NEWT El noticiari de Terrassa i comarca Edició 3824/03/2014

NEWT30 CiènCia i teCnologia

Isaac Camps Geòleg i editor científic

aRtiCle DiVUlgatiU

Assumim que hi ha co-ses que cal conservar en benefici de tots. És un concepte de patri-

moni que remet a l’etimologia de la paraula: “el que hem rebut per línia paterna”, és a dir, el que hem heretat dels nostres ancestres. Així parlem del patrimoni natural, històric, arqueològic, cultural… Si ens centrem en el primer cas, tenim la visió que el patrimoni natural està bàsicament lligat als éssers vius, però això és una visió parcial, doncs obvia el substrat geològic, sobre el qual se sosté la vida. Però, existeix quelcom que es pugui anomenar “patrimoni geo-lògic”? I si existeix, Terrassa en té?

La Declaració de Digne (Occi-tània, 1991) va definir el patri-moni geològic com “el conjunt de recursos naturals, en general no renovables, siguin formacions, estructures, geològiques, formes del terreny o jaciments paleonto-lògics i mineralògics, que perme-ten reconèixer, estudiar i interpre-tar la història geològica de la Terra i els processos que l’han modelat fins a la seva configuració actual”.

Hi ha un punt clau en aquesta definició i és el que fa referència al seu caràcter històric, ja que ens permet reconstruir el passat i això li confereix un valor no solament científic, sinó també cultural. Sal-vant totes les distàncies, aquest georecurs equival al que repre-senta un jaciment arqueològic per a la història humana. Així, per exemple, si les esglésies de Sant Pere ens parlen de l’Ègara medi-eval, les roques de Sant Llorenç dels Munt ens parlen d’un delta al marge d’un mar que ocupava la Catalunya Central fa uns 40 mili-ons d’anys.

La Generalitat va el·laborar entre els anys 2000 i 2004 l’Inven-tari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (EIGC) que recull 157 indrets que cal preservar i que testimonien l’evolució geològica

del nostre país. La intenció és que serveixin de referència en la presa de decisions que afectin la ges-tió del territori, valorant en quin moment es poden posar en perill i quines actuacions cal emprendre per conservar-los i divulgar-los. Per desgràcia un EIGC no té cap figura de protecció específica lle-vat que estigui en un espai PEIN o en un parc natural; i una protec-ció més general si es tracta d’un jaciment paleontològic.

Dos d’aquests EIGC es troben

en part dins el terme de Terrassa. Un és la Geozona de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Dins d’aquesta geozona hi ha dos geòtops o sub-zones més rellevants en sòl ter-rassenc: la Serra de les Pedritxes, i la Carena del Paller de tot l’Any. L’altre EIGC és la Geozona de la Successió miocena de les Fonts de Terrassa-Montagut, que comprèn les petites serres situades a l’oest de la riera de la Maurina, riques en jaciments de mamífers.

Aquest dos EIGC són les nos-tres esglésies de Sant Pere de la geologia local. Però també tenim espais que juguen en meritòries

categories inferiors, que per des-gràcia, Terrassa no ha catalogat de manera específica. Ara bé, qual-sevol entès que conegui el terme és capaç de citar una trentena d’indrets. Jo us presento una llista amb 10 tastets a l’atzar que val la pena conèixer:

• Jaciments paleontològics de Vallparadís. Molt rics en fauna de fa un milió d’anys.

• Sistema càrstic dels Caus del Guitard. Surgència intermi-tent que entra en activitat després d’una època de pluges molt inten-ses.

• Farina de falla de Can Font

de Gaià. Tipus de roca poc fre-qüent en el context peninsular que marca el límit entre la Serralada Prelitoral i la Fossa del Vallès.

• Pla del Garrot i graveres de Can Carbonell. Aquest pla con-forma la part més ben conservada de l’àpex del ventall al·luvial de la Riera de les Arenes. Les graveres en mostren els materials.

• Gravera del pla de la Llebre. Gravera activa que explota mate-rials similars als de la Geozona de les Fonts de Terrassa-Montagut.

• Pedreres de gres de Can Can-di. Petites explotacions de gres vermell que forniren de pedra

molts edificis històrics de Terras-sa.

• Graveres de Can Boada. Gra-veres abandonades que mostren diverses estructures neotectòni-ques.

• ‘Badlands’ de torrent de Gaià. Curioses formes d’erosió situades en la llera del Torrent de Gaià.

• Talús del carrer de Gabriel Querol. És un dels pocs testimo-ni topogràfics conservats que que-den dels torrents que travessaven Terrassa.

• Pegmatites del Parc Audio-visual. Es tracta d’una roca ígnea que conté minerals pocs habituals.

Els recursos geològics parlen també de la història d’aquell territori. Foto: Issac Camps

El patrimoni geològic terrassenc: ciència i cultura

El patrimoni geològic ens permet reconstruir el passat i això li confereix un valor no solament científic, sinó també cultural

Dos dels Espais d’Interès Geològic de Catalunya es troben a Terrassa: Sant Llorenç del Munt i l’Obac i les Fonts de Terrassa-Montagut