15
25/05/08 EL PUNT (GIRONA) GIRONA Prensa: Diaria Tirada: 18.367 Ejemplares Difusión: 15.387 Ejemplares Página: 47 Sección: LOCAL - REGIONAL Documento: 1/1 Cód: 20274775

EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

  • Upload
    others

  • View
    4

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

25/05/08EL PUNT (GIRONA)GIRONA

Prensa: DiariaTirada: 18.367 EjemplaresDifusión: 15.387 Ejemplares

Página: 47Sección: LOCAL - REGIONAL Documento: 1/1 Cód: 20274775

Page 2: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

23/09/08DIARI DE GIRONAGIRONA

Prensa: DiariaTirada: 11.559 EjemplaresDifusión: 8.076 Ejemplares

Página: 43Sección: CULTURA Documento: 1/1 Cód: 23086059

Page 3: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

01/10/08L' AVENÇBARCELONA

Prensa: MensualTirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 7Sección: AGENDA Documento: 1/1 Cód: 23376616

Page 4: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

07/10/08EL PUNT (GIRONA)GIRONA

Prensa: DiariaTirada: Sin datos OJDDifusión: 15.518 Ejemplares

Página: 36Sección: LOCAL - REGIONAL Documento: 1/1 Cód: 23405704

Page 5: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

08/10/08EL PERIODICO DE CATALUNYABARCELONA

Prensa: DiariaTirada: Sin datos OJDDifusión: 103.623 Ejemplares

Página: 9Sección: OPINIÓN Documento: 1/1 Cód: 23424555

Page 6: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

08/10/08DIARI DE GIRONAGIRONA

Prensa: DiariaTirada: 11.361 EjemplaresDifusión: 7.961 Ejemplares

Página: 44Sección: CULTURA Documento: 1/1 Cód: 23425959

Page 7: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

08/10/08DIARI DE GIRONAGIRONA

Prensa: DiariaTirada: 11.361 EjemplaresDifusión: 7.961 Ejemplares

Página: 43Sección: CULTURA Documento: 1/1 Cód: 23425957

Page 8: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

13:03 GALARDÓN DE LA ACADEMIA SUECA

El francés Jean-Marie Gustave Le Clézio gana el Nobel de Literatura

.

8/10/2008 CRÓNICA

La fuerte debilidad de Vattimo • El creador del "pensamiento débil" presenta en Girona su último libro

JOSEP MARIA FONALLERAS

GIRONA

Gianni Vattimo recuerda el Fiat 131 con el que viajó, hace unos 30 años, a Girona. Ha vuelto ahora, invitado por la Càtedra Ferrater Mora, para participar en un seminario sobre Fenomenología, hermenéutica, ontología de la actualidad y para presentar la primera edición en catalán (y la primera traducción mundial, en Accent editorial) de su último libro, Ecce comu. Com es re-esdevé allò que s'era, es decir, una especie de recorrido por volver a ser lo que nunca has dejado de ser. En su

caso, comunista y católico, aunque cada vez se decanta más por "cristiano", por la vergüenza que le producen los últimos papados: "En su encíclica Deus caritas est, Ratzinger establece al principio un paralelismo entre las comunidades cristianas y el comunismo, para luego añadir que 'naturalmente' eso se acabó con el tiempo". Este "naturalmente" le duele: confiesa que si no fuera cristiano, no sería comunista. El creador del "pensamiento débil" está más fuerte que nunca. Con 72 años, discute con el auditorio universitario sobre la falta de percepción ontológica de Derrida, y repasa su trayectoria filosófica, con los dos grandes faros, que desmenuza, analiza y lleva un poco más allá: Nietzsche y Heidegger. Habla español con un cierto deje latino y, de vez en cuando, se le escapa un "quindi" del Piamonte, un "a ver por dónde íbamos", para centrar de nuevo el discurso en la hermenéutica, el nihilismo y la debilidad. Todo cuadra, desde su serenidad, mientras se rasca la cabeza con la mano izquierda y se sube, rítmicamente, el puño de la camisa de cuadros. En los ochenta, su idea del pensamiento débil venía a decir que ante las grandes construcciones que atesoraban la verdad, fruto de la Ilustración, solo cabía la interpretación de la realidad y la constatación del nihilismo, a partir del concepto del ser como acontecer histórico. "Jesús abandona la certeza para reducirse a la altura de los hombres. La encarnación es un descenso, su verdadera y propia autodisolución por amor". A partir de aquí,

votar enviar imprimir

Gianni Vattimo, ayer en Girona. Foto: JOAN CASTRO

/ CULTURA+ESPECTÁCULOS

Portada Opinión Internacional Política Sociedad Catalunya Economía Tecnología Deportes Cultura+Espect

Carteleras y servicios Agenda: El día por delante Suplemento EXIT y LIBROS

Portada > Cultura+Espectáculos

Page 9: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

OTRO S S I T I O S D E L GR U PO Z E T A

la "cáritas" que no quiso ver Ratzinger, es revolucionaria. El ideológo de la posmodernidad formula un discurso provocador. "El pensamiento débil es el pensamiento de los débiles, de los vencidos de la historia. Hoy, más que nunca, es necesaria una disciplina antiglobalizadora". Una especie de lucha comunal. Vattimo fue comunista y cristiano. Y sigue siéndolo. "Son los demás quienes han cambiado. Yo sigo estando donde estaba". Lo dice en su libro.

votar enviar imprimir

PARTICIPACIÓN

- Compartir

- ¿Qué son estos servicios?

HERRAMIENTAS

Sé el primero en conocer esta noticia con la aplicación ÚLTIMA HORA

Recibe El PERIODICO en tu correo con el Boletín de titulares.

Recibe las alertas por sms en tu móvil.

PATROCINADOS

C ANA L E S

Barça

Inmobiliario

Salud

Mujer

Coches Ocasión

Viajar

Fotografía

Informática

Playstation2

Bolsa

S E R V I C I O S

Amor / amistad

Vehículos de Ocasión

Loterías y apuestas

Compras

El tiempo

Para tu móvil

Horóscopo

Clasificados

B L OG S

Blogs del mundo Poder catracho Muzungu Desde la calle Kanimambo Afrika Tierra guaraní

+ Más blogs

El Periódico de

Catalunya La Voz de Asturias El Periódico de

Aragón

El Periódico

Extremadura El Periòdic

d'Andorra Mediterráneo Córdoba

Ciudad de Alcoy Sport Equipo Interviú Tiempo de hoy

Cuore Woman PC PLus SuperJuegos PlayStation

You Man AUTOhebdo Todo Rallyes Super AUTO

Primera Linea Viajar Ediciones B Zeta Gestión Medios On pictures

General Risk Gráficas de Prensa

Diaria ISO Mortadelo y Filemón

Red Aragón Red Córdoba Red Mediterráneo Windows Vista AQUA

Cartoon Network

Enlaces Recomendados

Pàgina 2 de 3La fuerte debilidad de Vattimo | El Periódico de Catalunya | Cultura+Espectáculos

09/10/2008http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnotici...

Page 10: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

Videojuegos | Club Canalla | Hosting | Hoteles | Traducciones | Oferta formativa | Apuestas deportivas 10a1.com | Pisos en Barcelona | Despedidas Soltero - Soltera | Organización eventos | Infoasturias | Oferta hotel | Hoteles | El Mundo del Motor | Vuelos | Álbum Digital – Fotos | Cirugia Plastica-Adelgazar | FC Barcelona Tickets | Barcelona | Alquiler de Coches | Cursos oposiciones | Conciertos Barcelona - Restaurantes Barcelona | hoteles.es

Quiénes somos Tarifas de Publicidad Aviso Legal Nuestros E-mails Datos de la Web La Botiga Mapa Web

Pàgina 3 de 3La fuerte debilidad de Vattimo | El Periódico de Catalunya | Cultura+Espectáculos

09/10/2008http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnotici...

Page 11: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

08/10/08EL PUNT (GIRONA)GIRONA

Prensa: DiariaTirada: Sin datos OJDDifusión: 15.518 Ejemplares

Página: 38Sección: LOCAL - REGIONAL Documento: 1/1 Cód: 23428474

Page 12: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

4 LA VANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 10 OCTUBRE 2008

ORIOL PONSATÍ-MURLÀGirona

E l proper dimarts 14d'octubre, GianniVattimo dictarà la se-va última lliçó a laUniversitat de Torí,

on de manera intermitent ha es-tat ensenyant filosofia des del1964. Una carrera docent, pertant, que ha durat 44 anys justos.Com eren 44 els anys que teniaNietzsche (que també va néixerun any 1844) quan va sofrir la se-va crisi mental definitiva (justa-ment a Torí). Amant com és delpensament de Nietzsche, no se-ria gens estrany que Gianni Vatti-mo hagués escollit aquest núme-ro singular per posar el punt i fi-nal a la seva carrera acadèmica.

Compendi vattimiàAmb setanta-dos anys, i pocsdies abans de passar a ser un aca-dèmic emèrit, Vattimo es trobaen la seva tardor intel·lectual, enun punt de maduresa plàcida.Just la setmana abans de la sevaretirada oficial de la palestra aca-dèmica, Gianni Vattimo ha vol-gut fer estada a Girona, convidatpel director de la Càtedra Ferra-ter Mora de Pensament Contem-porani de la Universitat de Giro-na, Josep-Maria Terricabras. Alllarg de cinc intensos dies (6-10d'octubre), amb sessions matí i

tarda, Vattimo ha descrit un re-corregut completíssim pels ra-cons de la seva filosofia, de talmanera que les lliçons d'aquestasetmana a Girona podrien fàcil-ment ser considerades un com-pendi del pensament vattimià.La relació amb Heidegger i ambHusserl, el problema de la tem-poralitat, l'ontologia de l'actuali-tat, l'hermenèutica, l'estètica, elcristianisme, l'anarquia.

Es pot dir que ni un sol delstemes cabdals en l'obra de Vatti-mo ha quedat al marge d'aques-tes esplèndides lliçons, que hanestat seguides no només per unnombrós públic català sinó tam-bé pels principals estudiosos del'obra de Vattimo d'arreu d'Eu-ropa: Santiago Zabala i Alberto

Martinengo (editors de les obrescompletes de Vattimo), MiguelÁngel Quintana (Universitat Eu-ropea Miguel de Cervantes), iFranca d'Agostini (Universitatde Torí). Tots ells han tingut, amés, l'oportunitat de desenvolu-par cadascun una ponènciasobre la filosofia del pensadoritalià.

Revolució anarquistai catolicocomunistaDe manera complementària a leslliçons de Vattimo a la CàtedraFerrater Mora, Gianni Vattimova presentar dimarts al CentreCultural la Mercè la traducció ca-talana del seu últim llibre: Eccecomu. Com es re-esdevé allò ques'era (Accent Editorial, 2008). Pa-

radoxalment, aquesta és la prime-ra traducció d'una obra de Vatti-mo al català i alhora la primeratraducció europea d'aquest llibredesprés de la publicació del'original italià. Ecce comu ha pro-vocat no poques reaccions a Ità-lia perquè exposa sense reservesla seva decepció davant el que ha-via d'haver estat la Unió Europea(ell mateix va ser eurodiputat un

temps) i mai no ha arribat a ser,així com la seva indignació da-vant la impotència absoluta ambquè les esquerres europees inten-ten moderar els excessos del ca-pitalisme.

Vattimo ens mostra novamentla seva cara més provocadora, rei-vindicant alhora el retorn al co-munisme (ara que sembla que co-mencen a no prendre-se'l seriosa-ment ni tan sols a Cuba) i a la vi-vència de les primeres comuni-tats cristianes (ara que fins i totles esglésies italianes es buidenmassivament). D'aquesta mane-ra, s'erigeix en catolicocomunis-ta i propugna la guerra al capita-lisme mitjançant la subversió de-mocràtica amanida amb tocsd'anarquisme revolucionari.c

‘El pensament dèbil’

El filòsof Gianni Vattimo en un curs de pensament contemporani a la càtedra Ferrater Mora de la UdG

E ls qui rondem la trentenaens hem passat mitja vidasentint nostàlgics del pas-

sat, que veuen en les generacionsmés joves mostres preocupantsd'esmussament social i de mancad'esforç personal. Un pot arribara tenir la sensació que els qui te-nien trenta anys fa trenta anys ha-vien nascut més intel·ligents imés esforçats que no pas els jo-ves d'ara, com si al llarg d'aques-tes últimes dècades l'espècie ha-gués sofert una mena de mutacióbiològica profunda. El cert, però,és que en la distància tot resultaser sensacional i la generació queera jove fa trenta anys comptavasi fa o no fa amb la mateixa pro-porció de gent mediocre que lad'ara. De fet, crec que aquesta es-

tranya generació de nascuts a fi-nals dels anys setanta, en l'imme-diat postfranquisme, i que ara co-mença a consolidar la seva trajec-tòria professional i personal, estàdonant mostres d'una brillantor,una capacitat de treball i un rigorinsòlits.

Aquestes línies volen retrataruna persona sorgida precisamentd'aquesta fornada: Marc Sureda iJubany (Girona, 1976).

Fa un mes just que Marc Sure-da ha estat seleccionat per a laplaça de conservador del MuseuEpiscopal de Vic, i a principis dela setmana passada defensava ala Universitat de Girona, amb unèxit rotund, les mil pàgines llar-gues de la seva tesi doctoral, dedi-cada a l'estudi dels precedents de

la catedral de Girona. Marc Sure-da ha estat tota la vida vinculatd'una manera o altra a la cate-dral: com a gestor cultural, com aestudiós, com col·laborador, i en-cara avui l'hi trobareu, rondantentre ciris i encensers, els diu-menges i festes de gran cerimo-nial litúrgic. Ell és una de les per-sones que més co-ses en sap, de totallò que hi ha a lacatedral, però so-bretot de tot allòque (ja) no hi ha.La seva tesi estu-dia, partint fona-mentalment dedades arqueològi-ques, d'una ban-da, el fòrumd'època romana,que es trobavaemplaçat en l'es-pai on ara hi ha lacatedral, i, de l'al-tra, el complex ca-tedralici d'èpocaromànica (seglesXI-XIV). Aquest

treball, dirigit pel dr. Josep Ma-ria Nolla, culmina una estada decatorze anys a la UdG, on Sure-da va entrar als 18 anys com aestudiant, i d'on ha sortit als 32com a doctor.

Durant aquest periple, ha es-tat estudiant, investigador i pro-fessor de la UdG.

El currículum imponent deMarc Sureda (desenes d'arti-cles en revistes especialitzades,contribucions en congressos in-ternacionals, un munt de cam-panyes arqueològiques picantpedra, etcètera) podria fer pen-sar que és una persona que viuper a la feina. Però la munió de

gent que la setmanapassada es va apro-par a la universitatper sentir la sevalectura de tesi (unacte acadèmic, queno acostuma a serespecialment conco-rregut) dóna bonapista del fet que,com li agrada dir aell mateix, una partimportant de la se-va felicitat es deu ala quantitat i quali-tat dels seus amics.Ep, i un detall im-portant: col·leccio-na clicks des queera infant.

ORIOL PONSATÍ-MURLÀ

JORDI RIBOT

La provocació de Vattimo Vattimo en 30 segons

EL PENSAMENT I LA VIDA EL CREADOR DEL PENSAMENT DÈBIL

Marc Sureda i Jubany

GIRONINS

JORDI RIBOT

Gianni Vattimo (Torí,1936). Deixeble de Hans-Georg Gadamer a Heidel-berg, Gianni Vattimos'enfila a les espatlles deNietzsche i Heidegger perfilosofar.Contra tota traça de pensa-ment dogmàtic (llegeixi'smarxisme, psicoanàlisi,cristianisme jeràrquic,etc.), Vattimo ha proposatel model filosòfic del pen-sament dèbil. No es mos-tra disconforme ambl'etiqueta de filòsof postmo-dern, però cal reconèixerque a diferència dels post-moderns francesos (Derri-da, Deleuze...) i algunsitalians (Agamben, Ne-gri...), els escrits de Vatti-mo tenen la virtut de serintel·ligibles. Per a ell lafilosofia és una conversa;si pot ser, de sobretaula.Riu molt més sovint quela majoria dels mortals.Ha publicat El fin de lamodernidad, Más allá dela interpretación, Creerque se cree, i Ecce comu.

Vattimo ens mostrala seva cara mésprovocadora,reivindicant alhora elretorn al comunisme

Arqueòleg de pedra picadai conservador museístic

Coincidint ambla fi de la sevacarrera docent,que ha durat44 anys, el filòsofGianni Vattimo haestat a Girona perparlar de filosofia

xbm
Rectángulo
Page 13: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

L a visita de Gianni Vattimo a laCàtedra Ferrater Mora per dirigir unseminari sobre el seu pensament era

molt esperada. Havia de venir el juny passat,però problemes de salut van retardar-ne l’a-rribada fins al mes d’octubre. Del 6 al 10 vaimpartir dues sessions diàries i va assistirtambé —amb una participació molt activa—a les quatre sessions complementàries quevan dirigir alguns dels millors coneixedors dela seva obra: Franca d’Agostini i AlbertoMartinengo, de la Universitat de Torí, MiguelÁngel Quintana, de la Universitat EuropeaMiguel de Cervantes, i Santiago Zabala, delPotsdam University Institute.

A més, va oferir una conferència pública alCentre Cultural La Mercè, amb motiu de lapresentació de la traducció catalana del seudarrer llibre, Ecce comu, per part d’AccentEditorial. Aquesta és la primera traducció almón que es fa del llibre, encara que, incom-prensiblement, també és la primera obra de

/35/

Josep-Maria Terricabras, IEC Director de la Càtedra Ferrater Mora

VATTIMO,ESTIMULANTI COMPROMÈS

Vattimo que es publica en català. Certamentés significatiu —i el significat aquí és nega-tiu— que la cultura catalana no hagi produïtabans cap traducció de Vattimo. Però tambéés significatiu —ara en una altra direcció—que precisament hagin estat la CàtedraFerrater Mora i un segell editorial d’una spin-off de la UdG els que hagin començat aremeiar la deficiència.

Vattimo és un pensador de primera fila en elpanorama internacional des de fa més detrenta anys. A ell es deu una interpretacióextraordinàriament fecunda de l’obra depensadors tan difícils i incòmodes comNietzsche o Heidegger, als quals ha mostratcom a autèntics precursors de la mort de lametafísica tradicional, com a iniciadors de lapostmodernitat i d’allò que Vattimo va bate-jar com a “pensament dèbil”.

Vattimo és un pensador deprimera fila en el panoramainternacional des de fa més detrenta anys.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 34

Page 14: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

L a visita de Gianni Vattimo a laCàtedra Ferrater Mora per dirigir unseminari sobre el seu pensament era

molt esperada. Havia de venir el juny passat,però problemes de salut van retardar-ne l’a-rribada fins al mes d’octubre. Del 6 al 10 vaimpartir dues sessions diàries i va assistirtambé —amb una participació molt activa—a les quatre sessions complementàries quevan dirigir alguns dels millors coneixedors dela seva obra: Franca d’Agostini i AlbertoMartinengo, de la Universitat de Torí, MiguelÁngel Quintana, de la Universitat EuropeaMiguel de Cervantes, i Santiago Zabala, delPotsdam University Institute.

A més, va oferir una conferència pública alCentre Cultural La Mercè, amb motiu de lapresentació de la traducció catalana del seudarrer llibre, Ecce comu, per part d’AccentEditorial. Aquesta és la primera traducció almón que es fa del llibre, encara que, incom-prensiblement, també és la primera obra de

/35/

Josep-Maria Terricabras, IEC Director de la Càtedra Ferrater Mora

VATTIMO,ESTIMULANTI COMPROMÈS

Vattimo que es publica en català. Certamentés significatiu —i el significat aquí és nega-tiu— que la cultura catalana no hagi produïtabans cap traducció de Vattimo. Però tambéés significatiu —ara en una altra direcció—que precisament hagin estat la CàtedraFerrater Mora i un segell editorial d’una spin-off de la UdG els que hagin començat aremeiar la deficiència.

Vattimo és un pensador de primera fila en elpanorama internacional des de fa més detrenta anys. A ell es deu una interpretacióextraordinàriament fecunda de l’obra depensadors tan difícils i incòmodes comNietzsche o Heidegger, als quals ha mostratcom a autèntics precursors de la mort de lametafísica tradicional, com a iniciadors de lapostmodernitat i d’allò que Vattimo va bate-jar com a “pensament dèbil”.

Vattimo és un pensador deprimera fila en el panoramainternacional des de fa més detrenta anys.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 34

Page 15: EL PUNT (GIRONA) 25/05/08 GIRONA - catedraferratermora.cat

/37/

/36/

Professors visitants de la CàtedraFerrater Mora:

Josep-Ferrater MoraPaul RicoeurWillard V. QuineAdam SchaffLl.A. SantalóMiquel BatlloriNoam ChomskyEric HobsbawmIlya PrigogineDonald DavidsonMario BungeKarl-Otto ApelDavid HarveyRichard RortyLeonardo BoffAlain TouraineLeszek KolakowskiTheo AngelopoulosHans Heinz HolzLuigi Luca Cavalli-SforzaEdgar MorinPeter SingerAgnes HellerSeyla BenhabibMichael Nyman,Ernst TugendhatJoseph StiglitzGianni Vattimo

De vegades es pensa que els filòsofs parlen deqüestions allunyades de la realitat. N’hi ha que sí.Els filòsofs de debò, però, no queden atrapats nien les seves pròpies manies ni en les dels seuscol·legues. No són ni escolars ni escolàstics. Elsfilòsofs de debò saben que la vida no és el quesembla, que la vida és complexa i que, com a tal,no pot ser mai explicada ni pensada del tot, sinóque ha de ser bàsicament viscuda, interpretada,interpel·lada, per mirar d’entendre’n alguna cosa,per estirar-la un xic cap allà on sembla més atrac-tiva, per deixar-se també estirar per ella.

Per això pensar és un art, sempre precari, sempreinacabat, sempre revisable. Qui defensa el pensa-ment dèbil té aquesta actitud. Vattimo la defensai l’encomana. S’han acabat les seguretats teòri-ques. De fet, són ficcions, que només ens podenenganyar. La vida s’aguanta sobre si mateixa. Ono s’aguanta. Li vaig dir que ho diria, i ho dic: vaarribar a Girona cansat —pocs dies abans de jubi-lar-se a la Universitat de Torí—, i al llarg de la set-mana es va anar envigorint, va oferir idees noves,es va deixar anar. Pensament dèbil? Més aviat unpensament proper, despert, estimulant, que ambell està al servei dels dèbils.

“Pensar és un art, sempre precari,sempre inacabat, sempre revisable.Qui defensa el pensament dèbil téaquesta actitud.Vattimo la defensa il’encomana. S’han acabat lesseguretats teòriques.”

Logotip de la Càtedra Ferrater Mora realitzat per Joan Brossa.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 36