nanses de la variant cone-guda com a Castulo Cup (làmina 5, 1). Aquesta peça és destacable perquè constitueixla importació amb la datació més alta coneguda al jaciment, ja que aquest tipus decopes són representatives d’un horitzó cronològic de la segona meitat del segle V aC.

En definitiva, l’esquema evolutiu i cronològic que podem traçar del nucli ibèric de la mun-tanya de Sant Miquel seria el següent: l’origen de l’ocupació ibèrica es pot remuntar, al-menys, fins a la segona meitat del segle V aC i perdurà, aparentment sense discontinuï-tats, fins a les darreries del segle III o primers decennis del segle II aC. Almenys això ésel que es desprèn de l’evidència ceramològica, amb una representació significativa detotes les produccions ceràmiques d’importació que se succeïren al llarg d’aquest perío-



de (ceràmiques àtiques, taller de les Petites Estampilles, taller de Roses, tallers occi-dentals i campaniana A de la fàcies antiga). Molt més difícil és discernir quina era l’entitatdel jaciment en tot aquest arc cronològic, si va mantenir-se estable des del seu inici o sihi va haver fases d’expansió constructiva en moments determinats. En la major part delscasos, les restes conegudes semblen presentar una fase única que s’amortitzà molt pro-bablement en un moment avançat del segle III aC, considerant l’evidència del sector noudel camí forestal, en relació als episodis militars d’entorn el 200 aC. No és impensablepensar que construccions bastides en els segles V o IV aC encara estiguessin en ús enel moment del seu abandonament al segle III aC. Però també és possible que al llargd’aquest període hi hagués hagut una fase de reformes constructives que tingués coma resultat un canvi urbanístic intern d’importància. Això és el que podria reflectir la do-cumentació dels quadres del l’àrea del replà, amb un garbuix d’estructures que difícil-ment poden haver funcionat de manera simultània; o també la de l’ampliació del sondeigantic més occidental, en el qual es va obtenir una estratigrafia complexa amb pavimen-tacions successives.


Ubicació del nucli de la muntanya de Sant Miquel, en el context de l’estructura del poblamentpreromà de la Laietània ibèrica.


En última instància, resta oberta la qüestió d’una reocupació o perduració del nucli ibè-ric posterior als abandonaments, aparentment generalitzats, del 200 aC, tot i que cal dirque l’evidència en aquest sentit és, ara per ara, molt feble. En canvi, sí que hi ha algunindici de l’establiment d’un assentament nou a la base del turó. Els mateixos excavadorsdels anys seixanta del segle XX es fan ressò d’aquesta possibilitat: «[...] después de ha-berse encontrado al pie del monte los restos de un núcleo habitado, en el que se hallóuna ánfora itálica, que presenta una inscripción pintada, con los nombres de los cónsu-les, del año 119 aC (Rovira i Pascual 1970), cuyo examen detenido podría arrojar muchaluz sobre la época de transición en que la población iba abandonando los poblados delas cumbres para instalarse en el llano.» (Barberà i Pascual 1969-1970, 273).

Al nostre parer, el que resta ben establert és el fet que, almenys en el període ibèric ple(segles IV-III aC), a la muntanya de Sant Miquel s’hi desenvolupà un nucli laietàd’importància, tant a nivell urbanístic com socioeconòmic. L’evidència de les dimensionsque abastaria el jaciment, que s’hauria estès per bona part dels vessants meridional i oc-cidental de la muntanya, és el factor que justifica aquesta afirmació. Recordem que apartir de la nova topografia que presentem en aquest informe, es pot calcular una su-perfície molt versemblant d’entre 1,5 o 2,5 ha, sense descartar que el nucli s’estenguésper una àrea encara més gran del vessant meridional de la muntanya.

En el marc del poblament ibèric de la Laietània, un assentament d’aquestes dimensionsse situaria entre els nuclis de primer nivell, aquells que tenien un indubtable caràcter urbài un paper de lloc central, de vertebració de l’estructura econòmica i política d’un terri-tori determinat. Es tractaria de ciutats mitjanes, anomenades també nuclis de segonordre, que estarien únicament per sota de les grans ciutats amb funcions de capital delterritori laietà. Aquesta capital tradicionalment s’ha identificat, amb total versemblança,amb el nucli de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme) (Sanmartí 2001), on sabem que hihavia un nucli urbà d’entre 7 i 10 hectàrees de superfície que, a més, tingué una inten-sa ocupació periurbana amb la identificació de diversos sectors de necròpolis, campsde sitges, assentaments rurals i, fins i tot, un santuari en cova (García i Zamora 1993;Zamora et alii 2001). Darrerament s’ha plantejat el dubte de si el nucli ibèric ubicat a lamuntanya de Montjuïc (Barcelona) no podria haver tingut un rol similar, i haver funcionatcom una segona capital dels laietans (Asensio et alii 2009), fet difícilment contrastablepel coneixement molt parcial del jaciment.

Després d’aquests dos nuclis de primer ordre (un de segur i l’altre probable) el pobla-ment del territori laietà se seguia estructurant, de forma piramidal a partir de les anome-



nades ciutats o nuclis de segon ordre (Asensio et alii 1998), una mena de capitals pro-vincials, totes elles amb un seguit de trets comuns: dimensions al voltant de les 2 ha;ubicació en elevacions amb domini visual de l’entorn, però generalment ocupant el ves-sant de migdia de turons fàcilment accessibles i ben comunicats (no en els cims de tu-rons molt alts i de difícil accés); desenvolupament d’una arquitectura militar i domèsticaamb certa complexitat; associació amb camps de sitges externs que mostren una altacapacitat d’emmagatzematge d’excedents agrícoles; presència de conjunts ceràmicsen els quals les peces importades són rellevants des del punt de vista quantitatiu i qua-litatiu, és a dir, en què hi ha indicis d’activitat comercial intensa; i presència de materialspoc habituals o de prestigi (joies, monedes, ploms inscrits, etc.). Els darrers factors as-senyalen, bàsicament, que aquests assentaments podien ser la residència de sectorssocials preeminents.

En el treball de síntesi més recent sobre el poblament ibèric al Maresme (Zamora et alii2001) es fa una enumeració de tots els jaciments de la zona que es poden incloure enaquesta categoria, que són, com comentàvem en l’apartat anterior, els següents: Turód’en Boscà (Badalona, Barcelonès), Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme), Torredels Encantats (Arenys de Mar, Maresme) i Montpalau (Pineda de Mar, Maresme). Enaquest treball es posa èmfasi en el fet que tots ells estan ubicats gairebé a primera línia


Principalsjacimentsibèrics delMaresme,segons Zamoraet alii 2001.


de mar. Aquest grup de ciutats costaneres, a les quals caldria afegir la gran capital deBurriac (Cabrera de Mar, Maresme), formarien part d’una estructura complexa que escompletava amb una línia defensiva interior, constituïda per un reguitzell de petits encla-vaments fortificats situats als cims de la cara interna de la Serralada Litoral Catalana. Elsmés ben coneguts d’aquests serien els de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet,Barcelonès), Turó de les Maleses (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), Castellruf(Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental), Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme),Turó Cremat (La Roca del Vallès, Vallès Oriental), Turó del Vent (Llinars del Vallès, VallèsOriental) i el Puig Castell (Vallgorguina, Vallès Oriental).

Si acceptem, o confirmem en el futur, la consideració del jaciment de la muntanya deSant Miquel com una d’aquestes ciutats de segon ordre, això obligaria a matisar aquestesquema, ja que seria un cas únic a la zona de nucli d’aquesta categoria en una ubica-ció d’interior i no costanera. Aquesta evidència no trenca per res la lògica del modeld’organització territorial plantejat (Zamora et alii 2001) sinó que demostraria quel’estructura d’aquest model era encara més complexa del que semblava a partir de ladocumentació disponible. D’altra banda, en l’estudi del sector més meridional del terri-tori laietà (Asensio et alii 2001) ja s’identifica algun assentament d’aquest mateix tipus enuna ubicació no estrictament costanera, com seria el cas del Turó de Ca n’Olivé (Cer-danyola del Vallès), ubicat en l’estribació interna de la Serra de Collserola, o, fins i tot, al’altra banda de la plana vallesana, molt més interior encara, el cas del Turó de la RocaRoja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental).6

En definitiva, de la tasca desenvolupada en aquest informe (tant de revisió de la docu-mentació antiga com d’estudi de materials o d’elaboració de noves dades planimètri-ques) es pot concloure que ens trobem davant d’un jaciment l’entitat del qual creiemque havia estat menystinguda o passada per alt per part de la recerca especialitzada. Elnucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel es configura com una probable ciutat laieta-na que fins ara no existia o no es considerava com a tal en les reconstruccions històri-ques de l’estructura política i territorial del poble dels laietans. Confiem que aquest tre-ball sigui una aportació que permeti esmenar aquest buit i que, d’altra banda, esdevinguila base d’una futura recerca arqueològica en un jaciment amb un interès històric i patri-monial més que evident.


6. Fet que la recent represa de les excavacions en aquest jaciment corrobora (Fortó et alii 2006).



Esquema dels diferents tipus d’assentament laietà, a escala.

Ciutats / capitals

Nuclis 2n ordre

Vilatges fortificats /fortins

Burriac

Turó de la Rovira

Turó de ca n’Olivé

Castellruf Puig Castellar



Plànol 1Plànol de situació del nucli ibèric de la muntanya de Sant Miquel.

Plànol 2Topografia de la muntanya de Sant Miquel, amb indicació de les restes ibèriques i me-dievals. Escala 1:1.000.

Plànol 3Topografia de la muntanya de Sant Miquel, amb indicació de les restes ibèriques i me-dievals. Escala 1:500.

Plànol 4Seccions de la muntanya de Sant Miquel.

| 77

Annex. Planimetria topogràfica











ASENSIO, D.; PRINCIPAL, J.; SANMARTÍ, J. (1995). «Les ceràmiques d'importació del poblatibèric de Castellruf». Annex a Pepa GASULL et alii, El poblat ibèric de Castellruf (SantaMaria de Martorelles, Vallès Oriental), p. 65-83. (Memòries d’intervencions arqueològi-ques a Catalunya; 16)

ASENSIO, D.; BELARTE, M.C.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1998). «Paisatges ibèrics: tipusd’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durantel període ibèric ple». A: Actes del Congreso Internacional Los Íberos: Príncipes de Oc-cidente, Barcelona, p. 373-385.

ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; FERRER, Conxita; GUÀRDIA, Marc; SALA, Òscar (2001).«Formes d’ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània». A: Ter -ritori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Actes de lataula rodona celebrada a Ullastret, p. 227-252. (Monografies d’Ullastret; 2)

ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; FERRER, Conxita; GUÀRDIA, Marc; SALA, Òscar (2001). «Re-sultats de la campanya 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó deCa n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)», Pyrenae, 31-32, p. 163-199.

ASENSIO, David; CELA, Xabier; MIRÓ, Carme; MIRÓ, Maria Teresa; REVILLA, Emili (2009). «Elnucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona», Quadernsd’Arqueologia i Història de la ciutat de Barcelona, 5, p. 14-85.

BARBERÀ, Josep; PASCUAL, Ricard (1969-1970). «El poblado prerromano de la Muntanyade Sant Miquel, en Vallromanes-Montornès (Barcelona)». Ampurias, XXXI-XXXII, 273-283.

BARBERÀ, Josep; DUPRÉ, Xavier (1984). «Els laietans: assaig de síntesi». Fonaments, 4,31-87.

| 87

Bibliografia


COLL, Ramon; MONTLLÓ, Jordi; BOSCH, Marc (2003-2004). «El poblat ibèric de la Cadiradel Bisbe (Premià de Dalt, el Maresme). Vuit anys de recerca (1992-2000)». Fonaments,10/11, 161-212.

FERRER, Conxita; RIGO, Antoni (2003). Puig Castellar, els ibers a Santa Coloma de Gra-menet: 5 anys d’intervenció arqueològica (1998-2002). Santa Coloma de Gramenet.(Monografies locals; 2)

FONT I CUSSÓ, Joaquim (1933). «Els ibers a Badalona». Butlletí de l’Agrupació Excursio-nista de Badalona, 16 (setembre-octubre), 5, nota 1.

GARCIA, Joaquim; ZAMORA, Dolors (1993). «La vall de Cabrera de Mar. Un modeld’ocupació del territori a la Laietània ibèrica», Laietània, 8, p. 145-180.

RIPOLL, Eduard; BARBERÀ, Josep; MONREAL, Lluís (1964). Poblado prerromano de San Mi-guel (Vallromanes-Montornés, Barcelona). Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueo-logía. (Excavaciones Arqueológicas en España; 28)

ROVIRA, G.; PASCUAL, R. (1970). «Hallazgo de un ánfora romana con inscripción pintada»,Información Arqueológica, 2 (maig-agost), 60.

SANMARTÍ, Joan (1987). La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i història. Barcelona:Publicacions de la Universitat de Barcelona (microfitxes).

SANMARTÍ, Joan (2001). «Territoris i escales d’integració política a la costa de Catalunyadurant el període ibèric ple (segles IV-III aC)». A: Territori polític i territori rural durant l’edatdel ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret,p. 23-38. (Monografies d’Ullastret; 2)

SERRA RÀFOLS, Josep de Calassanç (1927-1931). «Llocs d’habitació ibèrics de la Costade Llevant», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VIII, 41-54.

SERRA RÀFOLS, Josep de Calassanç (1942). «El poblamiento de la Maresma o Costa deLevante en la época anterromana». Ampurias, IV, 69-110.

ZAMORA, Dolors; PUJOL, Jaume; GARCÍA, Joaquim; CELA, Xavier (2001). «El poblament a laLaietània central i septentrional durant el període ibèric ple. Una proposta d’organitzacióterritorial». MARTÍN, A.; R. PLANA (dir.). Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferroa la Mediterrània Occidental. Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret, p. 203-226.(Monografies d’Ullastret; 2)



Agraïments

No volem acabar aquest treball sense esmentar les persones que hi han tingut una in-tervenció necessària i important. És el cas d’en Nicolau Guanyabens, de l’Arxiu Munici-pal de l’Ajuntament de Montornès; de Carme Rovira i Ramon Buxó, del Museud’Arqueologia de Catalunya; de Josep Muntal, del Museu de Granollers; de la CristinaEspuga, del Museu Municipal de la Nàutica del Masnou i, finalment, d’en Josep MariaPuche i el seu equip, de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya. També han estatclau el seguiment i els consells de la Teresa Reyes, de la Diputació de Barcelona. A totsells, gràcies per les facilitats que ens han donat i per la seva col·laboració, eficaç i de-sinteressada.

| 89


Sèrie_Recursos Culturals 5 5

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local coneixement teòric i empíric per promoure la reflexió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.

El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, entre Montornès del Vallès i Vallromanes, és conegut des de les primeres dècades del segle xx. Als anys seixanta s’hi van fer les primeres excavacions i d’aleshores ençà la recerca ha estat aturada.

Aquesta publicació presenta un recull exhaustiu de tota la documentació referent al jaciment: excavacions antigues, col·leccions disperses de materials i anàlisi de l’estat actual, delimitació i estat de conservació de les restes, accessos, etc. La revisió de la documentació ha permès formular algunes hipòtesis sobre l’evolució cronològica i els límits físics de l’assentament, les quals permetran planificar i iniciar nous treballs encaminats a un estudi posterior més aprofundit.

Oficina de Patrimoni CulturalComte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge, 1r.08036 BarcelonaTel. 934 020 635 · Fax 934 022 [email protected]

Àrea de Cultura

El j

acim

ent

ibèr

ic d

e la

mun

tany

a d

e S

ant

Miq

uel.

Mo

nto

rnès

del

Val

lès

i Val

lro

man

es

ISBN 978-84-9803-381-6

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 8 1 6

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1140-7942 Cultura Muntanya cob-1.pdf 1 06/04/10 13:46

Documents

El jaciment ibèricde la muntanya de Sant Miquel. Montornès del … · 2018-01-30 · mitació de tres perímetres entorn del jaciment, el primer dels quals, d’1,5 ha, correspon