„ A-

Els intel·lectualsi el poder a Catalunya

Materials per a un assaigd'història cultural del món català

contemporani (1808-1975)

J o r d i Casassascoordinador

E m i l i B a y ó n S a n t i a g o I z q u i e r d oJ o a q u i m C o l l J o r d i L l o r e n sÓ s c a r C o s t a M a n u e l P é r e zA g u s t í G . L a r i o s J o s e p P i c hA l b e r t G h a n i m e X a v i e r P u j a d a sA n t o n i G u i r a o C a r l e s S a n t a c a n a

Pòrtic

S U M A R

Introducció (Jordi Casassas) 23

Capítol 1Segle xix. De principi de segle a la dècada dels seixanta. Anys de transiciói constitució sectorial (Jordi Casassas; Albert Ghanime) 31

1. Anys de trencament (1808-1833) 33

1.1. L'impacte de la conjuntura bèl·lica (1808-1814) 34

La formació de les juntes 34Els diputats catalans a Cadis: la defensa de la unitat i el moderantisme 35El tradicionalisme intel·ligent. La figura de Ramon Llàtzer de Dou 35Entre la catalanitat i la renúncia conscient a la pròpia llengua. Antoni

de Capmany 35Un primer diccionari d'escriptors catalans. El projecte d'Ignasi Torres Amat >.. 36La qüestió de la unitat territorial. El primer intent de reforma administrativa .. 36El bilingüisme del «Diario de Barcelona» 37

1.2. La coactiva restauració absolutista (1814-1820) 37

Els afrancesats. Idealisme reformista i traïció a la pàtria 38El primer exili. Els afrancesats i els liberals 38La formació del món intel·lectual professional. El paper de la Reial Junta

Particular de Comerç de Barcelona 39La formulació dels primers programes econòmics. La figura d'Eudald

Jaumeandreu 39En defensa de la llengua catalana. La Gramàtica i apologia

de la llengua catalana de Josep Pau Ballot 40L'escassetat de mitjans i la pèrdua de cervells. El cas paradigmàtic d'Orfila . . . 41El nucli de l'activisme cultural renovador. La Societat Filosòfica 41

1.3. La força dinamitzadora del Trienni Liberal (1820-1823) 41

La defensa dels arxius provincials. La figura de Pròsper de Bofarull 42La divisió territorial del 1822. El paper de la Diputació de Catalunya 43

La primera restauració de la Universitat a Barcelona 43La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Obertura i miratge

de recuperació 44El teatre català de compromís polític. L'actor i autor Josep Robrenyo 45Aprofitant la llibertat d'expressió. L'esclat de la premsa 45

1.4. La nova esterilització absolutista (1823-1833) 46

La derrota dels innovadors i els problemes a l'interior. El segon exili 46La introducció de la novel·la històrica walterscottiana 47La refundació de l'Acadèmia de Medicina 48

2. La primera gran institucionalització del liberalisme (1833-1843) 49

2.1. Liberalisme i conflicte carií(1833-1840) 50

El portaveu d'un moderantisme raonable: el «Diario de Barcelona» 51El primer òrgan oficiós del partit progressista a Barcelona: «El Catalàn» 51Tres projectes diferents sota una mateixa capçalera: «El Vapor» 52El «Diario de Beneficència» 53Dins les coordenades del moderantisme: «Diario Mercantil, Político

y Económico de Catalufía» 53«El Guardia Nacional»: del moderantisme al suport a la dictadura militar

del baró de Meer 54Un exemple de periodisme exaltat: «El Sancho Gobernador» 54Les plataformes periodístiques de Pere Felip Monlau 55Entre el liberalisme, el romanticisme i el saintsimonisme: la revista

«El Propagador de la Libertad» 55El progressisme reusenc: «La Joven Espana» 55«La Religión. Periódico Filosófico, Histórico y Literario» 55Premsa carlina: «El Joven Observador»/«E1 Restaurador Catalàn» 56Barcelona sense universitat. Els Estudiós Jenerales del 1836 56La universitat carlina de Catalunya. La Universitat de Cervera 57La renovació del teatre i la Societat Filodramàtica 58La reconstrucció del món institucional. La Reial Acadèmia de Bones

Lletres de Barcelona 58Lloc de trobada d'intel·lectuals i empresaris. La Societat Econòmica

Barcelonesa d'Amics del País 59El fracàs d'uns projectes de discussió intel·lectual restringida. L'Ateneu

Barcelonès i l'Ateneu Català 59El Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès de Donya Isabel II 60La preocupació pel coneixement humà. La Societat Filomàtica 60La necessitat d'un model educatiu per a les classes mitjanes. La Societat

del Foment de la Il·lustració 61Un dèficit cultural. Les biblioteques d'ús públic 61Els salons de lectura 63Els museus. Entre el col·leccionisme i la desamortització 63L'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts 66La producció novel·lística de Joan Cortada 66Tomàs Bertran i Soler. L'inconformisme liberal 68La traducció de la Bíblia protestant al català 69

Els orígens d'una història pròpia. Los Condes de Barcelona vindicados 70Joan Cortada i la historiografia de la primera meitat del segle XK 70Antoni Bergnes de las Casas, editor de clàssics castellans i autors romàntics .. 72La vindicació de l'honor literari de Catalunya. Memorias para ayudar a formar

un diccionario critico de los escritores catalanes 73La literatura política de conjuntura 74Viatge romàntic i monumental. Recuerdos y bellezas de Espana 74La complexitat lingüística de Catalunya. Els diccionaris 75La utilització del català com a llengua literària i col·loquial 75

2.2. Els efectes contraposats de la tensió política (1840-1843) 76

El dinamisme periodístic del trienni esparterista 76Abdó Terradas, publicista i home d'acció 77Depuracions a la Universitat i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó 78L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 78La influència dels natzarens a Catalunya. El paper de Pau Milà i Fontanals

i Claudi Lorenzale 78Laureà Figuerola. Pedagog lancasterià i economista 79La renovació del pensament filosòfic. El mestratge de Ramon Martí d'Eixalà . 79Els primers passos en la vertebració de la Renaixença 80Abajo las murallasü! Abajo las murallasü! 81L'aportació de Balmes al pensament polític catòlic 81

3. L'intel·lectual professional en la consolidació de l'Estat liberal (1844-1856) 82

3.1. L'acció intel·lectual professional durant la Dècada Moderada (1844-1854) .. 83

La Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció 83L'Institut Provincial de Barcelona 83La contraofensiva catòlica. Els recorreguts apostòlics pels pobles de

Catalunya 84La Societat Catequística 84L'Escola de la Virtut i la figura de Francesc Palau i Quer 84L'èxit de la novel·la catòlica 85«La Actualidad», víctima de la censura eclesiàstica 85La influència de l'ideari cabetià. Les iniciatives periodístiques de Narcís

Monturiol 85Les iniciatives periodístiques de Víctor Balaguer 86La frenologia. Marià Cubí i Magí Pers i Ramona 86La Societat Filharmònica i Literària de Barcelona 87La Societat Coral Euterpe. Obrerisme i cant coral 87Els esforços institucionals en defensa de la industrialització 88La recuperació de les tradicions populars. El romancerillo catalàn 88

3.2. Crisi progressista i resistència a la provincianització (1854-1856) 89

«La Corona de Aragón». Passat i descentralització 89Contra les campanyes de desprestigi. Mané i Flaquer i el diari de Montpeller

«Le Messager du Midi» 89Contra el centralisme i el lliurecanvisme. L'ofensiva publicística de

Joan Illas i Vidal 89

La potenciació dels Estats forts. L'iberisme i Sinibald de Mas 90La importància i el pes de la capital. Barcelona antigua y moderna 90La justificació de la revolució. Francesc Pi i Margall 91Resistència provincial a la provincianització. Rebuig de la centralització

educativa 91Catalanismo no es provincialismo 91El Centre de Lectura de Reus. La inquietud cultural dels cercles

menestrals 92

Capítol 2L'aparició del món contemporani (1860-1914) (Emili Bayón; Joaquim Coll; Albert Ghanime;Antoni Guirao; Jordi Llorens; Manuel Pérez; Josep Pich) 95

1. Un període decisiu de canvi: els anys seixanta 99

La creació d'un mite. Les cendres d'Antoni de Capmany 100Debat i reflexió en el si del moderantisme català 100E n d e f e n s a d e l a l l e n g u a . L a lengua catalana considerada históricamente . . . . 1 0 0Recull de poemes en català. Los trobadors nous i Los trovadors moderns 101La festa de la llengua. Els Jocs Florals 101La veu dels notaris. «La Notaria» 102Un seriós competidor del «Diario de Barcelona»: «El Telégrafo» 102Cal que ens coneguin. Cataluna y los catalanes 102L'esclat urbanístic de Barcelona. L'Eixample i Ildefons Cerdà 103Mobilització unànime dels esperits. La guerra d'Àfrica 103L'altra Renaixença. Els xarons 104Els pisos i tallers, bressols del teatre català 104Creixement i consolidació del teatre en català. De La Gata al Teatre català . . . . 105Llocs privats de discussió política i cultural. La rebotiga de Frederic Soler,

"Pitarra" 106La difusió del xaronisme. El paper de l'editorial d'Innocent López

i Bernagosi 106Un espai públic per al debat d'idees. L'Ateneu Català 107Augmenta l'interès per la història de Catalunya. Historia de Cataluna y de

la Corona de Aragón, de Víctor Balaguer 108Noves aportacions a la recuperació dels senyals d'identitat. Historia de la

lengua y de la literatura catalana 109Un nou impuls a l'ús del català com a llengua literària. La orfaneta de

Menargues 109El liberalisme catòlic. El «Diario de Barcelona» 109Noves plataformes d'afirmació cultural. «La Revista de Cataluna» 110En defensa de l'esperit provincial. Datos y apuntes para la historia de la

moderna literatura catalana 110En defensa de la llengua catalana. La figura de Marià Aguiló 111L'organització de l'obrerisme. L'Ateneu Català de la Classe Obrera

i «El Obrera», d'Antoni Gusart 111Democràcia i obrerisme. El gran esforç teòric i propagandístic de

Fernando Garrido 112

2. L'esclat de la Renaixença i les primeres propostes regeneracionistes(1868-1874) 113

La refundació del Centre de Lectura de Reus 115El catalanisme d'arrel literària: La Jove Catalunya 115Un portaveu del catalanisme literari: «La Gramalla» 116La principal plataforma del catalanisme romàntic: «La Renaixensa» 116Una disputa sobre l'orientació de la Renaixença culta: Marià Aguiló i

Antoni de Bofarull 117L'activisme de Josep-Narcís Roca i Farreras 118L'aportació teòrica al federalisme de Valentí Almirall: la concepció

federalista intransigent de la vertebració de l'Estat 118El debat sobre la Comuna de París 119La qüestió cubana 120Les protestes proteccionistes 120L'ensenyament primari públic 121Les escoles privades. Una educació elitista 121L'ensenyament tecnicoprofessional 122L'ensenyament secundari espanyol i l'Institut Provincial de Barcelona 122La universitat: el tercer ensenyament 123La lluita per les noves titulacions. El fracàs de l'Acadèmia Politècnica

i la consolidació de l'Escola d'Arquitectura 123El teatre a Barcelona 124

3. La introducció del positivisme i la plenitud de la Renaixença (1874-1881) 125

La introducció de les teories positivistes 126Els impulsors i les tendències del positivisme a Catalunya 126«El Porvenir»: portaveu positivista republicanofederal a Catalunya 127La consolidació de l'Ateneu Barcelonès 127La polèmica entom del positivisme i l'evolucionisme a l'Ateneu Barcelonès .. 128La ruptura del sector intel·lectual i la constitució de l'Ateneu Lliure 129Esplendor i crisi de l'Ateneu Lliure 130La reorganització gradual de l'activisme polític dels republicans federals

a través de la publicació de llibres 132L'inici del catalanisme polític. El «Diari Català» ' . . . 132El nou paper dels Jocs Florals 133Els col·legis de secundària a la Restauració 134L'institut de segon ensenyament a la Restauració 134L'Associació Artisticoarqueològica Barcelonina 134L'Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona. El Laboratori i l'Acadèmia

Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya 135

4. Entre la mobilització corporativa i el regeneracionisme regionalista

(1882-1888) 136

Relaxament de les tensions doctrinals. El paper de la Unió de Corporacionsi de l'Ateneu Barcelonès a la dècada dels vuitanta 137

Les polèmiques integristes 137El regeneracionisme catalanista: Valentí Almirall i Lo catalanisme 138El regionalisme vist des de Madrid: la polèmica amb Núnez de Arce 139Del Memorial de Greuges a la primera escissió del catalanisme 139«Catalunya en l'occident d'Àfrica»: el debat entre Joaquín Costa i Josep

Ricard Giralt 140

La política colonial de Víctor Balaguer 141Els crítics Yxart i Sardà o les limitacions del naturalisme a Catalunya 141L'influx del regeneracionisme llatí: el cas de «La Espana Regional» 142Proteccionisme i regionalisme econòmic: el científic social Pere Estasén 143Antoni Elias de Molins i el Diccionario de escritores y artistas catalanes

del siglo xix 143«Barcelona, el seu pasat, el present i el futur» en les memòries dels historiadors

Antoni de Bofarull i Salvador Sampere i Miquel 144La revitalització de la galeria de catalans il·lustres 144L'Exposició Universal i els intel·lectuals professionals 145Els congressos professionals arran de l'Exposició 145La modernització de la premsa informativa 146L'edició: de les col·leccions populars a les grans edicions 146L'empresa editorial dels Espasa 147

5. Vitalitat associativa i renovació cultural (1889-1894) 148

Un sector intel·lectual professional influent: l'advocacia 149La campanya contra el Codi Civil i la consolidació del catalanisme

conservador 149Una plataforma d'abast nacional: la Unió Catalanista 149Les assemblees de la Unió Catalanista 150El nou associacionisme catalanista 150Perfil sociològic dels catalanistes 151Els models exteriors del catalanisme 152El setmanari «La Veu de Catalunya» i el catalanisme intervencionista 152El Centre Escolar Catalanista i la mobilització estudiantil 153El Patronat de l'Ensenyança Catalana 154Les festes del mil·lenari de Montserrat 154Església i pàtria. La restauració de Ripoll 155El Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona 156Morgades i el Museu Arqueològic i Artístic Episcopal de Vic 156L'aportació del catolicisme catalanista 156La tradició catalana 157Les congregacions marianes. L'Acadèmia Catalanista 157El lliure pensament 158L'heterodòxia tolerada: la maçoneria 158Les societats excursionistes 158L'excursionisme, entre la ciència i el catalanisme 159L'orfeonisme. Un exemple de sociabilitat popular 159La pintura i l'escultura d'història 160Catalunya i élfin de siècle: el Modernisme 160«L'Avenç» i la modernització de la cultura catalana 161«Et c'est toujours du Nord qui nous vient la lumière» 161Les festes modernistes 162La campanya lingüística 162La penya de «La Vanguardia» 163Els artistes catòlics i el Cercle Artístic de Sant Lluc 163L'influx wagnerià 164Les noves tensions socials 164

6. El conflictiu fi de segle (1895-1901) 165

La codificació i la simbologia del nou catalanisme 165Les plataformes d'intervenció: nova estratègia dels

intel·lectuals professionals. L'Ateneu Barcelonès 166«La Revista Jurídica de Catalunya» 166El «Missatge al rei dels hel·lens» i l'assemblea de Girona 167El revulsiu colonial 167El Centre Nacional Català i la renovació de la política catalanista 167La percepció conservadora de la qüestió social 168Prat de la Riba i la Ley jurídica de la indústria 168Duran i Bas: una teorització conservadora clàssica a la darreria del vuit-cents . 169La qüestió del sufragi 169El catolicisme i la qüestió social 169Les plataformes del catolicisme social 170La recepció de la Rerum novarum (1891) 170L'higienisme i la personalitat de Pere Garcia Faria 171L'Acadèmia d'Higiene de Barcelona 171La teorització republicana del problema social 172La proposta fiscal del regionalisme 172Dues concepcions respecte al problema camperol 172La cultura plebea i el progressisme a l'etapa de la fi de segle 172El grup de La Acadèmia 173Llunas i Pujals i la polèmica col·lectivisme-comunisme 173Els certàmens socialistes 174El ric món de l'ateneisme i la seva premsa 174L'anarquisme com a cultura 175Anarquisme i Modernisme. La Colla del Foc Nou 175L'arraconament del pragmatisme 176La reflexió catalanista sobre l'ordre públic 176El procés de Montjuïc i la campanya contra el règim 176La tragèdia Verdaguer i l'anticlericalisme 177El món cultural de la fi de segle i el model francès >... 177El món universitari 178L'afer Odón de Buen 179El primer feminisme a Catalunya 179

7. La cultura a Catalunya davant la irrupció política del catalanisme (1901-1906) 181

El conflictiu disseny del futur 182La importància del relleu generacional del primer nou-cents 183La teorització de la dissidència: el cas de Pella i Forgas 183Els cercles intel·lectuals catòlics 184La premsa cultural catòlica: la revista «Catalunya» (1903-1906) 184Joan Maragall: l'intel·lectual com a àrbitre de la vida pública 185L'evolució dels intel·lectuals modernistes: «Joventut» 186L'Associació Wagneriana de Concerts 187El nacionalisme musical 187L'arribada a Barcelona de la nova onada d'intel·lectuals mallorquins 187«El futurisme», de Gabriel Alomar 188El Primer Congrés Universitari Català (1903) 188

Els Estudis Universitaris Catalans 190Obrerisme i institucions obreres: l'Escola Moderna de Francesc

Ferrer i Guàrdia 190El moviment associatiu popular: l'Ateneu Enciclopèdic Popular 190El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria 191Autogestió i activisme cultural: la Neotípia 191La setena assemblea de la Unió Catalanista 192La premsa de masses durant el primer terç del segle xx 192Premsa política i societat de masses: «La Veu de Catalunya» 193Els sots feréstecs, de Raimon Casellas 194La crisi política del 1904 i el nou rerefons intel·lectual 194«El Poble Català», plataforma republicana catalanista 195El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) 196

8. L'esclat noucentista. La nova intervenció pública dels intel·lectualscatalans (1906-1913) 197

El catalanisme davant el regionalisme i els plantejaments dels intel·lectualsfrancesos 199

L'impuls polític de la Solidaritat Catalana 199Enric Prat de la Riba. La nacionalitat catalana i l'imperialisme 200Eugeni d'Ors i el "Glosari" 201El projecte noucentista 201L'Institut d'Estudis Catalans 202Catalunya ciutat 203Art: elitisme i compromís social 204La tasca cultural de Josep Pijoan 204L'onada regeneradora i els grups de pressió: el Foment del Treball Nacional .. 205Les estratègies de consolidació del mercat nacional i l'expansió imperialista .. 205El regeneracionisme econòmic i rhispanoamericanisme 206L'emigració i la Casa d'Amèrica 207La càtedra d'economia, l'africanisme i la creació de la Societat de Geografia

Comercial 207La preocupació per definir els intel·lectuals 208El Congrés d'Economia 208El Congrés de Govern Municipal 209El debat sobre el sufragi corporatiu 209El republicanisme i el seu intent de mobilització dels sectors professionals . . . . 210Pere Coromines i les propostes dels intel·lectuals d'esquerra 210La vida austera, de Pere Coromines 211«La Cataluna»: les relacions culturals dels intel·lectuals 211Els llocs de trobada renovats: les penyes 213La Penya dels Vells de l'Ateneu Barcelonès 214La connexió entre la intel·lectualitat catalana i la castellana 215L'impacte de la Setmana Tràgica i el paper de Joan Maragall 215Els nous plantejaments de l'estatisme català 216Cambó i el replantejament de la qüestió d'Espanya 216El catalanisme reformista contra el conservadorisme radical 217El pressupost de cultura de l'Ajuntament de Barcelona del 1908 217El programa cultural del Noucentisme 218

Els models pedagògics del Noucentisme 218La reivindicació de l'educació femenina: l'Institut de Cultura i la Biblioteca

Popular per a la Dona 219Les propostes educatives de l'esquerra: Lluís de Zulueta 220L'educació i la difusió cultural. La modernització social com a forma

d'integració nacional i social 220La qüestió social des de l'òptica del Noucentisme 221El Museu Social i els seus impulsors: Josep Maria Tallada 221L'Escola del Treball, centre de formació professional i cívica per als obrers . . . 222L'hegemonia del Noucentisme 223Les campanyes polítiques de reivindicació de la Mancomunitat 223La reorientació del projecte noucentista: elitisme i intervenció social dels

intel·lectuals 224L'Almanac dels noucentistes 224La polèmica entorn de La ben plantada 225Els temes de debat intel·lectual 225Les connexions europees del Noucentisme 226Art, cultura i intervenció social del Noucentisme 226Josep Puig i Cadafalch i la «invenció» del romànic 227La crítica d'art noucentista 228Entorn de la renovació dels Jocs Florals 228Pompeu Fabra i la normativització de la llengua catalana 229Mossèn Antoni M. Alcover i la polèmica entorn de la llengua 230

Capítol 3Sota el signe del conflicte i de la massificació (1914-1939)(Óscar Costa; Antoni Guirao; Santiago Izquierdo) 233

1. L'intel·lectual i la Gran Guerra (1914-1918) 235

L'alegre cultura burgesa: el dandisme 235La consolidació del cinematògraf 236Les repercussions del nou fenomen esportiu , . . . 237Importància i significació política de la premsa esportiva 237L'opinió pública davant el conflicte 238La necessitat de servir una nova opinió pública: la premsa de masses

i l'impacte de Gaziel 238La premsa aliadòfila 239L'impacte cultural del conflicte: el nou impuls del panllatinisme 239El neutralisme cultural: Eugeni d'Ors i els Amics de la Unitat Moral

d'Europa 240La recerca de noves bases d'acció: Junta d'Afirmació Catalana 240«La Revista». Un nou portaveu cultural 241El trencament de la cultura tradicional: les avantguardes 242L'educació, una resposta pedagogicopolítica a la integració dins la societat

de masses 242La Mancomunitat i la institucionalització cultural 243La Biblioteca de Catalunya i la xarxa de biblioteques populars 244La tasca de la Mancomunitat en la creació i l'ordenació d'arxius i museus . . . . 244La revitalització socialista del nacionalisme , 245

La Unió Catalanista 245Les primeres polèmiques socialistes 246

2. Violència social i demanda d'autonomia (1918-1923) 247

Els empresaris catalans s'organitzen: la Federació Patronal de Barcelona 248«Solidaridad Obrera»: paradigma de periòdic obrer 248La immigració en els debats polític i sindical 249Pere Màrtir Rossell i Vilar: una raça per a una nació 250Cap a la formació del partit intel·lectual. 1918, el relleu generacional 250La conjuntura del 1919: la significació de l'homenatge a

Jaume Bofill i Mates 251La defenestració de Xènius 251Acció Catalana: la mobilització política dels intel·lectuals 252La teorització radical del nacionalisme i la connexió amb el separatisme:

la Federació Democràtica Nacionalista 253La Penya Gran de l'Ateneu Barcelonès 253Periodisme i literatura: l'exemple de Josep Pla 254Acció cultural i intervenció educativa: els esforços de renovació universitària . 255El Segon Congrés Universitari Català 255La Comissió d'Educació General i la seva significació 255Propòsits i limitacions de la política d'ensenyament de la Mancomunitat 256Els Serveis Cientificoadministratius de la Mancomunitat 257Els Cursos Monogràfics i d'Intercanvi 257Les entitats culturals creades o assumides per la Mancomunitat 258La Comissió de Cultura 259El món de les dones conservadores 259

3. La resistència cultural davant la Dictadura de Primo de Rivera:antiparlamentarisme i resistència (1923-1930) 260

El catalanisme i la conjuntura internacional: el catalanisme davant el feixismeitalià 260

El desmantellanient del catalanisme institucional 261La persecució dictatorial sobre l'Institut d'Estudis Catalans 261La repressió al Col·legi d'Advocats de Barcelona 262La supressió definitiva de la Mancomunitat 262El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

sota el règim dictatorial 263L'Ateneu Barcelonès durant la Dictadura 264La premsa durant la Dictadura 264El debat polític al final de la Dictadura a «La Publicitat», «La Nau» i

«La Rambla» 266El Conferentia Club i el PEN Club de Catalunya 267Els nous mitjans de comunicació: la ràdio arriba a Catalunya 268La resistència cultural i l'associacionisme obrer: l'experiència de l'Ateneu

Polytechnicum 269L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana 269Mecenatge i acció cultural 270Les avantguardes durant el període de Primo de Rivera 270La revista «Hèlix», una experiència avantguardista 271

Una nova plataforma politicocultural: la revista «Monitor» 271Literatura i nou consum de masses: la revaloració de la novel·la 272L'editorial Barcino, una opció catalana en temps de la Dictadura 272Resistència antidictatorial i interculturalisme intel·lectual. Cultura i llengua

catalanes a Madrid 273L'Exposició del Llibre Català a Madrid 274El viatge dels intel·lectuals castellans a Barcelona 274Resistència i acció exterior 275Resistència i mobilització eclesiàstica 276«La Paraula Cristiana», portaveu catòlic català 276Les plataformes civicoreligioses per a joves: els Pomells de Joventut 277El debat polític a la caiguda de la Dictadura 277

4. Recuperació institucional i reformulació cultural. Sota el signe políticrepublicà (1931-1936) 279

La nova plataforma periodística: «L'Opinió» 280«La Humanitat»: portaveu d'ERC 280L'etapa republicana i el nou populisme d'esquerra 281El pensament tecnicoeconòmic a l'Administració republicana: Jaume Alzina

i Josep Antoni Vandellòs 281El pioner de l'estadística moderna: Josep Maria Tallada 282El Consell de Cultura i la creació d'una xarxa educativa pròpia:

l'Institut Escola 283Congressos internacionals d'educació durant el període 283L'Escola Normal Mixta 284La Federació de Mestres Nacionals Catalans i «El Magisteri Català» 285L'escola d'estiu 285L'Institut Psicotècnic de la Generalitat i la introducció de nous corrents:

la psicoanàlisi a Catalunya 286El Seminari de Pedagogia de la Universitat 286La «Revista de Psicologia i Pedagogia» 287La Universitat Autònoma 287Nous serveis universitaris 288L'acció social durant el període d'autonomia universitària 288L'intel·lectual universitari, un exemple: Pere Bosch i Gimpera 288Formació del GATCPAC: Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, impulsors

de l'arquitectura racionalista a Barcelona 289L'afermament de la nova estètica dels anys trenta: l'urbanisme municipal

racionalista 289El debat sobre la divisió territorial 290Les penyes a l'Ateneu durant l'etapa republicana 290La nova concepció de l'art: els Amics de l'Art Nou (ADLAN) 291La nova política cinematogràfica de la Generalitat: el Comitè del Cinema 291La política cinematogràfica de l'Ajuntament de Barcelona i els Serveis

de Cinematografia de la Generalitat 292El trencament definitiu amb l'estètica del Noucentisme: la novel·la Laia,

de Salvador Espriu 292La gran oferta periodística a l'etapa republicana 293Les revistes culturals 293

Les enquestes de «La Revista», les motivacions patriòtiques dels intel·lectualscatalans i la cultura del Noucentisme 293

«D'Ací i d'Allà»: la preocupació per l'art contemporani 294La revista «Mirador» 295Les sales d'exposicions els anys trenta 295El Foment de les Arts Decoratives 296El món museístic: les tasques directives de Joaquim Folch i Torres. El Museu

d'Art de Catalunya 296L'adquisició de la Col·lecció Plandiura 297Institucions privades i mecenatge 298Un moment d'inflexió per a la historiografia catalana 298L'evolució de la historiografia catalana a les primeres dècades del segle 299

5. El món intel·lectual català durant la Guerra Civil (1936-1939) 300

La ràdio en la Guerra Civil 301La Generalitat i l'organització dels ensenyaments primari i secundari 301El Consell de l'Escola Nova Unificada 301La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya 302La Universitat Autònoma de Barcelona, plataforma de compromís antifeixista . 303L'Església catalana durant la Guerra Civil 303El Departament de Cultura i el salvament dels patrimonis

arquitectònic i artístic 304L'impacte del conflicte bèl·lic en el teatre català 304Els premis literaris de la Generalitat del 1936 305La Fira del Llibre del 1937 305El món editorial català 306El Comissariat de Propaganda de la Generalitat 306La revista «Nova Iberia» 307El cinema català 308El cartellisme, eina de propaganda i d'adoctrinament 308L'Agrupació d'Escriptors Catalans 309Antoni M. Sbert i la Junta de Relacions Culturals 309El Congrés delPEN Club del 1937 310Confiscacions culturals salvadores: la Fundació Bernat Metge, la Biblioteca

de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès 310El Grup Sindical d'Escriptors Catalans (CNT) 311Dones contra la guerra: la revista «Companya» 311Una plataforma periodística cultural significativa: la revista «Mirador» 312La premsa obrera 312La premsa de partit 313La premsa d'informació general durant la guerra. Un exemple:

«La Vanguardia» 314L'Associació Intel·lectual per a la Defensa de la Cultura 314L'AJDC i la participació catalana en el U Congrés Internacional d'Escriptors

Antifeixistes 315La secció catalana de l'Alianza de Intelectuales Antifascistas para la Defensa

de la Cultura 315El míting de Solidaritat Internacional celebrat a Barcelona 316El Casal de la Cultura 316

La política de Carles Pi i Sunyer com a conseller de Cultura 317Junta d'Exposicions d'Art de Catalunya 318L'acció col·lectiva dels artistes: art i sindicats durant la guerra 318El Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya 319El pavelló de la República espanyola a l'Exposició Internacional de París 319Els Serveis de Cultura al Front 320La Institució de les Lletres Catalanes 321La «Revista de Catalunya» 321«Meridià. Setmanari de Literatura, Art i Política». Tribuna del front intel·lectual

antifeixista 322La Diada del Llibre del 1938 322

Capítol 4Els intel·lectuals catalans durant la dictadura franquista(Agustí G. Larios; Xavier Pujadas; Carles Santacana) 325

1. La forçosa implantació d'una nova dinàmica cultural (1939-1945) 327

L'exili dels intel·lectuals catalans 328El desmantellament de les plataformes acadèmiques i la supressió de la

Universitat Autònoma 329Desvirtuació, desaparició i substitució d'entitats culturals 329Les depuracions: el cas de la Universitat de Barcelona 330L'adaptació inicial dels intel·lectuals catalans 330La reincorporació de Josep Pla 331Intel·lectuals al servei de la cultura oficial 331Carles Riba i l'intel·lectual resistent 332L'intel·lectual com a símbol de representativitat a l'exili 332El món editorial i les primeres publicacions de la cultura oficial 333La creació de l'Instituto Espanol de Estudiós Mediterràneos 333La Universitat de Barcelona, plataforma de la cultura oficial 334L'inici de la reconstrucció museística pública i el paper d'Agustí Duran

i Sanpere '.. 335L'evolució inicial de la revista «Destino» 335La represa de l'Institut d'Estudis Catalans 336Els Estudis Universitaris Catalans 337Els grups culturals privats de l'interior: els Amics de la Poesia 338La generació del 1939 i l'estudi del carrer de Sant Pau 338Les edicions clandestines. La Sirena i La Negra Nit 339La Fundació Ramon Llull: tasca cultural i ajut als exiliats 339La importància de la premsa cultural a l'exili: espai de connexió entre

intel·lectuals i lectors 340La «Revista de Catalunya», plataforma errant de la cultura catalana 341El món editorial català a Amèrica fins el 1945 341Els Jocs Florals. Un estímul per als intel·lectuals exiliats 341L'inici del discurs regionalitzador: el centenari de Verdaguer 342El discurs testimonial de la cultura de resistència 343El discurs cultural a l'exili 343Josep Ferrater: pensar Catalunya des de l'exili 344

2. Els límits del model cultural oficial i la represa d'espais alternatius(1945-1954) 345

El centenari de Jaume Balmes 346L'Ajuntament de Barcelona: la convocatòria dels premis Ciutat de Barcelona

i la infraestructura cultural 346La Diputació de Barcelona: la revista «San Jorge» 347El distanciament de la revista «Destino» respecte al règim 347Barcelonisme-catalanisme, el rerefons d'una dicotomia 348La represa de l'activitat editorial i cultural en català 349Selecta i altres editorials 349El Diccionari català-valencià-balear 350El premi Joanot Martorell 350El debat sobre l'ús del castellà pels intel·lectuals 351El reinici de les activitats de l'Orfeó Català el 1946 351La represa comercial de les representacions teatrals catalanes 351El món falangista: «Laye» 352«El Ciervo», revista catòlica 352L'Escola de Magisteri de l'Església de Barcelona (Blanquerna) 353L'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 354El grup Miramar a partir del 1945 354Les revistes «Curial», «Fòrum» i «Ictini» 355El grup de «Dau al Set» 355El Grup R d'arquitectes 356

3. Cap a una nova renaixença (1954-1966) 357

La consciència generacional i el lideratge de Jaume Vicens i Vives 358El repte de la difusió en les editorials literàries: cap al consum cultural 359La promoció de l'assaig 360Estela, una editorial religiosa 360Nova Terra, una orientació per a l'activisme catòlic 361Edicions 62, un intent de normalitat 361Aedos i la Geografia de Catalunya 362«Serra d'Or», una capçalera de referència 362La modernització doctrinal: «Qüestions de Vida Cristiana» 363«Criterion», la revista dels caputxins 363La nova orientació de «Destino» 363La revisió del catolicisme 364«El Ciervo», sota la influència del Concili Vaticà II 365Òmnium Cultural o el mecenatge organitzat 365Una nova generació: el Cercle d'Economia 366El Primer Congrés de Cultura Catalana 366Els premis Ciudad de Barcelona 367L'inici de la gran contestació universitària 367La immigració, un gran tema de debat 368La represa dels economistes 368

4. La cultura de l'antifranquisme (1966-1975) 369

Els canvis en la premsa diària 370

Els setmanaris en català: «Tele-estel», «Presència», «Oriflama» i «Canigó» . . . 370La nova etapa de «Destino» 371El grup Mundo, un petit imperi 371La Gran enciclopèdia catalana, una iniciativa cultural política 372La consolidació d'Edicions 62 372La repressió oficial a la premsa i les editorials 373Llibreries i editorials com a feus antifranquistes 373El trencament universitari: el SDEUB i la Caputxinada 373La Universitat Catalana d'Estiu 374El procés de Burgos i la politització dels intel·lectuals 374Els col·legis professionals, l'avançada dels professionals compromesos 375La legalització d'Òmnium Cultural 376Les campanyes en favor de la llengua catalana 376La preocupació per l'escola: Rosa Sensat 377La mobilització de l'Any Fabra (1968) 377El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1969) 378El cas Pla al Premi d'Honor 379Cap a una cultura de consum i protesta: la Nova Cançó 379La gauche divine i els nous espais de trobada 380Els estudis sobre la llengua 380Les relacions amb la intel·lectualitat espanyola 380Les enquestes sobre el futur: Baltasar Porcel i Salvador Pàniker 381La irrupció del marxisme 381Manuel Sacristàn: impuls, divulgació i interpretació del marxisme 382La redescoberta d'Antonio Gramsci 382La difusió del marxisme: el paper de les plataformes editorials i les revistes

d'estudi 383El debat entre marxisme i discurs nacionalista 384Catalanisme i revolució burgesa, de Jordi Solé-Tura 384El debat en el si de la historiografia catalana 385El diàleg marxisme-cristianisme .'.. 386L'ICESB, entre l'acadèmia i el debat públic 386La recerca alternativa en ciències socials: la Fundació Jaume Bofill 387La generació literària dels setanta 387El premi Josep Pla 388Els autors en llengua castellana 388El teatre independent 388La poesia, eina de combat polític 390La Fundació Joan Miró, Centre d'Estudis d'Art Contemporani 390El Teatre Museu Dalí : 391L'Escola de Barcelona de Cinema 391L'epíleg final: el Congrés de Cultura Catalana 392

Bibliografia 393