Upload
others
View
3
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
10
CONCLUSIONS
El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montf erri Josep M. Jujol
Conclusions
Quan vaig iniciar aquest projecte sabia de l’arquitecte Jujol i
coneixia algunes de les seves obres a Tarragona, però poca
cosa més. Amb la realització del treball he pogut descobrir
l’obra completa d’un dels millors exponents del modernisme
català, a més d’un artista que va destacar en totes les arts
plàstiques (escultura, pintura, arquitectura). Sens dubte que
en Josep M. Jujol és un dels artistes catalans més complets i
prolífics del Modernisme.
Considerat un bon arquitecte i un brillant professor
d’arquitectura, en la línia i la tradició gaudinianes, Jujol va
sobresortir ben aviat pel seu talent i per una intensa activitat
artística. Fou un geni incomprès i un creador que va aportar
solucions imaginatives a conflictes tècnics, estètics i
pressupostaris.
Va ser un artista especialitzat en la decoració, en els detalls
més petits, en la utilització de materials poc costosos, o
inclús en la reutilització de materials vells com a elements de
decoració. Creador d’espais bonics, controlats i sorprenents,
Jujol sempre donava un toc personal que caracteritzava la
seva l’obra.
Voldria recalcar de Jujol, a més, la seva capacitat per
treballar la forja, i fer-la un element decoratiu, cosa que va
utilitzar per personalitzar moltes de les seves obres. També
ho és la seva habilitat per combinar colors, on sobretot en
destaca un, el blau, anomenat blau jujolià. Les baranes de la
pedrera, les de la casa Ximenis a Tarragona, o d´altres, són
exemples de com Jujol crea una escultura d’un mer element
funcional.
Per acabar les conclusions sobre Jujol, dir que la seva
religiositat, a l’igual que en el cas de Gaudí, el va marcar
molt, i és un aspecte imprescindible per entendre la seva
obra. La quantitat d’actuacions que va realitzar en diferents
esglésies i ermites demostren que treballar en llocs
religiosos li agradava. La culminació de la seva obra
religiosa possiblement fou l’església de Vistabella, a la
Secuita. El santuari de Montferri és una mostra més
d’aquesta religiositat. La falta de recursos va impedir que el
pogués acabar. Personalment crec que hauria sigut la seva
millor obra.
El santuari és una obra inacabada en vida del seu creador,
un geni de l’arquitectura com Jujol. No cal dir que l’aspecte
final hauria estat diferent si l’hagués acabat Jujol. Tot i així,
l’interior del santuari resulta molt espectacular. Els arcs i les
voltes de maó pugen imponentment i amb gran bellesa. La
llum de colors omple l’espai interior de la nau i del cambril.
Les escales laterals estan molt ben adaptades a l’espai, i hi
llueix una barana de forja amb un entrellaçat típicament
jujolià.
Recalcar la feina dels arquitectes i enginyers que van
continuar les obres de l’ermita per acabar-la, ja que amb les
mateixes limitacions econòmiques de Jujol, han pogut fer
realitat el temple. També és digne d’esment la dificultat
d’interpretar un projecte modernista, amb gairebé l’absència
de plànols, i construir-lo a l’actualitat. Realitzar l’obra d’un
arquitecte com Jujol és gosat i, lògicament, no és gens fàcil.
Fent un paral·lelisme, podríem dir que el mateix passa a la
Sagrada Família, on la personalitat i la distinció que Gaudí
hauria donat als elements constructius i decoratius
segurament no serien els mateixos. I, en ambdós casos, la
continuïtat de les obres d’aquests arquitectes sempre
comportarà certa controvèrsia. El cert és que en el cas del
santuari de Jujol, l’entusiasme de tot un poble, Montferri, que
n’ha fet el símbol, és digne de menció i, possiblement, motiu
suficient per justificar-ne la continuïtat.
Per últim voldria fer una breu reflexió sobre el meu treball, i
dir que l’aixecament gràfic ha suposat per a mi un gran
esforç, ja que mesurar i acotar els arcs parabòlics del
santuari ha sigut una tasca molt laboriosa. Un cop més,
agraeixo l’ajut inestimable de la meva nòvia a l’hora de
prendre’n mesures. També dir que, malgrat que el treball
sobre el santuari és complet, encara se’n podrien fer més
apartats i desenvolupar-ne més temes. Per exemple, quant
als diferents materials utilitzats en els murs, finestrals i pilars,
es podrien explicar i dibuixar. La veritat és que això ja seria
per desenvolupar-ho amb més gent.
Em satisfà l’estudi històric i constructiu pels coneixements
que m’ha aportat, però sobretot l’aixecament gràfic, per
l’aplicació dels conceptes apresos a la carrera.
11
BIBLIOGRAFIA
El S
antu
ari d
e la
Mare
de D
éu d
e M
onts
err
at a M
ontf
err
i
Jo
sep M
. Ju
jol
Bib
liogra
fia
BIB
LIO
GR
AF
IA
-.ARQUITEC
TURA ESP
AÑOLA
CONTEM
PORANEA
, I.18
80-195
0
Agu
ilar S.A Edicion
es 198
9.
-.GRAN ENCICLO
PEDIA CATALA
NA
Tom
14. Enc
iclope
dia Catalan
a S.A.
2a edició(no
v-19
87)
-.RES
EÑA Y CATALO
GO DE LA
ARQUITEC
TURA M
ODER
NISTA
O.Boh
igas. ed
itorial Blum
en. BC
N. 19
71
-.DICCIONARI DE L’ART
I ELS OFICIS DE LA
CONST
RUCCIÓ.
Mique
l Fu
llan
a. Editorial M
oll, 6a ed
ició Palma de
M,allorca
, març de
199
5.
-.PR
AT DE LA
RIBA, HOME DE GOVER
N.
Ed. A cura de
Josep
Mª Ainau
d i E.Ja
rdí , ed
.Ariel, S.A.Esplugu
es de Llob
rega
t. 197
3.
-.LA
LLIGA CATALA
NA.
2 vo
lums. Edicion
s 62
, S.A. BC
N, 19
73. Isidre M
olas.
-.CATALA
NISME I REV
OLU
CIÓ BURGES
A. LA
SINTES
I DE PR
AT DE LA
RIBA.
Edicions 62, S.A. BC
N, 19
67.Jordi Solé-Tu
ra
-.JO
SEP M JUJO
L, A LES
COMARQUES
DE TARRAGONA. UNA VISIÓ DE JO
AN ALB
ERICH.
Ed. Diputac
ió de Ta
rrag
ona i Museu
d’Art M
odern Tarrago
na. Ju
ny de 20
02.
-.JO
SEP
M JU
JOL, L´
ARQUITEC
TURA AMAGADA.
Mon
tserrat
Duran
i
Albared
a. Ed
itorial
Meteo
rx.nov
embre de
200
3.
-.: JU
JOL . Cua
dernos de Arquitectura. Barce
lona
, tercer trimestre de
195
0. J. F. Ràfols.
-.GAUDÍ, JUJO
L Y EL
MODER
NISMO CATALÁ
N. Carlos Flores. Ed
itorial Agilar. M
adrid, 198
2.
-. JO
SEP
M JU
JOL, ARQUITEC
TUS
(187
9-19
49). J. M.
Llinàs.
Qua
derns
d´arqu
itec
tura i
urba
nism
e. Nov
embre- Desem
bre de
197
4.
-. JUJO
L. Ign
asi de
Solà-Morales i Rub
ió. Ed
itorial Po
ligràfa. Barce
lona
198
9.
-. JUJO
L. Joa
n Ba
sseg
oda i Non
ell. G
ent Nostra nú
m. 77
.Edicion
s de
Nou
Art Tho
r.Ba
rcelon
a
1990
.
-. ACTUALITAT PER
MANEN
T DE L´
OBR
A DE JO
SEP M JUJO
L. Joa
n Ba
sseg
oda i Non
ell/ M
anue
l
Naran
jo i Teixidó
.
RETALLS REVISTES:
-.LA
SAGRADA FAMILIA Y SU CONTINUACIÓN
Gau
dí: circular nº11. Nov
199
8.pp
6-11
-.GAUDÍ , SU
VIDA, SU
TEO
RIA, SU
OBR
A
Cua
dernos de Arquitectura nº9.
Julio 19
48.pp.3-20
-.EL
ANUARIO DE LA
ANTIGUA ASO
CIACIÓN DE ARQUITEC
TOS
Cua
dernos de arqu
itec
tura nº7
1947
.May
o.pp
.42-5