er aquestes dates, ara fa cincanys, vaig iniciar un estudisobre
el comportament so-cial de gats assilvestrats a Ca-
laf. D'entrada, vaig sentir una gran fasci-naci. La vida es
replicava davant meu;entre els esbarzers dels marges, les
gatescompartien la criana de gatons. Cadas-cun dels mascles tenia
el seu paper dinsuna jerarquia ben definida i exercienfuncions
paternals de protecci i vigiln-cia dels petits. Els gatets a mesura
quecreixien jugaven junts sota una immensafiguera. Els esperava una
vida curta i unamort cruenta que els sorprendria enmigdel joc.
Estava contemplant llinatges llu-nyans de gats que arribaven fins a
l'ac-tualitat, vivint i morint en el temps justde reproduir-se i
passar els gens a la ge-neraci segent. Els gats gastaven les se-ves
set vides rpidament, la majoria en-tre els dos i tres mesos. Aviat
em vaig co-
menar a preguntar a qu era degudaunamortalitat tan elevada. Em
vaig tro-bar amb una dada inesperada i sorpre-nent: el
maltractament.Les formes que pren el maltractamentobservat sn
diverses, i moltes han estatpracticades durant segles amb la
finali-tat de controlar la poblaci de gats. Calassenyalar que les
prctiques dematan-a de gatons sn habituals encara avuien zones
rurals.Les prctiques detectades i analitzadestenen com a resultat
la mort de gatons,gates prenyades i adults com a forma decontrolar
la poblaci felina. Demaneramolt resumida sn: 1) els atacs amb
gosdesfermat practicats intencionadamentper algun propietari, que
s'acosta a lescolnies perqu el gos pugui caar,menjar gratis i per
diversi prpia;2) la matana directa de ventrades aca-bades de nixer
o pocs dies desprs denixer, dit de forma eufemstica retirarels
gatons de la gata; 3) l'abandona-ment de gatons en colnies i solars
ollenats vius al contenidor de brossa;4) la restricci alimentria de
gates pre-nyades, en perode de lactncia i durantel deslletament per
evitar la supervivn-cia dels gatons; 5) els enverinamentsamb
pesticides i mata-rates.La collocaci de pesticides agrcoles ialtres
substncies sospitoses de ser ver
barrejades amb l'aigua i el pinso, s unafrmula fora habitual al
poble per redu-ir la poblaci felina. Agents Rurals estinvestigant
quines sn les substnciestrobades a les colnies, demoment
con-siderades suposadament ver. Aques-tes accions, a ms de ser un
delicte pe-nat, suposen riscos considerables demort per a la
poblaci felina, per tambper als gats casolans que surten al carreri
per als gossos de propietaris que elsporten a menjar gratis a les
colnies.Es causen riscos per a la sanitat pblica,ja que una
criatura pot trobar les subs-tncies i agafar-les, o poden ser
vessadesa la via pblica, com ha passat mentres'avisava a Agents
Rurals. Ams de lesconseqncies per a tota la cadena ali-mentria, que
queda afectada per la in-corporaci de txics i verins.El
maltractament s un temamolt inc-mode per a les administracions que
elconsenten en no aplicar les normativesmunicipals, ni la llei, i
per a les personesque el practiquen perqu sovint no ensn
conscients. Aquests prctiques da-nyen vides innocents, i
contravenen lallei de protecci d'animals de Catalunya,a ms d'estar
penades per l'article 337del Codi Penal. Des de l'any 2003 s
pro-hibit el maltractament i el sacrifici d'ani-mals. Cal recordar
que la llei de protec-ci dels animals a Catalunya designa els
gats com a animals de companyia: elsque viuen el carrer i els
casolans, i totsgaudeixen de la mateixa protecci legal.s competncia
municipal la proteccidels animals que viuen al carrer,
perl'Ajuntament de Calaf no ha donat res-posta als intents de dileg
de l'associa-ci, tot i que va ser informat en una re-uni el 23 de
setembre del 2013. Enaquesta reuni no hi va haver cap volun-tat de
dileg ni inters per part delsmembres del consistori, que van
despat-xar el tema dient que al poble no hi hacap problema amb els
gats i que en totcas era un problema de sensibilitat per-sonal.
Posteriorment, Agents Rurals vainformar l'Ajuntament sobre la gesti
decolnies controlades de gats. Fins aral'Ajuntament es mostra
tancat en banda.Tres amants del gats, Alcia Garca, Mar-garita Molia
i qui escriu, vam coincidiren idees i juntes vam crear
l'AssociaciFelina Alina Gats de Calaf, amb un pro-jecte per aturar
el maltractament i tenircura dels gats. Un projecte que tractade:
conscienciar la poblaci sobre la ti-nena responsable d'animals de
compa-nyia; implicar l'Ajuntament en l'establi-ment de colnies
controlades amb elmtode CER, que implica esterilitzar elsgats i
retornar-los on viuen; disposard'espai municipal per als gats i
implicarla poblaci.
P
ELSGATSDECALAF
DOCTORA EN ANTROPOLOGIA
Carme Fit
TRIBUNA
cabada una altragranmanifestacihistrica als carrersde Barcelona
per la
DiadaNacional de Catalunya, elnostre pas fa un pasms cap ala
llibertat. Fins i tot aManresaes nota el nombre dels partida-ris de
la independncia i deldret a decidir, ja que gaireb4.000 persones
han participat enla sisenaMarxa de Torxes cele-brada la setmana
passada, itamb augmenta el nombredentitats i ciutadans que
parti-cipen en els actes oficials de laDiadamanresana a la plaa
delOnze de Setembre. Ara b, les-tat espanyol s la negaci de
totdileg i el principal enemic de lallibertat de les nacions que
his-tricament conformen aquestestat, per la fora de les armes,no ho
oblidem. Senzillament,perqu els castellansmai no hanvolgut dialogar
i la seva especia-litat ha estat la conquesta i lasubmissi o
extermini dels seus
enemics. Els catalans hem sub-sistit a les seves atrocitats i
vo-luntat dexterminar-nos precisa-ment per la nostra
capacitatpactista, ja que els nostresavantpassats van constituir
elprimer Parlament europeu, comhan hagut de reconixer els
an-glesos, que ho van fer anys des-prs. Curiosament, aquesta
ca-pacitat de pacte ens hamantin-gut vius fins i tot contra els
guer-rersms violents, com ara elscastellans, que encara avui
ensvolen exterminar. No volen ac-ceptar el ressorgir de la
nostranaci ni la nostra existncia coma poble. Per aix no els
interessadialogar ni volen capms pacte.Davant la situaci actual no
te-nen cap resposta: o b us que-deu com esteu o b us apliquemel
Codi Penal, i ens amenacenambuna novaDictadura. Es di-uen
demcrates, per no sabenel que la paraula significa. Nocal posar
gaires exemples, nes-mentaremun de recent. La llei
Wert, entre altres salvatjades,permet que una sola famlia
de-mani que es faci la classe en cas-tell a Catalunya, i el
decretWertdiu que aix ha de ser en contrade lamajoria general.
Aquest sun exemplems que evident decomaquest individu entn
lademocrcia, s a dir, a lestil hit-leri. Recordemque el partitnazi
des de lany 1933 va desna-turalitzar el Parlament i desprsva
imposar els seus contingutsno democrtics primer a Alema-nya, i
desprs ho va intentar aEuropa. El senyorWert aplica lamateixa
tctica: utilitza lamajo-ria absoluta del seu partit peraplicar una
llei concebuda ambvoluntat antidemocrtica, tot se-guint les
consignes prpies delsnazis. Aquest autoritarisme irra-cional s tot
el que queda a unPartit Popular dirigit per corrup-tes i secundat
per unsmitjansde comunicaci, comper exem-ple ElMundo, tant oms
cor-ruptes que ells, que no tenen
cap escrpol amentir descara-dament en favor dels seus amosi per
augmentar les calmniescontra els seus enemics cata-lans.Per, alerta
amb les lleis ambqu tant ens amenacen des deMadrid les dues
portaveus delexecutiu espanyol, quemsaviat semblen representants
deles joventuts hitlerianes. Totesdues diuen que sn
llicenciadesenDret, per totes dues han tin-gut problemes amb
laHistria, isuspenen estrepitosament ambla de Catalunya. Quan es va
pac-tar la Transici, els feixistesmsrecalcitrants del govern
fran-quista van imposar la sagradaunitat dEspanya coma
principiirrenunciable de la nova Consti-tuci espanyola, que alguns
par-tits comConvergncia van ac-ceptar per tal daccelerar la
tran-sici cap a una democrcia,amb la promesa que algun diaajudarien
a canviar aquest arti-cle imposat dictatorialment.
Fins avui, no sha fet res. Ara b,a algun demcrata amb dos ditsde
seny li sembla que una Cons-tituci veritablement democr-tica ha de
continuarmantenintarticles dimposici feixista,quaranta anys desprs
de lamort del dictador? Aquestatrampa antidemocrtica deixardexistir
en elmoment en qu lavoluntat veritablement demo-crtica del poble
espanyol diguiprou al xantatge i acabi amb elstics autoritaris dels
seus actualsgovernants.Des de Catalunya elmissatge smolt clar:
lamajoria de la socie-tat civil i poltica exigeix votar ino t por
de res. Exigeix demo-crcia en estat pur i no burlesduns governants
centralistessense voluntat poltica perafrontar els
problemes.Desobeir les seves actitudspseudofeixistes s un pas
neces-sari per construir un nou estatplenament democrtic i de
tot-hom.
ALESLLEIS I ALGUNSMITJANSDECOMUNICACI
Jordi SardansHISTORIADOR
VIST I NO VIST
Regi7 DIMECRES, 17 DE SETEMBRE DEL 2014 1177
OPINI
