• • •

Sense amnésia

El patrimoni históric i médic de Catalunya com a eina docent en les Ciéncies de la Salut

Josep-Eladi Baños', Jordi Pérez' i Albert Presas23' Departament de Ciéncies Experimentals i de la Salut. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Departament cl'Humanitats. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona

' Max-Planck-Institut für Wissenschaftssgeschichte. Berlín.

Catalunya és una nació amb una llarga tradició histó- nada Epistemologia i Histbria de la Biologia i de la rica en l'ambit biomédic. El desenvolupament de l'activi- Medicina, on es pretén introduir els estucliants a l'análisi tat sanitaria i els esforcos per conservar els edificis on es i reflexió históriques sobre els principis que regeixen desenvolupá ha permés acumular un notable patrimoni en aquestes disciplines per fer-los més conscients del marc aquest sector. Nogensmenys, el seu aprofitament en l'ám- historie en qué desenvoluparen les seves activitats pro-bit docent es troba probablement molt Iluny de l'ús que fessionals. Aquesta assignatura s'ha impartit durant dos se'n fa en altres árees del coneixement, com l'arquitecto- cursos académics (2002-03 i 2003-04) i és impartida per ra, les enginyeries o les humanitats, amb el seus edificis un professor d'humanitats i un de biologia. Les activitats respectius. del curs inclouen un programa de classes teóriques en for-

La utilització deis edificis que van ser creats per donar mat de Higo magistral, la preparació d'un treball tutelat assisténcia médica o ser emprats com a centres de recer- sobre un aspecte de la historia de la biomedicina triat per ca biomédica no és una activitat habitual dins deis estudis l'alumne, la seva presentació pública i, finalment, diver-de l'ambit de ciéncies de la salut. No hi ha dubte que la ses visites guiades a institucions catalanes d'interés sani-reestructuració del Museo d'História de la Medicina de tan'. El curs 2002-03 es realitzaren quatre visites: la Catalunya ajudará de forma important en aquest sentit Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, peró, en qualsevol cas, el coneixement de l'esmentat l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Museo Cosí de patrimoni ha de ser contemplat com una activitat comple- Farmácia. En el curs actual, aquesta darrera visita ha estat mentária al coneixement del fons museístic. substituida per la de l'Institut Pene Mata, donat l'estat

L'any 1998, la Universitat Pompeu Fabra iniciá els actual d'obres de l'esmentat Museo. estudis de la Llicenciatura en Biologia amb un pla d'es- En les seccions seaüents hom descriu l'interés de les tudis de marcades diferacies amb els que ()ferien les esmentades institucions pels nostres estudiants, peró altres universitats catalanes. Breument, el seu objectiu creiem que algunes de les consideracions que es fan principal era formar llicenciats amb una capacitació din- podrien ser aplicades, en determinats casos, a abres esto-gida a l'ámbit de la biomedicina en el seu sentit modem. dis de l'ámbit sanitari, com les llicenciatures en Medici-Es vol crear, de fet, biolegs que posaron] disposar d'una tia, Farmácia, Odontologia, Veterinária o Psicologia, i les formació especialitzada en biologia humana i que puguin diplomatures en Infermeria o Fisioterápia. integrar-se amb éxit, per una banda, en el sistema d'assis-téncia i gestió sanitaria, afavorint la recerca biomédica La Biblioteca de Catalunya básica i el treball óptim en els laboratoris clínics i, per La Biblioteca de Catalunya (BC) fou creada en 1907 aura, participar en les empreses farmacélitiques, biotec- per !Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'any 1927 passá a nológiques i d'altres de l'ámbit biomédic per afavorir els dependre de la Diputació de Barcelona i rally 1940 es processos d'innovació. Dins del pla d'estudis de l'esmen- traslladá als espais deixats per l'Hospital General de la lada llicenciatura figura una assignatura optativa, anome- Santa Creo que, anys abans, s'havia convertit en l'Hospi-

tal de la Santa Creu i Sant Pau i traslladat al lloc que _ aquest ocupa actualment. La BC és la segona biblioteca en

nombre de volums de l'Estat Espanyol, després de la Correspondéncia: Dr. Josep-Eladi Baños Facultat de Ciencias de la Salut i de la Vida Biblioteca Nacional amb seu a Madrid. Está situada en un Departament de Ciéncies Experirnentals ¡dala Salut complex gótic al voltam d' un claustre on també es troba la Universitat Pompeu Fabra Dr. Aiouader 80 seu de la Reial Academia de Farmacia. Ben a prop, es 1ro-08003 Barcelona hen IEC i la Reial Académia de Medicina. L'interés de la Tel. 93 542 29 50 Fax 93 542 28 02 BC és doble. En primer lloc, interessa l'edifici com a tal; Adreca electrónica:jbanos@imim.es en segon, cal prestar atenció al seu fons bibliográfic.

L'Hospital General de la Santa Creo fou creat l'any Annals de Medicina 2004; 87: 41-45. 1401 per unificar les institucions hospitaláries de Barce-

41

•

.. '11

ANNALS DE MEDICINA - VOL. 87, NÚM. 1,2004

lona i millorar l'assisténcia médica. El 17 d'abril d'aquel] son les sales de descans i de visita situades a la seva entra-any, el rei Martí l'Humá (1356-1410) posava la primera da, la gran Iluminositat que penetra, o l'existéncia de pedra2. Recentment, aquesta institució ha estat motiu d'un calefacció per protegir-los deis freds de l'hivern. A més, article específic a Annals de Medicina i remetem els lec- el canvi substancial que representa l'aveng de la medici-tors al seu contingut per saber-ne Inés'. La visita a la BC na en les darreres décades del segle XIX porta a la neces-té l'objectiu principal de presentar als estudiants les sitat d'agrupar els pacients segons les seves malalties. característiques de l'assisténcia hospitalaria al Ilarg de la També l'hospital disposava de serveis quirúrgics ade-histbria, així com la transido de l'hospital medieval, de quats al desenvolupament de la disciplina després del tipus asilar, a l'hospital modem que apareix clesprés del descobriment de l'anestésia general. Podem concloure canvi de paradigma assistencial secundan i a la medicina que es recollien les més innovaciones tendéncies de la científica del segle XIX. Les sales de la BC es conserven medicina hospitalaria de l'época. arquitectónicament de forma gairebé igual als temps en La comparació entre l'hospital medieval de la Santa qué s'atenien pacients i, amb les indicacions oportunes, Creu i l'hospital modernista de la Santa Creu i Sant Pau els estudiants poden veure la situado deis llits deis mostra com evoluciona l'assisténcia médica a les institu-pacients en les diferents sales ámplies i deis sostres amb cions sanitáries en el darrer segle, el que suposá el canvi les inequívoques característiques de l'arquitectura gótica. de la concepció social de l'hospital. Per a la majoria de Les explicacions de la guia que ens acompanyava perme- les persones, durant el segle XIX i la primera part del XX, • teren entendre les característiques de l'edifici abans que l'hospital era el lloc d'assisténcia médica de beneficéncia canviés de funció. Pels professors que acompanyen als on eren tractats aquells que no es podien pagar el tracta-

• . estudiants, dona la possibilitat de recordar in sin( les ITIellt a domicili pels metges particulars. La nova conside-raons históriques de l'assisténcia hospitalaria a l'Edat nació suposá que l'hospital era ja un centre que gaudia de Mitjana i preparar-los pels canvis que suposá el segle la confianga deis pacients que comprenien la possibilitat XIX. La Ilk.•(5 continua a l'Hospital de la Santa Creu i de ser tractats óptimament, considerado que encara es Sant Pau. manté. La visita, combinada amb la de la BC, permet que

Un altre interés de la visita és la possibilitat d'obser- els estudiants entenguin tot aquest procés. var edicions antigues d'obres importants per la disciplina com, per exemple, la Materia Medica de Dioscórides o L'Institut d'Estudis Catalans De Humani Coi-1)04s Fabrica de Vesal. Aixó contribueix Lany 1907, la Diputado Provincial de Barcelona crea a la formació deis estudiants en permetre'ls veure, i tocar, l'IEC amb l'objectiu d'estimular la recerca en tots els • HIN-es que són esmentats repetidament a les classes aspectes de la cultura catalana i per fomentar els estudis magistrals. científics en general. Recolzat per la Diputació, per

l'Ajuntament i per la Mancomunitat de Catalunya, l'IEC L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau tingué un lloc brillant en la vida cultural i investigadora

Tant des del punt de vista artístic com sanitari, l'Hos- entre la seva creado i l'any 1939. Després, romangué a pital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP) constitueix una les tenebres obligades del franquisme fins el seu nou • de les institucions més rellevants de Catalunya. La seva reconeixement oficial que arriba l'any 1976. Tanmateix, construcció fou iniciada grades al suport económic de la seva recuperació no li perrneté igualar l'empenta d'a-Pau Gil i la historia de la seva construcció i desenvolupa- quella primera época, ja que els temps havien canviat ment ha estat explicada abastament'. substancialment i noves institucions prengueren gran part

Arquitectónicament, l'HSCSP és senzillament una de les funcions de l'IEC. L'any 1939 hi havia a Catalu-meravella. Es difícil trobar un hospital en actiu de la seva nya només una Universitat, penó a la represa, l'any 1976, bellesa. La contemplado de l'edifici de la Torre del n'hi havia tres amb una població universitaria absoluta i Rellotge des de l'entrada és una Iligó d'art, sobretot quan relativa que superava amb escreix la d'aleshores. S'ha-s'explica el sentit i la simbologia de la fagana. L'entrada „ vien creat un munt d'institucions que tenien cura de múl-a l'edifici, la visita a la biblioteca Cambó, la consulta de tiples aspectes aleshores únicament en mins de l'IEC. l'arxitt historie o la contemplació de l'auditori permeten Aquest nou marc, penó, no ha de fer oblidar la importan-observar una excel•lent mostra del modernisme. Des del cia en el panorama cultural catalá del que constitueix baleó del darrer es té una vista de tot el complex d'edifi- un referent en el tema lingüístic i en diversos aspectes cis que composen la institució; s'observa la disposició en científics. pavellons, el passeig central i els edificis situats a la part L'any 1911 s'havia creat la Secció de Ciéncies dins de del darrera, que van ser realitzats ja gairebé fora del pro- l'IEC, on es trobaven com a membres destacats August Pi jecte original, una vegada esgotats els fons disponibles i Sunyer i Ramon Turró. Aquests dos encapcalaren un originariament per la seva construcció. La visita a alguns grup de científics de Pamba biomédic que crearen l'any deis pavellons ajuda a entendre la preocupado de l'épo- 1912 la Societat de Biologia de Barcelona (SBB), com a ca, realment innovadora, pel confort deis pacients, com societat filial de l'IEC6. L'SBB esdevingué més tard la

42

JOSEP-ELADI BAÑOS - EL PATRIMONI HISTORIC I MÉDIC DE CATALUNYA COM A EINA DOCENT EN LES CIENCIES DE LA SALUT

,

Societat Catalana de Biologia (SCB). L'entusiasme deis porani. Les explicacions realitzades als estudiants en el , seus iniciadors, que treballaven básicament a l'Institut de decurs del passeig per les instablacions permeten que Fisiologia acIscrit a la Universitat de Barcelona i al Labo- se' Is transmetin les dificultats enfrontades per la ciencia a ratori Municipal situat prop de la Ciutadella, portá les Catalunya i la importáncia de les institucions i de les per-ciéncies biomédiques catalanes a un nivel I internacional sones en la conservació del patrimoni científic. Acabárem que, després de la desfeta de 1939, trigaria molt a recupe- la visita amb una conferencia en la sala Puig i Cadafalch . rar-se. Es pot dir que foren ells, Pi i Sunyer i Turró, qui de on várem explicar amb detall els personatges que partici-

. fet que portaren a Catalunya els corrents científics que pla- paren en la génesi i desenvolupament de l'SCB i els seu naven a Europa des de mitjans del segle XIX'. A Espanya, paper rellevant en el desenvolupament de la ciencia bio-, , el treball d'aquests investigadórs fou previ en el temps al médica a les nostres institucions.

, desenvolupament, per exemple, de la recerca biomedica a • Madrid de la mi de Juan Nearín. més conegut per la seva El Museu Cusí de la Farmacia i activitat política, i amic de Pi i Sunyer i d'alguns deis seus La inclústria farmacéutica constitueix sens dubte un

companys com Jesús Maria Bellido, el primer catedrátic deis sectors industrials més importants de Catalunya. En de farmacologia que tingué la Universitat catalana. Pels un principi, a més, moltes empreses estrangeres, princi-nostres estudiants, coneixer qui, com i on s'iniciá la recer- palmen( alemanyes i su'isses, s'establiren aquí aprofitant ea biomédica a Catalunya és un tema obligat. l'existencia de rilials químiques declicades al negoci deis

La seu actual de l'IEC és la casa de convalescéncia de tints i altres productes emprats per la indústria textil. Avui l'antic Hospital de la Santa Creu al que es troba, de fet, dia, malgrat la febre de les fusions i absorcions, encara annex. Es un edifici gótic de gran interés artístic al que resten a Catalunya un bon grapat de laboratoris d'origen

, diverses actuacions realitzades en els darrers anys han catalá (Almirall, Esteve, Ferrer, Lácer, Salvat, Uriach) al , permes adaptar les seves funcions modernes sense treure- costat d'altres seus de multinacionals (Bayer. Boehringer-li la seva bellesa. A més, l'aportació d'obres d'art de Ingelheim, Novartis). La contribució d'aquestes empreses diversos artistes catalans fa que la visita es completi amb a l'economia catalana és notable i constitueixen un deis l'observació d'una valuosa col•lecció d'art catalá contem- sectors industrials amb mes inversió en recerca i desen-

.

' ' ./. ,...., _ . . . , \ . ,,,,,, ...

.

...,, ,,,,...........N ......,...„...._ II,' .. ,1_ ..:±.

s .. '

dir.,...,.

_ . _ .., ;.. %... . . -• , - , .•„ ,

1 ---_______... -- " — .1

..„,.....4.. ,Z .. • , : . ,., /____:- . , - , ' . • - _ - .. , - . • , _ „ • . . ti V 'sag, ' - , s • t • , ' .1 i,rt - ,, • ••- '':'': I'l. ------''' '

' .1 .. - . ,. --- 11 zzamil 7-----1 1 ...,

-.1-: '77---1. , ' I. . . :--jL"-'g-'-'''tr:.'-wk:,-:'7,lz.':;::-i':''--1. 7. 77 - -''-'---L-'l""H' '''' ;"--H--7. ' ----------'2----i'H'''

.. . . , , , , ..„... , . ., ___."...., ,,..........„,,____,,_ _____.....„.._ _ , 4 : 4....r_rii i --r--- 1 ----- ' •

, i

.:-.*p.. •.,,: 3.3, - — — _ 1 ni!CIA i • , --.. - _ ,,._,_ -, --,- • , IVO ilf -.. . ... '11q1VP' • , .1 ':' .......'..------'•-•...! ,_,,,,,z,' , . r.------'-- if 119 '''' ! / .

-

'," .'¿ - ' -.• _--,:t. .. 7- -"" » -7 .,

.. I

. !, f ,..::: , t • - ' ._, - , , ,.. , :• . :.;, - - ' . 2.: .

. . -- • • , -. - I

FIGURA 1. La farmácia barroca de l'abadia benedictina de Santa Maria la Real de Nájera, la joia del Museu Cusí de Farmacia.

43 •

•

1 1

ANNALS DE MEDICINA - VOL 87, NUM 1,2004

volupament i amb contractació de llicenciats universitaris catalanes a partir de farmaclutics amb gran il•lusió, tre-de l'ambit científic. Aquestes raons són prou importants ball i visió de futur, al contrari de com es generaren, per per explicar als nostres estudiants el seu origen. exemple, les empreses alemanyes o suisses que ho feren

Els laboratoris Cusí, ara AlconCusí, constitueixen un com a branques de la indústria química. Ja només aques-exemple de com la iniciativa d'un farmaclutic amb ta manera de comengar explica algunes de les diferIncies empenta com Joaquim Cusí i Fortunet (1879-1968) per- entre les empreses nacionals i les multinacionals del sec-meté la creació d'una empresa important, que arriba a tor. Es també una excel•lent forma per explicar el canvi constituir-se el líder en el sector dels preparats oftálmics. que experimentaren la prescripció i la dispensació de Peró els interessos culturals del seu creador el portaren a rnedicaments com a resultat de la creació de la indústria editar un nombre substancial de llibres relacionats amb farmacéutica a finals del segle XIX i principis del XX. l'oftalmologia des del vessant artístic i cultural. A més, Suposa un reconeixement implícit de la importancia de la l'interés per la história de la farrnácia el porta a adquirir indústria catalana i de la importancia de la iniciativa pri-nombrosos instruments emprats en la professió i, fins i tot, vada en el seu desenvolupament. a adquirir la farmacia barroca de l'abadia benedictina de Santa Maria la Real de Nájera (Figura 1). Aquesta farmá- L'Institut Pere Mata cia, construida a la segona meitat del segle XVIII ha estat L'any 1897 s'inicia la construcció de l'Institut Pere reconstruida a la seu d'AlconCusí a El Masnou i consti- Mata (Figura 2) a les afores de Reus sota la direcció de tueix el nucli principal del Museus. El Museu també dis- Lluís Doménech i Montaner, qui després seria també l' ar-posa d'una biblioteca histórica de més de 6.000 llibres de quitecte responsable de dos deis grans edificis modernis- , farmacia i de medicina de gran válua. Está obert a la visi- tes de Barcelona, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i 1 i ta del públic que ho desitgi amb unes magnifiques i aten- el Palau de la Música. La iniciativa, una altra vegada pri-tes explicacions de la persona responsable. vada, provenia del doctor Emili Briansó, qui anima diver-

La visita a aquest museu té un important aspecte ses persones de la burgesia reusenca per posar-hi diners docent, fins i tot per estudiants de biologia. Permet enten- pel seu bastiment. Es volia crear un hospital psiquiátric, dre el procés de creació de les indústries farmacéutiques manicomi li deien aleshores, per cobrir les necessitats de

,, _ ,

- . ---"K„)",1_ / -' _ • Y '"—..t — • t . -II

;r1'" 4-.: : • - 1.. ,:" ' - , -'' ,t ..,:- .:.1"--,-.'• . .47. ,, 44.1,,_ '.i.,_¡,''Mlill~..' ,1,' ,177::: ,1, •• : . .. . --‘- ,-.',4 ..- , .. ,

_ • , '4.•Z"., ' 'I . ::• - - ' . ••.,- ,t. 141i ' .. ' ' a « 1 ,

••••:- z- - -:;-''' 'T-'1 - -----1"-- - I--- -• `-3' -,''.- • " -- .1h..„,., ,,,33-- A ;1-4' ' ' ',, , —,*z-4-4. ,-=',1 t?" ,.,1-' ,-_ -,,r. --•,,,.. . t .,„,rozz4,--;:, - .; J„, _•• \ S' A Z 4 -.: ..., .., -' , .....„151,1 ,.. ,

--•- - •':^k'7: 4.11tir«.45 ' .- - ..4 ,a1 ! ' ,,» ', ' ,J ' • I --='''' , -' .1‘ _ _

*,1•111 i '' „ 4 ,e _ •141,' 4111-,,,z,, . • _ .... • L q t. , • •

1.:.• ' ' - - Ahí, \ ---o<iiitsw., --,;9> ' . .,

L, ve • ,:. -, R.* -* y 1 j_ • .1.., '7'..'"i_._ 1-1 ..,.1,..„,, .. ,.- . , . -, .....-.,,>. 66 --' I

' .4 '' .'"' ' ,, ,, li 1111 'Z.-• " _ 11. : • ... ., 1.""

1 3 . .. ....01 -:-I'' 1111111 11;

lite* -.

_.4," . -1,--: -... --,',.:'• __,F'..,,,-- ditimiK_ •- .--,.- - : . -. o, „, • ,...... _ -:- " _ , t., , ; , .›•.1.. :40-4:-.. /

:-- : --. ;,,1,:<‘ . '' , s • 1q . - , --, . i _.-- ,„.1.. , ,..,, •....,1„-,.,,,- .,..„ . , -›.--" . --- -.5. --- ,--- - 1 . _,., . ,.,..11 - -----,.. ..,:,nA.,;.,..:.-171v- ,,... , - , :41,,,. .t •

' 's# • ' ,...%-' < " .5, ".., -:. , • -s. j ,

4.4, • ' ....5-". .. ' ' " '1 , '- . - J., _-----_-----;_----;,;.,

.." 4. 12 .4.::., _,,-:-.;,.- -V,,, • Allr " ,A1''''''..' " ...,_-_-•••••.,..„2-"--...._ ' - ' l• - 7_r."

\ ...t s;s:'-' i .4,:..,,. •- _.- ., -`-.-- ,- --.1-:- , --,;, - - ,,,..,. ---1\ 41,. ",,, ,-' ,.-- _, r :. ,\ ----, . _, .4. '' ̂-f: . ,,,.. " ' - \

FIGURA 2 L'Institut Pere Mata, constrult a les afores de Reus sota la direcció de Lluís Domenech i Montaner.

44

..

JOSEP-ELADI BAÑOS - EL PATRIMONI HISTÓRIC I MEDIC DE CATALUNYA COM A EINA DOCENT EN LES CIÉNCIES DE LA SALUT

la ciutat i deis pobles del voltam. L'edifici va ser acabat A tau l de conclusió l'any 1912; avui encara segueix en funcionament i cons- Encara que aquest no és un principi unánimement titueix un referent de l'assistencia psiquiátrica catalana. acceptat, la fundó de la Universitat no és només formar Deu el seu nom al metge reusenc Pere Mata i Fontanet professionals sino també educar-los. I l'educació supera (1811-1877), primer catedrátic de psiquiatria a Espanya,

l'ámbit d'alió exclusivament técnic, ja que comporta Fas-que fou també alcalde de la població, diputat i secretan a soliment de coneixements i actituds integrals pel set] les Corts'. entom cultural. Qualsevol pot visitar les institucions Gestionat sempre per una fundado de carácter privat,

l'Institut está format per 14 pavellons en una ámplia esmentades en aquest article, peró pot ser més profitós fer superfície on destaca l'edifici de serveis centrals que (lis- les visites disposant de la informació necesSária per posa duna alta torre dedicada originalment a ser un dipó- coneixer la importáncia del seu origen, la forma en qué es sit d'aigua elevat, i que es vett des de molt I luny. Inicial- van desenvolupar i la seva transcendencia per la vida ment, en Domenech i Montaner va construir sis edificis, pública i privada del nostre país. Tot i així, entendre-les, als que s'afegiren altres fins el total actual. Aquests en el context del que suposaren per la professió de cadas-darrers foren construTts pel seu fill, Pere Domenech i cú, no és tasca fácil. Els professors universitaris podem Roura, pero ja no eren modernistes. La part més interes- ajudar de forma important a que tot aixo pugui assolir-se. sant des del punt de vista historicomedic i artístic és el Les visites no són només una excursió, son un pas més en pavelló anomenat "dels distingits", dedicat als pacients la comprensió del nostre entom historie, cultural, social i amb més recursos económics i que ha estat restaurat i on professional, així com el reconeixement a aquells que ho els salons i habitacions conserven la decorado i mobilia- feren possible. ni originals. Aquesta és la part que es visita; es pot afirmar que és una petita joia del modernisme catalá, potser Nota d , agramients: els autors volen agrair a Pilar Salme-massa ignorada per un (injust) interés superior de les rón (Hospital de la Santa Creu i Sant Pan), Margarita obres barcelonines de l'arquitecte. Losantos (Biblioteca de Catalunya), Fátima Duarte (Insti-La visita s'organitza en dues parts. En la primera, una tut d'Estudis Catalans), Antoni Labad (Institut Pere Mata gula presenta els antecedents histories de la creació de . • • Universttat Rovira Virgili), Montserrat Giralt, Lucy l'Institut i la situació de la ciutat de Reus a l'epoca, i des- Redó (Oficina de Turisme de Reus), Teresa Maria Come-. prés es procedeix a visitar el pavelló "deis distingits" on Ilas . Maria AntOnia Riera (AlconCusí), la possibilitat de es poden contemplar les installacions comunes i les cam- visitar les institucions comentades en aquest article, així bres deis pacients, amb els seus assistents, que hi estigue- com les seves amables explicacions durant les visites rea-ren ingressats. En la segona part de la visita, el director de litzades. la institució va procedir a explicar el canvi que suposá la creació de l'Institut en l'assistencia psiquiátrica, com un exponent de les noves tendéncies en el tractament de la REFERÉNCIES BIBLIOGRÁFIQUES malaltia psiquiátrica, i com la instando s'adaptá als nous corrents en l'ámbit de la psiquiatria que arribaren en el I. http://www.upf.es/web/estudiskstudisittm?opcio=1 (visitada el 14

de gener de 2004). segle XX, especialment a la seva dan-era pan, així com el 2. Danón Bretós J. L'Hospital General de la Santa Crett. A: Rin Rin M. • seu encaix dins de la psiquiatria catalana. La visita fina- Castejon Domenech N. Danón Bretós J i cols. L'Hospital de la litza amb un curt recorregut per l'interior de la institució Santa Creu i Sant Pan (1401-2001). Barcelona: Lunwerg, 2001; 37-per coneixer l'estructura de l'Institut. 48.

La visita a l'Institut Pene Mata té interés per diverses 3. Martínez A. L'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona: una nova institució assistencial de la Corona d'Aragó. Annals de Medi-. raons. En primer lloc, la bellesa de l'edifici, situat a la cina 2002; 85: 236-239.

ruta del modernisme de la ciutat de Reus, justifica per si 4. Net Castel A. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pan: rellexions en sola el desplagament. En segon lloc, permet seguir des el sett 600 aniversari. A: Rin Rin M. Castejón Domenech N. Danón deis seus inicis la creado d'una institució médica amb Bretós Ji cols. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1401-2001). voCaeiÓ d'avantguarda dins del context social, polític i Barcelona: Lunwerg, 2001; 183-194.

cultural de la ciutat de Reus a finals del segle XIX, ' 5 Salmerón P. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: 600 anys d'his- així toria. Annals de Medicina 2001: 84: 113-115. com el mateix desenvolupament de la psiquiatria al nos- 6. Casassas O. La medicina catalana del segle XX. Barcelona: ali-

tre país durant al segle XX amb referencia als canvis cions 62, 1970; 90-91. SOCialS i de la mateixa disciplina de la psiquiatria fins 7. Barona JL. La doctrina y el laboratorio. Fisiología y experimenta-avui dia. En tercer lloc, mostra com una iniciativa de la ción en la sociedad española del siglo XIX. Madrid: CSIC. 1992;

societat civil pot pen-netre canvis substancials en l'assis- 246-256. 8 http://persona12. iddeo.es/reialacad farcat/CUS I/CUSI. t I . (visitada tencia médica. I en quart, peró no en últini lloc, recorda la el 14 de gener de 2004).

importáncia d'altres ciutats que, fora de l'omnipresent 9. Poca Gaya J. Institut Pere Mata. Cent anys d'historia (1896-1996). Barcelona, ajudaren a modernitzar Catalunya. Reus: Institut Pere Mata, 1996.

45

•