Les aventuresdel jove Joan

(Perucho)a Llers

(L'Alt Empordà)

Relat gràfic

Guíó de Luigi della Foresta – Dibuixos de Ludovic Dubois

Glénat. Paris

El jove Joan, tot engrescat, es va endinsar un bon matí de bona horetamuntanya amunt, pels vorals de Figueres i en la direcció del bell poblet de Llers,

de qui n'hi havia parlat un amic un xic estrany, una nit, en una taverna de Pratdip.

Tot trescant muntanya amunt, sentia com l'esperit se li omplia de joia. El sol lluïa ben alt i les passes se li apressaven. La joventut té aquests impulsos, i no és jove

qui no hagi viscut aquests efluvis (tal com diu el Mestre Schopenhauer).

Mentre s'enfilava, el jove Joan pensava amb delit en les seves aficions: la botànica i la jurisprudència. Tot i que hi havia un cert debat intern al seu cor, el dilema no el corprenia. Perquè la flaira de la natura l'omplia de pensaments engrescadors.

Entre bolets i lleis, hi havia la mediació dels anys joves.

Quan el Sol es va pondre, el nostre jove heroi es va sentir pres de la fatiga. En veient que mixons i altra fauna es gitaven, decidí de fer una restauradora

becaina. En pocs minuts, fou acollit a la falda de Morfeu.

Com passa en tots els individus joves, de seguida caigué en un son profund.

Prop de la matinada, i en les hores prèvies a l'alba, una remor estranya el deixondí de la pau dels somnis. Remor de passes? Fressa dels esbarzers?

Mirà el seu rellotge i veié que era l'hora estranya que els supersticiosos i els esotèrics anomenen l'hora del llop.

Alguna cosa estranya rondava per allí a la vora.

El nostre jove heroi en Joan (Perucho) va sentir com se li apropava un home estrany i misteriós, en una actitud no menys inquietant.

Però alguna cosa li deia que tot allò succeïa dins del somni, i que no n'havia de fer cabal. També és propi de la joventut primera i de les ponzelles pensar que els

homes estranys i en actituds estranyes són fruit de la imaginació.

No és fins molts anys més tard que hom malfiade vampirs, bubotes, capellans catòlics o policies.

De manera que el nostre jove amic va decidir fer mitja volta i seguir dormint.

Però vet aquí que en clarejar, en Joan va descobrir un senyal estrany que li havia aparegut al coll, molt a la vora de la vena que anomenen jugular.

Eren dues petites incisions, netes i rodonetes. Pels coneixements de biologia que tenia en Joan (Perucho), no se li acudia quina mena de bestiola podia produir-les.

Això li va crear una gran inquietud, i durant molt de temps li va donar voltes i més voltes, però mai no en va treure l'entrellat.

O bé sí que ho sabia, i malgrat això no va voler reconèixer la veritat.

Durant el dia següent, es va sentir pres de gran melanconia i d'idees obscures.

Fou també en aquell dia que a la ment se li acudien relats i contes sobre les ombres, la tenebra, la inquietud.

L'endemà de l'excursió, el jove Joan (Perucho) va topar-se un exemplar de Howard Philips Lovecraft en un llibreter de vell, i li va comprar per dues pessetes.

Uns anys més tard, totes les idees estranyes i tenebroses que va pensar aquell dia vora la vila de Llers van esdevenir lletra impresa, i el nostre heroi esdevingué al

seu torn un heroi de les lletres catalanes, i universals ensems.

FI(de la primera part)