Upload
truongtuong
View
216
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
EL METABOLISME
EN LA NUTRICIO AVITAMINOSICA
per
M. Tsuji
Diguem-ho des d ' un principi : el present experiment
de metabolisme en el gos compren , en certa manera, un
problema mss ample qu. e el de la pertorbacio del meta-
bolisme en una nutricio completa pero lliure de vitamines;
perque l'animal era nodrit , al mateix temps , amb una
alimentacio pobra de sals, a excepcio del sodi.
Les consideracions que segueixen ens portaren a la
present disposicio de 1'experiment.
Alguns experiments ja coneguts ens diuen que les sals
actuen com a mediadors d'encrgia en el metabolisms de
les substancies org.niques. Les vitamines no poden actuar
com a productors d'energia , en la petita quantitat en que
son ingerides , sing que solament actuen, aixi mateix,
com mediadors d'cniergia. Quin pugui esser el mecanisme
d'aquesta accio es 1'objecte de les presents recerques.
En realitat existeixen dues possibilitats : o be es la
vitamina una part integrant de 1'estructura cellular, o be
es, en certa manera, al egida o empeltada a la cellula
corn una inclusio , i en aquest cas actua d'una manera
semblant a la dell catalitzadors inorganics; sense que
Treballs de la Societal de Biologia. 1922 187
amb aquesta comparacio es vulgui prejutjar res de laseva manera d'actuar.
Possiblement existeix una certa analogia entre la
influencia metabolica de les sals i la de les vitamines.
Si aquesta suposicio fos certa, llavors es podria pensar
que les pertorbacions del metabolisme de les substancies
organiques que apareixen per manca de sal o de vitamines,
es mouen en un mateix sentit i en una o altra direccio.
Una manca dels dos factors podria tenir, com a conse-
giiencia, un augment de les pertorbacions del metabolisme
que el deficit d'un o altre factor aillat hauria ja ocasionat.
Es pot, pero, acceptar gairebe amb seguretat, que les
pertorbacions que s'observen on aquests experiments son
degudes a la manca de vitamines en la nutricio. Entre les
sals que poden concorrer amb les vitamines a la regulacio
nutritiva, tenim on primer rengle les que formen part
essencial de la substancia cel.lular, el calci, el magnesi,
el fosfor, el potassi, el lode, el ferro, etc. El clorur sodic
mereix un hoc especial: es un factor important en la
regulacio de la pressio osmotica dels liquids, i, per tant,
s'ha de prendre sempre en consideracio. Com es sabut,
la manca de clorur sodic produeix en poc temps una
altra mena de pertorbacions, les quals resulten d'un
efecte en certa manera especiiic d'aquesta sal sobre els
processos de la secrecio gastrica i altres. No obstant,
influeix en el metabolisme de les substancies orgyni-
ques; tant, que, en produir-se un deficit de NaCl, co-
menca aviat una major destruccio de les materies pro-
teiques.
Per no escurcar la vida de 1'animal per deficit de
clorur sodic, i per evitar altres pertorbacions que tambe
es presenten i que res torten que veure amb el metabolisme
de lcs substAncies organiques, es nodria el gos, durant
aquesta prova, amb aliments rics en clorur sodic, pero
188 Publicacions de l'Lutitut de Ciencics
pobres do calci , fosfor, potassi , magnesi, iode , ferro, etc.,i completament Iliures de vitamines.
Sabem molt poc de la influencia d'una nutricio pobra
de sals , pero rica de vitamines , en el metabolisme total doles substancies organiques . De totes maneres , el fet queun enriquiment de clorur sodic en l'alimentacio es es-
talviador de nitrogen , i que, en canvi , la pobresa de clo-rur sodic en 1'aliment actua exagerant la destruccio denitrogen , sembla indicar que segurament altres sals podeninfluir tambe en la transformacio metabolica de les subs-
tancies organiques , exactament com nosaltres suposem queho fan les vitamines , encara que segurament amb unamajor complexitat de banda de les sals que de bandade les vitamines.
Es sabut, per altra part , que una alimentacio lliure dovitamines i rica de sals produeix generalment una rapidadisminucio del pes del cos, fins a arribar a la mort. Apa-reixen , demos, sfntomes especials produits per la manca decertes vitamines ( neuritis , raquitis , escorbut). Pero sor-pren, en veritat , que existeixin tan poques observacionssobre la influencia de la nutricio avitaminosica en elmetabolisme en conjunt.
Recordem , en primer lloc, els experiments de Karr (4),els unics practicats en animals superiors ( el gos). Karr
alimentava el seu animal de prova amb una barreja declorur sodic , lactat calcic , citrat magnesic , citrat de ferroi una petita quantitat de solucio iodo-iodurada , i amb unabarreja de sego o caseina pura, sucre , greix i cendra d ' ossos.
Observa un balanc positiu de nitrogen fins el dia seixantc
de 1'experiment . El treball de Karr es incomplet , perque
no ha tingut en compte el canvi do gasos i perque els seus
experiments sobre els efectes de la nutricio avitaminosica
no han durat suficient temps. Abderhalden ( 7) ha inves-
tigat el metabolisme gasos en els coloms, els quals nodria
Treballs de la Societat de Biologia . 1922 189
solament amb arros pelat com es usual en els experimentsamb coloms. Aixo significa, sens dubte, una nutricio pobraen sals. Per aquest motiu les investigacions d'Abderhal-den tenen el valor d'un complement als nostres experi-ments. Abderhalden troba que havia disminuit el canvide gasos en els seus coloms, feta 1'observaci6 en estat dedejuni.
La disposicio dels nostres experiments era la seguent.
El gos, que pesava aproximadament ii kg., va rebre,
en un preperiode, 50 gr. de carp seca de cavall, 25 gr. de
mantega, 50 gr. d'arrds, 3 gr. de clorur de sodi i 750 C. C.d'aigua potable. En el periode principal va menjar 44 gr.
d'albumina de blat (que fou posada a la nostra disposicio
per la fabrica quimica del Dr. Klopfer, de Dresde-Leub-
nitz), 20 gr. de greix de pore, 6o gr. d'arrds, 3 gr. de
clorur de sodi i 750 c. c. d'aigua, potable. El valor del nitro-
gen de les dues formes de l'alimentacio era el mateix.
En el periode principal es donava ima mica menys de
greix i una mica mes d'arros que en el preperiode, porque
durant aquest 1'excrement no era prou consistent, degut
al gran contingut de greix. El fet que el gos (com es dira
mes endavant) en el periode avitaminosic de 52 dies,
romangui quasi en equilibri de nitrogen, indica que el
nitrogen de 1'alb6mina de blat substitueix d'una manera
suficient el nitrogen de la care del preperiode.
Previament s'ha d'advertir que el gos, durant 1'expe-
riment, no mostra cap pertorbacio en l'absorcio digestiva.
La quantitat d'excrement sec, en el preperiode de 20 dies,
fou de iog gr. En el periode principal, de 107 dies, fou de
527 gr. Per tant, el gos expulsava diariament, e'n el pre-
periode, 5,4 gr. d'excrement, i en el periode principal
4,9 gr. La quantitat d'excrement gairebe no ha variat en
els dos periodes. Els iog gr. d'excrement del preperiode
contenien 3,7765 gr. de nitrogen, o sia, diariament,
Igo Publications de 1'Institut de Ciencies
o,i888 gr.; en el periode principal, els 527 gr. d'excrement
contenien 12,o67J gr. de nitrogen, i 1'excrement diari
0,1128 gr. Per tant, on el periode principal s'absorbia el
nitrogen tan be com en el preperiode. Es pot admetre
que el nitrogen de l'alimentacio era absorbit gairebe
completament, perquc els valors de nitrogen observats
en 1'excrement corresponen amb molt poca diferencia als
valors de nitrogen dels anomenats excrements do fare.
Tambe, si es consideren per separat fragments del periode
principal avitaminosic, es troben, gairebe on tots, els
mateixos valors baixos de 1'excrement diari. Per exem-
ple: els 42 primers dies del periode principal, el valor diari
del nitrogen de 1'excrement era de o,11673 gr.; els 44 se-
guents, el valor era de 0,0891 gr. Justament en aquests
dies el gos ha perdut molt de pes, i presenta un balanc
negatiu considerable de nitrogen, del qual ja es parlara.
D'aquests calculs es dedueix que el gos ha absorbit com-
pletament el nitrogen dels aliments durant el periode de
la seva mes forta perdua de pes.
De la relacio entre les quantitate d'excrement i el
contingut de nitrogen de 1'excrement es treu la conclusio
quo l'absorci6 de 1'aliment no s'altera per la manca de
vitamines. Per tant, una alteracio de l'absorcio no pot
tampoc esser la causa de la perdua de pes del gos on 1'ali-
mentaci6 avitaminosica.
Ara es planteja aquesta giiestio: que ha fet, el gos,
amb l'aliment absorbit?
Considerem primerament el recanvi del nitrogen.
En el preperiode el gos estava gairebe en equilibri de
nitrogen: retenia cada dia, aproximadament, 0,3-0,4 grams.
En el periode principal la corba s'enfoncava amb el comen-
cament de la nutricio avitaminosica. El balanc, debilment
positiu, de nitrogen havia arribat a esser, el 52.6 dia del
periode principal, debilment negatiu, per a arribar llavors,
Treballs de la Societat de Biologia. 1922 191
-d'una manera n'.pida, el 69.E dia del periode principal, aun valor fortament negatiu. Llavors augmenta de nouel balanc on r,y.pida pujada, i arriba a tenir, el 97.6 dia delperiode principal, tin fort valor positiu, superior a totsels abans observats, per a enfonsar-se de nou el 1o7.' dia,tant, que la sortida de nitrogen igualava l'ingres. Aquestdia mori el gos. D'aquest curs de l'excrecio de nitrogenresulta que 1'equilibri de nitrogen es mante mes o menysen el primer periode de 1'alimentaci6 avitaminosica.
Segueix despres, un periode de destruccio de materiesnitrogenades. Quan aquesta destruccio ha arribat a unacerta magnitud, s'interromp 1'expulsioo de nitrogen i finss'arriba a una retencio. Iles tard la retencio desapareix, is'esdeve la mort de l'animal amb el comenc de la novai creixent excrecio de nitrogen. Es dificil de dollar unaexplicacio d'aquesta retencio de nitrogen en el petit es-pal de temps que precedeix el periode de mort. Hornes pregunta si aquesta retencio de nitrogen significanomes un impediment de 1'excreci6 nitrogenada, o besi realment el nitrogen ha sigut emmagatzemat. Actual-ment encara no existeix una resposta satisfactoria, i joem reservo per a mes amples experiments sobre el pro-blema.
De totes maneres, el curs de 1'excreci6 de nitrogen ense-nya que, encara que en 1'alimentaci6 hi hagi un contingutsuficient de nitrogen en relacio amb el pes de 1'animal,i encara que hi hagi una absorcio completa de nitrogen,no solament s'expulsa de nou tot el nitrogen alimentici,sing que, demos, els teixits cedeixen albumina de liurcontingut. L'oxidacio de nitrogen en 1'alimentaci6 avita-minosica deu estar augmentada amb augment del con-sum d'oxigen, o be el nitrogen ha estat destruit d'unamanera desacostumada, sense el consum d'oxigen normal,fisioldgic.
192 Publicacions de l'Institut de Cicncies
Aquesta giiesti6 ens porta a 1'observaci6 del canvi de
gasos en 1'animal en experiment. En la nutric16 avita-
minosica i en deju, el canvi de gasos assenyalava un de-
creixement continuat; es a dir, el consum d'oxigen era
sempre menor. Jo estic agrait al professor Dr. A. Loewy
per 1'execuci6 dels experiments referents al canvi de
gasos.
Com que, per l'absorci6 completa de l'alimentaci6,
eren ingressades suficients quantitats de greix i hidrats
de carbon en relaci6 amb el pes de l'animal, i com que
l'animal no augmentava de pes en el curs de l'alimentaci6
avitaminosica, ans al contrari disminuia continuament;
els hidrats de carbon i el greix dels aliments devien haver
estat cremats. Demos, devien haver estat atacats el greix
i els hidrats de carbon del primitiu contingut del cos, per-
que 1'animal havia sofert una considerable perdua de pes
en aquell periode lliure de vitamines en el qual hi havia
aproximadament equilibri de nitrogen. De tot aixo es
dedueix que, o be el greix i els hidrats de carbon deuen
esser cremats, amb augment del consum d'oxigen, o be
la destrucci6 es fa d'una manera desacostumada, corn ja
abans fou indicat per a la destrucci6 de nitrogen. Efecti-
vament, fou trobada una disminuci6 de l'oxidaci6 en
deju. Es podria pensar que despres de l'absorci6 de
l'aliment s'inicia, de sobte, una oxidaci6 tan fortament
augmentada, que, en la fase de digesti6, no solament l'ali-
ment era cremat, sin6 que, junt amb ell, era oxidada una
part del contingut propi dels teixits, i que, segons aixo,
l'oxidaci6 en l'estat de dejuni baixaria molt per 1'adaptaci6
del recanvi gas6s a les condicions de cada moment. Segons
la corba de pes i la corba de nitrogen, el protoplasma
vivent dels teixits deu haver disminutt progressivament.
Aixi, hauria d'observar-se un augment en els experi-
ments de canvi de gasos que duressin un dia sencer, cosa
Treballs de la Societal de Biologia. 1922 193
que certament no s'observa en el present experiment.Deu existir, doncs, una destruccio anormal i acrescudad'albumines, greixos i hidrats de carbon sense augmentde les oxidacions.
Que ensenya, doncs, el present experiment per a lateoria de les alteracions del metabolisme total de les subs-tancies organiques durant 1'al.imentaci6 avitaminosica?
Els aliments son absorbits en 1'alimentaci6 suficient,en relacio amb el pes de ]'animal; pero ja no cobreixen lesnecessitats del protoplasma en nutricio. El mateix pro-toplasma arriba a esser destrult, i les substancies de re-serva son consumides. La perdua total de pes del gos foude 4,6 kg., dels quals correspon segons les mesures de laperdua total de nitrogen, gairebe i kg. a les materies pro-teiques, si no es pren en consideracio 1'ultim periode de12 dies, en el qual apareix la retenci6 de nitrogen. En elcas que es consideri aquest periode, la perdua de la massanitrogenada de l'organisrne es una mica mes petita. Eldecrement de protoplasmes vivents essent de 33,6 per zoo,la disminucio del consum d'oxigen arriba a 47,5 per ioo.L'ultima ha perdut, doncs, mes que la primera. Elmaterial oxidable, es a dir, la massy de protoplasmesvivents ha disminuit; pero, a proporcio, mes han dis-minult les oxidacions. El primitiu contingut de greixi hidrats de carbon dels teixits es consumit en granescala. Aproximadament, tres quartes parts de la perduatotal de pes s'han d'atribuir a la desaparicio de greix, itambe d'hidrats de carbon, perque no hi ha motiu per aacceptar un empobriment extraordinari d'aigua. Versem-blantment, el protoplasma deu. haver perdut la seva acti-vitat assimiladora, o be ha adquirit una anormal activitatper a destruir la materia vivent, es a dir, accelerar la des-assimilaci6. Si fos aixo ultim, es deuria demostrar, durantel periode digestiu, un consurn major d'oxigen, o be la
r3
'94 Publications de l'lnstitut de Ciencies
destruccio deuria realitzar-se en una forma fortament
desviada de la normal. Ulteriors experiments podran resol-
dre aixd.
Tambe son necessaris nous experiments per a saber si
aquestes consegU ncies de la nutricio avitaminosica son
degudes a la manca d'una influcncia directa de la vita-
mina sobre cada cel•lula acllada, o be de la influcncia de
la vitamina sobre determinats organs, per exemple glan-
dules de secrecio interna. En el present experiment es
pogueren provar variacions notables en la glandula ti-
roide, encara que es molt dubtos que aquestes variacions
tinguin una significacio etiologica en les alteracions del
metabolisme que poguerem observar.
Aquestes alteracions tenen una certa semblanSa amb
pertorbacions que es produeixen en experiments en altres
condicions, i tambe en certes malalties.
El gos alimentat sense vitamines es condueix, sota
mes d'un punt de vista, com un animal o un home en estat
de nutricio en alt grau insuficient. Certament, 1'organisme
del gos nodrit sense vitamines pateix fam; perque, encara
que es travessat per suficient aliment, la funcio assimi-
ladora de la cel•lula ha disminuct, o be ha augmentat la
funcio desassimiladora, i perque aquesta pertorbacio ha
arribat a una mida en la qual els materials vius propis
del gos son, al mateix temps, destructs. Exactament com
en el cas de l'animal alimentat pobrament es atacada
primerament, i sobretot, la reserva de greix, i sols mes
tard, en alt grau, 1'albumina. Dc la mateixa manera que
en els exemples d'alimentacio cronicament pobra, baixa
el metabolisme basic, baixa igualment mes i mes aquesta
base en el curs del nostre experiment: on proporcio baixa
mes que el pes del cos. Aixo significa una disminucio de
protoplasmes vivents, tant en el gos famolenc com en
el gos alimentat sense vitamines. Tots aquests fenomens
Treballs de la Societat de Biologia. i9z2 195
que es desenrotllen en l'organisme en inanicio han estatexcel•lentment exposats per A. Loewy (2) en el seu tractatsobre l'alimentaci6 insuficient.
Cal pensar demes en certes malalties del tiroide enles quals es produeixen influencies sobre el metabolismesemblants des de mes de un punt de vista a les ques'observen per 1'alimentaci6 sense vitamines. En 1'hiper-tiroidisme hi ha transformaci6 augmentada de greix, al-bumina i hidrats de carbon. En 1'hipotiroidisme hi hadisminuci6 del canvi de gasos en deju. Si es volguessinposar en relaci6 les pertorbacions del metabolisme en laavitaminosi amb les pertorbacions metaboliques dels tras-torns tiroidis, aquelles representarien una estranya barrejad'hipertiroidisme i hipotiroidisme. No es poden referir,els efectes de 1'alimentaci6 avitaminosica als d'una dis-funcio determinada del tiroide.
Per altra part, cal recordar aquf la destruccio d'al-bumina en la febre, i la destruccio toxica d'albuminaen certs casos de caquexia, en la carcinomatosi, malal-ties infectives i anemies, com en 1'emmetzinament pelfosfor.
En els casos de destruccio augmentada d'albumina,es tracta d'excitacions del metabolisme, aixi com tambegeneralment, en les destruccions augmentades de materiavivent en un proces desassimilatiu incrementat. En altrescasos, la manca de material de substituci6 es la causade la destruccio de la materia vivent. En la avitaminosifalta una substancia que influeix directament sobre lacel•lula o possiblement sobre un o diversos organs regu-ladors del metabolisme (glandules amb secreci6 interna),modificant 1'activitat assimiladora o desassimiladora decada cel•lula. La diferencia entre la pertorbaci6 avitami-nosica del metabolisme i 1'estat de fam es que en aquestfalta el material alimentici, mentre que en la avitaminosi
X96 Publications de 1'Institut de Cienctes
existeix, pero no pot esser aprofitat fisiologicament. La_
cel•lula pateix fam, encara que la materia alimenticia
la travessi abundantment.
A continuacio comuniquem els resultats de 1'expe-
riment.
Andlisi de l'c^limentaczo ( pre^eyiode)
5o gr . de tarn de cavall Seca ..... ... 6,259 gr. N
25 gr. de mantega .................. -
5o gr. d ' arros ...................... 0253 gr. N
3 gr. de clorur sodic ............... -
75o gr. d'aigua potable ............... -
Suma.................. 6,512 gr. N
Peyiode ^rinci^al
44 gc d'ulHodoa do bbt ..... .... 6,250 gr. N
uo gc do greix do poro ............. --
6o gc d.urr8s ...................... 03o0 gr. N
3 gc dc clozor s6dic ............... --
75o gr, d'aigua potable .............. __
Soma ................ 6565 ^r. N
El nitrogen fou determinat segons lijeldahl; 1'amo-
niac segons el metode de ^^'eiss (8); 1'excrement diari
fou limitat amb carmi. L1 canvi de gasos fou determi-
nat mitjan^ant una c^inula traqueal segons el metode de
7.untz-Gepgert.
Treballs de la Societat de Biologia. 1922 197
Experiments del canvi de gasos ( realitzats 5el professor
A. Loewy)
Data Consum d'oxigenper minut
Pes del cosen Kg.
Consum d'oxigenper Kg . i minut
5. VII 73,55 10,1 7,28
20. VII 67,10 9,55 7,02
27. VII 58,05 9,50 6,0
7. X 38,62 6,70 5,764
00 1000I ^llllol°I^II IIII11"IIIIIIII t
0 0 0 0 H
0 0 0 C,
"1 lllg ^IIII^II II lillllolllIIIM M M co
^O N 00 0% '.D 't 0 M to 00 00 0 H N N t-I 0 M ^D N \O 00 d
O N7
zn 00 'O `7 O '.o 00 '.o m O t, M 0 H 0 M N^n'.D '.O H H 0 H 0 C\ 't 'o t. ` 0 C% C'. 00
M M ^- H N 00
H N M t\ 4 Noo1Uotuy I
N t/1 ^D M 1O a' l^ in V '0 t. GO "o f^ ^CI I` o O C\ H H
O 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 C H N
z a o M Nt^c 00
g I ^I I I^ 1 1 1 1 1 1 ^I I ^z I NI
VC C 00 H M 'O0
00 t" a,00
I 1 1 1 1 1 1I I II I I I IO0
0O
+ ++
III
n G1 Vz f l ICI I CI I I I I I ^I I'Q^,^
v I
H 00 0000
_2.O o-
Irt
I H I^n O
I I I H i I I I I I H I I I I I IO nN I I I I M I
1zb°^ ccaµaamllE 0 0 0 00 00h it aload t. t\sal laamaa0 I °° I I I O ( I I I I o ( I I I I I `IIII `= I_ N N N H Hoo x iad uej
00 00 00 t. t.
z
g
I H I I I I I I I I I I ooH 1 1 1 1 1 1 IIII I0 0 0 0 C
M Q 00 t\ H
IIIIIIIIII IIIINIH N I CI ^IIIIoII Q
H
00 Q\
to Co
I I IIII (IIIII (IIIII olIII l^0
M t c( M ul
co m ^-Y O C ^O ^J M O Q` N C\ O O, O N O u0 N C C\ 00a a aq Q uo C ^O ^n 'S ^n N N '0 oo H 7 ON "o m -t 0 IO %O \O ^O 7 Co
pC
H ^O c t, %0 c I- M It O o0 C) ^n ^• M C\ C\ N N N ' N '0 t. in t.N f\ O M c ^c O M 1- M H N C\ 00 00 ON t/1 0 M M N M QO r_ I I
-Z mlO M ^n in^Q NO 00 t\ 'O M N "n 00 un to ^n
HM ^ ^ t/'f 00 t-" 1/l
0 0 '0 0 00
I I I I I II I I I I II I I I I I I• II I ^ I ^I \^ O
H
Q0
H HC0
H
0 0 0 0 0
I°I I I I I^I I I I I I°°I I I I I I AI I I IMI0 0 0 n
yy^^0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
N N N0 0 0 0 0 0 0N ov uo
uoC0
t^ N 0n 00 l\
0^n 0 0 0 0 0
Q1 V' M M H H Q H O H M H H H Q H H Nty 0 0 + Q'V N H M H Q v O
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
^
a c 0 0 0 0 0 O 0H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H 0. M H H H H H H
H H H H 1 H H 1 H HFN 1F^y F^ Fy F^y Fy Fti F•i Fy Fy F^N FN Fy Fy F1 11- 1 Fy
11 ^^1
1111 F-1 h1
H IH H H H H HFH 11-^-1 Fy Fy F^J 1F^y rF^1
Cap r N O N M 7 ^ l0 t^ GD O\ OM ct sn w v,N M y' tO t.N N N
N N N NN N N N N N N M H H H H H H H H
7 ,^ t^ O
111111 0, IIII^I ^IIIII°^^IIIIIIIIIIII:I I^ o 0 0
o°^ ^ o
111111`^Illlllolllll°Illlllllllllloll^ ^r ^ u,
M
-r t^ M M O t^ to N C\ O ^n O n to M C N O l7 M v, to N t^ ^O ^ ^ 't N O\ 00O I^
M('A O^
Q\ ^^„^W ^D 0 7 0 n ^(J N M G ^ M Q\ M M 1^ M M W M W G O^ p1 1-I M CA M
M "'O M H N N ^ 7 t^ C1i t^ N 7 N ^ to 7 t0 to :T N ^^ M t^ D\ ^O v't t^ M ^ 00 n i^ H ^ H
N fn \. ^ M M ^ JO ^ DD ^' Vr `^ ^ C\ ^O f^ CA :\ M O n OO V^ ^ ^ ^ W v n !\ 7 O ^
M r-i C O r r^ H O O Q M O O O O O O O C C ''^ C ^+ O C C C O O O O O O C H O
^^^ O
^ N O1 ^
111111+111111+I^I',IiIIIIIIII^IIIIohII
^ N M N
M M N ^
I I I I I O I I I I I I O I I I I I^ I I I I I I I I I I I I I O I I
-{- -^ I I
^ ^ ^ ^
Illill^llllll^lllll^lllllllllllll^ll,^ ^ -
IIIIII^IIIIII^IIIII^IIIIIIIIIIIII^IIo Q
M QIIIIIIH11111171111171111111111111711
-- HNM 7
ut
I I I I I I^ I I I I I I^ I I I I I O I I I I I I I I II I I I ^ I I^ M ^ ^
tp O^ N C\ /^ ^ 00 r'; tC 00 n ^ O o0 D\ to O O O Q^ O N ^ O to ^[.` ^p N ri O 7 n '"^ O 'fi 01
c^^+ -t0^-^-tC^N^ N ^nO^^J ^nn^D OHO ^^O .^^.Mty pc0 MG^MnO rFnQ^-70 ^,
tnO N ^^ 01O N N cC stn O^^n to Q\^^+ N MN -^^ n O nnMN ^^ O ^+^C ^o ^N
a0 to N N ^p M 700 O N 7 0 N H N M H '.D O^ 00 H n DD ^ M to H 7 Q\ O O\ 7 to N M 7
^O ^O '^', V'^ 700 to l^ 7 M ^O O1 n 7 l^ [^ l^'.O to tD n M to ^ n to ^ ^ to U. to t^ l^ to l^ .;,^
O
I I I I I I^ I I I I I I O I I I I I O I I I I I I I I I I I I I ^ I I^ to N `^
w
O O O O O O r O 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 C 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
8 0o N O to O O O O O N ^ N n O ^ O O U O O to 'n ^^> v^ 0 O 7 Vr 7 7 [^ O O t.-
^O ^D to v, vl to to to M to to M M M M N N M G O Qt Q\ Q\ Q^ W G`. C^ l^ '/', ^O ^ tom. s/'f to 7 7
(^" Ql ^+\ ^ C'ti Ql Q\ Q• Q\ Q\ 01 Q\ O\ ^ ^ Q\ Ql C1i Qt ^ BYO W 00 00 00 OC 00 GO W 00 UJ 00 GC 00 00 00
- -_ H H H H H H H H 1--1 H H 1--1 H F-^1 ^-1 H H H H N H H
H H H I--1 H H H H H H H I--I h i--I H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H
0p Qt p H N M -t sn ^ n m O\ O ^'+ ^"^ N M 7 to ^ n 00 D\ OHH N M t7i M N M M M\ N N N
^+ H N N N N N N N N N N M M
v N '0 M
I I I I ( `O I I I I I I I t\
O C
M H N
II ° I O I I I I N I I U
M ^n t f
x ^n H n O N. ^n in iC V C C' n^o 0 C t-l 0 00 N '0 00 in M x r0 N HM M 'C 0 0 0 H '0 O) Ol M O"0J ID - 00 00 Ct or 0 N O N. x M
OEJT10uiy O Q\ n M H H 0 ^} O 'C 'o H 'C 00 M H 0 M t 00 H 0 M O) C 1, HC\ In N tt Op 1Q C\ t} c - 1- ti't )n IT H 1Q M E, 00 'C M I'-
0 0 0 0 0 H 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 H 0 0 0 O C C H C
I I I I I I I I I i I I I I ^ Izi ^'^ I N
o ^y a.dG^
^
Itlu N t+)
~
H N '"fC\
00
cCJ.I I I I ^ I I I I I I I I I I I I I I I I I
O O H H
d n n n
zA I MI ^I ^. ^^I
a G y C 0 0 N
^^
.,o
^0
I I_ 'b
LE
^
I I I I I l^ I N
'fi'b ..• "+ ^ ^C CC l^ OC
1011 UII^EE J OJd
00 C.lN l 1. M-S)J JUJIlId]0
I 1^ v^ I I I I `=' I I I I'Jd JP N aP H H H00i J,d JuE.i H
N. O O C
z^ IIIIHH IIII ol 0000lllllll01111110 11
ro" O 0 O OI N 0 O N
' I I CD I I I I CO I I I^ UH -t H N
H N in M00
I^ O I ^N O M t^M Q v) v,
C
N 0 C, O CO 0 0 N 't 0 0 00 d' C' O M C\ N H N CC CI. O 0 'OH -'t 0 E, 00 M M H v) O C, 'O 0 00 H -t N. M [.'O H H N 0 CO N N.'0
m z
4
N 10 in 0 N H- 1o 0 n 00 Cl cM M N 0 t N 0 00 0 00 Q`. x M M O O0,
in O N O 't\ H CQ M ^') O\ O C\ H 'n 1\00 N H M t\ 'C O N CD [.
Ell 1. 00 'J t. in c 00 00 1.:A•a H
lll llll i lllllll llllll llF-'
C x N N
o 0 0
IIIIIIII I IIIIII0IIIIIIIII^ N ^
0 0 0 0 0 0 0 0 0^ ^n N N N NC
0 0.n'.
0 0 0 0 t. 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00 1 'C
'^ mn Ql ^
ct M -3' ct M M N N0
H O
. 1. C CC 0 0 M 0 0 0 i^ in ^n .n ^n .nH O O Ol v a O\ x 1^ l^ x x [^ l.^,-. ^n M "^'.
v x x x xoo x ooCOx 00 x x 00 00 00 N. N. N. N. N. N. t.i. N. n N. N. t.
' ^-
^^ -A
rJr r ^^-
--I ----i-----. . . . . . . . . . . . . . . .M -t ^n to CO C\ O H H N
. . . . . . . . . . . .^: v, n x tT O H N M 'CC )n ^p n x C`.
N N N N N N N M M H H H H H H H H H H
H
N H M -} C
IIli^lllill^llllll"Iillll^llllll°^IIIp M N O C
I I I I t\ I I I I I I C`i 1 1 1 1 1 1 0 I I I I I I^ I I I I I I ^ I I Iin t^ ^1 in N
N
Moo ^O no00o ri x^D ODD x ^+ O d'N oo C\O O^ O H O ^tMO H ^+ MN x^O MO00 ^ N c0 ^O ^O ^ ^ M ^r N N ^r, ^p M M lp ^ N ^O -t 0 N in 0 M rV O r^. ^ f+ 00 N O t^^Y d' w rn W M V N N N -t M H ^p rn H N ^t C^ ^O Q^, G1 C N t^ n^ CT x M t^ ^n ^ O N[^ t} ^ 10 C^ 00 O D\ ^ t^ ^ 'f ^ M C\ C\ x 00 01 M v, H H (1 x ^ M Q^ "S C'i', ^ l^ vl M ^1 I
0 0 0 0 0 0 ^+ O O O O O O M O O C O N M H ^r ^+ 0 0 0 ^+ O O O O C O ^+ O
N H O ^ ^DN ^1 L, 'n GOH v-t l\ ^ M
IIII„IIIIII^IIIIIIOIIIIII^IIIIIIMIIII I I + +
d' ^t 't Y d'
M N H ^
I I I I^° 1 1 1 1 1 1 ..^ I I I I I I^" 1 1 1 1 1 1 MI V I I I °'I I I^^ ^,
O O M M
Cl Ol vl 7' 40
IIIIOIIIIIIOIIIIIIOIIIIIINIIIIil^lllO O O O O
M N M 00 NM V' ^ t\
I I I I N I I I I I I O I I I I I I C I I I I I I ^"^ I I I I I I ^ I I It^ t^ ^ M ^
O ,n
^ nN 00
O ^'
IIII^IIIIII"^IIIM NM d' V
N o0 N ^n O^ x t^ lp ^D O M C^ t^ t^ ^p M O N x 0 0 0 O^ v-.. N O O x ^"^ O ^ M M ^n O^ xM ^G' •n N n ^t M p O H ^ N oo N ^n ^D ^n ^^ ^+ t^ t^ N ^n N x M O ^7 ^'+ O^ ^ ^ ^O 7 ^ ON N ^+ ^ Q\ O N O x Q^ ^-+ O t^ H t^ ^ t^ M N O '^-!' O x rte. cp O M -t C, v, `^ x x x M^^ .n N ^ M x ^ M :q t^ M ^ O^ ^+ O H t^ Q\ ^ ^ oG Qtr C. t^ ^+ 00 ^; [^ ^„ H N x C1 M .n
Q^^O o0 o0 o0 7 ^O t^t^t^M^x t^nv, in t0 t^^p^^ u',^^^^^ ^^, ^0 ^Y :/J t^^nH
M 7 C 3 O
I I I I I I I I I I^ I I I I I I" I I I I I I^ I I III " I I I
IIII^IIIIII^IIIIII^IIIIII^IIIIII°°lllQ\ Vr M M
N^ ^ ^
O O O O O O O O O O O p O O O O O (^i O O p O Q p O O O O O O O O O O p O
vl +n ^n O ^ 0 0 ^n ^n u1 vl ^, O p 0 0 0 p. O L' p O O p 0 0 0 0 0 0 0 0 0 ^'Y 0 0
M N N N H N O cp x t^ t^ t^ t^ t^ t^ ^D V' ^C N N N N N N N N M N M N N N N N N N
t^ t^ [^ t^ t^ t^ t^ V7V 'V ^D ^D ^C `:, V'^V '^,^. ^;, v: '.: V' rV ^O L. `:, ^: ^: ^ V' L, lJ ^O ^O ^O ^ Vr
. . . . . . . . . . .41 K X X X X K X P? X XIs 44 41 44 &A my ps &A &A &A W^ k k k k k k vi k k >1 k k k k k k k 'd vi >4 k k k k ykO H N M ^t ^n ^J n x C1 O H N M t} ^, ^ [^ cq Q. O H N M °T ^ .,;, [^ x G C H N M -t rnN N N N N N N N N N M ra M M H N M r+ M M r+ N N N N N N
^o^ Publications de Z'Institst de Cieneies
Resuliats cle l'r^uto^sia
Pes del cos del gos despres de la mort, 6,2eo grams.
Pobu6 ..................... 127 gramsFetgo ..................... 240 »Roon6 I ................... 41 »Roov6 II .................. 45 »Suprarenal I ..,............ »A »5npruceoul D.,............. o'y »Melaa . ..................... 10'3 »PAuoreuo ............... . ... z8'8 oOvur l .................... o'6 o0var II ..................' «,] »Tiroilc I................... o'6 "Tirokle 11 . .......".....". 04 »
Exa;nen del conti7agut d'aigzia
Fetge . ................... 8o,oi per zooMuscle . .................. 82,go per ioo
Estat dels o-•gans aillats . (La disseccio fo^ti feta
20 Ia^ ;^es desp;•es de la snort)
Melsa. Atrofiada.Pulmo. Lleugera congestio; lleuger edema; emfisema
pot accentuat.
Suprarenals: Substancia cortical bastant rica en greix,especialment en la zona periferica de 1'escor^a. Es podiaapreciar, en una part, estancament de sang; en la capa
Treballs de la Societat de Biologia. 1922 203
profunda de 1'escorca i en la substancia medullar hi ha-
via hemorragies
Muscles de l'esquelet. Sovint les estriacions transver-
sals son poc apreciables (productes artificials ?).
Muscle del cor. Sense particularitats.
Fetge. Les cel•lules del fetge contenen poc greix.
Pancreas. Cap canvi digne d'atencio.
Ronyons. Inflats, escatats. Sovint desaparicio del nu-
cli en les cel•lules del trot terminal de tubus principal
i junt a la part grossa de les nanses de Henle. Greix en
les cellules del tros terminal. Masses homogenies coagu-
lades en els petits tubs rectes de l'orina.
Tiroides. La grandaria dels follicles es molt variada.
Sovint son bastant grossos i estan proveits de cel•lules
cubiques planes, i contenen una substancia colloidal
homogenia que s'acoloreix en roig amb 1'eosina; peril la
major part son petits, algunes vegades buits, mes sovint
mitjanament plens amb cellules escatades i una subs-
tancia desigual, colorable en roig amb 1'eosina.
Departament Biologic Experimental de l'Institut Palo-
logic i Laboratori de Clinica medica de la Universitat de
Berlin.
204 Treballs de la Societal de Biologia. 1922
BIBLIOGRAFIA
(I) C. FUNx: La vitamina. - 1914.
(2) A. LoEwy: Alimentaci6 insuficieni. Praktische Ergebnisse der
gesamien Medizin, 2.
(3) A. BICKEL: Min. Wochenschr. - 1922.
(4) W. KARR: Journ. of Biol. Chem., 44, n•° 2, PP. 277-282.-1920.
Del mateix i en la matcixa revista 2, pp. 256-276.
( 5) SUSUKI, SHIMAMURA i ODAKE: Ibid., 43-89. - 1912.
(6) K. MIVADERA: Ibid., 124-244. - 1921.
( 7) E. ABDERHALDEN : Arch. f. d. ges. Physiol., 187. - 1921.
(8) WEISS: Munch. Med. Wochenschr., n.° 5. -1916.