Edició nº7. Febrer 2014 Butlletí informatiu de la candidatura Més Poble - CUP

mespoblecup@gmail.comwww.santperederiudebitlles.cup.cat

Durant la darrera Comissió d’Hisenda celebrada a finals d’any se’ns va in-formar que el secretari i interven-tor del nostre ajuntament Manolo Hidalgo deixaria l’ajuntament el 2 de gener de 2014. Segons hem po-gut saber s’ha confirmat aquesta notícia i l’ajuntament tindrà un nou secretari/a.

En alguna publicació anterior ja havíem posat en dubte la forma de treballar del secretari i precisament per un ar-ticle que va fer en Jordi Torrents pel nostre butlletí, vaig emportar-me una forta enganxada amb el secretari que

QUEIXA DE MÉS POBLE CUP AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

BREUSMés Poble CUP a traslladat una queixa formal al Síndic de Greu-ges de Catalunya per reclamar a l’Ajuntament de St. Pere de Riude-bitlles el compliment de la llei de la memòria històrica per retirar els símbols franquistes i a homenatjar els que van lluitar contra la dictadura franquista.

La queixa sorgeix després de la negació del Ple a recolzar la moció per la retirada dels símbols fran-quistes del municipi presentada per MP-CUP. Els grups municipals d’ERC, PSC-GiR i CiU van votar unànime-ment contra una moció presentada per MP-CUP que exigia identificar i retirar els símbols franquistes pre-sents en el nomenclàtor i l’espai urbà del municipi. De manera com-plementària, es demanava també dedicar un espai del municipi (la plaça creu de la missió) a la figura de

• La regidora de Serveis Personals, Festes, Benestar Social i Família, Montserrat Esteve Sabaté, deixa el càrrec al·legant motius personals.

• El Ple del 18 de desembre aprova els pressupostos pel 2014 amb l’únic vot en contra de la CUP i l’abstenció d’ERC i PSC-GiR. La justificació del nostre vot en gran part és per la manca de voluntat d’iniciar un procés de pressupostos participatius, i perquè la proposta s’ha presentat fora de termini sense poder apro-fundir detalladament en les partides ni els projectes de les inversions.

EL SECRETARI MANOLO HIDALGO DEIXA DE TREBALLAR PER L’AJUNTAMENT

fins i tot va arribar a insinuar que demandaria la CUP per injúries. Ha passat més d’un any d’aquell escrit a El Molí i en tot aquest temps poques coses havien canviat en la seva acti-tud. El clima de desconfiança general que s’havia creat darrerament amb ell no era gens favorable per atendre les necessitats del nostre ajuntament, és per això que ens alegrem que s’hagi pogut arribar a aquesta solució i es-perem que la persona que la substitu-eixi tingui un altra manera de fer.

Isaac Ruana

Xavier Romeu, escriptor, lingüista i independentista riudebitllenc. Ho-menatjat per MP-CUP en motiu dels trenta anys de la seva mort en un acte celebrat el mes de setembre.

Tots els grups municipals van coin-cidir i al·legar estar en contra de la moció per la demanda de dedicar un espai públic al marxista Xavier Romeu, però en cap moment van negociar (a excepció d’ERC el mateix dia del Ple), una modificació parcial de la moció amb MP-CUP, i van votar contra tot el text. Remarcar que la

moció havia estat tramesa a la resta de grups municipals amb antelació.

Des de MP-CUP entenem que la decisió del ple és inacceptable, incomprensible i il·legal. Per tant, hem formulat una queixa al Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió per aconseguir la retirada total dels ves-tigis del feixisme presents al nostre municipi.

Eloi Torrents

I primer fou la declaració de sobira-nia. Quan CiU es va adonar que era independentista i Esquerra va reiterar que ho seguia sent van redactar una declaració d’independència i ens en van demanar la signatura. “Ara hem d’anar tots junts, hem de remar tots alhora”. Sí, són una murga les reta-llades –retallades, corrupteles, am¡guismes– però sense Madrid aixecarem cap senyors.

No. Pensar que ara el que cal “és la in-dependència i que un cop fet el pas ja ens esbarallarem” és fictici i matus-ser. Qualsevol que tingui una mica de memòria històrica pot recordar que els processos d’independència són vertaders actes fundacionals, ver-taders processos constituents. I sí, el primer pas té tota la rellevància del món, perquè definir quin país volem no és posar-hi frontera –i en aquest cas escapçant part del territori– sinó decidir-ne el seu ordenament territo-rial, econòmic, social.

El que ha estat un acte cívic, de con-sciència ciutadana –malgrat els mit-jans espanyolistes es dediquin a amartellar amb el contrari–, el que ha estat més recentment una vertadera celebració col·lectiva massiva és instrumentalitzat per una classe políti-ca vacil·lant. Sí, és cert que la ciutada-

nia posa tot sovint contra les cordes a allò que en diem classe política –com si fos només cosa d’ells, la política–, com ens correspon i no hem d’oblidar, però no ens enganyem, l’acte de fe no és gratuït i obligat per tots nosaltres només; és un acte de desmarcament de l’elit envers un país que ja no li va a mida, que ja no li escau... i que està en números vermells a ulls de la troika. Ara parem esment en què “Madrid ens roba”, però fa anys que l’estat es-panyol ho ve fent i fins ara volien ser directors d’orquestra amb concerts fiscals i engrunes. El que no apareix en el programa polític, juntament amb les noves “Estructures d’Estat” és la privatització de recursos essen-cials com l’aigua i d’altres del nostre patrimoni, la creixent privatització en l’ensenyament i la sanitat, o la feina bruta a les empreses privades de l’òrbita de les grans famílies de pro-homs catalans.

D’altra banda, desenganyem-nos. El parlament de Catalunya no és sobirà perquè forma part de l’ordenament territorial espanyol i li deu obedièn-cia. El nostre estatut d’autonomia i la nostra Generalitat tampoc ho són. També és cert que cap subjecte és so-birà fins que no s’hi rebel·la. I només s’hi rebel·larà amb el poble davant, si l’estira. Sense cartes a Madrid, putes

i ramonetes o terceres vies; si van re-dactar una declaració de sobirania per estalviar-nos feina i guanyar temps, estalviem-los feina ara nosaltres i fem quelcom més efectiu.

Posats a decidir, qui hi posarà nom? L’estat espanyol ens roba; l’estat es-panyol és la imposició d’un model centralitzat que es carrega literal-ment l’ordenament territorial, local, comarcal; ans la seva recepta au-tonomista es carrega, mai volguda pels espa-nyolistes de pro, els bons i els autèntics, tampoc per nosaltres; l’estat espanyol és la imposició d’un model cultural homogeneïtzat. L’estat espanyol no ens escau, ni ens ha es-caigut mai. Volem sobirania nacional, econòmica, social, territorial. I no ens

EL PA, SENCER I SENSE RETALLAR. CAP A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL, ARA I DE DEBÒ

Per fi s’han desestimat les condemnes de multa imposades als i les con-ductores que havíem realitzat els fa-mosos –durant un temps, almenys– “novullpagar”als peatges catalans. L’octubre del passat 2013 rebíem la bona notícia que un tribunal de Gi-rona havia decretat la nul·litat d’una de les multes imposades a un con-ductor que havia realitzat varis –no només un– “novullpagar”. Després en van ser dues, sumant-hi la d’un altre encausat. La notícia, que molts afec-tats crèiem impossible, no ens hauria d’haver sorprès, però ho va fer i com que havíem perdut a aquestes alçades ja tota esperança ens alegrava. Més endavant van anar caient amb comp-tagotes les cartes amb resolucions favorables als nostres arguments que ens “absolien” per les nostres faltes.La lluita no acaba aquí. Ni de bon tros. És sobrer debatre l’existència d’aquest espoli sobre el nostre territori, ja ho hem fet i no cal repetir-ho; el que és vertaderament esbalaïdor és veure com, novament, l’administració, diguem-ne pública, fa la feina a l’empresa privada sancionant els con-ductors i conductores que no paguem la taxa que imposa una companyia

privada sobre una autopista privada, fent testimoniar a un treballador o a una treballadora, dependents del seu sou mensual, el nostre “delicte”. Un delicte que es tipifica mitjançant una maniobra magnífica a mitjans de gener del 2013; un canvi de normativa per a que, amb efectes retroactius, allí on deia que t’havies de parar, ara hi diu que t’has de parar i pagar. Senyors del Servei Català de Trànsit, Dirección General de Tráfico, Govern català i Govern espanyol, que comparteixen novament tantes coses, demés amics i associats, els i les que hem estat encausades econòmiques i polí-tiques per les seves maniobres i els i les perjudicades per aquest greuge econòmic i polític sobre el nostre ter-ritori –que encara ho som i que no ens n’hem lliurat, i som TOTS I TOTES– celebrem estar aixecant el país. No ens ve de nou que l’administració faci la feina bruta a l’empresa privada: un exemple ben clar és l’opac sistema que envolta els preus de la llum a l’Estat, on intervenen com en peat-ges i infraestructures, grans construc-tores i entitats financeres, i també en el camp de l’electricitat la feina feta per les molt diligents forces públiques

FENT LA FEINA A EMPRESES PRIVADES

espanten els relats apocalíptics sobre la marginació europea.

Volem la Independència, però la In-dependència per canviar-ho TOT. Ara i aquí, i per cert, com sempre.

Per això el 9 de novembre és una data per fer una celebració col·lectiva de veritat, efectiva, però fins llavors no decaurem en la nostra insistència per a construir un vertader model d’independència total, i per forçar una solució final plena de “sís”.

http://www.percanviarhotot.cat/ http://sobiraniaeconomica.word-press.com/

Àssum Castillo

catalanes d’ordre contra els i les mani-festants contra el sistema de la Molt Alta Tensió (http://www.setmana-ridirecta.info/noticia/repressio-policial-acompanya-les-obres-linia-molt-alta-tensio-al-baix-emporda) a instàncies de Red Eléctrica.

Per això el fet que al Parlament el senyor Mas es resisteixi a especifi-car, com si fos un fet menor, a què es referix quan parla de privatitzar certs serveis, per no alterar i retallar encara més, resulta una vertadera fal·làcia.

Àssum Castillo

Des de fa uns mesos el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Bar-celona, un dels més potents de l’estat espanyol per la seva producció cientí-fica i la qualitat de la docència im-partida, està patint poc menys que una campanya de “acoso y derribo” per part de la direcció universitària en connivència amb la Generalitat. La criminal política de retallades a la que està sotmesa l’activitat d’aquest centre de coneixement humanístic des del Vicerectorat de Professorat i Política Acadèmica comença a fer in-sostenible els programes específics i plans d’estudis especialitzats. Aquests mateixos, precisament, l’havien elevat fins ara per damunt dels nivells mitjans de qualitat docent i acadèmi-ca de les universitats de tot l’estat.

Resumint el problema: el Vicerectorat exigeix al Departament el pagament d’un deute econòmic inassumible per exorbitant d’acord amb les seves pos-sibilitats, un deute que, de fet, no és real, sinó que s’hauria generat –de-fensa el Vicerectorat– com a producte de l’engrossiment de la plantilla do-cent en els anys de bonança econòmi-ca. Un engrossiment que precisament es va dur a terme en el seu moment

plenament d’acord amb els mateixos òrgans directius de la UAB i que al cap i a la fi és el que va permetre el que fins ara ha estat una ensenyança de qualitat superior i una activitat inves-tigadora amb una projecció interna-cional. Amb l’actual política educa-tiva, la Generalitat i el Vicerectorat estan condemnant l’activitat del Departament d’Història Moderna i Contemporània a l’estrangulació, ja que el pagament del deute es real-itzarà progressivament, és a dir, no renovant les places de professorat jubilat, ampliant la dedicació docent i contractant nou personal en unes condicions de la més absoluta pre-carietat laboral i econòmica. En què s’emparen les institucions per desen-volupar aquestes polítiques –exten-sibles a la resta d’àmbits de les ciències socials i les lletres– que estan negant literalment el futur de les humanitats a Catalunya? Precisament aquí radica la més absoluta perversió, ja que la di-recció de la UAB i la Generalitat addue-ixen una suposada rebel·lia davant de Madrid, allunyant-se de les polítiques emanades de l’estat central i prendre la davantera en termes d’eficiència econòmica. Res més lluny de la reali-tat tenint en compte el tipus de polí-tiques que s’estan prenent en altres

universitats, deixant els professionals sense l’estabilitat necessària per ex-ercir les seves feines i comprometent el futur de la cultura i el coneixement crític a les nostres societats. Més enllà de tot això assenyalat, una vegada més queda clar que les polí-tiques del govern actual a Catalunya no es diferencien en el substancial –en matèria econòmica, social i cul-tural– del que estem veient a la res-ta de l’estat, amb la imposició de la desigualtat, l’elitisme, la destrucció del nostre teixit social i la consciència crítica i, per últim, la inestabilitat i pre-carietat en les nostres vides. Nosal-tres mateixos hem de decidir si volem entregar el nostre futur col·lectiu a l’especulació i mercaderia dels valors i les conquestes que ens caracteritzen com a societat. Per descomptat, el futur de Catalunya només pot pas-sar per la defensa d’una cultura i una educació de qualitat, imprescindibles per guanyar la tan invocada inde-pendència i la llibertat de tots i totes.

David Alegre Lorenz

MENYS PARAULES I MÉS FETS!És sabut que una de les nostres priori-tats com a grup polític, era i és, obrir les portes d’aquesta institució inten-tant crear mecanismes perquè la gent pogués intervenir en la vida política d’aquest ajuntament. Des del primer dia, hem intentat incloure dinà-miques que afavorissin la partici-pació especialment en la presa de de-cisions importants com l’elaboració dels pressupostos municipals, inver-sions, taxes i/o ordenances, etc. Des de la incorporació de Joan Pascual al govern de CiU, generalment tot han estat bones paraules quan hem tin-gut la possibilitat de trobar-nos per parlar de participació., però amb el pas del temps, tot ha quedat en no res i aquella predisposició inicial a dia

FRANCESC LINO I CESK FREIXAS PRESENTEN ELS SEUS LLIBRESDimarts 17 de desembre vam orga-nitzar a les Escoles Velles una presen-tació de llibres d’autors riudebitllencs amb la col·laboració de la editorial Tigre de Paper, una cooperativa que té com a objectius principals la publi-cació d’obres en català i que parteixin del pensament crític. Joan Francesc Lino i Cesk Freixas, els dos autors riudebitllencs que han editat un llibre amb aquest projecte editorial van ser presents a l’acte explicant els motius personals que els han portat a es-criure els seus llibres.

Joan Francesc Lino, nascut i resident a Sant Pere de Riudebitlles, va pre-sentar la seva novel·la negra “Escola d’assassins”, ambientada a St. Pere i que fa servir un context d’injustícia i precarietat per desenvolupar una història interessant sobre el valor i el paper de la violència. Cesk Freixas, també nascut i resident a Riudebitlles, va presentar “Paraules per a Gaeta”, la seva primera obra literària. Es tracta d’un recull de textos, escrits en prosa

DE CULTURA, EDUCACIÓ, MENTIDES I RETALLADES

poètica, que graviten al voltant de tres eixos: l’univers i la gestió emocional, la crítica política i la reivindicació dels Països Catalans. A l’acte presentat pel regidor de la CUP Isaac Ruana, també hi va assistir Arnau Carné, membre de Tigre de Paper que va explicar el fun-cionament i la proposta d’aquesta co-operativa editorial.

Redacció

d’avui és fum.

És evident que no hi ha excusa i si no hem avançat res en aquest terreny és exclusivament per manca de voluntat política del govern de CiU. Fins i tot, ens hem ofert com a grup a assumir responsabilitats i posar-nos a tre-ballar perquè l’ajuntament complexi

la llei, i faci els passos necessaris per disposar d’un Reglament de Partici-pació Ciutadana. A dia d’avui, encara no hem rebut cap resposta formal a aquesta proposta ni a d’altres plan-tejades pel nostre grup.

Isaac Ruana

En la redacció d’aquest butlletí hi ha col·laborat: Jordi Torrents, Isaac Ruana, Assumpta Castillo, Joan Gispert i Eloi Torrents i David Alegre.Disseny i comunicació: Sílvia Isach, Joan Monsarro i Àlex Suárez. Correcció: Mireia Ribé. Difusió: Assemblea: MP-CUP

MP-CUP va retre homenatge a l’escriptor, lingüista i militant inde-pendentista Xavier Romeu i Juvé (1941-1983) amb motiu del trentè a-niversari de la seva mort.

Xavier Romeu, estretament vinculat a Riudebitlles, fou un notable lingüista i escriptor, així com dirigent del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), del qual fou responsable del Comitè Central i Executiu del 1978 al 1983, i cap de llista per la circumscrip-ció de Tarragona del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) a les eleccions estatals de 1979. També va ser presentador de l’acte independen-tista al fossar de les Moreres el 1977 i impulsor de la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC).

En l’àmbit professional, en Xavier va exercir de professor de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i publicà diverses obres acadèmiques entre les quals cal destacar el Manual de Fono-logia Catalana. També va destacar en la faceta d’escriptor; és autor de nom-broses obres de teatre i narrativa, com ara Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970, amb Maria Aurèlia Capmany) o Ascendent Escorpió (1979).

La jornada, organitzada per MP-CUP el 14 de setembre, va consistir en una taula rodona titulada “Xavier Romeu i l’esquerra independentista: no perdre el passat per mirar al futur”. Un de-bat que va comptar amb la presència del diputat de la CUP David Fernàn-dez; Quico Romeu, germà de Xavier Romeu; Albert Botran, historiador, militant de l’MDT i autor del llibre Uni-tat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres; Jo-sep Maria Solé Soldevila, historiador i membre d’Endavant OSAN i Lluís Au-ber, company de militància de Romeu al PSAN. Després de l’acte, on hi van assistir una setantena de persones, es va realitzar una ofrena foral a la tomba de Xavier Romeu al cementiri de Sant Pere de Riudebitlles, que es va cloure amb el cantant dels Segadors.

Amb aquest homenatge, des de MP-CUP volem rendir homenatge a la lluita per l’alliberament nacional i so-cial duta a terme per en Xavier Romeu i rescatar de l’oblit la seva memòria, en el context actual en què les propostes i idees defensades per en Xavier fa més de trenta anys són assumides per bona part de la societat catalana.

Eloi Torrents Vivó

ÉS SENZILL

És senzill. Quan et queda la teva casa tota per a tu, després d’haver fet fora a aquell o aquelles que s’havien col·locat de forma interessada dins d’ella i a més et van imposar des d’una manera de parlar a una manera de fer, el que et toca és fer dissabte i orga-nitzar novament la teva vida, i és clar, aquesta nova organització cal que sigui adient al que tu sents, penses i necessites, oi?

El mateix passa amb un país. Quan et queda tot per a tu després d’haver fet fora a aquell que l’estava ocupant amb imposicions de tota mena, cal organitzar-lo de nou, però com l’hem d’organitzar?

Si aquella casa que et van deixar tenia esquerdes a la paret i goteres, no les mantindrem, o si? Si les finestres no tancaven prou bé i les aixetes gote-javen, ho arranjarem, o no? Tornem al país. Si teníem uns serveis públics precaris per les continues retallades, si teníem una legislació laboral que, reforma rere reforma, va anar reta-llant els drets que tants i tants anys

i tantes i tantes lluites van caldre per a aconseguir-los, si teníem una eco-nomia basada en la competitivitat més salvatge que contemplava més els beneficis que les necessitats hu-manes, si les relacions de gènere es basaven en un ferotge patriarcat, si el jovent estava condemnat a la pre-carietat laboral i a una universitat privilegiada i només per a unes elits econòmiques, si teníem una terra, un aire i unes aigües violades per l’egoisme del capital, si teníem una policia que maltractava i torturava, si teníem uns polítics més vinculats a les altes finances que a la ciutadania..., tot això ho voldrem canviar, o no?

Però, què passa si quan tenim la casa neta, les parets blanques i anem a en-trar el nou mobiliari descobrim que les esquerdes, les goteres i altres des-perfectes persisteixen? És el mateix que quan anem a reconstruir el nos-tre país i veiem que tots aquells mals encara estan aquí. Què ha passat?

Si un cop hem fet fora a l’ocupant i tots els seus mals, i aquests encara

HOMENATGE A XAVIER ROMEU

estan presents vol dir que no ens hem alliberat del tot, per que ningú vol que el seu país tingui uns serveis públics precaris, una explotació laboral, una economia inhumana, un masclisme imperant, un jovent sense futur, un medi arruïnat, una policia opressora, uns polítics corruptes ..., o si? Si és així la lluita per l’alliberament nacional ha de continuar.

Des de l’Esquerra Independentista, igual que creiem en la reconstrucció de tot el nostre país, també creiem que ho podem fer basant-nos en la justícia social. És senzill: Independèn-cia per canviar-ho tot.

Joan Gispert