1
www.diaridegirona.cat DdG DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. DIARI DE GIRONA Després de «Les receptes de la puta iaia» i «La puta història de Catalunya de la iaia», Jofre Martell publica «La puta conquesta de Catalunya de la iaia», per aprendre a ser un bon català «d’una puta vegada» Vostè és un malparlat, cagum- laputa! És ben cert. Les monges ja m’ho deien quan era petit. R P «El “puto” full de ruta el va fer la iaia, però no es pot dir, és un secret d’Estat» Jofre Martell Jofre, de qui és martell? Sóc martell de tot allò que se’m posi per da- vant. Abans que res li volia preguntar què fa la puta iaia de les putes receptes. Per una banda està contenta per l’èxit de les putes receptes, però per altra enfadada, ja que no hi ha manera que el nét aprengui a fer res. Quan no és cuina és història, i quan no és his- tòria és geografia. El “puto” full de ruta de què parla li va mos- trar el capità Mas abans de deixar el vaixell? El puto full de ruta el va fer la iaia, però no es pot dir, és un secret d’Estat. Va enviar un pa- rell d’esborranys a aquelles negociacions de la CUP i Junts pel Sí, juntament amb una nota d’amenaça que deia «O us poseu d’acord o us trenquem la cara a tots plegats». Per això el ca- pità Mas va sortir acollonit, després de les re- unions amb la iaia es va cagar i va dir «que s’hi posi un altre». Comença a ser conscient que allò dels 18 mesos era només un puto eslògan com el de «Hacienda somos todos»? He, he, pel que he vist, d’aquí a 18 mesos es- tarem a 18 mesos d’estar a 18 mesos d’aquests 18 mesos. És l’únic que tinc claríssim. Què hi farem. La puta «desobediència» era que el Go- vern desobeís el Parlament i continués sub- vencionant escoles de l’Opus? El problema és que al final un no sap què és obeir i què és desobeir. Es veu que per ser desobedient és inevitable haver sigut obedient abans. La seva forma de parlar s’encomana: aquest dia la diputada de la CUP Anna Ga- briel es declarava traïdora i... puta. Sí, les putes al poder! Suposo que després de tants anys manant els seus fills, ha arribat el moment que toqui a les mares. Realment sembla que s’encomana, això de posar aquest adjectiu a tot. És maco, enriqueix el vocabu- lari. Com veuen vostè i la seva iaia la gent de la puta Girona? Abans deixi’m advertir que el que diré no és per raspallar-los. La iaia i jo som de Vic, del millor de Catalunya, però és cert que Girona és dels pocs llocs que se salven. De fet el llibre acaba a Girona i reivindicant-ne la capitalitat d’una Catalunya independent. No ho dic per Joc de trons i coses d’aquestes que no impor- ten una merda a ningú. Però respecte per Gi- rona, per favor! Entre nosaltres: la iaia va follar mai al “puto” metro? Al seu moment va fer un consultori senti- mental i va deixar entreveure moltes coses que no ens pensàvem d’ella. Al metro no ho sé, però em penso que en altres llocs impensa- bles... quedaríem sorpresos. R P P R P R P R P R R P R P R P ESCRIPTOR «D’aquí a 18 mesos estarem a 18 mesos d’estar a 18 mesos d’aquests 18 mesos» Jofre Martell considera que, després de tants anys manant els seus fills, és hora que les putes arribin al poder CONTRACORRENT ENTREVISTA DE Albert Soler GIRONA RECICLEU-ME l món necessita una Eu- ropa forta, pròspera, de- mocràtica i unida. És la crida del president dels Estats Units, Barack Obama, que ahir va tancar la seva visita a Alemanya amb un discurs apassionadament europeista. En un moment de dubtes sobre el projecte comú europeu i ple d’incerteses, Obama va recordar que «el somni d’uns quants» es va con- vertir primer en «l’esperança de molts» i en l’actualitat és «una neces- sitat per a tots nosaltres». Resulta molt xocant i alliçonador que en l’ac- tual context hagi de ser el president dels EUA qui digui que la UE és un dels èxits polítcs i econòmics més im- portants de la història moderna. Molts europeus creuen que encara som lluny de l’ideal, obviant que la primera i gran dificultat és posar-se d’acord sobre l’Europa que volem. La gestió de la crisi dels refugiats, sense anar més lluny, ha irritat tant els que pensen que s’ha fet poc com els que creuen que s’ha fet massa. Precisa- ment Obama, amb la perspectiva que dóna la distància, ha fet un reco- neixement a la cancellera alemanya, Angela Merkel, que segons ell ha pres decisions difícils mostrant una pre- ocupació humanitària i pràctica. Les moltes limitacions i imperfeccions del model polític i institucional euro- peu ens haurien d’esperonar a exigir- ne una millora constant, però massa sovint s’utilitzen per fer-ne una es- mena a la totalitat. Els qui debiliten l’arbre que ens aixopluga estan facili- tant que a sota hi creixin les males herbes. Els nous populismes extre- mistes apunten les seves crítiques sistemàticament contra Brussel·les on troben el fre més efectiu a les se- ves pretensions i, per tant, on tots els altres tenim dipositades moltes ga- ranties. Això sembla que ho saben a tot arreu menys aquí. E L’AMIC AMERICÀ L’APUNT FINAL PERIODISTA Rafael de Ribot

«El“puto”fullde · DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. ... ENTREVISTA DE A lb ert So GIRONA RECICLEU-ME lmónnecessitaunaEu - ropaforta,pròspera,de

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: «El“puto”fullde · DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. ... ENTREVISTA DE A lb ert So GIRONA RECICLEU-ME lmónnecessitaunaEu - ropaforta,pròspera,de

www.diaridegirona.catDdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

DIARID

EGIRO

NA

Desprésde«Les receptesde laputa iaia» i «LaputahistòriadeCatalunyade la iaia», JofreMartell publica«LaputaconquestadeCatalunyade laiaia»,peraprendreaserunbon

català«d’unaputavegada»

Vostè és un malparlat, cagum-laputa!

És ben cert. Les monges ja m’hodeien quan era petit.R

P

«El “puto” full deruta el va fer la iaia,però no es pot dir,és un secret d’Estat»

Jofre MartellJofre, de qui és martell?Sócmartelldetotallòquese’mposiperda-

vant.Abans que res li volia preguntar què fa la

puta iaia de les putes receptes.Perunabandaestàcontentaperl’èxitdeles

putesreceptes,peròperaltraenfadada, jaqueno hi ha manera que el nét aprengui a fer res.Quan no és cuina és història, i quan no és his-tòria és geografia.

El“puto”fullderutadequèparlalivamos-trar el capità Mas abans de deixar el vaixell?

El puto full de ruta el va fer la iaia, però noespotdir,ésunsecretd’Estat.Vaenviarunpa-rell d’esborranys a aquelles negociacions dela CUP i Junts pel Sí, juntament amb una notad’amenaça que deia «O us poseu d’acord o ustrenquemlacaraatotsplegats».Peraixòelca-pità Mas va sortir acollonit, després de les re-unionsamblaiaiaesvacagarivadir«ques’hiposi un altre».

Comença a ser conscient que allò dels 18mesoseranomésunputoeslògancomelde«Hacienda somos todos»?

He,he,pelquehevist,d’aquía18mesoses-tarema18mesosd’estara18mesosd’aquests18 mesos. És l’únic que tinc claríssim. Què hifarem.

La puta «desobediència» era que el Go-vern desobeís el Parlament i continués sub-vencionant escoles de l’Opus?

El problema és que al final un no sap quèés obeir i què és desobeir. Es veu que per serdesobedientésinevitablehaversigutobedientabans.

La seva forma de parlar s’encomana:aquest dia la diputada de la CUP Anna Ga-briel es declarava traïdora i... puta.

Sí, les putes al poder! Suposo que desprésde tants anys manant els seus fills, ha arribatel moment que toqui a les mares. Realmentsemblaques’encomana,aixòdeposaraquestadjectiu a tot. És maco, enriqueix el vocabu-lari.

Com veuen vostè i la seva iaia la gent dela puta Girona?

Abans deixi’m advertir que el que diré noés per raspallar-los. La iaia i jo som de Vic, delmillor de Catalunya, però és cert que Gironaés dels pocs llocs que se salven. De fet el llibreacaba a Girona i reivindicant-ne la capitalitatd’una Catalunya independent. No ho dic perJoc de trons i coses d’aquestes que no impor-ten una merda a ningú. Però respecte per Gi-rona, per favor!

Entre nosaltres: la iaia va follar mai al“puto” metro?

Al seu moment va fer un consultori senti-mentalivadeixarentreveuremoltescosesqueno ens pensàvem d’ella. Al metro no ho sé,però em penso que en altres llocs impensa-bles... quedaríem sorpresos.

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

R

P

R

P

R

P

ESCRIPTOR

«D’aquí a 18mesos estarema 18 mesosd’estar a 18mesosd’aquests 18mesos»

Jofre Martellconsidera que,després de tantsanys manant elsseus fills, és horaque les putesarribin al poder

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

Albert SolerGIRONA

RECICLEU-ME

l món necessita una Eu-ropa forta, pròspera, de-mocràtica i unida. És lacrida del president dels

Estats Units, Barack Obama, que ahirva tancar la seva visita a Alemanyaamb un discurs apassionadamenteuropeista. En un moment de dubtessobre el projecte comú europeu i pled’incerteses, Obama va recordar que«el somni d’uns quants» es va con-vertir primer en «l’esperança demolts» i en l’actualitat és «una neces-sitat per a tots nosaltres». Resultamolt xocant i alliçonador que en l’ac-tual context hagi de ser el presidentdels EUA qui digui que la UE és undels èxits polítcs i econòmics més im-portants de la història moderna.Molts europeus creuen que encarasom lluny de l’ideal, obviant que laprimera i gran dificultat és posar-sed’acord sobre l’Europa que volem. Lagestió de la crisi dels refugiats, senseanar més lluny, ha irritat tant els quepensen que s’ha fet poc com els quecreuen que s’ha fet massa. Precisa-ment Obama, amb la perspectivaque dóna la distància, ha fet un reco-neixement a la cancellera alemanya,Angela Merkel, que segons ell ha presdecisions difícils mostrant una pre-ocupació humanitària i pràctica. Lesmoltes limitacions i imperfeccionsdel model polític i institucional euro-peu ens haurien d’esperonar a exigir-ne una millora constant, però massasovint s’utilitzen per fer-ne una es-mena a la totalitat. Els qui debilitenl’arbre que ens aixopluga estan facili-tant que a sota hi creixin les malesherbes. Els nous populismes extre-mistes apunten les seves crítiquessistemàticament contra Brussel·leson troben el fre més efectiu a les se-ves pretensions i, per tant, on tots elsaltres tenim dipositades moltes ga-ranties. Això sembla que ho saben atot arreu menys aquí.

EL’AMIC AMERICÀ

L’APUNT FINAL

PERIODISTA

Rafael de Ribot