El Tió no era, en principi, altra cosaque el tronc que cremava a la llar, al foc a terra.

Un tronc que, en cremar donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llumi que de forma simbòlica oferia presents als de la casa:

llaminadures, neules, torrons...

Caga Tió, caga torró,d'ametlles o pinyó,

no caguis arengades que són massa salades,caga torrons que són més bons.

Caga Tió, caga torró,si no et donaré un cop de bastó.