El rossellonès

Escolteu la cançó Vaja el negoci, del cantant rossellonès Pere Figueres. Tot i ser una mostra escassament dialectalitzant, hi trobareu marcades algunes característiques del rossellonès.

Vaja el negociVaja el negoci de ser un arbre,de no poder canviar en resel meu destí.Cada any les fulles més amples.Les perdré poc temps després.I un bon matítornar a posar noves branques,fins al cimall el més fràgil,pètals petits perduts dins l’aire,petita fullareda humil.

Observeu, per exemple, l’emmudiment de la s final en paraules com temps i dins, la qual cosa és una influència del francès.

També cal destacar la particular pronúncia de r a fullareda.

Vaja el negoci de ser un arbre.Tota una vida dret dempeusmolt vertical.Al matí esperar la tarda,l’estiu amb sol, l’hivern amb neu,un xic banal.Ai, quin ofici que és el nostre!Si no fem ombra malament:és un xerrac baix de la troncai acabem llenya per a l’hivern.

Vaja el negoci de ser un arbre.Per si de cas, vora un camívius tot solet.Vols dormir o fer migdiada.Tots els ocells t’atabalende llur xiulet.Sense parlar del gos que gosadeixar seves incongruïtats,sense vergonya alçant la pota.Vaja un ca mal educat!

En aquesta estrofa hi ha alguns casos de pronúncia en [u] de la o tònica.

També és una característica pròpia l’ús de llur/llurs i, per influència del francès, la manca d’article davant de la resta de possessius.

Vaja el negoci de ser un arbre.Tinc un cosí que viu al bosc.Diu que està bé.A la nit fan música i ballen.M’ha convidat. Quan farà fosc,jo me n’iré.Sóc enamorat d’una alzina.És amb ella que em vull casar.Jove, guapa i de talla finai a més el tango sap ballar.

El rossellonès es caracteritza per mantenir arcaismes com ca, en l’estrofa anterior, i com el futur iré del verb anar.

Observeu també l’ús del verb auxiliar ser, en lloc d’estar.