Embed Size (px)
Citation preview
EL KIOSKO de la Comunitat
Número 10, abril de 2016
Notícies i molt més!!!!!!.
Trobada del mes de març
En el último retiro nuestra comunidad nos juntamos en la casa de espiritualidad de Pallejà (Barcelona)
para preparar la vivencia de la Pascua . Este mes de Abril en Cerdanyola el retiro se ha centrado en el
lema: “ El rostro Misericordioso del Resucitado”.
Iniciamos la mañana de oración con unas pautas de
Antonia Mª. que nos introdujeron en la experiencia del camino de Emaús, invitándonos a reconocer éste
camino de “ Emaús” que tú y yo recorremos a lo largo de nuestra vida.
En las segundas pautas Mª. Jesús compartió su experiencia de sentir a Jesús Resucitado, Vivo en su vida
y cómo ésta vivencia le hace ser testigo, enviada. “Me siento llamada a preparar el encuentro con el
Resucitado de muchas personas.
Como siempre disfrutamos de poder comer juntos y compartir nuestra amistad.
La tarde la dedicamos a celebrar una Liturgia de la Palabra en la que compartimos la oración de este
día y las experiencias vividas.
Durante la mañana los niños junto con María y Marc hicieron una actividad con sal y tizas de colores
simbolizando el pasaje del Evangelio en que Jesús nos invita a ser “sal de la tierra”, disfrutaron de
poderlo hacer en el jardín en un precioso día de primavera.
Una pregària diferent
El grup de Badalona es trobem quinzenalment, els dimarts. I la nostra primera trobada després de
Pasqua ens coincideix amb aquest panorama als Carmelites : tot el camp de basquet curull de bosses i
més bosses... piles de bosses fins a l’alçada del primer pis. I el teatre ple de caixes... Una recollida de
material pels refugiats d’Idomeni ha tingut tanta resposta que estan desbordats.
La idea de recollir material (mantes, cotxets, bolquers, roba, sabates, tendes, llanternes, etc) sorgeix en
una catequesis d’adults. Estaven treballant l’encíclica del Papa sobre la Misericòrdia... i pensaren en fer
un gest, una petita acció. I la difusió a les xarxes és tan gran que es desborda per totes bandes la
recollida. Arriben camionetes, cotxes, particulars de Badalona, d’arreu de Catalunya i fins i tot des
d’Andorra. Cua al carrer. Cua de persones i cua de cotxes. Han de dir que prou, que no agafen més.
Però tot això , aquestes piles...es tenien que triar, empaquetar, encaixar... Una feinada.
Com fer nosaltres pregària aquesta realitat al costat? Al nostre grup de Badalona hi ha tres persones que
participen activament en aquesta comunitat: La Rosa Maria, , la Maria José i la Núria. D’altres hi hem
tingut molta relació, o hi anem a missa. El convent dels carmelites ens és proper doncs!
Així que la pregària s’ajorna una setmana i es torna acció. Cal ajudar a classificar i encaixar. Som-hi!
Les caixes omplen el teatre, l’església... i cal fer una crida a trobar locals! I arriben tres locals de la ciutat
on poder dur les caixes. Tot i així, durant setmanes, l’església acull ...caixes i caixes! Aquesta si que és
una església oberta!
Dies després la comunitat carmelita fa una crida :ara calen donatius per a poder pagar els tràilers. De
moment ja ha sortit un camió, ben carregat.
Una pregària ben diferent... ja ho veieu.
Jornada solidària ... a tres bandes!
Això va de Nachos. I de solidaritat.
Tenim al Carreras i al De Joan Creix que van aconseguir fer, el cap de setmana del 16 i 17, la
TRAILWALKER d’ Oxfam Intermón. Per si no ho coneixeu és una cursa de 100 km que es realitza per
equips (quatre persones la caminen o corren i dues fan el suport) . Els equips participants es
comprometen a recollir un mínim de 1.500 euros, en donatius, pels projectes d’ Oxfam Intermón. Un
repte enorme, solidari. (www.trailwalker.oxfamintermon.org)
Doncs els nostres intrèpids Nachos, junt amb d’altres persones (enhorabona equip!) no menys
intrèpides, caminen aquesta distancia i recullen els diners pels projectes de la ONG. L’equip “Pioners del
Comerç Just” ja porta uns anys aconseguint la gesta!
Però no en tenen prou. I els “Pioners del Comerç Just” fan el recorregut portant amb ells les armilles
salvavides que van recollir a Lesbos els de la Transpirenaica Social i Solidària (Ignasi de Joan Creix i
companyia) aquest darrer Nadal. (www.transpirenaicasocialsolidaria.com)
I apa, embolica que fa fort. Comerç Just, Oxfam, Transpirenaica, Lesbos, refugiats...
A veure..pregunto... corrien per Oxfam Intermón, amb armilles dels refugiats i promocionant la
Transpirenaica?
O corrien la Transpirenaica amb samarretes d’ Oxfam promocionant la recollida de diners pels refugiats?
O promocionaven el Comerç Just mentre caminaven 100 km per Intermón? O... ai mare meva! Aquests
Nachos no paren!
Enhorabona a tot l’equip! Nosaltres us felicitem a vosaltres, Nachos, perquè sou de la comunitat... i on
arriba un de la comunitat hem de creure, volem creure... que hi arribem un poc cadascun de nosaltres!
però l’abraçada virtual que arribi a tot l’equip i als col·laboradors!
Visca!
Un Sant Jordi molt especial!
Aquest sant Jordi hem volgut repetir l’experiència de l’any passat i posar una parada (molt gran i
bonica!) de llibres al carrer (llàstima de la pluja a la tarda...)
EL bonic cartell (per a fer de princeses i fer-se fotografies) és obra del nostre veí, en Vicenç. A la princesa
de la foto ja la coneixeu!
Els llibres són tots donacions que han arribat mitjançant persones de la comunitat. Darrera hi ha ,
moltes vegades, persones que ni ens coneixen però que responen a la crida de fer una parada solidària.
Hi ha llibres de tot tipus: nous i vells, infantils, juvenils i d’adults, còmics, en castellà, en català i en
anglès... Llibres per a tothom!
La feina prèvia a la de muntar la parada consisteix en, un cop els llibres arribats a Can Llopis, classificar-
los una mica i tenir.-los ben guardats , en caixes, a casa del nostre especial i estimat veí, en Vicenç.
Els preus que posem als llibres són assequibles i de vegades només simbòlics. I aconseguim recaptar uns
calerons, que sempre van bé... i sortir al carrer en aquest dia tan especial fent una activitats de ciutat, de
cultura i de veïnatge.
Un bon equip!!!!!
La recollida, precipitada i ... mullada!
Gràcies a tots els qui heu fet possible aquest sant Jordi! Un Sant Jordi ...molt especial!
Qui és qui?
Aitana ens presenta a la seva família!
Mi familia siempre ha ido al Verbum, así que desde que yo nací me llevaron a todo. Desde los 2 años he
ido a Siete Aguas cada verano (a campamentos y guardería), solo he faltado un año y fue porque fui al
Camino de Santiago con más gente del Verbum .
Mi hermano y yo siempre hemos ido a las actividades que hacía el Verbum. Muchas de esas veces yo era
la única de Barcelona, así que era la “representante” del Verbum de Barcelona, aunque al principio me
arrepentía mucho, luego me lo pasaba muy bien y gracias a eso he conocido a personas que me quiero
mucho.
Aitana, Dani, Marta i Anna!
Aitana i el seu germà ,en Dani.
Otra cosa de
mi familia, es que nos encanta viajar, desde que era pequeña hemos viajado a muchos sitios (de España
y de fuera de España). Aunque mi hermano y yo hemos viajado con el colegio también, mi hermano a
Méjico a Francia y a Mallorca, pero de momento yo solo he ido a Méjico con el colegio. Aunque
comparado con muchas familias, nosotros viajamos mucho, me gustaría viajar mucho más ya que yo
creo que aprendes mucho más viajando que con un libro de texto.
También quiero hablar de
mi abuela Matilde, cuando estaba bien siempre venia al Verbum, arreglaba muchas cosas, y también ha
hecho que me guste la cocina (y eso hace que siempre que voy a Cerdanyola lleve algo de comida hecho
por mi).
Història i històries del Verbum
Cerco per Internet quins són els orígens del Verbum . De vegades el llenguatge m’és difícil. No estic
avesada a l’argot d’església institucional! Aquí us poso les diferents aprovacions que han estat passos
fins arribar al dia d’avui.
En el Verbum Dei, para llegar a ser "Fraternidad Misionera Verbum Dei", hemos pasado por diferentes aprobaciones:
17 de enero de 1963: Aprobación Diocesana, como "Misioneras Diocesanas".
1969: Aprobación Diocesana, como "Instituto Apostólico de Sacerdotes, Misioneras y Seglares Verbum Dei".
1993: Aprobación Diocesana, como "Fraternidad Eclesial Verbum Dei", es decir, una federación formada por dos Institutos religiosos (Misioneros y Misioneras) y la Asociación pública de fieles de Matrimonios y otros Laicos Misioneros Verbum Dei.
15 de abril de 2000: Aprobación Pontificia, como Forma nueva de Vida Consagrada, "Fraternidad Misionera Verbum Dei".
Gra de sorra
Tres floretes a Gospel Sentits
La Jösse:
Un dia, a finals de desembre, al matí anant a treballar, una mica estressada, com sempre, vaig caure per
l’escala i em vaig trencar els dos canells.
Us imagineu no tenir mans? No podia menjar, no podia beure, no podia anar al lavabo, no podia obrir
una finestra ni sortir al carrer sola (els braços equilibren el cos per caminar i jo els tenia enguixats). A
més, havia d’anar disfressada amb roba ampla i còmoda de coses que vaig aprofitar amb les mànigues
molt amples, sobretot perquè poguessin passar pels braços enguixats.
El positiu de tot plegat és que no havia de fer res... cap obligació, he he he... Be, organitzar i dirigir, això
sí.
Amb moltes ganes de sortir i estar amb gent de confiança, i gràcies a una amiga que m’ho havia dit feia
temps, vaig anar, rectifico, em van portar, a casa de la Teresa Català, on no sabia ben bé què hi feien
unes quantes noies: si pregaven, meditaven, es confessaven...
Però com que la meva amiga Teresa Berenguer és bona persona, hi vaig confiar.
Primer no m’atrevia ni a parlar, després de mica en mica hi vaig voler dir la meva.
Les vaig anar coneixent, i resulta que dues d’elles cantaven a Gospel Sentits de Badalona. Em van
convidar a un concert... que bé que ho feien! I si jo pogués cantar-hi?
Provem-ho? Hi ha prova de veu (…..). Ho comento al meu marit i també s’hi vol apuntar. Proves de veu
superades. A cantar!
Un dia ens ve a veure el meu fill gran. S’hi apunta. Guai!
I fins ara, i molt contenta, acompanyada de 71 persones i per molts anys si Déu vol!!!
I si un dia us ve de gust, us convido a venir a un concert, potser a algú li vindrà de gust cantar i
descobrirà que te aptituds per fer-ho.
La M. Teresa:
A mi cantar sempre m'havia agradat però mai em decidia, fins que una tarda d'agost vaig veure al
Facebook que Gospel Sentits feia una crida per incorporar noves veus i no vaig ni dubtar ni un moment
en apuntar-me. A més, era l'últim dia per fer-ho!
Al cap de pocs dies em van trucar per anar fer el càsting, quins nervis!
Vaig sortir bastant satisfeta de com m'havia anat i al cap d'uns dies rebo un correu dient-me que he
estat acceptada com a corda contralt l i quina alegria!
I aquí estic ja fa més d'un any i mig que formo part d'aquesta gran família i n'estic molt orgullosa.
Visca Gospel Sentits de Badalona!
La Núria:
La meva història a gospelera ve de més enrere... Quan fa uns quants anys jo cantava amb la coral Gavina
dels Carmelites, i també amb la de pares i mares de l’escola Gitanjali on anaven els meus fills, en alguna
trobada de corals vam coincidir amb un grup molt especial, amb molta gent i molta alegria, que
contrastaven amb el posat estàtic que generalment tenen les corals, amb la partitura al davant i sense
moure’s... Quan vaig descobrir Gospel Sentits i vaig veure aquella energia que transmetien, vaig pensar
“això ho vull cantar jo!” I aquí estic, cantant com a soprano des del curs 2007-2008. I per cert.... en
aquells temps hi cantava una floreta molt follonera, que ja coneixia dels Carmelites, i que em va parlar
d’una comunitat de missioneres i d’un grupet de pregària que s’estava formant a Badalona... sabeu de
qui us parlo oi?
Des de llavors, he viscut moments meravellosos tant als assajos com als concerts, on el públic vibra amb
nosaltres i es contagia de la màgia i el dinamisme de les cançons a través del ritme, les lletres i els
moviments, amb temes que van des de l’espiritual negre al gospel tradicional fins al més contemporani.
Per mi és també una manera d’expressar la meva fe. Una pega? ho cantem tot en anglès, però mira, així
n’he après! Tot i això, darrerament hem incorporat al repertori les versions en català de “You raise me
up” que és el conegut “Em dónes força” que canta Sergio Dalma amb l'Escolania de Montserrat, i també
cantem la versió en català de l’Al·leluia de Leonard Cohen.
Els concerts són molt variats i depenent del lloc i del motiu: tant poden ser contractats per entitats i
particulars com col·laborant en actes benèfics. Hem cantat diverses vegades al magnífic escenari del
Teatre Zorrilla de Badalona, a auditoris, al carrer, a casaments, a escoles, a esglésies... Darrerament hem
cantat a Santa Maria per l’Associació d’Afectats per la Fibromiàlgia, a Sant Josep per la Marató de TV3
(junt amb l’Orfeó Badaloní) i aquest mes, el concert de Pasqua també a Sant Josep per recaptar fons per
a Càritas i les activitats de la parròquia.
El nostre darrer concert ha estat just aquest dissabte 16 d’abril. Un concert molt i molt especial, ja que
hem cantat a la cerimònia de casament del nostre fantàstic director Julià. Tot un esdeveniment!
Cantar, a més, amb dues floretes de l'estimada comunitat Verbum Dei, i amb la complicitat de
l'excantaire Teresa Català, fa l'experiència encara més intensa.
Totes tres donem gràcies a Déu per haver-nos regalat el meravellós do de cantar, de tenir l’oportunitat
d’oferir-lo a tothom que ens vingui a escoltar, i de poder contribuir amb aquesta activitat a ajudar a tirar
endavant projectes d’entitats i associacions que treballen per fer un món millor.
Jösse Terricabras, M. Teresa Casanova i Núria Perera
Tres floretes gospeleres del grupet de Badalona
Us animem a venir-nos a veure, escoltar i participar dels nostres concerts.
Per estar informats, seguiu-nos a les xarxes:
- Web: http://www.gospelsentits.com
- Facebook: https://www.facebook.com
- Instagram: @gospel_sentits
The dark side
En Dani segueix inspirat i inspirant aquesta nova secció!
Del conundrum de la nostra existència
La recerca del que ens iguala i ens separa a cactus i floretes continua...
Jo diria que les Floretes tenen “l’aparent avantatge” de que no els cal saber més. No cal que resolguin el
conundrum de la seva existència. Tot té una clara explicació, heus aquí un únic creador anomenat Deu
que és el comodí perfecte per explicar la causalitat de totes les coses, la vida i el univers, i a més a més
únic, com afirma el Josep Cobo en el seu darrer llibre, “Cristianamente hablando, creer en Dios es creer
que no hay otro Dios que Jesús...”
Mentre, els Cactus ens troben desemparats intentant esbrinar si hi ha Deu, si només n’hi ha un, o si
potser hi han tants Deus com cultures i mites han creat la nostra civilització. El conundrum de la vida i la
nostra existència no té una sola resposta ni cap explicació fàcil, mentre la pila de greix de dubtes i
preguntes es va fen cada cop més gran.
Amb l’edat la recerca del sentit de la vida, el neguit i la curiositat no minven sinó que es fan encara més
presents, fins el punt de representar una veritable angoixa i inquietud. Potser aquesta és la raó per la
que molta gent abraça la fe de gran, per tranquil·litzar l’esperit del afany de recerca permanent.
Explico una anècdota divertida de quan ens vàrem casar. El mossèn Pere, rector de Vallbona de les
Monges, va insistir en fer-nos un exercicis prematrimonials. No sabem si és perquè es sentia sol i
necessitava conversa, si esperava amb fruïció l’hora del dinar al Casino o per la curiositat de conèixer a la
“jove” parella de 50 anys promesa en matrimoni. El cas és que “l’examen de fe” de la Floreta va acabar
com ja uns podeu imaginar amb matricula d’honor, però al l’hora de donar la seva benedicció al Cactus
va dubtar i va dir “Cap problema en no tenir fe als 50 anys, tens tot el temps del món per la conversió, el
meu germà fins als 70 no va abraçar la fe...” A la fi l’únic impediment que va posar al nostre ritual va ser
que no féssim servir la porta principal de l’església.
He començat dient “aparent avantatge” ja que les Floretes que relaxen el seu esperit i neguit pel
coneixement, potser continuaran essent floretes (ep! ara amb lletra petita), però renuncien a un dels
millors atributs que tenim els Sapiens. La infinita curiositat per saber. La veritable grandesa del home rau
en que malgrat la seva insignificança i fragilitat és capaç de tenir una comprensió profunda del seu
entorn, experimentar a flor de pell la seva existència i tenir la consciencia de formar part del univers.
Aquesta saviesa i curiositat, “Visió Cosmoteàndrica” del món, com diria el Raimon Panikkar, és el que ens
dona veritable sentit a la vida als Cactus.
Tot just venim de Nicaragua on hem tingut la sort de trobar-nos amb L’Ernesto Cardenal; sacerdot,
poeta, artista, guerriller de la teologia de l’alliberació, i encara amb el cap molt clar. Ell manté que
“somos polvo de estrellas” però a la vegada parla de la resurrecció com una dimensió més del home.
L’espiritualitat és quelcom més afegit a la condició humana, que no intenta explicar-la ni reemplaçar-la.
Es un “pas” al buit, fora de la persona, que li permet agafar perspectiva de la seva existència, i alhora
entendre i gaudir de la vida.
Obro els llavis i aspiro amb delit
Un dietari descarat, lliure que va de l’any 1986 a l’estiu del 1990. Valentí Puig és un mallorquí que escriu
prosa i poesia. Amb més de trenta llibres publicats ha guanyat els premis Ramón Llull, Josep Pla i Sant
Joan per les obres: Somni Delta, L’home de l’abric i La gran rutina, respectivament.
En el llibre que ens ocupa, publicat el maig del 2015, ens refereix notícies, pensaments, impressions,
comentaris a la vida i a la situació política. Però abans de res ens mostra la seva passió per la lectura i el
fet d’escriure. Si alguna cosa no dorm en aquest llibre és la curiositat de l’autor i el seu bon ofici.
Puig s’atura i mira: el seu món, els fets que s’esdevenen, els amics, les ganes d’aconseguir nous lectors, el
fet mateix d’escriure. És imprevisible. Ens parla tant del seu gos ( ell en diu ca, en mallorquí ) com del
moix, del paisatge de casa seva, de les trobades amb amics, polítics i escriptors, de la vida, del seu
futur...
Llegim: “ no és igual buscar vots que buscar lectors “ Des d’aquí fem vots per tal que llegiu sense descans
les 494 pàgines que us abocaran al paisatge, al món real, als llibres, als neguits d’un autor de vasta
cultura. Que la lectura us desvetlli noves inquietuds mentre dormen els vostres temors.
Editorial Proa ens presenta “ Dones que dormen “ el
volum 634 de la seva col·lecció A tot vent.
F. Xavier Simarro
Mots que rimen
Aquest poema de Santa Teresa el vaig llegir a la comunitat per Nadal, dins les meves pautes. Va ser un
moment emotiu, viscut. Avui el poso a El Kiosko esperant que la seva lectura us serveixi potser de
meditació o de pregària!
Vuestra soy, para vos nací
Vuestra soy, para Vos nací,
¿qué mandáis hacer de mí?
Soberana Majestad,
eterna sabiduría,
bondad buena al alma mía;
Dios alteza, un ser, bondad,
la gran vileza mirad
que hoy os canta amor así:
¿qué mandáis hacer de mí?
Vuestra soy, pues me criastes,
vuestra, pues me redimistes,
vuestra, pues que me sufristes,
vuestra pues que me llamastes,
vuestra porque me esperastes,
vuestra, pues no me perdí:
¿qué mandáis hacer de mí?
¿Qué mandáis, pues, buen Señor,
que haga tan vil criado?
¿Cuál oficio le habéis dado
a este esclavo pecador?
Veisme aquí, mi dulce Amor,
amor dulce, veisme aquí:
¿qué mandáis hacer de mí?
Veis aquí mi corazón,
yo le pongo en vuestra palma,
mi cuerpo, mi vida y alma,
mis entrañas y afición;
dulce Esposo y redención,
pues por vuestra me ofrecí:
¿qué mandáis hacer de mí?
Dadme muerte, dadme vida:
dad salud o enfermedad,
honra o deshonra me dad,
dadme guerra o paz crecida,
flaqueza o fuerza cumplida,
que a todo digo que sí:
¿qué mandáis hacer de mí?
Dadme riqueza o pobreza,
dad consuelo o desconsuelo,
dadme alegría o tristeza,
dadme infierno o dadme cielo,
vida dulce, sol sin velo,
pues del todo me rendí:
¿qué mandáis hacer de mí?
Si queréis, dadme oración,
si no, dadme sequedad,
si abundancia y devoción,
y si no esterilidad.
Soberana Majestad,
sólo hallo paz aquí:
¿qué mandáis hacer de mi?
Dadme, pues, sabiduría,
o por amor, ignorancia;
dadme años de abundancia,
o de hambre y carestía;
dad tiniebla o claro día,
revolvedme aquí o allí:
¿qué mandáis hacer de mí?
Si queréis que esté holgando,
quiero por amor holgar.
Si me mandáis trabajar,
morir quiero trabajando.
Decid, ¿dónde, cómo y cuándo?
Decid, dulce Amor, decid:
¿qué mandáis hacer de mí?
Dadme Calvario o Tabor,
desierto o tierra abundosa;
sea Job en el dolor,
o Juan que al pecho reposa;
sea viña fructuosa
o estéril, si cumple así:
¿qué mandáis hacer de mí?
Sea José puesto en cadenas,
o de Egipto adelantado,
o David sufriendo penas,
o ya David encumbrado;
sea Jonás anegado,
o libertado de allí:
¿qué mandáis hacer de mí?
Esté callando o hablando,
haga fruto o no le haga,
muéstreme la ley mi llaga,
goce de Evangelio blando;
esté penando o gozando,
sólo vos en mí vivid:
¿qué mandáis hacer de mí?
Vuestra soy, para vos nací,
¿qué mandáis hacer de mí?
Receptes
“Torre Bettina” La Bettina ens fa arribar aquesta recepta, molt vistosa i sana! I que es pot fer abans i sols donar-li el toc de forn quan ja tenim els convidats a casa! Es tracta de fer capes de verdures. En aquesta “torre” hi ha patata, albergínia, carabassó, tomàquet, formatge de cabra, bolet i tomàquet xerry. Al plat hi ha posat un guarniment de rúcula.
En la sartén fríes las distintas capas de verduras Las montas con un palillo en una bandeja Pones queso de cabra y al momento de irlas a comer la horneas hasta que se derrite . Gràcies Bettina! Ho provarem! Per a pensar
Jesús Ressuscitat insisteix als deixebles que tornin a Galilea, que allà el veuran. A Galilea els va conèixer, a Galilea els va cridar, a Galilea començaren a fer camí junts... És com una invitació a retornar a l'origen de la vocació i del coneixement de Jesús. Però aquest tornar a l'origen no és recomençar de nou, des de zero. És més aviat rellegir tot el que ha passat des de l'experiència de la mort i la resurrecció. Per això, ens convé a vegades aturar-nos per rellegir la nostra vida. I fer-ho des d'un fet, una experiència o uns valors que ens constitueixin en el moment present. La vida no és començar contínuament des de zero (ara en diuen «passar pantalla»), sinó que som convidats a rellegir-la i a interpretar-la a partir de moments forts i essencials. Cadascú tindrà les seves claus de lectura, Jesús però ens n'ofereix una: «l'amor fins a l'extrem», l'amistat fins a les darreres conseqüències, l'amor al límit... Per què no rellegir des d'aquí la nostra vida?
Comunitat de Barcelona.
Aquest número de El Kiosko ha estat possible gràcies a: Francesc Xavier Simarro, Yolanda de la Fuente, Antònia
Maria Salvà, Bettina Semmel, Aitana García Gomis, Daniel Cortes , Núria Perera, Teresa Casanova, Jösse Terricabras,
i Teresa Català . Gràcies també a les fotos que fa en Tony de la fira del llibre!
Les fotografies de la recollida de material dels Carmelites i les de la Trailwalker dels “Pioners del Comerç just” són
tretes de les pàgines de facebook: “Carmelites Descalços de Badalona” i la personal “Ignasi De Juan”.
(A El Kiosko les cursives són expressions textuals dels col·laboradors)
