1

EL REGNE FONGS

� Inclou totes aquelles espècies que tenen una organitzaciótal·lòfita. De manera que el seu cos és un miceli, el qual estàformat per un grup de fils anomenats hifes.

� Les seves estructures són típiques de les cèl·lules vegetals ja que tenen paret cel·lular, però en la majoria dels casos no presenten cloroplasts, per tant no realitzen la fotosíntesi.

�Llavors es diu que tenen nutrició heteròtrofa, és a dir s’alimenten de matèria orgànica elaborada.

� Es reprodueixen per espores que es troben en unes estructures anomenades esporangis, conidiòfors, asquesi basidis.

�Els qui no viuen en simbiosi amb les algues:

�Hifes sense septes que separen les cèl·lules Zigomicets

�Hifes amb septes:

. Espores en asques: Ascomicets

. Espores en basidis: Basidiomicets

�Els qui viuen en simbiosi amb les algues (líquens): Ficomicets

Classificació:

Els fongs poden ocupar una gran diversitat d’hàbitats i segons aquest es poden dividir en:

• Fongs paràsits:

Es caracteritzen per ser molt específics de cada hoste. Així i tot tenen la capacitat de parasitar vegetals, insectes, animals i fins i tot l’espècie humana.

2

En molts casos no es sap de la seva presència, però sí percebem els seus efectes, sobretot en vegetals, ja que tenen la capacitat de modificar els seus teixits i els hi provoquen malformacions.En el cas dels paràsits d’insectes (entomopatògens) són de gran utilitat per tal de fer lluita biològica en agricultura, com és el cas de Beauveria bassiana.

• Fongs que desenvolupen altres fongs:

Hi ha certes espècies de fongs que tenen la propietat de créixer damunt altres fongs, concretament damunt el corpòfor (capell), tant si estàen procés de descomposició com si està viu.

• Fongs sapròfags:

Són aquells que s’encarreguen de degradar la matèria orgànica. Per tant són molt importants dins qualsevol ecosistema terrestre, ja que s’encarreguen de tancar el cicle de la matèria orgànica, és a dir descomponen la matèria orgànica per convertir-la, un altre cop, en sals minerals que seran aprofitades pels organismes autòtrofes.

3

Estudi de cada una de les divisions de fongs:

Com ja s’ha dit anteriorment els fongs es divideixen en:

o Zigomicets

o Ascomicets

o Basidiomicets

o Ficomicets (líquens)

Divisió Zygomicet:

� Es caracteritza perquè els organismes presenten un miceli ben desenvolupat i molt ramificat.

� Mai presenten cèl·lules flagel·lades.

�Reben aquest nom ja que formen un zigot (“embrió”) resistent a la deshidratació.

� Poden ser sapròfags, paràsits de plantes i d’animals, fins i tot d’altres fongs.

� Són molt emprats en la fermentació d’aliments.

�També són causants de la descomposició d’aliments i per tant patògens per a l’home.

�N’hi ha que formen micorrices.

� El grup més important són els qui fan floridures damunt els aliments.

DivisiDivisióó AscomicetsAscomicets� És un grup molt divers, més de 30.000 sp, això suposa més d’un 45% dels fongs coneguts.

� Tenen un miceli format per hifes septades,és a dir les separacions són de quitina.

� Hi pertanyen els llevatsllevats, què es reprodueixen per gemmació i formen un fals miceli.

4

� L’hàbitat de les llevadures és ric en matèria orgànica.

� Tenen una gran utilitat per a l’home, ja que fan la fermentacióalcohòlica. En aquest cas el llevat del vi (SaccharomycesSaccharomyces vinivini) es troba de forma natural en el raïm, mentre que la de cervesa (SaccharomycesSaccharomycescerevisiaecerevisiae) s’ha de cultivar.

� El llevat que coneixem per fer tovar el pa o les coques, a més tenir el fong conté bacteris làctics.

� Tenint en compte la morfologia dels cossos fructífers es poden dividir en:

� ApotecisApotecis::

Cavitats obertes en forma de copa o de plat.

Cassoleta

(Peziza vesiculosa)

� PeritecisPeritecis::

Cossos fructífers més o manco tancats amb orificis. Tenen forma de botella o esfèrics.

Arigany

(Morchella vulgaris)

� CleistotecisCleistotecis::

Cossos fructífers totalment tancats. Aquest tipus de fong són paràsits de plantes. Són els causants de: mildiu, cendrada o mal blanc. Sembla que la planta està enfarinada.

Mildiu (Rhytisma acerinum)Tòfona (Tuber excavatum)

DivisiDivisióó BasidiomicetsBasidiomicets

Peu de rata (Clavulina cinerea)

5

� Igual que els Ascomicets és un grup molt divers, més de 20.000 sp, això suposa més o manco un 30% dels fongs coneguts.

� El miceli estàformat per hifes septades. Les hifes són microscòpiques però el miceli es pot veure a simple vista.

� La reproduccióasexual és gemmació o fragmentació.

� Hi ha subclasses que són paràsits de plantes com ara el “rovell del blat” i el “carbó” de les gramínies.

Carbó (Ustilago nuda)

� Els receptacles dels basidis són molt diversos en quan a la seva morfologia, però es poden dividir en 2 grups:

� Himenials:

Estan formats per un himeni (basidi + estructura estèril)

Molts són sapròfags de la fusta

Blava (Russula cyanoxantha)

Es caracteritzen per tenir una membrana (vel parcial) que els protegeix en les primeres fases del cos fructífer. Quan aquest és madur pot quedar i formar el conegut anell.

N’hi ha que són comestibles, com ara el xampinyó (Agaricuscampestris)

Però n’hi ha d’altres que són tòxics, com ara el reig bord (Amanita muscaria).

N’hi ha que tenen els esporangis en forma de tub, com ara el sureny (Boletusedulis).

Poden ser:

Reig

Sureny

Bolet típic

Crustacis

Claviformes

Coral·loides

6

� Gastroides:

Es caracteritzen perquè estan recoberts per una membrana anomenada peridi on al seu interior hi ha les basidioespores.

Les seves espores es poden dispersar pel vent o per l’aigua o pels insectes. D’aquesta manera es poden dividir en:

Niuets

(Cyathus striatus)

� Licoperdàcies:Les seves espores són dispersades pel vent o per l’aigua.

Bufa del dimoni (Geastrum fimbriatum)

�Fal·làcies: Les seves espores són dispersades pels insectes.

Es caracteritzen perquè els cossos fructífers estan protegits per una membrana gelatinosa que quan es madura es desfà i put, això atreu als insectes

Pardal del dimoni (Phallus impudicus)

DivisiDivisióó FicomicetsFicomicets(l(lííquens)quens)

� Són organismes composts, gràcies a l’associació simbiòtica entre un fong i un organisme fotosintètic (generalment una alga).

� En aquesta simbiosi el fong depèn totalment de l’alga ja que en rep els sucres. Mentre que l’alga en rep l’aigua i les sals minerals.

� D’aquesta manera poden diferenciar dues estructures:

� El micobiont: és el fong.Generalment envolta completament a l’alga.La majoria de líquens estan formats per Ascomicets, però a les zones tropicals i temperades poden estar formats per Basidiomicets.

7

� Fotobiont: és la forma fotosintètica, pot ser una cianofícea o una clorofícea (90%).

(Xanthoria elegans)

� La seva morfologia depèn del tipus de fong i de l’adaptació que tenen al medi extern. Es classifiquen en:oTal·lus gelatinós: tenen aspecte gelatinós i viscós. Les hifes del fong s’entremesclen molt amb les cèl·lules de l’alga.

Nostoc

o Tal·lus filamentós: Les hifes del fong emboliquen a l’alga filamentosa.

o Tal·lus crustaci: el tal·lus estàcompletament unit al substrat (roques, escorça, terra...) i això fa que sigui molt difícil separar-lo. Es classifiquen depenent del grau d’unió amb el substrat.

(Lecanora muralis)

oTal·lus foliaci: es caracteritzen per ser plans i arrodonits. No estan estrictament units al substrat.

(Umbilicaria decussata)

oTal·lus escuamulós: és un intermigentre el crustaci i el foliaci. Format per petites escates que s’uneixen al substrat manco als costats.

(Squamarina lentigera)

8

o Tal·lus fruticulós: s’uneixen al substrat per una base molt fina i tenen estructura d’arbust. Es poden trobar drets o penjats del substrat.

(Evernia prunastri)

o Tal·lus compost: està format per una part bassal de tipus escuamulós, crustaci o foliaci, i una part ramificada.

(Cladonia fimbriata)

Les Micorrices

� Són associacions de fongs amb les arrels de les plantes terrestres.

� Part del miceli del fong es troba dins dels teixits de la planta i l’altra part està en contacte amb el sòl.

� Se solen trobar en sòls poc humits i pobres en nutrients.

Les funcions de les micorrices són:o Increment de la massa de l’arrel.o Major capacitat d’absorció d’aigua.o Producció de fitohormones

reguladores del creixement.o Protecció front a ectoparàsits.o Millora de l’estructura del sòl.o Absorció de les sals minerals.

Tipus de micorrices:o Ectomicorrices: El miceli del fong no arriba a introduir-se a l’interior de les cè·lules de la planta, sinó que forma una capa entorn de l’arrel prolongant les hifes cap al sòl, d’aquesta manera es forma la xarxa de Hartig.Són característiques d’arbres i arbusts de les zones temperades.

9

oEndomicorrices: Es caracteritzen perquè les hifes penetren dins l’arrel i no formen una capa externa.Són les més comunes, en un 90% de les plantes.Predominen en plantes herbàcies, com ara el blat i lleguminoses (exemple les faveres); arbusts mediterranis (tem, romaní, lavanda...) i arbres fruiters (pomeres, cirerers, pruneres...).

Bibliografia:o Giovanni Pacioni. 1982“ Guías de la naturaleza. Hongos”. Ed. Grijalbo.

o Díaz González, TE., Fernández-Carvajal Álvarez, Mª C., Fernández Prieto, JA.”Curso de botánica”. Ed. Trea.

o “Història Natural dels Països Catalans. Fongs i bolets”.