ESCRIT PER:

Can Gili Nou, escola Pere IV de Barcelona

3r, escola Jacint Verdaguer de Castelldefels Can Ricart, escola Pere IV de Barcelona

IL·LUSTRAT PER:

Escola Jacint Verdaguer de Castelldefels

EL SOMNI D’UN

CAVALLER

Hi havia una vegada a l’època Medieval un cavaller valent, molt i molt guapo, simpàtic i bastant presumit. Aquest cavaller es deia Ferran i vivia en un castell a prop d’un poble molt bonic.

Somiava casar-se amb una princesa guapa, rica i presumida però que fos una mica més gran i amb el cabell molt llarg. Li agradava el color blau i les cuques de llum.

Tenia un amic que era caçador. El caçador es deia Pol, tenia el cabell molt curt, era una mica poruc, estava grassonet perquè li agradava menjar molts pastissos i era molt responsable. Aquest caçador tenia una guineu que li ajudava a caçar quan ell tenia por

.

També hi havia una nena molt pobre que vivia al poble que estava a la vora del riu i a prop del castell. Aquesta nena era una mica estranya i l’agradaven els extraterrestres i els esquelets. La nena es deia Gundisalba.

Un dia, mentre en Ferran netejava el cavall al riu, va sentir un soroll que venia de prop. Va anar cap on ho va sentir, va veure al seu amic caçant amb l’escopeta i li va dir:

- Hola Pol, què fas aquí?

- Caçant, diuen que per aquí hi han molts conills.

Els dos es van posar a xerrar i xerrar. En Ferran li va explicar que volia anar en busca d’una princesa per casar-se amb ella. Però que no li agradava anar tot sol.

En Pol li va dir:

- Si vols, et podem acompanyar la meva guineu i jo.

- D’acord! D’acord!!! - va respondre en Ferran.

Aleshores, tots tres van posar-se mans a l’obra a buscar una princesa pel cavaller.

Mentre passejaven van veure una nena que estava llegint un llibre d’esquelets. La van saludar i van veure que estava trista, portava un vestit vell, brut i trencat. Li van preguntar què li passava perquè van veure que a la pobre nena se li escapaven unes llàgrimes. La noia no els va contestar i de cop i volta, va desaparèixer de la seva vista.

En Ferran li va preguntar a en Pol:

- On està aquesta nena que estava aquí mateix?

- No ho sé, jo he tancat un moment els ulls i quan els he obert ja no hi era.

En Pol li va començar a explicar coses que sabia d’aquesta nena:

- Aquesta noia es diu Gundisalba, viu en el poble que està a la vora del riu i és una mica estranya. Un dia que vaig estar en el poble la vaig veure jugant a ser un extraterrestre. Portava un barret verd, i unes antenes molt llargues.

En Ferran va dir:

- No m’agraden gens aquestes coses Pol! Ja està bé per avui! Podem anar a descansar a casa. Et sembla bé? A més, a més, tu tindràs molta gana?

- Sí, Sí. Ara mateix em menjaria un gran pastís!!! Demà continuarem buscant la teva princesa.

Quan en Ferran va arribar al seu castell va trobar una nota que posava:

“M’H+N R+PT+T UNS *XTR+T*RR*STR*S I +mb mi T+MB* *ST+ UN+ PRINC*S+ GU+P+ I RIC+!

+UXILI!!!!!!!”

Gundis+lb+Al dia següent, a primera hora del matí, en Pol va venir a buscar-lo tot preocupat perquè aquesta nit li havien raptat la seva guineu.

En Ferran li va ensenyar la misteriosa nota que havia trobat al seu castell i tots dos van intentar desxifra-la.

El Ferran i el Pol van estar tota la nit desxifrant el missatge. Deia així:

M’HAN RAPTAT UNS EXTRATERRESTRES AMB MI ESTÀ LA PRINCESA.

Després de desxifrar-la van aparèixer uns esquelets, morts vivents i també uns rat-penats vermells, que xuclaven la sang. Els nostres amics van agafar els cavalls per anar a buscar-les. Però feia un dia ennuvolat i de sobte va començar a ploure.

El Pol va dir al Ferran: _ No és el dia ideal per anar a buscar-les_. Al dia següent van sortir, pel camí es van trobar la guineu estirada al terra amb una cama ferida. El Pol era molt previngut portava en la seva bossa unes herbes curatives i se les van posar per curar la ferida.

La guineu va olorar i va trobar el rastre de la Gundisalba. Al cap d’una hora van veure una cova i a l’entrada hi havia dos vigilants davant la porta de la cova. Mentre pensaven què podíem fer, el Pol com que era molt golafre, es va treure de la bossa un bon pastís de xocolata i va convidar al seu amic Ferran. Aquell patís feina una olor que alimentava.

Pel cel es va apropar un núvol de color vermell com la sang, s’anava apropant cada vegada més, el Ferran va veure que eren els rats-penats, i li va dir al Pol què deixes el pastís a la porta de la cova. Els rats-penats van olorar el pastís i de tanta gana que tenien, van xuclar la sang dels guàrdies, aquests van quedar desmaiats. Ferran i el Pol van aprofitar per entrar i no entenien, res de res.Es trobaren els extraterrestres, els esquelets i els seus amics molt contents. Van explicar que havien vingut a la terra perquè volien gent per muntar una discoteca i passar una bona estona.

La Princesa i Gundisalba es pensaven que les anaven a raptar. El Pol i el Ferran ho van entendre tot. Es va muntar una festa d’allò més divertida, tothom ballava i i s’ho van passar pipa.

El Ferran i la princesa es van mirar i va ser amor a primera vista. Es van enamorar i no acaba aquí, el Pol i la Gundisalba els va passar el mateix. Al cap d’un temps es van casar les dues parelles i van convidar a tothom. Conte contat aquest conte s ’acabat.

Conte contat aquest conte s ’acabat. !