View
240
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Autora: Andrea Cano | Tutor: Aleix Noblom | Tema: Llenguatge corporal
Citation preview
1
Andrea Cano
IES MONTSERRAT
CURS 2014-2015
Andrea Cano El llenguatge corporal
2
ÍNDEX
1. Introducció.................................................................................................6
2. El llenguatge del cos expressa els nostres estats d’ànims interns..........7-10
Podem fingir?
La llei de la causa i efecte
3. Gestos del llenguatge del cos...................................................................11-37
Procedència dels gestos que comunica el llenguatge del cos
Com podem interpretar-los correctament
La interpretació de la postura
• Els braços
Les senyals de barrera dels braços
Si, però em sento còmode
Gestos estàndards dels braços creuats
Creuament de braços reforçat
El gest d’agafar-se els braços
Creuament parcial dels braços
Creuament dissimulat dels braços
Creuament de braços amb els dits grossos cap amunt
El poder del tacte
• Les cames
Creuament de cames
Creuament de cames estàndard
Creuament de cames americà en forma de 4
Creuament dels turmells
Creuament dels peus
Andrea Cano El llenguatge corporal
3
Les cames separades
• Gestos amb les mans i el dit gros
Gestos amb les mans
Gestos amb les palmes de les mans
Acariciar, tocar-se les mans
Mans juntes
Mans juntes a l’esquena
Mans amb els dits entre llaçats
Mans en ogiva
Agafar-se les mans, braços o monyeques
L’avorriment
Acariciar-se la nuca
Els dits a la boca
Gestos amb els dits grossos
• Les senyals dels ulls
Aixecar les celles
El conjunt de gestos quan “aixequem la mirada”
Com captar l’atenció d’un home
El pestanyeig continuat
Mirada disparada
Recordant una imatge
Recordant un so
Andrea Cano El llenguatge corporal
4
Recordant un sentiment
Parlant-se a si mateix
La mirada de negoci o poder
La mirada social
La mirada intima
Les mirades de reüll
4. Signes corporals positius.........................................................................38-40
Decantar el cap
La mà a la galta
Llepar objectes
Inclinar-se cap a davant
La torre de campanar
Dits grossos cap a fora
Les mans al cap
5. Signes corporals negatius.......................................................................41-43
Avaluació crítica
Recollir un borrissol imaginari
El coll que tira
Dolor al clatell
Parpellejar lentament
La cama sobre la cadira
Assentar-se a cavall a la cadira
Gratar-se les mans lentament
Andrea Cano El llenguatge corporal
5
6. Gestos que revelen la mentida................................................................44-46
Les mans a la cara
El guardià de la boca
Tocar-se el nas
Tocar-se l’ull
Ocultar les palmes de les mans
Rascar-se el coll
7. Gestos d’atracció femenins i masculins..................................................47-51
La història de Graham.
Per que les dones sempre s’insinuen?
Gestos d’atracció
Gestos d’atracció femenins
Gestos d’atracció masculins
8. El poder del somriure i el riure.................................................................52-55
El somriure es senyal de submissió
¿Perquè el somriure és la millor medicina?
¿ Com funcionen els acudits?
El somriure i el riure ens permeten unir vincules
9. Entrevistes..............................................................................................56-62
10. Conclusions...........................................................................................63-65
11. Bibliografia............................................................................................66
Andrea Cano El llenguatge corporal
6
1. INTRODUCCIÓ
Si, és cert. No tot és el que sembla. Una mirada de reüll, portar-se les mans al
cap per tocar-se la nuca, creuar els braços... però, és cert que el llenguatge del
cos expressa realment el que es diu?
Al llarg d’aquest treball comprovarem que el llenguatge corporal expressa
estrictament el que les nostres emocions més profundes dicten.
Si el fet d’acariciar-te la nuca és un indici de frustració es possible que algú
digui: avui he tingut un dia fantàstic; i, realitzar aquest acte? El coneixement del
llenguatge del cos ens permet saber amb precisió les emocions de la persona
que realitza els gestos.
Allan Pease, l’autor del llibre “ El llenguatge del cos” amb més de vint milions
de llibres venuts va començar sent venedor de esponges a domicili per
guanyar-se uns diners. I amb tant sols que li obrissin la porta i establessin un
mínim de contacte, ja sabia si el comprador estava interessat o no, si podia
seguir amb el seu discurs o devia marxar immediatament d’aquell lloc. Aviat es
va fer un dels millors venedors del món.
Al llarg d’aquest treball, també profunditzarem en els diferents gestos que
indiquen els estats d’ànims i aviat sabrem, interpretar i llegir entre línies que és
el que la persona parlant realment ens està comunicant. Aprendrem a
identificar quin estat d’ànim té i, per tant, també sabrem quina es la persona
potencial per que cooperi amb nosaltres.
En aquest treball, procediré a extreure, i resumir informació de diferents llibres
ja existents, Internet, la pròpia experimentació i la ajuda de diferents
professionals, per saber tot lo necessari sobre els gestos que comunica el
nostre cos. Les diferents fonts de la que extrec aquesta informació serà
detallada posteriorment a la bibliografia del final de la obra.
Andrea Cano El llenguatge corporal
7
2. EL LLENGUATGE DEL COS EXPRESSA ELS NOSTRES
ESTATS D’ÀNIMS INTERNS
Quan coneixem una persona emetem ràpidament prejudicis sobre la seva
presència, amabilitat, classe social, potencial com a parella, etc. A molta
gent li costa acceptar que els essers humans seguim sent biològicament
animals. I és que, l’animal humà no sol ser conscient de les seves postures,
moviments i gestos corporals. Doncs poden estar expressant una cosa i la
seva veu explica una totalment diferent.
Les persones, solem estar més ocupades per la nostre capacitat oratòria y
per la dels que ens envolten. Però, en canvi, no ens preocupem per el
potent missatge que el llenguatge del cos ens proporciona i del impacte que
ens genera a nosaltres mateixos.
El llenguatge corporal, l’aspecte i el to de veu determinen el 93% de la
primera impressió. Per tant les paraules només constitueixen un escàs 7%
del impacte que és causa, ens diu el professor Albert Mehrabian de la
UCLA.
Els polítics, per exemple, tenen més que estudiat aquest àmbit. No tan sols
es preocupen del que diran en el seu discurs, sinó també es preocupen
detalladament d’allò que volen expressar amb el seu llenguatge corporal,
així com també importa com situen la càmera la persona que els grava per
aparentar més poder, classe, superioritat i lideratge.
Coneixent els seus gestos, podem intuir el que ens pretenen transmetre o
els seus estats d’ànims interns.
Comencem per el principi. L’esser humà, quan es petit, mostra les tres
qualitats que el defineixen com un esser lliure: és sincer, espontani i natural.
Quan té son, gana o qualsevol altre necessitat, plora. Si està plorant, es pot
apreciar com estira els braços busca’n l’atenció de la seva mare o pare. El
nen és molt més expressiu corporalment.
Si no li agrada alguna cosa, és taparà els ulls amb les dues mans. Si no vol
escoltar alguna cosa, és taparà les orelles també amb les dues mans. Si
està enfadat o descontent per la brega que li han fet els seus pares és
creuarà de braços i arrugarà clarament el front.
Andrea Cano El llenguatge corporal
8
A mesura que anem creixent ens tornem menys expressius. Explicaré això
amb més detall en un apartat posterior d’aquest treball.
La part important de tot això és que el cos realment expressa els nostres
estats d’ànims interns, el que difícilment podem percebre a la vida adulta.
Vivim reprimits per la nostra educació i prestem especialment atenció a les
paraules però, el cos sempre acaba expressant el que realment pensem. El
cos està fortament connectat als nostres pensaments, impulsos cerebrals, a
les nostres emocions, etc. Si ens sentim frustrats, per molt que intentem no
aparentar-ho, el nostre cos ens delata, tot i que sigui sutilment. Si desitgem
alguna cosa o persona el nostre cos també emet una sèrie de senyals
desxifrables. Imagina les possibilitats de tot això.
Al conèixer el llenguatge del cos és cert que s’obre un nou món
d’exploració. Ets conscient de coses que prèviament no ho erets, i pots
estar assentat a un bar seguint clarament una conversació de dos
desconeguts sense escoltar-los. Només amb el que diuen el seus gestos ja
dedueixes com està cada persona, de que parla, si tenen confiança entre
ells, etc.
Conèixer aquests gestos que realitza el cos, ens ensenya a ser més
sensibles als sentiments i a les emocions dels altres. Un intèrpret del
llenguatge corporal és un estudiant del comportament que vol aprendre de
les accions dels seus companys, per poder aprendre d’aquesta manera més
sobre ell mateix i millorar les seves relacions amb els altres.
EL CONEIXEMENT DEL LLENGUATGE DEL COS ENS PERMET:
Emfatitzar amb els altres.
Ser més encertat socialment.
Negociar amb èxit.
Causar una impressió positiva en els altres.
Saber si algú menteix.
Aconseguir que els altres cooperin.
Andrea Cano El llenguatge corporal
9
Escollir una parella.
2.1 PODEM FINGIR?
Ha quedat clar que el nostre cos expressa estrictament les nostres
emocions internes, ara ve la següent pregunta: podem fingir?
Es a dir, la pregunta va també relacionada amb si és o no possible
enganyar. Doncs bé, la resposta és molt simple. Si nosaltres sabem que el
llenguatge del cos expressa sense cap excepció allò que les nostres
emocions internes dicten també sabem que, sempre podrem saber si
alguna persona intenta enganyar-nos. Es a dir, si una persona diu amb
paraules una cosa i amb el cos una altre, el cos la delatat, és inevitable,
sempre serà sincer el cos humà.
Per exemple si un home arriba a casa a la una de la nit, i li diu a la seva
dona que ha estat treballant però li diu sense mirar-la als ulls i posant-se
les mans a les butxaques, el cos l’està delaten. És cert que els millors
mentiders poden fer certs gestos predeterminats que expressen sinceritat
com, mirar sempre als ulls, o ensenyar les palmes de les mans per
aparentar més sinceritat, però el cos sempre els acabarà delaten, per
exemple se li dilataran les pupil·les.
Una altre cosa és provocar un gest intencionadament. Per exemple un
policia es posa les mans darrera l’esquena per aparentar més
autoconfiança i seguretat en si mateix, per donar entendre que ell és
l’autoritat.
Amb els gestos entrem en el següent concepte.
2.2 LA LLEI DE LA CAUSA-EFECTE
Saben que els gestos del nostre cos estan directament relacionats amb les
nostres connexions cerebrals, també podem saber que si provoquem un
gest repercuteix al nostre estat emocional.
Tornant a l’exemple anterior. Si nosaltres obrim les palmes de la mà als
altres durant un discurs, no podrem evitar sentir-nos més sincers i amb la
Andrea Cano El llenguatge corporal
10
necessitat de dir coses verdaderes. Si posem les mans darrera l’esquena,
no podrem evitar sentir-nos més segurs de nosaltres mateixos i guanyarem
confiança apart de la que aparentment transmeti’m als altres. Realitzar un
gest o un altre repercuteix el nostre estat emocional.
Un gran exemple d’això és forçar-te a somriure. Si proves de forçar el
somriure quan estàs trist, notaràs que comences a sentir-te més alegre i a
sentir emocions relacionades amb el somriure i el riure.
Andrea Cano El llenguatge corporal
11
3. GESTOS DEL LLENGUATGE DEL COS
3.1 PRECEDÈNCIA DELS GESTOS QUE COMUNICA EL
LLENGUATGE DEL COS
La majoria de les senyals bàsiques de comunicació són les mateixes en tot el
món. La gent somriu quan està feliç i posa mala cara quan està trist o enfadat.
Quan un nen petit ha begut
llet suficient, mou el cap d’un
costat a un altre per
demostrar que no vol més el
pit de la seva mare. Quan el
nen ha menjat suficient,
aparta el cap amb la finalitat
d’aturar qualsevol intent de
rebre una nova cullerada i, d’aquesta manera, aprèn ràpidament a utilitzar el
gest de moure el cap d’un costat a l’altre per demostrar desacord o una actitud
negativa.
El gest de moure el cap d’un costat a l’altre indica “no” i el seu origen prové de
l’alimentació de l’ infància.
Als nens, com ja he dit anteriorment, els es molt més fàcil interpretar els seus
gestos correctament. Quan diuen una paraulota es tapen la boca amb una o les
dues mans. Quan no volen veure alguna cosa es tapen els ulls, quan no volen
escoltar, és tapen les orelles. A l’arribar a l’edat adulta les persones anem fent
molt més depurades. Si creiem que hem dit alguna cosa malament o dubtem
del que ens diu el nostre interlocutor ens rascarem el llavi. Si estem frustrats o
alguna cosa ens molesta, únicament ens tocarem els ulls o bé, ens rascarem la
part superior o inferior. Passa exactament el mateix amb les orelles. Els
humans, al fer-nos grans, a causa de l’adaptació i la supervivència social fem
que els nostres gestos, és a dir, les nostres emocions, es vegin el menys
possible. Intentem ser el més imprevisibles que podem.
Andrea Cano El llenguatge corporal
12
En quan a l’origen de cada gest que realitzem, també té un cert component
científic. Per exemple, quan enganyem. Quan enganyem s’activen una sèrie de
connexions cerebrals que provoquen un micró picor al nas on ràpidament és
dirigeix la nostre mà per alleugerir-lo. (Allan Pease, “El lenguaje del cuerpo”).
El cos està dissenyat per, quan sentim una molèstia, amenaça o qualsevol
factor extern, reaccionar en conseqüència i delatar les nostres emocions
internes.
Els orígens d’alguns gestos també poden remuntar-se al nostre passat
d’animals. El somriure per exemple, és un gest d’amenaça en la majoria
d’animals carnívors, però en el cas dels primats es realitza per demostrar
submissió.
Ensenyar les dents i els orificis nassals són gestos derivats de l’acte d’atacar i
són senyals primitives utilitzades per altres primats. Arrugar el nas, és un gest
que els animals utilitzen per alertar els altres dels humans, el gest segueix
apareixen, encara que els humans no solen atacar utilitzen les dents.
Fer els orificis nassals més grans ens permet que entri més aire per oxigenar el
cos i reparar-lo per l’acció de lluitar o sortir ràpidament i, a l’univers dels
primats, comunica als altres que és necessita ajuda per afrontar una amenaça
immediata. En el món dels humans, el gest d’arrugar el nas està provocat per
l’emprenya-me’n, la irritació, la sensació d’amenaça física o emocional o la
sensació de que alguna cosa no va bé.
Andrea Cano El llenguatge corporal
13
3.2 COM INTERPRETAR CORRECTAMENT ELS GESTOS
CORPORALS
Per interpretar correctament els gestos corporals d’una altre persona es
necessari únicament seguir tres regles molt simples.
Regla 1. Llegeix els gestos de forma agrupada
Cada gest és com una paraula, i una paraula pot tenir diferents significats.
Només és possible comprendre el significat complet d’una paraula quan entra a
formar part d’una frase juntament amb altres paraules.
Regla 2. Busqui la congruència
Les investigacions demostren que les senyals no verbals tenen un impacte cinc
vegades major al canal verbal i que quan els dos son incongruents, la gent,
especialment les dones, confien en el missatge no verbal i ignoren el contingut
verbal.
Especialment les dones ja que el seu cervell processa més la informació i no va
directament a la resolució d’un problema (“Redes”, el cervell masculí).
Regla 3. Interpreti els gestos en context
Si, per exemple, un dia fred d’hivern, una persona estigues assentada a la
parada d’autobusos amb els braços i les cames creuades i la barbeta cap a
baix significa segurament
que té fred, no que estigui
a la defensiva. Però si
aquesta persona utilitzes
els mateixos gestos estan
assentada a una taula
davant de vostè, intentant
de vendre-li una idea, un
producte o servei, seria
correcte interpretar-lo com que, aquella persona se sent negativa o ignora la
seva oferta.
Andrea Cano El llenguatge corporal
14
3.3 LA INTERPRETACIÓ DE LA POSTURA
Per a la majoria de nosaltres, la postura és un tema poc agradable sobre el que
la nostre mare ens solia renyar. Però per a un psicoanalista la postura d’un
pacient moltes vegades constitueix una clau de primer ordre sobre la natura
dels seus problemes.
El cos és la prolongació del nostre ser. Si
estem decaiguts, frustrats, cansats, negatius,
etc, el nostre cos actuarà encorbant-se i
adopten una posició no recta. Estar amb el
cap a baix, vol dir exactament això, que el
que rodeja aquella persona no li agrada o és
sent negatiu.
En canvi, quan una persona està bé i en harmonia amb si mateix, és presenta
dreta, adoptant una postura rígida i recta.
La persona que adopta una posició correcta transmet
moltes coses a la vegada. Una d’elles és que no es sent
malament ni negativa, no té problemes que l’afectin
actualment. Una altre, i la més important, és que
expressa seguretat amb si mateixa. Sobretot, quan
deixem els nostres punts vitals al descobert,
exterioritzem la nostre seguretat en nosaltres mateixos,
no pensem que tinguem ninguna amenaça. En aquesta situació el cos
expressarà una posició relaxada i recta. Aquestes dues postures, rígida o
encorbada, poden estar presents de forma intermitent inclús al llarg d’un dia.
A més a més, el cos adopta una sèrie de gestos
universals. Encongir les espatlles es també un bon
exemple de gest universal utilitzat per demostrar que una
persona no coneix o no compren el que l’altre diu. És un
gest múltiple que consta de tres parts: les palmes de les
mans exposades per demostrar que no s’amaga res, les
Andrea Cano El llenguatge corporal
15
espatlles aixecades per protegir el coll de l’atac, aixecant-los per protegir el coll
i les celles aixecades, que es senyal de submissió.
La postura és la clau no verbal més fàcil de descobrir, i observar-la resulta molt
entretingut.
Amb freqüència, les persones imiten les actituds corporals dels altres. Dos
amics es senten exactament de la mateixa manera, la cama dreta creuada
sobre la esquerra, per exemple, i les mans entrellaçades darrera el cap; o bé
un d’ells ho fa a la inversa, com si fos una imatge reflexada en un mirall.
S’anomena aquest fenomen postures congruents. Es creu que quan dues
persones comparteixen un mateix punt de vista, solen compartir també la
mateixa postura.
Estudiar la postura de les persones durant una discussió és summament
interessant, ja que moltes vegades podrem detectar qui està a favor de qui,
abans que cada un parli.
S’ha observat que les persones que no es coneixen eviten cuidadosament
adoptar les mateixes posicions. La importància de la imitació pot arribar a ser
una de les eleccions més significatives que podem aprendre, ja que és la forma
en que els demés ens expressen que coincideixen amb nosaltres o que els i
agradem. També és la forma en que comuniquem als altres que realment ens
agraden.
Si un cap desitja establir ràpidament una bona relació i crea un ambient tranquil
amb un treballador, només ha de copiar la postura d’ell per aconseguir els seus
objectius.
De la mateixa manera que les postures congruents expressen acords, les no
congruents poden utilitzar-se per establir distàncies psicològiques. Al veure una
parella de joves assentats un al costat de l’altre en un sofà, la noia està mirant
cap al noi, que està assentat mirant cap a fora, els braços i les cames com si
formes una barrera entre els dos i roman així durant vuit llargs minuts i només
de tant en tant gira el cap, cap a la noia per parlar amb ella. Al final d’aquell
temps entra una altre jove a la habitació i el noi es posa de peu i surt amb ella;
mitjançant la seva postura havia establert que la noia assentada al seu costat
no era la seva parella.
Andrea Cano El llenguatge corporal
16
Algunes vegades quan les persones es veuen forçades a assentar-se massa
juntes, inconscientment despleguen els seus braços i cames com barreres. Dos
homes assentats molt junts en un sofà, o posaran una mà o un braç per
protegir-se el costat comú del rostre.
Un home i una dona assentats un al davant de l’altre a una distància molt
pròxima, creuaran els braços i potser les cames, i es tiraran enrere en els seus
seient.
La postura no és solament una clau sobre el caràcter, és també una expressió
de la actitud. En efecte, molts dels estudis psicològics que s’han fet sobre la
postura s’analitzen segons el que revela sobre els sentiments d’un individu
respecte a les persones que el rodegen. Un investigador ha observat que quan
un home s’inclina lleugerament cap endavant, però relaxat i amb l’esquena
encorbada probablement simpatitza amb la persona que està amb ell.
La postura, com ja hem dit, és l’element més fàcil d’observar i d’interpretar de
tot el comportament no verbal. En certa manera, és preocupant saber que
alguns moviments corporals són tant predicibles i, a vegades, reveladors; però
per una altre part, és molt agradable saber que tot el nostre cos respon
contínuament al desenvolupament de qualsevol trobada humana.
Andrea Cano El llenguatge corporal
17
3.4 ELS BRAÇOS
LES SENYALS DE BARRERA DELS BRAÇOS
Amagar-se darrera d’una barrera per protegir-nos és una resposta normal que
aprenem des de molt petits. Sempre que de nens ens trobàvem amb una
sensació d’amenaça, ens amagàvem darrera d’objectes sòlids, com taules,
cadires, mobles i a la falda de la mare. Aquest comportament d’ocultació és
torna més sofisticat a mesura que ens fem grans i cap als sis anys, quan
amagar-nos darrera un objecte sòlid passa a ser un comportament
inacceptable, aprenem a creuar els braços tensament sobre el pit sempre que
sorgeix una situació amenaçadora. A l’adolescència aprenem que el gest dels
braços creuats sigui menys evident. Ho fem relaxant els braços una mica i,
combinant aquell gest amb el de les cames creuades.
De grans, el gest de creuar-se de braços pot evolucionar fins el punt
d’aconseguir que sigui menys evident, per els altres. Quan creuem un o els dos
braços sobre el pit, formem una barrera que no és més que un intent
inconscient de bloquejar el que percebem com una amenaça o unes
circumstàncies no desitjades. Els braços es creuen sobre la zona del cor i dels
pulmons per protegir aquests òrgans vitals i evitar que resultin ferits, de manera
que és probable que el gest de creuar-se de braços sigui innat.
Els monos i els ximpanzés ho utilitzen també per protegir-se de l’atac frontal.
Una cosa és segura: quan una persona adopta una actitud nerviosa, negativa o
defensiva, és molt probable que creu-hi els braços firmament sobre el pit,
demostrant amb això que se sent amenaçat.
Sí… però em sento còmode
Hi ha persones que afirmen que solen creuar-se de braços perquè els resulta
còmode. Qualsevol gest és còmode quan es té també la actitud corresponent
aquell gest; és a dir, si tenim una actitud nerviosa, negativa o defensiva ens
sentirem còmodes amb els braços creuats. Quan ens divertim amb els amics,
no ens sentirem còmodes amb aquell gest.
Andrea Cano El llenguatge corporal
18
Durant el temps que una persona mantingui la posició de braços creuats, la
seva actitud serà negativa i persistirà.
Solució
Una forma simple però eficaç de trencar la posició dels braços creuats és
donar-li a la persona que escolta alguna cosa que subjectar amb les mans o
algú que fer. Donar-li a la persona que escolta un llibre, llapis o, qualsevol
objecte la obligarà a obrir els braços i a inclinar-se cap endavant. Això farà que
passi a una posició més oberta i, per tant, a una actitud més relaxada. Una altre
alternativa seria inclinar-se vostè cap endavant amb les palmes de les mans
mirant a dalt i dir:”ja veig que vostè té una pregunta... què li agradaria saber?” o
“ ¿què opina sobre això?”. Llavors s’assenta vostè o és tira endarrere per
indicar que passa el torn de parlar al interlocutor.
Al utilitzar les palmes de les mans, li comunica, no verbalment, que li agradaria
que aquella persona fos oberta i sincera amb vostè, ja que vostè ho està sent.
GESTOS ESTANDARTS DELS BRAÇOS
CREUAMENT DELS BRAÇOS REFORÇATS
Si, a demes de creuar els braços, la persona ha tancat
els punys, les senyals són de defensa o hostilitat.
Aquets grup de gestos es combina a vegades amb el
de forçar les dents i posar-se vermell a tremolar, etc.
En aquest cas pot ser imminent l’atac verbal o físic.
Andrea Cano El llenguatge corporal
19
Per exemple, jo tinc un amic que es pot apreciar perfectament quan està
enfadat. El meu amic, comença per dir que no vol saber res del tema, ignorar la
situació i al final sinó ho aconsegueix o tu, l’ interlocutor, li ha dit tota la
informació abans que ell pogués ignorar-la es posa a tremolar, a caminar
amunt i a baix i no pot estar quiet.
EL GEST D’AGAFAR-SE ELS BRAÇOS
Aquest estil s’observa comunament amb les persones que estan a una sala
d’espera d’un hospital, consulta de dentista, o agafen un avió per primera
vegada. És una actitud negativa de restricció, com si volguessin subjectar els
braços i no permetre el cos exposar-se.
CREUAMENT DE BRAÇOS PARCIALS
Una altre versió de la barrera és agafar-se de les mans. Aquesta actitud és
comuna amb les persones que tenen que enfrontar-se a un públic quan reben
un títol, un premi, o tenen que dir unes paraules. És com reviure una situació
d’inseguretat que s’experimentava quan un era nen i els pares el portaven de la
mà amb situacions de por.
Andrea Cano El llenguatge corporal
20
Els homes, per exemple, adopten la situació denominada posició de cremallera
trencada, en la qual s’imita la posició dels futbolistes quan es situen en una
barrera cobrint-se la zona genital de qualsevol perill.
Les dones en canvi, tenen més tendència a cobrir-se la panxa amb un braç.
CREUAMENT DE BRAÇOS DISSIMULAT
La gent que està contínuament exposada al públic l’utilitza molt sovint. Per
exemple, polítics, venedors, etc. Que no desitgen que el públic se n’adongui
que estan nerviosos o
insegurs. En comptes de
creuar un braç
directament sobre l’altre,
opten per fer que una
mà sostingui la bossa
tocar-se el rellotge, el
puny de la camisa, etc.
D’aquesta manera es forma la barrera i s’aconsegueix la sensació de seguretat.
Andrea Cano El llenguatge corporal
21
CREUAMENT DELS BRAÇOS AMB ELS DITS GROSSOS CAP
ADALT
Aquest gest manté els dits grossos i els braços
creuats amb els dits cap a dalt, demostra’n que es
senten orgullosos de ser qui són i sempre controlant
la situació.
Durant la seva participació oral, mou els dits grossos
per subratllar els seus comentaris.
Com ja he comentat, el gest dels dits grossos cap a
dalt és una manera de demostrar als altres que confiem amb nosaltres
mateixos, a diferència del gest dels braços creuats que segueixen transmeten
un sentiment de protecció.
EL PODER DEL TACTE
El tacte és el sentit que està present en tots els altres. La llum i les espècies
ens envolten.
Moltes vegades ens sentim submergits per la música. Imaginem el que li
passaria a un nen a que li impedissin la seva relació a través del tacte. La
nostre pell és el fidel reflexa de les nostres emocions, com la por, la ràbia,
l’odi...
El tacte posseeix una classe especial de proximitat, quan una persona toca a
una altre, la experiència és total i inevitablement mútua. La pell és posa en
contacte amb la pell, de forma directe o a través de la vestimenta, i s’estableix
una immediata toma de consciència de les dos parts. Aquesta presa de
consciencia és més aguda quan el contacte és poc freqüent.
El que l’home experimenta a través de la pell és molt més important del que la
majoria de nosaltres pensa. La prova d’això és la sorprenent mida de les àrees
tàctils del cervell, la sensorial i la motora. Els llavis, el dit índex el dit gros, sobre
tot, ocupant una part desproporcionada de l’espai cerebral.
El resen nascut explora mitjançant el tacte; és així com descobreix on acaba
el seu propi cos i comença el món exterior. A mesura que el nen creix, aprèn
Andrea Cano El llenguatge corporal
22
que hi ha objectes i parts del seu propi cos i de les altres persones, que és
poden tocar i unes altres que no. Quan l’individu descobreix les relacions
sexuals, en realitat està descobrint la comunicació tàctil.
També resulta important la part del cos que es toca. Una mà que reposa
suaument sobre un avantbraç tindrà un impacte totalment diferent al que tindria
si és col·loca sobre un genoll.
Tocar una persona amb la mà esquerra durant li agafen fortament les mans
amb la dreta és un gest que pot generar importants resultats.
Investigadors de la Universitat de Minnesota van portar a terme un experiment
que es va donar a conèixer com “el test de la cabina telefònica”. Consistia amb
col·locar una moneda en un extrem de la cabina, amagar-se darrera d’un arbre
i esperar que alguna persona entres i la trobes. Quan això succeïa, un dels
investigadors se li apropava i li deia “Per casualitat no haurà vist vostè la
moneda que s’ha m’ha caigut en aquesta cabina? He de realitzar una altre
trucada.” Només el vint-i-tres per cent dels individus admetia haver trobat la
moneda i la tornava. A la segona part de l’estudi, es tornava a col·locar la
moneda a la cabina, però quan els investigadors s’apropaven a la persona que
l’havia agafat, la tocaven lleugerament en el colze durant un temps que no es
prolongava més de tres segons i preguntaven aleshores per la moneda.
Aquesta vegada, el seixanta vuit per cent admetia tenir la moneda, i deien
coses de l’estil “Estava mirant si trobava el seu propietari”.
Tocar el colze pot multiplicar per tres la probabilitat de obtenir el que volem.
Aquesta tècnica funciona per tres motius: en primer lloc, el colze està
considerat com un espai públic i queda molt allunyat de les parts més intimes
del cos; en segon lloc, a la majoria de països no és considera acceptable tocar
a desconeguts, de manera, que aquell tocament genera una impressió, i per
últim, en tercer lloc, un contacte en el colze de tres segons de duració genera
un vincle momentani entre dos persones.
En general, hem descobert que les dones presenten quatres vegades més
probabilitats de tocar una altre dona que un home de tocar a un altre home. A
molts llocs, tocar un desconegut per sobre o per sota del colze no produeix els
mateixos resultats positius que tocant directament el colze, i normalment,
Andrea Cano El llenguatge corporal
23
genera reaccions negatives. Tocar durant més de tres segons provoca també
una resposta negativa i la persona tocada mira, automàticament, la mà de qui
la tocat per saber que està fent.
La pròxima vegada que conegui alguna persona i li estrenyi la mà, estengui el
seu braç esquerra, toca-li lleugerament el colze o la mà durant li dona l’altre
mà, repeteix el nom d’aquella persona per confirmar que l’ha escoltat
correctament i observi la seva reacció. No tant sols aconseguirà que aquella
persona es senti important sinó que a demes l’ajudarà a recordar el seu nom
gràcies a la repetició.
Tocar el colze i la mà, sempre que es faci discretament, crida la atenció, reforça
un comentari, augmenta la seva influència sobre els altres, subratlla un
concepte, fa que els altres el recordin millor i genera impressions positives.
3.5 LES CAMES
(Llibre- “La comunicació més enllà de les paraules”)
Les cames, al igual que el cos, es cap a on les persones senten interès o
atracció. Quan un home li atrau una dona, apuntarà amb els dos peus cap a
ella. A la inversa, els peus de la dona s’obriran en forma de “V”, o apuntaran
amb un o els dos peus cap al home que els interessa.
Els éssers humans solem estar més concentrats en causar bona impressió
mitjançant gestos facials forçats com somriure amb els llavis apretats o fer
gestos d’aprovació però només fa falta mirar a sota la taula per veure realment
quant està involucrada aquella persona amb una conversació. I és que, quant
més lluny del cervell és troba una part del cos, menys conscient som del que
aquesta part fa.
CREUAMENT DE LES CAMES
Les cames creuades, com els braços creuats, indiquen la possible existència
d’una actitud negativa o defensiva. En un principi, el propòsit de creuar els
Andrea Cano El llenguatge corporal
24
braços sobre el pit era defensar el cor i al regió superior del cos. Per tant,
creuar les cames és el intent de defensar la zona genital.
El creuament de braços, senyala una actitud més negativa que creuar les
cames, i més evident. S’ha de vigilar quan s’interpreten els gestos de creuar les
cames d’una dona, ja que a moltes els hi han ensenyat que “així s’assenta una
dama”.
Hi ha dos maneres fundamentals de creuar les cames estan assentat: el
creuament estàndard i el creuament que les cames dibuixen un 4.
EL CREUAMENTE DE CAMES ESTÀNDARD
Una cama es creua netament per sobre l’altre; per lo
general, la dreta sobre l’esquerra. Aquest és el creuament
normal per els europeus, britànics, australians i
neozelandesos, i indica una actitud defensiva, reservada o
nerviosa. Però aquest gest serveix com a recolzament
d’altres gestos negatius i no és té que interpretar aïllat del
context.
EL CREUAMENT DE CAMES NORD-AMERICA EN 4
Aquest creuament de cames indica que existeix una
actitud de competència o discussió. És la posició que
utilitzen els nord americans. això significa que és un
gest de difícil interpretació si l’efectuessin uns nord-
americans durant una conversació, però és molt clar
quan ho fa un súbdit britànic.
Quan les persones no és coneixen i estan
conversant els seus cossos amb braços i cames
creuats estan demostrant una actitud tancada, a
Andrea Cano El llenguatge corporal
25
mesura que comencen a sentir-se còmodes i a coneixes començarà un procés
d’obertura i adoptaran posicions més relaxades i obertes.
CREUAMENT DE TORMELLS
Tant el creuar-se de braços com de cames
assenyala la existència d’una actitud negativa o
defensiva, i el creuament de turmells, indica el
mateix. La versió masculina del creuament de
turmells es combina normalment amb els punys
recolzats sobre els genolls o amb les mans agafant-
se amb força els braços de la butaca. La versió
femenina, és molt poc diferent: és mantenen els
genolls junts; els peus poden estar a un costat, i les mans descansen una
sobre l’altre, recolzades a les cuixes.
A una entrevista de venta quan l’entrevistador creua els turmells està
(mossegant-se els llavis) mentalment . El gest senyala la dissimulació d’una
actitud o emoció negativa: nerviosisme o temor.
CREUAMENT DELS PEUS
El creuament dels peus, és un gest quasi
exclusivament femení. Un peu s’enganxa a
l’altre cama per reforçar l’actitud defensiva.
quan apareix aquest gest, pot estar segur de
que la dona s’ha tancat en ella mateixa. Un
enfocament discret, amistós i tranquil és el
que vostè necessita, si desitja que la dona és torni a obrir. Aquesta posició és
pròpia de les dones tímides.
Andrea Cano El llenguatge corporal
26
LES CAMES SEPARADES
Es tracta d’un gest masculí. És utilitzat per els homes com senyal de domini,
masculinitat i marcar territori.
3.6 GESTOS AMB LA MÀ I EL DIT GROS
http://books.google.es/books?id=xEed67z6OHEC&pg=PA174&lpg=PA174&dq=
pestanyeig+continuat&source=bl&ots=Js_Zg5nkdw&sig=HKTPi9RkQpXrOrWC
Y1LHppmD95Q&hl=es&sa=X&ei=kbJnU7P9Neam0AXU_IGwBg&ved=0CDEQ
6AEwAA#v=onepage&q=pestanyeig%20continuat&f=false (llibre el llenguatge
corporal, Allan Pease i Barbara Pease)
GESTOS AMB LES MANS
Les mans són una part molt important del nostre cos. Amb elles gesticulem,
agafem objectes, ens portem aliments a la boca, sentim, etc. Imaginis que faria
vostè sense les mans. Les mans, també prolonguen una part del nostre ser, i
determinen certes conductes que els ésser humans presentem.
Andrea Cano El llenguatge corporal
27
LA PALMA DE LA MÀ
El gest d’ensenyar les palmes de les mans s’ha associat sempre amb la veritat,
la honestedat, fidelitat i la diferència. Molts juraments s’efectuen col·locant la
palma de la mà sobre el cor.
A la vida quotidiana, la gent utilitza dos posicions fundamentals de les palmes
de les mans: una és la de les palmes cap a dalt, la posició del sense sostre que
demana diners o menjar. I la segona és la de les palmes cap a baix, com si és
tractés de mantenir alguna cosa. Quan una persona desitja ser sincera i
honesta, aixeca una o les dos palmes cap a l’altre persona i diu algú així com
“vaig a ser-li sincer”
Quan una persona comença a confiar amb l’altre, li ensenyarà les palmes de
les mans o parts d’elles. És un gest inconscient com quasi tots els del
llenguatge del cos, és un gest que proporciona al que el veu la sensació o el
pensament de que està dient la veritat.
Hi ha tres gestos principals amb les palmes de les mans: la palma cap a dalt (ja
comentada), cap a baix i la palma tancada amb un dit apunta’n en un a
direcció.
La palma cap a dalt es un gest no amenaçador, expressa submissió.
Quan una persona col·loca la palma cap a baix adquireix immediatament
autoritat. La persona receptora sent que s’ha li està donant una ordre.
Andrea Cano El llenguatge corporal
28
TOCAR-SE / ACARICIARS-SE LES MANS
Acariciar-se les mans es una manera de comunicar expectatives positives. El
tirador de daus, per exemple, toca el dau entre les seves mans com un signe
de mostra de les expectatives positives.
La velocitat amb que una persona s’acaricia les mans es
la que determina quin tipus de beneficis espera obtenir.
Es a dir, si ho fa amb rapidesa indica, bones expectatives,
però, si les acaricia lentament indica que, la persona que
realitza aquest gest espera obtenir un benefici propi de la
situació.
MANS JUNTES
D’entrada, aquest gest sembla indicar confiança, ja que la gent que l’utilitza
acostuma a somriure.
Lo cert es que, el gest de les mans juntes ens
mostra una actitud reprimida, ansiosa o fins i
tot negativa. Es el gest que sol assolir la
persona que te la sensació de no estar
convencen al seu interlocutor, d’estar perden
la negociació.
MANS UNIDES A L’ESQUENA
Es el gest que sol ser utilitzat per la policia. Les
mans juntes darrera de l’esquena mostra seguretat i
confiança en un mateix. Al retirar les mans de la part
de davant del nostre cos, exposem els nostres punts
vitals a l’exterior i això indica que no considerem que
existeixi ninguna amenaça per nosaltres.
Andrea Cano El llenguatge corporal
29
MANS AMB ELS DITS ENTRELLAÇATS
Al principi pot semblar que es un gest de benestar perquè la gent l’utilitza
constantment somrient al mateix temps i sembla feliç. Però realment és un gest
de frustració o actitud hostil i la persona que ho fa, està intentant dissimular una
actitud negativa. Es necessitarà provocar alguna acció per desenllaçar els dits i
exposar les palmes de les mans i la part del davant del cos sinó seguirà
permanent l’actitud hostil. Sembla que existeix una relació entre l’altura a la que
es sostenen les mans i la intensitat d’actitud negativa. Quan més altes estan les
mans, més difícil serà el tracte amb la persona.
MANS EN OGIVA
La persona que què te confiança amb si mateix, o la que utilitza una mínima
gesticulació, utilitza amb freqüència aquest gest, i amb ell expressa la seva
actitud de seguretat. També és un gest comú entre els advocats, gerents i
altres professionals. La ogiva cap amunt s’utilitza quan la persona està opinant,
quan ella és la que parla. En canvi cap a baix s’utilitza més a la hora d’escoltar.
Andrea Cano El llenguatge corporal
30
AGAFAR-SE LES MANS, ELS BRAÇOS O ELS CANELLS
Al caminar amb el cap aixecat, i les mans agafades darrera de
l’esquena son gestos comuns en els policies que recorren els
carrers, el director de l’escola, dels militar i totes les persones que
tinguin alguna autoritat. Es un gest de superioritat i seguretat. Però
no s’ha de confondre aquest gest amb agafar-se les mans o els
braços, ja que aquests últims mostren frustració i el intent
d’autocontrol.
L’AVORRIMENT
Quan el que escolta comença a recolzar el cap sobre la mà, està donant
senyals d’avorriment: la ma aguanta el cap per tal de no quedar-se dormit. El
grau d’avorriment està relacionat amb la força que el braç i la mà estan
sostenint el cap. Un simple moviment com agafar o apropar alguna cosa al
receptor per alterar-li la posició pot produir un canvi d’actitud.
El gest de repassar la barbeta és una senyal que indica que el que ho fa està
prenent una decisió. Quan una persona es posa un objecte a la boca, indica
que no està segur sobre la decisió que ha de prendre i que serà necessari
donar-li més seguretat perquè l’objecte que te a la boca el fa guanyar temps.
TOCAR-SE LA NUCA
La versió exagerada de tirar del coll de la camisa es tocar-se la nuca amb la
palma de la ma. La persona que fa
aquest gest quan menteix, per lu general
evita la mirada directa i mira cap a baix.
Aquest gest expressa també mal estar o
frustració. Si al senyalar un error a
alguna persona reconeix el haver-lo
comes i es toca el front, es que no s’ha
sentit intimidat per l’observació.
Andrea Cano El llenguatge corporal
31
Els que habitualment es toquen la nuca tenen tendència a ser negatius i a
criticar, mentre que els que solen tocar-se el front per no verbalitzar un error
són persones més obertes i amb les que es treballa més fàcilment.
ELS DITS A LA BOCA
El gest de la persona que es posa els dits a la boca quan se sent pressionada,
és el intent inconscient de la persona de tornar a la
seguretat del resen nascut que succiona el pit matern.
Un nen reemplaça el pit de la mare per el dit, i l’adult no
només es posa els dits a la boca sinó que posa en ella
coses com cigarros, pipes, etc.
Casi tots els gestos fets amb les mans a la cara
expressen mentides o desil·lusions, posar-se els dits a
la boca és una manifestació de la necessitat de
seguretat. Lo adequat es donar garanties i seguretat a
la persona que fa el gest.
GESTOS AMB EL DIT GROS
En quiromància, els dits grossos senyalen la força del
caràcter i l’ego. L’ús dels dits grossos en la expressió
no verbal confirma lo anterior. S’utilitzen per expressar
domini, superioritat i fins i tot agressió; els gestos amb
els dits grossos són secundaris, formen part d’un grup
de gestos.
Les persones que utilitzen peces de roba nova i
atractives fan més gestos amb els dits grossos que les
que utilitzen robes passades de moda. Per exemple,
l’home que corteja una dona, utilitza aquests gestos
freqüentment, també una persona d’alt status, etc.
Els dits grossos expressen superioritat, resulten més evidents quan una
persona està donant un missatge verbal contradictori. Amb freqüència els dits
grossos surten de les butxaques, a vegades de les butxaques posteriors com
Andrea Cano El llenguatge corporal
32
per dissimular la actitud dominant de la persona. Les dones agressives o
dominants també utilitzen aquest gest.
Els que mostren els dits grossos solen afegir en aquest gest el balanceig sobre
els peus per donar la impressió de tenir major estatura.
Una altre posició coneguda és la dels braços creuats amb els dits grossos cap
amunt. És un senyal doble, ja que, els braços indiquen una actitud defensiva o
negativa, a l’hora que els dits grossos representen una actitud de superioritat.
La persona que utilitza aquest gest doble sol gesticular amb els dits grossos i,
quan està parada, balancejar-se sobre els dos peus.
El dit gros, també pot ser utilitzat com un gest, ridícul quan es senyala una altre
persona. El dit gros, en aquest cas resulta irritant a la majoria de les dones
especialment quan el gest el fa un home.
Aquest gest de senyalar amb el dit a una altre persona es molt menys habitual
amb les dones, tot i que a vegades senyalen així als seus marits o les persones
que no son del seu agrado.
3.7 EXPRESSIÓ DE LA CARA
Els signes facials juguen un paper clau en la comunicació. Així interpretem
l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa, el fàstic o l’efecte, per la simple
observació dels moviments de la cara del nostre interlocutor.
Probablement, el punt més important de la comunicació facial, el trobarem en
els ulls, el punt més expressiu de la cara.
La comunicació ocular és, potser la més sotil de les formes de expressió
corporal.
LES SENYALS AMB ELS ULLS
A les mateixes condicions de lluminositat les pupil·les és dilaten o es contrauen
segons l’actitud de la persona. Quan una persona s’entusiasma les pupil·les és
dilaten fins arribar a tenir una mida quatre vegades major a la mida normal.
Però quan una persona està de mal humor, enfadada, o te una actitud
negativa, les pupil·les es contrauen.
Els ulls s’utilitzen molt amb la conquista amorosa. Quan una persona es
deshonesta o intenta ocultar alguna cosa la seva mirada ens mira la nostra
Andrea Cano El llenguatge corporal
33
fixament menys de la tercera part del temps. Ara, quan una persona sosté la
mirada més de las dos terceres parts del temps o troba un interlocutor atractiu,
està enviant un missatge no verbal de desafiament. Per començar una bona
relació amb una altre persona se la ha de mirar el 60% o 70% del temps, així la
persona començarà a sentir simpatia per l’altre.
AIXECAR LES CELLES
Les celles s’aixequen ràpidament durant una dècima de segon i
baixen d’immediat.
Aquest gest es una senyal inconscient que reconeix la presència
de una altre persona que es pot traduir com “ et reconeix-ho i no
em sento amenaçat”.
Mai aixequem les celles cap als desconeguts al carrer ni a
persones que no ens agraden.
La regla d’or a seguir és la següent: aixeca les celles cap a les
persones que li agradin o cap aquelles a las que vol agradar.
EL CONJUNT D’AIXECAR LA VISTA
Baixar el cap i aixecar la vista és un altre gest de submissió que atrau als
homes perquè fa que els ulls semblin més grans i que la dona sembli més
nena.
Andrea Cano El llenguatge corporal
34
COM CAPTAR L’ATENCIÓ DELS HOMES
Quan una dona vol captar la atenció d’un home que es troba a l’altre extrem de
la sala, busca la seva mirada, la mante durant dos o tres segons, després
aparta la mirada i mira cap a baix. Aquesta mirada és suficientment prolongada
com per enviar-li el seu missatge de interès i submissió.
Un experiment portat a cap per Monika Moore, de la universitat de Websters,
va demostrar que la majoria dels homes no estan configurats per llegir la senyal
de la primera mirada d’una dona, de manera que ella ha de repetir-la tres
vegades abans que l’home la mig entengui o fins i tot cinc en cas de homes
extremadament tancats. Quan finalment capta l’atenció de l’home, la dona
utilitza una versió reduïda del gest d’aixecar les celles que consisteix en un petit
i sotil gest per ampliar la mida dels ulls que comunica a l’home que la senyal
anava cap a ell.
A vegades, en els homes amb la captació més lenta, resulta més efectiu un
apropament verbal directe de l’estil: “Hola, m’agrades”!
EL PASTANYEIG CONTINUAT
http://books.google.es/books?id=xEed67z6OHEC&pg=PA174&lpg=PA174&dq=
pestanyeig+continuat&source=bl&ots=Js_Zg5nkdw&sig=HKTPi9RkQpXrOrWC
Y1LHppmD95Q&hl=es&sa=X&ei=kbJnU7P9Neam0AXU_IGwBg&ved=0CDEQ
6AEwAA#v=onepage&q=pestanyeig%20continuat&f=false (llibre el llenguatge
corporal)
El pestanyeig normal, oscil·la entre sis i vuit pestanyeig per minut, en el qual els
ulls es tanquen només durant una dècima de segon. Les persones que estan
sota pressió, si menteixen, per exemple, augmenten dràsticament el seu
pestanyeig. El pestanyeig prolongat és un intent inconscient del cervell de
bloquejar la visió de la persona que té davant, ja perquè s’avorreix o ha perdut
el interès, o bé perquè es tracta d’una persona superior. És com si el cervell ja
no aguantes més aquella persona, de manera que fa que els ulls es tanquin
durant dos o tres segons o més per apartar-la de la seva vista i allunyar-la
momentàniament de la seva ment.
Andrea Cano El llenguatge corporal
35
Les persones que es senten superiors al seu interlocutor poden, a més a més,
inclinar el cap enrere per mirar-lo prolongadament, el que es coneix com “mirar
per sobre de l’espatlla”. Ho fan també les persones que tenen la sensació de
que el seu interlocutor es dóna compte de la seva importància. Es tracta
bàsicament d’un gest de la cultura occidental i una especialitat dels anglesos
que creuen pertànyer a la classe alta.
MIRADA DISPARADA
Quan els ulls es disparen cap a un costat i cap a l’altre, podria semblar que
aquesta persona està investigant l’activitat que es duu a terme en aquell lloc,
quan el que succeeix realment és, que el cervell està buscant vies
d’escapatòria, revelant inseguretat de la persona respecte el que succeeix.
Quan estem amb un individu especialment avorrit, la resposta natural és
apartar la mirada en busca de vies d’escapatòria. Però com solem ser
conscients de que apartar la vista es considera una falta d’interès cap a una
altre persona i indica el nostre desig de marxar, mirem més a la persona
avorrida i utilitzem un somriure amb els llavis junts per fingir interès. Aquest
comportament és semblant al que utilitzen els mentiders quan augmenten el
seu contacte visual per sembla més convincents.
Recordant una imatge
Quan una persona recorda alguna cosa que ha vist, els seus
ulls es mouen cap a dalt.
Recordant un soroll
Quan és recorda alguna cosa que s’ha escoltat, els ulls
miren cap al costat i la persona inclina el cap com si ho
escoltes
Andrea Cano El llenguatge corporal
36
Recordant un sentiment
Si estàs recordant un sentiment o una emoció, mires cap abaix i a
la dreta.
Parlant-se a si mateixa
Quan una persona està parlant-se a si mateixa, mira cap abaix i a
l’esquerra.
La mirada del poder
Quan s’està parlant de negocis, tenim que imaginar un triangle al front de l’altre
persona. Aleshores si és manté la mirada dirigida aquella zona i no baixa per
sota dels ulls, percebem serietat i l’altre percebrà que vostè parla amb serio.
Aquesta mirada fa que l’altre persona noti la nostre presència, també s’utilitza
per retenir o intimidar a una persona.
La mirada social
Quan la mirada cau per sota del nivell dels ulls es desenvolupa una atmosfera
social. En les reunions socials, la mirada es dirigeix al triangle entre els ulls i la
boca.
La mirada íntima
Repassa els ulls, passa per la boca i es dirigeix altres parts del cos. Si la
persona està interessada la tornarà de la mateixa manera.
Andrea Cano El llenguatge corporal
37
Mirada de reüll
S’utilitzen per transmetre interès amorós si és combina amb una elevació de les
celles i un somriure.
Andrea Cano El llenguatge corporal
38
4. SIGNES CORPORALS POSITIUS
Quan tractem de negociar amb una persona, explicar-li un discurs o
transmetre-li algú, ens interessa saber si allò que li estem dient li convenç, li
entusiasma, li interessa o, per el contrari, no té cap ganes d’escoltar-nos. La
manera de saber si el nostre discurs arriba al nostre públic es prestant atenció
als seus gestos corporals. Si el nostre públic presenta signes corporals positius,
significa que el que estem dient interessa. Del contrari, si presenten signes
corporals negatius, convé canviar el nostre discurs per aconseguir veure signes
d’interès a la nostre audiència.
4.1 DECANTAR EL CAP
Quan decantem el cap, ho fem perquè estem
interessats pel que veiem o escoltem. Quan el
seu client potencial decanti el cap, segueix-hi
endavant amb la presentació. Si el cap es posa
recta, o cau en direcció a la barbeta, uneix-lo a la
presentació o canviï la direcció del seu discurs.
4.2 LA MÀ A LA GALTA
Aquest gest demostra una avaluació positiva de la
presentació. La mà descansa a la galta però no aguanta el
cap. Normalment, el dit acaricia la zona pròxima a la boca.
Un símptoma que l’interès comença afluixar és que la mà
comenci a suportar el cap.
4.3 LLEPAR OBJECTES
Es tracta d’una forma d’avaluació i apareix
quan la persona que realitza el gest intenta
prendre una decisió. També s’utilitza com a
Andrea Cano El llenguatge corporal
39
forma d’evitar una decisió, la persona que realitza el gest justifica en aquest cas
la seva falta de resposta ocupant en aquest cas la boca amb alguna cosa.
Indica certa frustració i és un gest d’auto consolació.
4.4 INCLINAR-SE CAP EN DAVANT
Sempre ens apropem a les persones i a les
coses que ens resulten interessants. No
confonguem aquest gest amb la denominada
posició d’inici, semblant però amb les dos
mans reposant sobre els genolls i amb la
persona que la realitza amb l’aspecte d’estar a
punt d’aixecar-se, probablement cap a la porta.
4.5 LA TORRE DEL CAMPANAR
Aquest gest pot llegir-se aïlladament com una mostra
d’actitud tranquil·la i confiada. Però la pregunta és “confiat,
de què?, confiat d’unir-se a vostè?, confiat per el que
coneix respecte el tema?...” el context en que s’utilitzi el
gest servirà per obtenir la resposta adequada.
4.6 DITS GROSSOS CAP A FORA
Els dits grossos cap a fora, poden sortir de les butxaques, de la
jaqueta, dels texans... aquest gest assenyala superioritat, confiada i
tranquil·la, com ja he mencionat anteriorment. És semblant a la del
gest de la torre del campanar.
Andrea Cano El llenguatge corporal
40
4.7 LES MANS AL CAP
Gest utilitzat casi exclusivament per homes i que
comunica una actitud de “ja ho se tot del tema..., tinc
totes les respostes”. Tracti d’entrar-li aquella persona
amb alguna cosa de l’estil de “veig que sap molt sobre
el tema, li importaria donar la seva opinió?”. El resultat
pot ser tan d’actitud com de cooperació com un debat
depenent del context on s’hagi utilitzat el gest.
Andrea Cano El llenguatge corporal
41
5. SIGNES CORPORALS NEGATIUS
5.1 AVALUACIÓ CRÍTICA
Es tracta d’un gest molt utilitzat que revela pensaments
crítics per part de la persona que escolta. El dit índex
assenyala directament cap a dalt de la galta, el dit polze
sosté la barbeta i el dit mitja es situa junt a la boca o per
sobre d’ella. Hauria d’intentar minimitzar les preocupacions
d’aquella persona amb una pregunta de l’estil: “ Que opina
vostè?”.
5.2 RECOLLIR UN BORRISSOL IMAGINARI
Recollir un borrissol imaginari revela que la persona que
realitza el gest no està d’acord amb el que es diu. La
persona aparta la vista m’entres va recullin aquell borrissol
o pols imaginari. Aquest cas, li funcionaria dir-li aquella
persona alguna cosa com: “ Veig que te una pregunta.”
5.3 EL COLL QUE TIRA
Enfadar-se amb silenci, sentir-se molest o decebut,
provoca una sensació de picor en el coll que obliga a la
persona a sentir la necessitat d’apartar el coll de la
camisa de la pell. La pregunta apropiada en aquest cas
seria: “Que opina sobre aquest tema?”.
Andrea Cano El llenguatge corporal
42
5.4 DOLOR AL CLATELL
La expressió descriu perfectament el que
succeeix. La tensió en augment o la frutacio
obliga a la persona a gratar o tocar-se el clatell
per evitar la sensació de formigueig que apareix
quan alguna cosa provoca dolor al clatell.
5.5 PARPELLEJAR LENTAMENT
Aquest gest tan molest ho utilitza la persona que es
sent millor que vostè, més intel·ligent, més rica o més
elegant, i sol venir acompanyat de posar-se de
puntetes per guanyar altura. El cervell evita el que no
desitja veure tancant els ulls. La persona el mirarà
amb menyspreu.
5.6 LA CAMA SOBRE LA CADIRA
Aquest gest combina diversos significats. En primer
lloc, que la persona es sent relaxada i confiada,
particularment quan no es tracta de la seva cadira; en
segon lloc, es tracta d’una forma de territorialitat
perquè la persona que realitza el gest aposta per la
seva pròpia opinió col·locant la cama sobre la cadira.
És una actitud d’indiferència relaxada.
Andrea Cano El llenguatge corporal
43
5.7 ASSENTAR-SE A CAVALL DE LA CADIRA
Principalment un gest masculí que envia un missatge de
domini o superioritat. El raspallo de la cadira protegeix
contra un possible atac i les cames obertes són una
forma clàssica de postura dominant masculina. Mai
discuteixi amb una persona quan adopti aquesta posició.
Tracti de implicar-lo o sol·liciti que torni la cadira a la
seva posició inicial.
5.8 GRATAR-SE LES MANS LENTAMENT
La velocitat en que la persona es grata les mans demostra
diferents emocions. Gratar-se les mans amb rapidesa és el
gest típic de la persona que espera bons resultats
d’alguna cosa. Gratar-se-les lentament s’utilitza quan
s’espera rebre beneficis personals o treure diners a partir
de la discussió.
Andrea Cano El llenguatge corporal
44
6. GESTOS QUE REVELEN LA MENTIDA
- https://buhoblanco.wordpress.com/tag/detectar-mentiras/
- Cómo conocer las personas por su lenguaje corporal. Leonardo Ferrari.
- LES MANS A LA CARA
Com es pot saber que algú està mentin? Reconèixer els gestos de l’engany pot
ser una de les habilitats més importants que es poden adquirir. Quines són les
senyals que delaten els mentiders?
Les posicions de les mans a la cara són la base dels gestos humans per
enganyar.
Amb altres paraules, quan veiem, decidim o escoltem una mentida, normalment
intentem tapar-nos els ulls, la boca o les orelles amb les mans. Quan una
persona fa un gest de portar-se les mans a la cara no sempre significa que està
mentin, però indica que aquesta persona pot estar enganyant-nos. La
observació anterior d’altres grups de gestos pot confirmar els dubtes de les
sospites. És important no interpretar aïlladament els gestos amb les mans a la
cara.
EL GUARDIÀ DE LA BOCA
Tapar-se la boca és un dels gestos que resulta tan
obvi en els adults com en els nens. La mà cobreix la
boca i el dit polze o gros es situa contra la galta
quan el cervell ordena, en forma subconscient, que
Andrea Cano El llenguatge corporal
45
es suprimeixin les paraules enganyoses que s’acaben de dir.
A vegades, el gest es fa tapant la boca amb alguns dits o amb el puny, però el
significat és el mateix. Si la persona que està parlant utilitza aquest gest,
accentua que està dient una mentida.
TOCAR-SE EL NAS
El gest de tocar-se el nas és, essencialment, una versió dissimulada de tocar-
se la boca. Pot consistir en diferents frecs suaus sota el nas o pot ser un frec
ràpid i casi imperceptible.
Una explicació de l’origen del gest de tocar-se el nas és que quan la ment té un
pensament negatiu, el subconscient ordena a la mà que tapi la boca, però, a
l’últim instant, perquè no sigui un gest tan obvi, la mà es retira de la boca i toca
ràpidament el nas.
Una altre explicació és que mentir produeix picors a les delicades terminacions
nervioses del nas i, perquè passi es necessari rascar-la.
TOCAR-SE L’ULL
El gest representa el intent del cervell de bloquejar la visió
de l’engany o d’evitar tenir que mirar a la cara de la
persona a qui se l’està mentint. El mateix succeeix amb
rescar-se l’orella. És el intent del que escolta de “no
escoltar la part dolenta”, de bloquejar les paraules del que
menteix. És la versió adulta del gest dels nens de tapar-se
les orelles amb les dues mans per no escoltar una
reprimenda.
Andrea Cano El llenguatge corporal
46
OCULTAR LES PALMES DE LES MANS
Normalment la part més prioritària a ocultar és la palma
de la mà, ja que, com hem comentat anteriorment,
expressa sinceritat i honestedat si les mostres.
RASCAR-SE EL COLL
Aquest cas l’índex de la mà dreta rasca sota
de l’òvul de l’orella o rasca el costat del coll.
Les nostres observacions d’aquest gest
revelen alguna cosa interessant: la persona
es rasca unes cinc vegades. És estrany que
ho faci més o menys vegades.
El gest indica dubte, i és característic de la
persona que diu: “ No se si estic d’acord”. És molt notari quan el llenguatge
verbal contradiu el gest; per exemple quan la persona diu: “Entenc com es
sent”.
Algunes persones quan diuen una mentida i sospiten que se’ls ha descobert
realitzen el gest de tirar del coll de la camisa. Quan descobreixi aquest gest pot
preguntar-li a la persona que repeteixi o expliqui novament el que ha dit.
Andrea Cano El llenguatge corporal
47
7. SIGNES D’ATRACCIÓ FEMENINS I MASCULINS
7.1 LA HISTÒRIA DE GRAHAM
Graham, era un home que va desenvolupar una habilitat per la que molts
homes matarien amb tal de posseir-la.
Sempre que assistia a una reunió social detectava ràpidament les dones
disponibles, feia la seva elecció, i, en un temps mínim, marxava amb alguna
d’elles per acompanyar-la al seu cotxe o anar al seu apartament. Tornava a la
reunió i repetia el procés, a vegades, fins i tot més d’un cop a la mateixa nit.
Era com si portes a sobre un radar que li permetia descobrir a les dones
disponibles, en el moment adequat i, convèncer perquè marxessin amb ell.
Ningú s’explicava com s’ho feia.
Les investigacions demostren que la majoria dels gestos són realitzats de
forma inconscient.
Quan una persona vol atraure el sexe contrari, ho fa remarcant les diferencies
sexuals. Destacar les diferencies de gènere és el que proporciona a una
persona el conegut aspecte, atractiu, “sexy”.
La tècnica de Graham consistia en primer lloc, en detectar a les dones que el
seu llenguatge corporal indicava que estaven disponibles i després respondre-
les amb els seus gestos d’atracció masculins. Les interessades li responien
amb les senyals femenines corresponents, donant-li llum verda no verbal per
passar a la següent fase.
Per a l’home, l’èxit en el joc del aparellament es basa principalment en, la seva
habilitat per llegir senyals que se li envien. Les dones solen donar-se compte
de les senyals però els homes són molt menys perceptius. La dificultat de les
dones resideix a trobar l’home que encaixi amb els seus criteris.
Graham sabia exactament que buscar i les dones el descrivien com un home
atractiu, masculí, amb sentit de l’humor i com una persona que les fa sentir
femenines. Així reaccionaven a l’atenció constant que ell els hi prestava.
Andrea Cano El llenguatge corporal
48
7.2 PER QUÈ LES DONES SEMPRE S’INSINUEN?
Aparentment el primer pas sempre el donen els homes. Però tots els estudis
sobre el tema demostren que les dones són les que inicien el seguici el noranta
per cent de les vegades. La dona ho fa enviant a l’home una sèrie de senyals
sotils amb els ulls, el cos i la cara, i l’home, suposant que sigui força sotil com
per captar-les, respon a elles.
Ell és qui s’apropa, i només per això sembla que és el primer en donar el pas.
Les dones inicien prop del noranta per cent de les quedades romàntiques, però
ho fan amb tanta sotilesa que els homes creuen que són ells els que agafen la
iniciativa.
7.3 GESTOS D’ATRACCIÓ
Quan un home i una dona es troben per la platja es posaran rectes de manera
que semblin el més gran i atractius possibles.
En aquesta situació, tenen lloc certs canvis fisiològics: el to muscular
augmenta, com preparant-se per un possible trobada sexual, les bosses al
voltant del rostre i dels ulls disminueixen, el pit es projecta cap endavant,
l’estomac s’entra de forma automàtica i desapareix la postura encorbada.
El cos adopta una posició recta i la persona sembla haver rejovenit.
Andrea Cano El llenguatge corporal
49
Quan un home i una dona s’atrauen, realitzen una sèrie de gestos
majoritàriament inconscients que revelen el seu interès per el sexe oposat. Els
homes tendeixen adoptar postures o gestos més dominants i les dones
realitzaran un complexa ritual de gestos d’atracció que els farà semblar més
submises i, d’aquesta manera, més atractives als ulls d’un home.
Durant el procés d’atracció s’estableixen cinc fases que tant els i costa
diferenciar i adonar-se als homes:
Fase 1. Contacte Visual: La dona mira a l’home i ell li torna la mirada. La
mirada femenina te que ser una mitjana de tres vegades abans que l’home se
n’adongui compte
Fase 2. Somriure: La dona ofereix un somriure, posant el semàfor en verd,
convidant a l’home a que estableixi una conversació amb ella.
Fase 3. Fanfarronada: L’home i la dona inicien una sèrie de gestos d’atracció
de manera que els dos cossos s’enfoquen l’un a l’altre.
Fase 4. Conversació: L’hombre s’apropa i estableix una conversació trencant
el gel.
Fase 5. Contacte: La dona toca accidentalment o no el braç i, es van
desenvolupant diferents nivells per veure si existeix o no comoditat i confiança
entre els dos.
De totes maneres, les dones realitzen molts més signes d’atracció que els
homes. Ara procedirem als més comuns:
Gestos d’atracció femenins
Sacsejar el cap i moure el cabell.
Humitejar-se els llavis i fer morrets, obrir lleugerament la boca.
Tocar-se.
Deixar el canell mort.
Acariciar un objecte cilíndric.
Andrea Cano El llenguatge corporal
50
Acariciar la sabata.
Ensenyar els canells.
Exhibir la cintura.
La bossa molt a prop de l’home.
Senyalar amb el genoll.
Creuar les cames.
Aquests són alguns dels gestos més comuns però també hi ha altres que
designen interès cap al sexe oposat. Tot el que es tancar-se és negatiu: creuar
els braços, evadir amb la mirada, el cos apuntant cap a un altre costat, petits
picors a l’ull, etc.
I tot el que és obrir-se és positiu: per suposat somriure, major numero o
intensitat de les mirades, obrir en forma de V els peus cap a l’home, tocar el
braç, apujar-se una mica la faldilla, utilitzar qualsevol objecte del voltant com a
joguina, inclinar-se cap endavant, parpellejar més del normal, mirada de reüll,
tocar-se el cabell, etc.
Gestos d’atracció masculins
Els homes no tenen ni punt de comparació amb els gestos que realitzen les
dones. Un home farà sonar més el motor o tindrà competència amb altres
homes a causa del seu nivell de testosterona.
Andrea Cano El llenguatge corporal
51
Tot i això, com els homes de totes les espècies, l’home es comporta amb
coqueteria quan s’acosta una dona: es portarà una mà a la gola per arreglar-se
la corbata. Si no utilitza corbata pot ser que s’allisi el coll de la camisa, s’arregli
la jaqueta o qualsevol altre peça de roba.
També és possible que passi una mà pel cabell. El gest sexual més agressiu és
adoptar la postura amb els polzes en el cinturo, que destaca la zona genital.
També pot girar el cos cap a la dona i desplaçar un peu cap a ella, emprar la
mirada íntima i aguantar la mirada durant una fracció de segon més del normal.
Si realment està interessat, se li dilataran les pupil·les.
Amb freqüència adoptarà la postura de les mans a la
cintura per destacar la seva dimensió física i demostrar
que està preparat per entrar en acció. Si està assentat o
recolzat contra la paret, pot passar que obrir les cames
per destacar el seu domini i territorialitat.
Andrea Cano El llenguatge corporal
52
8. EL PODER DEL SOMRIURE I EL RIURE
8.1 EL SOMRIURE ES SENYAL DE SUBMISSIÓ
Somriure i riure està considerat universalment com senyals que demostren que
una persona se sent feliç.
El somriure era antigament utilitzat pels primats per comunicar: “No sóc una
amenaça perquè, com pots veure, et tinc por”, o bé “No sóc una amenaça
perquè, com pots veure, sóc com un nen juganer”.
Les investigacions portades a cap en els tribunals demostren que una disculpa
acompanyada d’un somriure provoca una pena inferior que sense ella.
El somriure és essencialment un senyal de submissió, i per això els homes i les
dones ancestrals, necessitaven ser capaços de reconèixer si un desconegut
s’apropava amb to de pau o agressivitat.
Però, com reconeixem un somriure falç?. Els estudis realitzats demostren que
un somriure natural produeix arrugues característiques al voltant dels ulls. La
gent que no és sincera somriu tant sols amb la boca.
Els humans no solem diferenciar un somriure falç, i la majoria es conforma amb
que una altre persona la somrigui, independentment de que el somriure sigui
real o falç. Quan les persones menteixen deliberadament la majoria,
especialment els homes, somriuen menys del normal. Això es degut a que els
mentiders saben que la gent associa el somriure amb la mentida, de manera
que somriuen menys, intencionadament.
Andrea Cano El llenguatge corporal
53
Aquesta foto de Bill Gage i Steve Jobs ens permet interpretar clarament com
somriuen d’una manera falsa. Apart de que no es formen les arrugues naturals
dels ulls en els seus somriures, adopten postures tancades, com el creuament
de les cames i dels braços dissimulat que fa Steve Jobs, o de frustració, com
els dits entrellaçats que té Bill Gage. Una vegada més, volen aparentar el que
no pensen i, s’aprecien les contradiccions entre el que volen aparentar i els
seus estats d’ànims interns.
Robert Provine va descobrir que en el seguici són també les dones que
somriuen i riuen més que els homes.
Dit de manera senzilla, quant més pugui fer-la riure ell, més atractiu el trobarà
ella. Això es degut a que l’habilitat de fer riure als altres es percep com una
característica dominant, i les dones prefereixen a homes dominants, a
diferència d’ells que prefereixen dones subordinades.
Robert Provine va descobrir també que una persona subordinada riurà per
amainar a una persona superior, i que, una persona superior farà riure als seus
subordinats (tot i que ell no riurà amb freqüència) com a mètode per conservar
la seva superioritat.
Els estudis demostren que les dones riuen davant els homes que els hi criden
l’atenció, i els homes se senten atrets per les dones que riuen amb ells.
Això explica perquè el sentit de l’humor ocupa sempre els primer llocs en la
llista de prioritats d’una dona en quan a coses que busca d’un home. Quan una
dona diu: “Es un noi divertit, que hem estat rient tota la nit”, normalment es
refereix que ella ha estat tota la nit rient i ell s’ha passat la nit fent-la riure.
8.2 PER QUÈ EL SOMRIURE ÉS LA MILLOR MEDICINA?
Igual que amb el somriure, quan el riure entra a forma part permanent d’una
persona, serveix per atraure amics, millorar la salut i, allargar la vida. Quan
riem tots els òrgans del cos es veuen afectats de forma positiva.
Andrea Cano El llenguatge corporal
54
El riure disminueix el pols cardíac, dilata les artèries, estimula la gana i crema
calories.
Quant més grans ens fem, més seriosos ens tornem respecte a la vida. Un
adult riu una mitjana de quinze vegades al dia, durant que un preescolar ho fa
una mitjana de quatre-centes vegades.
Produir riures i somriures de forma intencionada mou l’activitat cerebral cap a la
felicitat espontània. Arnie Cann, professor de la universitat del North Carolina,
va descobrir que l’humor te un impacte positiu per contraatacar l’estrès.
Quan riem a riallades el cos allibera una sèrie d’endorfines que ens fan sentir
un formigueig a tot el cos que ens proporciona un immens plaer. La gent beu
alcohol i es droga per intentar imitar aquesta sensació de felicitat provocada per
les endorfines del riure. L’alcohol disminueix les inhibicions i fa que la gent rigui
més, el que allibera endorfines. Aquesta és la raó per la qual la gent controlada
rigui més quan beu alcohol, a diferència de la gent infeliç que es posa trista o
violenta, fins i tot.
8.3 COM FUNCIONEN ELS ACUDITS?
La base de la majoria dels acudits és que en el moment àlgid, a una persona li
succeeix una cosa desastrosa o dolorosa. En conseqüència, el final inesperat
espanta al cervell i riem emeten sorolls semblants als del ximpanzé que alerta
els companys d’un perill imminent. Tot i que sabem que l’acudit no és un
succés real el nostre riure allibera endorfines per anestesiar-nos.
8.4 EL SOMRIURE I EL RIURE ENS PERMETEN UNIR VINCULES
Robert Provine va descobrir que el riure té un trenta per cent més de
possibilitats de donar-se en un acte social que amb soledat. Només el quinze
per cent del nostre riure té a veure amb els acudits. Quan més social és una
situació, més sovint riu la gent i més duradores són els somriures.
Andrea Cano El llenguatge corporal
55
A més a més, el riure és un fort senyal d’atracció d’amistats. Quan una persona
riu, la gent es preguntarà per què riu.
En definitiva, les evidències demostren que els somriures i el riure regeneren el
sistema immunitari, defensen l’organisme contra malalties, mediquen el cos,
venen idees, ensenyen millor, atrauen més amistats i allarguen la vida... El bon
humor cura!
Andrea Cano El llenguatge corporal
56
ENTREVISTES
PROFESSORS:
- Núria Serra.
1. És interessant per a tu la comunicació no verbal?
- Si, molt. Perquè per mi la comunicació només amb les paraules sense
implicar tot el cos és impensable.
2. És aplicable a l’educació i concretament a les classes?
- Si, perquè et pots adonar de com els alumnes es senten, les seves
emocions...
3. Tens algun coneixement sobre el llenguatge del cos?
- Algun si, però no molts. A la carrera de magisteri vaig poder estudiar alguns
camps del llenguatge corporal i, amb la feina del dia a dia ho he pogut anar
ampliant ja que penso que és molt important per aquesta professió.
4. L’utilitzes sovint per les teves relacions socials en general?
- No, almenys conscientment no l’utilitzo ni em fixo amb el llenguatge corporal
de la gent quan vaig pel carrer.
5. Canvies d’alguna forma el camí de la teva explicació quan veus que el
llenguatge corporal dels alumnes és negatiu?
- Si. Intento encaminar d’una altre manera les classes. Jo busco que els meus
alumnes m’escoltin durant les classes i si veig que no ho fan, faig el possible
per tornar a cridar-los l’atenció.
Andrea Cano El llenguatge corporal
57
6. Creus que s’utilitzen poc els coneixements del llenguatge corporal en
general?
- Si. Jo crec que la gent té por, no expressa el que sent... ja que està molt
marcada per la societat. Per altre banda, si la gent tingués molt més
coneixement podria treure-li molts avantatges.
7. Penses que seria interessant incloure aquest tipus de llenguatge en el
temari de l’educació obligatòria?
- Si, penso que és important.
8. A quins altres camps professionals podrien aplicar-ho?
- Jo penso que és molt important i podrien aplicar-ho a qualsevol altre camp
professional.
9. És podrien associar els diferents tipus de llenguatge corporal amb les
classes socials?
- Si. Les persones més pobres tenen una manera de parlar, gesticular i
expressar-se més senzilla. En canvi si parles amb una persona més rica o que
vol aparentar-ho, i tot aquest camp el té més que estudiat i utilitzen gestos
estereotipats.
- Susana Fortuny. (Professora la Salle Gràcia)
1. És interessant per a tu la comunicació no verbal?
- Si. Des del meu punt de vista el llenguatge corporal és més important que les
paraules. Penso que la gent acaba perdent el interès per les paraules si no
crides l’atenció amb el llenguatge del cos.
2. És aplicable a l’educació i concretament a les classes?
- Si, jo penso que hauria d’aplicar-se més amb la relació professor-alumne.
Fixant-se amb el llenguatge dels alumnes pots aprendre molt, treure molta
informació de com es senten, si estan a gust, no els interessa...
Andrea Cano El llenguatge corporal
58
3. Tens algun coneixement sobre el llenguatge del cos?
- Algun, però molt escassos. M’agradaria tenir-ne més per poder aplicar-ho de
manera conscient al meu dia a dia i, ja no només amb mi sinó amb els altres.
Penso que m’aportaria molts avantatges.
4. L’utilitzes sovint per les teves relacions socials en general?
- Si, per saber tractar amb cada alumne, les persones, amics...és
imprescindible utilitzar-lo ja que el llenguatge verbal i corporal van junts.
5. Canvies d’alguna forma el camí de la teva explicació quan veus que el
llenguatge corporal dels alumnes és negatiu?
- Si, intento canviar el to de veu, posar-los alguna dinàmica perquè no sigui tot
tant teòric...i ells tornin a tenir l’atenció amb mi i les explicacions que es donen
a classe. És complicat ja que cada alumne es diferent però poc a poc es va
aprenent.
6. Creus que s’utilitzen poc els coneixements del llenguatge corporal en
general?
- No, jo crec que la gent inconscientment els utilitzen. Per altra banda si les
persones no estiguessin tant limitades per la societat crec que, tindrien molt
més interès per aprendre sobre el llenguatge del cos i utilitzar-lo en el seu dia a
dia.
7. Penses que seria interessant incloure aquest tipus de llenguatge en el
temari de l’educació obligatòria?
- Si, penso que seria molt interessant. Aquests comportaments aportarien un
altre punt de vista a la gent, alumnes... i podrien aprofitar-ho com un avantatge
en molts camps. Per exemple, per trobar feina, relacionar-se fer treballs en
grup...
8. A quins altres camps professionals podrien aplicar-ho?
- Podrien aplicar-ho a tots els camps professionals, tot i que penso que a uns
camps com per exemple els de cara al públic seria més important.
Andrea Cano El llenguatge corporal
59
9. És podrien associar els diferents tipus de llenguatge corporal amb les
classes socials?
- Si, és obvi que poden aplicar-se. Només fa falta parlar amb una persona amb
més diners que una amb menys diners. El llenguatge, els gestos i les paraules
que utilitzaran seran totalment diferents. La persona amb més diners intentarà
aparentar superioritat, i el llenguatge serà més complexa que la persona amb
menys diners es mostrarà molt més senzilla.
- PSICÒLEGS:
- Adrià Cano.
1. Tens algun coneixement del llenguatge corporal?
- Si. Tot i que va ser un tema que es va tractar de manera molt superficial
durant els meus estudis de psicologia.
2. És cert que el llenguatge corporal reflexa els estats d’ànims interns?
- Sense cap dubte. Quan estem tristos la mirada ens canvia, igual que la
postura, i els gestos. No cal dir que quan estem amb un amic encara que no
ens ho expliqui podem saber com es sent.
3. Es pot fingir amb el llenguatge del cos o surt instintivament?
- Fingir no es pot. Però el que si pot fer un és, practicar i estudiar-se aquest
camp per controlar el seu llenguatge no verbal. Per exemple, tot i que una
persona estigui nerviosa existeixen tècniques per aparentar tranquil·litat i
seguretat.
En aquest cas el cos parla per si sol però, podem controlar-lo si som
conscients.
4. Podem crear una millor impressió utilitzant una correcta expressió
corporal?
- Si, i per això, hi ha molts cursos que t’ensenyen a prendre consciència de com
es comunica el nostre cos.
Andrea Cano El llenguatge corporal
60
5. Podem descobrir qui menteix a través del llenguatge corporal?
- La comunicació no verbal ens pot donar indicis de si una persona menteix
(apartant la mirada, mirant cap a dalt, etc.) però tot i els indicis que ens doni el
llenguatge corporal d’aquella persona mai podem estar totalment segurs de si
la persona ens menteix o no.
6. És molt important el llenguatge del cos quan es realitza una entrevista
de feina?
- Si, ja que l’entrevistador no tan sols es fixa amb les respostes verbals, sinó
que el seu objectiu es fer-se una idea de la persona que té davant i per això té
amb compte qualsevol senyal que li donguem.
7. Com ens ajuda el llenguatge corporal a que altres persones cooperin
amb nosaltres?
- Si partim de la base que el llenguatge corporal pot ajudar-nos a causar una
bona impressió als altres, doncs està clar que és una eina molt important
perquè cooperin amb nosaltres.
8. Quin seria el teu consell cap a altres persones que desconeixen el
llenguatge corporal?
- El principal consell que jo donaria a les altres persones seria que tinguessin
consciència del que arriba expressar el llenguatge no-verbal, ja que això els hi
donaria peu a saber, perquè quan coneixem una persona nova unes ens criden
més curiositat, altres desconfiança, ens agrada més parlar-hi, etc.
Emma Alfama
1. Tens algun coneixement del llenguatge corporal?
- Si. Tinc coneixements sobre el llenguatge corporal, però els he adquirit més
que amb els estudis realitzats amb, els coneixements del dia a dia, el
creixement personal i la observació tant a mi mateixa com als altres.
No penso que sigui un tema que valgui la pena estudiar teòricament a fons si
no tens medis per posar-lo amb pràctica.
Andrea Cano El llenguatge corporal
61
2. És cert que el llenguatge corporal reflexa els estats d’ànims interns?
- Absolutament cert. Molts cops nosaltres i l’altre gent intenta amagar-los però
és totalment impossible.
3. Es pot fingir amb el llenguatge del cos o surt instintivament?
- En un inici si que es pot fingir. Ara bé, el simple fet de la persona intentar fingir
ja sap el que està fent.
Lo bo del cos és que per fingir necessita de la ment o alguna emoció que
dificulti l’estat real de la persona però, en el moment que la persona es
sobrepassa de la realitat el cos sempre es mostra tal i com és.
Per exemple: un empresari abans de fer una presentació sent pressió a sobre,
però ell diu que està tranquil, de manera que tapa la inseguretat emocional, la
por a que la gent no l’entengui. Però ara bé si aquesta persona s’aixeca per
anar al lavabo a vomitar o qualsevol altre cosa el seu cos s’estarà mostrant
com està realment.
4. Podem crear una millor impressió utilitzant una correcta expressió
corporal?
- En principi si. De fet molta gent ho utilitza per entrevistes de feina, reunions...
això si jo sóc de les que dic que si el llenguatge corporal no es honest amb
l’actitud de la persona aquesta bona impressió només és momentània.
5. Podem descobrir que menteix a través del llenguatge corporal?
- Habitualment si, però es necessita temps. També depèn molt de la persona
que tinguis davant si és vergonyosa, nerviosa o ansiosa serà més difícil
d’identificar-ho, que les que tenen un caràcter més fred i calculador.
6. És molt important el llenguatge del cos quan es realitza una entrevista
de feina?
- Tot i que no em dedico aquest camp, penso que si. La forma amb que la
persona afronta la situació diu molt.
Andrea Cano El llenguatge corporal
62
7. Com ens ajuda el llenguatge corporal a que altres persones cooperin
amb nosaltres?
- Amb moviments amples i oberts, que expressin relaxació. Un to de veu
agradable i una mirada que no sigui intimidadora per, no ocupar l’espai de
l’altre...
8. Quin seria el teu consell cap a altres persones que desconeixen el
llenguatge corporal?
- El meu consell per aquestes persones és que si fixin, s’informin... ja que pot
arribar a ser molt útil en el dia a dia tot i que la gent pensi que no.
CONCLUSIÓ ENTREVISTES
Les entrevistes vistes anteriorment, m’han portat a la conclusió de que molt
poca gent coneix el llenguatge corporal. Ningú, o quasi cap persona li dona la
importància que té realment.
A l’entrevistar aquests professors i psicòlegs he après una mica més del treball
que he realitzat sobre el llenguatge corporal i penso que com ells molt bé diuen,
s’ha de fomentar el llenguatge corporal, a les aules, a la vida real i a un mateix.
Andrea Cano El llenguatge corporal
63
10. CONCLUSIONS
Al principi d’aquest treball de recerca, personalment, no tenia cap coneixement
del llenguatge corporal. Els meus objectius principals d’aquest treball era
conèixer el llenguatge del cos i saber que expressa, quina utilitat té, perquè
serveix...
Després d’haver après de diferents llibres, webs... que és el llenguatge
corporal, vaig decidir fer entrevistes a psicòlegs i professors per veure si tota la
teoria apresa es portava a la pràctica. Així com també poder diferenciar com
cada camp utilitza de manera diferent el llenguatge del cos.
El coneixement del llenguatge del cos també m’ha servit molt per poder
investigar-lo amb mi dia a dia. Ho observava al carrer, a l’escola, amb els
amics, amb els professors, sempre. Perquè lo bo que té el llenguatge corporal
és que es pot investigar en qualsevol context. A qualsevol lloc que hi hagi gent i
no estiguin immòbils, de fet també si estan immòbils.
Ara, per mi les conversacions ja no són senzilles paraules, sinó que em fixo
amb cada gest, cada mirada, postura. Tot significa algú.
Un dels meus objectius primaris d’aquest treball era saber que expressa el
llenguatge corporal. Sobre aquest tema, he après que el llenguatge del cos
expressa estrictament els nostres estats d’ànim interns. És com la prova del
cotó, el llenguatge del cos no menteix. Per tant, el seu coneixement és una eina
realment útil. Ja no només existeixen les paraules, ara també existeix, el cos:
un gest, una mirada, un canvi d’expressió, una postura.
En aquests moments, se amb certesa que el llenguatge corporal és una
informació més, una informació extra. Qui coneix el llenguatge corporal sap
informació sobre una altre persona, encara que aquesta persona no li digui res.
Hem de tenir en compte que el llenguatge corporal constitueix més del 90% de
la primera impressió que generem. És un percentatge realment alt.
Per tant, d’aquesta manera passem al meu altre objectiu elemental d’aquesta
recerca: saber quina utilitat té.
Andrea Cano El llenguatge corporal
64
Conèixer el llenguatge corporal ens permet tenir les següents avantatges:
Ens permet saber si una persona menteix.
Emfatitzar millor amb el nostre interlocutor.
Ser més encertats socialment.
Saber qui sent atracció cap a nosaltres.
Saber si una persona està disposada a cooperar amb nosaltres.
Ens ajuda a saber l’estat d’ànim d’una persona.
Ens dona informació de com està el nostre públic quan fem una
presentació.
Ens ajuda a crear una millor impressió.
La informació és poder, i el fet de conèixer el llenguatge corporal t’atorga un
poder.
D’aquesta manera, ja se que disposo de totes aquestes meravelloses
avantatges al haver fet aquest treball, tot i que algunes són difícilment
aplicables. És simplement, una informació, com he dit extra, de la que disposo.
Per exemple, els policies, han rebut breument algunes classes de llenguatge
corporal per saber com causar una impressió adequada al seu públic. Potser
utilitzaran gestos que indiquin superioritat, jerarquia o seguretat en ells
mateixos. Perquè el treball que realitzen implica que causin aquest tipus de
impressió.
Els professors també utilitzen gestos per crear una millor impressió al seu
públic, tot i que d’una manera diferent. Potser ells l’utilitzen preferiblement per
captar l’atenció dels seus alumnes. També, l’utilitzen per obtenir informació del
seu públic: avorriment, cansament, entusiasme, interès,etc.
Les entrevistes realitzades a psicòlegs m’han servit per comprovar que allò
que deien els llibres era cert. Ha sigut una font més d’informació. Entre d’altres
Andrea Cano El llenguatge corporal
65
utilitzades, ells també l’utilitzen per ser més encertats socialment, per emfatitzar
millor amb els seus interlocutors, etc.
Estudiar sobre aquest tema, m’ha servit per aprendre una mica més sobre la
vida, sobre allò que vull estudiar. En una ocasió la meva mare em va dir –
perquè el missatge arrivi a la gent, tens que explicar alguna cosa que sigui
veritat per tu- i ha sigut una de les frases amb les que més m’he quedat.
Perquè si dius alguna cosa que es veritat per tu, ho fas tot d’una vegada. Et
sents bé amb el que dius, per tant, es reflexa amb el teu llenguatge del cos,
amb les teves paraules, i amb el teu to de veu. D’aquesta forma el teu missatge
serà potencialment adquirit per el públic. Quan dius una cosa real i amb
sentiment, tot va perfecte. Sempre i quan, per suposat, els teus oients vulguin i
tinguin interès.
Andrea Cano El llenguatge corporal
66
10. BIBLIOGRAFIA
Allan y Barbara Pease -El lenguaje del cuerpo, cómo interpretar a los
demás a través de sus gestos, editorial Amat
Philippe Turchet -El lenguaje del cuerpo, conozca a su interlocutor a
través de sus gestos y posturas, editorial mensajero
Internet Google imágenes
Elizabeth Clark -El arte de seducir para dummies
Allan Pease -El arte de negociar y persuadir, editorial booket
http://elcafevirtual.wordpress.com/2013/08/28/el-llenguatge-corporal-una-
manera-dexpresar-les-emocions/
https://buhoblanco.wordpress.com/tag/detectar-mentiras/
Cómo conocer las personas por su lenguaje corporal. Leonardo Ferrari.
Redes – “El cervell masculí”.
Videos, el llenguatge corporal:
- https://www.youtube.com/watch?v=xKno_wXwlbk
- https://www.youtube.com/watch?v=3RoPwiTL0E4