•5

L’Estralla, 5

Societat d’OnomàsticaEls

nom

s de

lloc

del

term

e m

unic

ipal

de

Sant

a M

aria

de

Mer

lès

Els noms de lloc del terme municipalde Santa Maria de MerlèsRafael de la Torre i Boronat

IV Premi Eduard Brossa 1958

Edició en homenatge a cura deVentura Castellvell i Joan Anton Rabella

Els noms de lloc del terme municipal de Santa Maria de Merlès

L’Estralla, 5

Societat d’OnomàsticaBarcelona, 2020

Els noms de lloc del terme municipalde Santa Maria de MerlèsRafael de la Torre i Boronat

IV Premi Eduard Brossa 1958

Edició en homenatge a cura deVentura Castellvell i Joan Anton Rabella

Amb la coŀlaboració de Amb el suport de

Primera edició: maig de 2020

© dels textos, els seus autors© d’aquesta edició, Societat d’Onomàstica

Disseny de la coŀlecció: QuadratíComposició: Ind. Gràf. Gabriel GibertMapa: Terme municipal de Santa Maria de Merlès,

de Rafael de la Torre i Boronat. Any 1958Coberta: Fragment del mapa de Santa Maria de Merlès

isBn: 978-84-09-20497-7dipòsit legal: b 10578-2020

Generalitatde CatalunyaDepartamentde Cultura

Taula

Presentació. Ventura Castellvell i Joan Anton Rabella 7

Els noms de lloc del terme municipal de Santa Maria de Merlès

Preliminar 9La comarca 13

Termes municipals que formen la comarca del Berguedà: 13Comarca natural 13Clima 14Economia 16El poblament 16Les comunicacions 17

Els noms de lloc de Santa Maria de Merlès 18Els nuclis de població 18Les muntanyes, els fragments de muntanyes 19Passos i colls 22Carenes, cingles, roques 25Les deveses 30Les costes 31Les saleres 31Els boscos 31Les solanes 32Les obagues 32Les comes 33Les planes 33Les balmes 35Arbres característics 36Els saltants 36Els camps 37Les hortes 38Les vinyes 39

Els reguers 39Els quintars 40Les boïgues 40Els restobles, els ramassans 41Els racons 41Els clots 42Les corrents d’aigua 44Les basses 47Les fonts 48Les palanques, els ponts 49Els molins 50Els forns 51Ermites i esglésies 52Els hostals 53Les cases 53

Fonts d'informació 63Mapa de toponímia del terme municipal 65

7

Presentació

Rafael de la Torre i Boronat (Barcelona 1929), de ben jove va començar la seva afició per l’excursionisme i per la cartografia. Sovint marcava els itineraris sobre mapes que copiava i ampliava amb molta precisió a par-tir dels que editava l’Instituto Geográfico Nacional. També hi corregia els errors, sobretot camins i noms, i en alguns hi feia petits dibuixos de mo-numents destacats d’algunes de les poblacions.

En els anys cinquanta del segle passat es va relacionar amb Joan Coro-mines. És sota les seves indicacions que inicia el recull de la toponímia del terme de Barruera (Alta Ribagorça), que l’any 1957 va obtenir un accèssit en l’edició del III Premi Eduard Brossa de monografies onomàstiques. El convocava la Societat Catalana de Geografia a la millor recopilació de noms de lloc d’un terme municipal de les terres catalanes. L’any 1958, per iniciativa pròpia, recull la toponímia del municipi de Santa Maria de Mer-lès (Berguedà), lloc d’origen de la família de la seva esposa. Amb aquest segon treball va guanyar el IV Premi Eduard Brossa. En ambdós casos, els reculls anaven acompanyats d’acurats i precisos mapes del sector estudiat.

L’any següent, el 1959, va participar en el III Premi Francesc Blasi i Va-llespinosa per a monografies geogràfiques sobre els Països Catalans que convocava l’Institut d’Estudis Catalans, premi que també va guanyar amb un treball que portava per títol Alt Urgell -i que va tenir una certa continuïtat amb altres treballs sobre la comarca, entre els quals destaca, per sobre de tot, el capítol “Alt Urgell”, del segon volum de la Geografia de Catalunya dirigida per Lluís Solé i Sabarís i publicada per l’Editorial Aedos l’any 1964.

Els reculls de noms de lloc de Barruera (que també portava un segon títol, Els noms de lloc de les Valls de Boí) i de Santa Maria de Merlès han restat inèdits fins ara, però el seu valor històric i la riquesa de la infor-mació toponímica que contenen fan que la seva publicació sigui enca-ra avui necessària i molt significativa per a l’onomàstica catalana, unes obres que ens transporten més de seixanta anys enrere i que, en el cas de Santa Maria de Merlès, ens forneix d’unes dades que en molts casos avui es desconeixen.

L’edició present reprodueix íntegra el treball de Rafael de la Torre amb la voluntat d’intervenir-hi el mínim possible. Solament s’han regularit-zat els aspectes gràfics per homogeneïtzar-ne la presentació i s’han adap-

8

tat els aspectes ortogràfics d’acord amb la normativa lingüística vigent. S’ha mantingut l’ordenació que l’autor va fer per sèries de significat (mun-tanyes, hortes, racons, fonts, cases...), tal com era tradicional a l’època. Cada entrada duia una nota a peu de pàgina que contenia l’explicació del nom que es creia convenient, que en aquesta edició s’ha decidit unificar per facilitar-ne la lectura. La transcripció fonètica que acompanya cada entrada generalment no s’ha modificat (llevat d’alguns casos concrets , que s’ha homogeneïtzat, com les [s] en posició final), malgrat que alguns aspectes serien avui precisables, perquè representa un dels criteris uti-litzats en aquells anys i per les dificultats d’interpretació. S’han respec-tat tant els usos lèxics de l’autor (amb l’adaptació personal de mots com alpatges) com la utilització de la majúscula inicial en la majoria de noms genèrics (Serra, Clot, Costa, Font, etc.) i la minúscula en els casos en què era regular (barranc, riu, camí, carena, etc.) o la utilització d’uns pocs ter-mes lèxics no normatius (promedi o desllindar). Els topònims més signi-ficatius també s’han regularitzat d’acord amb els estudis posteriors i els usos normalitzats actuals (Cererols, Tor Vella, Bordon o Cuassacs).

Aquest recull inclou, a més de la informació toponímica del munici-pi, una breu descripció de la comarca en un període de transformacions econòmiques i una precisa i clara cartografia elaborada pel mateix autor que incorpora i localitza els noms relacionats en el seu treball.

Ventura CastellvellJoan Anton RabellaSocietat d’Onomàstica

Els noms de lloc del terme municipal de Santa Maria de Merlès

11

Preliminar

El recull de noms de lloc d’un terme no serà mai del tot profitós si al ma-teix temps no es persegueix la fixació dels noms recollits sobre el mapa. La base d’aquesta tasca en molts casos secundària, en molts d’altres principal, és per tant un bon mapa. Dissortadament els bons mapes no són abun-dants i la nostra cartografia publicada és més aviat pobra. Hi ha lloables treballs cartogràfics ignorats pel públic, arxivats ja sigui en organismes oficials, semioficials o privats. El mapa General d’Espanya, de l’Instituto Geográfico y Catastral, a escala 1:50.000, tot i ésser molt detallat, no és en molts casos, en molts dels fulls publicats, una base ferma d’estudi. En el terme objecte d’estudi, Santa Maria de Merlès, hem notat errors de relleu considerables. El mapa més detallat del terme a escala 1:25.000, pateix del mateix mal. No parlem de la toponímia que en ells s’hi indica perquè això és precisament un dels motius del recull. Totes aquestes dificultats van en detriment dels resultats de la tasca. En lloc de facilitar-la l’obstaculitzen.

El despoblament de la nostra muntanya, l’isolament en què es viu en moltes masies del terme, allunyades de carretera o ferrocarril, fan que la feina sigui més dificultosa per tal com cal multiplicar les fonts d’informa-ció i àdhuc seleccionar-les, la qual cosa hem tingut de fer en el present cas. El present recull es va fer el passat mes de gener de 1958. Ultra del nostre coneixement particular del terme, per relació amb la nostra família de Pedrós, ens hem servit de diferents informadors o coŀlaboradors els quals detallem a la cloenda. Així hem aconseguit reunir un nombre bastant considerable de topònims. Si hem aconseguit allò que ens proposàvem, no som qui per a judicar-ho. Bona voluntat i millor fe hi hem posat però.

Per a la notació fonètica dels noms hem seguit unes instruccions que ens foren facilitades, ja fa temps, pel Sr. Joan Coromines, les quals creiem han de concordar amb les de la Societat Catalana de Geografia. Instruccions les quals hem adaptat a les particularitats del terme objecte d’aquest treball.1

S’han mantingut pertot l’ordre alfabètic tant per noms de rius com per muntanyes i habitacions humanes.

Barcelona, febrer de 1958 Rafael de la Torre i Boronat

1 Instruccions per a la notació fonètica de l’Onomasticon Cataloniae.

13

LA COMARCA

1 EL BERGUEDÀ al Bargadà

Termes municipals que formen la comarca del Berguedà:

Avià, la Baells, Bagà, Berga, Borredà, Brocà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fí-gols de les Mines, Gironella, Gisclareny, Gósol, Montclar de Berguedà, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyo-la, Santa Maria de Merlès, Vallcebre, la Valldan, Vilada, Viver i Serrateix.

Comarca natural

Comarca natural a la regió central del Prepirineu català. El Berguedà abraça l’alta conca i part de la conca mitjana del riu Llobregat, entre el seu naixement sota Castellar de n’Hug i el seu aiguabarreig amb el seu afluent, la Riera de Merlès. Llinda al nord amb la Cerdanya i el Ripollès, a ponent amb el Cardener, a llevant amb Osona i a migdia amb el Bages. El Llobregat com a generador de la comarca en resulta el seu eix i el ca-nalitzador de tota la seva vida econòmica.

Comarca altament muntanyosa, les planes a part de la de Berga, hi són escasses, està accidentada per gran nombre de serres: al nord una prolongació de la Serra del Cadí, amb passos dificultosos vers la Cerda-nya i cims com els del Moixeró, la Tosa d’Alp i el Puigllançada. A llevant des de Puigllançada pel Coll de Merolla i els Rasos de Tubau la divisòria d’aigües va per la Serra de Pinós a buscar l’aiguabarreig del Merlès amb el Llobregat. Per ponent la divisòria per Comabona, Pedraforca, Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, els Tossals i Sant Genís, va a buscar tam-bé el Llobregat, tocant a Navàs.

La comarca es pot encara subdividir per facilitat d’estudi en dos zo-nes principals, cadascuna de les quals amb trets originals que les indivi-dualitzen: a) l’Alt Berguedà, el qual comprèn les valls altes del Llobregat i del seu afluent l’Arija; la Vall del Bastareny amb les seves afluents dels rius de Bagà i el Pendís; les valls del Merdançol i de la riera de Campllong. b) el Baix Berguedà el qual comprèn les terres regades pel Clarà, Merola,

14

Merlès i d’altres torrents més xics. Les dos zones venen desllindades pels cingles de les serres de Queralt i de Picancel.

Clima

Es distingeixen quatre zones climàtiques ben acusades: el Berguedà meri-dional de precipitacions reduïdes, de l’ordre dels 500 a 550 mm de pluges anuals. Calorós a l’estiu i fred a l’hivern quan la tramuntana bufa. Com-prèn una zona de poca extensió a ambdues vessants del Llobregat, entre el Bages i Puig-reig, amb conreus típicament mediterranis on la trilogia, blat, oli i vinya es manté encara ferma per més que el rendiment de l’oli-vera és molt baix i la collita insegura. La seva alçària osciŀla entre els 600 i els 700 metres.

El Baix Berguedà, transició a la muntanya mitjana, entre el nivell en alçària de l’olivera i les serres de Queralt i Picancel. Les precipitacions no són tampoc molt elevades, en tot cas no passen dels 600 mm promedi de pluja anual. Els trets mediterranis desapareixen ací. Cereals i farratges pel bestiar són els principals conreus.

El Berguedà Mitjà, la muntanya mitjana, transició entre el Baix Ber-guedà i l’Alt Berguedà, en ple Prepirineu, comprèn només les valls del Merdançol i de la riera de Campllong. Les ingents masses rocoses del Prepirineu atenuen els trets alpins els quals s’hi inicien. Les pluges són notablement més abundants i els cims de les serres que enclouen la zona es cobreixen de neu a l’hivern durant prop de quatre mesos. Les precipi-tacions són de l’ordre dels 600 als 800 mm de pluja anual. L’aprofitament de les aigües de rius i torrents pel regatge dels prats artificials, els prats na-turals i les extenses boscúries de pins, avets i faigs donen a aquesta zona un caràcter prealpí molt interessant.

Per últim l’Alt Berguedà situat ja en ple Pirineu és notablement més fresc i humit que les zones precedents. Les pluges són molt copioses i a l’hivern les nevades abundants hi fan considerable estada. De l’ordre dels sis mesos a dalt dels cims del Cadí. La part oriental rep prop d’un 30% més de precipitacions que l’occidental. Aquestes osciŀlen entre els 700 i els 1000 mm de pluja anual. Els estius són frescos i la temperatura és molt baixa a l’hivern.

La canal del Llobregat a l’hivern origina boires periòdiques amb els seus fenòmens d’inversió de temperatura. No tenen però gaire durada

15

i en general el nivell d’insolació és molt elevat, de l’ordre del 200 a 220 hores de sol al mes.

El vent que porta la pluja és el Llevant, el qual bufa tot l’any per més que poc. La tramuntana també porta alguna pluja. Els altres vents no aporten aigua alguna quan bufen. El vent de migdia s’anomena Marina-da, el de ponent Serè; el vent de NO és la tramuntana berguedana la qual bufa un xic més fluixa que la verdadera tramuntana. Aquesta darrera bufa principalment a l’hivern, de novembre a febrer. El vent de NE, s’anome-na vent Arbonès o de Roses.1

De novembre a febrer es formen algunes boires i les precipitacions que aleshores cauen poden ésser de neu, sobretot a l’Alt Berguedà o a les parts enlairades de la comarca. El període de pluges de primavera co-mença a mitjan març i dura fins ben entrat juny. Juliol i agost són extre-madament secs al Baix Berguedà, en canvi a l’Alt Berguedà s’originen en aquesta època de l’any tronades d’estiu quasi diàries que mantenen els alpatges dels cims en tota la seva ufana. A darrers d’agost fins a mitjans d’octubre tenen lloc les pluges de tardor amb menys intensitat per regla general que a la primavera. Els dos períodes més secs són estiu i hivern.

En íntima connexió amb el clima es distingeixen tres zones principals de vegetació: la muntanya alta, amb els seus prats naturals i boscúries, paisatge agrícola de ramaderia i conreus de séguel i trumfes. La mun-tanya mitjana amb els seus prats artificials i naturals i boscúries, con-reus de cereals, farratges i ramaderia; explotació forestal molt activa. La muntanya baixa, paisatge de conreus de cereals, trumfes, farratges i pe-tites boscúries de pins i alzines; algun roure. Activa explotació forestal i ramaderia afavorida per la proximitat dels grans mercats de Catalunya: Manresa, Berga, Vic. Per últim el contacte amb les zones més baixes del Bages, el paisatge d’aspecte mediterrani de conreus de blat, olivera, vinya i reduïdes clapes de bosc. Molt industrialitzat.

1 Hem recollit a Pedrós algunes dites de caràcter meteorològic: Vent Arbonès que no eixuga ni aclareix, però quan se hi posa se hi coneix. El Ponent les mou (les boires) i el Llevant les plou. El Ponent té una filla al llevant, la va veure rient i torna plorant. Tramuntana verdadera va amb la pluja al darrera. Per Sant Andreu pluja o neu o fred molt greu. Per Sant Martí la neu al pi.

16

Economia

Hem esbossat ja el quadre general dels conreus. En general l’agricultura és deficitària però continua essent una de les bases més sòlides de l’eco-nomia comarcal. L’explotació forestal proporciona quantiosos ingressos als pobles de la comarca. També l’aprofitament dels recursos inferiors del bosc és bona font d’ingressos per la comarca.

La ramaderia té bastant importància sobretot a l’Alt Berguedà. Els ramats d’ovelles tendeixen a augmentar; el bestiar boví és destinat a les feines del campo o l’escorxador. Ha disminuït considerablement amb la introducció de tractors a les parts més planeres de la comarca el bestiar cavallí i asinal. Abunden els porcs.

La indústria ocupa una part molt important de la població. La tèxtil, amb fàbriques a la majoria dels termes, ocupa majorment mà d’obra fe-menina, per més que avui amb l’abandó de la muntanya comença a em-prar homes en feines que abans estaven reservades exclusivament a les dones. Berga, Gironella i Puig-reig, amb les seves colònies són els centres de la indústria tèxtil del cotó. La llanera que abans havia tingut certa im-portància resta reduïda a un sol establiment, a Cercs. El Llobregat amb la seva força hidràulica i com a via de penetració ha contribuït conside-rablement a la industrialització del Berguedà.

Per últim cal considerar les importants indústries extractives: ciment al Clot del Moro, carburs a Berga i les mines de lignit de Fígols. Aques-tes darreres són les més importants de Catalunya, tant pel volum del car-bó que s’extreu com per les seves instaŀlacions, mecanització i nombre d’obrers que ocupen.

El poblament

El Berguedà és comarca quelcom poblada, més no d’una manera unifor-me. A llocs densament poblats es contraposen d’altres deshabitats. Com és lògic la canal del Llobregat està més densament poblada que l’alta mun-tanya. Els pobles estan fortament agrupats. A les vores del riu, prop de la força hidràulica del seu corrent, s’esgraonen els saltants i les fàbriques que aprofiten llur força. Aquestes introdueixen a la contrada un tipus de població característic: les colònies, interessant manifestació de poblats nous els quals aparegueren en l’ascensió industrial del segle passat. Al

17

Llobregat tenim les de: Viladomiu, l’Ametlla de Merola, Pons Prat, Vidal i Manent, només al terme de Puig-reig. No es cregui que el poblament d’aquestes colònies sigui obrer industrial exclusivament. La majoria de les vegades els obrers menen terres pròpies o en arrendament. Són doncs poblaments mixtes, pagès i industrial. També cas curiós la mà d’obra emprada a les fàbriques de teixits és quasi sempre de la comarca, gene-ralment femenina. Els forasters, no catalans, no abunden. Quasi sempre se’ls troba treballant a les mines de carbó o als oficis més durs que la gent del país defuig.

A la muntanya mitjana el poblament està més dispersat. Les cases iso-lades i els caserius són més abundants: Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar. A l’alta muntanya el poblament torna a presentar-se agrupat i les cases isolades són escasses. Això per la cruesa del clima a l’hivern. Hi ha molts indrets despoblats completament, sobretot a grans alçaries.

A l’Alt Berguedà trobem els següents nuclis de població més impor-tants: Castellar de n’Hug, la Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola, amb impor-tants indústries. Al Baix Berguedà sobresurten: Berga, la capitalitat de la comarca, Vilada, Borredà, Gironella, Casserres, Puig-reig i Gironella.

Excepció feta dels pobles del Llobregat que per la seva puixança indus-trial ofereixen aspectes de gran modernitat, els altres mantenen llurs ca-racterístiques de rusticitat extrema. Murs rònecs i rovellats, eixides amb grans arcades de pedra picada a la muntanya mitjana i balconades de fus-ta cobertes per la teulada en voladís a l’alta muntanya, com a ornat de la casa i assecadors de productes tardans. Els pobles de les altes valls tenen les cases amb teulades amb fort voladís per mor del clima més plujós.

Mentre els pobles del Llobregat augmenten de població o s’estacionen, la muntanya és despobla. Ja són nombrosos els masos abandonats, per manca de masovers. D’altres esperen només una oportunitat per a fer-ho. Només es mantenen els propietaris que tenen boscos en el seu termenal, degut als preus actuals de la fusta que els hi paguen. En aquest aspecte el bosc és un deturador de l’èxode al pla.

Les comunicacions

Sobre les primitives cabaneres es calcaren els primers camins de bast de la comarca. Fins no fa gaire aquests eren els únics camins transitables. Ara es veuen substituïts en molts bocins pels camins de bosc que perme-

18

ten el pas dels camions que s’emporten la fusta. Tot i així el camí ral de Barcelona a Puigcerdà, el qual passa prop de Pedrós, es veu encara forta-ment transitat per ésser el camí més curt d’accés a la muntanya.

La canal del Llobregat és l’acaparadora del tràfec comarcal. Carretera i ferrocarril van junts vora l’aigua. A Berga fan cap nombroses carreteres que posen en contacte la capital amb altres comarques veïnes i amb els indrets més allunyats de la contrada. Hi ha però nombrosos punts allu-nyats de la carretera que es despoblaran irremissiblement si aquesta no arriba a passar prop d’ells.

ELS NOMS DE LLOC DE SANTA MARIA DE MERLÈS

Els nuclis de població

2 SANTA MARIA DE MERLÈS Sànta María da MarlèsCap del terme de Merlès. A 532 m d’alçària a la ribera dreta de la Riera de Merlès. El poblament està molt dispersat. El nucli de Santa Maria està format només per l’església, pertanyent al bisbat de Solsona, la rectoria vella, ajuntament i l’anomenat Hostal Nou. Un pont medieval uneix San-ta Maria amb Sant Martí a l’altra banda de la riera. Sant Martí és del bis-bat de Vic i la riera és la llinda entre els dos bisbats.

3 SANT MARTÍ DE MERLÈS Sammartí da MarlèsÉs l’església del bisbat de Vic al terme de Merlès. Està considerada com a cap dels caserius de la ribera esquerra de la Riera de Merlès. L’església i rectoria no presenten cap detall digne de tenir en compte. El rector de Sant Martí té cura de l’església de Pinós.

4 PINÓS PinósAmb aquest nom s’agrupen diverses masies del cap de la serra del seu nom i de Ginebret: Sant Pau de Pinós, església i escola, el Pla (deshabi-tat), el Bosc, Cal Miquel, Pregones, Ginebret i el Vilar. Sant Pau de Pi-nós està situat a 720 metres en un planell quelcom dilatat amb extensa boscúria d’alzines i pins. Des d’allí es divisa bona part de Catalunya, des del Pirineu al mar.

19

5 VILALTA BilàltaCaseriu format per: Vilalta, l’Hostal de Vilalta, el Molí de Vilalta, la Ser-radora, Cal Ferrer i Cal Tracanet; situat a l’aiguabarreig del barranc de Mateus i la Riera de Merlès, a la solana, a uns 560 metres d’alçària. Car-retera de Vic a Berga.

Les muntanyes, els fragments de muntanyes

6 EL TURÓ DE SANT JOAN al Turó da SanjuanTuró de prop de Pedrós. Alçària 664 metres. Boscat de pins. Sobre el seu cim s’aixeca el Pi de Pedrós visible des de molt lluny, Sant Feliu, Prats de Lluçanès i d’altres.

7 EL TURÓ DE LA VINYA NOVELLA al Turó da la Bínya Nu- bélla

A l’esquerra del camí de la Costa de la Cavalleria a Prats de Lluçanès tot just es surt del primer lloc.

8 LA SERRA DEL GRAU la Sèrra dal GràuEntre la Cadira del Galzeran i la Pedra Dreta a la trencada del terme de Merlès i Prats de Lluçanès. Sobre la carretera de Vic a Berga.

9 LA SERRA DE DEGOLLATS la Sèrra dagullàtsExtensa plana amb conreus de cereals i trumfes, boscos d’alzines i pins a 720 metres d’alçària on està situada la casa de la Serra. Hi passa el camí de Pinós a Prats de Lluçanès i la cabanera de Manresa a la Cerdanya.

10 LA SERRA MALLONGA la Sèrra MallòngaSerra divisòria d’aigües de la Riera de Merlès i el riu de Pinya, entre la Pi-nya i Hostal de la Roca i el Collet de Cuassacs. Alçària màxima 689 me-tres. Trencada de termes de Sagàs i Merlès.

11 EL SERRAT ALT al Sarrat àlEntre el Collet del Bosquet i el Collet del Serrat Alt, entre la Serra i la Costa de la Cavalleria.

20

12 SERRAT ALT DE COMARTIGALLA Sarràt àl da KomartigàllaSobre Comartigalla, 554 metres d’alçària. Domina les contrades de la Costa, Llofrens.

13 SERRAT ALT D’ESCRIGUES Sarràt àl daskrígasSobre Escrigues.

14 SERRAT ALT DE LES CANALS Sarràt àl da las KanàlsEntre el Serrat dels Morts i la Roca dels Termenals, sobre el Pla de la Serra.

15 SERRAT DELS BOUS Sarràt dalz BòuzEn un dels serrats que baixen de la Creu de Teulats al riu de Merlès. So-bre Ballarons.

16 SERRAT DE LA COBERTORA Sarràt da la KubartóraSota el Calvari i Serrat dels Bous, sobre la Plana de la Cortada i l’esglé-sia de Sant Martí.

17 SERRAT DE LA COSTETA Sarràt da la KustètaEn el camí de Llofrens a Pinós, passat el Serrat Alt.

18 SERRAT DE LA COGULADA Sarràt de la KugulàdaSobre el Bosquet de la Cogulada i la Devesa de la Costa de la Cavalleria.

19 SERRAT DELS HORTELLS Sarràt dalz UrtètsTocant a la Serra.

20 SERRAT DELS LLAMPS Sarràt dalz LlàmsA la Baga de Ginebret, esquerra de la Riera de Merlès, sobre la Torre del Moro.

21 SERRAT LLOBATER Sarràt Llubaté694 metres d’alçària. A la trencada del terme de Merlès i Sant Feliu Sas-serra.

21

22 SERRAT DE LA LLOBETA Sarràt da la LlubètaEntre Pregones i la Vall de Vilaramó (Terme de Gaià). Trencada dels dos termes de Santa Maria i Gaià. Hi passa el camí de Pinós al Molí del Villaró.

23 SERRAT DE MATEUS Sarràt da MatéusSobre la Roca Llarga de Vilalta a la trencada del terme amb Sagàs, sobre Cal Cuiro i Cal Torrents.

24 SERRAT DEL MIG Sarràt dal Mítj Entre el Collet de les Bassetes i el Collet del Serrat Alt.

25 SERRAT DELS MOROS Sarràt dalz MòrusA Pedrós, entre el camí de Sant Feliu Sasserra i el Collet de la Casa Cre-mada.

26 SERRAT DELS MORTS Sarràt dalz MòrsTambé anomenat Serrat dels Ossos a 749 metres d’alçària, sobre el Rim-bau, la Serra i les Canals del Rimbau. Magnífica vista sobre els termes de Sagàs, Lluçà, Prats, Sant Feliu i Merlès. Boscos de pins i alzines. Hi passa el camí de la Serra a Prats i la cabanera de Manresa a Puigcerdà.

27 SERRAT DELS OSSOS Sarràt dalz ÒsusEl mateix que el Serrat dels Morts. Més d’un cop se hi han trobats ossos humans i d’ací el seu nom.

28 SERRAT DE LES PERDIUS Sarràt da las PardíusEntre la Costa i Can Bordon.

29 SERRAT DE PUIGGALLARD Sarràt da Pútj GaiàrtAnomenat pels guàrdies civils el Serrucho de la Teta, per la seva forma semblant a una mamella. A 722 metres d’alçària sobre el camí ral de Bar-celona a Puigcerdà, a la trencada del terme de Merlès amb el de Gaià.

30 SERRAT DE SANT JOAN Sarràt da SanjuànBaga del Turó de Sant Joan. A Pedrós; bosc de pins blancs. Hi passa el camí de carro de Pedrós a Sant Feliu Sasserra.

22

31 SERRAT DE SANT JOAN Sarràt da SanjuànSobre el Rimbau.

Passos i colls

32 LA CREU La Krèu En el camí de les Vinyotes al Molí Villaró.

33 LA CREU DEL RIMBAU La Krèu del Rimbau O creu de Teulats. Cruïlla de camins a Teulats i a Rimbau, dalt del Pla de l’Arç.

34 CREU DE TEULATS Krèu da TaulatsO Creu del Rimbau.

35 COLL DE PITXELL Kòll da PitxéllSobre la casa de Coll de Pitxell, camí ral de Barcelona a Puigcerdà per Avinyó.

36 COLLET D’ANAR A MISSA Kullèt danà a mísaSobre la capella de Sant Amanç, a Pedrós, en el camí de Pedrós a Pinós.

37 COLLET DE L’ANGLADA Kullèt da langlàdaEntre el Puig i l’Anglada, camí de Pinós a Ginebret i a Santa Maria de Merlès.

38 COLLET DE LA BASSA DELS BOUS Kullèt da la Bàsa dalz BòusEntre la Coma i la Cadira del Galceran, camí d’Escrigues a Prats de Llu-çanès.

39 COLLET DE LES BASSETES Kullèt da laz BasètasEntre el Serrat del Mig i el Serrat dels Hortets, a la Serra.

40 COLLET DE LA BRUGUERA Kullèt da la BrugéraSobre la Bruguera; camí ral de Barcelona a Puigcerdà.

23

41 COLLET DEL BOSQUET Kullèt dal BuskètEntre el Serrat Alt i el Bosquet de la Cogulada. Camí de la Costa de la Cavalleria a la Serra.

42 COLLET DE LES CANALS Kullèt da las KanàlsSobre les Canals del Rimbau, entre el Serrat dels Morts i la Creu de Teu-lats.

43 COLLET DE CAN BORDON Kullèt da KàmburdónCruïlla de camins a Merlès i a la Costa de la Cavalleria que es troba anant de Cal Miquel de Pinós a Can Bordon, passada la Roca de Can Bordon i poc abans d’arribar al mas d’aquest nom, avui abandonat.

44 COLLET DE LA CASA CREMADA Kullèt da la Kàza KramàdaEn el camí de Pedrós a Llofrens, entre el Serrat dels Moros i el camí d’Anar a Missa. Tocant a Sant Amanç.

45 COLLET DEL CASTELL Kullèt dal KastéllEntre el Castell del Castellot i el Rimbau, a la Baga del Rimbau.

46 COLLET DE COLL DE LLOSA Kullèt da Kòll da LlòzaEntre la casa de Coll de Llosa i la Coma, corriol de les Canals, camí de la Serra a Prats.

47 COLLET DE LA COSTA Kullèt da la KòstaAnant de la Costa a Pinós, es troba poc abans d’arribar a les Roques Llargues, al cap del Clot del Forn, en indret molt boscat de pins, rajolets principalment.

48 COLLET DE LA COSTA O DEL MAS Kullèt da la Kòsta o dal MàsTocant al Collet de la Costa, camí de la Casa Cremada a Merlès, al cap-damunt de l’Obaga del Mas.

49 COLLET DE LA COSTETA Kullèt da la KustètaTocant a la casa abandonada de la Costeta, en el camí de la Costa de la Cavalleria al Solerot, abans d’arribar al Serrat Alt, de Comartigalla, en indret molt boscat de pins.

24

50 COLL DE LA CREU Kòll da la Krèu També Collet de la Casa Cremada.

51 COLL DE LA CREU Kòll da la KrèuAl Serrat de la Creu de la Samsona, tocant a Puiggallard, en el camí ral de Barcelona a Puigcerdà.

52 COLL DE LA LLEBRE Kòll da la LlébraÉs el Coll de Pregones, camí de Pinós a Pregones i a la Vall de Vilaramó. Sota el Pla del Bosc o de Pinós.

53 COLLET DEL PLA DE LA VINYA Kollèt dal Plà da la BínyaEs troba passada la Devesa del Puig anant al Vilar des de Pinós. Sota el Serrat de Barba de Boc. Tocant al Vilar.

54 COLLET DE PREGONES Kollèt da PragónasEl de la Llebre. Lloc molt freqüentat pels caçadors.

55 COLLET DE PUIGGALLARD Kollèt da Pútj GaiàrtEntre la Bruguera i el Serrat de Puig Gallard, a la trencada amb el terme de Gaià.

56 COLLET DELS RELLOTGES Kollèt dalz RallòtjasEntre el Collet de la Bruguera i els Rellotges en el camí de Pinós a Pedrós.

57 COLLET DE SANT FELIU Kollèt da SamfalíuEn el camí de Pedrós a la Bruguera.

58 COLLET DE SANT JOAN Kollèt da SanjuànEntre el Turó de Sant Joan i el camí de Sant Feliu Sasserra a Pedrós. Bosc de pins blancs.

59 COLLET DEL SERRAT ALT Kollèt dal Sarràt àlEntre el Serrat del Mig i el Serrat Alt, entre la Serra i la Costa de la Ca-valleria.

25

60 COLLET DE LA VALL DE VILARAMÓ Kollèt da la Bàll da Bilaramó

Collet que es troba al Serrat de la Llobeta, trencada dels termes de Mer-lès i Gaià, per on passa el camí de Pregones a la Vall de Vilaramó. Al Bosc de Vilaramó.

61 COLLET DE LA VINYA Kollèt da la BínyaDe la Vinya de Sant Jordi, camí ral de Barcelona a Puigcerdà. Trencada amb el terme de Gaià. 650 metres d’alçària.

62 COLLET DE LA VINYA NOVELLA Kollèt da la Binya NubéllaEntre el Bosquet de la Cogulada i la Vinya Novella, al termenal de la Cos-ta de la Cavalleria, camí de la Costa a Prats de Lluçanès.

Carenes, cingles, roques

63 EL PEDRÓ al PadróEntre la carena de Can Bordon i el Pla de Pinós.

64 EL PEDRÓ DE LA CODINA al Padró da la KudínaAl camí ral de Prats a Gaià. El nom s’origina de la mort de l’hereu Codi-na el 25 de juliol de l’any 1823 en aquest indret per una partida de lladres, quan tornava de fires de Prats. En memòria s’aixeca un pedró amb una làpida explicant el fet.

65 CARENA DE L’ANGLADA Karèna da langlàdaEntre l’Anglada i Cal Miquel.

66 CARENA DE CAN BORDON Karèna da KàmburdónEntre el Pedró de Pinós i la Roca de Can Bordon.

67 CARENA DEL FORN Karèna dal FórnEntre el Pla del Forn i la carena de l’Anglada al capdamunt del Racó del Pi de les Tres Branques.

68 CARENA DE SANT JOAN Karèna da SanjuànEntre el Collet de Sant Joan i el camí de Pedrós a Sant Feliu Sasserra.

26

69 CARENA DEL CAMÍ DE SANT FELIU Karèna dal Kamí da Samfalíu

Entre el camí de Pedrós a Sant Feliu i el Serrat dels Moros.

70 LA CARENA DE COMARTIGALLA la Karèna da KomartigàllaA Comartigalla sota el Serrat Alt. Separa el torrent de Can Bordon, del Reguer de Llofrens i la Vinya del Solerot.

71 LA CARENA DE LA MALLOLA la Karèna da la Maiòla Es troba en el camí de Cal Miquel a Merlès, entre el Rec dels Piteus i Font Querosa.

72 EL ROC FORADAT al Ròk FuradàtEs troba tocant al camí que va de la Bassa de la Vila a Vilalta.

73 ROCA DE CAN BORDON Ròka da KamburdónEn el camí de Cal Miquel a Can Bordon.

74 ROCA FESA Ròka FèzaA la trencada dels temes de Santa Maria de Merlès i Sant Feliu. Per da-munt hi passa el camí de Sant Feliu a Pedrós i el camí de Llofrens.

75 ROCA GAIANA Ròka Gaiàna Entre Bonells i la Casa Nova, en el camí de la Bassa de la Vila a Escrigues.

76 ROCA DEL MORO Ròka dal MòruEntre la Costeta i Cal Samsó.

77 ROCA DELS TERMENALS Ròka dals TarmanàlsEntre el Pla de la Serra i el Serrat Alt de les Canals del Rimbau, corriol de les Canals.

78 ROCASSES RukàsasEn el camí de Pinós al Vilar per Pregones, després d’haver creuat el bar-ranc de les Rocasses.

27

79 ROQUES BLANQUES Ròkaz BlànkasA la Baga del Rimbau, sobre el Cau de les Lloses i el Pla de les Coromines. A l’esquerra de la Riera de Merlès en indret molt boscat.

80 ROQUES DE LA CASA CREMADA Ròkaz da la Kàza KramàdaEn el camí de la Casa Cremada a Llofrens.

81 LA ROCA ALTA la Ròka AltaAl cap del Clot dels Arrendaments. Camí de Pedrós a Cal Samsó.

82 LA ROCA GRAN la Ròka GrànRoca en un coll de serrat, sota els Rellotges, en el camí de Pedrós a Can Bordon.

83 LA ROCA GROSSA la Ròka GròsaEntre el Clot del Reguer i el del Forn a l’esquerra del camí de la Costa de la Cavalleria a Merlès.

84 LA ROCA LLARGA la Ròka LlàrgaEntre Vilalta i el serrat de Mateus.

85 LA ROCA DE SOBRE CAL MIQUEL la Ròka dasóbra Kàl MikèlDamunt de Cal Miquel.

86 LES ROQUES LLARGUES laz Ròkaz LlàrgasAl Collet de la Costa al capdamunt del Clot del Forn.

87 EL CINGLE GROS al Síngla Gròs Sota el camí de les Vinyotes a Salelles a la solella del Vilar.

88 EL CINGLE DE LES PEDREGOSES al Síngla da las PadragósasA les Pedregoses de la Costa.

89 LA PUNTA DEL PLA la Púnta dal PlàPlanell a la Baga del Rimbau sobre el Clot del Fuster.

28

90 LA PUNTA DEL PLA DEL BOSC la Púnta dal Plà dal BòskDel Pla del Bosc de Pinós, també Bosc de Vilaramó, trencada dels termes de Gaià i Merlès. Magnífic bosc d’alzines i pins, blancs principalment.

91 LES BASSETES laz BasètasPetit serrat entre la Costa de la Pedrera i l’Era Vella de Cal Fuster, a la Baga del Rimbau, ribera esquerra de la Riera de Merlès.

92 LES MARTINES laz MartínasEntre el Serrat dels Morts i el Cofret de Teulats, a la Serra.

93 LES PEDREGOSES DE LA COSTA las Padragósaz da la KòstaEn el camí del Solerot a Prats de Lluçanès i a la Costa de la Cavalleria.

94 TERRER ROIG DE CAL MIQUEL Tarré Ròtj da Kàl MikèlEs troba anant de Pinós al Vilar, tocant al camí.

95 TERRER ROIG DEL PLA Tarré Ròtj dal PlàCamí de Pinós al Vilar.

96 EL TERRER DE LES GUIXES al Tarré da laz GíxasSota el Cau de les Lloses, a la Baga del Rimbau.

97 BARBA DE BOC Bàrba da Bók Serrat sobre les Vinyotes, divisòria d’aigües del Rec de les Rocasses i la Riera de Merlès.

98 COFRET DE TEULATS Kufrèt da Taulàts Entre el Serrat Alt de les Canals del Rimbau i el Soler de n’Hug.

99 CREU DE LA SAMSONA Krèu da la SamsónaA la trencada amb Gaià, prop de Puiggallard, a Pedrós.

100 MAL GRAÓ Màl Graó En el camí de la Bassa de la Vila o dels Bous a Escrigues.

29

101 EL CALVARI al Kalbàri Entre el Serrat de la Cobertora i el Serrat dels Bous, Obaga del Rimbau.

102 EL PASSANT DEL REC al Pasàn dal Rék Al Clot de la Coma, sota la balma dels Primals.

103 EL TERMENAL DE LA PEÇA al Tarmanàl da la Pésa De Roca Fesa al Serrat Llobater, per la trencada del terme de Sant Feliu i Merlès.

104 EL TRENCANT DEL SOLEROT al Trancàn del SularòtEntre Llofrens i el Solerot. Pegadet d’alzines a la carena.

105 ELS ARRENDAMENTS alz ArrandaménsBosc de pins entre el Quintar Vell de la Casa Cremada i els Mullerons a la Font del Pujol.

106 ELS GALINS alz GalínsSerrat entre el Clot de la Socarrada Vella i el Clot dels Galins, a Llofrens.

107 ELS MULLERONS alz MullarónsA l’indret de la Font del Pujol, on acaba el Serrat dels Arrendaments.

108 ELS TRENCANTS als Trankàns Entre la Creu de la Samsona i els Pins Blancs, a l’Obaga de Pedrós. El camí ral de Barcelona a Puigcerdà passa pel mig del serradet.

109 ELS RELLOTGES alz RallòtjasComencen al Collet de la Bruguera i fineixen prop del Pla de Pinós. Per ells hi puja el camí de Pedrós a Pinós. Pins.

110 LA CADIRA DEL GALCERAN la Kadíra dal GalsarànEntre Serra del Grau i el Collet de la Bassa dels Bous. Hi confronten tres termes: Merlès, Lluçà i Prats de Lluçanès.

30

111 L’ ERA VELLA DE CAL FUSTER léra Béia da Kàl FustéEntre els Camps de la Coromina del Mas i les Bassetes. Antigament hi havia una era, la qual li dona el nom.

112 LA FORANCA la ForànkaClot bastant extens a la ribera esquerra de la Riera de Merlès, entre les Vinyotes, Salelles i Cal Porter.

113 LA MIRANDA [El Balcó de Palou] la Mirànda Sobre la Costa de la Cavalleria, mirant al Molí del Mas, riera de Merlès.

114 LA MIRANDA la Mirànda Cingle sobre Palau del Roc, a la Solana de Merlès, entre les cases de Cu-assacs i la Cortada.

115 LA PEÇA la PésaAnant de Pedrós a Sant Feliu, per la drecera, poc després de passat Roca Fesa, creuat el Clot de Llofrens.

116 LA PUJADA la Pujàda Baixant de la carena del camí de Sant Feliu a Roca Fesa, o pujant, camí de Pedrós a Sant Feliu Sasserra.

117 LA PUJADA DE CAN BORDON la Pujàda da KamburdónEntre les Roques Llargues i Pinós, camí de la Costa de la Cavalleria.

Les deveses

118 LA DEVESA la DabèzaDe la Costa de la Cavalleria, sobre la casa de la Costa, entre la Miranda i el Bosquet de la Cogulada.

119 LA DEVESA D’ESCRIGUES la Dabèza daskrígasEntre la carretera de Merlès i la riera, tocant al molí d’Escrigues i al Pont de la Cortada.

31

120 LA DEVESA DEL PUIG la Dabèza dal PútjEn el camí de Pinós al Vilar, passat Cal Gervàs.

121 LA DEVESA DEL RIMBAU la Dabèza dal RimbàuA la dreta del Clot del Fuster, entre el Collet del Castell i la casa del Rim-bau.

122 LA DEVESA DEL SOLEROT la Dabèza dal SularòtBosc, entre el Termenal de la Peça i el Clot dels Galín, al Solerot.

Les costes

123 LA COSTA DE LA PEDRERA la Kòsta da la Padréra Al capdamunt de les Bassetes, Obaga del Rimbau.

124 LA COSTA DEL RIMBAU la Kòsta dal RimbàuOn neix el Clot de Ballarons, sota el Quintar del Rimbau.

Les saleres

125 LES SALERES DE PREGONES las Saléraz da PragónasSobre Pregones, entre el clot d’aquest nom i el de la Llobeta.

126 LES SALERES DE PEDRÓS las Saléraz da PadrósEntre el Pla de la Casa i Pedrós.

Els boscos

127 EL BOSC GRAN DE BORRELLERES al Bòsk Gràn da Burra-lléras

Entre el Clot de Sant Joan i el de l’Infern, a Borrelleres, a l’esquerra de la Riera de Merlès.

128 BOSQUET DE LA COGULADA Buskèt da la KugulàdaSota el Serrat de la Cogulada, a la Costa de la Cavalleria.

32

129 BOSC DE VILARAMÓ Bòsk da BilaramóAl Serrat de la Llobeta, cap de la Vall de Vilaramó, terme de Gaià i Merlès.

Les solanes

130 LA SOLELLA DEL VILAR la Sulèia dal Bilà Sobre les Rocasses, des de Ginebret a Barba de Boc.

131 LA SOLELLA DEL PLA la Sulèia dal Plà Sota la Baga del Rimbau.

132 SOLER DE N’HUG Sulé da Núc Sota Cofret de Teulats, trencant amb el terme de Prats de Lluçanès.

Les obagues

133 OBAGA DE CAL ROCA Bàga da Kàl RòkaSota Forat Micó, camí dels Vinyers.

134 OBAGA DE GINEBRET Bàga da JinabrètSota Ginebret, a l’esquerra de la Riera de Merlès.

135 OBAGA DE MERLÈS Bàga da MarlèsEntre la Baga de Ginebret i la del Rimbau.

136 OBAGA DEL MAS Bàga dal MàsCamí de la Casa Cremada a Merlès, entre el Collet de la Costa i el Mas.

137 OBAGA DEL PUIG Bàga dal PútjSota el Pla del Ramassar, al Puig de Pinós.

138 OBAGA DEL SERRAT DE SANT JOAN Bàga dal Sarràt da Sanjuàn

Anant de Pedrós a Roca Fesa i Sant Feliu, pel camí de carro, poc després de passar el Racó de la Vinya.

33

139 OBAGA DE LES VALLS Bàga da laz BàllsSobre les Valls, camí de Pedrós als Vinyers.

140 L’OBAGA la BàgaBaixant de la Creu de Teulats al Rimbau, sota el Serrat dels Morts.

141 L’OBAGA DE LA CORTADA la Bàga da la KurtàdaSobre la Cortada, a la Solana de Merlès.

142 L’OBAGA D’ESCRIGUES la Bàga daskrígasSobre Escrigues, a la Solana de Merlès.

143 L’OBAGA DELS MARCONS la Bàga dalz MarkónsPel camí del Salt al Molí Villaró, passada la Vinya del Ramassar, cap a la Riera de Merlès.

144 L’OBAGA DEL RIMBAU la Bàga dal RimbàuEntre la plana de Bonells i la Baga de Merlès, sota el Serrat Alt de les Ca-nals.

Les comes

145 COMARTIGALLA Komartigàlla Sota el Serrat Alt, de Comartigalla, camí del Solerot a la Casa Nova de la Costa.

146 LA COMA la KómaEntre el Collet de Coll de Llosa i el Collet de la Bassa dels Bous.

147 LA COMA DEL SOLEROT la Kóma dal SularòtPassada la Bassa del Solerot i poc abans d’arribar a les Pedregoses de la Costa, anant del Solerot a la Costa de la Cavalleria i Merlès.

Les planes

148 PLA DE L’ARÇ plà da làrs Entre la Creu de Teulats i Coll de Llosa.

34

149 PLA DEL BOSC plà dal Bòsk A Pinós sobre el Clot de Moixons. Bosc de pins i alzines, molt espès.

150 PLA DEL FORN plà dal Fórn Entre la Roca de Can Bordon i la carena del Forn, sobre el Clot del Pi de les Tres Branques, a l’Obaga de Merlès.

151 PLA DE GINEBRET plà da Jinabrèt Extensa plana conreuada entre Ginebret i el Puig, de Pinós.

152 PLA DE PINÓS plà da PinósComença al Pla del Bosc i fineix prop de Can Bordon. Està quelcom acci-dentat i molt poblat de pins i alzines. Alçària mitjana 700 metres.

153 PLA DE LES PASSERES plà da las PasérasA la ribera esquerra de la Riera de Merlès, entre Salelles i la Molina.

154 PLA DEL PUIG plà dal PútjLa plana del Puig de Pinós.

155 EL PLA DE LA BRUGUERA al plà da la BrugéraEntre el Pedró de la Codina i el Collet de la Bruguera, camí ral de Bar-celona a Puigcerdà.

156 EL PLA DE LA CASA al plà da la KàzaTocant a Pedrós, un xic més avall de les Saleres.

157 EL PLA DE LA COROMINA al plà da la KurumínaTocant als camps de la Coromina del Mas, sota Roques Blanques, Riera de Merlès, Obaga del Rimbau.

158 EL PLA DELS RELLOTGES al plà dalz RallòtjesEntre la Bruguera i els Rellotges, camí ral de Barcelona a Puigcerdà.

159 EL PLA DE LA SERRA al plà da la SèrraEl pla de la Casa de la Serra, entre el Collet del Bosquet i el Serrat dels Morts.

35

160 PLANA DE BONELLS plàna da BunéllsEntre Bonells i el camí de la Bassa de la Vila a Escrigues. A la ribera es-querra de la Riera de Merlès.

161 EL PLANELL DE PEDRÓS al Planéll da PadrósEntre les Saleres i Pedrós.

162 ELS PLANS als PlànsEntre Esmarats i Santa Maria de Merlès. Extensió quelcom important de conreus a la dreta de la Riera de Merlès, solana de la Vall d’aquest nom.

163 ELS PLANS als PlànsEntre el Racó de la Vinya de Pedrós i la Vinya de Cal Roca, camí de dalt de Pedrós al Pont dels Vinyers.

164 PLANS DE LA CORTADA Plànz da la Kurtàda Entre el Camp Gran del Castellot i el Serrat de la Cobertora, a l’esquerra de la Riera de Merlès.

Les balmes

165 BALMA DE LA COGULERA Bàuma da la KuguléraSota el Serrat dels Bous, sobre la carretera que va del Molí d’Escrigues al Rimbau, sota la Creu de Teulats.

166 BALMA PAREDADA Bàuma ParadàdaAl Clot de la Bruguera, sota la Font de la Bruguera, el camí de Pedrós passa quasi tocant a la roca.

167 BALMA DELS PRIMALS Bàuma dals PrimàlsAl capdavall del Clot de l’Om, on s’ajunta amb el de la Font i el de la Bru-guera.

168 CAU DE LES LLOSES Kàu de laz LlòzasEntre Roques Blanques i el Terrer de les Guixes.

36

169 FORAT MICÓ Furàt MikóEntre l’Obaga de les Valls i la de Cal Roca, sota Sant Jordi.

Arbres característics

170 LES ALZINES laz AlzínasSota la Bassa del Pla de Sant Jordi, a la dreta del Clot de la Coma.

171 L’OM DE LA COSTA lóm da la KòstaA la Costa de la Cavalleria, al capdamunt dels Camps de la Costa, en front de la masia d’aquest nom. Prat.

172 PI BESSÓ pí Basó Sota el Collet de l’Anglada tocant al rec de la Font del Boix, Obaga de Merlès.

173 PI DE LES TRES BRANQUES pí da les Trèz BrànkasAl racó del seu nom, anant de Cal Miquel a Cal Sicull, a la Baga de Mer-lès, sota la carena del Forn.

174 PI DEL SERRAT DE SANT JOAN pí dal Sarràt da SanjuànPi de gran alçària visible des de molt lluny: Prats, Sant Feliu.

175 ELS PINS BLANCS als Pínz BlànksSota el Serrat de la Creu de la Samsona i els Trencants a l’Obaga de Pe-drós.

Els saltants

176 EL SALT al SàlA quilòmetre i mig aigües amunt de la Riera de Tortafè, al rec de les Ro-casses.

177 SALTANT DE L’ HORTA Saltàn da lòrtaSaltant de l’Horta Vella de la Costa de la Cavalleria, camí del Solerot a la Costa. Roca molt extensa per la que salta l’aigua que baixa pel Reguer de la Costa i Clot del Cau de les Garrotades.

37

Els camps

178 CAMP DE DALT Kam da DàlTocant a Pedrós vora el camí d’aquest punt a Sant Feliu Sasserra.

179 CAMP GRAN DEL PLA Kàm Gràn dal PlàEn el camí de Pinós al Vilar, passat el Terrer Roig.

180 CAMP GRAN DEL CASTELLOT Kàm gràn dal KastallòtEntre el Pont de Sant Martí i el Pont del Molí d’Escrigues, sota els plans de la Cortada, a l’esquerra de la Riera de Merlès i sota la carretera del Rimbau.

181 CAMP DEL TORRES Kàm dal TórresAl Racó del Torres, tocant al Clot de la Bruguera.

182 EL CAMP DEL SASTRE al Kàm dal SàstraEntre Pedrós i Sant Amanç.

183 CAMPS DE COLL DE PITXELL kàmz de Kòll da PitxéllA Coll de Pitxell, entre la casa d’aquest nom i la Vinya de Sant Jordi.

184 CAMPS DE LA CASA CREMADA kàmz da la Kàza KramàdaEntre el Collet de la Casa Cremada i la Casa Cremada, a la dreta del Clot de Llofrens.

185 CAMPS DE LA COSTA kàmz da la KòstaEntre l’Horta Vella de la Costa i l’Om de la Costa.

186 CAMPS DE L’ ESPELTA kàmz da laspèltaEntre el Pont de Vilalta i Cuassacs, tocant al racó dels Mussols.

187 CAMPS DE SANT AMANÇ kàmz de SantamànsEls camps de Pedrós. Deuen el seu nom a la capella de Sant Amanç que es troba al seu capdamunt.

38

188 CAMPS DEL SOLEROT kàmz dal SularòtEn el camí del Solerot a Pinós, passada la Bassa i poc abans d’arribar a la carena de Comartigalla.

189 ELS CAMPS alz KàmsConreus de Santa Maria de Merlès i Escrigues, sota la carretera de Mer-lès i tocant a la Riera de Merlès.

190 ELS CAMPS DE LA BISCOLA als Kàmz da la BiskòlaEntre la Font del Pere Costa i la Biscola.

191 ELS CAMPS DE LA COROMINA DEL MAS als Kàmz da la Kurumína dal Màs

Entre l’Era Vella de Cal Fuster i el Molí del Mas. A l’esquerra de la Riera de Merlès, sota el Pla de la Coromina.

192 ELS CAMPS DE LA SERRA als Kàmz da la SèrraEntre els Camps de la Cogulada i la Serra.

Les hortes

193 L’ HORTA DE LA BISCOLA lòrta da la BiskòlaEntre les Alforges i la Biscola, en el clot que baixa de la Serra. Camí de la Casa Cremada a Prats de Lluçanès.

194 HORTA DE LA BRUGUERA òrta da la Brugéra Sota la Balma Paredada i Font de la Bruguera, el doll de la qual aprofita per al seu regatge.

195 HORTA DE CAL ROCA òrta da Kàl RòkaEntre Cal Roca i el Forn de Cal Roca, anant de Pedrós als Vinyers.

196 L’ HORTA DE LLOFRENS lòrta da LlufrènsEntre la Font del Güell i el Molinot, al Clot de Llofrens.

197 HORTA DEL PLA òrta dal PlàTocant a Pedrós.

39

198 L’ HORTA DEL SAMSÓ lòrta dal SamsóSota la Font de Cal Samsó.

199 HORTA VELLA DE LA COSTA òrta Béia da la BiskòlaTocant al Saltant de l’Horta Vella, camí del Solerot a la Costa de la Ca-valleria.

Les vinyes

200 LA VINYA DE CAL ROCA la Bínya da Kàl RòkaEntre els Plans i Cal Roca, pel camí de dalt de Pedrós als Vinyers.

201 LA VINYA DE CASA DE FUSTA la Bínya da Kàza da FústaEntre la Casa de Fusta i Cal Martí Simón.

202 LA VINYA NOVELLA la Bínya NubéllaA la Costa de la Cavalleria, camí d’aquest punt a Prats de Lluçanès.

203 LA VINYA DEL RAMASSAR la Bínya dal RamasàSobre l’Obaga dels Marcons, camí del Salt a la Riera de Tortafè.

204 LA VINYA DE SANT JORDI la Bínya da SanjòrdiEntre els Camps de Coll de Pitxell i la Bassa del Pla.

205 LA VINYA DEL SOLEROT la Bínya dal SuleròtSota la carena de Comartigalla, camí de Llofrens a Pinós. Abans el tros d’aquest nom era plantat de vinya. Avui s’hi conreuen cereals.

206 LES VINYES DEL PLA laz Bínyaz dal PlàEntre el Pla de Pinós i els Rellotges.

Els reguers

207 REGUER DE LA COSTA Ragé da la Kòsta Reguer és a Santa Maria de Merlès un conreu guanyat a l’acció erosiva d’una corrent d’aigua torrencial. Es situa per tant bé tocant a la corrent d’aigua endreçada, bé ocupant el seu primitiu llit. Aleshores el camp ve

40

voltat per una mena de sèquia que recull i dirigeix les aigües quan plou. Sota la Costa de la Cavalleria.

208 EL REGUER DE LLOFRENS al Ragé da LlufrènsEntre la Vinya del Solerot i Llofrens.

209 EL REGUER DEL SOLEROT al Ragé dal Sularòt Al Solerot.

Els quintars

210 EL QUINTAR DE LA CASA CREMADA al Kintà da la Kàza Kramàda

Un quintar al Berguedà és un pla de conreu, generalment lluny del mas. El Quintar Vell, també anomenat de la Casa Cremada, entre el Collet de la Creu i la Casa Cremada, anant de Pedrós a Prats de Lluçanès, per Llo-frens i el Solerot.

211 EL QUINTAR DE CUASSACS al Kintà da KuasàksEntre la Miranda i el Racó dels Mussols, a Cuassacs, a la Solana de Mer-lès, ribera dreta de la riera d’aquest nom.

212 EL QUINTAR DE RIMBAU al Kintà da RimbàuEntre l’Obaga i la Costa, sota el Serrat dels Morts. Per la carretera del Rimbau.

213 EL QUINTAR VELL al Kintà BéllEl de la Casa Cremada.

Les boïgues

214 EL BOÏGOT DEL PAL al Buigòt dal Pàl Al cap de dalt del Clot del Forn, sota la Roca Grossa, camí de la Costa a Merlès. Quan funcionava el telèfon entre Cal Miquel i Santa Maria de Merlès hi havia un pal al mig.

41

Els restobles, els ramassans

215 ELS RESTOBLES DE LA CASA CREMADA alz Rastóblaz da la Kàza Kramàda

Sota el Turó de la Roca Gran i els Arrendaments.

216 ELS RESTOBLES DE LES PEDREGOSES alz Rastóblaz da las Padragózas

A dalt de les Pedregoses de la Costa.

217 RESTOBLES DEL JAUME Rastóblaz dal Jàuma Entre el Collet de l’Anglada i Font Querosa, camí de Cal Miquel a Mer-lès. A l’Obaga de Merlès.

218 RAMASSAR DEL PUIG Ramasà dal Pútj Sota el Puig de Pinós.

Els racons

219 RACÓ DE LES ALZINES Rakó da laz AlsínasAl cap de dalt del Racó de la Coma, a Pedrós.

220 RACÓ DE LA COMA Rakó da la KómaEntre la carena de Sant Joan i Pedrós.

221 RACÓ DE LA DEVESA Rakó da la DabèzaEntre el Collet del Bosquet i els camps de la Costa de la Cavalleria, camí de la Serra, a la Costa i Pinós.

222 RACÓ DE FONT BONICA Rakó da FontbuníkaBaixant de la Serra a Merlès, pel Rimbau, poc després de passar el forn del Rimbau.

223 RACÓ DEL FORN Rakó dal FórnA l’Obaga de Merlès sobre el Molí del Mas. En ell s’hi troba la Font Es-moladora.

42

224 RACÓ DELS MUSSOLS Rakó dalz MusòlsEntre serra Mallonga i els Camps de l’Espelta.

225 RACÓ DE L’OM Rakó da lóm Del Pedró de la Codina i Collet de Puiggallard al Rec del Forn, a l’Oba-ga de Pedrós.

226 RACÓ DEL PI DE LES TRES BRANQUES Rakó dal Pí da las Trèz Brànkas

Sobre la Font de la Teula a l’Obaga de Merlès, entre el Pla i la carena del Forn.

227 RACÓ DEL TORRES Rakó dal TórrasSobre el Camp del Torres.

228 RACÓ DE LA VINYA Rakó da la Bínya Sota el Turó de Sant Joan fa cap al Racó de la Coma.

229 RACÓ XIC Racó Txík Sota l’Anglada a la dreta del Rec de les Rocasses.

230 ELS RACONS DE LA SERRA alz Rakónz da la Sèrra Entre Cofret de Teulats i la Roca dels Termenals.

Els clots

231 CLOT DE L’ARBRE BLANC Klòt da làbra Blànk A la Costa de la Cavalleria. Camí de la Costa, al Solerot.

232 CLOT DELS ARRENDAMENTS Klòt dalz ArrandaménsAls Arrendaments, sota la Roca Alta, a l’Obaga de Llofrens.

233 CLOT DELS BALLARONS Klòt dalz BallarónsA Ballarons, sota la Costa i el Quintar del Rimbau, ribera esquerra de la Riera de Merlès.

43

234 CLOT DE LA BRUGUERA Klòt da la BrugéraSota la Bruguera.

235 CLOT DEL CAU DE LES GARROTADES Klòt dal Kàu da laz Garrutàdas

A la Costa de la Cavalleria, sota el Serrat Alt de Comartigalla i Collet de la Costeta.

236 CLOT DE LA COMA Klòt da la KómaEl del Racó de la Coma, a Pedrós.

237 CLOT DEL FUSTER Klòt dal Fusté A l’Obaga del Rimbau, entre la Devesa del Rimbau i la Costa de la Pe-drera.

238 CLOT FONDO DEL PUIG Klòt Fóndu dal PútjA l’esquerra de la Riera de Merlès, obaga del Puig, sota el Puig de Pinós.

239 CLOT DE LA FONT DE PEDRÓS Klòt da la Fòn da PadrósEl del racó de la Font.

240 CLOT DEL FORN Klòt dal FórnCamí de la Costa de la Cavalleria a Merlès. Poc abans de creuar el Co-llet de la Costa.

241 CLOT DELS GALINS Klòt dalz GalínsEntre els Galins i Llofrens.

242 CLOT DE L’ HORT Klòt da lòrEl de la Font de Pedrós.

243 CLOT DE L’ HORTA Klòt da lòrtaSota la carretera de Prats de Lluçanès, tocant a Borrelleres.

244 CLOT DE L’ INFERN Klòt da limfèrnA la dreta de Borrelleres, tocant al Bosc Gran.

44

245 CLOT DE LA LLOBETA Klòt da la LlubètaEntre Pregones i el Serrat de la Llobeta i Bosc de la Vall de Vilaramó.

246 CLOT DE LLOFRENS Klòt da LlufrènsA Llofrens.

247 CLOT DEL MAL FORAT Klòt dal Màl FuràtEntre la Solella del Vilar i les Rocasses. Sota el Vilar.

248 CLOT DE MOIXONS Klòt da MuxónsEntre el Pla del Bosc i el Terrer Roig de Cal Miquel.

249 CLOT DEL PI PINYER Klòt dal PipinyéEntre la Bassa del Pla de Sant Jordi i Font Freda.

250 CLOT DEL REGUER Klòt dal RagéEl del Reguer de Llofrens.

251 CLOT DEL REGUER DE LA COSTA Klòt dal Ragé da la KòstaA la Costa de la Cavalleria, entre l’Om de la Costa i el Coll de la Costa.

252 CLOT DE SANT JOAN Klòt da SanjuànAl Bosc Gran de Borrelleres a la trencada del terme de Lluçà.

253 CLOT DE LA SOCARRADA VELLA Klòt da la Sukarràda BéllaEntre el Termenal de la Peça i els Galins, a Llofrens.

254 CLOT DE LES TEIXONERES Klòt da las TaxonérasA la Solella del Vilar, sota la Creu. Al seu peu, al rec de les Rocasses es troba la Font del Salt i el Salt.

Les corrents d’aigua

255 BARRANC DE LA CASA NOVA Barràng da la Kàza Nòba També anomenat Riera de Pedrós. Recull totes les aigües dels Clots de l’Om, la Bruguera, la Font, de les Alzines, de la Coma, del Pi Pinyer i d’altres més petits.

45

256 BARRANC DE SALABERT Barràng da Salabèr Petit barranc que desguassa al riu de Pinya, afluent del Merlès. A la So-lana de Merlès i ribera dreta de la Riera.

257 EL GORC BLAU al Górk BlàuA la Riera de Merlès, a l’indret on les aigües que baixen del Clot del Puig desguassen a la Riera. Ribera esquerra, sota la Baga del Puig.

258 ELS MULLERONS alz MullarónsMulleres a la Font del Pujol, a l’Obaga de Llofrens.

259 LA RASA la RàzaRecull les aigües dels Racons de Cal Miquel i les porta al Rec de les Ro-casses.

260 EL REC DE LA CASA CREMADA al Rék da la Kàza KramàdaTambé Rec del Molí de Llofrens. Sota la Casa Cremada. Portava les ai-gües de la Font del Güell i del Pujol al Molinot de la Casa Cremada, avui en ruïnes.

261 REC DE LA FÀBRICA Rék da la FàbrikaAgafa les aigües de la Riera de Merlès mitjançant una resclosa i per la vora esquerra les porta a la fàbrica situada sota Cal Fargues i Cal Fuster. Com que la corrent no és constant doncs en èpoques de secada s’eixuga quasi totalment. La fàbrica disposa de central tèrmica pròpia.

262 REC DE LA FONT DEL BOIX Rék da la Fòn dal BóixBaixa des del Collet de l’Anglada a la Riera de Merlès.

263 REC DE LA FONT DELS GAFETS Rék da la Fòn dalz GafètsA la ribera dreta de la Riera de Merlès desguassant prop de Santa Maria. Baixa del Serrat Alt d’Escrigues.

264 EL REC DEL FORN al Rék dal FórnNom que es dona a part del barranc de la Casa Nova, entre la Font Freda i l’aiguabarreig de les aigües de la Bruguera i de l’Om, a Pedrós.

46

265 EL REC DEL MOLÍ Rék dal MulíEl de la Casa Cremada.

266 REC DE LES PALANCADES Rék da las PalankàdasAnant de Cal Miquel a Merlès, el següent després del de Piteus, abans d’arribar al Molí del Mas.

267 REC DELS PITEUS Rék dals PitèusEntre el de les Palancades i la carena de la Mallola. Ribera esquerra de la Riera de Merlès.

268 REC DE LES ROCASSES Rék da laz RukàsasEl que recull totes les aigües dels Racons de Cal Miquel, la Rasa, el Racó Xic, els Clots de Moixons, Pregones i la Llobeta i d’altres menys impor-tants. Desguassa a la Riera de Merlès prop de Molí Villaró, terme de Gaià i Puig-reig.

269 LA RIERA DE MERLÈS la Riéra da MarlèsImportant afluent del Llobregat, té les seves fonts als Rasos de Tubau a uns 1400 metres d’alçària. Després d’uns 30 quilometres de cursa entra al terme de Merlès per Monclús i serveix de trencada amb Prats fins el seu aiguabarreig amb les aigües que baixen pel Clot de Sant Joan, a Bor-relleres. És també divisòria entre el bisbat de Solsona i el de Vic al terme de Merlès el qual per aquesta raó te dos termes parroquials. A l’indret de la Torre Vella i passat el torrent de Cal Tomàs, fa de trencada amb el terme de Puig-reig. Desguassa al Llobregat prop de la Colònia Riera. La força del seu corrent s’aprofita per moure alguns molins i alguna que al-tra petita fabriqueta, les quals detallem més endavant.

270 RIU DE PINYA Ríu da PínyaNeix prop de la casa de la Pinya, en terme de Sagàs, desguassa a la Riera de Merlès prop de la Casa Nova de les Cases.

271 VALLGATINA BallgatínaTrencada del terme de Merlès i Prats de Lluçanès.

47

272 VALL DE MERLÈS Bàll da MarlèsAmb aquest nom s’entén la de la Riera de Merlès dins del terme de San-ta Maria.

273 VALL DE VILARAMÓ Bàll da BilaramóValleta afluent del Llobregat que té el seu naixement dalt del Pla del Bosc de Pinós i Vilaramó. Un dels brancals va a fer cap a la Riera de Merlès amb el nom de Vall de Vilaramó. Un d’altre més important directament al Llobregat amb el nom de Riera de Gaià.

Les basses

274 LA BASSA DE LA BOGA la Bàsa da la BògaTocant a les Vinyes del Pla, a Pinós.

275 LA BASSA DE PEDRÓS la Bàsa da PadrósAl costat de la Bassa de Pedrós. Està revestida de pedra.

276 LA BASSA DEL PLA la Bàsa dal Plà Al costat de la casa de Sant Jordi, camí ral de Puigcerdà i Barcelona.

277 LA BASSA DEL SERRAT la Bàsa dal Sarràt Del Serrat de Sant Joan, dalt del Rimbau.

278 LA BASSA DEL SOLEROT la Bàsa dal Sularòt En un colletó un xic allunyada del Solerot, en el camí de Llofrens a la Costa.

279 LES BASSES NOVES laz Bàsaz NòbasA la Serra, sota el Serrat de Sant Isidre.

280 LES BASSETES laz BasètasDalt de la Serra, en el camí d’aquest punt a la Costa de la Cavalleria.

48

Les fonts

281 FONT DE LES ALFORGES Fònt da laz AufòrjasEntre les Alforges i la Cogulada. També Font de la Roca.

282 FONT DEL BOIX Fònt dal BóixAl racó del seu nom, a l’Obaga de Merlès, en un bosc de pins, sota el Pi Bessó.

283 FONT DE LA BRUGUERA Fònt da la BrugéraAl Clot de la Bruguera, sota Balma Paredada.

284 FONT DE CAL SAMSÓ Fònt da Kàl SamsóA uns 60 metres de Cal Samsó, anant a Pedrós.

285 FONT DE LA CASA CREMADA Fònt da la Kàza KramàdaSota el camí de la Casa Cremada, a Llofrens, després d’haver creuat el Rec del Molí i el Clot del Reguer.

286 FONT DE LA CASETA Fònt da la KazètaAl Reguer de Llofrens, sota la Caseta.

287 FONT DE L’ ESCUDELLA Fònt da laskudéllaSota el Terrer de les Guíxes. Obaga del Rimbau.

288 FONT ESMOLADORA Fònt azmuladóraAl Racó del Forn, sobre el Molí del Mas.

289 FONT FREDA Fònt Frèda On s’ajunten els clots del Pi Pinyer i el de la Coma, sota Pedrós.

290 FONT DELS GAFETS Fònt dalz GafètsAl Rec dels Gafets, sota el Serrat Alt d’Escrigues.

291 FONT DEL GÜELL Fònt dal GuéllAl capdavall del Clot dels Arrendaments, a l’Obaga de Llofrens, tocant al Forn de Cal Samsó.

49

292 FONT DE L’ HORT Fònt da lòrLa de Pedrós.

293 FONT DEL PERE COSTA Fònt dal Péra KòstaSota el camí de la Casa Cremada a Prats de Lluçanès i sota la Biscola.

294 FONT DEL PUJOL Fònt dal PujòlAls Mullerons, sota Cal Samsó.

295 FONT QUEROSA Fònt karózaCamí de Cal Miquel a Merlès, entre els Restobles del Jaume i la carena de la Mallola.

296 FONT DEL RIMBAU Fònt dal RimbàuLa Font de la Casa, al cap de dalt del Clot del Fuster, sota la Punta del Pla.

297 FONT DEL SALT Fònt dal SàlA un quilòmetre i mig de la Riera de Tortafè, junt al rec de les Rocasses.

298 FONT DE LA TEULA Fònt da la Tèula Al Racó del Pi de les Tres Branques, a un quart d’hora de la carena del Forn, a l’Obaga de Merlès.

Les palanques, els ponts

299 LA PALANCA la Palànka També Pont de Sant Martí, camí de la Serra a Merlès. Uneix Sant Martí amb Santa Maria. Sobre la Riera de Merlès.

300 LA PALANCA DEL MOLÍ DEL MAS la Palànka dal Mulí dal MàsJunt al Molí del Mas. Hi passen els camins de la Costa, Pinós i Ginebret a Merlès. Recentment s’ha construït un nou pont que permet el pas de carros, el qual han pagat els propietaris usuaris del mateix.

301 PONT DE LA CORTADA Pòn da la KurtàdaSobre la Riera de Merlès. Molt a prop de la Cortada. Hi passa el camí de la Bassa de la Vila i Prats de Lluçanès a Merlès.

50

302 PONT DE LA FÀBRICA Pòn da la FàbrikaHi passa la carretera de Santa Maria a la Fàbrica, sota Cal Fargues. So-bre la Riera de Merlès.

303 PONT DEL MOLÍ D’ESCRIGUES Pòn dal Mulí daskrígasÉs de construcció recent. S’ha fet per donar pas a la carretera del Rimbau.

304 PONT DE SANT MARTÍ Pòn da SammartíPont medieval sobre la Riera de Merlès el qual posa en comunicació les dos vores i les esglésies de Santa Maria i Sant Martí. També s’anomena la Palanca.

305 PONT DE VILALTA Pòn da Bilàlta El pont de la carretera de Berga a Vic. Sota Vilalta. Sobre la Riera de Merlès.

306 LES PASSERES DEL CABRA las Paséraz dal KàbraEntre Salelles i la Molina, a mig camí aproximadament entre aquests dos llocs.

Els molins

307 MOLÍ D’ESCRIGUES Mulí daskrígasEl molí de la casa d’Escrigues a la dreta de la Riera de Merlès la corrent de la qual aprofita. Abans havia tingut la seva importància la qual perdé amb la construcció de les modernes farineres. Hi anaven de molts punts de la Comarca: Sagàs, la Quar, etc.

308 MOLÍ DEL MAS Mulí dal MàsA l’esquerra de la Riera de Merlès, a l’indret del Racó del Forn.

309 MOLÍ NOU Mulí Nòu A la dreta de la Riera de Merlès, entre el Pont de la Cortada i el Pont de Vilalta, sota la carretera de Merlès.

310 MOLÍ DE VILALTA Mulí da Bilàlta A la dreta de la Riera de Merlès, sota Vilalta. Camí de Merlès a Montclús.

51

311 EL MOLÍ DE VILLARÓ al Mulí da BillaróA la Riera de Merlès, a la trencada de termes de Santa Maria, Puig-reig i Gaià.

312 LA MOLINA la Mulína A l’esquerra de la Riera de Merlès. Camí de Puig-reig a Merlès. Sota les Vinyotes.

313 EL MOLINOT al MulinòtEl de la Casa Cremada de Llofrens. Avui en ruïnes. Hi passa molt a prop el camí de Pedrós al Solerot i la Costa de la Cavalleria.

314 RESCLOSA DE LA FÀBRICA Rasklòza da la FàbrikaServeix per desviar les aigües de la Riera de Merlès i portar-les mitjançant un petit rec, el de la Fàbrica, a la Fàbrica, sota Cal Fargues. La resclosa es troba entre els ponts de Sant Martí i el del Molí d’Escrigues.

315 LA FÀBRICA la FàbrikaPetita fàbrica de teixits a l’esquerra de la Riera de Merlès, la corrent de la qual aprofita per moure la maquinària, per més que disposa d’elements generadors propis per quan la riera s’asseca.

316 LA SERRADORA lasarradóraLa de Vilalta, prop de la carretera de Berga a Vic, a la dreta de la Riera de Merlès.

Els forns

317 FORN DE BALLARONS Fórn da BallarónsEntre el Clot dels Ballarons i Ballarons, dreta de la Riera de Merlès, sota la Costa del Rimbau.

318 FORN DE CAL ROCA Fórn da Kàl RòkaAnant de Pedrós als Vinyers passada la Font Freda, abans d’arribar a l’horta de Cal Roca.

52

319 FORN DEL RIMBAU Fórn dal RimbàuEntre el Pla de la Serra i el Racó de Font Bonica, anant de la Serra a Merlès.

Ermites i esglésies

320 SANT AMANÇ Santamàns Ermita romànica als plans de Sant Amanç, a Pedrós. Modificada poste-riorment en èpoques diverses. Sagrera al costat i dins de l’església.

321 SANT JORDI SanjòrdiCapella de la casa de Sant Jordi a la trencada amb Gaià.

322 SANTA MAGDALENA Sànta Magdalèna Petita ermita al costat de la Cortada, tocant a la carretera de Merlès.

323 SANTA MARIA Sànta MariaEsglésia del poble de Merlès, pertanyent al bisbat de Solsona. Forma un bloc amb l’ajuntament, escola i rectoria.

324 SANT MARTÍ Sammartí Església del poble de Merlès, del bisbat de Vic. A l’igual que Santa Maria està edificada paret per paret amb la rectoria i el mas de Sant Martí, doncs aquesta església té terres en propietat. Cap detall arquitectònic d’interès.

325 SANT MIQUEL SammikèlEsglésia junt a la casa de Sant Miquel, al capdamunt dels plans de Sant Miquel dels Arnaus. L’església porta el nom de Sant Miquel de Terrade-lles. Fregant a la seva paret hi passa el camí ral de Barcelona a Puigcerdà.

326 SANT PAU DE PINÓS Sampàu da PinósEsglésia del bisbat de Vic dalt del Pla de Pinós, a cura del rector de Sant Martí de Merlès. Hi ha escola al seu costat.

327 ESGLÉSIA DE GINEBRET (Mare de Déu de Pinós) icglézia da Jinabrèt

Romànica, al pla de Ginebret, sota l’advocació de la Mare de Déu de Pi-nós, nom pel qual també és coneguda.

53

328 LA RECTORIA la RakturíaLa de Sant Miquel de Terradelles.

329 LA RECTORIA VELLA la Rakturía BéllaA la carretera de Merlès enfront de l’Hostal Nou. En ruïnes.

Els hostals

330 HOSTAL NOU Ustàl Nòu Del poble de Santa Maria de Merlès. No hi fan hostal.

331 HOSTAL DE VILALTA Ustàl da Bilàlta El de Vilalta, agrupat amb Cal Ferrer, Cal Tracanet, la Serradora i el Molí de Vilalta. Antiga cruïlla de camins: de Vic a Berga i Merlès al Pont de les Heures.

Les cases

332 CA L’ANDALÓ Kà landalóA la carretera de Vic a Berga, passat Rocamentidera i la Casilla, al cap de dalt del Clot de l’Infern. Ribera dreta de la Riera de Merlès.

333 CAN BORDON KamburdónA dalt del Pla de Pinós. Camins a Pinós, Prats i Merlès. Avui abandonada.

334 CAL CUIRO Kàl KúiruA la trencada amb Sagàs. Camí a Vilalta.

335 CA L’ ESTABLEROT Kà lastabiròtAnant del Molí Villaró a Salelles per la vora esquerra de la Riera de Mer-lès, es troba poc abans de Cal Jaume i Cal Pau Serrador.

336 CAL FARGUES Kàl FàrgasEn un serrat entre la Riera de Merlès i el Clot del Fuster, sobre la Fàbrica. Esquerra de la Riera de Merlès. Obaga del Rimbau.

54

337 CAL FERRER Kàl FarréSota Puigferrat, a la dreta de la Riera de Merlès. Camí de Santa Maria a Cerarols.

338 CAL FERRER DE VILALTA Kàl Farré da BilàltaA Vilalta.

339 CAL FONT Kàl Fòn A l’esquerra del camí de la Bassa de la Vila a Vilalta, prop de la Casa Vella.

340 CAL FUSTER Kàl FustéTocant a Cal Fargues, a l’Obaga del Rimbau.

341 CAL GERVASI Kàl JarbàziCamí de Pinós al Vilar, sota l’Anglada, entre el Terrer Roig de Cal Mi-quel i la Devesa del Puig.

342 CAL JAUME Kàl JàumaAl costat de Cal Pau Serrador, camí del Molí Villaró a Salelles.

343 CAL MARTÍ SIMON Kàl Martí Simón Camí del Salt a la Riera de Tortafè, abans d’arribar a la Vinya del Ra-massar.

344 CAL MASOVER Kàl Mazubé D’Escrigues. Al peu de la carretera de Merlès, a uns 400 m de Santa Maria.

345 CAL MESTRE Kàl MèztraEntre Cal Peu Pla i Cal Peiró, camí de la Bassa de la Vila a Escrigues, abans de creuar la Riera de Merlès.

346 CAL MIQUEL Kàl MikèlImportant mas de dalt del Pla de Pinós.

347 CAL PAU SERRADOR Kàl Pàu SarradóAl costat de Cal Jaume en el camí del Molí Villaró a Salelles, per la vora esquerra de la Riera de Merlès.

55

348 CAL PEIRÓ Kàl PairóAbans d’arribar al Pati i Pont de la Cortada, en el camí de la Bassa de la Vila a Escrigues.

349 CAL PEU PLA Kàl Pèu PlàCamí de la Bassa de la Vila a Escrigues, poc abans de Cal Mestre.

350 CAL PORTER Kàl Purté Entre les Canals i Salelles, camí del Villaró a Salelles per la vora esquer-ra de la Riera de Merlès.

351 CAL ROCA Kàl RòkaCamí de Pedrós als Vinyers.

352 CAL SAMSÓ Kàl SamsóDalt de la serra de Pinós, en el camí del Solerot i Pedrós.

353 CAL SASTRE Kàl SàstraEntre Can Palau i Cal Fuster, a l’Obaga del Rimbau, sota el Castell del Castellot.

354 CAL POC SE HI CULL (Cal Sicull) Kàl SikúllEn un planell conreuat a l’esquerra del camí que va de la Teuleria a la Mo-lina. A l’esquerra de la Riera de Merlès.

355 CAL TORRENTS Kàl TurrénsCamí de Cal Cuiro a Vilalta, a uns 200 metres del primer lloc. A l’esquer-ra del Clot de Mateus.

356 CAL TRACANET Kàl Trakanèt A Vilalta.

357 CAL VALLDAURA Kàl Balldàura Entre Cal Pau Serrador i les Canals, camí del Villaró a la Molina.

358 COLL DE LLOSA Kòll da Llòza Al Pla de l’Arç, camí de la Serra a Teulats.

56

359 COLL DE PITXELL Kòll da Pitxéll Al camí ral de Barcelona a Puigcerdà, entre Sant Jordi i Sant Miquel de Terradelles.

360 EL CASTELL DEL CASTELLOT al Kastéll dal KastallòtEl castell de Merlès, avui en ruïnes, sota el Rimbau, dalt d’un turó entre el Clot del Fuster i el de Ballarons.

361 EL CASTELLOT al KastallòtMasia sota el Castell del Castellot, a l’esquerra del Clot de Ballarons, camí del Rimbau a Sant Martí de Merlès, d’on dista uns 100 metres.

362 LA TORRE la TórraEn el camí de la Teuleria a la Molina. Al costat s’alça la Torre Vella.

363 TORRE DEL MORO (Torre de Ginebret) Tórra dal Mòru Sota el Serrat dels Llamps, a l’Obaga de Ginebret, sobre la Torre Vella.

364 LA TORRE VELLA la Tórra BéllaA l’indret de la Torre, camí de la Teuleria a la Molina.

365 LES ALFORGES laz AufòrjasA l’esquerra del camí de la Costa a Prats de Lluçanès.

366 L’ANGLADA langlàdaAl Pla de Pinós, entre Cal Miquel i el Puig, sota el collet del seu nom, camí de Pinós i Cal Miquel a Merlès.

367 BALLARONS BallarónsAl Clot de Ballarons, sota la Costa del Rimbau i la carretera d’aquest lloc. A uns 400 metres de Sant Martí, sota el Calvari i Serrat dels Bous.

368 LA BISCOLA la BiskòlaA la dreta del camí de la Costa a Prats de Lluçanès.

57

369 BONELLS Bunélls Camí de la Bassa de la Vila a Escrigues, després del Mal Graó. Important masada a l’esquerra de la Riera de Merlès.

370 BORRELLERES BurrallérasA la dreta de la carretera de Vic a Berga, anant de Ca l’Andaló al Pont de Vilalta.

371 EL BOSC al Bòsk A Pinós, entre els camins de Pinós a la Vall de Vilaramó i Pregones.

372 LA BRUGUERA la Brugéra Sense habitar. A la dreta del camí ral de Puigcerdà, abans del Collet dels Rellotges, al cap de dalt del Clot de la Bruguera, entre els collets de la Bruguera i Sant Feliu.

373 CAMA D’OCA Càma dòka A la dreta de la Riera de Merlès, a uns 250 metres de Santa Maria, a la cru-ïlla de la carretera de Merlès i la carretera de la Fàbrica.

374 LES CANALS las KanàlsEntre Salelles i el Molí de Villaró, a l’esquerra de la Riera de Merlès, sota Casa de Fusta.

375 LES CANALS DEL RIMBAU las Kanàlz dal Rimbàu Passat el Serrat dels Morts, a la dreta del camí de la Serra a Teulats.

376 LA CASILLA la KazíllaA la carretera de Vic a Berga, entre Ca l’Andaló i Rocamentidera. De pe-ons caminaires.

377 EL COBERT al Kubèr Sobre el Molí Nou.

378 COLOMERES KulumérasEntre les Cases i la Teuleria, camí del Molí del Mas a Cal Tomàs (Puig-reig).

58

379 LA CORTADA la Kurtàda Important casa a la dreta de la Riera de Merlès, sobre la carretera i a pocs metres de l’ermita de Santa Magdalena.

380 LA COSTA DE LA CAVALLERIA la Kòsta da la Kaballaría Gran masada en el camí del Solerot a Prats de Lluçanès, en un ample planell conreuat rodejat de petits turons poblats de bosc. La casa té una torre quadrada en un dels angles que li dona un aspecte de castell o ma-sia fortificada.

381 LA COSTETA la Kustèta Camí del Solerot a Cal Samsó, tocant a la Roca del Moro. Està ensorrada.

382 CUASSACS KuasàksA la dreta de la Riera de Merlès, al clot dels Mussols, prop del Cingle de Miranda.

383 LA COGULADA la Kugulàda Sota la Serra, camí de la Costa a Teulats. Prop de la trencada del terme de Prats.

384 ERA DE BALLARONS éra da BallarónsSota la carretera del Rimbau, poc abans dels Ballarons.

385 ESCRIGUES askrígasImportant propietat de Merlès, a la dreta de la Riera. Dona nom al Serrat Alt, l’Obaga i la Devesa, Cal Masover i Molí. Sobre la carretera de Merlès a uns 350 metres de Santa Maria.

386 ESMARATS azmaràts Sobre Puigferrat. Camí a Santa Maria.

387 GINEBRET Jinabrèt Al Pla de Ginebret prop de l’església de la Mare de Déu de Pinós.

388 LLOFRENS LlufrènsGran casa en el camí de Roca Fesa a Prats de Lluçanès.

59

389 EL MAS al MàsA l’esquerra de la Riera de Merlès, tocant al Rec de les Palancades i al Molí del Mas.

390 PALAU DEL ROC Palàu dal Ròk Sota el cingle de la Miranda, a la dreta de la Riera de Merlès.

391 EL PATI al PàtiCamí de la Bassa de la Vila a Escrigues. Junt al Pont de la Cortada.

392 PEDRA DRETA Pédra Drèta Al retomb de la carretera de Berga a Prats, passat Rocamentidera. Per-tany ja a Prats.

393 PEDRÓS PadrósUna de les cases més antigues del terme. En el seu arxiu hi han docu-ments del segle XVI. La casa actual data de l’any 1783, construïda per Joan Padrós i Soler de Lloberas, per més que hi han dintells amb dates del 1657 i 1742. Marcs de finestres, portes i arcs d’eres i eixida són de pedra picada en elegant construcció. Antigament havia servit d’hostal i era residència del secretari de Merlès i de Gaià. També hi havia hagut capellà. Prop del camí ral de Puigcerdà.

394 LA PINYA la Pínya A la trencada del terme de Merlès i Sagàs, a l’esquerra del riu de Pinya i prop del seu naixement.

395 EL PLA al PlàMas abandonat al Pla de Pinós, propietat de Cal Miquel.

396 PREGONES PragónasEn un serrat entre els clots de Pregones i el de la Llobeta, camí de Pinós al Vilar.

397 EL PUIG al Pútj Dalt del Pla del Puig, entre el de Ginebret i el de Pinós i entre les cases de Ginebret i l’Anglada, camí de Pinós.

60

398 PUIGFERRAT PutjfarràtEntre Esmarats i Cal Ferrer a la ribera dreta de la Riera de Merlès.

399 PUIG DE SALA Pútj da SàlaA l’esquerra del camí de Santa Maria, a Salabert, a la dreta de la Riera de Merlès, sota el Serrat Alt d’Escrigues.

400 EL PUJOL al PujòlA la trencada del terme de Sagàs, en el camí de Santa Maria, a Biure. Sota el Serrat de la Barraca.

401 EL RAMASSAR al Ramasà Entre Casa de Fusta i el Molí Villaró, camí de les Vinyotes.

402 LA RIBERA la Ribéra Forma caseriu amb Puigferrat, la Caseta i Cal Ferrer, a la dreta i sobre la carretera de Merlès.

403 LA RIERA DE TORTAFÈ la Riéra da Tortafè Es troba anant del Salt a Casa de Fusta, a uns 20 minuts del primer lloc.

404 ROCAMENTIDERA Ròka Mantidéra Mas a l’esquerra de la carretera de Merlès, anant a Prats de Lluçanès, en-tre la Casilla i la trencada del terme, a Pedra Dreta.

405 SALABERT Salabèr Al Clot de Salabert, camí de Santa Maria a Biure.

406 SALELLES SaléllasCamí del Villaró a la Molina, a l’esquerra de la Riera de Merlès.

407 CEREROLS SararòlsA la dreta de la Riera de Merlès, entre Riu de Pinya i el barranc de Cal Tomàs, sota La Tor Nova.

61

408 LA SERRA la SèrraGran casa i propietat a la Serra de Degollats, entre el Collet del Bosquet i el Serrat dels Morts i entre el Serrat dels Morts i la Cogulada. 700 me-tres d’alçària en el camí alt de Prats de Lluçanès.

409 EL SOLEROT el SularòtA la cruïlla dels camins de Roca Fesa a Prats i Pinós a Sant Feliu Sasser-ra. Dalt d’una carena entre el Serrat Alt de Comartigalla i la Devesa del Solerot.

410 LA TEULERIA la TaularíaA l’indret de Colomeres, a la dreta de la Riera de Merlès. Surten dos ca-mins, l’un cap a la Molina i Villaró, per l’esquerra de la riera, i d’altre per la dreta a Cal Tomàs i Puig-reig.

411 TEULATS TaulàtsSota la creu de Teulats, a la dreta del camí de la Serra a Prats.

412 LES VALLS laz BàllsA la dreta de la riera de Pedrós, sota Sant Jordi, a uns 200 metres de la trencada amb Sant Feliu Sasserra.

413 EL VILAR al Bilà A la dreta del camí de Pinós a les Vinyotes, a la Solella del seu nom sobre les Rocasses, on fineix el Pla de Ginebret.

414 VILALTA Bilàlta Important casa la qual dona nom al seu caseriu, entre la Riera de Merlès i el barranc de Mateus, camí antic de Prats a Berga.

415 LES VINYOTES laz BinyòtasCasa isolada dalt del Clot de la Foranca i Cingle Gros. Sobre la Molina, a l’esquerra de la Riera de Merlès.

416 LA TOR VELLA la Tó BéiaPassat el riu de Pinya en el camí de la Guàrdia a Merlès.

62

417 LA TOR NOVA la Tó Nòba A uns 250 metres de La Tor Vella, anant cap a la Guàrdia des de Merlès. Camí a Cererols.

418 CASA DE FUSTA Kàza da FústaAnant de les Vinyotes al Molí Villaró, entre la Solella del Vilar i el Ra-massar.

419 CASANOVA Kazanòba Camí de Pedrós i Prats als Vinyers, en terme de Sant Feliu Sasserra.

420 LA CASA CREMADA la Kàza KramàdaAntic hostal, en el camí de Pedrós a Prats. La tradició assegura que a l’hostal servien carn humana als vianants i que aquests i els habitants de les masies veïnes al tenir-ne esment, cremaren en venjança la casa i ma-taren als seus moradors.

421 LA CASA NOVA DE LES CASES la Kàza Nòba da las Kàzas Camí de la Teuleria a Cal Tomàs, poc abans de creuar el riu de Pinya. A la dreta de la Riera de Merlès.

422 LA CASA NOVA DE MERLÈS la Kàza Nòba da Marlès En el camí de la Bassa de la Vila a Escrigues, entre Roca Gaiana i Cal Peu Pla.

423 LA CASA VELLA la Kàza BéiaTocant a Cal Font, camí de Vilalta.

424 LES CASES las KàzasCamí de la Teuleria a Cal Tomàs, abans de creuar el riu de Pinya, a uns 500 metres de la Casa Nova.

425 LA CASETA la KazètaSota Llofrens, camí de Roca Fesa.

426 LA CASETA DE MERLÈS la Kazèta da MarlèsTocant a Cal Ribera, a la dreta de la Riera de Merlès, camí del Molí del Mas.

63

FONTS D’INFORMACIÓ

Els plans del terme han estat dibuixats per l’autor del recull. Les dades to-pogràfiques les hem tret dels fulls del mapa General d’Espanya al 1:50.000 de l’Instituto Geográfico y Catastral.2 També del mapa a escala 1:25.000, del terme de Santa Maria de Merlès, el qual ens ha estat gentilment faci-litat pel Sr. Puchades, de l’Exma. Diputació de Barcelona.3 A continuació detallem els noms dels diferents informadors, coŀlabora-dors en la nostra tasca:

Josep Pujol, de Cal Miquel, de Pinós Ramón Sabata, de la Costa de la Cavalleria Joan Riu, de Llofrens Lluis Fornell, de Pedrós Josep Fornell, de Pedrós Joan Fornell, de Pedrós Jaume Costa, del Puig de Pinós Pau Costa, del Rimbau Josep [...], de la Serra

A tots ells, i especialment als Srs. Fornell de Pedrós, el nostre agraï-ment, car sense la seva ajuda inestimable no ens hauria estat possible fer aquest treball o almenys en forma profitosa.

2 Fulls 293-Berga i 331-Puigreig.3 Província de Barcelona. Terme Municipal de Sta. Maria de Merlès. Planimetria

i altimetria (2 mapes), escala 1:25.000. Sebastià Mas, Top. Berga-1924.

MAPA

•5

L’Estralla, 5

Societat d’OnomàsticaEls

nom

s de

lloc

del

term

e m

unic

ipal

de

Sant

a M

aria

de

Mer

lès

Els noms de lloc del terme municipalde Santa Maria de MerlèsRafael de la Torre i Boronat

IV Premi Eduard Brossa 1958

Edició en homenatge a cura deVentura Castellvell i Joan Anton Rabella