EL KIOSKO de la Comunitat

Número 6, desembre 2015

Notícies i molt més!!!!!!.

Trobada de la comunitat

Dissabte 19 van tenir la trobada de Nadal de la comunitat de Barcelona. Aquest cop preparada pel grup

de Badalona! Vam viure una trobada bonica i preparadora del cor per a les festes de Nadal . Veieu unes

fotografies .

La llum de la pau de Betlem, portada pels escoltes des de Terra Santa, ens va acompanyar.

Un perdó fet des de l’amor…

Llavors d’esperança, llavors de Nadal que han viatjat des de Singapur a Cerdanyola.

La Núria ens va mostrar les seves dots de directora.

Ja sabeu que qui menja sopes se les pensa totes!!!!!!!

I mireu com llueix la nostra finestra amb pessebres de tot el món!

Rifa de la panera

Aquesta preciosa panera ha estat possible de fer gràcies a la col·laboració de moltes persones i algunes

empreses. Els números s’han venut per la comunitat i al Pessebre Vivent. I el número premiat ha estat el

140

Preparant el pessebre Vivent!

Enguany fem la cinquena edició!... passa el temps però no les il·lusions! Aquí unes fotografies de la

preparació prèvia! El jardí ha de quedar ben polit per acollir els fanalets amb les llums i el pas de tota la

gent. I què me’n dieu del paller? Gràcies als voluntaris que s’hi van passar hores treballant-hi!

Ben net i polit tot el jardí! Per a evitar problemes amb les espelmes i evitar entrebancs. Una feinada!!!!

A punt!!!!

BRIGADA PESSEBRISTA!!!!

Moltes gràcies també als veïns!!!!

El Pessebre Vivent.

Aquest any hem celebrat ,a Can Llopis, la cinquena edició del Pessebre Vivent de la comunitat. Ara

esdevé ja el pessebre , també, dels veïns que hi col·laboren. Una realitat que creix amb il·lusió i

participació de nens, pares, amics, veïns i missioneres. Impossible que tothom qui fa cua al carrer pugui

entrar si no és que al final obrim portes i entren unes cent cinquanta persones de cop! Creiem que

poden haver passat, enguany, unes cinc-centes persones pel Pessebre Vivent.

Les fotografies del Tony arribaran després de festes. Ara, amb el desig que us arribi aquest El Kiosko

abans de Nadal, sols un parell de fotos. La de tot el grup, al moment d’acabar i tancar les portes... i la

nostra bonica Sagrada Família.

Que amb aquesta fotografia us arribi el desig de pau i felicitat als cors que us envia la revista de la

comunitat!

BON NADAL!!!!!

Sopar Solidari Ared

Trobo aquesta noticia bonica de compartir per la relació que tenen persones de la comunitat amb Ared,

tant liderant el projecte com a col·laboradors de diverses maneres. Des d’aquí una abraçada a tothom i

bona feina!

GRÀCIES UN ANY MÉS PER UNA NIT MÀGICA!

Gràcies pels aplaudiments, els somriures i l'energia positiva que va ajudar a que tot sortís rodó. L'equip

de sala i cuina, la gran majoria ex alumnes dels cursos de formació de la Fundació Ared, van rebre un

regal avançat de Nadal, el reconeixement a l'esforç, el treball i la superació. No podeu imaginar l'orgull

amb el que van marxar. Gràcies per fer-los sentir el que són, autèntics professionals!

Com ens va dir l'Erica en la seva breu intervenció al costat de tots els seus companys: "comencem per

canviar el nostre entorn per fer possible una societat més justa i compromesa".

Comptem amb vosaltres! Una forta abraçada i Bon Nadal.

L’Anna a la COP21 de Paris

No me n’he pogut estar... i vull compartir amb tots vosaltres una petita pinzellada de l’experiència

d’haver tingut a ma filla Anna coordinant un grup de joves de tot el món, activistes pel canvi climàtic, a

Paris. Un programa en el que porta un any treballant i amb el que ja va estar a les trobades

preparatòries de Lima i de Bonn. Han sigut uns dies de no parar allà, de reunions, d’escriure un munt

d’articles per a webs, blogs, diaris... de parlar per mitjans diversos. Aquest és un dels objectius del

programa que coordinava enguany, ser molt actius als mitjans, fer-se sentir!!!

Ha estat bonic viure així la COP 21. I veure com la “meva” nena esdevé dona i creix i va més enllà ... més

lluny!

Entrevistant al Director de Greenpeace.

Amb part de l’equip que coordinava.

Arxivadora Mayor del Reino

Mica en mica més persones van assolint responsabilitats. En Francesc Xavier es va oferir per a fer

l’apartat de crítica literària “obro els llavis i aspiro amb delit”. La Yolanda a fer el d’història i històries del

Verbum. En Rafa i la Maria Jesús a fer de reporters i enviar als responsables de comunicació del Verbum

España petits articles i informacions del que fem aquí a la comunitat de Barcelona... I ara, la Maria, s’ha

ofert per a ser l’arxivadora de EL KIOSKO. Imprimir la revista mensual i tenir cura de com es podria posar

a la vista a les trobades i com guardar-la després. Així que, un poquet de cadascú, i la comunitat

s’enriqueix! I EL KIOSKO més! Gràcies!!!! I bona feina!

Qui és qui?

Sóc la Núria Perera, una de les floretes del grup de Badalona de la família Verbum Dei.

Em demanen que em presenti a El Kiosko i us expliqui com vaig conèixer Verbum Dei i alguna coseta de

la meva vida... Mireu, la mateixa “lianta” que m’ha proposat de fer aquest article, és la lianta que em va

fer conèixer la vostra família. Era en aquells temps en què la Teresa Català escrivia aquells mails a la

seva llista de “floretes” i on ens explicava les seves experiències i vivències. En aquells escrits parlava

sovint de la seva comunitat, i vaig sentir curiositat. Sempre he pensat que no es pot viure la fe si no és en

comunitat, i al llarg de la meva vida sempre hi ha hagut una comunitat que m’ha acompanyat en el meu

camí de fe.

Vaig preguntar-li per aquella famosa comunitat de la qual tan parlava, em va convidar a casa seva i em

va explicar que precisament estava formant un petit grup per reunir-nos per pregar i comentar la

paraula de Déu. I a començament del curs 2009-2010 ja em veus amb la llibreteta i un boli a les meves

primeres pautes que ens va fer en Francesc Xavier Simarro (ho tinc apuntadet a la primera pàgina de la

meva primera llibreta... i ja vaig per la tercera

Mica en mica aquest grupet s’ha anat consolidant, som un grup de floretes (i

un trèvol!) molt especial. Sabem que ens tenim les unes a les altres i que tenim l’amor de tota la

comunitat i concretament de les nostres estimades missioneres de Cerdanyola.

Us explico coses de mi? Tinc 54 anys, estic casada amb en Jaume i tinc dos fills: en Pau de 19 anys i l’Alba

de 16. Junts formem part de la colla dels Castellers de Badalona, on una servidora toca la gralla:

tiririiiiiiií...!!. I qui em coneix ja ho sap, estic també ficada en un munt de coses més: canto a Gospel

Sentits (on també hi havia cantat la Teresa Català, i on ara hi ha dues floretes més), també estic amb la

Capella de Música de l’Orfeó Badaloní, vaig d’excursió alguns dissabtes amb un grup de caminaires,

formo part de la comunitat dels Carmelites de Badalona on col·laboro amb la catequesi i l’animació dels

cants a les eucaristies... i, és clar, el grup Verbum Dei de Badalona. I el que surti!

Aquest ja és el setè curs que ens trobem cada quinze dies i que creixem juntes en la fe, compartint les

pautes que anem preparant entre totes, cadascú al seu estil, compartint els silencis, les vivències i,

sobretot, compartint la Vida. Estic molt contenta de pertànyer a aquesta gran família!

Família castellera!

El grup de floretes a casa la Teresa

Història i històries del Verbum

Extracto del Pregón del Evangelizador Jaime Bonet.

tierra

Porque quiero evangelizar, anunciar la Buena Nueva del Reino, dedicarme a la propagación de la FE hasta los confines de la tierra

Porque quiero colaborar con toda mi mente, corazón y fuerzas y de la forma más eficaz a la Redención y

liberación de todos los hombres. Quiero que todos los hombres se salven y lleguen al conocimiento de la

verdad. Que todos puedan verse libres de toda esclavitud.

Porque quiero comunicar esta "buena noticia a los pobres, anunciar la libertad a los cautivos y dar la

vista a los ciegos, para poner en libertad a los oprimidos y proclamar el año de gracia del Señor" (Is 61,1-

2). "Para hacer que los cojos anden, los leprosos queden limpios, los sordos oigan y los muertos

resuciten" (Mt 11,5).

Porque ansío cambiar el odio en amor, la tristeza en gozo, la angustia y

desesperación en optimismo y esperanza, la enfermedad y muerte en vida y

resurrección. Porque anhelo ver amanecer una luz radiante en tantos rostros

sombríos, en tantas vidas apagadas, en tantos corazones lúgubres, en tantos

pueblos que yacen en las tinieblas y sombras de muerte.

Porque me apremia poner en movimiento a tantas vidas paralizadas, sin rumbo

ni sentido, ni ansias de vivir; aburridas y aletargadas, entre dudas y sospechas,

incertidumbres e indecisiones, vacíos y complejos, que las quiebran y atrofian

para siempre.

Porque añoro calor de hogar en tantas familias, en las que acampa más bien un

aire frío de cementerio, casi sin el rescoldo del amor e intimidad, del afecto y

cariño, de la espontaneidad y alegría fecunda y creadora.

Me interesa y fascina anunciar la Buena Nueva del Reino, Reino de paz y justicia, Reino de Vida y Amor,

para atajar la guerra sin tregua de las distintas naciones y razas, de un continente contra otro, entre las

distintas naciones y razas, y detener la lucha fratricida de los hermanos entre sí y de los hijos contra los

padres.

Me urge hacer llegar el Evangelio hasta los confines de la tierra para romper las cadenas de tantos

esclavos, levantar las losas que aplastan a tantos oprimidos, desatar las

vendas que bloquean y eclipsan la mente de tantos

desnutridos de pan, de cultura y de fe.

Gra de sorra

Avui la Montse ens explica la seva implicació personal i familiar amb la Xaranga Sarau!

Tots, o gairebé tots, sabeu que fa anys que la meva família i jo formem part d’una formació musical, la

Xaranga Sarau, que pertany a la Societat Coral La Unió de Cornellà. Em demanen que comparteixi amb

la comunitat aquesta experiència i ho faig de molt bon grat.

...calor de hogar

La història comença fa uns 17 anys. La nostra filla Meritxell, que estudiava música i tocava el clarinet,

ens va dir que volia anar a tocar a una banda de música (llavors es deia banda però després va esdevenir

una xaranga) que portava el tiet d’una companya de l’escola de música. I ja us podeu imaginar que el

Xavier i jo vàrem anar a conèixer aquella bona gent. El cert és que ens va agradar l’ambient i vam

començar a portar-la cada setmana als assaigs. Aviat va ser desfilant amb la Sarau fent música pels

carrers de Cornellà. I nosaltres, com a pares, no ens perdíem cap actuació. El que més ens agradava era

l’ambient que hi havia. La Meritxell va fer amics de seguida i l’Anna, que mai ha volgut tocar cap

instrument per molt que li han insistit al llarg dels anys, també va trobar bons amics.

Poc a poc i quasi sense adonar-nos també nosaltres vàrem fer amics entre les famílies que formaven

l’entitat. L’ambient era molt positiu i, alhora, una activitat de família que fèiem els quatre plegats.

Sempre he viscut aquest fet com un gran regal. No és fàcil trobar un espai, una activitat i un grup de

persones on viure els valors en els que creus i vols pels teus.

Passat un temps i, ja que anàvem cada setmana a l’assaig, em vaig animar a agafar un instrument de

percussió tot i no tenir estudis de música. Era divertit i, fins i tot, ajudava a desconnectar de l’activitat de

la setmana. Aviat el Xavier també s’hi afegí. La música sempre m’ha agradat molt i he descobert al llarg

dels anys molt del que em pot aportar.

Al 2006 em van demanar que formés part de la junta directiva i vaig acceptar. He estat tresorera fins fa

uns mesos i actualment faig de secretària. També el Xavier es va fer càrrec de l’elaboració de la revista

que un cop a l’any publiquem. Amb el pas del temps ens hem anat sentint com a nostra l’entitat però

allò que ens ha portat a fer-ho no ha estat tan sols l’activitat musical i cultural sinó la relació de família

que s’ha creat amb alguns dels seus integrants.

Us haig de dir que treballar a Societat Coral La Unió m’ha permès participar en la vida cultural de la

meva ciutat, Cornellà, de manera activa. Això m’agrada molt i em fa estimar de forma diferent el lloc on

visc i, sobretot, la gent que m’envolta. Visc la meva activitat com a entrega als altres però experimento

la certesa de rebre molt més del que dono.

Obro els llavis i aspiro amb delit

Potser molts tenim alguna vella, coneguda olor. La meva: la del Cacao Ram i les albergínies arrebossades

de la mare. L’any 1963, en Josep M. Benet i Jornet va rebre el Premi Josep Maria de Sagarra per l’obra

teatral, “ Una vella, coneguda olor “

L’home que contemplava amb delit els aparadors de les botigues de joguines ens ha fet obrir la boca

d’admiració davant de les seves obres teatrals i de més d’una sèrie d’èxit a TV3. Qui no recorda: Poble

nou, Nissaga de poder o Vent delplà, entre d’altres?

De petit, un cop havia dit el seu nom, tancava la seva presentació tot dient: “ per servir Déu i a vostè “ Al

llarg d’una cinquantena d’obres de teatre i vàries sèries televisives, Benet i Jornet, ha servit al món de

l’espectacle productes d’una gran qualitat. Una olor d’èxit i un aroma de bon entreteniment que s’ha fet

conegut, habitual per milers d’espectadors.

De nen, dibuixava i escrivia tebeos. Ens confessa que va ser un alumne mediocre, però un teatret que el

pare li va comprar a una botiga del carrer Riera Alta va esperonar i disparar una imaginació que ja era

fèrtil.

Passava els hiverns a Barcelona i els estius a Gironella. Els temps infantils van deixar pas a una vida de

guionista i dramaturg de prestigi. Premiat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1997 i Premi d’Honor de les

Lletres Catalanes, l’any 2013. Un any després de publicar els seus records d’infant, el 2014, una

catàstrofe, un drama gens teatral és anunciat per ell mateix: sóc un malalt d’Alzheimer. A punt de fer 75

anys, el 16 de juny d’aquest any, el TNC li va retre un merescut homenatge.

Ara Llibres ens presenta “ La catàstrofe de ser un nen “ un nou volum de la seva col·lecció Memòries.

D’on vinc.

F. Xavier Simarro

Receptes

La Marina, amb l’ajuda del seu fill, l’Andrés, ens han preparat els seus famosos roscos i pestiños! Aquí

va la joia de la trobada familiar.. i la recepta. Marina, com hem gaudit en festes assenyalades de la teva

rebosteria! Segueix així d’activa!

ROSCOS DE VINO

1 vaso de vino blanco

2 vasos de aceite

Harina: la que admita hasta que la masa quede suelta sin engancharse en las manos.

Se ponen al horno media hora y después se mojan en azúcar y canela

PESTIÑOS

1 vaso de aceite frito

1 vaso de vino blanco

Ajonjoli

Harina: la que admita hasta que la masa quede suelta sin engancharse en las manos (aproximadamente

un kilo).

Freir y pasar por azúcar y canela

Gràcies Marina i Andrés! Que vagi de gust!!!!!

Per a pensar

El problema de la fe hoy en día es sobre todo la de la incredulidad entre los creyentes. (...) Rara vez hay un sentido vital de Dios en la vida de todos los días. Dejamos todavía un cierto espacio para Dios en nuestras iglesias, pero le asignamos un lugar muy restringido en nuestra vida diaria. Todavía tenemos alguna experiencia de Dios, pero rara vez es una experiencia vital donde bebamos, de primera mano, de aguas vivas. Muy a menudo, estamos lejos de experimentar a Dios entrando en nuestra experiencia cotidiana como una persona viva, con la cual podemos hablar de tu a tu, en la cual podemos encontrar consuelo y a la cual podamos tratar como trata un amigo a otro amigo, un amante a o otro o un niño a su padre"

Ronald Rolheiser THE SHATTERED LANTERN (tret de l’ACO Baix Llobregat a Facebook)

Comunitat de Barcelona.

Aquest número de El Kiosko ha estat possible gràcies a: F.Xavier Simarro, Yolanda de la Fuente, Marina i Andrés

Giraldo, Núria Perera, Montse Martínez, Blanca de la Puente, Tony Everett i Teresa Català

(A El Kiosko les cursives són expressions textuals dels col·laboradors)