PROVES DE L’EXISTÈNCIA DE JESÚS DE NATZARET

La qüestió de l’existència de Jesús no es planteja de forma seriosa fins a

finals del segle XVIII. Jesús de Natzaret no és un mite, va existir de

veritat i la seva història es pot localitzar i datar.

Per situar a Jesucrist, s’utilitzen tota classe de documents: historiadors

romans i jueus, arqueologia, escrits religiosos jueus i evidentment, els

evangelis i cartes dels primers cristians. En resum, fonts cristianes i fonts

no cristianes. Comencem, doncs per les fonts cristianes: El primer que

trobem són els evangelis. Els primers passatges evangèlics que ens donen

alguna dada cronològica de Jesús són: Lc 1, 5, on es parla dels temps

d’Herodes, moment en el que va néixer Jesús; Mt 2, 2, que ens parla de

l’anunciació; Lc 2, 1-7, que ens explica l’edicte de Cèsar August i del cens

que es fa per aquelles dades; Lc 3, 1-3, passatge corresponent a la

predicació de Joan Baptista; Lc 3, 23, que ens parla de l’edat de Jesús; Lc

23, 54, dia de la preparació per a la mort i passió en creu. Prova també

cristiana de l’existència de Jesús de Natzaret són les declaracions de St.

Justí, que diu que en temps de Ponç Pilat va haver una crucifixió d’un tal

Jesús de Natzaret.

De fonts no cristianes trobem bàsicament: El testimoni escrit de Suetoni,

que l’any 120 escriu sobre esdeveniments de l’any 51 i diu que l’emperador

Claudi va expulsar de Roma als jueus perquè, per la influència de “Crist”, van

arribar a ser causa permanent de desordre.

Tàcit, el gran historiador romà, a un text de l’any 117, escriu a propòsit de

l’incendi de Roma de l’any 64, atribuït a Neró. Neró per negar-ho va acusar

els cristians, anomenats així per Crist, que havia estat entregat al suplici

pel procurador Ponç Pilat durant el principat de Tiberi.

Trobem també el testimoni de Plini el Jove que escriu consultant a Trajà,

l’any 110 aproximadament, sobre un gran problema socioeconòmic que tenien

a causa d’una secta, els Cristians, que un cop per setmana, anaven a pregar i

cantaven un himne al seu Déu, Jesús de Natzaret que fou condemnat a mort

en temps de Ponç Pilat. La carta deia que es reunien i menjaven carn

humana. El problema socioeconòmic venia donat, perquè ja no compraven

animals per sacrificar-los.

Flavi Josep, l’únic historiador jueu de l’època del que conservem els seus

escrits ens parla de Joan Baptista i en dues ocasions de Jesús, que en

temps de Ponç Pilat era molt popular i que havia fet molt bé, però que pel

contrari se saltava les lleis. Malgrat tot, el reconeix com un gran profeta

encara que no com a Fill de Déu.

Com podem veure són diverses les proves que trobem sobre l’existència de

Jesús. Si no bé totes reconeixent-lo com a Fill de Déu, si com a profeta o

bé com a persona que va existir.

Tampoc podem saber quin era el rostre de Jesús ja que en aquell temps i en

aquella societat no eren permeses les representacions humanes. Les

primeres imatges de Jesús les trobem a partir que els romans adopten el

cristianisme com a religió oficial de l’imperi i la necessitat d’aquests de

presentar als seus ciutadans una imatge. Cal que recordem que en el món

romà els deus eren venerats en temples i eren molt comuns les escultures

de caire realista per tal de recordar a les persones.

FES UN DIBUIX DEL ROSTRE DE JESÚS

CADASCÚ HA DIBUIXAT JESÚS A LA SEVA MANERA

Predicació de Joan Baptista L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de

Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, durant el gran sacerdoci d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà i pel desert de Judea predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, predicava dient:

-Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:

És la veu d'un que crida en el desert:Prepareu el camí del Senyor,aplaneu les seves rutes. Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment

eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

-Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.

La gent li preguntava:

-Així, doncs, què hem de fer?

Ell els responia:

-Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:

-Mestre, què hem de fer?

Ell els respongué:

-No exigiu més del que està establert.

Igualment uns soldats li preguntaven:

-I nosaltres, què hem de fer?

Els va respondre:

-No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.

El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom:

-Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Baptisme de JesúsLlavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se

batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient:

-Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

Jesús li respongué:

-Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.

Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel:

-Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

Temptacions de Jesús

Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué:

-Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. Però Jesús li va respondre:-L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa. Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots

els reialmes del món i li digué:-Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han

confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu. Jesús li respongué:-Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol. Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li

digué:-Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als

seus àngels de guardar-te. I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

Jesús li contestà:-Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà

d'ell fins al moment oportú. Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva

anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

LES PARÀBOLES DE JESÚS

Per explicar l’arribada del Regne de Déu, Jesús utilitza les

Paràboles.

Una Paràbola, és una història breu, real o imaginària, que parteix

d’un fet concret de la vida, que Jesús fa servir per a facilitar

que la gent humil entengués bé el missatge que Ell volia

transmetre. Sempre inclouen personatges i escenes de la vida

diària.

La intenció de Jesús quan explicava les paràboles era que les

persones que les sentien reflexionessin sobre els fets viscuts

pels protagonistes i n’extraguessin un ensenyament útil per a la

seva vida.

Les paràboles de Jesús van ser escoltades per molta gent, però

el seu missatge només va ser entès per uns quants.

Les paràboles més conegudes són:

El sembrador

El bon Samarità

El fill pròdig

L’ovella perduda

Paràbola del sembrador

(Mc 4,1-9; Lc 8,4-8)1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

-Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. 9 »Qui tingui orelles, que escolti. El perquè de les paràboles

(Mc 4,10-12; Lc 8,9-10)10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:

-Per què els parles en paràboles?11 Ell els respongué:

-A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. 12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:

»Escoltareu, però no comprendreu;mirareu bé, però no hi veureu.

15 S'ha fet insensible, el cor d'aquest poble!S'han tapat les orelles,han tancat els ulls,no fos cas que els seus ulls hi veiessin,les seves orelles hi sentissin,el seu cor comprenguési es convertissin.I jo els guariria!

16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. Explicació de la paràbola del sembrador

(Mc 4,13-20; Lc 8,11-15)18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.Paràbola del blat i el jull

24 Després els proposà aquesta altra paràbola:-Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25

però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:

»-Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?28 »Ell els respongué:

»-Això ho ha fet un enemic.»Els mossos li diuen:»-¿Vols que anem a arrencar el jull?

29 »Ell els respon:»-No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que

creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner." Paràbola del gra de mostassa(Mc 4,30-32; Lc 13,18-19)31 Els proposà encara una altra paràbola:

-Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques. Paràbola del llevat

(Lc 13,20-21)33 Els digué una altra paràbola:

-Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar. El perquè de les paràboles

(Mc 4,33-34)34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:

Obriré els llavis per parlar en paràboles,proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món.

Explicació de la paràbola del blat i el jull

36 Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:-Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.

37 Ell els digué:-El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els

qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.

»Qui tingui orelles, que escolti. Paràbola del tresor amagat

44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. Paràbola de la perla

45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra. Paràbola de la xarxa

47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Coses noves i coses velles

51 »¿Ho heu entès, tot això?Li responen:-Sí.

52 Ell els diu:-Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de

casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles. Jesús, rebutjat en el seu poble (Mc 6,1-6)53 Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se'n va anar d'aquell lloc. 54 Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien:

-D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? 55 ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? 56 I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això? 57 I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué:

-Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva. 58 I no va fer allí gaires miracles, perquè ells no tenien fe.

Fem una paràbola

Quina bona actitud vull ensenyar?

Quina és l’actitud oposada?

Invento un personatge que sempre faci l’actitud bona:

Invento un personatge que sempre faci el contrari de l’actitud bona:

Invento una trobada entre els dos personatges. Què passarà?

Al final el personatge que feia l’actitud contrària decideix canviar d’actitud perquè veu que és molt millor viure de l’atre manera.

Com queda la meva història?

JESÚS DE NATZARET: EL SEU MISSATGE

El missatge principal de Jesús el trobem a les Benaurances i ens ha estat transmès pels evangelistes Mateu i Lluc.Jesús ens ofereix una Nova Llei: la manera de viure feliços.La seva llei va dirigida a tots. És una llei que té el seu origen en l’amor i la misericòrdia.La seva llei no esclavitza, és una llei que porta a la llibertat.És una llei capaç de transformar la vida i fer-nos homes nous.

Jesús predica i explica el Pla de Déu: l’arribada del Regne de Déu.Jesús diu que Déu és Pare, que tots els homes són germans i que és possible un futur nou i millor.El Regne de Déu és per a tots els homes, especialment per als més necessitats.Per aconseguir el nou Regne cal viure d’acord amb les Benaurances.Jesús explica com és el Regne de Déu per mitjà de les paràboles.La paràbola és una comparació que Jesús utilitzava per explicar alguna cosa que resultava difícil d’entendre.El Regne de Déu al començament és petitíssim. Al final serà esplèndid.Els seguidors de Jesús han de confiar plenament en el missatge del Regne.

Els miracles de Jesús són signes que el Regne de Déu no són només paraules sinó una prova de que amb Jesús, el Regne de Déu s’ha fet present.Déu actua en Jesús i des de Jesús.La major part dels miracles de Jesús són guaricions. D’aquesta manera ens manifesta que està a favor de la vida, que vol alliberar els homes del sofriment

Jesús convida a les persones a viure l’amor. Aquest amor exigeix:- Tractar els altres de la mateixa manera que ens agradaria que ens

tractessin a nosaltres.- Estimar fins i tot als enemics.- Perdonar els qui ens ofenen i oblidar les ofenses.- Viure mostrant actituds d’estimació cap als altres.- Denunciar si és necessari

Jesús estima fins a donar la vida pels altres. Mor a la creu per salvar la humanitat.Perdona tothom, fins i tot els seus enemics.S’acosta sobretot als més pobres, als pecadors, perquè eren els més necessitats.

Se salta la llei quan aquesta va contra la persona i en denuncia la poca humanitat.

Jesús diu que cal construir la humanitat des de l’amor, el sevei, el perdó, la pau i de no esperar res a canvi pel que fem, i no des de l’egoisme, l’orgull i la dominació. Jesús entén el Regne de Déu en el qual totes les persones són iguals, i encara diu més: són germans.

EXERCICIS

1. On podem trobar les Benaurances?

2. Quina és la Llei Nova que ofereix Jesús?

3. A qui va dirigit el missatge de Jesús?

4. Quin és el pla de Déu?

5. Com ho fa Jesús per explicar què és el Regne de Déu?

6. Què són els miracles?

7. Què s’ha de fer per aconseguir el Regne de Déu?

8. Relaciona aquests signes amb la realitat que representen.Signes: llorer, olivera, aigua, la creu

Realitats: cristianisme, vida, pau, victòria

9. Què és una paràbola?

10. Per què Jesús parlava amb paràboles?

11. Inventa’t una paràbola per explicar que déu estima tothom.

12. Aquests són un seguit de fets o situacions que provoquen dolor, sofriment, angoixa... Escriu al costat de cadascuna d’elles les possibles solucions.

Fam / guerres / epidèmies i malalties / analfabetisme / discussions i baralles a les famílies

JESÚSÉs batejat per Joan Baptista al riu Jordà

D'entre la gent que el seguia escull a dotze persones perquè siguin els seus apòstolsRecorre a peu Palestina

acompanyat dels seus seguidors tot anunciant quina és la voluntat de Déu i com han de respondre les persones a la crida de Déu.

Anuncia l'arribada del Regne de Déu

Explica que el regne de Déu no és d'aquest món, es troba al cor de les persones i és un regne on hi governen la Pau, l'Amor i el Perdó.

Ensenya a la gent per mitjà de paràboles (comparacions) i miracles (senyals que mostren com és el regne de Déu)

Jesús no fa miracles per demostrar que és el fill de Déu sinó per demostrar que confiant en Déu tot és possible.

A cada poble troba nous seguidors, sobretot entre els més pobres però també enemics, especialment entre els rics i poderosos.

Anomena PARE a Déu, però no només el considera el seu pare sinó el pare de tots i que per tant tota la humanitats som germans.

Ensenya que Déu és un Pare bo que estima als seus fills.

Va ensenyar el Parenostre als seus deixebles per mostrar-los com podien relacionar-se amb Déu.

Va ensenyar que cal confiar en Déu ja que és bo i sempre perdona

Segueix la Llei de Moisès tot i que sovint té discussions amb els mestres de la Llei i els fariseus ja que no està d'acord amb la manera com aquests la compleixen.

Sovint és acusat de pecador i de blasfem ja que l'acusen de no complir la Llei de Déu i de mentir dient que és el fill de Déu

És conegut com el Galileu degut al seu origen de Natzaret que es troba a la província de Galilea