DIVENDRES, 8 JUNY 2012 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 11

Elringmira al futur

Musclosecològics

Imatge de la fira de l’any passat

VICENÇ LLURBA

ARXIU

Mario Basora, director general de la fàbrica d’Elring Klinger a Reus

Musclera a la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre

ORIOL MARGALEFReus

L’any 2009 va sernefast per a laplanta que lamultinacionalalemanya El-

ring Klinger té a Reus. Igualque altres proveïdors del sectorde l’automòbil, aquesta fàbricaespecialitzada en juntes d’injec-ció de goma va notar de formadramàtica l’aturada dels princi-pals fabricants de vehicles delmón. Les comandes van deixar

d’arribar i Elring es va veureforçada a acomiadar una cin-quantena de treballadors even-tuals i a aplicar un expedientde regulació temporal.Els primers mesos del 2009,

els empleats d’Elring només tre-ballaven de dilluns a dijous.Tres anys després, l’empresas’ha restablert completament.La planta s’ha dotat de nova tec-nologia, fabrica productes demés valor afegit, i no només harecuperat el nivell de vendesdel 2008 (32,6 milions d’euros,el 2011), sinó que té sobre la tau-la diversos projectes que li per-metran augmentar la factura-

ció fins assolir els 43 milionsd’euros (un 30% més) el 2016.“En pocs mesos vam passar

de 100 a 0”, explica gràfica-mentMario Basora, director ge-neral de la planta d’Elring Klin-ger a Reus. La complicada situa-ció que es va viure fa nomésuns anys a la planta permet po-sar encara més en valor l’esforçque han hagut de fer ElringKlinger i els seus 322 treballa-dors per redreçar la situació ifer l’activitat sostenible. Desd’aleshores, l’empresa ha inver-tit 12 milions d’euros en millo-

res tecnològiques que han per-mès a la planta reusenca –unade lesmés importants delmuni-cipi en número de treballa-dors– adaptar-se a la situació,formar la plantilla i liderarnous encàrrecs de la indústria.També els empleats han renun-

ciat a una part del sou, com lapujada de l’IPC que preveia peraquest any el conveni.La innovació en els proces-

sos de producció ha estat un as-pecte clau. “Abans produíemjuntes de paper, amb menysvalor afegit. Ara les fem dematerials injectats, amb méstecnologia”, explica Basora.Malgrat l’automatització delsprocessos, el factor humà conti-nua tenint un gran pes especí-fic en la fabricació de juntesper a components com la cula-ta o el càrter.

Actualment, un 85% de laproducció es ven a l’estranger.Si es compleixen les perspecti-ves de creixement, els pròximsanys l’empresa haurà de con-tractar entre 30 i 40 operarismés. Elring Klinger té sobre lataula diversos encàrrecs quehan de sostenir aquest aug-ment de producció. Un delsprincipals clients, la planta va-lenciana de Ford, ha augmentatel número de comandes. Tam-bé hi ha projectes nous ambAu-di, Festo i Renault. Elring Klin-ger té 40 plantes a tot el món ies troba en plena expansió enpaïsos com la Xina i el Brasil.c

ORIOL MARGALEFSant Carles de la Ràpita

M és de 1.900 pa-gesos i rama-ders catalansvenen produc-tes certificats

pel Consell Català de la Produc-ció Agrària Ecològica (Ccpae).Per primer cop aquest any, ungrup d’aqüicultors de les badiesdel delta de l’Ebre –que repre-senten entre un 30% i un 40%del total de la producció, uns 3,5milions de quilos– tenen previstcomercialitzar musclos ambaquest segell de qualitat oficial.Sota el paraigua de la Federa-

ció de Productors deMol·luscosdelDelta (Fepromodel), els aqüi-cultors s’han organitzat i s’hanadaptat als requisits de laCCPAE. “Però de fet, no hau-rem de fer res diferent del queja fèiem”, explica Gerardo Bo-net, gerent de Fepromodel.Els productors han creat una

Associació de Defensa Sanità-ria, han contractat una veterinà-ria i han estat auditats a nivell

oficial. “Ens demanen que cri-em els musclos de manera arte-sanal, que no afegim cap abona-ment químic, i que posem unacordada per cada metre quadratde batea. La qualitat de l’aiguade les badies, d’altra part, es con-trola a nivell oficial, i té la certifi-cació d’alta qualitat ecològica”,explica Bonet.Els musclos creixen en badies

que reben aportacions d’aiguadels desguassos dels arrossars,uns camps que es tracten ambproductes químics. Tanmateix,segons Bonet, la pròpia decanta-ció que es produeix als campsd’arròs i l’acció de filtres verdsals desguassos dels arrossars li-mitamolt les aportacions de pro-ductes fitosanitaris a les badies.“L’aigua dels arrossars surt mésneta del que hi entra”, mantéBonet.Els primers musclos amb eti-

queta ecològica arribaran almer-cat a finals d’estiu. Els produc-tors esperen obtenir almenysuna millora del 10% als preus.En el futur es planteja estendrela certificació a les ostres.c

INFRAESTRUCTURES OCUPACIÓ COMERÇ

VICENÇ LLURBA / ARXIU

INDÚSTRIA

POLSECONÒMIC

]La ministra de Foment, AnaPastor, s’ha compromès amb elsrepresentants de la patronalquímica de Tarragona (AEQT) aimpulsar el tercer fil ferroviaricom a mesura provisional perconnectar el port de Tarragonaamb vies d’ample internacional.La proposta podria estar operati-va el 2015.

]L’atur a les comarques de Tar-ragona s’ha reduït en 1.977 per-sones al maig, un 2,75% en rela-ció amb l’abril, i la xifra d’ins-crits a les oficines del SOC sesitua en 69.940 persones. És eltercer mes consecutiu de des-cens a les llistes d’aturats, peròen termes anuals la taxa de deso-cupació segueix creixent un 5%.

]La plaça de la Llibertat estre-na avui la quarta edició de lafira Reus Viu el Vi, amb presèn-cia de cellers de les sis DO delterritori (Catalunya, Conca deBarberà, Montsant, Priorat, Tar-ragona i Terra Alta). El cap desetmana passat la DO Tarragonava celebrar amb èxit a Tarrago-na la seva pròpia fira.

]El manteniment de la indús-tria química de Tarragona gene-ra cada any una inversió de 150milions d’euros, segons l’Associa-ció d’Empreses Químiques deTarragona. Fa poc estava atura-da BASF, i ara ho està Dow Che-mical, que inverteix aquests dies50 milions d’euros i contracta1.500 operaris.

La fàbrica reusenca de juntes per a automòbils ha superat amb èxitun ERO i preveu créixer un 30% fins al 2016

Aqüicultors del Delta vendran per primer copenguany mol·luscos amb garantia del ConsellCatalà de la Producció Agrària Ecològica

Si es compleixenles perspectives decreixement, l’empresahaurà de contractar30 o 40 operaris més

ElGovern central diusí al tercer fil

Baixa l’atur almaig,creix l’interanual

Reuspromouel videl territori

150milions anuals permantenir la química