2
36 L’educació, a debat (i 3) 888 , públics i privats, treballen per transformar la manera d’ensenyar a les aules, els polítics es limiten a observar. Els experts que han col·laborat amb El PERIÓDICO en aquesta sèrie opinen sobre quin hauria de ser el pa- per de l’Administració en aquesta revolució que consideren sense marxa enrere. Per María Jesús Ibáñez. Una renovació imparable Q - nell parla sobre el fe- nomen pedagògic que en els últims anys ha ir- romput a les aules catalanes, només té un retret a fer: el trist paper de l’Administra- ció en tot aquest procés. Pe- dagog, sociòleg, periodis- ta educatiu, director durant anys de la revista Cuadernos de Pedagogía i autor del lli- bre publicat recentment Pedagogías del siglo XXI, Car- bonell constata que, fins ara, els que s’han atrevit a in- novar a Catalunya ho han fet pel seu compte, gairebé sen- se suport de les institucions públiques. «Fins i tot els jesuïtes s’han adonat que l’educació no JAUME CARBONELL l’equitat i la qualitat n’hi ha prou de millorar-la, sinó que s’ha de transfor- mar», diu. «En canvi, a l’Ad- ministració, tant al Minis- teri d’Educació com a la Conselleria d’Ensenya- ment, els ha faltat aquesta reflexió. Potser n’hi hauria prou que es limitessin a ga- rantir l’autonomia dels cen- tres i el control de l’equitat i de la qualitat educatives», sosté. En canvi, lamenta, «el que estan fent, especial- ment el ministeri en el cas de la LOMCE, és un retorn al passat». «Els polítics apro- ven lleis i decrets que van per un camí quan la reali- tat ja està anant per un al- tre», critica Carbonell. N professors ben estimu- lats, valorats i consci- enciats serà possible esten- dre a totes les aules la trans- formació pedagògica que comença a adquirir força a Catalunya, opina Joan Maria Girona, mestre jubilat i mem- bre del consell de formació de l’Associació de Mestres Ro- sa Sensat. «Però, lamentable- ment, amb les polítiques de control que estan portant a terme en els últims temps les administracions, això serà difícil», afegeix Girona. El fenomen, prossegueix aquest especialista en mo- viments de renovació pe- dagògica, que durant anys va treballar en entorns molt JOAN MARIA GIRONA polítiques de control complexos, no interessa ara mateix a les institucions públiques. «La Generali- tat no prohibeix aquestes noves metodologies, pe- rò tampoc està fent res per estimular-les», assenyala Girona. «Si la LOMCE s’aplica com està previst, no hi hau- rà espai per al treball per projectes, per trencar hora- ris o per avaluar els alum- nes no només a través d’exà- mens, sinó de forma contí- nua», reflexiona el mestre, que elogia, en particular, la tascaque estan duent a ter- me a Catalunya centres pú- blics com els instituts de Sils i Quatre Cantons, entre altres. L’ dia, un referent edu- catiu a tot el món, pe- rò que tot i així està en ple procés de debat d’una refor- ma educativa, és que per in- novar és necessari el consens social i, per tant, polític. «Al Consell Nacional d’Educació Finlandès hem creat un grup en què han estat treballant ajuntaments, escoles i profes- sors amb formadors de mes- tres, investigadors i altres agents educatius», explica Halinen, presidenta d’aquest organisme. La imminent reforma fin- landesa, prevista a partir del curs 2016-2017, se centra en una revisió del currículum, IRMELI HALINEN consens social ampli però aposta també per la im- plantació de noves metodo- logies docents a les aules, «com el treball col·laboratiu i les competències transver- sals», explica. Hauria sigut fàcil, per a una societat que ja està en- tre els tres millors sistemes educatius de l’OCDE, con- formar-se amb el que es fa en aquests moments. «Però ha sigut la mateixa societat la que ha reclamat aquesta revisió, a l’assenyalar com estan canviant les coses i ar- ribar al convenciment que s’ha de fer alguna cosa per mantenir l’alt nivell dels nostres estudiants», indica Halinen. E del que, segons la se- va opinió, és un «pro- cés imparable», María Aca- so, pedagoga i professora a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), avisa, no obs- tant, que «aquest canvi no es podrà completar si no es mo- difica també la formació del professorat». Per això, afe- geix Acaso, «la majoria dels centres que estan aplicant noves metodologies són de titularitat privada o concer- tada, perquè tenen una es- tructura més àgil que els pú- blics i els és més fàcil mobilit- zar el seu professorat». «En la pública, menys honroses ex- cepcions –diu–, encara hi ha docents que, així que arriben MARÍA ACASO implicar el professorat les tres de la tarda, deixen el bolígraf a l’aula i se’n van cap a casa, sense implicar-se ni renovar-se». La pedagoga, autora del llibre REDUvolution, consta- ta els recels que aquesta ten- dència causa entre alguns mestres. «¿Per què els que innovem hem de fer-ho gai- rebé de forma clandestina?, ¿per què hem de tancar la porta de les nostres aules, fer la pantomima del rara avis i enganyar l’inspector o els pares dels nostres alum- nes per poder portar a ter- me allò en què no només creiem, sinó allò que ja es- tà succeint en altres països i que està demostrat que fun- ciona?», pregunta. M - ons i les avaluacions segueixin sent una obsessió de les administraci- ons educatives, poc marge hi haurà per a la innovació pe- dagògica a les escoles, opi- na Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació. Precisament, des- taca, una de les característi- ques d’aquests centres és «la seva tranquil·litat, la seva bai- xa conflictivitat». Potser per- què ser el número u «no és un objectiu». «Des del moment en què sembla que tot l’objectiu és augmentar la productivitat acadèmica dels alumnes a partir d’exàmens que fixen estàndards i de currículums XAVIER M. CELORRIO l’obsessió del rànquing cada vegada més controlats, el marge que tenen aquests col·legis i aquests instituts innovadors és petit», lamen- ta Martínez-Celorrio A més a més, prossegueix el sociòleg, «en l’escola pú- blica hi ha un problema d’inestabilitat de plantilles, i això fa que qualsevol pro- jecte innovador pugui veu- re’s frustrat en el moment en què canvia l’equip de professors». «La Generalitat hauria de premiar aquests centres amb plantilles més estables, donar suport a la innovació educativa en el sector públic», defensa Ce- lorrio, que proposa, entre al- tres mesures, la creació d’un laboratori de R+D educatiu. L - ca és «barata», afirma Ferran Miquel, psico- pedagog i consultor interna- cional en qüestions educa- tives. «La màxima dificultat és aconseguir que la gent hi cregui, que la transforma- ció de l’escola sigui un pro- jecte de tota la societat», afe- geix el també fundador de l’institut públic Can Puig de Sant Pere de Ribes (Garraf), pioner en l’aplicació de les noves metodologies que ara s’estenen per altres aules ca- talanes. Miquel és, no obstant, pes- simista respecte al suport que aquest fenomen pugui obtenir de les administraci- FERRAN MIQUEL l’innovador és incòmode ons. «Els governs no volen canviar l’escola, en absolut. A ells ja els va bé que l’escola sigui transmissora, repro- ductora del model ja exis- tent», diu. Per això, avisa el fundador de Can Puig, que va tenir serioses diferènci- es amb la Generalitat a l’ho- ra de posar en marxa el seu projecte, «el mateix siste- ma s’encarregarà d’absor- bir aquestes efervescències i de neutralitzar-les». Per a aquesta missió de minimització del fenomen, la classe política té, sosté Mi- quel, el suport de les famíli- es, «que estan mediatitza- des i veuen moltes vegades amb recel qualsevol canvi». TOTS 3entretots.elperiodico.cat © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

El Periódico. Dimarts 12-5-15

  • Upload
    avillan

  • View
    140

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La nova escola

Citation preview

  • D

    36 1 D D 1

    Leducaci, a debat (i 3) 888

    M , pblics i privats, treballen per transformar la manera densenyar a les aules, els poltics

    es limiten a observar. Els experts que han collaborat amb El PERIDICO en aquesta srie opinen sobre quin hauria de ser el pa-

    per de lAdministraci en aquesta revoluci que consideren sense marxa enrere. Per Mara Jess Ibez.

    Una renovaci imparableQ

    u u !" -nell parla sobre el fe-nomen pedaggic

    que en els ltims anys ha ir-romput a les aules catalanes, noms t un retret a fer: el trist paper de lAdministra-ci en tot aquest procs. Pe- dagog, socileg, periodis-ta educatiu, director durant anys de la revista Cuadernos de Pedagoga i autor del lli-bre publicat recentment Pedagogas del siglo XXI, Car-bonell constata que, fins ara, els que shan atrevit a in- novar a Catalunya ho han fet pel seu compte, gaireb sen-se suport de les institucions pbliques. Fins i tot els jesutes shan adonat que leducaci no

    JAUME CARBONELL

    P#$%&'&

    G()(*+,)

    lequitat i la qualitat

    nhi ha prou de millorar-la, sin que sha de transfor-mar, diu. En canvi, a lAd-ministraci, tant al Minis- teri dEducaci com a la Conselleria dEnsenya-ment, els ha faltat aquesta reflexi. Potser nhi hauria prou que es limitessin a ga-rantir lautonomia dels cen-tres i el control de lequitat i de la qualitat educatives, sost. En canvi, lamenta, el que estan fent, especial-ment el ministeri en el cas de la LOMCE, s un retorn al passat. Els poltics apro-ven lleis i decrets que van per un cam quan la reali-tat ja est anant per un al-tre, critica Carbonell.

    N"o- !u .u/02

    professors ben estimu-lats, valorats i consci-

    enciats ser possible esten-dre a totes les aules la trans-formaci pedaggica que comena a adquirir fora a Catalunya, opina Joan Maria Girona, mestre jubilat i mem-bre del consell de formaci de lAssociaci de Mestres Ro-sa Sensat. Per, lamentable-ment, amb les poltiques de control que estan portant a terme en els ltims temps les administracions, aix ser difcil, afegeix Girona. El fenomen, prossegueix aquest especialista en mo- viments de renovaci pe-daggica, que durant anys va treballar en entorns molt

    JOAN MARIA GIRONA

    3

    #

    456

    #

    R78

    (

    9

    ()

    87:

    poltiques de control

    complexos, no interessa ara mateix a les institucions pbliques. La Generali-tat no prohibeix aquestes noves metodologies, pe-r tampoc est fent res per estimular-les, assenyala Girona. Si la LOMCE saplica com est previst, no hi hau-r espai per al treball per projectes, per trencar hora-ris o per avaluar els alum-nes no noms a travs dex-mens, sin de forma cont-nua, reflexiona el mestre, que elogia, en particular, la tascaque estan duent a ter-me a Catalunya centres p-blics com els instituts de Sils i Quatre Cantons, entre altres.

    L

    e

    0 /

    ;

    ?

    @

    dia, un referent edu-catiu a tot el mn, pe-

    r que tot i aix est en ple procs de debat duna refor-ma educativa, s que per in-novar s necessari el consens social i, per tant, poltic. Al Consell Nacional dEducaci Finlands hem creat un grup en qu han estat treballant ajuntaments, escoles i profes-sors amb formadors de mes-tres, investigadors i altres agents educatius, explica Halinen, presidenta daquest organisme. La imminent reforma fin-landesa, prevista a partir del curs 2016-2017, se centra en una revisi del currculum,

    IRMELI HALINEN

    CABEFHICJCKLNKBOQBHKJ

    STUVWX TY

    consens social ampli

    per aposta tamb per la im-plantaci de noves metodo-logies docents a les aules, com el treball collaboratiu i les competncies transver-sals, explica. Hauria sigut fcil, per a una societat que ja est en-tre els tres millors sistemes educatius de lOCDE, con-formar-se amb el que es fa en aquests moments. Per ha sigut la mateixa societat la que ha reclamat aquesta revisi, a lassenyalar com estan canviant les coses i ar-ribar al convenciment que sha de fer alguna cosa per mantenir lalt nivell dels nostres estudiants, indica Halinen.

    Enu-/-2 2Zn

    del que, segons la se-va opini, s un pro-

    cs imparable, Mara Aca-so, pedagoga i professora a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), avisa, no obs-tant, que aquest canvi no es podr completar si no es mo-difica tamb la formaci del professorat. Per aix, afe-geix Acaso, la majoria dels centres que estan aplicant noves metodologies sn de titularitat privada o concer-tada, perqu tenen una es-tructura ms gil que els p-blics i els s ms fcil mobilit-zar el seu professorat. En la pblica, menys honroses ex-cepcions diu, encara hi ha docents que, aix que arriben

    MARA ACASO

    [\]^_``]\abcdf_\`dgh\da

    ij)k() ,

    implicar el professorat

    les tres de la tarda, deixen el bolgraf a laula i sen van cap a casa, sense implicar-se ni renovar-se. La pedagoga, autora del llibre REDUvolution, consta-ta els recels que aquesta ten-dncia causa entre alguns mestres. Per qu els que innovem hem de fer-ho gai-reb de forma clandestina?, per qu hem de tancar la porta de les nostres aules, fer la pantomima del rara avis i enganyar linspector o els pares dels nostres alum-nes per poder portar a ter-me all en qu no noms creiem, sin all que ja es-t succeint en altres pasos i que est demostrat que fun-ciona?, pregunta.

    Mn

    >

    -

    --/l/