Els Alcaldes del Segle XX. Autor: Isidro Buades Ripoll

8/18/2019 Els Alcaldes del Segle XX. Autor: Isidro Buades Ripoll

1/91


2/91

sidre Buades i Ripoll va d k e r a

Y

orta d ' h a n t I'any 1928 o n va passar

s e m i n f k i a . Traslladant-se m s tart

an t Joan d9Alacant.

aficionat a

la

literatura

desde

que va

ndre a llegir; pero n o publicaria els

ins

els quarenta o m b

dfedud

publicats

'S an t Joan anys Cinquanta . 1988

Memoria d'un temp s

a

17zorta .

1990

hco en col.Iaboraci6 am b el p p

'Iple .

1990

Cuentos de

l

Huerta . 1991

Histories de 1'Horta': 1995

Histories

de

1'Hor-t~ 1 . 1996

Reimis y Damas de

las

Fiestas del

Cristo . 1997

Nistories de L'Horta 111': 1998

u publicat centenars d'articks i contes

periodics i r e t e s .

s

Cronista Oficial de Sant Joaur.

des novevpzbre de 1992.


3/91

Portada de Juan Quereda Ferrándiz

Depósit Legal: A 792 2000

Realització: Olmedilla sic ss 5 8 4 6 sep oo


4/91

A I Ajuntarnent de Sa nt Joan d2 la ca nt per l edició a

tots el parents dels Alcaldes d este llibre, per la seua coo-

peració, i en especial per la seua ajud a a:

N. Co nxa G osálbez Rarnos

E n Guillemzo Ivorra Sala

E n Josep A nton i Balaguer Monllor

E n M anuel Ivorra Alberola

E n Francesc Mira

E n M anuel Pérez Pastor

En Eulogio Pérez Pastor

E n Juan Lledó G omis

N.

Matilde Martínez Sala

N.

Mercé Gosálbez

E n David Ferrándiz


5/91

Els lcaldes

de l segle


6/91

Nota de Z Autor

Aquesta Obreta aspira ser u n sincer homena tge a

Z Alcalde, protagonista de primera mag nitu d de la vida

local del nostre poble, des de que va ser indep end ent d A-

lacant per primera vegada l any 1593 i després en 1733-

173 5 i definitivam ent e n 17 79. Perd dava nt l impossibi-

litat, per falta de dades, de fer-ho en la totalitat d eixos

any s, e m limite, i n o sens se esforgos, a enum erar aquells

que va n servir a Sa nt Joan d Alacant e n el segle

XX

Aquests ho m es que, de vegades, h a n hagut de recó-

rrer cam ins escabrossos, encara que sempre a m b honra-

desa, mereixen ser recordats cada u n en el seu m om en t,

i aquest llibre h o fa sense valorar més l actuació d un s o

d altres, o indagar en el seu color polític n i alabar o

menysprear els plantejaments de cada co m an da m en t.

Es induptable que uns hauran sigut millors que

altres (fet que n o valoraré) c o m a tkcnics i co m a perso-

nes.

I

sols per presidir el nostre Ajuntament amb la tre-

men da responsabilitat que és l adm inistrac ió i govern, ja

mereix tot el respecte i consideració a que e n referisc.

No tots ha ura n sab ut escoltar i tenir la gran pacikn-

cia que la seua condició requereix concedint la vertade-

ra atenció i interés que el cas precisa quan cadascti


7/91

exposa el seu problema, atenció qu e u nida a u n a parau-

la am able sem pre és m és efectiva qu e la freda resolució

del problema.

I

és q u e l 'ofici d'Alcalde n o s 'apren n i a

l 'escola n i a l 'universitat; perd n o po de m negar que s i

qu e els pot valdre u n prestigi aca d2 mic e n e1 periode d'e-

leccións , encara qu e s i aqueixos coneiximents n o v a n

acompanyats de la qualitat d'home dirigent i diligent,

pod en dur-10s al fracas. Per m o lt despert q u e estiga u n

Alcalde h a de guardar-se b é de convertirse e n u n 'éspe-

cialista e n tot an ul an t als seu s col.1aboradors i a la

resta de la corporació. Algú potser haja patit d'aquest

m al, perd ta m b é és possible q u e l'excés de zel siga pro-

dui't per

u

gran voler a l poble.

I

els altaners, els u d s ,

va len ts o covards, intel.1igents o m en ys , progressistes o

an co ran ts e n el passat, els q u e afrona taren els proble-

m es i els qu e els eludiren, és el cas qu e en el seu dia va n

portar el pes del gov ern d'aqu est poble i foren els qu e

foren els seus color i credo polític, v a n ser ALC ALD ES

D E SA N T JOAN D'ALACANT.

N o h e m d'oblidar qu e aquest carrec es voluntari (en

Democracia) i en altres temps, voluntari o no, d'una

forma o d'altra, per

u

proced iment o per altre, és a dir,

qu e in cl us per a aquells que o stentaren el carrec al seu

pesar, és, sense du cte,

u

carrec de servei als altres, a to t

u n poble n o a u n grup.

A ix íp ui x, que el present treball e n qu8 estan tots els

ho m es 'qu e u n dia du ran t aquest segle, i als de sempre,

ostenta ren aqu est carrec e n el nostre poble, sew ica per a


8/91

testim on iar el nostre agrai'ment i lém osiona t record per

a tots aquells qu e ja se n'anaren .

En quant al montaje del llibre, utilitze la llista que

estableix el Res um en Histórico de la Villa de S an Juan ,

perd fent aclariments en lbrd re cronoldgic, pu ix si bé és

veritat que després de consultar molts papers a ¿'Arxiu

Mu nicipal i tam bé con sultar persones grans, crec que els

n o m s só n els que done perd n o totes les dades. m és pot

oców el; que algzi, a l'escorcollar en e ls ar xiu s trobe fir-

m es d'Alcaldes que e n aquest l libre no done c o m a bones

perqub corresponen a regidors que firmaren, els dits

do cu m en ts, per absehcia del titular sense fer consta r

aquesta circunstancia n i si en qualitat de tinen t d'Alca1-

de primer o segon. Per tan t, co m tota obra és susceptible

de millora, i aquesta meua no és léscepció, anime a

altres investigadors a treballar en el tema per si fóra pos-

sible remeiar aquest desacord de dades que abans he

mencionat.


9/91

Iniciar u na tasca co m la que env olta aquest llibre

és un a m ostra d interés per donar-nos u n passat i u n

present del nostre poble al llarg del segle

XX.

Recopilar

la vida, fets i fotografies dels il.lustres alcaldes qu e ha n

governat la nostra vila, ha estat per part de l autor u n

treball u n ta nt a rdu per int en tar fer les coses el millor

possible.

Llegida tota lb br a e m vén en al cap tres idees que

vu ll am pliar al llarg d este escrit i tenin t sempre,en comp-

te el procés historic d Espanya du ra nt el segle. És per

aixo, que el primer de tot ha sigut localitzar unes fonts

clares i actuals

( I )

que pugueren aclarir cada any del

segle i relacionar-10 a m b l alcalde/s corresponents orga-

nizant un quadre sinoptic 2) on es recullen tots els

alcaldes esm en tats per l autor e n relació a lh n y del segle

i m o m en t polític corresponent.

E n primer lloc, situar al poble de Sa nt Joan c o m si

fos u n cercle al qual, segons v a n passant els any s apa-

reixen d altres cercles qu e fan qu e el primer, poc a poc,

desaparega i siga el nou cercle el que ens done una

mirada m és gran i completa. Seria c o m representar u na

dian a e n la qua l, els primers cercles estarien m és junts


10/91

donat léspai i temps polítics que ocorreren fins la 2"

República i la Guerra Civil, tem ps o n es pot com prov ar

( 2 )o n hi ha m és alcaldes perqui els tem ps polítics fóren

en tu democracia, es consoliden els alcaldes, per una

ban da a no m en ats a dit pel govern del régim i, després,

e n la democrucia pel vo t popular, perquk só n m o m en ts

d'u na estabilitat política qu e produeixen, períodes m és

llargs.

En segon lloc, sempre en relació a la idea de la

dia na , els alcaldes, des de pr imer de segle fins a la gue-

rra, viu en al primer cercle, es a dir, e n els carrers m é s

an tics del poble Sa nt Josep, M ajor, Gasset (S a n t An to-

n i) , La Mar, P l a ~ a e la Creu, El Carme i Co ma ndan te

Seva. Després, es nota que el poble va creixent al llarg

dels anys i els alcaldes viuen en nous carrers General

Mola (Jaume I), Avenida de José Antonio/La Rambla,

Pintor Baeza, Urbanització Climont, Del Mercat i

Urbanització de El Salt.

I e n tercer Noc, els cog no m s. És m o lt interess ant i

encara que este treball no és l'espai indicat per fer-ho,

vull inten tar donar u n xicotet analisi dels cog no ms dels

alcaldes.

Presente dos llistats ordenats alfabi ticament tenint

en co mp te el primer i segon cog nom s i el nom bre de vol-

tes que es repeteix al llarg de totes les llegislatures:


11/91

cognom

No

Alemany

Antón

Baeza

Buades

Burillo

Carrillo

Garcia

Gosálbez

Mira

Orts

Pastor

Ripoll

Rodríguez

Sala

Seva

Sevila

Urios

cognom

No

Alemany

1

Baeza

3

Buades

1

Cardona

1

Casar

1

cor tés

1

Gadea

1

G o m i s

1

Gosálbez 2

Ivorra

1

Lledó

1

Llopis

1

Orts

1

Pérez

1

Reyes

I

Ruzafa

1

Sala 3

Soler 1

Torregrosa

1

Per ordre ocup a e n primer lloc el cog no m Sala a m b

8

repeticions seguit de Baeza i Gosálbez a m b

4

Alemany 3

Orts Seva i Sevila a m b

2 i

els restants amb

1

repetició.

Per acabar expresar el m e u agraiinent a Isidre Bu a-

des per haver t ingut la c o f i a n ~ a n demanar-me aques t

treball que m ol t gustó s he fet i expresar la m e u a satis-

facció de ser

un

dels primers lectors del llibre q ue segur


12/91

sera m olt ben rebut per totes les famílies de santjoaners i

santjoaneres que ten iu algun familiar aq uí recoait

Gracies Isidre i saps que sempre pots com ptar am b

m i

Josep ntoni Balaguer i Monllor

902 Alfons XIII, major d edat

?

de Barcelona

1914 Dato

191 8 Maura

1921 Desembarcament

d Alhucemas

I

923 Dictadura de Primo

de Rivera

de Primo de Rivera

931 ZaRepública

en Astúries

LC LDE

losev Sala i Alemanv

Vicent Sala Baeza

Vicent Gosálbez i Gadea

kidre Sala i Gomis

(111106 al 2 1 1 W 0 7 )

Salvador Antón Ued ó

(genera juny)

Carles Aleman y i Baeza (gener)

Antoni G arcia i G osálbez

b mar

a maig)

Antoni Garcia i Gosalbez

(1/1/16 a 1 111/16)

Carles Aleman y i Baeza

(1/1116 al 24/11 /17)

Josep Orts i Pérez

Josep Sala i Baeza

Federic Seva i Ivorra

(2 M 23 al 8/1V/24)

Isidre Buades i Torregrosa

(81 N2 4 al 21XIIl29)

Josep O rts i Pérez

Francesc Mira i Soler

(26/11/30a IV131)

Joan Se vila i Sala

C RRER ON V U

Gasset

24 (San t Antoni)

Llibertat, 20

(Comandante Seva)

Maiov. 63

La Mar, 53

Major

Comandante Seva, 37

Sant Josep, 14

Sant Josep, 14

Comandante Seva, 37

Sant Josep, 42

a Mar,

De llEsg lésia, 13

(Comandante Seva)

Comandante Seva, 9

Sant Josep, 42

Tomás Capelo, 37

Carme, 34


13/91

1936

Guerra civil espanyola Emili Urios i Cortés

11136

al

39)

placa de la Creu,

2

1939

Fi de la guerra civil Antoni Sala i Llopis

I

Gral. Mola,

1

Jaume

1)

Dictadura de Franco

Rafael Ripoll i Ruzafa

I

Agustí Pastor i Orts

VI39

a

40)

Avinguda dlElda

1940

Salvador Rodríguez i Buades

2 4 M 4 0 al 22íXl l140)

Josep Sala i Gosálbez

Comandante Seva,

1 0

1966 1971)

.

La

Rambla)

1969 Joan Carles proclamat

successor

1971 Joan Antoni Gosálbez i Casar Urbanització Climont

N 7 1 a IV l79)

1973 Atemtat de Carrero Blanco

1974 Arias Navarro

1975

Mort de Franco

1976 Joan Carles

Adolf Suárez

Colp dlEstat 23 F

1982

Felip González

1983 Vicent Baeza i Cardona Del Mercat

1983 1987)

1987

Francesc Burillo i Reyes

La

Rambla

1987 1997)

1996 José María Aznar

1997 Francesc de Paula Seva i Sala El Salt

1997 2000)

b

1 ) ibliografia

Re su me n Histórico de la Villa de Sa n Juan de Alicante, M anuel Sán-

chez Buad es y Federico Sala Seva.

Geografia

e

Historia de España

y

de 10s Paises Hispán icos . Julio Val-

deón y otros. Ediciones Anaya 1980.

Atlas histórico. Joan R oig Obiol. Editorial Vicens V ives. Barcelona . 1998

Encarta 98.


14/91


15/91

Els lcaldes del segle


16/91

nVicent osálbez i adea

E s d ifici l poder el.1aborar un a llista dels Alcaldes del

segle X X qu e diga exa ctam ent qui ns v a n ser els anys, els

me sos i els dies que v a n ocu par aquest carrec cada un

dél1.s;-puix si bé hi ha u n a relació e n el R es um en Histó-

rico de la Villa de Sa n Juan': h e m pogut comprovar q ue

n o é del tot exacta, pero m e s qu e ai xí siga la respecta-

rem indicant en cada m om en t les d i fer hc ie s comprova-

des e n d oc um en ts f idedignes.

Co m ence m per E n Vicent Gosálbez i Gadea que m és

o m eny s coincideix a m b els papers de l ' a ~ x i u unicipal ,

per6 que així i tot apareix u n do cu m en t f irmat per E n

Josep Sala i Alemañ e n maig de

1901

n o sabem per qu2.

E n aquell te m p s els Alcaldes c an via ve n al c,mnpas dels

governs, i h i havia vegades que el seu co m an da m en t era

bastant curt; tam bé cap la possibilitat qu e u n tin en t d'A1-

calde firmara papers importants sense fer constar en

qua litat de q u& . Aix o s'ha fet algunes voltes e n els pri-

mers anys del segle i apareixen documents firmats per

regidors c o m : E n Josep Blasco, Felip Ripoll i Josep Sala

entre d'altres, cosa q ue ma reja prou a l'hora d'investigar.

E n l'a rx iu apareix u n document f im a t per E n V icen t en


17/91

Els lcaldes del seg le

XX

desembre de 1905, que coincideix am b el segon com an -

dament de la relació del Resum en Histórico':

Esdeveniments importants

U n fet m olt im po rtan t ocorregut per a que sts tem ps

va se el co m e n ~ a m e n t el servei de tramvies de Z7Horta,

si b é n o es podria dir q u in dels tres Alcaldes d'aquells

any s va ser el que va influir mé s per a aconsegu ir ta n

important millora, si En Antoni Sala Gosálbez 1895-

1898 s i E n Josep Sala Alemañ que c o m h e m vis t apa-

reix per a qu í firmant papers, o el propi E n Vicen t

Gosálbez i Gadea.

Va neixer E n Vicent Gosálbez a S an t Joan l'añ 1865,

era fill de Rosa Gadea i Vicent Gosálbez , de professi6 pro-

pietari, i va con traure m at rim on i am b Teresa Lledó Pla-

nelles de la qual v a tenir u n fill de n o m Vicent. va finar

E n Vicent, el dia

2

de juny de 1 935 en el seu d om icili del

Carrer Major núm ero 63 de Sa nt Joan d'Alacant.


18/91


19/91

nJosep Sala i lemañ

Mes que e n la llista e sm enta da e n el capítol anterior

se situ a a E n Josep Sala i Alem añ al front del nostre

Aju ntam ent e n els any s 1902-1903 ja apareix c o m a

Alcalde e n u n do cum en t datat el 1901. Sense oblidar que

ta m bé va posseir el carrec e n el segle anterior, 1884-1892.

Per aquest motiu, en l 'acta redactada de la reunió

extraordinaria celebrada e n Z'Ajuntament, a les 9,30 de la

ni t del dia de juliol de 1885, per la con cessió del títol de

Vila, apareix E n Josep c o m a Alcalde Constitucional de

la Unversidad de S a n Jua n': Deixar de ser Regia Un i-

versidad i tenir el títol de V ila, v a ser ca us a de gran ale-

gria e n el poble, va haver repicó de cam pa nes i la ba nd a

de m úsi ca va recórrer el veiizat interpretant alegres com -

posicions, unin t-se aix í a l 'alegria general. C o m veu re m

m és endavant, q u an governava N'Agustí Pastor (1960)

es v a n celebrar les bodes de di am an t, dies 2 i 3 de juliol.

E n Josep Sala i Alemañ va naixeu a S an t Joan d'A-

lacant l 'any 1841 i va finar, tam bé e n aquest poble, e n la

seua casa del Carrer Gasset (S an t An ton i) nú m er o 2 4 el

dia 1 1 de juliol de 1 92 3 als 82 anys. Era fill d 'E n Josep i

de Na Mariana Alem añ, casat a m b Na Maria Baeza i

Sev ila, i de professió propietari. Va tenir c in c fills: Vicent,

Josep, Francesc, An ton i i Manuel.


20/91


21/91

En Vicent

Sala

i aeza

E n Vicent Sala i Baeza va néixer a Sa nt Joan d Ala-

cant l á n y 1867 i va finar el dia 9 de febrer de 1935 als 68

anys, tam bé a Sa nt Joan e n el seu dom icili del Carrer Lli-

bertat núm ero 20 ( h u iCarrer del Co m and ante Seva). Era

fill de Na Maria Baeza i d En Josep Sala, v id u d Ana

Gosálbez, m at rim on i que va ten ir tres fills: Josep, V icent

i Vicenta.

Es pot com provar doc um enta lme nt i per la família,

que E n Vicent Sala i Baeza es la ma teixa persona, que e n

el registre apareix a m b el n o m de José V icente Sala

Baeza. E n l arxiu h i ha doc um ents que acrediten el seu

co m and am ent els anys 1902 i 1903, des de dicembre de

1902 a abril de 1903.


22/91


23/91



24/91

n osep Sala i Ripoll

Segons l esmentada l l is ta, a que s h ju st a aq uest l li-

bre, era Z Alcalde E n Josep Sala i Ripo ll q u i estava pre-

sidint el grup of icial de recepció q u a n v a v enir per pri-

mera v ol ta u n Jefe de ¿ Estat Espan yol a Sa nt Joan d A-

laca nt, i va posar els peus e n la nostr a Esglesia Paruo-

quial . Agb va succeir el dia 19 de marg de 1909 i a

causa de qu2 el monarca Alfons XIII es dirigia al bal-

neari dhigi ies de B us ot , qu e a les hores estava de

moda . Havia de passar f o r~ os am en tper Sa n Joan , o n

els santjoaners i santjoaneres, que hi estaven engala-

n a n t el poble al seu pas, el v a n invi tar a entrar a ¿ Es-

glesia Parroquial , a la qual invi tació va accedir som-

rient l avi de l actual Rei E n Jo an Carles I.

E n Josep Sala i Ripoll va néixer a Sa nt Joan d Ala-

ca nt l any 185 2 i va finar als 87 any s el dia 7 de marg

1939, ta m bé a Sa n t Joan. Era fill de Na Vicenta Ripoll

i de N A nton i Sala, i casat a m b Inés Quereda i Sánch ez ,

m at rim on i qu e va tenir do s fills: Josep i An tonia Sala i

Quereda.


25/91


26/91

Els lcaldes del segle X X


27/91

n

Salvador ntón i Lledó

E n Sa lvador An tó n i Lledó va governar el poble de

Sa nt Joan d rllacant t an sols d ura nt el primer semestre

de 19 09 (de gener a juliol).

Va néixer E n Salvador Antón, a S ant Joan d Xlac ant

l any 1852 i va finar e n aquest ma teix poble als 88 any s

el dia 2 9 d abril de 194 0, e n sa casa del Carrer Calvo

Sotelo, h u i Carrer Major.

De professió propietari, i era fill d E n Salvad or

An tó n i Francesca Lledó. Casat a m b Fuensanta Delgado

López, matr im oni que n o va de ixar desce ndh cia .

Sup osa dam ent E n Salvador seria 1 Alcalde qu e pre-

sidia el grup de persones que fo m a v e n el Com ité de

Recepció al Rei Alfons XII I ja qu e era la visi ta pel m e s de

marg de 190 9, per6 els au tor s que c o m en te n e1 ca s asse-

guren q ue era E n Josep Sala i Ripoll.


28/91


29/91


XX


30/91

Segons l'acta inaugural de l'any 1906 datada 1'1 de

gener, qu e deia. Con arreglo a la may oria abs olu ta,

c o m o preescribe el articulo 5 5 de la

Ley

va ser elegit

N'Isidre Sevila i G om is , Alcalde de Sa nt Joan d'Alacant,

comandament que va durar des de 1'1 de gener de 1906

al 21 de desembre de 1907.

N'ls idre va néixer a Sant Joan d'Alacant l 'any

1859, i va finar, ta m bé a S an t Joan, e l d ia 2 3 de marg

192 1 als 6 3 anys d'edat e n el seu dom icili del Carrer la

m a r n ú m . 5 3. s va casar a m b Na Paula Torregrosa,

natural de Villagordo (Albacete) . El m at r im on i va tenir

cin c fills an om en tas : Is idre, Rem ei, M iquel, Maties i

Maria dels Angels.

Era N'Isidre, germa del conegut sacerdot E n Vicen t

Sevila.


31/91


32/91

N Antoni Garcia Gosálbez

r m

N'Antoni Garcia Gosálbez, va naixer a Sant Joan

d'Alacant I'any 186 3 en el Carrer de S an t Josep n úm ero

14, i va finar e n el mate ix lloc el dia 17 d'agost de 1939

als 76 anys. Es va casar a m b N'Assu mpció Baeza Pérez,

i va enviudar sense deixar de sc en dh cia .

Era N 'An ton i Garcia, constructo r d'obres, de profes-

sió , i fets per ell van ser els fars de: el Cap de Santapola,

el Cap de 1'Horta i altres del Mediterrani.

El R es um Histdric di u que va exercir el seu

com and am ent en els anys 1812-1 913, q ua n presidia el

govern de la nac ió el lliberal Conde de Roman on es . Per6

és el cas, que s'ha trobat l'acta de quan va ser Alcalde i

co ns ta que va ser el dia 1 de gener de 1914 , perd con j

el senyor Garcia Gosálbez hi havia sigut Alcalde acci-

dental, des de marg fins a maig de 191 2 potser qu e

aquest m ot iu siga l'origen de la con fusió . Aixi que, va ser

realmen t Alcalde, desde 1'1 de gener de 1914 fins 1'1 de

gener de 191

6 ,

m es que e n la major part d'aquest tem ps

apareixen els tine ts d'Alcalde firmant c o m a Alcaldes

interins. Poser que per la seua professió haguera d'ab-

sentar-se a m b frequ hc ia el senyor Garcia Gosálbez.


33/91


34/91

Els lcaldes del segle XX


35/91

n

Caries iemañ

i

Baeza

E n Carles Alem añ i Baeza va naixer a Sa nt Joan d'A-

lacant l á n y 1867.

Era fill d'E n Josep Alem añ i de N'A ntonia Baeza, va

contraure m atrim on i a m b Encarnació Sánchez i Esteve

i v a te nir cinc fills: Carles, An ton i, Joan i V icent.

De la seua professió dire m que era contratista d b -

bres, i del se u c om an da m en t al carrec del nostre Ajunta -

m en t, que es d iu q ue 'él t io Carlos Alem any va ser Alcal-

de q u a n a la I. guerra m und ial ': i que a ban da de les

conegudes dades de 1913-191 i 1918-1918, q ue existei-

xen papers q ue lácre diten c o m a Alcalde e n gener de

1910, un a acta de no m en am en t datada el dia 1 de gener

de 1916, la su bs tituc ió de N'A ntoni Garcia Gosálbez qu e

estava do s a ny s e n el poder. I tam bé la dimissió s ignada

per E n Ca des el 24 de gener de 19 1 7, aceptada pel Co n-

sistori al dia següent. I m es q ue aquesta dimissió es bas-

sava e n un a m alaltia per la que els metges aconsellaven

dejar tod o cargo qu e le ocasione perjuicio a s u salud v a

viure 26 an ys m és. Va finar E n Cade s e n sa casa del

Carrer Com andan te Seva nú m ero 37 el dia 1 3 de nov em -

bre de 1943.


36/91


37/91


XX


38/91

n osep Orts Pérez

E n Josep Orts i Pérez v a néixer a Sa nt Joan d Alcant

l á n y 1 869 i va finar el 26 de juliol de 1951 , e n el seu

do m ici li del Carrer de Sa nt Josep n úm er o 42 . Era fill de

N a Clem entina Pérez i E n Francesc O rts.

E s v a casar a m b Na Josefa Ivorra i Pérez m atrim o-

n i qu e v a ten ir tres fills: Josefa, N ativit at i Rafaela Orts i

Ivorra. E s d iu q ue e l seu c om and am ent es va desenrot-

llar d ur an t el govern lliberal de Ro m a no ne s i G arcia Prie-

t o e n el periode primer, e n el segon de 1918-191 9, nova-

m e n t en el lliberal del Conce de Ro m an on es , i en el tercer

y quart 26-12-1929, 26-2-1930, en la dictadura de Primo

de Rivera.

E n Josep Orts es dedicava a la reparació i construc-

ció de ferraments de Z Horta i carros per al tra nspo rt,

tenia el taller en la seua vi ven da aba ns esm entada .

El tem ps real de co m an da m en t de en Josep segons

consta e n doc um en ts fidedignes, va ser del 15 db ctu br e

de 19 1 al a marG de 192 2 i de 19 29 a 1930.


39/91


40/91



41/91

nJosep Sala i aeza

E n Josep Sala i Baeza va naixer a Sa nt Joan d Ala-

ca n t el dia vi nt de marg de l any 187 1. Era fill d E n Josep

Sala i de Na Maria Baeza, i v id u de Na J acinta Planelles

Alema A, m atr im on i que tenia tres fills an om en tas: Josep,

Maria i C arme. Va finar e n el se u dom icili del Carrer

Cap itán Meca (Carrer la Ma r) n ú m er o el dia 19 de

ma ry de 195 5. E n Josep era propietari de professió.

Aquest Alcalde era avi, per línia m ate rna , de l actua l

Alcalde E n Francesc de Paula Sev a i Sala.


42/91


43/91



44/91

n F e d er ic S e v a I v o r r a

E n Federic Seva i Ivorra va néixer a S an t Joan d A-

lacant l any 1873. Era fill de Na Irene Ivorra i Ferrándiz

i d En Federic Seva i Lapu ente, i va finar als 52 anys e n

el seu do m icili del Carrer de Z Esglesia (C om an da nte

Se va ) ní2mero 13, el dia 13 de desembre de 1925. E s v a

casar a m b Na Sa lud Rico Molina i dá qu es t m at r imoni

nas que ren tres fills an om en ats : Irene, S alud i Federic

Seva i Rico.

E n Federic era farmactkttic de professió i regentava

la seu a farmacia del Carrer de Z EsgZessia.

El seu comandament va t ranscórrer (2 /10/1923-

8/4/192 4) du ra nt la dictadura del General Primo de

Rivera.


45/91


46/91


XX


47/91

lsidre Btlades Torregrosa

Durant el comandament d'aquest Alcalde va deixar

de funcionar el nostre Ajuntam en t en el vell casalot del

Carrer Major nú m ero 16, que h i havia sigut Casa Con-

sistorial des de l'any 1876. La Corporació va decidir ven-

dre'l i es va cons truir u n n o u Ajuntam ent a la Plaga

d'Espanya i es va inaugurar el dia 28 d'octubre de 1928.

E n aquest ma teix any es va establir a Sa nt Joan d

A-

lacant la Compañía Telefónica Nacional de España

su bs tituin t a Com pañía Urbana de Alicante que havia

donat servei als pobles de Z'Horta.

L'any 1926 van arribar a Sant Joan d'Alcacant les

aigües de la Compañía de Riegos de Levante , a m b les

quals es va creure en u n principi qu e s'acabaria la seque-

ra de Z'Horta, perd, prompte van comprendre els horto-

lans, que ta n sols era u n a il.lusió: l'aigua va seguir escas-

sejant i pagant-se a preus altiss im s.

Es va construir el templet de ciment a la Plaga de

Maisonnave i es va reinstaurar l'antiga costum de tore-

jar els bo us del carrer, interronpuda m ol ts anys. Es v a n

efectuar les primeres sesions de cinema públic en el

carrer de I'Església, que v a n durar u n a setm ana .


48/91


XX

Va ser Alcalde N lsidre B uad es, des del 8 d ábr il de

19.24 al de desem bre de 1929 .

Va néixer aquest Alcalde, a S ant Joan d Alacant l any

187 3 i va finar als 8 3 any s en el seu do mi cili del Carrer

del Comandante Seva número 9 el dia 8 de gener de

195 6. Era fill de N a Maria Torregrosa i d E n Batiste B ua -

des, casat a m b Na Matilde Gosálbez i Carril10 i tenia d os

fills, Isidre i Joan: era llaurador de pro fessió.

Edifici de Z antic Ajuntament.


49/91

Aquest Ajuntament va ser construit en 928

i

inaug urat el 25 d oc-

tubre q ua n era Alcalde N ISidre Buades. Derribat i reconstruit e n

983

sent Alcalde Francesc BuriZlo

i

Reyes.

Actual Ajuntament inaugurat el 20 de maig de 1983


50/91


51/91



52/91

n Francesc Mira i Soler

E n Francesc Mira i Soler va néixer a S an t Joan d'A-

lacant l 'any 189 3 i va mo rir en aquesta localitat e n el seu

dom icili del Carrer Tom ás Capelo nú m ero 37 als 6 7 an ys

d'edat, el 2 3 de setembre de 1960.

.

Fill de Pasqual i As um psi ó v a contraure m atr im on i

a m b Na Josefa Blasco Buades, i d 'aquest matr im on i va

ten ir dos fills, Francisco i Paz. Finada N a Josefa, la pri-

mera muller, va contraure n o u ma tr imon i am b Na Rosa

Fernández S uár ez, de la qual v a ten ir u n fill: R oberto.

E n Francesc era industria l de la fusteria i va ser

Alcalde desde el 26 de febrer de 1 930 fins l'esdevenimet de

la república.

E ra aque st hom e u n entusiasta de la banda de m ús i-

ca, ell va fundar la coneguda band a Un ión Musical

Obrera de la Paz qu e v a ser hu m oris tica m ent batejada

a m b el sobrenom de T o s Trece': per ser aquest el nu m e-

ro dels seus compo nents . Era Francesc u n bo n m úsic ,

excel.1ent bombardí, i durant algun temps va ser even-

tua l director de la seua ban da. Tam bé va ser Jutje de Pau

e n diferents legislatures ab an s de ser Alcalde, dona nt-se

el cas curiós, que el mateix dia qu e va morir (23-9-1960)

li va awibar a Z'Ajuntament u n no u no m ena me nt de

Jutje de Pau.


53/91


54/91


55/91

n J o a n S e d a i S a l a

E n Joan Sevila i sala v a néixer a S an t Joan d'Ala-

can t el dia 9 dá g os t de l 'any 1893, i va f inar e n el seu

domicil i del Carrer del Carme número 34 el dia 15 de

maig de 1978. Era fill d7En oan Baptiste Sevila i de Na

Josefa Sala. Es v a casar a m b Na Isol ina M oran matri-

m on i qu e va tenir dos fills anom enats: Isolina i Joan.

Va estudiar batxiller a l'lnstitut 7o rg e Ju an d 'Alacant,

i v a suspend re la carrera de m edicina per m o ti u s laborals.

Va accedir a Z'Alcaldia de Sa n t Joan d'Ala can t lábril

de 1931 qu an es va proclamar la

2.

república a E span ya,

fins el m es de maig de 1936. Dura nt el seu co m and am ent

es va inaugurar el Gr up Escolar an om en at Hermenegil-

d o Giner de Lo s RiosJ), per el director general d'ensen ya-

m en t de primaria E n Rodolfo Llopis. El G rup es va reno-

m ena r en 1939 'G ru po Escolar Cristo de la Paz .

Tam bé v a ser im po rta nt per al poble el que e n l'any

1934 el C am í de Benimagrel1 o de

a

Passió fora declarat

Carretera Provincial; e s va fer carrec d'ella la Dip uta ció

Provincial i va introduir-ne notables m illores de tr a ~ a t .

Va ser en Joan Sevila i Sala m olt co negut e n el me di

rural per oste nta r el carrec de Fiel de Aguas ( Fidel del

Pan tan o ) del Sindic at de reg de Z'Horta d 'Alacant .


56/91


57/91


X X


58/91

N Emili Urios i Cortés va néixer a S an t Joan d Ala-

ca nt el dia 10 d abril de 1904 , i va m orir e n aquesta vila

als 76 anys el dia 28 de novembre de 1980 en el seu

domis i l i de la P l a ~ a e la Creu n ú m .

2

Era fill de Na Francesca Cortés i de N Anto ni Urio s,

i casat a m b Na Rafaela Seva que n o va tenir descendth-

cia. Era e1 senyor Urios, de professió com ercia nt.

Va ser N Em ili Urios, Alcalde de S an t Joan d Ala-

can t, des de febrer de 1936 fins a 19 39 i v a dim itir per

haver-se d incoporar al servei militar.

Els fets m és importan ts durant el seu com and am ent

foren dos en els dos anys que regira el nostre Ajunta-

me nt , i foren de marcada di fe rh cia :

La

crema i saqueix

de l església P arroquial, i la portada de les aigües pota-

bles. Cap destacar que d uran t aquests a nys v a n residir

per algun te m ps e n aquest poble im po rtan ts personali-

tats co m : ministres del govern de la República i el mate ix

president E n Joan Negrin i López.


59/91


60/91

Els lcaldes del sexle

XX


61/91

N Antoni

Sala

i Llopis

N'A nton i Sala i Llopis v a néixer a Sa nt Joan d'Ala-

ca nt el dia 26 de juliol de 18 97 i v a finar e n aqu est

poble, e n sa casa del Carrer del General Mola n ú m . I , el

5 de setembre de 1977 . Era fill de Na Josefa Llop is i

d' E n Vice nt Sala, de professió indu strial (Mestre Ferrer)

es va casar a m b Na Josefina Ferrándiz Espinós , i n o va

teni r fills.

N'Antoni Sala va exercir d'Alcalde en els moments

dificils de la guerra civil espanyola de 1936-1 939.

Els .esdeveniments qu e es pode n citar dura nt el seu

com and am ent són , que estavem e n plena guerra i que a

San t Joan n o h i havia racó que n o estiguera habitat pels

evacu ats de les zones o n es desen volup ava la guerra acti-

va m en t, i pels que aba ndo nav en la ciuta t d'AZacant per

por als frequents bom bardeijos de l'aviació.

De els últi m s me sos de la guerra n o h i ha res escrit

a l'arxiu, pe es di u , per persones dignes de credit, qu e

es va posar e n Rafael Ripoll i Ruzafa al front de l2 j u n -

tam en t fins qu e va ser a ser an om en at n o u Alcalde per les

no ves au toritats provincials.


62/91


63/91



64/91

N A g u stí P a s t o r O r t s

N'Agustí Pastor i Orts va naixer a Sant Joan d'Ala-

ca nt el 1 2 de desembre de l'any 1906 i va finar el 2 7 de

marg de 1999. Fill de Na Concepció Orts i de NJAgustí

Pastor, es va casar a m b Nativitad Vicente G om is i d 'a-

qu est m at ri m on i va tenir do s fills: Agu stí i Rafael. Pro-

fessiona lmen t v a seguir els passos de so n pare, qu e era

industria l, m es la empresa paterna baix la seua direcció

v a créixer fins voZum ens insosp itats.

Q ua n va aca bar la guerra de 1936-1939 v a ser

an o m en a t el primer Alcalde de la nov a era, sent el seu

primer com and am en t en els anys 1939-1940 repe tin t en

l'any 1 94 9 i fins el 1966, sent la totalitat d'anys d e la

seua a lca ld ia de 17 . Durant e ls seus dos c om an da m ent s

el poble va experimentar ca nv is i es v a n realitzar dis-

tintes obres:

Construcció de la Resid2ncia de F em ovia ris e n dife-

rents anys, 1952 , 1958 y 1963. Co nstrucció de la Resi-

d2ncia Sanitaria que va ser inaugurada oficialment el

1965.

Refo rm a a mp liació de les instalacio ns de la tele-

fGnica trasl lad ant la central al Carrer del Carm e n u m e -

ro 12.


65/91

Els Alcaldes del segle X X

Celebració de les bodes de diamant de la conces-

sió del títol de Villa a la Regia Universidad de Sa n

Juan , qu e foren conm em or ad es els dies i de jul iol

de 196 0, actes que foren presidits, e n absBncia de N'A-

gu st i pel pr imer Tinent d 'Alcalde e n funcions E n

Manuel Pérez Pastor.

També el mercat d'abastament va ser construi't

du ran t el co m an da m en t d'aquest Alcalde, les

di m en si on s de la Plaga del Mercatf' eren escasses per a

la creixent població. La construcció del nou Mercat va

com engar e n 19 59 i va ser inaugur at el 17 de juliol de

196 2 pel governador Moscardó G uz m a n, C onde del Alcá-

zar de Toledo.

E n abril de 1 964 va ser aprovat el projecte de la

xarxa de sanejament que es va inau gurar l'any 1966.

Construcció d' un grup de vivendes de renda l imi-

tada (Casetes No ves ) qu e v a n don ar lloc a l 'aparició dels

Carrers Cristo de la Paz i Tom ás Capelo, 195 7-1958.

I

tot

seguit va com engar en segon grup de Manuel A mo ros i

Cura Planelles.


66/91


67/91

Els lcaldes del seale XX


68/91

n

Salvador Rodríguez

i uades

E n Salvador Rodríguez i Buades, q u a n va acabar la

guerra civil te nia la gradua ció d alfereg de I eixercit i v a

ser Alcalde de Sa n t Joa n d Alacan t per ordre guvern ativa,

prenent possessió de l alcaldia el dia 2 4 de juny de 19 40;

sent an om en at primer t inent d alcalde E n Josep Sala

Gosálbez en la ma teixa data.

E n Salvador Rodriguez tenia propietats qu e atendre i

ja als do s m eso s de governar v a de m an ar permís per a

as un ts particulars, segons co nsta e n acta: les m oltes ocu -

pacions potser foren el motiu de la seua curta alcaldia,

qu e v a finalitzar el dia de desem bre del mateix any.

Va néixer e n Salvador, en Sa nt Joa n d Alacant e n el

Carrer major n ú m . 8 el dia 2 4 de desembre de 1910, y va

finar e n Alacan t el dia

8

de juliol e n el seu do m icili del

Carrer Doctor Gadea n ú m . 15. Casat am b C arme Porcel,

n o v a tenir descendencia.


69/91


70/91



71/91

nJosep Sala i osálbez

E n Josep Sala i Gosálbez va naixer a Sa nt Joan

d 'Alac ant el dia 8 de gener de 18 92. Era fill d' E n V ice nt

Sala i de N'Ana Gosálbez, casat a m b Na Maria V icenta

Baeza i va tenir dues filles anomenades: Ana i Maria.

Va finar al seu dom icili del carrer Com an dan te Seva

n ú m . 10 , el d ia 7 d 'abril de 1965 q u a n tenia 83 anys:

era E n Josep contratista d bb re s de professió segons

consta e n el seu D.N. I.

Va prendre possess ió de l'alcaldia del nostre poble,

per ordre gubernativa, el d'octubre de 1940 , sub sti-

tu in t a E n Josep Salvador Rodriguez i Buades duran t el

seu comandament.

Li va pertocar a E n Josep, regir el poble du ra nt an ys

de penúria econ nica, qu e v a haver després de la guerra

civil (1936-1939).


72/91


73/91


XX


74/91

n

Rafael Pascual awillo

i

Sala

Va neixer E n R afael Pascuai Carril10 i Sala e n Sa nt

Joa n d 'Alacant el dia 9 de gener de l'any 1925. Fill de Na

Dolors Sala i Cortés i de E n Joan Ca nillo i Baldaquí, e n

el carver m ay or n O 23.

Va realitzar els estud is prima ris e n el poble i e n l'a-

cadBmia q ue el cura sa ntjoan er E n Josep Planelles i

Marco tenia al carver Cadiz d'Alacant. Va realitzar els

estud is de m edicin a en l1Universitatde ValBncia i Madrid

i h a ejercit sempre e n el poble de S an t Joan d 'Alacant fent

les pucictiques a m b el conegut do ctor E n J oaq uim Sala.

Es va casar am b Na Sira Llorente i dá qu es t matri-

m o n i té cinc fills anom ena ts: Rafael, Sira, M. Dolores.

Mercedes y Mu da C a m en .

Va ser designat Alcalde de Sant Joan d'Alacant en

l'any 1966 prolongat-se el seu c om an da m en t fins 1972.

Durant aquest temps se van efectuar importants obres,

entre elles, la refoma interior de I'Ajuntament, aigua a

Benimagrel1 i a la partida de Fabruquer, instal.lacid del

telefon auto ma tic, sent la m és imp ortan t de totes elles i

dJim perios a necessitat el desv iam en t de la carretera

nacio nal 33 2 qu e fou inaug urad a en marG de 1 968 pel

Ministre d'Obres Publiques Don Federico Silva Muñoz.


75/91

Els Alcaldes d el seale

Tam bé foren constmi des d ura nt el seu com and a-

m e n t les vivende s per a propietaris de les cases de Beni-

magre11 deribades per al de sv iam en t.


76/91


77/91



78/91

En Joan ntoni Gosálbez

i

Casar '

Va neixer E n Joan Antoni Gosálbez i Casar e n S ant

Joan d 'Alacant , P l a ~ a e Maisonnave n . 14 el d ia 9 de

nov em bre de l'any 1924 . E s fill de N . Maria Casar Sala

i E n A nto ni Gosálbez Baeza.Va rebre els primier ensen -

ya m en ts e n l'escola del poble i va fer el batxiller en l y n s-

titud Jorge Ju an d'Alacant. E s procurador dels Tribunals,

Graduat Social (Diplomat Universi tari) i Diplomat en

Relacións Públiques. Dades professionals: Jefe d'Admi-

nistració de

1

(per opo sició ) del Cos Téc nic de Z'Institud

Nacion al de Previsió, o n va ser Sub dire ctor Provincial i

Tesorer Territorial adjunt de la Tesoreria General de la

Seguretat Social. Va ser Alcalde de Sant Joan d'Alacant

des d 'abri lde 1971 a abri lde 1979.

Durant el seu comanament es va reali tzar obres

c o m , el pas elevat de vehicles sobre la Carretera Nacion al

33 2, la con struc ció del Poliesportiu, Mataor, L'lnstitud i

els Colejes, Lo Rom ero Rajoletes i Sa n Ju an Bau tis-

ta entre altres obres, i es va aco nse guir el Servei Espe-

cial d'urgencies i el Consultori del Carver Manuel Amo-

rós. També en el seu comanament es va aprovar pel

Ministeri d e la G oberna ció, el Reglam ent d'H ono rs i Dis-

tincións, a ixí co m la aprobació pel Ministeri, de lJEs cud

Heraldic de S an t Joa n d 'Alacant.


79/91


80/91



81/91

n rancesc urilla i Reyes

E n Francesc Burillo i Reyes h a sigut l alcalde q ue

més temps ha estat al front del nostre Ajuntament en

democracia duran t quatre períodes o com an da m en ts

realitzats els anys 1979-1983, 1987-1991, 1991-1995 i

1995-1 997.

C o m es pot veure, este úl tim com an da me nt període

n o el va finalitzar c o m a Alcalde a causa d una m oció de

censura q ue el v a rellevar del pu esto passant ocupar-10 E n

Francesc de Paula Seva i Sala.

C o m és de supo sar per el tem ps q ue el senyor Buri-

11 Reyes ha estat al front de la Corporació, ha realitzat

gran nú me ro db bre s de mante nim ent i de nova planta,

c o m la rehabilitació de la Casa del Rellotge, co nstru cció

i ajardinarnent de la P l a ~ a e la Con stitució, 1 Escola de

form ació Professional; per6 d entre totes desta quen per la

seua impo rtancia: el Parc Públic Basili Sala ( 1 95 ), i la

Casa de Cultura (inaugurada el dia 3 db ctu br e de 1 993 ),

i ta m bé l edifici de l actual Ajun tam ent.

Va néixer E n Francesc B urillo i Reyes a Sa nt Joa n

d Alacant el dia 3 d abril de 19 32 i va realitzar els estu-

dis primaris baix la direcció de son pare que era pro-

fessor d E.G.B., el batxiller a l lns ti tu t Jorge Ju an, i els


82/91

Els Alcaldes del segle

estudis de magisteri

a

Z'Escola Noma1 del Magisteri

d'aquesta capital. Va impartir l 'ensenyam ent e n als cen-

tres aban s esm enta ts a Benferri i a Sa nt Joan d'Alacant

i es va jubilar quan era director del Col.legi Grupo

Esco lar C rist de la Pau .


83/91


84/91

Els lcaldes del seale XX


85/91

En Vicent aeza i Cardona

E n Vicent Baeza i Cardona va néixer a S an t Joan en

el Carrer Z'Ordana n u n . el 4 de febrer de 195 3. E s fill de

Na Josefa Cardona i Ivars, i d' E n Josep Baeza i Buad es.

Va contraure matr im oni a m b Conxa Montals i Sabaté, i

d'aquest m at rim on i te do s fills an om en ats: Josep i C onxi

Baeza i M ontals.

Va fer E n Vicent els estu dis primaris e n l 'acadkmia

Centro de estud ios Alacant , Batxiller elemental per lliu-

re i el superior en l'ln stit ut Tor ge Jua n d'Alacant: la

carrera e n Z'Universitat de Madrid i Barcelona: E n Vicent

és Ingenier de C am in s Canals i Ports.

Va accedir a Z'Alcaldia de S an t Joa n d 'Alaca nt e n les

eleccidn de 198 3, ejercint el seu c om an da m en t fins 1987 ,

i el seu principal treball al front del nostre Aju nt am en t h a

sigunt el tem ps i els e s f o r ~ o s edicats a Z'Autopista A-7.

Va ser Director General de Política Interior de la

Generalitat V alenciana desde setembre de 19 83 fins

setembre de 1995.

Actualm ent es director tecnic del conso rci de Bo m -

bers.


86/91


87/91



88/91

En rancesc

de

Paula Sala i Seva

En Francesc de Paula Sala i Seva va naixer a Sant

I

Joan d rllacant al Carrer de S an t Anton i, el 3 de marg de

1945. Es fills de Na Carme Sala i d En Josep Seva, i la

seua professió és la de professor de E.G.B., casat amb

N Em ilia Gregori Ferrer té dos fills: Ferran i Francesc

Seva i Gregori.

Ha imp artit l ense nya me nt a els llocs següents:

Santap ola, Barri de Sa nt Gabriel d rllacant, Sa nt Vicent

del Raspeig, S an t Blai (Ala can t),Piera (Barcelona) Ori-

huela, i el Grup Escolar Crist de la Pau de Sant Joan

d Alacant.

Ha sigut regidor de 1 Ajuntament de Sant Joan d A-

lacant, Diputat 20 anys (1979-1 999 ), i c o m a Professor

de E G.B. esta en la situa ció d excedencia.

Entre les millores que el poble ha experimentat

duran t el tem ps del seu com an dam ent cal destacar l aug-

m en t e n l aspecte cultural, principalment a m b el funcio-

nament de la Casa de Cultura; i la més important, les

gestions i actua cións encaminades per resoldre el rob ble

m a que per al poble de San t Joan d Alacant representa

l actual Parque Ansaldo.


89/91

Resumen Histórico de la Villa de San Juan de Ali-

cante.

Federico Sala

y

Manuel Sánchez Buades

Santjoaners en el recuerdo, hijos ilustres de San

Juan. Federico Sala Seva

El

v v r de un pueblo. Federico Sala Seva

Enciclopedia Universal Sopena.

Diccionari0 Enciclop6dico del Reader s Digest.

Archivo del Ayuntamiento de Sant Joan d Alacant.

Historia de la Banda de Música La Paz. M S Buades


90/91

FE

D ERRATES

Phgina 111

En Vicent Baeza i Cardona va néixer a Sant Joan

en el Carrer I Ordana nún. el 24 de febrer de

1953. Es fill de Na Joaquina Cardona i Ivars, i

d En Josep Baeza i Buades. Va contraure

matrimoni amb Conxa Montals i Sabatk, i d aquest

matrimoni te dos fills anomenats: Josep i Conxi

Baeza i Montals.

Va ser Director General de Política Interior de la

Generalitat Valenciana desde setembre de 1993

fins setembre de 1995.

Phgina 113:

Phgina 115:

Francesc de Paula Seva i Sala 1997 1999

1999..

En Francesc de Paula Sala i Seva va nhixer a Sant

Joan d Alacant al Carrer de Sant Antoni, el 23

de marG de 1945. És fills de Na Carme Sala i

d En Franchsc Seva, i la seua professió és la de

professor de E.G.B., casat amb N Emilia Gregori

Ferrer té dos fills: Ferran i Jesús Seva i Gregori.


91/91

Documents

Els Alcaldes del Segle XX. Autor: Isidro Buades Ripoll