El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

B. LA LLENGUA LLATINA

Respon les qüestions següents tenint en compte el gràfic de la dreta i completa el text.

1. Quina informació ens dóna la imatge de dreta?

2. Saps com s’anomena aquest gràfic?

3. El llatí és una llengua ....................................... (llengua mare?), de la branca ..........................., parlada antigament pels ........................... .

Tot i que el llatí .................. va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí ................... que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius.

El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llatí, però, és l'idioma oficial de ................................., i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Mercè Grané1

En quin àmbit es fa servir el llatí segons aquestes imatges?

3.

Sabries dir què és aquesta pàgina?

2

El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

A. L’ALFABET LLATÍ

Els llatins van crear el seu alfabet a partir de l’alfabet grec, però no el van rebre de forma directa, sinó indirecta, a través dels etruscos.

En un primer moment sols van existir lletres majúscules, que s’escrivien sense separació entre paraules i sense signes de puntuació. Les lletres minúscules sorgiren al final de l’Antiguitat.

La relació de signes de l’alfabet llatí és la següent:

Entra en aquest enllaç i hi descobriràs grans secrets....http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/ludus_01alfa1_ca/html/section_2.htm?&skin=formal&lang=ca&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/

1) Quins signes té de més l’alfabet català?

2) Quines diferències hi observes, amb el català i castellà?

Diftongs:

Pronúncia:

Mercè Grané3

La x = ks La z = ds La h = muda

(imatges i idea original extreta del document El alfabeto, de Carlos Villoria, del Departament de Llatí de Diego de Praves)

4

El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

B. I... EL LLATÍ ÉS UNA LLENGUA MORTA?

Una llengua morta és aquella que ha deixat de parlar-se i ha desaparegut. Se sol dir que el llatí de l’antiga Roma és una llengua “morta”, sense adonar-se que mai ha deixat de parlar-se: es va transformar, això sí, i encara perviu.

Ja hem vist com els romans van unificar mitjançant la seva cultura i llengua els territoris i les gents del seu Imperi.

Entorn el segle VIII, els parlants de diferents zones en què es parlava el llatí, van començar a percebre diferències substancials entre la llengua parlada (o vulgar) i l’escrita (més conservadora).

Sí, alguna cosa estava passant; les diferències es feien més grans d’un país a un altre donant lloc a la fragmentació lingüística dels territoris de l’antic Imperi Romà d’occident: començaven a gestar-se les llengües romances.

(imatges i idea original extreta del document El alfabeto, de Carlos Villoria, del Departament de Llatí de Diego de Praves)

Mercè Grané5

B. LES LLENGÜES ROMÀNIQUES O ROMANCES

El llatí, la llengua parlada a tot l’imperi romà, va evolucionar fins a arribar a les llengües romàniques, gràcies a la romanització. Les llengües romàniques són:

Península Ibèrica: català, castellà, portuguès, gallec França: francès, ......................., ....................... Itàlia: italià i sard Est d’Europa: romanès

6

El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

C. EL LÈXIC CATALÀ I EL SEU ORIGEN LLATÍ

1. Paraules patrimonials: són les paraules que van perviure des de la romanització de la península. Les utilitzava el poble, i van patir els canvis fonètics derivats de l’ús mantingut:

poble < populum dit < digitum fill < filium, ull < oculum

2. Cultismes: són paraules llatines incorporades segles més tard directament des del llatí culte: popular, digital, filial. És freqüent que la mateixa paraula llatina doni un cultisme i la paraula patrimonial:

colgar i col·locar < collocare, mirall i miracle < miraculum, ull i ocular < oculum (doblets)

3. Llatinismes: paraules i expressions manllevades directament del llatí: agenda ante meridiem (a.m.) bis referèndum currículum....

Mercè Grané7

ACTIVITATS

1. Col·loca l’expressió llatina que correspongui a cada frase:

alias – corpore insepulto – honoris causa – quid – in extremis – quorum – grosso modo – peccata minuta – status - sine die – ad Kalendas Graecas

El funeral ............................................... se celebrarà demà a les 19 hores.Un conegut físic ha estat anomenat doctor ............................ per la Universitat Autònoma.Des que li va tocar la loteria ha canviat el seu .......................... .La votació no es va fer per falta de ................................Aquest és el .................. de la qüestió.El Nàstic va guanyar .............................. Molts espectadors ja havien marxat.El perillós delinqüent Pere Pérez Pérez, ................. el Vaquilla , ha estat detingut.Al bar hi devia haver, .................................., unes cent persones.Tot això que em dius és ........................................., al costat del que m’ha passat a mi.No es posen d’acord, i la reunió queda ajornada ......................, més ben dit,....................................., perquè no crec que es tornin a reunir.

2. Distribueix els noms dels dies en català, castellà i italià en el lloc corresponent:

lunes – venerdi – dimarts – miércoles – giovedi – martedi – dilluns - dijousJueves – dimecres – lunedi – divendres – martes – viernes – mercoledi

llatíLunae

diesMartis

diesMercurii

diesIovis dies

Veneris dies

Saturni dies

Solis dies

Cat

Cas

Ital sabato domenica

8

El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

4. Distribueix les següents paraules catalanes en el lloc corresponent segons si són cultes o patrimonials, amb el terme llatí del qual provenen:

aquari librari recuperarcalda laborar sobrarcolgar examen anyfilial recobrar eixamíntegre roda enterliteral anual llibrepuny causa lletrarotar cosa ràtioaigua fill pugnacàlid llaurar superarcol·locar raó

Paraula llatina

Paraula culta Paraula patrimonial

annum

aquam

calidum

causam

collocare

examen

filium

integrum

laborare

liber

litteram

pugnum

ratio

recuperare

rotam

superare

Mercè Grané9

EL COS HUMÀ PER FORA

Caput, capitis

1. Relaciona el nom llatí de cada part del cap amb el lloc corresponent.

nasus, -i auris, -is frons, frontis

os, oris capillis, -i oculus, -i

collum, -i facies, -ei collum, -i

Sabies que...L’emperador romà Adrià estava enamorat d’un jove grec anomenat Antinoo, de Bitínia (Àsia Menor). Antinoo es va ofegar accidentalment en el riu Nil l’any 130 dC. En honor seu es van celebrar uns jocs i es va fundar la ciutat grega de Antinòpolis, a l’est del Nil. Adrià decretà que fos adorat com un déu.

10

El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

1. Escriu en els requadres la paraula llatina que dóna origen als derivats que hi ha sota. Després escriu dos derivats més de cada ètim llatí.

orador ocular faceta capítol frontera

capil·lar nasal aurícula collaret cutani

2. Indica amb quina paraula està relacionada el mot destacat

a) El meu germà ha anat a l’oftalmòleg, ja que tenia els ulls

irritats.

b) Tenia forts dolors de cap, de manera que el doctor li va dir

que patia cefalea.

c) Clàudia pateix otitis, per això es tapa les oïdes.

d)Laura s’ha sotmès a una rinoplàstia, perquè no estava

contenta amb el seu nas.

e) Quan tenim problemes bucals anem a l’estomatòleg.

f) L’escriptor va escriure una bonica prosopografia de la

cara del personatge principal.

3. Defineix els termes següents:

a) cefalitis: e) oftàlmic:

b) rinologia: f) rinitis:

c) otoscopi:

Mercè Grané11

d) estomatitis

12