El pati ol·le - Balaguer · El pati del meu col·le Carmen García, Madrid Quan era nena anava a una escola pública de Madrid, al barri de la Guindalera. Em recordo del pati, no

Una eina per fomentar l’activitat físicaa través del joc i la diversió

Una eina per fomentar l’activitat físicaa través del joc i la diversió

El patidel meu Col·le


Visquem la vida activament!Les dades de les últimes enquestes nacionals de salut mostren que prop del 80% de la població espanyola no practica l’activitat física aconsellada per mantenir-se sana.

En la infància i en la joventut les persones són més actives; no obstant això, actualment trobem un alarmant percentatge de persones en aquestes franges d’edat que no arriben als nivells d’activitat física adequats.

Thao-Salut Infantil, un programa d’acció integral, pretén ser una eina útil per prevenir les malalties i els problemes de salut derivats de la inactivitat física i els mals hàbits nutritius en edat escolar. Amb aquest objectiu, facilita materials i formació professional als agents directament vinculats: els nens i les nenes, les seves famílies, la comunitat educativa en general i els centres de salut de la ciutat.

Gràcies als seus dos pilars, l’alimentació saludable i l’activitat física, les ciutats Thao disposen de les eines i accions coordinades adequades per fer front a aquest creixent estil de vida poc saludable, que pot hipotecar el futur de les noves generacions.

El patio de mi col·le pretén ser una eina útil, fàcil d’aplicar, en els àmbits educatius i de temps lliure. Una petita guia de jocs populars per tornar a instaurar l’esperit del joc lliure infantil a les hores de pati de les escoles i als centres cívics o de temps lliure. Una eina viva en la qual cada ciutat pot incloure els seus jocs tradicionals autòctons, a fi de transmetre un divertit i saludable llegat cultural als més menuts.

El pati del meu col·leCarmen García, Madrid

Quan era nena anava a una escola pública de Madrid, al barri de la Guindalera. Em recordo del pati, no tenia gairebé res, però era el pati de jugar, el petit espai de llibertat. Des del 1964 i durant una pila d’anys, cada dia m’hi passava unes quantes hores; ara que ho penso hi ha pocs llocs de la meva vida on hagi estat tant de temps.

El pati del matí era un sospir, se’ns feia molt curt. Per a les nenes que ens quedàvem a dinar, el pati del migdia era un pati llarg del qual gaudíem. Era un pati de sorra amb parets blanques i una paret gris fosc, de ciment raspós, on afilàvem pinyols d’albercoc anant i tornant interminablement per la paret rascant amb el pinyol fins que, gràcies a la nostra paciència, finalment s’obria el forat que convertia aquell pinyol en un xiulet. Recordo els innombrables pastissos de sorra dels primers anys i m’assalta el record, ja amb 5, 6 o 7 anys, de bandades de nenes corrent amb la bata blanca al vol posada a mode de capa, i jo entre elles sentint-me ocell o amazona... Hi havia una font; més que la imatge de beure, conservo la del continu rentat de genolls ensangonats per sota de la faldilla curta.

No tinc la imatge de cap adult que compartís amb nosaltres els jocs i, no obstant això, m’admiro de la capacitat d’organització que teníem en aquells balls de rotllana, en què 20 o 30 nenes repetíem complicades coreografies. També recordo les gomes, la corda i, els últims anys, el baló presoner, un joc nou i emocionant en què passava una mica de por quan m’exposava als cops de pilota de les fortes de les meves companyes.

Si pogués agafar alguna cosa d’aquell pati per als patis de les escoles d’ara, triaria l’assossec del sol a la paret blanca, amb el temps ampli d’un pati de migdia com la invitació d’un paper blanc per inventar qualsevol cosa... o simplement flotar.

Proposta d’un manual d’activitatslúdiques per als patis escolars


Consideracions prèvies

Aquesta proposta de jocs infantils té un caràcter interdisciplinari, i es pot desenvolupar en les hores de lleure i descans lectives d’educació infantil i primària amb l’ajut del conjunt d’educadors i monitors que comparteixen els patis escolars amb els infants.

Si bé es poden establir objectius transversals, amb aquesta eina el que Thao-Salut Infantil pretén ressaltar és la importància del joc lúdic i actiu com a alternativa saludable per combatre el creixent sedentarisme infantil, que es mostra com un dels principals factors d’augment de l’obesitat infantil del nostre temps.

Recomanem reforçar aquesta iniciativa amb una unitat didàctica de jocs populars en les classes d’educació física, per ensenyar més jocs als infants i intentar estimular-los perquè els practiquin per iniciativa pròpia al pati i els modifiquin o adaptin al seu aire.

Organització

Els jocs triats per incorporar El pati del meu col·le al vostre centre haurien de complir les característiques següents: ser populars/tradicionals o autòctons,

tenir una reglamentació escassa, necessitar poc material i ser fàcils d’organitzar i practicar. L’autonomia organitzativa dels nens i nenes és fonamental.

Considerem important la participació i el nivell d’immersió de l’alumnat en la recollida del material, l’organització i el desenvolupament dels jocs.Com a màxim, s’haurien d’establir en un croquis les zones adequades per a cada tipus de joc i/o curs i repartir-ho a totes les classes. Dibuixar jocs, o una part, als patis seria molt útil.

Per aconseguir implantar El pati del meu col·le en el dia a dia de l’escola, recomanem potenciar-ho establint progressivament un o dos dies de

jocs en què l’escola es transformi en les hores de descans, i anar augmentant-los progressivament a mesura que l’alumnat vagi adquirint autonomia per

practicar-los.

Els dies de pluja, en les zones a cobert també es poden organitzar la majoria dels jocs que us proposem. Recomanem aplicar aquesta proposta d’activitat física, en

comptes de “seure” els nens i les nenes davant del vídeo o altres opcions sedentàries.

Com a última consideració, cal destacar que la participació de l’alumnat no hauria de ser obligatòria i que l’èxit rau a anar incorporant o recuperant (millor dit), a poc a poc, nens i nenes que gaudeixin del joc actiu al pati del seu col·le.

Per aconseguir instaurar El pati del meu col·le, la participació puntual i l’interès dels monitors de temps de lleure i el professorat al pati pot ser molt suggeridora i motivadora per als nens i les nenes.

Els jocs tradicionals o populars recullen característiques de totes les tipologies de jocs i incorporen, a més, un component generacional, històric i cultural molt enriquidor.

Jocs tradicionals i popularsObjectius comuns per a totes les edats

Tipologies de jocs:

Conèixer i practicar diferents jocs tradicionals i populars de la nostra cultura, incorporant-ne d’altres cultures també presents al centre educatiu (treball transversal d’inclusió).

Participar en la recuperació del joc com a font de diversió i recreació.

Omplir de moviment i activitat les hores lliures d’esbarjo dels nostres patis escolars.

Aprendre a participar lliurement en els jocs, organitzant la participació i respectant les normes comunes.

Intervenir en la construcció d’espais i materials necessaris per jugar.

Respectar la participació de la resta de companys i companyes, acceptant les limitacions, habilitats i virtuts pròpies i alienes.

PSICOMOTRIUS

COGNITIUS

SOCIALS

AFECTIUS

(Consciència corporal, sensorials, motrius)

(De manipulació, d’exploració, de memòriao atenció, lingüístics...)

(Simbòlics o de ficció, reglats, cooperatius...)

(De rol o dramàtics, d’autoestima...)

PSICOMOTRIUS

COGNITIUS

SOCIALS

AFECTIUS

Objectius referencials

Conèixer alguns jocs populars i/o tradicionals del territori propi.

Manifestar la personalitat pròpia a través del joc.

Reconèixer la informació en els jocs sensorials.

Col·laborar activament en els jocs proposats.

Acceptar les propostes alienes i els criteris o normes corresponents.

Experimentar el joc popular i/o tradicional com a objecte de diversió i recreació.

Construir i valorar el material i l’espai útil per als jocs.

Organitzar el joc a partir de normes pactades i crear variants adaptades.

Conèixer les regles bàsiques dels principals jocs del territori.

Acceptar i respectar les normes establertes.

Col·laborar en el muntatge i la recollida del joc.

De 6 a 8 anys:

De 8 a 10 anys:

Executar amb autonomia diferents jocs populars.

Adaptar els jocs a les necessitats del grup.

Conèixer jocs de diferent procedència i comparar-los amb els propis.

Confeccionar materials i espais de joc, i cuidar-los.

Realitzar una cerca familiar i bibliogràfica dejocs tradicionals.

Acceptar i respectar les normes i les limitacions personals dels companys i les companyes.

Participar activament en els jocs.

De 10 a 12 anys:

Des de Thao-Salut Infantil hem recuperat alguns dels jocs popularsde sempre, i els hem classificat per edats segons els cicles educatius.

Amb l’objectiu d’oferir una eina viva i inclusiva, ens agradaria poder realitzar una bonica recopilació de jocs actius de pati de totes les ciutats Thao, per la qual

cosa us animem a enviar-nos lesvostres propostes.

Els jocsde sempre

Proposta d’activitats

De 6 a 8 anys (1r nivell)

Jocs Material necessari Espais

Arrencar cebes

Carreres de xapes

Bitlles

Un, dos, tres, pica paret

Moros i cristians

Tris-tras

Director d’orquestra

La gallina cega

Les cadires

La pilota bota

Conillets, esteu ben amagadets?

Cançons de rotllana

Tocar i parar

Res

Xapes, guix o cinta

Autèntiques o ampolles ambsorra o un altre tipus d’envàs

Res

Res

Res

Res

Mocador

Cadires i música

Una pilota que boti

Res

Res

Tocar i parar

El pati del meu col·le

De 6 a 8 anys (2n nivell)


La xarranca o el palet

Les gomes

La corda

Carreres de sacs

El mocador

Els quatre cantons

La baldufa

La gallina cega

Les cadires

Un, dos, tres, pica paret

Guix, cinta i una pedra

Goma elàstica

Cordes

Sacs

Un mocador o peça de roba

Cons o guix per marcar els cantons

Baldufes

Mocador

Cadires i música

Res


De 8 a 10 anys


La xarranca

Les gomes i la corda

Estirar la corda

Mikado gegant

Carreres de sacs

El mocador

Les pedretes

La baldufa

La gallina cega

Les cadires

Les xapes

Carreres de rucs

Cara i creu

Jugar a bales

Cromos

El pot

Les xapes

L’aranya peluda

El cèrcol

Cara o creu

La paraula secreta

Set i mig

Coll-i-bé

Xarranca

Fet i amagar

El fuet

Guix, cinta i una pedra

Goma elàstica / Cordes

Corda llarga

Piques o pals d’escombra

Sacs


Pedres de diferents mides

Baldufes

Mocador

Cadires i música

Xapes

Res

Res

Bales diferents

Cromos

Una llauna o envàs resistent

Xapes de refrescos

Una línia llarga

Un cèrcol metàl·lic i un bastó

Una línia central i una altra a 10 m

Res

Una pedra i guix

Res

Una pedra i guix

Res

Res


De 10 a 12 anys


Xarranca

Estirar la corda

Saltar a la corda

Jugar a matar (baló presoner)

Bitlles

Baldufes

El mocador

Cavall fort

Mikado gegant

Patins, monopatins

Preesportiu: jugar a matar

Tocar i parar, peus en alt, stop... Persecució

Malabars

El pot

L’aranya peluda

Carreres de cèrcols

Cara o creu

Policies i lladres

La paraula secreta

Salt de cavall

Peus quiets

Set i mig

Les deu passades

El pati del meu co·lle

Guix i pedreta

Corda llarga

Cordes

Una pilota tova

Autèntiques o ampolles amb sorra o un altre tipus d’envàs

Baldufes


Res

Piques o pals d’escombra

Patins, monopatins

Pilota tova, guix o cinta

Res

Pilotes, fruites, objectes diversos

Una llauna o envàs resistent

Una línia llarga

Un cèrcol metàl·lic i un bastó

Una línia central i una altra a 10 m

Res

Res

Res

Res

Guix i una pedra

Una pilota

Dibuixeu un esquema, col·loqueu fotografies, etc.

El Pot

Públic objectiu: Nens i nenes de 8 a 12 anys.

Nre. de participants: Grup gran.

Material necessari: Un pot o una llauna de refresc.

Var iac ions de l joc :

Desenvolupament: Guixar un cercle gran al terra i col·locar-hi, al centre, un pot, una llauna o qualsevol altra cosa semblant. La persona que para es col·loca dins del cercle i els altres tot al seu voltant. Un dels jugadors dóna una puntada al pot tan fort com pugui i tots corren a amagar-se, mentre el company que para va a buscar-lo i torna d'esquena per posar-lo dins del cercle. Quan ja ho ha fet, comença a buscar els altres companys. Si en veu algun tots dos han de córrer per arribar primer al pot. Si arriba abans el jugador que para, diu el nom de la persona que ha vist; si és l'altre qui s'avança, li torna a donar una puntada i qui para ha de tornar a buscar-lo, col·locar-lo en el cercle i començar una altra vegada. Així fins que els agafa a tots.

Editat per: Coordinació Nacional,Programa Thao-Salud Infantil.



El Fuet



Material necessari: Cap.


Desenvolupament: S'agafen fort jugador amb jugador pels canells, fent una fila ben llarga. Tots comencen a córrer, estirant la persona que tenen al darrere. El més divertit del joc és quan es fan corbes: aleshores s'origina una mena de fuet al final de la fila que fa volar els darrers jugadors.




Tocar i parar





Desenvolupament: Se sorteja entre els jugadors qui para. Tots comencen a córrer per davant de qui para, provocant-lo perquè els persegueixi. Si el jugador que para toca algú ha de cridar: "Pares!". Llavors l'altre passa a ser qui persegueix la resta de companys.




Carrera de rucs





Desenvolupament: Es formen parelles en què un és el genet i l'altre el ruc. Es col·loquen tots davant d'una línia marcada al terra. Quanfan el senyal comença la carrera fins a la següent marca establerta,on s'intercanvien els papers per tornar a fer el recorregut fins a la línia d'origen.




Salt de cavall





Desenvolupament: Se sorteja entre els jugadors qui para, i a qui li toca, s'ha d'ajupir, col·locant els colzes als genolls i procurant amagar el cap. Els altres jugadors van saltant per damunt seu eixarrancats com si es tractés d'un poltre, recolzant les mans sobre la seva esquena i obrint les cames per saltar. Hi ha diferents variants del joc.




Peus en alt





Desenvolupament: Es tria un o diversos membres del grup perquè parin i es delimita l'espai vàlid del joc. En fer el senyal comença la persecució i els que paren han d'agafar la resta de jugadors que, per salvar-se, s'han d'enfilar a algun lloc… sobre una pedra, una cadira o qualsevol cosa, però sense tocar ambels peus a terra. Quan agafen algú, s'intercanvia el lloc amb el qui para.




Cavall fort





Desenvolupament: Es formen dos equips. Uns fan de cavalls i els altres de saltadors. Comença un equip formant un llarg “llit d'esquenes” amb tots els components ajupits posant el cap entre les cames del següent. El primer de la fila, la mare, es col·loca dret, aguantant el cap del primer que forma el llarg cavall. L'altre equip ha de saltar damunt del cavall, de manera que hi càpiguen tots els components. Per això, i sobretot els primers, han d'agafar carrera i saltar tan lluny com puguin per deixar espai al cavall per a la resta de l'equip. Si tot l'equip aconsegueix cabre al damunt del cavall sense caure, els saltadors decideixen fer un d'aquests 3 gestos:Xurro ---> mà dreta al canell esquerre.Mediamanga ---> mà dreta al colze esquerre.Mangotero ---> mà dreta a l'espatlla esquerra.Si l'altre equip aconsegueix encertar-ho, es canvien les posicions. Si no ho encerta o cauen, es queden igual una altra vegada.




El cèrcol



Material necessari: Cèrcols de metall i un pal rígid deferro o filferro.


Desenvolupament: El cèrcol és l'objecte del joc, abans era de xapa, i es treia dels cèrcols dels cubells de metall. Per fer-lo rodar i poder dirigir-lo es necessita una guia, un pal o filferro fort. Un dels extrems es doblega en forma de U i s'utilitza com si fos un carril per col·locar-hi el cèrcol i fer-lo rodar. És un joc individual que admet diverses variacions: fer proves d'habilitat (seguint un camí i saltant obstacles), fer carreres contra altres jugadors o fins i tot carreres de relleus.




El mocador



Material necessari: Un mocador o un tros de roba de colorvistós.


Desenvolupament: Es formen dos equips (amb el mateix nombre de jugadors cadascun) i es col·loquen en línia, un davant de l'altre, darrere d'una ratlla marcada al terra. Al mig del terreny s'hi posa un jugador que fa de jutge, i agafa el mocador amb la punta dels dits. Els jugadors dels dos equips s'assignen números de manera desordenada. El jutge diu un número i el jugador de cada equip que té aquest número surt corrents per agafar el mocador i intenta endur-se'l al seu camp sense que l'agafi l'altre jugador, i si ho aconsegueix, l'altre queda eliminat. Els jugadors s'han de quedar al seu camp sense trepitjar la ratlla o estaran eliminats. El joc s'acaba quan s'eliminen tots els jugadors d'un equip.




Fet i amagar



Material necessari: Cap


Desenvolupament: Es busca una paret i se sorteja qui para. Aquest es posa contra la paret, sense mirar, i compta fins a un número (previament acordat segons les dimensions de l'espai de joc). Els jugadors s'amaguen mentre qui para està comptant. A l'acabar, comença a buscar a la resta cantant: “Atenció, atenció, temps esgotat, qui no s'hagi amagat no trigarà a ser atrapat". Cada cop que trobi algú, haurà de tornar a tocar la paret i dir el seu nom per eliminar-lo. Però si és el jugador amagat qui arriba abans a la paret, aquest podrà tornar a amagar-se. Els jugadors que vagin sent descoberts i eliminats es quedaran al costat de la paret. Si durant el transcurs del joc un dels amagats arriba fins a la paret, podrà salvar la resta de companys tocant-los amb la mà. En aquest cas qui para haurà de tornar a comptar mentre la resta s'amaga de nou. Quan haguin sigut tots capturats, li tocarà parar al primer que va ser descobert.




Deu passades



Material necessari: Pilota.


Desenvolupament: Es fan dos equips del mateix nombre de jugadors, intentant equilibrar estatura i color de roba entre els membres del mateix equip. Es tracta que un equip aconsegueixi fer deu passades sense que la pilota caigui al terra ni la toqui cap jugador de l'equip contrari, que intentarà interceptar-la. Els jugadors no es poden prendre la pilota de les mans i, per descomptat, no es poden agredir de cap manera. Cada vegada que la pilota toca el terra, l'equip contrari la recupera. Es compten en veu alta les passades i cada vegada que perden la pilota, es torna a començar.




Arrencar cebes





Desenvolupament: Els jugadors s'asseuen a terra en fila amb les cames obertes i s'agafen fort al company del davant per la cintura. El jugador que comença es posa dret davant de la fila i intenta “arrencar cebes” estirant dels braços del primer jugador, que ha de deixar el cos en “pes mort” i no pot posar resistència. Les altres “cebes” són les que s'agafen fort entre elles per aguantar. Els jugadors que va arrencant del terra passen al darrere seu i s'uneixenper continuar arrencant cebes fins que queda només un jugador.




La xarranca o el palet


Nre. de participants: Grups petits per xarranca o palet.

Material necessari: Guix i una pedra per jugador.


Desenvolupament: Es dibuixa la xarranca o el palet al terra. (dibuix xarranca). Els jugadors es col·loquen d'esquena a la xarranca i tiren la pedra per torns per damunt del cap. Comença el qui aconsegueix que la seva pedra caigui en la casella més alta. Llavors tira la seva pedra a la casella 1 i, a continuació, sense trepitjar la casella 1, salta a peu coix dins les caselles següents. Quan hi ha dues caselles juntes ha de posar un peu a cadascuna, però si no, ha d'anar saltant a peu coix. En arribar a l'última casella gira i torna fins al principi. El recorregut l'ha de fer sense trepitjar les línies i sense posar el peu a les caselles prohibides. Si ho fa sense equivocar-se, torna a llançar la pedra a la casella següent i així successivament fins que completa tot el recorregut. Si la pedra cau fora del lloc o el jugador trepitja ratlla o comet alguna falta, passa el torn al jugador següent.




Cançons de rotllana





Desenvolupament: Els nens es col·loquen en cercle, agafats de la mà. Així, fent una rotllana, comencen a girar tot cantant aquesta cançó: "En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el dit". Aleshores tothom es para, aixeca el dit movent-lo i canta: "Amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit". Es torna a formar la rotllana i es torna a cantar el mateix afegint-hi una altra part del cos: "En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb la mà". Tothom es torna a aturar imou el dit i la mà tot dient: "Amb el dit, dit, dit, amb la mà, mà, mà; aixíballa en Jan petit”. Es continua el joc afegint-hi cada vegada una part més del cos fins que arriba un moment en què es mou tot el cos alhora.




Un, dos, tres, pica paret(Un, dos, tres, botifarra de pagès)





Desenvolupament: Se sorteja qui para i a qui li toca es posa de cara a la paret. La resta de nens surten des d'una línia o un punt establert, avançant a poc a poc cap a la paret. El joc consisteix a arribar el primer al lloc on és el jugador que para sense que et vegi moure't. El qui para pica amb les dues mans planes a la paret tot dient: “Un, dos, tres, pica paret” o “Un, dos, tres, botifarra de pagès”. Mentre ho diu no pot mirar i els altres poden anar avançant, però a poc a poc. Quan acaba es gira ràpidament i si veu algú movent-se crida el seu nom i aleshores aquell jugador ha de retrocedir fins al darrere de tot. Guanya qui arriba primer, toca el qui para i surt corrents perquè no l'atrapi.




Jugar a matar



Material necessari: Pilota tova i alguna cosa per marcar unalínia que separi els dos camps de joc.


Desenvolupament: Els jugadors es reparteixen en dos equips i marquen una zona de joc amb una línia central per distingir els dos camps. Cada equip designa un jugador voluntari al fons del camp contrari per fer d'“espia” o “mort”. Se sorteja l'equip que comença i l'objectiu consisteix a aconseguir eliminar l'equip contrari tocant-los amb la pilota fins que tots hagin passat al fons del camp contrari. Es pot passar la pilota als jugadors “morts” perquè ajudin a eliminar jugadors. Els que ho aconsegueixen se salven i tornen al seu camp de joc. El joc s'acaba quan tots els jugadors d'un equip han passat al camp contrari.




Cara i creu



Material necessari: Una línia central i una altra d'equidistanta uns 10 m en les dues direccions.


Desenvolupament: Els jugadors es reparteixen en dos equips, els uns davant dels altres, amb un peu en la línia central. Un nen fa d'àrbitre i es col·loca en una posició central per donar les instruccions de manera que el sentin tots bé. Els jugadors situats a un costat de la línia són “cara” i els de l'altra banda, “creu”. El nen que fa d'àrbitre en aquesta partida demana silenci i crida ben fort una de les dues opcions. En sentir “cara”, els jugadors d'aquell costat surten corrents cap a la seva línia de final de camp i els seus companys “creu” intenten atrapar-los respectivament. Cada jugador que ho aconsegueix s'anota un punt, una vida, relleva la persona que fa d'àrbitre, etc.




Policies i lladres



Material necessari: Opcionalment, pitets de colors quedistingeixin els policies.


Desenvolupament: La majoria dels nens són lladres i només 3 o 4 són policies. Es delimita l'espai de joc i es busca un raconet per utilitzar-lo com a “garjola”. Els serenos o policies donen uns segons d'avantatge als lladresper sortir a atrapar-los i tancar-los a la garjola. Els lladres poden intentarsalvar els seus companys atrapats tocant-los la mà quan estan a la garjola.




L’aranya peluda



Material necessari: Una llarga línia central que divideixi elsdos camps.


Desenvolupament: Un jugador és l'“aranya” o el qui atrapa, i es col·loca trepitjant la línia central. La resta del grup se'n va al fons del camp i quan l'aranya fa un senyal intenten travessar el camp sense que els toqui. L'aranya només es pot desplaçar lateralment per damunt de la línia traçada. Els qui ho aconsegueixen esperen el senyal següent per tornar a intentar creuar. Els jugadors atrapats passen a ser part de la teranyina, es posen amb els braços en creu i dificulten cada vegada més el pas a la resta de jugadors.




Les vuit caselles


Nre. de participants: Reduït, 3 o 4 jugadors per camp.

Material necessari: Un guix per pintar el camp i una pedraplana per jugador.


Desenvolupament: El camp és un rectangle amb 8 caselles iguals en dos files a les que se'ls hi posa un número. Es tira la pedra al primer quadre i es va empenyent a peu coix fins a l'últim. Allà es fa mitja volta i es fa el recorregut a la inversa. Després es tira la pedra al segon quadre i es repeteix l'acció.




Set i mig


Nre. de participants: Reduït, 3 o 4 jugadors per camp.

Material necessari: Un guix per pintar el camp i monedeso xapes per llançar.


Desenvolupament: El camp és un rectangle amb sis caselles iguals repartides en dues files i una de més petita situada al capdamunt, just al centre. Es numeren les caselles de l'u al sis, i el número set és per a la més petita. Els jugadors van llençant les monedes o xapes per ordre fins que s'acosten el màxim possible a sumar set i mig amb una sola tirada. Mig són totes les línies del dibuix i els punts s'aconsegueixen segons la casella on cauen les monedes. Si un nen es passa de set i mig queda eliminat fins que acaba la partida.




Tocar i parar





Desenvolupament: Se sorteja qui serà el primer que pari. El qui para ha de perseguir els altres jugadors fins que toca algú. Aleshores crida: "Pares!". D'aquesta manera es van passant els uns als altres el torn de “parar”.




La pilota bota o peus quiets



Material necessari: Una pilota que boti bastant.


Desenvolupament: Un jugador tira la pilota a l'aire molt fort i tots els altres surten corrent, allunyant-se'n. Quan tira la pilota, el jugador diu en veu alta el nom d'un altre jugador que, com a màxim, pot deixar que la pilota boti una vegada abans d'agafar-la. Si ho aconsegueix, aleshores crida el nom d'un altre company, que ha de tornar corrent i fer el mateix. Si la pilota fa més d'un bot, el jugador en agafar-la crida: “peus quiets!”. Immediatament, tots els nens es paralitzen i no poden moure els peus. El jugador amb pilota pot fer fins a tres passos per acostar-se a algú “congelat” i intentar tocar-lo amb la pilota.




Estirar la corda



Material necessari : Una corda gruixuda bastant llargaamb un mocador lligat al centre. Material per definir una línia central de camp.


Desenvolupament: Es divideixen dos equips amb el mateix nombre de jugadors en cada camp. Cada equip agafa un extrem de la corda, fent coincidir el mocador col·locat en la meitat de la corda amb la línia del centre del camp. En fer el senyal, tots dos equips estiren la corda tan fort com poden intentant portar el mocador cap al seu camp.




El director d’orquestra


Nre. de participants: Grup mitjà.



Desenvolupament: Tots els jugadors han de formar un cercle. Un dels jugadors s'ha d'apartar prou dels altres com per no escoltar el que diguin. Els jugadors trien un “director d'orquestra” per a aquest torn. El director, al ritme de la cançó que triïn (que pot ser una qualsevol), ha de fer gestos com si toqués diferents instruments, que aniran canviant constantment. La resta de jugadors el van observant i imitant-ne els gestos, variant d'instrument igual que el director. Quan es fa un senyal el jugador que havia estat apartat es col·loca al centre del cercle per intentar esbrinar qui és el director d'orquestra. Si ho descobreix, el que feia de director s'ha de separar ara del grup per al torn següent.




La gallina cega


Nre. de participants: Grup mitjà.

Material necessari: Un mocador per tapar els ulls.


Desenvolupament: Es tria una “gallina cega” i se li tapen els ulls amb el mocador, i la resta de jugadors formen una rotllana tot al voltant seu. La gallina cega intenta atrapar algú i descobrir qui és. Els altres jugadors donen voltes, s'ajupen, s'aparten… qualsevol cosa per tal que no els agafi. Com que té els ulls tapats, la gallina cega ha de descobrir qui és el jugador que ha atrapat utilitzant el tacte, fent-lo riure per identificar la seva veu… D'altra banda, el company agafat es pot posar les ulleres d'un altre o qualsevol altra cosa per despistar. Si la gallina encerta la identitat del jugador que ha atrapat, aquest és el pròxim que para. Si no ho aconsegueix, la gallina cega torna a repetir.



Per a més informació sobre el Programa Thao,contactar amb la coordinadora local de la vostra ciutat:

Correu electrònic:

Nom de la ciutat:

Nom i cognom del coordinador local:

Telèfon de contacte:

www.thaoweb.comThao és membre de: Amb el suport de:Patrocinadors fundadors:

Patrocinadors locals:

AMB EL PATROCINI DE: AMB EL SUPORT DE:

Documents

El pati ol·le - Balaguer · El pati del meu col·le Carmen García, Madrid Quan era nena anava a una escola pública de Madrid, al barri de la Guindalera. Em recordo del pati, no