NEWT El noticiari de Terrassa i comarca Edició 525/11/2013

NEWT30 CiènCia i teCnologia

“És impossible predir quan hi haurà un terratrèmol”

Mercè Folch | @newt_tsa Terrassa

Durant els últims 20 anys, Pere Santanach ha centrat la seva atenció en l’estudi

de les falles actives, en particular, els mètodes geològics que per-meten determinar i caracteritzar els grans terratrèmols ocorreguts abans dels temps històrics.

Això és el que l’ha portat a parlar de ‘Falles, terratrèmols i el projecte Castor’ a la Jornada d’actualitat i difusió científica que ha tingut lloc al mNAC-TEC en el marc de la Setmana de la Ciència.

La geologia, tot i ser una ciència apassionant que ens diu molt sobre la història i l’evolu-ció del nostre planeta, potser no gaudeix de la visibilitat que tenen la cosmologia, la genètica o la física quàntica. Què motiva un estudiant a escollir la geolo-gia?

El poden motivar moltes coses. Des d’un punt de vista pràctic, pot ser l’interès pels recursos naturals i també pels riscos. També les grans obres públiques. Per exemple, a la Facultat, quan hi va haver l’esfon-drament del túnel del Carmel, vam sortir molt per la televisió i l’any següent es va apuntar mol-ta gent a la carrera. Potser també faltaria una pel·lícula a la televisió (fa broma). Abans podia ser més vocacional, però ara hi ha un gran percentatge de gent que pensa més en la part pràctica.

Potser un dels aspectes que interessa més a la societat són els terratrèmols i els volcans. Fins a quin punt es poden predir o ens podem protegir d’aquests fenòmens?

Pel que fa als terratrèmols, podem predir on es produiran però no quan. Sobre el quan, el màxim que podem dir són les probabilitats de què ocorrin en un període de temps determinat. Però on n’hi ha hagut, segur que n’hi tornarà a haver, perquè és una falla que funciona.

En canvi els volcans estan més controlats perquè avisen, sobre-tot en els països desenvolupats. En la majoria de llocs hi ha sistemes de vigilància sísmica i topogràfica.

Se sap que la distribució de terra al planeta evoluciona amb els anys. En quina escala de temps es fan tangibles els can-vis? Els hem de tenir en compte a l’hora de resituar les nostres ciutats?

La línia de costa varia, i ho fa per dos motius: perquè belluga la línia de terra o per la del mar. El que està clar és que la costa que-darà afectada per aquests movi-ments i no em sembla esbojarrat tenir-ho en compte. De totes maneres a l’edat mitjana San-ta Maria del Mar tocava a mar. Per tant tot és relatiu i no sé amb quin ritme es faran tangibles aquests canvis.

El que penso és que a part de preveure-ho s’ha de pensar si és

més fàcil canviar les coses de lloc que protegir-les. Pot ser és més barat traslladar. Acaba sent un problema econòmic.

En la seva conferència parla del cas Castor. Sabem que l’ho-me porta molt anys afectant la biosfera i el clima. Com són de perilloses les accions humanes en l’àmbit de la geologia? És un preu que hem de pagar pel nos-tre estil de vida?

Els perills de la natura són cul-pa de l’acció de l’home. Un terra-trèmol sol no fa mal si no hi ha una casa a sobre que caigui. La culpa del mal no és de la natu-ra sinó de l’home, que fa incle-mències. Per exemple, la riuada a Biseques que es va endur tot un càmping. Si s’hagués fet un estu-di s’hagués vist que cíclicament hi passaven grans riuades. Per tant es poden analitzar les zones i es pot mitigar el risc amb una bona planificació.

A la pel·lícula Superman, Lex

Luthor, feia servir un míssil nuclear per a provocar un terra-trèmol a la falla de Sant Andrés. És viable un fet com aquest o és pura ficció cinematogràfica?

És una fantasia però té un fons de veritat en el sentit que l’home pot incidir en els mecanismes de funcionament d’una falla variant l’estat de tensions del voltant. A la falla de Sant Andrés concre-tament, s’hi injectaven fluids que feien petites descarregues d’ener-gia perquè hi haguessin petits terratrèmols.

Pere Santanach durant la Jornada d’actualitat i difusió científica. Foto: Marta Balaguer

neWtalent

El proper amic, que sigui un geòleg

Isaac Camps Geòleg i editor científic

Si t’has educat audiovisu-alment amb Sir David Attenborough, Carl Sa-gan o l’hiperactiu Dani

Giménez potser no coneixes gaire res d’aquest rotllo apa-rentment àrid de la geologia. Mal fet. Ningú t’ha explicat una cosa important que hauries de saber: la geologia és una ciència a la intempèrie feta per homes i dones que passen gran part del seu temps trescant per munta-nyes i camps, el mar, el desert, els gels antàrtics o altres lloc inhòspits com mines i obres pú-bliques rodejats de maquinotes.

Estan a la intempèrie, espec-tadors dels canvis en el paisat-ge, tant naturals com humans. Per això els geòlegs elaboren vincle especial amb la natura i el paisatge: et conec, m’agrades i vull saber més de tu, sé que t’utilitzo, però ens respectarem, no? Talment com els bons caça-dors, els boletaires civilitzats, els alpinistes de la vella escola... que veuen més enllà del que veu la resta d’urbanites: aquí hi havia un mar, allò era un delta, aquest talús caurà, està plovent a la capçalera del riu, conec un bar de carretera fantàstic, aquí hi havia fòssils de coralls, molt interessants, però s’ho han car-regat... tot s’ho carreguen, carai! Compartir una jornada amb un geòleg és com tenir una capa d’informació extra en el Goo-gle Maps del mòbil. El proper amic que busquis, que sigui un geòleg.

La majoria de roques del sub-sòl egarenc tenen entre 12 i 9 milions d’anys, són del període Miocè. La depressió del Vallès s’havia acabat de formar i Sant Llorenç existia. Els torrents procedents d’aquest massís l’erosionaven omplint paulati-nament el Vallès de sediments. Els dinosaures ja s’havien extin-git i els humans encara no exis-tíem. Els jaciments paleontolò-gics del nostre terme ens parlen d’una laurisilva poblada d’ani-mals com tortugues gegants, cèrvids i èquids nans, un rinoce-ront sense banyes. Un Miocènic Park de pel·lícula.

A. Aragoneses

Un cometa és un cos sòlid for-mat per roca, pols i gel que

es varen formar amb el sistema solar. Alguns d’aquests cossos te-nen òrbites el·líptiques al voltant del Sol, com ara el cometa Ha-lley i d’altres poden apropar-se al Sol per desprès allunyar-se del sistema solar. Quan els come-tes s’apropen al Sol, la radiació d’aquest fa que el gel i la pols for-min la cua del cometa que lluny del Sol no apareix. Aquests dies

el cometa ISON s’està apropant al Sol. Fa uns mesos no se sabia si seria molt o poc brillant, però els darrers dies ha sorprès grata-ment els astrònoms en augmentar bruscament la lleva lluentor. Els pròxims dies passarà darrera el Sol. L’Agrupació Astronòmica de Terrassa, juntament amb el mN-ACTEC, estan programant una observació pel 14 de desembre, tot i que no se sap si, un cop pas-si per darrera el Sol, haurà sofert canvis degut a la seva proximitat al Sol. Es calcula que arribarà a només un milió de kilòmetres de l’estrella, distància com el diàme-tre del propi Sol.

El cometa ISON s’ apropa al Sol

El cometa ISON el dia 21 de novembre a Tenerife. Foto: Juan Carlos Casado