El tècnic en disseny industrial...tècnic en disseny industrial. Es tracta d’un perfil cada cop més valorat i que se situa entre els professionals de l’enginyeria que guanyaran

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N ANÚ

MER

O 15

2A

BR

IL D

E 2

01

1

Entrevista: Emili Rousaud, director general de FactorenergiaRetrat Professional: Josep OrtegaEmpresa: Teixidors

El tècnicendissenyindustrial

Theknos 152.qxp:NOUTheknos2010 4/4/11 12:32 Página 1


Els col·legis professionalsestem plenament immersosen un procés de reconversióque ens ha de dur, al cap i ala fi, i de ben segur, a aconse-guir unes corporacions ple-nament orientades a donarserveis als col·legiats i a lasocietat, en el nou marc legis-latiu i professional que resul-tarà de la plena aplicació dela llei Òmnibus, i de la Llei deserveis professionals, encaraper aprovar. Per tot plegat,des del Consell de Col·legis deCatalunya i des del CETIBestem duent a terme unaimportant activitat institu-cional de cara a conèixer deprimera mà les intencions iels plans de les administra-cions, que afectaran el nostrefutur com a col·legis i com aprofessionals de l’enginyeria.Sense anar més lluny, en uncurt termini de temps hemrealitzat visites a Enric Colet,secretari general d’Empresa iOcupació, i Josep Canós,director general d’Energia,Mines i Seguretat Industrial,de les quals ja vam informaroportunament en el nostreweb i butlletí electrònic.

Les visites esmentadesens van servir per poder con-firmar que hi ha la intencióde crear una comissió Gene-ralitat–Col·legis, durant lesproperes setmanes, per tald’adoptar un criteri unitari

per a tots els departamentsque componen la Generalitat,pel que fa al visat col·legial ials informes d’idoneïtat tèc-nica dels treballs professio-nals convinguts amb lesadministracions. Vam aprofi-tar les visites per fer palesa lanostra preocupació per lasituació d’incertesa actualque hi ha en els visats de pro-jectes tècnics i certificatsfinals d’instal·lacions, aixícom la inseguretat que ente-nem que comporta aquestasituació per a la ciutadaniaen general, tot plegat enl’àmbit i en relació amb laseguretat industrial.

Un dels temes que va sor-gir reiteradament en totes lesconverses és la percepció quehi ha des de la perspectiva del’administració d’un excésd’atomització dels col·legisprofessionals, que els matei-xos col·legis haurien de cor-regir. En el cas dels engi-nyers tècnics industrials,crei em que cal un replanteja-ment seriós de la convenièn-cia i oportunitat de continuaramb l’estructura actual aCatalunya, i amb aquest con-venciment, així s’està treba-llant en el si del consell pertal d’esmenar i de com ade-quar-se als nous temps mit-jançant l’oportú consens.Qüestió que probablementmés endavant i quan corres-

pongui, caldrà traslladar atot l’univers de les diferentsenginyeries. Com sempre, caladaptar la millor solució queels temps reclamen.�

3

Cal adaptar-se als nous temps

Hi ha la intencióde crear una comissióGeneralitat-Col·legis

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI


06OPINIÓ

El segon suïcidide Ruiz Mateos

07EN SEGONS

Estudiants amb projecció

ENTREVISTA

Emili Rousaud,director general de Factorenergia

26

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Manel Gastó, Montse Grau, Agustí Morera, Joan Ribó Assessor de comunicació: Miquel Darnés Col.laboracionsen aquest número: Joaquim Adell, Susana Bañares, Miquel Darnés, Departament de Fitness del DiR, Lorena Farràs, Jordi Garriga, Tamara G. Cisneros, Jordi Goula, MiguelOrdiales, Anna Pujol, Albert Punsola, David Roman, Servei d’Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB, Teresa Turiera, Andreu Zaragoza Correcciólingüística: L’Apòstrof Disseny gràfic i maquetació: Estudi Freixes Imatges: Joaquim Adell, Arxiu BCD, Canetti Fotografia, Xavier Corbella, Construmat, DIR, MarcJavierre, Infonomia, Mobecpoint Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelona [email protected] Tel.: 932 72 54 30 Fotomecànica,impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20Fax: 932 15 20 81, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del com-pliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducciódels con tinguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estigués interessat en unaautorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (FSC) de100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

16EMPRESA

30ARTICLE TÈCNIC

36INFORMACIÓ PROFESSIONAL

TEIXIDORS, SCCL De debò sobra gent?Pesca excessivaRecursos: el liti

41PREGUNTESFREQÜENTS

18SOSTENIBILITAT

MA

RC

JA

VIE

RR

E

14RETRAT PROFESSIONAL

Josep Ortega

“Si es liberalitzade veritat elmercat, aleshoresl’actiu mésimportant ja noseran lesinfraestructures,sinó els clients”

Nova convocatòria de l’MBA i del màster en màrqueting i distribució pel CETIB i la UPCInformació col·legial, pàgina 8

Millora de l’eficiènciadels sistemes elèctrics


04 05 06 07 08 09 10

01 02 03

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20

2625

21 22 23

27 28 29 30

24

Abril 2011 Dijous 28

Sessió informativa nova formació en línia del CETIB

A càrrec de responsables de l'empresaBitmap Formació. A les 18.30 hal Tecnoespai del CETIB

Dimecres 27

Els grans reptes de laBarcelona del segle XXI

A càrrec de Xavier Trias, candidat a l'alcaldia de Barcelona per CiU. A les 18.30 ha la sala d’actes del CETIB

Presentació del manual Solucionseficients perl’escalfament del’aigua sanitària

A càrrec de María PilarComes García,Ariston Thermo España, SL.A les 18.30 h a la sala d’actes del CETIB

20

EN PORTADA

El professional encarregat de fer realitat una idea de producte és l’enginyertècnic en disseny industrial. Es tracta d’un perfil cada cop més valorat i que sesitua entre els professionals de l’enginyeria que guanyaran més pes en el futur.

46SALUT

BoxaUn cop de puny a l’estrès

44CULTURA

Motors elèctrics MarazElectrotència a mida

Esteu a favor a que lescentrals nuclears

funcionin més enllàdels 40 anys de vida?

TOTAL VOTS: 161

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

L’ENQUESTA DEL WEB

Totes les activitats i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

El dissenyador industrial,clau davant la crisi

La il·luminació eficienttambé és una versió amb senyInformació Professional, pàgina 36

BC

D

Dijous 14

42INNOVACIÓ

En sentirem a parlar

Creieu que la crisi nuclear a Japó serà un fre d’aquestaenergia a Europa?

La pregunta del mes

37% No, perquè és un fre aldesenvolupament de les energies renovables

27% Sí, perquè la tecnologia és segura22% No, perquè no és

una tecnologia de futur14% Sí, perquè ajudaran a pal·liar

el canvi climàtic


“Si no pago me suicido”, deiaJosé M.ª Ruiz Mateos fentgestos de victòria amb lesmans el passat 17 de febrerdurant la primera roda depremsa que va convocar.Menys d’un mes després, totse n’havia anat en orris. El 9de març, després de saberque els americans del fonsd’inversió Oaktree –l’últimaesperança– no volien entrar aNueva Rumasa, comunicavaals mitjans que hauria de fersuspensió de pagaments enalgunes empreses i rees -tructurar el negoci. Aquestave gada el gran culpable–deia– havia estat EmilioBotín, el president del BancSantander, en tallar-li el crè-dit. Els insults que el 1983s’endu gué el llavors ministred’E conomia Miguel Boyer–després de l’expro piació deRu masa–, ara han estat peral primer banquer espanyol.Després, en un acte patètic itractant de desacreditar-lo,va filtrar a la premsa les car-tes que li havia enviat, en lesquals ell mateix s’inculpava iposava al descobert la sevaprepotència i l’engany a lagent que li havia deixat di -ners. La frase “los tiempos noestán para invertir, sino pararecoger” deixava ben clarque, una vegada més, haviaenredat el personal. No, no

havia comprat res ni creatllocs de treball amb els dinersdels famosos pagarés del 8%,10% i 12%, com deia alsanuncis. Tots els que anavacaptant servien per pagardeutes passats i, per això, acada emissió oferia un inter-ès més alt que a l’anterior ianava fent més gran la pilo-ta. Ara bé, la situació se li vafer insostenible. Diligènciesobertes en un jutjat de Ma -drid contra el seu fill, ÁlvaroRuiz Mateos, per presumptedelicte de frau i insolvència,béns embargats per impaga-ments a la Seguretat Social i

per demandes del RoyalBank of Scotland, conjunta-ment amb execucions insta-des per Cajasur i Cajasol… itot això, amb moltes fàbri-ques aturades perquè norebien material dels prove-ïdors que no havien cobrat.

Així les coses, em vénen alcap tres preguntes que sem-blem obligades de plantejar-se. La primera és com es vandeixar ensarronar unes5.000 persones amb la pro-mesa d’una alta remuneraciói sense cap mena de garan-ties (l’última que els oferiaera les reserves del brandi

6

El segon suïcidide Ruiz Mateos

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA

THEKNOS 152 ABRIL DE 2011


Garvey que, per cert, haviarebutjat el Santander). Nohem après encara que ningúno dóna duros a quatre pesse-tes? Realment la cobdíciahumana no té límit? O, comes preguntava el diari El País,estem davant de creients i nod’inversors? Ningú no sapqui són, però es parla d’es -talviadors petits (o mitjansperquè cada pagaré era de50.000 euros) i que a horesd’ara, a més a més d’arruï -nats, probablement deuenestar avergonyits… La sego-na pregunta és com NuevaRumasa va aconseguir –ambels seus antecedents– finan-çament de la banca (va acudirals particulars quan li vantancar les aixetes les enti-tats): és que potser no elconeixien prou?… I la terceraés: com van permetre lesautoritats les emissions depagarés? Cert que van feruna llei a mesura per evitar-les, però ja era massa tard.Perquè, encara que les emis-sions no fossin il·legals, crecque alguna cosa més haviend’haver fet, a part d’unes sim-ples notes d’advertiment alsdiaris. Per cert, i la publicitat,no la podien prohibir o mini-mitzar d’alguna manera?

Bé, el cas és que, a horesd’ara, molt probablementestem davant d’un cas insòlitdins la història de l’econo -mia: el d’un empresari ques’ha suïcidat dues vegades…�

7

Estudiantsamb projecció

EN SEGONS

Fa catorze anys vaig for-mar part del reduït grup deprofessors que posàrem enmarxa els estudis d’Engi -nyeria Tècnica en DissenyIndustrial a l’escola Elisa-va. Potser no sabíem proucom havien de ser, però ensvam prendre el repte ambil·lusió i li donàrem formaamb més o menys encert.Avui encara hi treballo i ésper això que he pogutconèixer una bona fornadad’engi nyers.

La carrera ha anat evo-lucionant fins a aconseguiruns estudis amb un altgrau de satisfacció entreels estudiants i d’acceptacióentre les empreses. Elsactuals canvis per adaptar-se al Pla Bolonya no supo-sen un daltabaix, sinó unpas més cap a la seva con-firmació.

Un enginyer tècnic endisseny industrial és com-petent com a dissenyador,enginyer i gestor de qual-sevol tipus de producte: desde senzills béns de granconsum fins a màquinessofisticades.

A l’escola, any rere anyaugmenta el nombre d’es -tudiants de procedènciadi versa: bascos, canaris,

ma drilenys, de ses illes,marroquins i europeusamb una beca Erasmus.Vénen atrets per una ciutati es barregen amb elsautòctons en una integra-ció exemplar. La timidesa ila inseguretat del primercurs es van modelant i des-prés de compartir llargueshores de projectes, pràcti-ques i exàmens arriba la fide l’etapa estudiantil.

Posteriorment, acostu-mo a trobar-los a l’escola oal carrer i no escatimotemps per comentar lesseves experiències profes-sionals. Alguns amplienestudis amb un màsterespecialitzat: en automoció,en desenvolupament deproducte, en robòtica; al -tres treballen de projectis-tes en empreses d’envasos,de mobiliari, d’electrodo -mèstics.

Els més agosarats creenla seva pròpia empresa dedisseny o assessoramenttècnic. S’hi compten autèn-tics especialistes en gestiódel reciclatge, ma terialsintel·ligents o il·lu minació.N’hi ha per a tots els gus-tos. Un perfil per a cadaalumne, mostrant la poli-valència dels estudis.�

No hem aprèsencara queningú no dónaduros a quatrepessetes

Anna PujolCol·legiat núm. 17.388


El programa MBA Màsteren direcció i organitzaciód’empreses i el ProgramaMàster en màrqueting i dis-tribució estan adreçats prin-cipalment a enginyers tèc-nics industrials. El primer téuna durada de 600 hores dis-tribuïdes en dos cursos lecti-

us que acaben amb la presen-tació d’una tesina per partdels alumnes.

En aquests vint anys, uns636 alumnes han cursatl’MBA, el 90% dels quals sónenginyers tècnics industrialso pèrits industrials que hanvalorat la docència amb una

nota mitjana de 8,5. La mei-tat d’aquests alumnes sóncol·legiats del CETIB.

Mario Aguer, director delprograma explica que moltsd’aquests alumnes han acon-seguit una promoció dins laseva empresa o bé han can-viat de feina per assumir un

8

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Amb els coneixements assolits,els alumnes del màster en MBA s’han promocionat a la seva empresa

Nova convocatòria de l’MBA i del màster enmàrqueting i distribució pel CETIB i la UPC

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb el CETIB, organitzal’edició numero vint del programa MBA Màster en direcció i organització d’empreses i lanúmero deu del Màster en màrqueting i distribució. Els dos programes estan avalats perla UPC, que n’expedeix el títol, i comencen a l’octubre.


MA

RC

JA

VIE

RR

E


9

càrrec superior gràcies alsconeixements assolits durantel programa (vegeu requadre).

Pel que fa al Màster enmàrqueting i distribució,l’han cursat més de 220alumnes, la majoria delsquals són estrangers. Entreel 15 i el 20% són enginyers

tècnics col·legiats. Aquestprograma consta de 450hores lectives i està estructu-rat en tres blocs: Executiu(150 hores), Analític (150hores) i Bloc d’Ampliació(100 hores), que es comple-ten amb la presentació d’unatesina.�

EUETIBEscola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de BarcelonaComte d’ Urgell, 187 planta 1 - 08036 BCNSecretaria MastersContacte: Yolanda CórdobaTel. 93 413 73 [email protected]

Curs 2011-2012 i 2012 - 2013

Director AcadèmicMario Aguer Hortal

Responsable del ProgramaFrancesc Solé Parellada

Dates de realitzacióInici primer curs: 14 d’octubre de 2011Inici segon curs: 13 d’octubre de 2012

Horari de classesDivendres de 17 a 21.30 hDissabte de 9 a 13.30 hAula de l’Escola Universitària d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona EUETIB (C/ Comte d’Urgell, 187 Recinte EscolaIndustrial)

Import de la matrícula6000 euros els dos cursos

Nombre de placesMínim 22 i màxim 36 assistents.

TitulacióS’expedirà, per part de la UniversitatPolitècnica de Catalunya, el títol de “MBAMàster en Direcció i Organitzaciód’Empreses” a tots els participants quedemostrin un bon aprofitament delsconeixements impartits en els dos cursos,per la qual cosa caldrà aprovar els mòdulsaixí com la presentació i defensa d’unaTesina a l’acabar el segon curs.

MBA Màster en direcciói organització d’empreses

Curs 2011-2012

Director AcadèmicMario Aguer Hortal

Responsable del ProgramaFrancesc Solé Parellada

Dates de realitzacióInici curs: 21 d’octubre de 2011.

Horari de classesDivendres de 17 a 21.30 hDissabte de 9 a 13.30 hAula de l’Escola Universitària d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona EUETIB ( C/ Comte d’Urgell, 187 Recinte EscolaIndustrial)

Import de la matrícula3.500 euros

Nombre de placesMínim 18 i màxim 25 assistents.

TitulacióS’expedirà, per part de la UniversitatPolitècnica de Catalunya, el títol de “Màster en Màrqueting i Distribució” a tots els participants que demostrin un bon aprofitament dels coneixements impartits al curs, per la qual cosa caldrà aprovar els mòduls així com la presentació i defensa d’una Tesina a l’acabar el Curs.

MBA Màster enmàrqueting i distribució



10



L’alumne disposa d’informació,activitats i eines decomunicació i una tutoriaque guia l’activitat

El Col·legi posa en marxa elcampus virtual del CETIB,un espai que consta de qua-tre aplicacions: formació enlínia, formació “blended”–una variant que comptaamb suport presencial–, i unespai virtual de suport a laformació presencial i alsgrups de treball. Aquest cam-pus és una nova eina per a ladinamització en xarxa d’acti -vitats formatives i neix ambl’objectiu de crear una comu-nitat virtual en el conjunt delcol·lectiu col·legial.

La convocatòria inicial es -tà formada per 4 cursos, en lamodalitat de píndola formati-va, sobre les utilitats de leseines ofimàtiques. La propos-ta inicial se centrarà en lacreació de macros i taulesdinàmiques d’Excel, la utilit-zació dels estils de Word i lagestió de PDF.

El CETIB fa aquesta apostade futur pels múltiples avan-tatges que suposa la formacióen línia per als col·legiats:s’estalvien hores de desplaça-ment, es redueixen els costos is’obre un nou ventall a tots elsprofessionals.

El fenomen e-learning idels campus virtuals s’hapopularitzat en els últimsanys a les universitats i altrescentres de formació com aeina de suport a la formaciópresencial, on alumnes i pro-fessors es poden seguir comu-nicant fora de classe i en elqual poden compartir docu-ments interactius, missatges,informació i vídeos.

UN MODELPEDAGÒGIC INNOVADOREls cursos s’estructuren enmòduls, d’unes 3 o 4 hores detreball personal per part dels

participants. L’alumne dispo-sa d’informació, activitats ieines de comunicació i unatutoria que guia l’activitat.Com a mitjans de comunica-ció s’utilitzen el correu elec-trònic personal de cada parti-cipant i els fòrums. El tutorpot fer ús també dels xats i lavideoconferència per interac-tuar amb els alumnes.�

AR

XIU

El CETIB presenta el seu campus virtualamb nous cursos en línia

El 28 d’abril tindrà lloc al Col·legi una sessió informativa per donar a conèixer la novaoferta de cursos en línia que organitzarà el CETIB i el funcionament de l’aplicaciócorresponent. Les inscripcions, tant a la sessió informativa com als cursos, ja són obertes.La convocatòria inicial co mença els mesos de maig a juliol i està formada per 4 cursos.

Sessió informativa del nou campus virtualDates i horaris: 28 d’abril de 2011, a les 18.30 h, al Tecnoespai del CETIBInscripcions a www.cetib.cat/agenda


11

El Col·legi assisteix un cop més a la cita biennalamb Construmat amb un estand més gran

Com cada dos anys, el saló Construmat, de materials per la construcció, obrirà les portesdurant els dies que van del 16 al 21 de maig, en la seva edició número 17. I com cada dosanys, des de 2005, el CETIB tindrà el seu propi estand, que s’identifica amb el codi C-380,situat al pavelló 3 del recinte Gran Via.

Malgrat que la situació eco-nòmica pel que fa la cons-trucció no és la millor de lespossibles, el saló Construmataposta per fer-hi front ambpropostes i plantejaments re -novadors. En guany s’ha plan -tejat actuar com un fò rum dereflexió per ajudar a obrirnous camins en el sector dela construcció. Així, en aquestaedició, les jor nades profes -sionals s’estruc tura ran entres àmbits: inno va ció, reha -bilitació i sosteni bi litat. ElCol·legi presentarà, en l’àm -bit de la sos tenibilitat, elManual tèc nic so bre energiaminieòlica. La presentació esfarà durant una taula rodona

organitzada pel ma teix Col-legi, que se celebrarà el di -vendres dia 20 de maig de 16a 17.30 h, a la sala 4.3.

L’estand del Col·legi, quetindrà 42 metres quadrats icomptarà amb el patrocini deSaunier Duval i Lamp, aniràenfocat a divulgar les atri -bucions que tenen els engi -nyers tècnics industrials enma tèria de construcció i ur -banisme. Amb aquesta finali-tat, s’ha dissenyat l’estand demanera que simuli una nauindustrial en construcció. Delsostre de la nau penjaranrètols que identificaran lesfeines més importants quepoden desenvolupar els titu-

lats, i que coincideixen ambles feines que hi ha en la Guiade Professionals del web delCETIB. Durant el saló hi hau-rà una promoció especial perals enginyers tècnics indus-trials que vulguin col·legiar-se, el quals no hauran d’a -bonar els drets d’entrada.

El Col·legi té un acordamb Constumat perquè elscol·le giats puguin visitar elsaló de forma gratuïta. No -més cal registrar-se com avisitant a la pàgina webwww.cons trumat.com, i des -prés acce dir a l’acredi tació enlínia, que no té cost introdu-int el codi d’acreditació se-güent: ANAUBR39.�

Patrocinadors


12


Les visites institucionals són unaforma de donar a conèixer a lesadministracions els problemesrelacionats amb la professió


Aquest començament d’anyestà resultant força intens pelque fa a les reunions de re -presentants del Col·legi ambre presentants de l’Admi nis -tra ció catalana, arran delscanvis legislatius dels darrerstemps.

El president del Consell deCol·legis d’Enginyers TècnicsIndustrials de Catalunya idegà del CETIB, Joan Ribó, esva reunir amb Enric Colet,secretari general d’Em presa iOcupació, per tractar sobre lasituació dels col·legis. Colet esva comprometre a crear en lesproperes setmanes una co -missió intercol·legial per tald’analitzar la problemàticaque afecta els col·legis profes-sionals arran de l’aplicació dela Llei Òmnibus. En la reunió,mantinguda a la seu del De -partament, el secretari gene-ral va assegurar a Ribó, queanava acompanyat del vice-president del Consell i degàdel CETIG, Narcís Bartirna,que la comissió servirà perunificar criteris per part de laGeneralitat.

Segons Colet, davant l’ac -tual situació del visat, hi hadues sortides possibles: “in -tentar crear subterfugis quetard o d’hora la Unió Euro-pea eliminarà, o bé treballarper garantir la qualitat i se -guretat del servei des d’u nanova perspectiva”. En aquestsentit, Joan Ribó va assegu-rar que cal treballar en eldesenvolupament d’un certi-

ficat/revisió dels treballs ambvalor afegit, que aporti mésseguretat, tant per al tècniccom per al client final, se -guint així construint el fu turdels col·legis i la professió.

Els mateixos represen-tants col·legials van visitarJosep Canòs, director gene-ral d’Energia, Mines i Segu-retat Industrial, per tractarsobre la situació de la incerte-sa actual que hi ha en elsvisats de projectes tècnics icertificats finals d’instal·la -cions associades a l’edifica -ció, en matèria de seguretatindustrial. Canós va confir -mar que es crearia una co -missió Generalitat-Col·legisper tal d’adoptar un criteriunificador per a tots els de -partaments que componen laGeneralitat, en referència alvisat col·legial i als informesd’idoneïtat tècnica dels tre-

balls professionals convin-guts amb les administracions.

Joan Ribó va denunciar elgreuge comparatiu dels nos-tres professionals i col·legisrespecte a la situació en al -tres comunitats autònomesde l’Estat, que ja s’han avan-çat a l’hora d’aplicar legisla-ció o l’aplicació de convenisAdministració-Col·legis, quegaranteixen millors garan-ties i seguretat, tant per a laciutadania com per a la ma -teixa Administració. El di -rector general va manifestarque, fins a la Llei Òmnibus,hi havia un model de col·le -gis professionals que funcio-nava, però aquesta modificaciólegal implica un nou marcencara no definit i que Gene-ralitat i col·legis professio-nals hauran de treballar con-juntament per consolidar lesbases d’aquest nou mo del.�

CE

TIB

Intensa activitat institucional per reorientar elCol·legi i la professió davant del nou marc legal


OBJECTIUS- Preparar exposicions,

vídeos i tallers amb elcentre de recursos.

- Fomentar la vocació perla tecnologia entre elsalumnes d’educaciósecundària millorantl’ensenyament ipotenciant el de latecnologia.

- Col·laborar amb la UPCen diversos projectesd’implantació de lestecnologies en la societatper divulgar la sevaimportància.

ACTIVITATS- Participació amb

ponències en congressos,com ara el Congreso deInnovación Educativa enlas Enseñanzas Técnicaso bé el III Congrésd’Enginyeria i CulturaCatalana.

- Participació a les mesesdel COGITI en temesreferents al’ensenyament i al’adaptació al procés deBolonya i la formaciódels futurs enginyerstècnics.

- Col·laboració amb laComissió de Vinculats aEmpresa i JovesEnginyers en lageneració de contingutsper a l’Enginycat.

- Col·laboració ambl’Aulatec delDepartament d’Educacióde la Generalitat deCatalunya.

- Col·laboració ambl’Associació delProfessorat de Tecnologiade Catalunya (APTC).

- Implantació d’un premi ala innovació docent en labranca tecnològica.

COMISSIÓ DEL MES

La Comissió d’Ensenyamentés una eina perquè els col·legiats que treballenen els diferents camps de l’ensenyament(universitari i no universitari) i tots els enginyerstècnics industrials que estiguin interessats en la formació, tractin temes d’interès comú,

aportin experiències i proposin activitats permillorar la qualitat de l’ensenyament.

Estan organitzats en grups de treball iperiòdicament munten conferències sobre temesrelacionats amb la formació del professorat.

JUNTA RECTORAPresident: Francesc Xavier Villasevil MarcoVicepresident: Gustavo Miranda PérezSecretari: Miquel Fisac Fuentes

MEMBRES51 membres

REUNIONSEn funció del quadrimestre: tercer dillunso dimecres de cada mes a la seu del CETIB

Més informació de les Comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

CE

TIB

COMISSIÓ D’ENSENYAMENT


14


RETRAT PROFESSIONAL

La vida de Josep Ortega és un clam a l’esforç, laprofessionalitat i l’ètica. Amb 73 anys, no ha deixat detreballar amb les mateixes ganes i il·lusió que ho feia als 14,quan va entrar de comptable a una empresa de teixits. Elcuquet de la tècnica ja el tenia, potser per això anava alstelers de la fàbrica sempre que podia. Aquesta curiositatinnata en un enginyer de raça va fer gràcia als amos de lafàbrica, que van decidir pagar-li la formació de teòric deteixits als vespres. Feina dura als matins, estudi a les nits.Aquest esforç i ganes de superació han estat les constants dela vida d’Ortega que, fill de la guerra i gràcies a un esperit demillora constant, va poder accedir als estudis de peritatgeindustrial a través d’una beca.

Ortega ha estat sempre vinculat al sector tèxtil, però vaser a partir de la incorporació a Sandoz, durant 15 anys,

que va descobrir la seva passió professional: la químicatèxtil, els colorants, un terreny d’incipient desenvolupamental país i que gràcies a Josep Ortega i tècnics com ell, s’hapogut consolidar en la indústria del nostre país. “Quan vaigcomençar a treballar com a pèrit els anys seixanta, estintaven els fils i els teixits amb processos ancestrals i encinc anys hi va haver un autèntic salt tecnològic”. Per aOrtega, aquest salt tecnològic –que es va donar en moltscamps de la indústria– ha estat gràcies al paper de perits ienginyers tècnics com ell, que han assimilat elsconeixements més avençats i els han traslladat als processosindustrials i a les persones que els havien d’aplicar.

La carrera d’aquest enginyer, aficionat a l’aviació, pilot devol sense motor, va continuar a la indústria química, isempre ha estat estretament lligada a la formació i al’explicació de les darreres innovacions del sector. Això, hadut a Ortega a voltar per mig món parlant de química tèxtil ifent palesa la seva vocació pedagògica. Però l’activitatd’Ortega ha vingut sempre definida per dos elements cabdals:l’ètica i la professionalitat. “Amb aquests dos valors i elsuport d’una carrera tècnica pots fer el que vulguis”, afirmaorgullós d’una trajectòria professional brillant.�

MANEL GASTÓ I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

Teixit d’èticai professionalitatJosep Ortega, actualment vicepresidentd’AENOR / CTN40 / Solideces en química tèxtil


“En el miracle industrialespanyol dels anys setantatenen una contribucióimportant els pèrits”

“No s’ha reconegut el rol dels tècnics en eldesenvolupament tecnològicdel país”

“Ètica i professionalitat són els valors imprescindibles que ha de tenir un tècnic”

“No cal tenir uns granslaboratoris per crear.Imaginació i il·lusió sónsuficients”


Teixidors d’il·lusions

EMPRESA

Teixidors és una empresa tèxtil en què balançoscomptables, proveïdors, distribució i fiscalitat són nomésuna part de la preocupació dels seus fundadors, elmatrimoni format per l’enginyer tècnic industrial JuanRuiz i la treballadora social Marta Ribas. A més de tota lapaperassa pròpia de qualsevol empresa, Teixidors és unprojecte social que vol aconseguir la realització iintegració de persones amb dificultats d’aprenentatge.Aquest objectiu, sense el qual Teixidors no tindria sentit,s’aconsegueix a partir de la fabricació manual deproductes tèxtils: mantes, bufandes, foulards, cortinatges,etc. que s’elaboren seguint un procés artesanal querespecta al màxim la matèria prima i que resulta moltpedagògic per les persones que el realitzen.

Al taller de Teixidors a Terrassa, el bressol del que undia va ser la Catalunya tèxtil, el ritme compassat de 22telers manuals ha substituït el soroll dels telers mecànicsque anys enrere ocupaven el mateix espai. Aquests telerssón una de les claus de la missió terapèutica de Teixidors,ja que obliguen els operaris a coordinar els moviments demans i peus, seguir les instruccions per aconseguir latela desitjada, mantenir la concertació en allò querealitzen, etc. Al pis superior del taller es fa l’acabamentdel teixit i la costura. Juan Ruiz explica que fa 15 anysTerrassa comptava amb una indústria tèxtil auxiliar queha desaparegut. “Ara nosaltres mateixos hem de fer elsacabats”, comenta. Teixidors, afegeix, “ha crescut comuna persona i a mesura que ha anat creixent han anatsorgint necessitats que hem hagut de cobrir”. Lesvicissituds no han estat poques, com no podia ser d’unaaltra manera pel sector –en constant crisi des de fa 30anys– i la novetat del model de negoci, amb un dobleobjectiu econòmic i social. L’un sense l’altre no s’entén.

“Apostem pel que venem, més que pel que som”,explica Ruiz, per això d’entre tots els reconeixements quehan aconseguit aquests darrers anys (Fundació Bufí yPlanas, Placa al treball President Macià, Premi IntegraBBVA), els satisfà especialment el Premi Nacionald’Artesania 2008, ja que és un reconeixement al’excel·lència del seu producte i no de qui el fa.�

16

TEIXIDORS, SCCLCooperativa orientada a aconseguirla independència econòmica i laintegració social de persones ambdificultats d’aprenentatge.

Any de fundació: 1983Empleats: 44Productes: Vànoves, mantes, coixins,cortines, tovalloles, davantals,bufandes, fulards, corbates, mantesnadó, etc. produïdes amb caixmir,seda, lli i llana ecològica.

Mas Adei 6508221 TerrassaTel. 93 783 11 [email protected]

M. GASTÓ I Text M. JAVIERRE I Fotografies



Els productes de Teixidors éscaracteritzen per un gran respecteper la matèria primera. Es podentrobar a les botigues Matèria,pròpies de Teixidors. A Barcelona,al carrer Rector Ubach, 43.

La seu de Teixidors ocupa unaantiga fàbrica tèxtil. S’hi fa tot elprocés: des de l’ordit fins a lapreparació de les comandes.

Els telers de Teixidors recuperenuna tecnologia totalment en desúsper a la indústria tèxtilconvencional però que dóna unproducte excel·lent.

Juan Ruiz, enginyer tècnicindustrial i gerent de Teixidors,amb una fotografia dels inicis de lacooperativa.


18

Però d’aleshores ençà el nom-bre d’habitants del planeta hacrescut exponencialment. Lapredicció més catastròfica enaquesta línia de pensamentva ser enunciada el 1968,quan la població total eramenys de la meitat que l’ac -tual. La va fer Paul Ehrlich aThe Population Bomb. Ehr-lich, va vaticinar una fammundial de grans propor -cions per als vuitanta. Re -cent ment, va dir que la pre-dicció era correcta però que

s’havia equivocat en el temps.Dins els paràmetres de la

sostenibilitat, les amenacesd’una població creixent hanestat un argument compartitper molts autors. És el cas deJames Lovelock –creador dela teoria Gaia– que creu queMalthus tenia raó. Lovelockafirma que la tecnologia potdonar la impressió momentà-nia que els recursos es podenmultiplicar, però que en unmoment o altre aquesta pos-sibilitat toparà amb un límit.

Les Nacions Unides, enl’informe World Demograp-hic Trends, indiquen clara-ment que el ritme de creixe-ment de la població s’had’alentir com a única via perimpedir un context d’in sos -tenibilitat global. Només hiha una manera d’arribar al’objectiu: els països s’hau -rien de quedar en el nivell dereemplaçament de les gene-racions o, encara millor, situ-ar-se per sota. Nacions Uni-des ha dibuixat un escenaride futur en què la fertilitat esmodera i propicia que la po -blació mundial s’estanqui enuns 9.000 milions i mig d’ha -bitants pel 2070 i després co -menci a caure.

LES CONSEQÜÈNCIESCom en el cas del canvi climà-tic, en l’àmbit demogràfic elscientífics constaten l’exis -tència d’un problema, peròse’ls fa molt difícil precisarles conseqüències i quan esproduiran. El problema delcreixement exponencial de lapoblació no és només unaqüestió de quantitat, sinó de

El problema del creixementexponencial de la població no ésnomés una qüestió de quantitat,sinó de qualitat


AR

XIU

El creixement demogràfic és per a molts el problema número u de la sostenibilitat, peròuna cosa és el que diu la intuïció i una altra són les proves. A finals del segle XVIII,Malthus va enunciar la seva tesi sobre la impossibilitat que els recursos de la Terrapoguessin ser suficients per a una població creixent.

De debò sobra gent?El 2011 arribarem als 7.000 milions

ALBERT PUNSOLA I [email protected]


19

qualitat. Un nord-americà téuna petjada de carboni equi-valent a la de 250 etíops. Elcreixement demogràfic mésgran té lloc actualment en elspaïsos amb menys incidènciaen el consum recursos, però ales properes dècades aixòcanviarà com apunten laXina i l’Índia.

El control de la poblacióno és fàcil perquè hi interve-nen factors culturals i reli-giosos molt profunds. Per ala civilització judeocristiana,per exemple, no és bo limitarels naixements. També éscert, però, que 700 milionsde dones estan en risc detenir un embaràs no desitjatper no utilitzar contraceptiuso fer-ho malament. Des delpunt de vista econòmic, elsanalistes temen que un des-cens de la natalitat porti anoves crisis i a l’increment dedespeses per una societatenvellida. Tanmateix, unestudi de la Unió Europea del2010, fet per esbrinar si hi hauna correlació entre declividemogràfic i l’econòmic a leszones rurals, conclou que noés així. El tema de fons ésdeterminar –i ningú ho hafet encara amb xifres cre-ïbles– si estem vivint delsinteressos del capital de laTerra o ja ens estem menjantel mateix capital, segons elsímil de Paul Ehrlich.�

Pesca excessiva

RECURSOS

El 16% de la proteïna ani-mal ingerida per la huma-nitat prové del peix, segonsl’Organització Mundial perl’Agricultura i l’Alimenta -ció, que també ha fet públi-ca una dada preocupant: el32% dels caladors del plane-ta estan sobreexplotats,exhaurits o en fase de recu-peració. L’únic matís posi-tiu és que la corba decreixement de l’explotaciópes que ra s’està aplanantdesprés d’una fase ex pan -siva. Aquesta situa ció afec-ta les espècies de formadiferent i, en aquest sentit,diverses orga nitza cions hancridat l’atenció sobre el casde la tonyina vermella, avui

en perill d’extinció. Un delsobstacles més grans persolucionar aquest problemaes troba en la dificultatorganitzativa i econòmicaque suposa monitoritzar lescaptures il·legals. D’al trabanda, desenes de milionsde persones viuen de la pes-ca arreu del món.�

El ritme de creixements’ha d’alentirper impedirinsostenibilitat

AS

IRA

P

El futur de l’automòbil se’ns anuncia elèctric. Sens dubte aquesta gran transicióenergètica tindrà un impacte positiu en qüestions tan fonamentals com la quali-tat de l’aire que respirem. Hi ha, però, altres conseqüències. Així, per exemple,el president de la Canada Lithium Corporation ha anunciat que si el cotxe elèc-tric s’implanta al ritme previst en aquesta dècada veurem un creixement de lademanda de liti per a les bateries del 150%. Això, com a mínim, fins que lesbateries estiguin fetes d’altres elements, cosa que no succeirà, segons les previ-sions, fins al 2020. La demanda de liti no tan sols creixerà a partir del’automòbil, cal recordar la importància que té en els telèfons mòbils, els ordi-nadors portàtils i tots els nous aparells electrònics que necessiten autonomia defuncionament. També s’utilitza en la industria química i la medicina. El creixe-ment de la demanda de liti per a bateries s’havia anat incrementant un 20% cadaany fins a l’esclat de la crisi.

El 50% de les reserves mundials d’aquest metall es troben a Bolívia i tambén’hi ha a Xile, Perú, Argentina i Xina. Aquestes reserves s’han estimat en uns 23milions de tones. Cal recordar que el liti no és ambientalment innocu: és infla-mable i la combustió genera uns vapors corrosius, tòxics per als humans. Encontacte amb l’aigua reacciona donant hidròxid de liti, que és nociu per alsorganismes aquàtics. �

El liti


El dissenyadorindustrial,clau

davant la crisi


21


EN PORTADA

En una economia globalitzada, en la qual és moltdifícil competir en costos, el disseny industrial esconverteix en un aliat imprescindible per a lesempreses. I ho és especialment en un context decrisi econòmica. El professional encarregat de ferrealitat una idea de producte és l’enginyer tècnic en disseny industrial. Es tracta d’un perfil cada copmés valorat i que se situa entre els professionals de l’enginyeria que guanyaran més pes en el futur.

L’enginyer tècnic en dissenyindustrial analitza l’ergonomia i l’entornd’utilització dels productes

LORENA FARRÀS I Text ARXIU BCD I Fotografies

al, UUna idea de producte, permolt original que pugui sem-blar, serveix de poc sense lafigura d’un professional quesigui capaç de transformar-laen un producte físic i produ-ïble en sèrie, a uns costosraonables des del punt de vis-ta econòmic i mediambiental.L’enginyer tècnic en dissenyindustrial és el professionalresponsable d’aquesta tasca,que consisteix a desenvolu-par nous productes i serveis,planificant i desenvolupanttot el seu cicle de vida. Analit-zen l’ergonomia i l’entorn

d’utilització dels productes,la percepció i les necessitatsdels seus usuaris, i la genera-ció de sensacions desitjades.En definitiva, el seu treball“consisteix a solucionar ne -cessitats”, tant del fabricantcom del consumidor final,com molt bé defineix el seuofici Chema Ibáñez, de l’es -tudi barceloní PVI.

En una economia globalit-zada com la catalana, el dis-seny industrial –i, per tant,la figura de l’enginyer tècnicen disseny industrial– s’haconvertit en un element clauper a la innovació i diferen-ciació tant de productes comde serveis. I l’actual crisi eco-nòmica no ha fet més queaguditzar aquesta realitat.Les empreses cada cop tenen

més difícil competir en costosdavant les noves economiesemergents com la xinesa, lallatinoamericana o l’índia. Ino hi ha dubte que l’apostapel disseny és un aliat clauper fer front a tan dura com-petència.

En el darrer Observatorieconòmic del disseny a lesempreses catalanes, publicatel desembre de 2009 i realit-zat pel Barcelona Centre deDisseny (BCD), es constataque del total de 400 casosempresarial analitzats, el73% de les firmes que asse-guraven haver invertit endisseny havien augmentat laseva facturació en els tresanys anteriors. Per altra ban-da, “les que no havien cres-cut o fins i tot havien evolu-


EN PORTADA

cionat negativament sónempreses menys propenses ainvertir en disseny”, explicaBorja Piñeiro, tècnic del Bar-celona Design InnovationCluster. “Un altre dels factorsque implica el disseny és lamillora de la imatge de lamarca i el 84% de les empre-ses afirmen que han milloratla seva notorietat”, afegeixPiñeiro fent referència a lesconclusions arribades arrande l’estudi.

Ibáñez reafirma les con-clusions de l’estudi: “En elsúltims anys ha augmentat laimportància del disseny coma valor afegit de les empre-ses; és una constatació ques’ha repetit fins a la sacietat,però és que és així”. Aquestenginyer tècnic en dissenyindustrial pertany a la pri-mera promoció d’Elisavad’aquesta especialitat i és

autor d’una tesina –tituladaL’enginyeria en dissenyindustrial, una anàlisi a tra-vés dels projectes i les empre-ses– en la qual s’analitza,entre altres aspectes, laimportància de la seva pro-fessió en l’actual context eco-nòmic.

EMPRESES MODELEl tècnic del Barcelona De -sign Innovation Cluster –ins -titució que agrupa em presesinnovadores que ofereixen odemanden serveis de disseny,organitzacions de suport iorganismes públics– explicaque “hi ha molts casos decompanyies locals que grà-cies a una forta aposta peldisseny han aconseguit des-puntar i convertir-se en refe-rents del sector”. Piñeiro des-taca casos com els de la firmade calçat esportiu Mu nich,

l’empresa Lékué (líder mun-dial en la creació d’estris iaccessoris de cuina de silico-na platí), o bé Chocolat Facto-ry, Tres Tintas Barcelona,Figueras, Mobles 114 o Roca.

El cas de Munich és undels més coneguts. Nascudael 1939, aquesta empresafamiliar amb seu a Catalunyaes dedica des dels inicis a lafabricació de calçat esportiu.Però el gran salt el va fer acomençament de l’any 2000,quan la firma “va apostar devalent per la innovació, im -plementant millores al siste-ma productiu, introduintmaterials innovadors, i tras-lladant el calçat esportiu al’ús quotidià”, afirma Piñe-iro. Gràcies a la seva apostapel disseny, Munich ha acon-seguit fer-se un lloc en unmercat tan madur i competi-tiu com el del calçat esportiuen el qual rivalitza interna-cionalment amb grans mar-ques com Nike, Adidas oReebok.

El de Lékué és un altrecas paradigmàtic. La sevaaposta per la recerca de nousmaterials i per l’optimitzaciódel disseny han convertit lafirma catalana en líder mun-dial en la innovació deproductes per a la cuina ensi licona platí. Practicitat,qua litat, innovació i dissenyavantguardista constituei-xen la base de la filosofia deLékué.

UNA FIGURAIMPRESCINDIBLEEls exemples citats anterior-ment no són una excepció aCatalunya i molt menys aBarcelona. En l’Observatorieconòmic del disseny a lesempreses catalanes es cons-

És important que les empresesque fabriquin producte comptina la nòmina amb un enginyertècnic en disseny industrial

22

Augmenta la importància del dissenycom a valor afegit de l’empresa



tata que el 93% de les empre-ses enquestades afirma tenirel disseny bastant o molt encompte en l’estratègia empre-sarial. Del mateix estudi esdesprèn que el disseny és elfactor d’èxit millor valoratper les empreses, amb unamitjana de 4,8 punts sobre 6. Per satisfer aquesta apostapel disseny industrial ésnecessari que “qualsevol em -presa que fabriqui productecompti a la nòmina almenysamb un enginyer tècnic endisseny industrial o bé que

externalitzi aquest servei auna empresa tercera especia-litzada en aquest àmbit”,afirma Ibáñez. La figura del’en ginyer en disseny indus-trial s’ha convertit pràctica-ment en imprescindible i ésque, com molt bé explica eltècnic de l’estudi PVI, “ totesles persones podem dissenyaralguna cosa, però no hi hadubte que el millor disseny elfarà aquell que millor preparatestigui per a aquesta tasca”.

Durant la seva formació,aquests professionals apre-

nen sobre física, càlcul,representació gràfica, pro-cessos de fabricació, sistemesmecànics i un llarg etcètera.A causa de les característi-ques de la seva tasca, el ven-tall de coneixements de quèha de disposar un enginyeren disseny industrial és moltampli. Però no tan sols ha decontrolar els aspectes méstècnics, sinó que també hade posseir criteris més fun-cionals, estètics, mediam-bientals, culturals i de comu-nicació.


Làmpada Inout, la peculiaritatde la qual és que serveix tantper exterior com interiors i ques’ha convertit en un referent

23

Productes pensats a Barcelona que han seduït el món

Què tenen en comú la sala de premsa de la Casa Blanca, ladels Drets Humans de la seu de l’ONU a Ginebra o la d’AfersExteriors del Kremlin? Que totes tres utilitzen cadires disse-nyades per l’empresa barcelonina Figuera International Sea-ting, especialitzada en dissenyar i produir seients.

La col·lecció de llibres Pensat a Barcelona recull més de60 casos d’èxit amb reconeixement internacional nascutsa la ciutat de Barcelona, com ara el de la cadira Bonamusade Figuera International Seating. La publicació, editadaper Barcelona Activa amb la col·laboració del BarcelonaCentre de Disseny (BCD) i Foment de les Arts i del Disseny(FAD), aglutina productes i serveis de camps molt diversos –no tan sols del món del dis-seny industrial– que han aconseguit seduir el món i que suposen innovacions en elsseus àmbits respectius.

A l’obra s’expliquen casos com el de les E-bikes de Bicicletes Monty, unes bicicleteslleugeres amb motor que consumeix 46 vegades menys que un ciclomotor. També s’hiesmenta la reeixida làmpada Inout, la peculiaritat de la qual és que serveix tant perexterior com interiors i que s’ha convertit en un referent internacional. Cal anomenartambé la parada solar d’informació, una parada d’autobús sostenible, de disseny i tecno-logia innovadors, desenvolupada per l’empresa Capmar i dissenyada per l’Istituto Euro-peo di Design de Barcelona.

El primer volum de l’obra va ser editat el 2007 i el segon va ser presentat a comença-ment de març d’aquest any. En aquestes pàgines es pot palpar com la innovació, el des-envolupament de sectors estratègics amb gran projecció de futur i l’aposta pel dissenycom a valor afegit “són la clau per aconseguir una Barcelona econòmicament consolida-da i capaç de superar els reptes que li exigeixen”, assegura l’alcalde Jordi Hereu en elpròleg del segon volum. �

AR

XIU


24

La firma catalana Lékué aposta per la recerca de nousmaterials i per l’optimitzaciódel disseny

UNA PROFESSIÓEN EXPANSIÓ La del tècnic en dissenyindustrial és una figura rela-tivament recent, però que nopara de cobrar rellevància. ACatalunya, l’escola de dissenyi d’enginyeria tècnica Elisava(UPF) va començar a impartiraquests estudis l’any 1996.Javier Peña, cap d’estudis delcentre, explica que van ser“dels primers estudis en dis-

seny industrials homologatsa Espanya”. En anterioritat,“el professional que s’enca -rregava d’aquesta feina eral’engi nyer mecànic, quecomp ta amb un perfil simi -lar”, afir ma Peña. Però la tas -ca d’a quest professional con-sisteix més aviat a fabricar,muntar o reparar construc -cions me tàl·liques.

L’augment de la demandad’aquesta tipologia de profes-

sionals, que segons el capd’estudis d’Elisava “aconse-gueix col·locar-se amb relati-va facilitat al mercat laborala pesar de l’actual crisi eco-nòmica”, ha derivat també enun increment de l’ofertadocent. Peña explica que “enmolt pocs anys s’ha multipli-cat l’oferta acadèmica perquèal mercat hi ha necessitatd’aquests professionals”. ABarcelona i des d’aquestcurs, l’escola d’Enginyeria deTerrassa (UPC) imparteixtambé el grau en Enginyeriaen Disseny Industrial, que téuna durada de quatre anys. Ifora de la província, també espot cursar a l’Escola Politèc-nica Superior d’Enginyeriade Vilanova i la Geltrú (UPC).

Un cop surten de la uni-versitat, la sortida naturaldels titulats és “l’oficina tèc-nica de qualsevol empresaque es dedica a desenvoluparproducte o bé estudis de dis-seny especialitzats en aquestàmbit”, explica Peña. Peraltra banda, existeixen trestipus diferents de perfil: eldissenyador de producte,l’enginyer de producte i elgestor de producte. El pri-mer està especialitzat en eldisseny de producte i éscapaç tant d’enfrontar-se aproblemes de disseny comd’enginyeria. L’enginyer deproducte, en canvi, està méspreparat per al desenvolupa-ment de l’objecte industrialen si. Finalment, el gestor deproducte és aquell professio-nal amb competències en elcontrol i la gestió del tot elprocés de desenvolupamentde producte i està capacitatper fer-se càrrec de la direc-ció de projectes complexos obé d’una oficina tècnica.


S’ha multiplicat l’oferta acadèmicaperquè al mercat hi ha necessitat


EL PAPER DEL CETIBDes de fa aproximadament unany, els enginyers tècnics endisseny industrial es podencol·legiar al Col·legi d’Engi -nyers Tècnics Industrials deBarcelona (CETIB). Tot i queencara són pocs els professio-nals col·legiats, el CETIB estàtreballant per adaptar els seusserveis a aquest col·lectiu i perdonar a conèixer en el mercatel perfil laboral d’aquest pro-fessional.

Un dels camps en quès’està treballant és precisa-ment el del servei de la borsade treball. Rosa García, quetreballa en aquest departa-ment, explica que “en aquestsmoments s’està adaptant l’a -plicació existent de la borsa detreball per incorporar aquestperfil de professional”. Garcíaavança que l’aplicació serà pre-sentada en breu i que l’objectiués crear una subcategoriaespecífica per als enginyerstècnics en disseny industrial iaixí “facilitar que l’oferta i lademanda es puguin trobarfàcilment”. Una altra de lesfuncions que es duu a termedes d’a quest departament delCol·legi és “donar a conèixeraquest perfil de professionals”,explica García. “Tot i que cadavegada hi ha més demanda iés un perfil cada cop més cone-gut i valorat, ens trobem ambcasos d’empreses que desco-neixien l’existència d’aquestperfil de professional i part dela nostra feina és també donar-lo a conèixer”.�

25

El CETIB durà a termeuna promoció per facilitar lacol·legiació d’aquest col·lectiude professionals. Més informació: www.cetib.cat

50 anys de disseny industrialal Palau Robert

Des del 1961 els Premis Delta, que atorga l’Associació deDisseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives(ADI-FAD), guardonen els millors productes de dissenyindustrial ideats o fabricats per espanyols o empresesamb seu al país. Les mítiques motocicletes Impala i Cota247, ambdues de la firma Montesa i dissenyades per Leo-poldo Milà, així com el llum de peu TMC, de Miquel Milà,són alguns dels dissenys que s’han fet amb algun Deltad’Or o de Plata.

Aquest 50 anys d’història del guardó estan ara repre-sentats en una mostra que recull, per primera vegada, totsels dissenys premiats amb un Delta. L’exposició, anomena-da “Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010”, espot visitar al Palau Robert de Barcelona fins al 26 de juny ien total acull 150 peces originals.

A la mostra es poden veure alguns dels primers disse-nys premiats, com ara el cendrer Copenhaguen de plàs-tic (1966), d’André Ricard, i la màquina d’escriure Lette-ra 36 d’Hispano Olivetti (1970), d’Ettore Sottsass Jr. El1986, la cadira trampolí de Javier Mariscal i Pepe Cortéses va fer amb un Delta de Plata i, ja més recentment, el1999, la firma d’aigua embotellada Font Vella va serguardonada pel disseny de la seva ampolla. Entre elsguardonats en la darrera convocatòria destaquen labombona de butà K6, dissenyada per Carlos Aguiar per aRepsol, i el sistema de col·locació de rajoles Prêt à Porter,del departament de màrqueting de Roca Cerámica.

L’exposició és també una mostra de com, al llarg de migsegle, el disseny ha passat de ser una preocupació de mino-ries a ser part de la vida quotidiana; de ser una activitatsovint ignorada pel context industrial de la seva època a serpart indispensable d‘un teixit empresarial competitiu.�


AD

I-FA

D


“ “renovables

Les

són la sortidaa l’escassetat


C27


ENTREVISTA

El 1999 es va iniciar la liberalització del sectorelèctric i, des del 2008, aquest mercat ja s’ha obertals consumidors d’alta tensió. Amb tot, el procésperquè aquesta liberalització sigui real i arribi a lesllars és lent i difícil. Dins d’aquest panorama,emergeix Factorenergia, la primera companyiaelèctrica independent autoritzada pel Ministerid’Indústria. Va néixer a Barcelona el mateix 1999 dela mà d’uns aventurers que van veure l’oportunitatque oferia el nou mercat elèctric. Emili Rousaud, eldirector general, n’és un. Avui, l’oportunitat s’haconvertit en negoci, encara que no exempt de gransdificultats. En tot cas, l’empresa és un dels actors delsector que permet pensar en un futur no tan solscontrolat per les grans corporacions històriques. I ésque, tal com resa la seva publicitat, Factorenergia ésl’elèctrica de les empreses…, de moment.

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

Emili Rousaud, director general de Factorenergia

Com va néixer Factorenergia?Vam ser uns quants empresarisque vam pensar que la liberalit -zació del sector ener gètic era unabona oportunitat. En aquell mo -ment, el 1999, la llei encara posa-va pocs requisits a les empreses

subministradores d’elec tri ci tat.Vam ser totalment pioners. Vamfundar Factorenergia amb 3.000euros de ca pital… Ara hi ha moltsmés requisits, entre d’altres, uncapital mínim de 550.000 eurosper a electricitat i més de dosmilions d’euros per a gas. Actual-ment subministrem a empreses ipimes, però també volem submi-nistrar el client domèstic. Estemesperant que la llei ens ho perme-ti, tot i que ara aquest segmentestà regulat per la Tarifa d’ÚltimRecurs.

Precisament, tot i que la liberalit-zació és tant per als consumidorsd’alta com de baixa tensió des del’1 de juliol de 2009, està costantmolt que arribi als de baixa o con-sumidors domèstics. Per què?Malauradament el consumidordomèstic no és conscient de lespossibilitats que té. Un estudi demercat nostre de fa uns vuit anysens diu que el consumidor domès-tic realment no sap què paga.Sigui com sigui, el sector domèsticno està realment liberalitzat, jaque quan el govern obre el mercat



domèstic el juliol del 1999estableix que tots els consumi-dors domèstics que tinguinmés de 10.000 kW de potènciacontractada el 31 de desembrede 2010 es quedaran sensetarifa regulada. Per tant,introdueix un element dina-mitzador molt fort. De totesmaneres, el desembre de 2010surt una disposició tran-sitòria que diu que aixòs’endarrereix un any. Men-trestant, el problema és laintroducció de la Tarifa d’Úl -tim Recurs.

Què és exactament la Tarifad’Últim Recurs?Aquesta és una tarifa quemanté la part regulada delpreu de l’electricitat. Aquestapart regulada és la que, agrans trets, correspon almanteniment de les infraes-tructures. Això vol dir que elsque només venem l’ener giaque es consumeix, cosa queen realitat té poc pes en la fac-tura actual, pràcticament notenim marge.

Així, actualment quines pos-sibilitats reals té un consumi-dor particular de canviard’empresa comercialitzadora?Ara, en el tema domèstic,poques… En tot cas, quans’inicia el procés de liberalitza-ció tot ve de directives europe-es, i hi ha un termini màxim,que finalitza el 31 de desem-bre de 2012.

Es pot arribar a tenir la matei-xa sensació que amb el temade la telefonia? Em refereixotant al fet que pots tenir moltaoferta però al capdavall sem-pre tens la sensació d’acabarpagant el mateix?Defujo molt la relació amb el

tema de les telecomunica-cions. Aquí, el problema ésmolt diferent. La telefonia,precisament, ven infraestruc-tures. Tu compres tempsd’utilització d’unes infraes-tructures. En energia, nosal-tres venem una cosa física, untangible que es produeix dediferents maneres: en cen-trals nuclears, en centrals decicle combinat, mitjançantrenovables, per les qualsnosaltres apostem fort…

L’energia que vostès submi-nistren, poden triar d’on ve?L’energia que es consumeixsempre és la que es genera enel punt més pròxim de con-sum. No es pot triar, ja queaixò és una qüestió d’efi -ciència del sistema ja que,com és sabut, sempre hem detriar la línia més curta. Arabé, la llei ha establert un siste-ma que permet que tots elsgeneradors d’energia renova-ble puguin demanar certifi-cats d’origen de la seva ener-

gia, i aquest certificat es potatorgar a un client concret.Per exemple, Factorenergia,que té acords amb molts pro-ductors de renovables, elsdemana el seu certificat d’o -rigen, de manera que a unclient amb interès d’energiaverda se li trameten aquestscertificats d’ori gen. L’efecte detot això és que el dia que hihagi molta demanda d’a -quests certificats, aquests escompraran i, per tant, esta-rem incentivant la inversió enrenovables.

I quina és la demanda de cer-tificats d’origen renovable quetenen?En aquest moment, en el seg-ment empresa no hi ha unademanda real d’energia reno-vable. La crisi no hi ajuda.Prous problemes tenen lespimes com per prioritzar lesenergies renovables. En elsprocessos concursals del sec-tor públic, en canvi, una de lesdemandes és que una part de

28

“Abans de les renovables el dèficit(tarifari) ja existia, i ha estat un ingrésimportant per a les grans elèctriques”ENTREVISTA


l’energia comprada per partnostra sigui, en origen, re -novable. També tenim l’expec -tativa que en el segment do -mèstic, segurament molt méssensible en tot el que fareferència al canvi climàtic,tindrem clients amb voluntatde compra d’energia “verda”.En tot cas, per a Factorener-gia la qüestió de la lluita con-tra el canvi climàtic i la pro-ducció mitjançant renovablesés un pilar, fins i tot ara quehi ha crítiques força pujadesde to davant d’aquests siste-mes de producció..

Com ara quines crítiques?Estem veient com s’està acu-sant els productors fotovol-taics de ser especuladors.Nosaltres tenim gairebé 2.500clients petits productors defotovoltaica que d’espe cu la -dors no en tenen res. Aaquests productors el governels va dir “Vostè produeixifotovoltaica, que du rant 25anys li pagarem a tant” i araresulta que hi haurà un canvinormatiu que els suposaràdificultats per amortitzar lainversió.

Tant és així que a aquests pro-ductors gairebé se’ls acusa deser els causants del dèficittarifari i dels últims encari-ments de la tarifa…Certament, l’encariment de latarifa elèctrica prové del dèfi-cit tarifari, i aquest dèficit vedeterminat per dos factors: ladiferència entre el preu devenda al mercat majorista i lavenda al consumidor, i tambéles primes a les renovables,això és cert. Però abans de lesrenovables el dèficit ja existia,i ha estat un ingrés importantper a les grans elèctriques. És

veritat que ara les renovablespoden ser un llast, però el diaque el preu del petroli pugi deveritat i l’euro baixi, les reno-vables seran molt importants.L’any 2008, amb el pic delpreu del petroli, l’eòlica nonecessitava cap prima. Ja veu-rem ara què passa… Però lameva filosofia és més profun-da. Cal mirar al futur. Lesrenovables són la sortida al’escassetat.

De fet, vostè ha dit en algunaocasió que l’única manerad’eliminar el dèficit tarifari ésliberalitzar el mercat domès-tic. Expliqui-m’ho.Miri, aquest dèficit té un ele-ment molt fictici, ja que el sec-tor elèctric a Espanya no haestat atomitzat, i això a leselèctriques els ha anat moltbé, perquè saben que el dèficités per elles. Si el mercatdomèstic es liberalitzés real-ment, passarien dues coses:per un costat es corregiria ladiferència de preu i, perl’altre, la lliure competènciaacabaria afectant els preus. Eltema més important del dèfi-cit és que, si es liberalitza deveritat el mercat, aleshoresl’actiu més important ja noseran les infraestructures,sinó els clients.

Tornem a la seva empresa.Quins avantatges suposa pera una empresa contractar elsserveis de Factorenergia i noels d’altres empreses?Nosaltres hem estat innova-dors. Vam inventar un pro-ducte indexat al mercat.Tenim la voluntat de ser unpartner dels nostres clients.Estem orientats a les renova-bles, però no com una posicióde màrqueting. Assessorem

molt en matèria de renova-bles i eficiència. I, pel que fa ala factura, respecte a la tarifaoficial, també acostumem aoferir una factura més econò-mica. Sempre garantim alclient que amb nosaltres es -talvia respecte a la tarifaregulada. També, com expli-cava, un dels nostres ele-ments diferencials és quevenem energia verda certifi-cada genuïna. Aquest és undels nostres valors fundacio-nals.

Per acabar, quan podran elsconsumidors domèstics acce-dir als serveis de Factorener-gia?Segur, a partir del 2012, peròprobablement serà abans,potser a partir d’aquest estiu,però això depèn del govern.Som conscients de la realitati del camp de joc, però l’o -bligació de liberalitzar és ine-vitable. Però no anirem aqualsevol consumidor. Volemconsumidors que siguin sen-sibles a les renovables, a lespossibilitats del consum noc-turn mitjançant comptadorsque distingeixin nit/dia. No -saltres som aportadors desolucions en aquest sentit, itambé en compatibilització iimplantació del cotxe elèctricde càrrega lenta tenint encompte tots aquests factors.Per exemple, podem pensaren cotxes elèctrics que escarreguen a casa durant lanit, quan la tarifa elèctrica ésreduïda i, a més, és un mo -ment que hi ha molta energiarenovable que es malmet. Totallò que té a veure ambl’energia s’ha de pensar comun tot, i aquesta és la filoso-fia de Factorenergia, encaraque sigui a llarg termini.�

29


“Un dels nostres elements diferencials és que venem energia verda certificada genuïna. Aquest és un dels nostres valors fundacionals”


30

Conscient del fort impuls querequereix aquest últim com -promís d’increment de l’efi -ciència energètica, la conse -cució de la qual resultafo namental per al compli-ment dels dos primers, RedEléctrica fomenta, des delsector elèctric, les estratègiesde gestió de la demandaentesa com “la planificació iim plementació de les mesu-res destinades a influir en lamanera de consumir ener-gia, de manera que es pro-dueixin els canvis desitjatsen la corba de la demanda”.En aquest sentit, cal destacarl’especial rellevància que ad -quireix la racionalització deles puntes de demanda delsistema, atès que el caràcterno emmagatzemable de l’e -lectricitat requereix el sobre-dimensionament del sistemaper a les hores de màximademanda, que representenun nombre molt reduïtd’hores a l’any i posen en jocun elevat nombre d’infraes -tructures de generació i

xarxa. Addicionalment, l’a -pla nament de la corba de lademanda pot contribuir auna integració més grand’energia eòlica a la xarxa jaque suposa un augment delsnivells de demanda durantaquests períodes, justamentquan la producció d’origeneòlic és més gran.

És necessari destacarigualment el paper clau quejuguen els aspectes de gestióde la demanda en la integra-ció eficient del vehicle elèc-tric (VE), emfatitzat com alínia d’actuació en el Plad’acció 2010-12 de l’Estratè -gia integral per a l’impuls delvehicle elèctric. En aquestcontext, el vehicle elèctricrepresenta una oportunitatper millorar l’eficiència delsistema elèctric en el seu con-junt, atès que la recàrrega espot dur a terme el momenttriat pels usuaris, cosa queno passa amb la majoria delsconsums elèctrics. Aquestacapacitat de poder gestionarla demanda presenta impor-

tants avantatges, ja que ofe-reix al sistema elèctric la pos-sibilitat de millorar la sevaeficiència global aplanant lacorba de demanda i facilitantla integració de les energiesrenovables en el sistema.

Recarregar les bateriesdurant els períodes de menordemanda, entre les 0 i les 8 h,permet emplenar la corba dedemanda durant la nit, demanera que disminueix lesgrans diferències que es pro-dueixen entre els períodes demés i menys consum elèctric,cosa que afavoreix l’eficièn ciadel sistema. Addicionalment,aquesta recàrrega nocturnaes pot beneficiar d’un preureduït de l’electricitat mit-jançant la utilització de la dis-criminació horària prevista ala legislació.

Alhora, el cotxe elèctricpot jugar un paper de granimportància per integrar lesenergies renovables en el sis-tema elèctric en condicionsde seguretat. La produccióeòlica, generada majoritària-

ARTICLE TÈCNIC

L’eficiència energètica és un dels pilars sobre els quals s’assenten els compromisos enmatèria energètica que han adquirit els països de la Unió Europea de reduir les emissionsd’efecte hivernacle en un 20% d’aquí a 2020 i al fet que, també per a aquesta data, el 20% del’energia procedeixi de fonts renovables i l’eficiència energètica augmenti en un 20%.

SUSANA BAÑARES I MIGUEL ORDIALES I Red Eléctrica de España

Millora de l’eficiènciadels sistemes elèctrics



31

ment durant la nit, presentauna gran variabilitat. A més,atès que no és possible em -magatzemar-la, existeixen si -tuacions d’elevada produccióeòlica i escassa demanda(durant la nit) que obliguen ala desconnexió de parcs eò -lics amb la consegüent pèr-dua d’un recurs valuós.

Per tant, recarregar elsvehicles durant les horesnocturnes minimitza la pos-sible desconnexió dels parcseòlics en cas que la seva pro-ducció excedeixi els límitsimposats per les condicionsde seguretat del sistema.

Com a demandants d’elec -tricitat, aquests vehicles sónnous consumidors per al sis-tema i a llarg termini podensuposar un consum impor-tant d’electricitat. Un parcmòbil elèctric de 2,5 milionsde vehicles elèctrics l’any2020, suposaria prop del2,5% del consum elèctric.

Segons els estudis realit-zats per Red Eléctrica, és pos-

sible integrar un nombremolt elevat d’aquests vehiclesen el sistema elèctric senseinversions addicionals en ge -neració i xarxa de transport,sempre que la seva incor -poració es realitzi du rant lesvalls de demanda, de formacontrolada i atenent les indi-cacions de l’operador del sis-tema elèctric.

Per a això, és importantpromoure mecanismes degestió de la demanda quefomentin la recàrrega prefe-rentment en aquestes horesnocturnes i que possibilitinla gestió i el control de larecàrrega d’aquests vehicles.En aquest sentit, els ele-ments clau identificats quehan d’actuar de facilitadorsd’aquesta integració són:

- Informació i consciencia-ció. Es fa necessari dur aterme una profunda tascade conscienciació sobre quèés un vehicle elèctric, comés el seu impacte en termes

energètics i d’emissions deCO2 així com quines són lesmillors pràctiques asso -ciades a la recàrrega in -tel·ligent.

- Senyals efectius de preu.Atès que el cost de l’e lec -tricitat no és el mateixdurant totes les hores deldia, és necessari transme-tre aquests senyals de for-ma efectiva a l’usuari final,punt aquest en el qualjuguen un paper fonamen-tal dissenys adequats dediscriminació horària asso-ciats a la implantació decomptadors d’energia inte l -ligents.

- Intel·ligència. És necessà-ria intel·ligència associadatant al vehicle com a lainfraestructura de recàrre-ga que permeti materialit-zar i portar a la pràctica laintegració eficient d’aquestanova demanda.Una visió de llarg termini,

presenta el vehicle elèctriccom un element capaç de


��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

Diferents escenaris de càrrega dels vehicles elèctrics

RECÀRREGA EN HORES PUNTA

RECÀRREGA EN VALL AMB GESTIÓ INTEL·LIGENT

RECÀRREGA EN VALL SENSE GESTIÓ INTEL·LIGENT

- Sobredimensionamentdel sistema de transport i generació

- Ineficiència- No afavoreix

la integració de renovables

- Més eficiència del sistema

- Més integració de renovables

- Més operabilitat del sistema

- Més eficiència del sistema

- Més integració de renovables

- Salts bruscos en la demanda que dificulten l’operació


convertir-se en un sistemadistribuït i reversible d’em -ma gatzematge d’energia, po -dent abocar a la xarxa quansigui necessària l’energiaemmagatzemada durant lanit. Aquesta tecnologia cone-guda com a V2G (Vehicle toGrid) requereix una capaci-tat bidireccional de les comu-nicacions entre el vehicle i elsistema elèctric, així comtambé una reversibilitat en lacapacitat d’intercanviar ener-gia amb la xarxa. Igualmentserà necessari el desenvolu-pament dels procediments iserveis que permetin aquestintercanvi d’energia de for-ma segura i eficient.

Com a element necessariidentificat per Red Eléctricaen relació amb la prestació deserveis del VE, sorgeix lafigura de l’agre gador. Lagestió i coordinació d’unpotencial recurs energètictan distribuït i dispers com elvehicle elèctric, requereix unagent intermedi (ja recolliten l’actual legislació) quegestioni un nombre impor-tant de contractes amb elsusuaris del VE per oferir deforma integrada serveis al’operador del sistema de for-ma segura i eficient.

Des de Red Eléctrica do -nem suport a la introducciódel VE com a potencial ele-ment de millora tant del’eficiència del sis tema elèc -tric, com de l’efi ciència ener -gè tica global. En aquest sen-tit Red Eléctrica participa endiferents iniciatives i projec-tes, d’àmbit tant nacionalcom internacional, orientatsa conèixer, promoure i explo-rar les diferents oportunitatsassociades a aquest canvi enla mobilitat:

- Participació activa en l’ela -bo ració del Pla integral pera l’impuls del VE a Espan-ya, liderat pel Ministerid’Indústria.

- Projecte VERDE: iniciativaper desenvolupar, junta -ment amb SEAT, un pro -totip de cotxe elèctric ques’inte gri de forma eficienten el sistema elèctric.

- Programa R+D Domocell:creació d’un sistema derecàrrega en garatgescomunitaris que permetigestionar tant la càrregadels vehicles, com la possi-bilitat de retornar l’energiaa la xarxa mitjançant l’e -lectricitat emmagatzemadaa les bateries.

- Participació en l’associacióVLPGO (Very Large PowerGrid Operators), que estu-dia els efectes d’aquestsvehicles en els sistemes

elèctrics sota la perspectivadels operadors del sistema.

- Projecte REVE (RegulacióEòlica amb Vehicles Elèc-trics), que analitza elsaspectes tècnics i econò-mics derivats de l’aportaciódel parc de vehicles a lagarantia d’evacuació d’e -ner gia eòlica.

- Projecte MERGE (MobileEnergy Resources in Gridsof Electricity), que avalual’impacte dels vehicles enels sistemes elèctrics euro-peus, en particular, elsrelacionats amb la planifi-cació i l’operació de xarxes,així com amb els mercatselèctrics.

- Instal·lació de punts de re -càrrega als centres deMadrid, Sevilla i València,així com incorporació devehicles elèctrics a la flotad’empresa.�

ARTICLE TÈCNIC

32


Efecte de la implantació a llarg termini de la tecnologia V2G associada als vehicles elèctrics

LLARG TERMINI RECÀRREGA INTEL·LIGENT EN VALL AMB V2G

- Participació en la seguretati estabilitat del sistema

- Actuant com a càrrega ala vall i injectant energia ales puntes

Factible mitjançant

un agregador i SmartGrids



34

PUBLIREPORTATGE

Prefire va impartir una jorna-da tècnica al CETIB sobre sis-temes de control de tempera-tura i evacuació de fums ambequips Prefire-Lamilux ambun alt índex d’aïllament tèr-mic, acústic i entrada de llumnatural zenital, així com pos-sibilitat de ventilació diària,per cobrir les noves ten -dències i normatives d’efi cièn -cia energètica als edificis,combi nat amb l’eva cuació defums en cas d’incendi.

Pel que fa al control defums, es van repassar “què iquan” ens diuen els regla-ments (CTE i RSCIEI) quehem de fer una instal·laciód’aquest tipus, i es van veurequines normes s’apliquen perfer el càlcul i el disseny (UNE23585), quins són els requi-sits per a la instal·lació enobra (UNE 23584) i quinessón les especificacions quehan de complir els airejadorsnaturals d’extracció de fums icalor (UNE-EN 12101-2).

Aquestes normatives sónmolt completes i complexes.No se’n van poder veure totsels detalls, però sí que se’n vafer un esment especial sobrealguns punts molt importantsi recurrents, com tenir moltclar amb quin Cv (coe ficientde descàrrega) es tan assajatsels equips, és a dir si hanpassat els assajos d’influ ènciade vents laterals (CvW) o no(Cv0), ja que en aquest cas elsexutoris només es po dran ins-tal·lar a façanes, duplicant la

quantitat neces sà ria i ins-tal·lant-los en façanes enfron-tades i amb un sensor de ventque esculli l’a per tura delsexutoris de la fa çana que no téel vent en contra.

També es van comentarles parts de la norma UNE-EN 12101-2, que indica queles dimensions màximes delscostats dels exutoris seran de2,5 m (per a longituds supe-riors hi ha d’haver assajosespecífics) i que, en situa-cions on es pugui tenir tem-peratures inferiors a 0º, nos’han d’instal·lar exutoris delamel·les si l’assaig de càrre-ga de neu no té un valormínim de SL500.

Així mateix, hem de teniren comte que formaran partdel tancament de l’edifici, pelqual hauran de complir nor-matives especifiques, és a dirUNE EN 1873 en el casd’exutoris-lluernaris indivi-duals (claraboies); UNE EN14963 i/o ETAG010 en el cas

d’exutoris integrats en lluer-naris continus; UNE EN 673,UNE en 14351 i UNE EN 673en el cas d’exutoris de fines-tra integrats o no en lluerna-ris de vidre, etc., així com nor-matives que fan referènciadirecta a l’eficiència energèti-ca als edificis (EnEV 2012,EPBD 2010) que tenen molten compte l’aïllament tèrmicdels tancaments o la UNE EN140-3 d’aïllament acústic.

La principal característicadels equips Prefire-Lamiluxés el compliment estricte deles normatives de control defums i de l’eficiència ener gè -tica, dissenyant cobertes sos -te nibles en l’as pecte d’en tradade llum natural, aïllament tèr-mic i acústic, ventilació diària,que ens propor cionaran unestalvi ener gètic molt conside-rable, i un millor benestar, a lavegada que compleixen ambles normatives de seguretat icontra incendi amb el sistemade control de fums.�


Control de temperatura i evacuació de fums ambsistemes Prefire Lamilux d’alta eficiència energètica

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA



Situem-nos a la seu col·legialde Consell de Cent. A 500metres a la rodona hi ha unsquants exemples d’espaiscomercials on faria falta unamica de seny per millorarl’eficiència de la il·luminació,sobretot a l’hivern, quan a les17 h ja gairebé és fosc. Invitoel lector a descobrir-les i aviure l’experiència

Quan al carrer la intensi-tat d’il·luminació és més bai-xa, en absència de llumdiürna, aquestes botiguesmantenen al 100% la sevail·luminació. Si hi entreuquasi s’ha de demanar perdó,el cap gacho, perquè l’ull, quearriba del carrer amb lapupil·la ben oberta, d’entradano s’adapta a les noves condi-cions, per la baixa lluminosi-tat exterior; típic problemad’adap tació de l’ull humà acanvis d’inten sitat lluminosa.

Reduint la intensitatd’il·lu mi nació de les botiguesal voltant de la meitat, a par-tir de les 17 h, durant novem-bre, desembre, gener i potserfebrer, segons el meu criteri,no passaria res de negatiudes del punt de vista comer-cial i de resultats.

Però els comerços sí queens en podrien posar algunesobjeccions operatives com:“No podem reduir a la meitatla lluminositat perquè elsllums no són regulables”, castípic de les instal·lacions amblàmpades de descàrrega enalta pressió.

Si els diem que n’apaguinla meitat, poden argumentar,amb raó, que el client hointer pre taria com una mancade manteniment i una evidèn-cia de gestió deficient. Aquí síque els podríem dir que trac-tin de comunicar-ho amb unmissatge molt pedagògic i

entenedor a la zona d’accés dela botiga, tal com fan, perexemple, els museus quanexposen obres d’art de mate-rial molt sensible i informende la baixa lluminositat delsespais cercant la comprensiói complicitat del visitant.

També ens poden dir quecal modificar la instal·lacióper fer, per exemple, unaseparació de línies. Bé, aixòpot suposar no una despesa,sinó una inversió amb seny.

Deixem els co merços iaixe quem el cap. Des co bri -rem les oficines, que presen-ten exemples de despesa ener-

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

JOA

QU

IM A

DE

LL

36

La il·luminació eficienttambé és una inversió amb seny

Fa uns mesos ens invitaven a invertir amb seny a propòsit de l’emissió de bons de la Gene-ralitat de Catalunya. Aprofitant l’avinentesa que m’ofereix la utilització de la paraula seny,voldria fer una exposició de la importància que aquest seny té en la nostra feina com a pro-jectistes i evidenciar algunes de les contradiccions que ens trobem en l’anomenat mercat.

JOAQUIM ADELL I Comissió d’Energia del CETIB



gètica amb aparença inefi-cient: molta llum i poca gent.

Els que passem dels 60vam aprendre que la il·lumi -nació dels llocs de treball al’oficina podia ser de doblecomponent: una part generali una dita localitzada, perquècada usuari fóra una mica elgestor de la il·luminació delseu lloc de treball. Després, lamoda va situar tota la il·lu -minació al sostre i l’usuari vaperdre la possibilitat de ges-tionar-la en una part. Ara, onse’ns demana eficiència, re -cu pe rar la doble componentés un bon camí.

EL FACTOR HUMÀFa uns tres anys vaig assistirals Jocs Florals de Barcelonaal Saló de Cent de l’Ajunta -ment. Feia poc que s’haviarenovat la il·lumina ció i s’hihavia instal·lat un sistema degestió de la llum per adaptar-la en qualitat, quantitat idireccionalitat a les necessi-tats lumíniques dels actesque s’hi poguessin celebrar;fins a més de 30 escenes dellum programades i fàcil-ment reproduïbles des d’unordinador.

Doncs bé, durant tot l’acte,en el qual es van fer diferentsactivitats, la il·lu mi nació valluir estàtica al 100%, fins itot quan a la galeria gòtical’alcalde oferia una copa decava després dels Jocs i dinsdel saló només hi havia duespersones del servei de neteja.

Aquest exemple serveixper introduir un altre factor,en la meva opinió clau perabordar els temes d’efi ciènciai en general qualsevol àmbitde l’aplicació del coneixe-ment: el factor humà. Si ana-litzem el cas del Saló de Cent,

convindrem que es donaventotes les condicions per ferun ús de la instal·lació demanera ben eficient. Quèhavia fallat? Al meu parer, elfactor humà.

Trobem el factor humàdurant la fase de projecte, enla fase d’adjudicació, en lafase executiva i dins de laexplotació de la instal·lació.

El projectista sap que dis-posa de làmpades eficients,equips eficients, llumenereseficients i sistemes de gestiómolt eficients. Els apliquemde la manera més eficient?

En la fase d’adjudicaciótrobem els qui s’omplen laboca de missatges al voltantde la eficiència, però que enel fons el que preferentmentels interessa és gestionarmés el valor de canvi que elvalor d’ús; en definitiva, elseu principal interès serà elcompte d’explotació, i elsllums mentre llueixin el diade la inauguració...

Dins la fase executiva, tottipus d’entrebancs, bypassos ipressions per canviar a méseconòmic. Fi nal ment, enl’explo ta ció, quan la tecnolo-gia progressa i el mercat vaoferint productes que millo-ren els anteriors, també ésfàcil trobar aquells llestosque s’aprofi ten de la ignoràn-cia tecnològica dels usuaris.Aquí voldria il·lustrar el meucomentari amb un exemple.

Passejant per una ciutatextremenya allà pel 2001vaig descobrir l’aparador dela fotografia. Es tracta d’unabotigueta de barri de robainterior on es poden veureuns focus amb unes làmpa-des fluorescents compactes.

Originalment, els focusen qüestió portaven una lam-padeta halògena miniatura,anomenada bi-pin, fins a 100W-12V, que llençaven el feixde llum a les peces ques’exposaven a l’aparador(vegeu imatge del focus).

Per les raons que fossin,algun “llest”, convenç l’usua -ri de canviar les halògenesper fluorescents compactes;18 o 25 W en lloc de 100 W, idit i fet es transformen tots elfocus, el que vol dir canviarel portalàmpades originalper un E-27, el circuit elèc-tric i col·locant finalment lanova làmpada. Eficiència malentesa i tramposa.

Resultat, el que abans erail·luminació dirigida amb leslàmpades totalment ocultes,per tant, sense brillantor enel focus, ara és llum disper-sa, el més brillant i visible detot es la làmpada i de nit unprincipi d’enlluernament evi -dent, es va passar d’il·lu mi -nar a una nova llum multidi-reccional que no il·luminares, possiblement la facturad’aquesta transformació maiva ser amortitzada i el senyni està ni se l’espera.

Seny és potser un delsprincipals atributs de l’engi -nyer, per tant, seguramenttenim molt a dir, aconsellar iprojectar a l’era de la eficièn-cia, o així m’ho sembla.

He aconseguit acabar l’ar -ticle sense fer esment al LED;per què serà?�


37


I. Els professionals i l’obli -gació de l’assegurança deresponsabilitat civil

L’article 9 de la Llei 7/2006,de 31 de maig, de l’exercicide professions titulades idels col·legis professionals,disposa que “els professio-nals titulats tenen el deurede cobrir mitjançant unaassegurança els riscos deresponsabilitat en què pugu-in incórrer a causa del’exercici de llur professió”.

Es tracta d’una obligaciólegal que afecta els engi-nyers tècnics industrials entant que prestadors de ser-veis que presenten un riscdirecte i concret per a lasalut i seguretat dels desti-nataris o tercers i que hauràde ser adequat amb la natu-ralesa i l’abast del risc.

Aquest article preveu no -més dues excepcions al com -pliment de l’obligació de te -nir una ARCP:

Els professionals que ac -tuïn exclusivament al serveid’una administració pública.

En el cas que l’activitat

professional s’exerceixi ex -clu sivament per compte d’al -tri que ja tingui asseguradala cobertura pels riscos del’activitat que comprèn l’e -xercici de la professió.

No obstant això, és reco-manable que se subscriguiigualment una ARCP, per-què, malgrat que l’empresarisigui responsable directedels actes dels seus treballa-dors, això no l’eximeix de laseva responsabilitat il’empresa o la seva assegura-dora podria repercutir con-

tra el treballador l’import dela reclamació que hagi satis-fet. A més a més, si l’empresaes dissol per algun motiu, elperjudicat només tindrà coma referència, a l’hora de re -clamar, el professional queva realitzar l’actuació gene-radora del dany.

És recomanable que eltreballador demani a l’em -presa còpia de la seva ARCPi comprovi les condicions,especialment si la seva activi-tat professional és un risccobert o exclòs i si en cas de

38


INFORMACIÓ PROFESSIONAL

És recomanable que eltreballador és suscrigui a unaARCP per assegurar la sevatasca com a professional

L’assegurança de responsabilitat civilprofessional (part 1)

Les assegurances de responsabilitat civil professional (ARCP) suposen que la indemnitza-ció de perjudicis que hagi de satisfer un professional a un client o tercer, com a dany cau-sat pel seu exercici, serà abonada per l’asseguradora a canvi del pagament d’una prima id’acord amb les condicions i els límits del contracte subscrit.

JORDI BARRIL I Servei d’Assessorament Jurídic

AR

XIU


cessament de la seva relacióamb l’empresa seguirà co -bert. També seria convenientde manar cada any que l’em -presa acrediti haver pagat laprima de l’ARCP, atès quegeneralment existeix cober-tura si la pòlissa està vigenten el moment de la reclama-ció i no pas de la realitzaciódel treball professional.

Finalment, més enllà del’obligació legal, cal reflexio-nar que la no concertaciód’aquesta assegurança potenfonsar econòmicament elprofessional i la seva família.

II. El paper dels col·legisprofessionals

La Llei disposa que “en elsupòsit de professions col·le -giades, els col·legis professio-nals han d’adoptar les mesu-res necessàries per promourei facilitar el compliment su -ficient del deure d’assegu -rança de llurs col·le giats”.

El Col·legi proporcionaaquest servei als seus col·le -giats i per això té contracta-da una ARCP amb la compa-nyia d’assegurances Zurich,a través de dos tipus demòduls que ofereixen mésmarge d’elecció al col·legiat.

El professional col·legiatté llibertat d’anar al mercatd’assegurances per triar-hi laque més li convingui, però noés menys cert que l’ARCP delCol·legi implica uns avantat-ges a tenir en compte:

- Condicions econòmiquesamb primes molt mésavantatjoses derivadesd’u na negociació col·lec -tiva, de manera que s’as -soleixen uns termes difí-cilment millorables en elmercat assegurador, en -cara que s’hi acudeixi deforma individual com per-sona física.

- Cobertura amb retroacti-vitat il·limitada.

- Amplis límits d’assegu -rament des de 300.506eu ros fins a 2.500.000euros, en el mòdul I, i de150.000 euros o 300.000euros, en el mòdul II.

- Cobertures més àmplies iexpressament pensadesper a l’exercici de l’engi -nyeria tècnica industrial.

- Cobertura gratuïta delscol·legiats que cessen l’ac -tivitat si mantenen la con-dició d’assegurat en ungrup especial.

- Cobertura general sensefranquícia en el mòdul I.

- Protecció i mediació delCol·legi en situacions com -promeses o en contro vèrsiaentre el col·legiat asse gurati l’assegu ra dora.

Finalment, recordar que,des de l’1 d’octubre de 2010 idavant el nou marc jurídicdel visat, la cobertura del’ARCP del Col·legi, Mòdul I,requereix el visat de treballsprofessionals regulats en elReial Decret 1000/2010, de 5d’agost, sobre visat col·legialobligatori, el visat voluntaria petició del client, o bé lasupervisió pel Col·legi mit-jançant el Registre de Verifi-cació Documental (RVD).Igualment, està cobert l’asse -ssorament tècnic professio -nal a mode d’instruccionstèc ni ques que no siguin sus -cep tible de control col·le -gial.�

39

La no concertaciód’una ARCPpot enfonsareconòmicamentel professional


40La primera estació de recàr-rega per a motos elèctriquesde Mobecpoint està situada ala cruïlla del carrer de Llullamb Bac de Roda. L’estació,amb capacitat per a sismotos, és única al món, tantpel disseny i modularitatcom pel sistema de gestióintel·ligent que permet alsusuaris reservar una dataper fer la recàrrega i decidir-ne la durada. Un cop s’acabade carregar, s’avisa l’usuari através del correu electrònic.

S’està treballant en unaplicatiu per a smartphonesque permetrà modificar la

durada de cada recàrrega através del web o el mòbil. Lesestacions Mobecpoint gestio-nen i monitoritzen l’energiad’Schneider, que ha contribu-ït al desenvolupament de lesestacions i ha proporcionat latecnologia necessària perpoder recarregar a travésd’un sistema que asseguraque aquest procés esdevinguisegur, fiable i respectuósamb el medi ambient.

Mobecpoint compta tambéamb el suport de l’Ajunta -ment de Barcelona a travésde la plataforma LIVE, queimpulsa el pla pilot de les

estacions de recàrrega com amostra de les iniciatives pio-neres nascudes a Barcelona.

Juntament amb l’estaciódel carrer Llull, se n’ha inau-gurat una altra ubicada alpasseig Joan de Borbó. Du -rant els propers mesos espreveu l’activació de tresnous punts de recàrrega queestaran situats al districtede Ciutat Vella, concreta-ment al carrer Duran i Bas,un altre al 22@, Barcelona,just davant de l’edifici Me -diaTic i al Campus Sud de laUniversitat Politècnica deCatalunya.�

Barcelona inaugura la primera estacióMobecpoint de recàrrega de motos elèctriques

L’estació, amb capacitat per a sis motos, és única al món,tant pel disseny com pel sistemade gestió intel·ligent

Enrique Valer, Francesc Narváez,Carlos Bergera i Pep Bartrés en un moment de la inauguracióde l’estació de recàrrega

MO

BE

CP

OIN

T

L’Any de la mobilitat sostenible compta amb la col·laboració d’institucions líders del sector:



41


PREGUNTES FREQÜENTS

?La Llei 32/2010, de 5 d’agost, regula un siste-ma específic de protecció de cessamentd’activitat dels treballadors autònoms donatsd’alta en el règim especial de treballadorsautònoms de la Seguretat Social.

La Llei preveu un sistema mixt de cotitzacióen què l’autònom decideix si vol cotitzar perles contingències professionals o no.

La cobertura d’aquestes contingències (acci-dent de treball i malalties professionals) dónadret a la prestació per cessament d’activitat,en els supòsits i per als terminis i quantiesprevistos en aquesta norma, i el subsidi encas d’accident de treball o malaltia.

Les situacions legals de cessament d’activitatestan taxades i es distingeixen entre les delstreballadors autònoms i dels treballadors autò-noms econòmicament dependents (TRADE).

La base reguladora determina la quantia i eltemps durant el qual es percebrà la prestaciói serà el 70% de la mitjana cotitzada durantels darrers 12 mesos.

Per a l’any 2011, la base mínima de cotitzacióés de 850,20 euros i la màxima de 3.230,10.

La durada de la prestació per cessamentoscil·la en funció del temps cotitzat per l’au -

tònom. El mínim s’estableix en 12 mesos cotit-zats per percebre 2 mesos de prestació i 48 omés mesos cotitzats per cobrar durant unmàxim de 12 mesos.

Per als autònoms amb edats compreses entre60 i 64 anys, la durada de la prestació és dife-rent, tot i que els terminis mínim i màxim esmantenen.

La sol·licitud s’ha de fer a la mútua d’acci -dents de treball amb la qual l’autònom tinguiles cobertures professionals i es cobra a par-tir del primer dia del segon mes a partir deltancament.

Aquesta sol·licitud de reconeixement desituació legal de cessament d’activitat es potsol·licitar fins a l’últim dia del mes següenten què es va produir el tancament.

El mes de novembre de 2010 es va obrir untermini per tal que els autònoms (RETA), quehavien renunciat respecte a aquelles contin-gències, comencessin a cotitzar per teniropció a la prestació per cessament d’activitat.Aquest termini d’optar era de tres mesos ifinalitzava el 6 de febrer de 2011.

Mitjançant l’Ordre TIN/490/2011, de 9 demarç, s’amplia aquest termini fins al 30 dejuny de 2011.�

Quin termini hi ha peroptar a l’adscripcióvoluntària a la cotitzacióper contingènciesprofessionals i desocupacióen l’activitat d’autònom?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat


42


INNOVACIÓ

Avui us faig una síntesi deles idees i els conceptes quecanviaran el món aquestspropers anys.

La consultora d’Infono -mia, Antonella Broglia, ensva explicar com les últimestendències en gestió empre-sarial prioritzen l’atenció altreballador, perquè el resul-tat de la seva feina es traduei-xi en uns bons resultats. Pas-sem de l’era del client a unaetapa on el més important éstenir treballadors motivats,que valorin l’organització pera la qual treballen, hi apostini intentin millorar-la cadadia.

Així per exemple, Happy,una companyia britànica deformació en tecnologies de lainformació, està consideradauna de les 25 millors empre-ses del món. Els seus treba-lladors tenen la potestat decanviar al seu cap si conside-ren que aquest no ho fa proubé. La selecció de directius esfa en base a la seva capacitatde liderar i gestionar un

equip de persones, i nosegons les seves competèn-cies tècniques.

A l’Índia, la també tecno-lògica HLC permet que elstreballadors valorin per es -crit al seu superior, i aquestavaloració no tan sols es fapública, sinó que té uns efec-tes directes sobre el seu sou.Altres empreses opten perincentivar i reconèixer lespluges d’idees internes. Lapetroliera Shell, per exemple,té en funcionament el pro-grama GameChanger, unaorganització dins de la matei-xa empresa que s’encarregad’analitzar les noves ideesaportades pels treballadors iproveir-les de recursos si cre-

uen que són viables. El 40%del negoci de Shell al mónprové d’aquestes idees inter-nes. Altres empreses, delmón de la consultoria o lainformàtica, han optat per notenir plantilles de treballa-dors, de manera que cada tre-ballador “associat” ha decompetir amb els altres perendur-se l’encàrrec.

En tecnologia i ciènciaemergents, el fundador d’In -fonomia, Alfons Cornella, vaesmentar entre els àmbitsque es desenvoluparan mésels propers anys el del’anomenada “energia am -biental”, que són els aparellscapaços de captar l’energiade l’ambient per alimentar-sei que no necessiten una fontd’energia convencional; lacapacitat de captar l’energiaemesa per persones o vehi-cles des del paviment, elsnous materials (leds flexi-bles, fustes translúcides,metalls “intel·ligents”), laindústria termocromàticaaplicada a la salut, la decora-

Els treballadorsde Happytenen potestatde canviarel seu cap

Al Theknos de març vaig parlar de com la Xina està sinitzant el món, en el sentit que ja no éstan sols la gran fàbrica del planeta, sinó que està apostant per models d’atracció de talent id’innovació que aviat intentarem imitar des d’Occident. L’aposta estratègica de la Xina per alfutur va ser un dels exemples explicats per Infonomia a l’Update 6 a Barcelona.

En sentirem a parlar Infonomia explica el món que ve

TERESA TURIERA I www.infonomia.com


ció o la seguretat, o elssistemes que permeten l’ano -menat “negoci augmentat”:màquines automàtiques queno tan sols dispensen pro-ductes (begudes, menjar, cos-mètics, medicaments, com-plements, electrònica, etc.),sinó que són capaces de reco-manar un determinat articleen funció de l’anàlisi visualdel client que tenen davant(al Japó ja n’hi ha moltes enfuncionament, i s’han con-vertit en un poderós reclam ieina de màrqueting alhora)...

Una altra de les tecnolo-gies que canviarà la nostramanera de moure’ns perInternet serà el web semàn-tic. En breu deixarem de bus-car paraules en un pouinfinit i desordenat d’infor -mació, per passar a buscardades concretes amb resul-tats que seran rellevants pera nosaltres i ajustats al querealment estem buscant.

Nova tendència: la res-ponsabilitat social corporati-va ha mort. Ara el ques’imposa és la col·laboracióen projectes socials que sigu-in rendibles per a l’empresa.Veurem cada vegada mésmodels híbrids que busquenla rendibilitat social, mediam -biental i econòmica a l’hora.

Alfons Cornella ens vaobrir una nova finestra alfutur amb el que ell anomena“isomorfismes de negoci”: estracta d’observar com deter-minats processos o models denegoci d’un sector determi-nat poden aplicar-se ad’altres àmbits. Per exemple,aplicar el model del cloudcomputing a la distribuciód’energia, o el del lloguer decotxes al lloguer de llibres ojoguines (i per què no?), o eldels portals electrònics decerca de parella a l’intercanvid’oferta i demanda de terraper conrear.

La crisi ha posat el dia elconsum col·laboratiu, lesagrupacions de compradors

per obtenir descomptes –aju-dats per Internet i la tecnolo-gia mòbil–, l’eliminaciód’intermediaris o els bancsd’intercanvi de serveis, senseque hi hagi una transaccióeconòmica.

Per a qui no va poderassistir a l’Update 6 o tinguila curiositat de conèixer mésexemples del món que viu-rem, sapigueu que se’n faràuna segona edició el proper 3de maig a Barcelona.�

43

INF

ON

OM

IA

L’Update 6 d’Infonomia vaacollir més de 700 personesper conèixer les tendènciesde futur

Per a més informació:www.co-society.com/es/agenda/update


44


Els qui d’una forma o altrahan estat relacionats amb elram dels motors elèctricsrecordaran els noms claud’un sector que arribà a tenircert pes específic en el teixitindustrial català: els pionersMercadal i CEMS (pedrera dedissenyadors, tècnics i opera-ris especialitzats), les multi-nacionals AEG, ABB i Sie-mens, la barcelonina AFA…Tot i que els efectius del gre-mi han minvat fins a resultargairebé anecdòtics en el pa -norama productiu actual, en -

tre els supervivents destacaMaraz, empresa formada famés de trenta anys per Salva-dor Pallarès i Antoni Palau.Tècnics formats en l’extintaAFA, començaren en un petitlocal al carrer Galileu del bar-ri de Sants i s’especialitzarenen motors de corrent altern

fabricats per encàrrec ensèries petites, un nínxol demercat tradicionalment obli-dat pels grans fabricants.Maraz experimentà un fortcreixement en la dècada delsvuitanta: es traslladaren al’actual fàbrica a Sant Boi delLlobregat, incrementant iracionalitzant la producció,externalitzant operacions icreixent fins a arribar als 50treballadors. Una cartera declients fidels i satisfets i unapolítica comercial inquieta isense por als encàrrecs sin-

gulars permeté Maraz supe-rar la greu crisi postolímpicai plantar-se en el segle XXIamb un flux estable decomandes arribades d’arreude l’Estat i provinents delssectors més dispars de laindústria. Els motors mun-tats als tallers de Sant Boi

(sempre fabricats sota co -manda, en sèries de 25 a 100unitats mensuals i amb po -tències de 90 W a 30 kW),accionen des de sistemesd’ex tracció de gasos a portesde tot tipus, passant per ren-tadores industrials, equipsde ventilació, bombes d’aiguai maquinària per a indústriapaperera, tèxtil, agrícola iferroviària. Entre l’hetero -gènia producció en destaca lafamília de motors d’altatemperatura, dissenyats persu portar temperatures defuncionament de fins a 400ºCdurant dues hores.

La diversitat d’aplica cionsimplica un ampli es pectre deprestacions, una producciódiversificada i la gestió d’unnotable estoc de componentsi recanvis. Com a fabricant deproducte especial, Maraz noté un catàleg de producteestàndard i les caracte rís -tiques canvien se gons l’apli -cació, sol·licita cions i condi-cions de treball: vibracions,càrrega variable, humitat...fins i tot l’acústica del motor

Un motor elèctric té un funcionament molt més complex del que pot fer suposar la senzi-lla estructura. Més enllà del rotor, l’estator i el bobinatge, cal dominar amb precisió les lleisde l’electrotècnia per fabricar un producte competitiu en el mercat actual. A Maraz combi-nen magnetisme amb ciència fabril oferint motors fets a mida.

Motors elèctrics MarazElectrotència a mida

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

A la planta de Sant Boi esdissenyen, munten i acabenels motors, tots sotmesos a un estricte control de qualitat

L'aplicació final dels motors en condiciona l'estructura, que pot variar radicalment d'un model a un altre

Aquesta empresa de més de trenta anysés una de les supervivents del sector


en marxa en condiciona l’es -tructura interna. Els 4 tèc -nics del departament d’R+Dde Maraz han esdevingut totterrenys fabrils, coneixedorsde tants camps de la indús-tria com aplicacions tenen elsequips que dissenyen. Cons-cients que “els qui volenmotors que simplement gi -rin, compren producte asià-tic”, donen un sentit produc-tiu a la seva manera de feramb arguments de pes: “aMaraz hi arriben clients quehan de solucionar algun pro-blema especial. Poden trobarmaterial estàndard a un preu30% inferior, però nosaltresels oferim un producte ambmés garanties, qualitat i pres -

tacions, ajustat a la normati-va tècnica i mediambientalactuals i a les necessitats decada ús. I tracte personalit-zat, rapidesa de resposta i lapossibilitat de solucionar so -bre la marxa els problemessorgits durant el desenvolu-pament”.

La crisi ha fet baixar lescomandes, però dóna feina ales empreses amb R+D sol-vent, que han de treballar perrebaixar els costos per alsclients que ajusten els escan-dalls i renoven el catàleg.L’escalada en els preus de lesmatèries primeres (ferro, alu-mini i, especialment, coure)ha reduït els marges, i calcombatre aquest handicap

exprimint el know-how queproporcionen 30 anys d’expe -riència.

A Maraz es preparen pertreure al mercat motors d’al -tern de nova generació brush -less, i per integrar l’elec trò -nica als seus productes.Preparats per seguir fabricantelectrotècnia a mida en el que,segons pronostiquen, “serà elsegle del magnetisme”.�

45

FITXA TÈCNICAObjecte: Motor de corrent altern Maraz Marca: Maraz Fabricant: Maraz, SLData d’inici de producció: 1978 Producció anual: 100.000 unitats(de 90 W a 30 kW)



La boxa és un dels esportsmés antics que es practiquenencara avui en dia. Se li haatorgat l’etiqueta de violent i,després de diferents casos decombats corruptes on s’haviapactat el resultat per interes-sos econòmics, li ha quedatuna mala imatge. Molta gentté molts prejudicis sobre laboxa abans d’iniciar-se enaquest esport, però quancomencen a rebre les prime-res classes veuen que hi hagent molt respectuosa i quelesionar-se és molt difícil.Tant la camaraderia com lapreparació van molt mésenllà que en altres esports,per això la boxa captiva i sor-prèn, i dóna molt més del quese n’espera.

A la boxa olímpica, a dife-rència de la professional, elboxejador està molt més pro-tegit (porta casc, proteccióbucal, coquillera, guants demajor grandària i amb cam-bra d’aire a la part frontal), elnombre d’assalts és menor(són tres de tres minuts), il’arbitratge protegeix molt

més al boxejador quan estàen inferioritat per les normesde combat establertes. Calrecordar que es tracta d’unesport olímpic, on els espor-tistes tenen com a objectiuarribar al més alt nivell enels Jocs Olímpics.

Estem davant un delsesports més complets que espoden practicar. Es treballala resistència cardiovascular,la resistència muscular, s’en -forteixen les cames, els bra-

ços, els abdominals, però elque avui fa que la boxa creixien adeptes és que ajuda avèncer el gran mal del nostretemps: l’estrès. En exigir unintens treball cardiovascularafavoreix una segregaciód’en dorfines –l’hor mona delbenestar– molt més gran queen altres esports. La sevapractica requereix una granconcentració per seguir totsels gestos tècnics, per tenirels reflexos per esquivar uncop, per donar-ne un en elmoment precís… Tot això aju -da a millorar la concentració ia fixar l’atenció no més en elque està fent en aquell mo -ment, esborrant qualsevol al -tre pensament del cap.

El moment d’entrenar ésun moment de desconnexió,però, a més, donar cops alsac ajuda a descarregar totala tensió acumulada durantel dia. Diuen que és un esportagressiu, però el cert és quiboxeja deixa tota l’agressi -vitat en el sac i així segur queno li cal descarregar-la encap altre lloc.�

SALUT

46

DIR


La boxa és un esport de contacte que ja es practicava a l’Antiga Grècia, on formava partde les primeres competicions olímpiques. Un dels grans beneficis de la boxa, que l’estàfent créixer en nombre d’adeptes, és que és un esport que ajuda molt a vèncer el granmal del nostre temps: l’estrès.

BoxaUn cop de puny a l’estrès

ÒSCAR JIMÉNEZ I Entrenador personal de boxa del Grup DiR




Documents

El tècnic en disseny industrial...tècnic en disseny industrial. Es tracta d’un perfil cada cop més valorat i que se situa entre els professionals de l’enginyeria que guanyaran