El valencià

Escolteu la cançó Paula, del cantant valencià Joan Amèric. És una bona mostra en la qual trobareu marcades algunes característiques d’aquest dialecte.

Paula, quan ja t’avorries en el ventre,t’abocares a l’atmosfera terrestre.Paula, a l’hora en punt que vas nàixer,se presentaren mil fades oferint-se de padrina.Oh, nina! T’anunciaren les campanes,es fixaren en tu els àngels i digueren:Que bonica! Que bonica!

És evident la manca de neutralització de les vocals àtones. Pel que fa a la fonètica, fixeu-vos també en l'ensordiment de la s entre vocals.

L’ús de la preposició en fins i tot davant d’article definit caracteritza els parlars occidentals.

Observeu la vacil·lació en l’ús de la forma plena i de la forma reforçada del pronom es. Cal destacar també l’ús plenament viu del passat simple.

Paula

Paula, mirar-te és la meua medecinacontra l’anèmia d’energia.L’ungla del dit petit de les teues manetesés la joia més gran que han vist les estrelles.Paula, no perdes mai les ganes de conèixercoses que t’ajuden a créixer.

Una característica que comparteixen tots els parlars occidentals i el tarragoní és la pronúncia africada de les grafies g i j.

També cal ressaltar l’ús dels possessius meu/meua.

És curiós l’emmudiment de la r final, quan el valencià es caracteritza per sensibilitzar-la.

Paula, que parles i que digues, que mires i que veges,que vulgues i que estimes, que escoltes i que sentes,i que amb el cor aprengues que res no és impossible,que dormes i somnies.Si el somni és bonic, somnia’l sense dormir.Paula, que te dure l’alegria sempre.

Una de les principals característiques de la morfologia verbal del valencià és la terminació -es del present de subjuntiu.

Quant a la fonètica, fixeu-vos en aquesta estrofa en la pronúncia de la consonant lateral de vulgues.

Oh, Paula! Que parles i que digues,que avances quan camines, que estimes i t’estimen.I un últim desig: que sigues feliç!

Paula, quan ja t’avorries en el ventre,t’abocares a l’atmosfera terrestre.Paula, a l’hora en punt que vas nàixer,se presentaren mil fades oferint-se de padrina.Oh, nina! T’anunciaren les campanes,es fixaren en tu els àngels i digueren:Que bonica! Que bonica!

Paula, que te dure l’alegria sempre.