16

Copisteria Castellà. Pujol, 40. MataróDip. Leg. B-29.290.2000

Mercè Salazar FliquetLluís Parera CusíMaria Canabal Filloy

Col·laboradors:

Edita: CESCCentre d'EstudisSant Cebrià

Av. Maresme, 8, 3r B08396 SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

AMB EL SUPORT DE:

CESC

Parc Natural delMontnegre i el Corredor

Rut Vidal

Maquetació

Ajuntamentde Sant Cebrià

BonNadal

desembre 2004

El CESC participa ala Fira de Móra la NovaEls passats dies 21, 22, 23 i 24d’octubre es va celebrar la 173 edicióde la Fira de Móra la Nova, conegudaa bastament arreu de les comarquesmeridionals del Principat de Catalunya.Aquesta fira té una gran repercussiósocial donat l’alt nombre de visitantsque rep de totes les contrades.El CESC va rebre la invitació del’Institut Ramon Muntaner per a formarpart del seu estand a la fira ambinformació del nostre centre. Els trípticsque vàrem enviar es troben a la vostradisposició al local del CESC.

Continua el taller del CESCLa bona acollida que va tenir l’any passataquesta iniciativa conjunta del CESC il’Ajuntament ens ha animat a repetirl’experiència.Enguany els tallers s’imparteixen alsalumnes de 5è i 6è curs del CEIP El PiGros i es tracten aspectes d’història local,educació mediambiental, cultura catalanai jocs infantils tradicionals.

CESC

L’aparador del CESCDurant aquestes festes, el CESC tornarà a engalanar l’altar de l’esglésiadel poble amb les garlandes de neules. Us animem a visitar l’esglésiadel 18 de desembre al 9 de gener i gaudir d’aquesta dolça tradició.

El personatge

La vida de pastor a Sant CebriàEn Jaume Bruguera, més conegut com aJaumet, ens parla amb enyorança de la sevavida de pastor, quan dormia al jaç envoltatdel caliu de les ovelles i de quan baixava alpoble per comerciar amb la carn. Ara estàjubilat i recorda la seva professió, realment laseva passió. Unes fotos d’ell al costat delramat, actualment penjades al menjador, sónl’empremta dels bons temps, malgrat no ensamaga la duresa de l’ofici.La vegada que va tenir més ovelles en vatenir 150, però la vegada que en va tenir curade més van ser 230. Les coneixia totes. Ara,malgrat han passat els anys, en Jaumetassegura que reconeixeria les seves ovellesentre mil.En Jaumet ens explica que baixava al poblea buscar menjar cada dos dies i també quantenia xais per a matar. Els havia de dur lligatsperquè són bèsties que estan acostumadesal ramat i quan es treuen del grup costa moltfer-les caminar. A més, s’havien de baixaramb molta cura perquè en cap moment espiquessin, ja que sinó sortia la carn macadai lletja.Al principi, a Sant Cebrià no es mataven xais,sinó ovelles velles. Els xais els anava a vendrea Calella perquè aquí els semblava que era

una carn massa tendra i que no agradava alsclients. No es van matar xais al poble fins queen Francisco Montasell, nebot de la senyoraMaria Mataró i hereu de la botiga de CanMartri, va veure aquella carn tan maca quebaixava a l’escorxador de Calella.Llavors de carn només se’n menjava quan hihavia alguna persona malalta a la família obé per la festa major. Cada casa acostumava

a comprar un animal a en Jaumet i sel’engreixaven ells mateixos fins que arribaval’hora de matar-lo, moment en el que eltornaven a cridar perquè els ajudés.En Jaumet va continuar fent de pastor finsque es va trobar sol. Quan no li va quedarcap company que el pogués recolzar si lipassava alguna cosa, va decidir vendre elramat.

El cos de serenos va ser establert per decretl’any 1834. Inicialment només tenienpresència a les capitals de província, oncoexistia amb el cos de vigilants fins a ladesaparició d’ambdós cossos el 1974.La funció dels vigilants consistia, encomençar el servei a les 10 de la nit, a ferla ronda o recorregut del sector que tenienassignat per comprovar que les cases i lesbotigues estiguessin ben tancades i evitarels robatoris. Complementàriament, tenienla missió d’obrir els portals als veïns, motiupel qual posseïen totes les claus dels portalsde llur sector. Quan algú arribava a casadesprés de les 10 havia d’avisar al vigilantpicant de mans perquè li vingués a obrir elportal. A més d’obrir-li el portal, el vigilant lioferia una candela molt prima i llarga perquèarribés sense entrebancs fins al seu pis i liendolcia el trajecte oferint-li un anís.Els serenos, en canvi, tenien la missiód’ajudar als veïns amb els casos denecessitat durant la nit. Eren els encarregatsd’avisar en cas d’incendi, d’anar a cercarla llevadora o el metge, entre d’altres. Mentrerondaven pel seu districte vigilant que totestigues en ordre, cantaven l’hora ianunciaven el temps que feia. I a l’horaconvinguda, despertaven als veïns que elsho demanaven.

El sou dels serenos i dels vigilants consistiaen el que voluntàriament els donaven elsveïns cada mes. Quan s’apropaven les festesnadalenques acostumaven a visitar les casesdel seu districte a felicitar el Nadal i demanarles estrenes, més conegudes per la paraulacastellana “aguinaldo”.

Maria Canabal Filloy

Història Història

Les estrenesdel Sereno

El diumenge passat vaig passar per la plaça

de Catalunya i vaig observar estranyada que

els carrers adjacents i edificis comercials ja

tenien la decoració i la il·luminació nadalenca.

En poques paraules: ja era Nadal a "El Corte

Inglés".

A Sant Cebrià, fa pocs dies que encara vaig

banyar-me a la piscina, concretament vaig fer-

ho el dia de Tots Sants.

Bé, ara hem de canviar de xip, oblidar-nos del

Nadal emblanquinat. Deu ser culpa de la capa

d'ozó. Però, anem amb compte, pot

canviar l'escenari, tot i que això no alterarà

els nostres costums, les nostres creences, la

nostra cultura.

Aquest any tinc dos néts i no em limitaré a

posar quatre cosetes com a ornament

nadalenc. Enguany recuperaré l'antic pessebre

d'anys enrere i probablement, també

compraré  un avet. De moment ja he comprat

uns jocs de llums amb musiqueta i

intermitències. Queda tan sols muntar-lo i

això també forma part de Nadal.

Sento desigs de renovar la il·lusió de cada any,

de reviure escenes del passat, vull veure la

il·lusió reflectida a la cara dels meus néts,

d'oblidar-me per uns dies de les guerres que

devasten mig Món, de la fam, les malalties, 

les injustícies i viure plenament el Nadal.

Però, sobretot, voldria compartir amb tots

vosaltres: la il·lusió, l'alegria, la felicitat, la

salut i l'amistat. Que l'esperit nadalenc ompli

les nostres vides i no tan sols en aquestes dates,

intentem perllongar-lo, retenir-lo, i si és

possible, per sempre.

Molt bon Nadal a tots!Mercè Salazar Fliquet

Bon Nadal 2004Editorial

Figures de Pessebredesaparegudes

Extracte de Figures del Pessebre desaparegudesde Joan Amades (Barcelona, 1954).Fonsbibliogràfic del CESC.

El rodolar del temps ha fet desaparèixerdiverses figures del Pessebre típic.Un personatge que abans no podia mancaren cap Pessebre era l’estudiant amb el seubarret de pa-i-peix característic i el seu manteu,i gairebé sempre tocava la guitarra. Antigamentels estudiants eren molt pobres i per a guanyar-se quelcom era corrent que molts estudiantses dediquessin a cantar i a tocar instrumentsmusicals, especialment de corda, formantpetits conjunts musicals que anaven a donarconcerts i serenates per tal de procurar-se avegades un refresc o un àpat.També havíem tingut en el nostre Pessebrela figura del barber. L’opinió popular no tépas els barbers per gent molt pietosa i enconseqüència hom presentava el personatgeexercint el seu ofici i no pas formant part delseguici dels qui anaven a veure l’Infantó.L’escena la formaven dues figures: el client,ben assegut amb la testa enlaire i el barberque sostenia la bacina i figurava que elremullava. Per situar el grup amb certapropietat hom devia posar-lo sota d’un arbre,puix segons deien els vells, a pagèsantigament els barbers afaitaven sota d’unarbre. Si el client es conformava d’estar decara al sol, com que el barber podia posar-s’hi d’esquena, feien pagar un xavo i si elsenyor era ric i preferia posar-se d’esquenaal sol, el barber li feia pagar el doble, puix ales hores ell havia d’encarar-se al sol, que elmolestava per treballar. Hom situaval’establiment del barber en indret que no espogués veure des de la cova, puix que,segons dir dels nostres pares, quan a unhom l’afaiten fa ganyotes i hauria semblatque les feia al Jesuset.També havia figurat en el Pessebre el cercadorde bolets, representat per un homenet ambbarretina mig ajupit amb un braç estirat versel sòl com si collís quelcom de terra i uncistelló a l’altre braç. Aquest personatge caliaposar-lo en indret espès de molsa per tal depoder donar la sensació que collia bolets.Havia estat corrent representar una colla de

gitanos que s’afegien a la corrua dels quianaven a adorar. La seva presència, en altrestemps obligada, pot respondre al sentit quetota mena de gents van acudir a Betlem aretre homenatge i acatament a Jesús. Comque entre nosaltres no convivia altre poblediferent al nostre, més que el gitano, potserl’única manera de plasmar aquesta idea erafent acudir els gitanos al portal.La gran diversitat de figures i la pluralitat demotius respon a una visió diferent de l’actual.Pels nostres avis, especialment pel Pessebrefamiliar i casolà, la gràcia del Pessebreradicava en les figures, mentre el paisatgerestava molt a segon terme i en un plad’importància molt inferior. Els Pessebresvells es mesuraven per llur extensió i pelnombre i varietat temàtica de les figures; elpanorama i el paisatge gairebé no comptaven.Tant com s’ha anat concedint importància alpaisatge han anat minvant el nombre de lesfigures fins arribar a constituir elements desegon ordre.

Portada del llibre

Un personatge que abans no podia mancar encap Pessebre era l’estudiant amb el seu barretde pa-i-peix característic i el seu manteu