El paper dels pares respecte els estudis dels

seus fills20 de Febrer de 2012

Xerrada a càrrec de Cristina MasDirectora de Galapagos Serveis Educatius

www.galapagos.cat

1. Introducció2. Els deures3. Els exàmens4. Les notes5. La relació dels pares amb l’escola6. Temps de lleure: extraescolars i noves tecnologies7. El futur: descobrir vocacions8. Problemes i dubtes quotidians

• Autoritat i autoritarisme• Darrere la mandra• La cultura de l’esforç

9. Dades reals10.Bibliografia

Índex

1. Introducció

Fer de pares

Aprendre

Amb sentit comú

Actuar des de casa

Cuidant la relació

Treballant en l’organització de la llar

2. Els deuresQuè són?

Treballen la mateixa matèria que a classe.

Requereixen lleu intervenció de l’adult.

Si no se’n surt sol, hem de parlar amb els professors.

2. Els deuresPerquè serveixen?

Autodisciplina

Independència

Distribució del temps

Lògica, matemàtiques, llenguatge...

Garantir marc de treball• Lloc adequat.• Temps suficient.• Tecnologies per

ajudar i no per distreure.

Ser assessors accessibles• Resoldre

puntualment dubtes o proporcionar l’ajuda d’un 3er.

• Suggereixen possibilitats.

• Donen suport en l’organització.

• Supervisen la realització.

Donar suport emocional• Fent front comú• Donar ànims i usar el

sentit de l’humor.• Retornar sobre

l’objectiu.• Ajudar-los a pensar

en positiu.

Treballar els problemes• Autoreflexió davant

dels problemes.• Plans d’acció.• Incentius indirectes.

2. Els deure

sEl

paper dels

pares

3. Exàmens

La planificació. Tots els alumnes hem estudiat sempre al final.

Com estudiar? Amb la pràctica aprendran a estudiar. Cada alumne usa mètodes diferents.

Què podem aportar-los? Els podem ensenyar tècniques d’estudi perquè les provin (directament o a través de 3ers).

4. Les notesEl que són i el que no són

No jutgen a l’alumne, ni

als pares

Les bones notes són

una victòria, no un deure

4. Les notesQuè passa amb les males notes?

ACTITUD DELS PARES

Objectius d’acord amb les capacitats i voluntat de l’adolescent.

El més important no és la nota, sinó aprendre.

Donar-los suport també en les males notes.

ACCIONS DELS PARES

ESCOLTAR els perquès Falta de feina Organització Comprensió Temps dedicat insuficient Pors

Llavors podrem dur a la pràctica una estratègia per millorar els resultats.

Som els seus tutors, no els seus censors.

No hem de comparar els fills amb altres nois o amb els seus germans, ja que cadascú és únic i diferent dels altres.

4. Les notesEls paranys pels pares

No els hem de dir mai que no se’n sortiran. Els hem de mostrar que confiem amb ells.

Hem d’evitar posar-nos nerviosos, ni tan sols amb la possibilitat de repetir curs.

Cal que actuem davant les dificultats.

Encara que siguin adolescents, cal que els pares participin de l’escola.

És un moment important perquè s’obtenen els primers títols.

Els professors estan saturats. Els adolescents sovint no saben cap on

s’orientaran, tenen opinions basades en poques dades.

5. La relació dels pares amb l’escolaÉs necessària?

Reunions regulars amb els tutors, sobretot si el fill/a té mal rendiment acadèmic. Són importants per professors i alumnes.

Escollir optatives interessants i adequades a les competències, i no les més fàcils.

L’elecció de l’escola ha d’anar d’acord amb la personalitat del jove (gran o petita, rígida o flexible), ha de tenir la possibilitat d’opinar.

5. La relació dels pares amb l’escolaAlgunes recomanacions

Són importants. S’ha de tenir mesura.

Un horari massa programat mata la creativitat i l'espontaneïtat.

El fill/a n’ha de ser partícip. L’exercici físic es relaciona amb un millor

rendiment acadèmic. No ha d’estressar als pares.

6. Temps de lleureLes extraescolars

ACCIONS PREVENTIVES EN L’ÚS DEL MÒBIL Retardar al màxim l’edat de possessió del

mòbil. L’adolescent ha d’assumir el cost de les

factures: a través de les pagues o de treballs alternatius.

Pactar el model de mòbil per arribar a un equilibri entre necessitat i caprici.

Posar límits respecte on i quan es pot usar el mòbil.

Parlar-hi perquè reflexioni sobre el temps que l’usa.

6. Temps de lleureLes noves tecnologies

ACCIONS PREVENTIVES EN L’ÚS DE L’ORDINADOR I LA CONSOLA Ubicar-los en un espai comú

Facilita la interacció amb la família Permet observar a què juguen, quan i amb qui.

Jugar amb l’adolescent Compartir emocions Aprendre junts Conèixer-nos millor.

Pactar el temps dedicat a l’ordinador i a la televisió per a finalitats no educatives Establir màxims diaris i setmanals. Els caps de setmana no més de 3h/dia.

6. Temps de lleureLes noves tecnologies

7. El futurDescobrir vocacions

A partir dels 11 anys

Parlar amb professionals coneguts i visitar els llocs de treball.Informació àmplia sobre les possibilitats del sector que li interessa.

Cita amb orientadors del centre o externs.

Llistar els interessos i les prioritats.

Conèixer les seves competències i limitacions.

Tornar a la realitat.

No projectem els nostres desitjos. Donar-los temps i opció de canviar d’idea. No confiar en la projecció sobre la possibilitat de feina en

el futur.

8. Problemes i dubtes quotidians

• Autoritat i autoritarisme

• Darrere la mandra• La cultura de l’esforç

Responsabilitat

Poder triar

Motivació

Problema 1:Posar límits sense ser autoritari

Orientar la disciplina parental

Quan permetem que se sentin responsables dels seus èxits i fracassos adquireixen: Autocontrol Tolerància a la

frustració

Problema 1:Posar límits sense ser autoritari

L’autoritat i el perdó

Com exercir l’autoritat? Quan no estem irats. En privat. Amb respecte cap al fill. Aturant-nos un cop ha reflexionat i mostrat

penediment. Finalment cal que el perdonem, sinó ell no

aprendrà a perdonar-se.

Falta de confiança en si mateixFalta de motivació

Mandra = no acció

Problema 2:“El meu fill és gandul, sempre li fa

mandra estudiar”

Por a afirmar-se i demostrar davant dels altres.

Por a decebre o poca confiança en les pròpies capacitats alhora de respondre al que se li demana.

“Si treballo i fracasso, vol dir que no sóc prou bo. Però si no faig res, lo normal és que fracassi, així pensaran que si treballés m’aniria bé.”

La mandra protegeix de la decepció, sobretot si l’ideal d’èxit és massa elevat.

Problema 2:“El meu fill és gandul, sempre li fa

mandra estudiar”

Problemes

psicològics

Dificultat per

concentrar-se i

treballar

Mal rendime

nt a l’escola

Sentir-se sol i insegur

Incomprensió a casa?

Cercar amics que estiguin com ell

Problema 2:“El meu fill és

gandul, sempre li fa mandra estudiar”

Una actitud “passota” ens pot indicar que intenten evadir-se dels problemes.

La cultura de l’esforç comença a casa. Vol dir que hi ha coses que cal fer encara que no

ens vinguin de gust. L’educació, com al vida, no només és diversió i

felicitat. Aprendre costa, però és molt interessant quan hi

estàs ficat. Un cop interioritzes que no sempre et diverteixes i

t’ho passes bé, els resultats en els estudis seran una conseqüència natural.

Problema 3:Com educar-los en la cultura de l’esforç?

9. Dades realsLa vida a casa influencia la vida

escolar

Estudi publicat el 2011

Fet a 26 centres educatius de Catalunya.Tant públics com concertats.

De poblacions petites i mitjanes i també de grans ciutats.

Enquestant a 995 nens d’entre 10 i 16 anys.I a 925 pares i mares.

Treure bones notes va lligat a poder estudiar bé a casa. Si la mare els ajuda a fer els deures, els agrada l’escola. Els que llegeixen pensen que val la pena estudiar i treuen

millors notes. Els alumnes que tenen més límits a casa tenen millor

actitud envers als estudis. Participar en les feines de casa (parar taula, preparar

el menjar...) millora l’actitud escolar. Els fills que participen en la presa de decisions a casa

fan més els deures.

Hàbits i límits

Els alumnes que parlen més sovint amb els pares tenen millor actitud envers l’estudi. Podeu aprofitar els àpats.

Jugar amb la mare o tenir un pare afectuós va lligat a treure millors notes.

Fer les paus a casa i demanar perdó està relacionat amb una millor actitud envers els estudis i treure més bones notes.

Els nens que riuen més tenen una autoestima superior. Els pares que es preocupen més pel que fan els fills,

on van i amb qui van, tenen fills amb major autoestima.

L’afectivitat

Els nois i les noies que se senten més estimats i són més responsables, que tenen una relació rica i potent amb els seus pares (des de la conversa fins al contacte físic), se senten més forts davant del món, i en conseqüència, tenen un millor rendiment escolar.

Una relació amb molt d’afecte mutu i confiança amb ells serà el vostre millor aliat.

Conclusions

Braconnier, Alain. Guía del adolescente. Ed Síntesis. 1999.

Casals, Ramon. Prevenir el fracàs escolar des de casa. Ed Graó. 2011.

Elias, Maurice J et al. Educar con inteligencia emocional. Ed DeBolsillo. 2011.

Jeaummet, Philippe. Respuestas a 100 preguntas sobre la adolescencia. Ed del Bullent. 2005.

Matalí, J Ll et al. Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció? Ed Edebé. 2008.

Pommereau, Xavier et al. ¡¡SOS!! Tengo un adolescente en casa. Ed Espasa. 2004.

Punset, Elsa. Brújula para navegantes emocionales. Ed Aguilar. 2008.

10. Bibliografia

Avui: Anotar almenys 3 reflexions, el que m’emporto d’avui, coses que he après o que no vull oblidar.

Durant tota la setmana: Reflexionar en 3 passos:

1) Observar2) Compartir3) Realitzar accions

3 opcions per triar:A. Per a la incomprensió: Com era jo d’adolescent?B. Per a les discussions: Em comunico assertivament amb

els meus?C. Per als pares exigents: Quin clima hi ha a casa?

Deures per fer a casa

GRÀCIES PER VENIR!!

 “Si li dones peix a un home famolenc, l’alimentes per una jornada; si li ensenyes a pescar, l’alimentaràs per a tota la vida”

Lao-tsé (570 aC-490 aC) Filòsof xinès.