D
36 1 D D 1
Leducaci, a debat (i 3) 888
M , pblics i privats, treballen per transformar la manera
densenyar a les aules, els poltics
es limiten a observar. Els experts que han collaborat amb El
PERIDICO en aquesta srie opinen sobre quin hauria de ser el pa-
per de lAdministraci en aquesta revoluci que consideren sense
marxa enrere. Per Mara Jess Ibez.
Una renovaci imparableQ
u u !" -nell parla sobre el fe-nomen pedaggic
que en els ltims anys ha ir-romput a les aules catalanes, noms t
un retret a fer: el trist paper de lAdministra-ci en tot aquest
procs. Pe- dagog, socileg, periodis-ta educatiu, director durant
anys de la revista Cuadernos de Pedagoga i autor del lli-bre
publicat recentment Pedagogas del siglo XXI, Car-bonell constata
que, fins ara, els que shan atrevit a in- novar a Catalunya ho han
fet pel seu compte, gaireb sen-se suport de les institucions
pbliques. Fins i tot els jesutes shan adonat que leducaci no
JAUME CARBONELL
P#$%&'&
G()(*+,)
lequitat i la qualitat
nhi ha prou de millorar-la, sin que sha de transfor-mar, diu. En
canvi, a lAd-ministraci, tant al Minis- teri dEducaci com a la
Conselleria dEnsenya-ment, els ha faltat aquesta reflexi. Potser
nhi hauria prou que es limitessin a ga-rantir lautonomia dels
cen-tres i el control de lequitat i de la qualitat educatives,
sost. En canvi, lamenta, el que estan fent, especial-ment el
ministeri en el cas de la LOMCE, s un retorn al passat. Els poltics
apro-ven lleis i decrets que van per un cam quan la reali-tat ja
est anant per un al-tre, critica Carbonell.
N"o- !u .u/02
professors ben estimu-lats, valorats i consci-
enciats ser possible esten-dre a totes les aules la
trans-formaci pedaggica que comena a adquirir fora a Catalunya,
opina Joan Maria Girona, mestre jubilat i mem-bre del consell de
formaci de lAssociaci de Mestres Ro-sa Sensat. Per,
lamentable-ment, amb les poltiques de control que estan portant a
terme en els ltims temps les administracions, aix ser difcil,
afegeix Girona. El fenomen, prossegueix aquest especialista en mo-
viments de renovaci pe-daggica, que durant anys va treballar en
entorns molt
JOAN MARIA GIRONA
3
#
456
#
R78
(
9
()
87:
poltiques de control
complexos, no interessa ara mateix a les institucions pbliques.
La Generali-tat no prohibeix aquestes noves metodologies, pe-r
tampoc est fent res per estimular-les, assenyala Girona. Si la
LOMCE saplica com est previst, no hi hau-r espai per al treball per
projectes, per trencar hora-ris o per avaluar els alum-nes no noms
a travs dex-mens, sin de forma cont-nua, reflexiona el mestre, que
elogia, en particular, la tascaque estan duent a ter-me a Catalunya
centres p-blics com els instituts de Sils i Quatre Cantons, entre
altres.
L
e
0 /
;
?
@
dia, un referent edu-catiu a tot el mn, pe-
r que tot i aix est en ple procs de debat duna refor-ma
educativa, s que per in-novar s necessari el consens social i, per
tant, poltic. Al Consell Nacional dEducaci Finlands hem creat un
grup en qu han estat treballant ajuntaments, escoles i profes-sors
amb formadors de mes-tres, investigadors i altres agents educatius,
explica Halinen, presidenta daquest organisme. La imminent reforma
fin-landesa, prevista a partir del curs 2016-2017, se centra en una
revisi del currculum,
IRMELI HALINEN
CABEFHICJCKLNKBOQBHKJ
STUVWX TY
consens social ampli
per aposta tamb per la im-plantaci de noves metodo-logies
docents a les aules, com el treball collaboratiu i les competncies
transver-sals, explica. Hauria sigut fcil, per a una societat que
ja est en-tre els tres millors sistemes educatius de lOCDE,
con-formar-se amb el que es fa en aquests moments. Per ha sigut la
mateixa societat la que ha reclamat aquesta revisi, a lassenyalar
com estan canviant les coses i ar-ribar al convenciment que sha de
fer alguna cosa per mantenir lalt nivell dels nostres estudiants,
indica Halinen.
Enu-/-2 2Zn
del que, segons la se-va opini, s un pro-
cs imparable, Mara Aca-so, pedagoga i professora a la
Universitat Complutense de Madrid (UCM), avisa, no obs-tant, que
aquest canvi no es podr completar si no es mo-difica tamb la
formaci del professorat. Per aix, afe-geix Acaso, la majoria dels
centres que estan aplicant noves metodologies sn de titularitat
privada o concer-tada, perqu tenen una es-tructura ms gil que els
p-blics i els s ms fcil mobilit-zar el seu professorat. En la
pblica, menys honroses ex-cepcions diu, encara hi ha docents que,
aix que arriben
MARA ACASO
[\]^_``]\abcdf_\`dgh\da
ij)k() ,
implicar el professorat
les tres de la tarda, deixen el bolgraf a laula i sen van cap a
casa, sense implicar-se ni renovar-se. La pedagoga, autora del
llibre REDUvolution, consta-ta els recels que aquesta ten-dncia
causa entre alguns mestres. Per qu els que innovem hem de fer-ho
gai-reb de forma clandestina?, per qu hem de tancar la porta de les
nostres aules, fer la pantomima del rara avis i enganyar linspector
o els pares dels nostres alum-nes per poder portar a ter-me all en
qu no noms creiem, sin all que ja es-t succeint en altres pasos i
que est demostrat que fun-ciona?, pregunta.
Mn
>
-
--/l/
