Els Quatre Cantons - Abril Maig 2009

Inici de les obres de la piscina coberta

L’Ametlla de Mar tanca els comptes de 2008 amb un superàvit de 90.000€

Nou èxit de la Fira Alternativa

Ricard Gaseni

Entrevista a

L’Ametlla de MarAbril-Maig 2009

núm. 293

L’últim calafat d’una nissaga que es perd

ja són nostres!El Bon Repòs i el Castell de Sant Jordi

Abril - Maig 2009 | pàg. 3

4 Notícia del mésSant Jordi, el castell de tots els

caleros.

5-7

Societat

Pesca

10-14 22-23

Ajuntament

Ricard Gaseni Nolla, L’últim calafat

d’una nissaga que es perd.

16-17

37-42Col·laboracions

Esports

Informació

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Opinió

El castell és nostreInicialment tot es tractava de poder passar o no, de poder utilitzar l’espai, o no. Unes cadenes com tantes que n’hi havia repartides per tota la franja litoral catalana, dissuadien els cami-nants i els amants de la natura de poder utilitzar aquell espai costaner, històric i, a la vegada, d’espectacular estètica.Corria l’any 1983 i sempre hi ha algú que se’n dona compte, reflexiona i hi troba una injustícia al darrera. L’es-forç d’aquella gent i de la resta que al

llarg d’aquests 27 anys han treballat i han lluitat en els diferents episodis de la història recent han permès que, finalment, el passat mes d’abril, el Castell de Sant Jordi d’Alfama i el seu entorn hagin passat a ser de titularitat municipal i per tant, pública. Aquest ja era des de feia uns any, producte d’un escenari de reivindi-cacions anterior, un espai privat d’ús públic. La insistència i la necessitat a la vegada han fet que, finalment, s’hagi tancat un procés que lligarà

per sempre més la construcció mili-tar a la història de la Cala.La titularitat pública de l’espai per-metrà que ara, amb una inversió im-portant, el castell de Sant Jordi tingui un entorn privilegiat i merescut on la gent de la Cala, podrem gaudir de la natura i de la seva història sabedors que aquell tros de terra i aquelles quatre pedres són nostres.El castell ha viscut invasions i intents d’invasió, permutes feudals, com-pres i herències fins arribar als seus

últims propietaris, la família Mangra-né, a qui des de l’Ajuntament s’ha agraït la seva col·laboració en la ces-sió, la qual s’escenificarà el pròxim 31 de maig en una jornada festiva.Caleros i caleres, el 31, tots al castell. Tots tenim el mateix dret de participar en la recuperació d’un castell, que lluny de les armes i la violència, aca-barem aconseguint per la força de la paraula, la negociació i el diàleg.

El Castell és nostre.

Editorial

Índex

Política

28-29

30-3334-35

43

Cultura i Espectacles

Entrevista

15Les barques d’arrossegament

comencen la veda biològica.

Medi ambientL’Ametlla rebrà 330.000 euros del

nou Pla PENTA en els pròxims tres

anys.

36

Tornes de farmàcies, telèfons,

horaris de tren, bus ...

A fons

18-19Vertigen cultural per celebrar Sant

Jordi.9

Infraestructures

La nova tarifa de l’aigua pretén fer-

ne un ús més sostenible i racional.

Serveis Socials.

25-27 TurismeLa psicosi per la crisi no aconse-

gueix allunyar el públic de la Fira

Alternativa

El govern de l’Ametlla de Mar aprova

una proposta de revisió de les tarifes

de l’aigua.

L’espai del Bon Repòs ja és de tot

el poble.

L’Ametlla de Mar se’n surt en l’orga-

nització del II Torneig Internacional

Futbol Base Terres de l’Ebre.

La Notícia del mes


ACNEl castell medieval de Sant Jordi d’Al-fama i les quatre hectàrees de terreny costaner que l’envolten han passat a ser formalment titularitat de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar després de prop de 30 anys de reivindicacions davant dels seus anteriors propieta-ris, la família Mangrané. L’acord de cessió tancat notarialment pel con-sistori, que permetrà als Mangrané mantenir 35.000 metres quadrats de sòl edificable a la urbanització veïna de Calafat, ha de fer també possi-ble l’imminent inici de les obres de restauració ambiental d’aquest es-pai, entre les platges de Sant Jordi i Cala Vidre, per part del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. La inversió estatal prevista és de 1,85 MEUR.

Un escull superatLa cessió del castell i les quatre hec-tàrees de terreny circumdants era el principal i darrer escull que havia de solucionar el consistori calero per permetre l’inici de les actuacions que, segons ha explicat l’alcalde Andreu Martí, està previst que la direcció

general de Costes comenci a finals d’aquest mes d’abril o perquè puguin quedar finalitzades just abans d’aca-bar l’any en curs. “El conveni, que portaven negociant tots els governs municipals des del retorn de la de-mocràcia, ha suposat el traspàs de la titularitat a l’Ajuntament de la for-tificació i els terrenys circumdants a canvi que els anteriors propietaris, la família Mangrané, mantingui 35.000 dels 40.000 metres quadrats de sòl edificable previstos a la urbanització de Calafat per l’anterior Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU)”, apuntava Martí. El ple de la corpora-ció va certificar el passat 8 d’abril el document subscrit davant notari.

Acord urbanístic“Hi ha hagut un acord per mantenir-los els drets que tenien a Calafat. No ens perjudica en res, al contrari, de la mateixa manera que donem su-port als ciutadans també ho fem a la família Mangrané perquè durant un temps puguin actuar. El castell té un gran simbolisme i havia estat molt reivindicat. Avui es pot dir que el castell ja és de la gent de l’Amet-lla de Mar”, ha declarat l’alcalde, tot recordant que existia un compromís verbal amb els propietaris que hauri-en accedit a la cessió malgrat rebai-xar-los en 5.000 metres quadrats la superfície edificable. Amb el títol de propietat a la mà, que el consistori re-partirà a tots els veïns que assistiran a la festa anual al castell posposada en el seu dia i prevista pel dia 31 de maig, Martí confia que l’administra-ció estatal compleixi el compromís

d’iniciar les obres de restauració am-biental de l’espai, que ha d’integrar els elements de lleure, ambientals i patrimonials. A grans trets, el pro-jecte, que va redactar el consistori calero i que ha aprovat el Ministeri, preveu aixecar els dos aparcaments asfaltats i elements de formigó per reconstruir-los amb llambordes de pedra d’Ulldecona, amb capacitat per autobusos i adaptats per l’accés de persones discapacitades. També preveu enderrocar les dues edificaci-ons existents vora el castell, tot i que el govern municipal negocia amb Costes conservar l’antiga caseta de la Guàrdia Civil per altres funcions.

Espai amb vegetació autòctonaL’espai de quatre hectàrees que en-volta el castell i entre les platges de Cala Vidre i la mateixa de Sant Jordi serà restaurat amb vegetació autòc-tona, elements de pedra seca i fusta, en concordança amb els colors del castell, que substitueixin els elements que trenquen la visió de les platges i la costa. També es milloraran els ac-cessos a les platges, una passarel·la permetrà accedir a les fortificacions de la Guerra Civil existents i a les ruïnes del primigeni castell medie-val, així com la instal·lació de l’enllu-menat. En total, el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí s’ha com-promès a aportar 1,85 MEUR, per un projecte que inicialment es va valorar en 1,4 MEUR.

Dinamitzar l’entorn“Hem arribat a un acord per fer un

projecte sostenible, respectuós amb el medi i l’entorn. El castell té històricament la seva importància i es troba en una de les cales més boniques de l’Ametlla de Mar, amb bandera blava”, certifica l’alcalde, que destaca la voluntat d’’excel-lència turística’ que es pretén con-ferir a l’espai. Tot plegat, segons ha explicat el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Xavier Llambrich, “aquest projecte ha de permetre dinamitzar l’espai del castell de Sant Jordi d’Alfama i el seu entorn, amb voluntat d’integrar la fortalesa en un ‘circuit’ d’equipa-ments culturals, lúdics i ambientals del municipi com el futur Centre d’Interpretació de la Pesca, previs-ta a l’antiga llotja; el camí de ronda resseguint el GR-92; o el Museu de Ceràmica Popular, a la mateixa urba-nització de Sant Jordi”.A llarg termini, de fet, el consistori preveu rehabilitar la fortalesa per di-fondre els seus actius patrimonials, històrics i que, al mateix temps, pugui acollir espectacles i representacions culturals. Construït al segle XIII, el castell era la seu de l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, l’únic orde estricta-ment català de la història. Originària-ment, la fortalesa es trobava empla-çada a les roques vora el mar i va ser ocupada per cavallers templers. Per evitar que no fos ocupat per les tro-pes franceses, va ser bombardejat i destruït per les galeres espanyoles al segle XII. L’actual fortalesa, uns metres terra endins, es va construir durant el regnat de Carles II i va ser ocupada per tropes regulars.

Sant Jordi, el castell de tots els caleros

L’Ametlla de Mar tanca la cessió del castell de Sant Jordi d’Alfama al municipi per part de la família Mangrané i restaura ambientalment el seu entorn.

Signatura de l’acord de cessió per part de l’alcalde Andreu Martí, Xavier Mangrané, en presèn-cia del regidor Antoni Montagut.

L’entorn del Castell rebrà una inversió de 1,85 M € .


Infraestructures

L’espai del Bon Repòs ja és de tot el poble

La vila ha recuperat aquest espai després de llargues negociacions.

El Bon Repòs de l’Ametlla de Mar, espai que ocupa 15.000m2 i que ac-tualment acull un hotel amb una gran zona enjardinada, ja és de propietat municipal després de signar-se un acord amb el seus propietaris, la família Pérez Vila, pel qual la major part aquest espai se cedeix al poble després de dures i llargues negoci-acions. Ara només queda per deter-minar el moment adequat per tirar els murs a terra que separen l’actual parc de l’espai enjardinat que dispo-sa l’hotel del Bon Repòs, l’anomenat Tancat de Vila que, previsiblement, sigui després de l’estiu. L’enderroc també inclou tirar a terra l’edifici que allotja l’hotel. Aquesta cessió permet a la família, representada pel Grup Perez Vila 2002 SL, conservar només una petita part, el 18% de tot el que tenien, i mantenir els drets urbanístics que li permetien la construcció de 300 habitatges en aquest espai, tot i que dos terceres parts d’aquests drets han estat traslladats al sector L de Marina Sant Jordi, mentre que la res-ta, un centenar d’habitatges, podran ser construïts en l’espai propietat de la família, això sí, a canvi que es des-tinin a habitatge social, és a dir, a pi-sos concertats o de protecció oficial. Per la seva part, l’Ajuntament també tindrà dret a construir 10 pisos de pro-pietat municipal en concepte del 10% d’aprofitament públic.

Data límitL’acord preveu que l’hotel cessi la seva activitat el 31 de desembre d’aquest mateix any. A partir d’aquí, es donarà inici al projecte municipal valorat en un 1 milió i mig d’euros que inclou habilitar un gran parc infantil i zona verda i un aparcament de 120 cotxes. Tanmateix, dintre d’aquest nou espai, que pretén dignificar l’entrada a la població, hi haurà un lloc per a la seu central de l’oficina de Turisme.

Nou aparcamentL’alcalde Andreu Martí explicava que, “la nostra idea és que, a mig termini, aquest nou aparcament en superfície passi a ser soterrat (esperem que ens permeti solucionar per molts anys els problemes de mobilitat i apar-caments al casc urbà), permetent al mateix temps que tot l’espai sencer passi a ser parc. Quan tot aquest procés estigui finalitzat tindrem un parc de primera categoria al bell mig del poble, amb un aparcament so-terrat perquè tothom que ho desitgi pugui estacionar només entrar al mu-nicipi. Lamentablement la família Vila va exigir com a part imperativa de la negociació l’enderroc de l’hotel, però tot i això l’èxit és indiscutible, un espai privat on anteriorment hi havia prevista la construcció de 300 pisos ara passarà a ser públic amb un gran parc per tot el poble”.

Martí va afegir que, “finalment voldria agrair a les moltes persones que han fet un gran esforç perquè aquesta fita sigui possible, principalment al regi-dor d’Urbanisme Joan Pere Gómez Comes i a tot l’equip que hi ha col-laborat, a tot l’equip de la Cala Ges-

tió (l’empresa Pública que vam crear l’agost passat per gestionar totes les obres que estem promovent), i a la família Vila ja que igual que amb Xa-vier Mangrané amb el tema del cas-tell, han demostrat una molt bona predisposició, possibilitant d’aques-ta manera el que només fa uns anys hagués semblat una utopia”.

Agraïments a la familiaPer altra banda, l’alcalde va dir que, “en honor a la veritat, i essent ge-nerosos, hem d’agrari als fills de la família l’esforç que han fet perquè, entenc que les coses, depèn des d’on es mirin, es veuen de colors diferents. Després d’acabar un pro-cés feixuc com ha estat aquest em sento molt satisfet, com alcalde i en representació del govern i de tot el poble i reitero l’agraïment per aquest enteniment final”.L’alcalde també va voler remarcar que la cessió del Bon Repòs, jun-tament amb la cessió del castell de Sant Jordi fan del mes d’abril de 2009 un del més profitosos per a La Cala que, sense dubte, contribuirà a omplir més d’una pàgina en la seva història.

Accés als vehicles pel carrer Pau Casals.

Façana de l’hotel Bon Repòs.

Infraestructures


Araceli DomínguezTan bon punt estiguin col·locats els mòduls provisionals que acolliran els serveis d’assistència sanitària primà-ria de la nostra població començaran els treballs de rehabilitació i amplia-ció de l’ambulatori. S’espera poder iniciar-los abans de l’estiu i el termini d’execució és de 15 mesos. Aquests treballs, llargament reivindicats pel consistori davant la necessitat crei-xent de la població de més serveis sanitaris, consisteixen, bàsicament, en la creació d’una nova estructura en l’espai que fins ara era la seu de l’ambulància municipal. Mentre durin les obres, l’antic magatzem de la bri-gada municipal, al costat de l’espai anterior, servirà per ficar les casetes d’obres dels operaris i per allotjar la grua imprescindible en aquest tre-ball. Anna Gallart, regidora de Sanitat ens comenta que “encara que hem hagut d’esperar molt de temps, final-ment, veiem com comencen aques-tes obres. Tot i que no és competèn-cia de l’ajuntament hem lluitat un dia sí i altre també durant molt de temps perquè escoltessin les nostres rei-vindicacions. Tothom sabem que l’actual CAP no dóna a l’abast, que les esperes a la sala de vegades es fan inacabables, tant en visites com en urgències. I no per falta de pro-fessionalitat dels treballadors, sinó

per manca de recursos i perquè es veuen desbordats per una població en constant creixement que, a més, s’incrementa en períodes de vacan-ces o de cap de setmana. Estem molt satisfets perquè aquest pro-jecte de rehabilitació i ampliació de l’ambulatori es materialitzarà en poc més d’un any”.

Edifici espaiós L’edifici projectat té una superfície total de 1188 metres2 dels que 400 són nous de trinca i gairebé 800 cor-responen a la zona a habilitar. De fet, al projecte de reforma i amplia-ció s’especifica que es vol actuar el menys possible sobre l’estructura de l’edifici actual. Per aquest motiu es mantindrà l’escala actual tot i que a nivell de planta baixa es proposa una modificació de l’accés al nucli d’es-cales. Per contra, s’ha previst un nou ascensor amb més capacitat i adap-tat per donar fluïdesa de comunica-ció amb la planta primera on se situa la part principal de les consultes.

Nova distribucióLa distribució de l’espai queda de la següent manera: el soterrani es destinarà per a usos de magatzem i serveis com ara neteja, residus i magatzem general i clínic. La plan-ta baixa es divideix en vàries àrees:

gerència, amb dos despatxos, admi-nistració, biblioteca i arxiu. L’entrada, amb vestíbul, recepció i dos serveis públics. La zona d’atenció continua-da dividida en presa de mostres, sala d’espera, infermeria, consulta, boxes i brut. I l’àrea de personal sanitari amb diferents vestidors, dos dormi-toris per als metges i dues sales de descans.

Cada cosa al seu llocA la primera planta, hi haurà tres àre-es: una per a medicina general, amb dos banys, cinc consultes i espai d’espera, una altra àrea polivalent amb altres cinc consultes i una altra zona d’espera i l’àrea de pediatria amb dos consultes i dos sales d’in-fermeria. Per últim, la planta segona es reserva per a magatzem, vestuari, cambra d’ascensor, espai per a cli-ma més bomba, caldera més acu-mulador i la novetat, la sala d’educa-ció sanitària on s’oferiran xerrades i conferències als usuaris de l’ambu-latori sobre temes relacionats amb la salut. Recordem que el 14 de febrer de l’any passat, la junta del govern municipal va aprovar aquest projec-te de reforma i ampliació del Centre d’Atenció Primària de l’Ametlla de Mar que té un cost total de 1.400.000 euros que finança el departament de Sanitat.

El nou CAP, un projecte reivindicat llargament que, per fi, es materialitzaAbans de l’estiu s’inicien les obres de rehabilitació i ampliació de l’ambulatori que estaran enllestides en poc més d’un any.

Els mòduls prefabricats acolliran durant els pròxims mesos les instal·lacions del CAP.

En marxa les obres de construcció dels pisos de protecció oficialEs tracta de pisos de dos i tres habitacions que tindran un preu al mercat que no superarà els 120.000 euros i que estaran acabats al setembre.

Araceli Domínguez A començaments de març van co-mençar les obres de construcció dels pisos del carrer Goya. L’obra, de la que s’encarrega la constructora In-coex BS després que va guanyar el concurs públic corresponent amb el seu projecte executiu, té un pressu-post de 662.0254.29 euros i és la pri-

mera fase d’una obra més àmplia en la que s’estan fent 12 pisos. La segona fase, per la que s’està redactant el projecte d’obres, inclou 8 pisos més. Tots els pisos tenen un preu molt asse-

quible al mercat ja que el seu valor no supera els 20 milions de les an-tigues pessetes. Es tracta de pisos de dos i tres habitacions amb una superfície que oscil·la entre 50 i 75 metres quadrats. Els de tres habita-cions tenen dos banys i els de dos, un. Tots disposen d’aire condicionat i algunes plantes baixes disposen de jardí i, dalt, hi ha pisos tipus dúplex amb vistes a la mar. L’edifici, de cinc plantes, tindrà dos pisos per replà, excepte a l’àtic on hi haurà els quatre pisos de dos plantes.

Dignes i assequiblesJoan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, ens explicava que “la

construcció d’aquests pisos respon a la política del govern municipal i de la Regidoria d’Urbanisme de do-nar respostes a la gent amb menys recursos com poden ser joves, fa-mílies monoparentals i vídues amb pocs recursos als que els hi cal un pis digne a un preu assequible. Però, a més, aquesta promoció no és única sinó que continuarem amb aquesta voluntat política també amb la construcció de pisos al nou ei-xample de La Cala. De fet, volem crear una borsa d’habitatge perquè pensem que al segle XXI no pot ha-ver cap calero ni calera que no tin-gui un pis digne, ja sigui en propietat o en lloguer”.

L’edifici del C/ Goya en contrucció.


Inici de les obres de la piscina cobertaEls treballs de construcció del recinte que acollirà la piscina van començar a finals d’abril i està previst que concloguin en nou mesos, tot just per poder inaugurar el complex durant les festes de La Candelera.

El passat 25 d’abril es va signar l’Acta de Replanteig prèvia a l’exe-cució de les obres de la piscina co-berta del municipi. Per entendre’ns, aquesta signatura va permetre l’inici d’aquests treballs que en 9 mesos han de finalitzar perquè es pugui in-augurar la piscina durant les festes de la Candelera. El contracte d’obra amb concessió d’explotació de ser-vei públic es va fer el passat 27 de novembre a Construccions A. FEU, S.A. que engloba la constructora BECSA, S.A i la gestora TREVOL FITNES & WELLNESS GRUP, amb un pressupost de licitació de l’obra de 5.105.000 €.

Tres cossosL’edifici futur que acollirà la piscina coberta serà en forma de tres cos-sos rectangulars: un que allotja el recinte d’aigües, un segon per al vestíbul principal i l’espai d’obser-vació i un tercer per als vestidors i les sales esportives auxiliars. L’alça-da del complex és de tres plantes: planta baixa, primera planta i so-terrani amb diverses instal·lacions. Tanmateix, els diferents recintes es connectaran a un vestíbul comú pro-jectat per poder accedir al camp de futbol i, en general, al conjunt dels

espais esportius. A la zona exterior, a més, es preveu una distri-bució d’aparcaments per a bicicletes, ve-hicles, motocicletes i autocars.

Dues piscines molt fun-cionals En concret, el recinte que allotja les dues piscines que es pro-jecten, una gran i una altra més petita, té forma rectangular

i al seu mateix nivell es troben els vestidors. D’altra banda, a la plan-ta primera, les sales d’activitats es-portives tenen una connexió visual directa amb aquest espai que, val a dir, està orientat al sud per aprofitar més la llum, el que li dota alhora d’un major confort visual i tèrmic però sense que la radiació solar sigui di-recta sobre el recinte perquè dispo-sarà d’un voladís de coberta que la protegeix. El recinte també tindrà es-cales toves per facilitar l’accés a les persones amb dificultats de despla-çament o mobilitat i banc d’hidrote-ràpia i 2 canons i 2 cascades d’aigua d’ús terapèutic per a incrementar la funcionalitat de la instal·lació, a més de bany de vapor i sauna.

Desenvolupament de les obresPel que fa a l’obra en sí, a curt ter-mini, està previst realitzar els treballs de moviment de terres i de fonamen-tació de l’edifici, inclosos els murs de contenció del soterrani. En aquest procés existeixen dues tasques ben diferenciades, tot i que es realitzen de manera simultània. Per una ban-da, cal realitzar una esplanació per deixar el nivell de terres a l’alçada de la planta baixa en la zona de l’edifici de la piscina que no disposa de so-

terrani, i per una altra, s’ha de realit-zar l’excavació de rases i pous per a la fixació dels fonaments de l’edifici, així com el buidat necessari per a la construcció dels murs de la planta soterrani.

Ara sí que síJoan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, durant la seva visita a les obres ens comentava amb satisfac-ció que “ara sí que la piscina co-berta de La Cala serà una realitat després de clots que no van passar de forats com el de Ribes Altes i innombrables aparicions d’aquest tan desitjat equipament als progra-mes electorals. L’any que ve, els caleros i caleres podran nedar en aquesta nova instal·lació esportiva municipal que contribuirà de forma notòria a acostar la gent del nostre poble a la pràctica de les activitats aquàtiques durant tot l’any amb les nombroses aportacions positives per a l’esport i per a la salut que se’n deriven”. A través de la revista local “Des dels 4 Cantons” i la publicació interna esportiva del Patronat Muni-cipal d’Esports “La Cala es Mou” s’anirà informant del desenvolupa-ment de les obres.

El regidor d’Esports revisant l’inici de les obres amb els tècnics.

Les màquines ja han iniciat el treball d’excavació.

Abril - Maig 2009 | pàg. 9A fons

L’Atenció Social és el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. Per aquest motiu, en data 13/02/09 el Ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va signar per a l’exercici 2009 el conveni marc per a la prestació de Serveis Socials d’Atenció Primària i Atenció domiciliària i el conveni de col·laboració per al desenvolupa-ment de tasques del Pla Local de Ciutadania i Immigració juntament amb el Consell Comarcal del Baix Ebre. Aquests convenis garanteixen la prestació dels Serveis Socials d’Atenció Primària al municipi, tal i com es regula en la Llei 12/2007, d’11 d’octubre de Serveis Socials, donat que l’Ametlla de Mar no té la condició de municipi de més de 20.000 habitants per tenir-ne de pro-pis i es presten a través del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Equip bàsicAl municipi, l’equip bàsic de Serveis Socials està ubicat als baixos de l’Ajuntament i el composen dues tre-balladores socials i una educadora social. Les seves funcions són, entre d’altres, informació, orientació i as-sessorament, treball social comuni-tari, detecció, prevenció i formulació de propostes de derivació als serveis

d’atenció especialitzada i aplicació de tractament de suport a persones, famílies i grups.Un dels instruments d’actuació dels Serveis Socials és l’Atenció Domici-liària que es materialitza en la rea-lització d’accions organitzades per prestar suport personal, atenció i ajut, especialment a persones amb difi-cultats de desenvolupament, manca d’autonomia personal, disminució o una problemàtica familiar especial, desplaçant els serveis necessaris al domicili per tal d’evitar o retardar situacions d’internament i mantenir l’usuari en el seu entorn amb garan-ties d’una atenció adequada.

14 ajuts domiciliarisActualment, al municipi s’hi presten 14 serveis d’ajuda domiciliària, la majoria a gent gran que viu sola i que pel seu estat de salut i la seva situa-ció familiar i social necessiten d’un suport al seu domicili per realitzar tasques com control d’alimentació, control de medicació, higiene cor-poral, acompanyament fora de la llar, suport personal, compra i preparació d’àpats i afavoriment de la relació i la comunicació amb l’exterior.

Pla Local de CiutadaniaL’altre conveni signat amb el Consell Comarcal permet comptar amb una

tècnic per poder desenvolupar els programes i projectes recollits dins del Pla Local de Ciutadania i Immi-gració, el qual es porta a terme al mu-nicipi des de l’any 2005, responent a l’augment substancial de la població immigrada al municipi des dels úl-tims anys i amb la finalitat de poder col·laborar activament en la incor-poració social d’aquestes persones i no enfortir visions negatives i este-reotipades, a través de tres línees de treball com són: l’acolliment, la igual-tat i l’acomodació. Actualment, els projectes que es fan a l’Ametlla de

Mar dins del Pla Local de Ciutadania i Immigració són agents d’acollida, sessions individuals de benvinguda, tallers d’acollida, oficina d’Atenció i Assessorament a l’Immigrant i Curs de Cuina Internacional.

Atenció al públicEls horaris d’atenció al públic de Serveis Socials són de dilluns a di-vendres de 9h a 14h. I els d’atenció i assessorament a l’immigrant són dimarts i dijous de 14h a 20h. Es re-comana sol·licitar cita prèvia per ser atès trucant al telèfon 977 45 60 08.

Els Serveis Socials són el conjunt coordinat de serveis personals, establiments, prestacions econòmiques i activitats generals de prevenció, atenció i promoció social, orientats a l’assoliment de la participació de tota la ciutadania en els beneficis de la vida social.

Serveis Socials, orientats a l’assoliment del benestar social per a tots els ciutadans

La regidora de Serveis Socials, Teresa Callau, amb l’equip tècnic.

Societat


Araceli DomínguezEl govern municipal va aprovar du-rant l’últim ple municipal una nova tarifa del preu de l’aigua que con-sumim amb la pretensió que tots en fem un ús més sostenible i racional. El motiu d’aquest canvi és que du-rant els últims mesos s’ha realitzat un estudi en detall del servei muni-cipal d’abastament d’aigua potable i clavegueram del casc urbà. En l’estudi queda palès que, degut als canvis socials i mediambientals que s’han anat succeint durant els últims anys, és necessària una evolució del sistema tarifari actual, motivada principalment per la consciència que l’aigua és un recurs limitat com es va poder comprovar l’any passat quan vam viure l’episodi de sequera.

La reducció en xifresCom a resultat d’aquest anàlisi, es produeix aquest canvi del sistema tarifari que elimina la quota mínima i redueix la tarifa del primer tram dels tres possibles en què es divideix el consum segons la quantitat d’aigua

que es gasti per bonificar els usuaris que fan un ús racional i d’estalvi de l’aigua i penalitzar el malbaratament. Aquesta reducció afecta al 87% dels usuaris que són els que consumei-xen fins a un 20m3 d’aigua, és a dir, més del 73% dels contractes, en nú-meros exactes 3.400. El segon bloc o tram, on el consum és de 31 a 45 m3, manté el preu i és en el tercer tram, on la despesa d’aigua és de més de 45m3, on es produeix la pu-jada notòria de l’aigua que passa de 0.96 € per m3 a 3€. És a dir, hi ha una diferència en la tarifa de 2.04 euros. A aquest tram pertanyen un 5.59% dels usuaris. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, explicava que “en l’últim ple es va aprovar la nova tarifa de l’aigua. Tots els grups amb representació al plenari van estar d’acord en que ja era hora que es pogués implantar una tarifa més acord amb la nova cultura de l’aigua. Tot i que va haver discrepàncies en com s’havia d’aplicar. La filosofia en la que es basa aquesta nova tarifa és que l’aigua és un bé escàs i que

la tarifa que s’apliqui ens pot ajudar a fer-ne un consum més sostenible. A tal efecte, ara es premiarà les per-sones que són capaces d’estalviar aigua, que notaran que la seva fac-tura no augmenta i que, fins i tot, pot baixar. En canvi, per als que tenen un consum exagerat, veuran una pujada substancial en el preu de l’aigua que consumeixen”.

Sense quota de mantenimentLa nova proposta, a més, elimina la quota de manteniment trimestral. D’altra banda, incorpora un quota de 0.40 euros per cada m3 consu-mit en concepte de sanejament i el manteniment del comptador, que es paga de forma trimestral, pas-sa de 1.1 euros a 3. Amb tots els canvis, per exemple, un usuari que consumeixi 10m3 d’aigua cada dos mesos, i que en l’actualitat pagava 28.16 euros, amb la nova tarifa pa-garà 19.24. I, al contrari, un usuari que consumeix 45m3, que paga ara 53.42 euros, d’ara endavant pagarà 69.20 euros.

La nova tarifa de l’aigua pretén fer-ne un ús més sostenible i racionalEl nou rebut elimina la quota mínima, el que suposa que cada usuari pagarà segons el consum que en faci, per promoure la consciència que l’aigua és un recurs limitat amb el que hem de tenir molta cura.

La Policia Local preveu un bon estiu pel que fa a la seguretat ciutadana Per aquest estiu s’ha establert un protocol conjunt amb Mossos que contempla una més gran presència d’efectius policials al carrer i a les urbanitzacions.

La Policia Local de l’Ametlla de Mar va passar amb èxit la gran prova de foc que suposava el període de Setmana Santa pel que fa a la segu-retat ciutadana si tenim en compte que durant aquell cap de setmana de Pasqua la població de l’Ametlla de Mar va augmentar en més de 3000 persones. Francesc Siuraneta, sotsinspector de la policia local de l’Ametlla de Mar, explicava que, en efecte, “la Setmana Santa ha estat una prova de foc i hem pogut de-mostrar que estem preparats per re-bre els nostres visitants i donar-los l’atenció que es mereixen”.

Seguretat estivalAquests resultats, pel que fa a la in-cidència mínima dels fets delictius sobre la població, donen l’aplom suficient per afirmar que a l’estiu la seguretat hauria d’estar garantida. Segons Siuraneta, “a l’estiu, com ha passat sempre a La Cala, dispo-

sarem dels elements suficients per garantir tot allò que els ciutadans tenen dret a una societat democràti-ca com la nostra”. A aquesta certesa també contribueix el fet que la Policia Local i els Mossos d’Esquadra tra-vessen per una relació excel·lent des del desplegament d’aquests a les Terres de l’Ebre, l’últim trimestre de 2008, que ha propiciat l’establiment d’un protocol de treball en les dife-rents taules de seguretat que ja es va mostrar eficaç a la Setmana Santa i que inclou diferents mesures de cara a l’estiu com ara el reforç de Mossos amb la seva presència constant a la caserna de la Policia Local, atenció al públic per part de la Policia Local al mateix edifici de l’ajuntament amb patrulla de vigilància pel centre urbà i un furgó d’atestats de Mossos amb presència a les urbanitzacions.

Dades immillorablesPel que fa a les dades sobre segu-

retat del primer trimestre 2009, i te-nint en compte que les previsions eren que augmentés la delinqüèn-cia com és habitual en temps de recessió econòmica, les xifres són excel·lents, fins i tot més baixes en alguns casos que en el mateix pe-ríode de l’any anterior. Segons Siu-raneta, “nosaltres treballem única-ment amb les nostres dades, però els Mossos, que disposen de totes les dades del territori, ens han dit que estem entre els millors resul-tats del país”. Tanmateix, està previst que en la pròxima junta local de seguretat que se celebra a finals de maig i que presideix l’alcalde Andreu Mar-tí en presència dels comandaments de Mossos i Policia Local, es dema-ni una distribució dels efectius de seguretat establerts a la població basada en una presència més gran de la policia al carrer.

Cada ciutadà pagarà pel que consumeix.

Imatge d’arxiu d’una Junta de Seguretat.


Araceli DomínguezLes obres per construir el nou pàr-quing al solar on estaven ubicades les escoles velles, han fet que el poble hagi perdut les 100 places d’aparcament amb què disposava aquest solar més les que ocupa tota la infraestructura de l’obra en els car-rers adjacents. En total, en aquests dies, uns 150 vehicles han hagut de deixar d’aparcar o ho han hagut de fer a altres zones.

Necessitat urgentLa necessitat urgent de fer aquestes obres ha provocat que no s’aturin ni tan sols en el període de Setmana Santa, quan l’afluència de visitants no es fa notar tant com a l’estiu per-què el tipus de persones que vénen no s’estan gaire al centre de la pobla-ció sinó que més aviat carreguen el cotxe amb provisions i desapareixen generalment a les urbanitzacions o a un aparcament llogat. A més, tam-

poc s’han volgut paralitzar les obres, excepte els dies festius al calendari perquè, igualment, han d’agafar un període de vacances o un altre. Pen-sem que, per exemple, l’aparcament es farà en un any i durant aquest temps, per força, i per dies, ha d’aga-far unes vacances o altres. Àlex Xavi-er Llambrich Bono, regidor de Gover-nació, ens comentava que “pensem que, encara que tots plegats estem patint les obres, a mig termini, po-drem gaudir de tots els avantatges que se’n deriven. Aquestes obres no només ens aportaran beneficis en forma de millors infraestructures sinó que també suposen ara mateix una injecció econòmica a la vial, si-gui per la creació de llocs de treball o per les despeses que els operaris fan al comerços locals”.

Mobilitat a l’estiuMalgrat tot, el govern municipal és conscient que a l’estiu, amb l’aflu-

ència massiva de visitants i sense places d’aparcament al centre, pot haver-hi problemes. Per això ha pre-parat un pla de mobilitat que infor-marà als estiuejants mitjançant pa-nells i díptics sobre les possibilitats d’aparcament que existeixen a altres zones del poble. Aquests aparca-ments provisionals estaran ubicats a l’esplanada on s’ha de construir el centre per a la gent gran, a la zona esportiva i al torrent de Pixavaques on es volen habilitar 500 places de-gudament senyalitzades per apro-fitar el màxim l’espai. Tots aquests espais se situen a períodes d’entre 5 i 7 minuts caminant del centre urbà. I també se’ls informarà que hi ha altres aparcaments consolidats com ara el del mercat, el del carrer Camarles, el de les escoles, el del club nàutic i el de la nevera vella. En total, més de 8 quilòmetres de places que poden encabir a 1000 turismes.

L’Ajuntament planifica 1000 places d’aparcament per a l’estiuPer no col·lapsar el centre de la vila, el govern municipal està gestant un pla de mobilitat que per a l’estiu vol tenir enllestides 1000 places d’aparcament en diferents zones de la població.

Un fulletó explicatiu indicarà els llocs d’aparcament.

La Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar col-labora en l’organització de dos cur-sos adreçats al col·lectiu de perso-nal treballador que es duran a terme a la nostra localitat durant els mesos de maig i juny.El primer porta per títol Profit, està subvencionat per la Generalitat de

Catalunya i va adreçat al personal sense formació específica en aten-ció al client i servei d’hostaleria i amb pocs coneixements de català per po-der atendre el públic.

Objcetiu primordialL’objectiu primordial del curs és for-mar els treballadors i treballadores de la restauració en l’atenció al client i facilitar-los els recursos lingüístics més bàsics perquè puguin comu-nicar-se mínimament en llengua catalana en la seva activitat profes-sional.El curs consta de 20 hores i les ses-sions es distribueixen en una prime-ra part de vocabulari, construccions lingüístiques bàsiques i teoria pro-fessional; i una segona part amb dinàmiques de grup i simulacions de servei durant les quals es fa-ran les observacions i correccions necessàries per valorar l’aprenen-tatge i fer els ajustaments que cal-guin.

Disseny webEl segon curs és Disseny de pàgines web, està subvencionat pel Servei d’ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu i organitzat per IDFO (Institut per al desenvolupament de la formació i l’ocupació). Va adreçat als treballadors/es de règim general, autònoms i personal laboral.L’objectiu principal és aconseguir entendre la utilitat dels diferents ob-jectes incloent les seves propietats i possibles configuracions i adquirir la capacitat de crear una pàgina web.El curs consta de 50 hores i entre els continguts que s’impartiran trobem la creació de pàgines web senzilles a partir d’un editor de texts sense format, saber modificar les pàgines webs fetes i reconèixer l’estructura de qualsevol pàgina web penjada a internet, comprendre la creació de pàgines amb formularis, saber reto-car elements gràfics per incloure’ls en una pàgina web i adquirir conei-xements sobre animacions web.

Cursos de formació per a treballadors i treballadores

Disseny de pàgines web i atenció al públic, són la base dels nous cursos encetats.

Alumnes del curs d’atenció al públic.

Societat


L’IES Mare de Déu de La Candelera participa en el projecte d’intercanvi Comenius

En aquesta ocasió, van visitar La Cala professors i alumnes de dos instituts europeus que compartiren experiències de vida i educatives amb els docents i estudiants caleros durant una setmana.

Araceli DomínguezDel 4 al 8 de maig van visitar La Cala dos instituts europeus d’educació secundària dintre del “Projecte Co-menius, associacions escolars mul-tilaterals” finançat per la Unió Euro-pea que ja fa 15 anys que es dedica a intercanviar experiències entre do-cents i alumnes del vell continent. En aquesta ocasió es tractava de quatre professors i quatre alumnes de Bor-nen, a Bèlgica, i quatre professors i

quatre alumnes de Northeim a Ale-manya. Evidentment, també partici-paven quatre professors i alumnes de 4t d’ESO de l’IES Mare de Déu de la Candelera. És a dir, en total, hi par-ticipaven 24 persones.

Projecte educatiuAmb el títol “Hàbits saludables, edu-cació física i aprofitament de l’en-torn”, aquest projecte educatiu que es desenvolupa en dos anys, va or-ganitzar per aquesta primera visita diferents activitats a l’aire lliure, acti-vitats físiques com la baixada en pi-ragua des de Miravet fins a Benifallet, un passeig amb bicicleta pel Delta i una excursió pel GR des de l’institut a l’Alguer. A més, per acomiadar els visitants, es va fer una sortida a Port Aventura. Tanmateix, els alumnes van visitar el consistori on la regidora d’Educació, Mari Carme Martí, els hi va dedicar unes paraules de benvin-guda i on també van intercanviar pre-sents entre les diferents poblacions.

Resistència físicaA més, pel que fa als hàbits, es van comprovar la relació entre el que es-morzaven els participants al projecte i la seva resistència en les proves fí-

siques apuntant cada dia el que pre-nien al mati i fent-los la prova anome-nada Eurofit 55, una prova estàndard europea que serveix per a aquest fi.

Convivència enriquidoraL’intercanvi volia propiciar la convi-vència entre alumnat i professors de diferents països. De fet, els visitants van ser acollits en cases particulars perquè l’experiència fos completa. La dificultat afegida, i enriquidora, és que havien d’expressar-se en un idioma diferent al seu. En el cas dels caleros en francès i anglès. En especial, l’intercanvi se centrava en l’experiència del professorat. Els alumnes, voluntaris per participar en el projecte, eren convidats. Xavier Sánchez, director de l’IES ens do-nava més detalls dels objectius de la visita. “Evidentment, estem per treballar els temes que donen títol al projecte però, a més, volem propi-ciar el coneixement entre persones de diferents països, que coneguin el nostre poble i que els nostres parti-cipants s’impliquin i que gaudeixen d’aquesta experiència única”. Al se-tembre, els nostres representants en el projecte visiten Bornen i al maig de l’any que ve Northeim. Alumnes i professors durant la recepció dispensada per l’ajuntament.

Nou curs del SUM amb simulacre

Actors del Grup Escènic de la SCER van ajudar a donar més sensació de realisme al simulacre.

SUMEl passat dia 5 d’abril va tenir lloc a les proximitats de les instal·lacions del Servei d’Urgències Municipals(SUM) al polígon industrial, un nou simula-cre, en aquesta ocasió, amb la parti-cipació - a més dels diversos cossos de seguretat i organismes implicats- d’un grup d’actors del Grup Escènic de la SCER.El simulacre servia de cloenda del curs d’Atenció Sanitària Immediata, el segon que ha organitzat el SUM i que ha estat impartit pel Centre d’Es-tudis Sanitaris. El programa del curs va avastir temes tan diversos com triatge en catàstrofes, traumatisme cràneoencefàlic, trauma toràcic, trauma d’extremitats, accidents vas-culars cerebrals, diabètics i, a part

de molts més temes teòrics, també es va fet molta pràctica en extracció de casc a accidentats de moto, re-animació, immobilitzacions i mobilit-zacions, embenats, etc.La situació simulada va afectar a cinc víctimes dintre de cotxes accidentats i diversos figurants de públic. Al curs hi van assistir 17 alumnes, tant del mateix SUM com de Protecció Civil, Policia i gent d’altres àmbits profes-sionals. La durada fou de 24 hores distribuïdes en 3 dissabtes inten-sius. Així el diumenge 5 , a les 11h del matí es va fer un simulacre per ava-luar totes les matèries estudiades. Seguidament es va fer la entrega de diplomes per part dels professors i les autoritats.Imatge de fort impacte durant el simulacre.


Xerrada l’autoritat dels pares, normes i límits

Araceli DomínguezDimecres 25 de març, a l’escola Sant Jordi, va començar el cicle de xerra-des que es dirigeix a pares i mares d’educació primària i secundària i que s’inclou dintre del Pla Educatiu d’Entorn. La primera d’aquestes xer-rades va ser L’autoritat dels pares: normes i límits, que intentava donar les claus per fer que les pautes que marquem a casa els tutors respecte a l’educació dels menors s’acom-pleixin. En aquesta ocasió eren les psicòlogues clíniques infantils Mercè Soler i Montse Busquets les encarre-

gades de donar les xerrades. Durant aquesta xerrada també es va parlar sobre si els pares han d’adoptar una postura autoritària o ser més flexibles a l’hora d’aconseguir que els seus fills compleixin amb les tasques de les que són responsables durant el creixement com ara estudiar cada dia, fer els deures, recollir les seves coses i ajudar en les feines de casa. En definitiva, es plantejava un dubte que molts pares i mares tenen, és a dir, què és millor, ser molt estrictes amb els fills o educar-los amb lliber-tat?

Cicle de vuit xerrades L’autoritat dels pares, normes i límits, és la primera d’un cicle de vuit xerra-des. S’ha decidit que durant aquest curs l’activitat de famílies siguin xer-rades independents perquè tothom hi pugui assistir en comptes de tallers en els que calia estar present durant diferents sessions i als que de vega-des no s’hi podia anar per falta de temps. Joana Ortiz, tècnica d’educa-

ció, ens deia que “hem preparat un seguit de xerrades que tenen com a objectiu analitzar en profunditat temes d’interès per als pares, ma-res i també iaios i cuidadors que en algun moment els tenen al seu càr-rec. Entre els temes que posarem sobre la taula, n’hi ha de molt inte-ressants com l’educació dels fills,

l’alimentació, l’economia familiar i els usos d’Internet. També hi ha pre-vistos altres temes importants dintre d’aquest cicle com l’educació afec-tiva i els hàbits d’estudi”. Els temes proposats han estat posats en comú pels mateixos centres educatius, les AMPES de l’escola i l’institut i les tèc-niques del Pla Educatiu d’Entorn.

Amb aquesta xerrada s’inicia un cicle que es dirigeix a pares i mares d’educació primària i secundària i que s’inclou dintre del Pla Educatiu d’Entorn.

El passat dissabte dia 9 de maig a les 18.30 h. van ser confirmats a la parròquia 18 joves del nostre po-ble, pel Vicari general Josep Lluís Arín.Aquests són els noms dels nois i noies: Alba Arjona, Joana Balfegó,

Joan Benaiges, Aïda Castells, Anna Domènech, Cristina Escoda, Sergi Garcia, David Gregori, Mar José, Esther Llambrich, Laura Maier, Isa-ac Margalef, Fran Martí, Silvia Marti-nez, Àngel Mestres, Mireia Pallarès, Mar Vendrell, Gisela Vendrell.

18 joves es confirmen

La Regidoria d’Ensenyament dintre de les activitats que es fan al Pla Educatiu de l’Entorn va or-ganitzar dissabte 9 de maig a la sala de la societat “Un matí de contes” amb diferents narracions i representacions adreçades a tots els públics. Fins a l’últim moment no es va desvetllar la sorpresa sobre quines eren les històries que s’explicaven per-

què els narradors s’estimaven més conèixer el públic al qui s’adreçaven abans de contar res. I en aquesta ocasió es van trobar amb un auditori composat per nens i nenes molt menuts, la majoria d’entre 2 i 5 anys, que esperaven impacients les seves històries. Es van explicar contes molt curts i ràpids per captar la seva atenció i no cansar-los, un

conte més llarg, El petit eriçó, i una sèrie d’històries englobades sota el títol M’agrades igual i que van servir per introduir el tema de la igualtat. Així, no hi va haver un moment per a l’avorriment en tot el matí perquè, a més, els narradors interactuaven amb els nens fent-los participar en els contes com un protagonista més.

Un matí de contes a la sala de la societat

Contacontes.

Les xerrades gaudeixen d’una important assistència.

Imatge dels joves confirmats.

Societat


Simpatia i glamour en la desfilada de la Llar d’InfantsEls alumnes de la Llar d’Infants Xeri-nola van protagonitzar la desfilada de Moda que anualment organitza l’AM-PA del centre amb la col·laboració de les educadores, l’Ajuntament i d’al-gunes cases comercials com Ta-xan i Xibarri.Els petits i petites, alguns d’ells acom-panyats pels seus germans més

grans, van fer les primeres passes en el món de la moda, davant dels em-badalits pares i avis, que no van pa-rar de prendre imatges dels moments que ens van regalar tots plegats.L’acte, que va tenir lloc al Poliesportiu Municipal Galetet, va comptar amb el sorteig de diversos regals entre tots els presents.

A la concentració van participar més de 200 dones d’arreu Catalunya que van gaudir d’un matí estable al Passeig Marítim.

Araceli DomínguezDiumenge 10 de maig va tenir lloc la 17a Trobada de Puntaires que or-ganitza tots els anys l’associació de Dones Endavant. En aquesta ocasió els puntaires van poder ser fidels a la seva cita anual al Passeig Marítim perquè el temps va aguantar força bé malgrat les previsions.

A la Trobada hi participaven més de 200 dones de colles d’arreu Catalu-nya com ara Tarragona, Hospitalet de l’Infant, Reus, Móra d’Ebre, Amposta, Mollerussa, Vilanova d’Escornalbou, Palamós, Ascó i Alcover entre d’al-tres localitats A les parades de les diferents colles s’ofereix al públic una mostra del treball amb els boixets.

Mostra variadaAixí es vam poder veure ventalls, mo-cadors, colls de camises, xals, bos-ses i fins i tot calcetes, tangues i joies encara que enguany el que està de moda és el coixí rodó, una manualitat amb bastant dificultat. A la trobada va poder contemplar un treball arte-sà amb molt de mèrit que meravella per la seva dificultat i vistositat. I no només contemplar-ho; si ens agrada-va alguna peça en especial hi havia cinc parades on es podia comprar. Durant el matí les dones també van tenir temps de xerrar i gaudir d’un bon esmorzar, detall de l’organització que incloïa un entrepà de pernil salat, un aigua, un pastisset i un corasón. També es va habilitar un servei de

bar amb begudes i cóc per si alguna dona volia berenar i es van preparar diferents obsequis per a les partici-pants: una petita planta, un pergamí que en realitat és un patró de punta de coixí i una pamela per al cap.

Més sorpresesPerò encara va haver-hi més sor-preses. Cinta Garcia, presidenta de Dones Endavant, ens explicava que “hem sortejat entre els participants un lot de fils variats gentilesa de Pre-sencia Hilatura SA. També hem vol-gut destacar d’entre tots els presents la persona que ve de més lluny, el puntaire més jove i el més gran”.El punt culminant d’aquesta concen-tració de dones es va produir cap al migdia quan l’alcalde Andreu Martí i la regidora de Cultura Mari Carme Martí, acompanyats per la regidora de Festes, Teresa Callau, fan a totes les dones assistents el discurs de benvinguda. Però el més important per a les participants és el poder re-unir-se i intercanviar opinions sobre la seva afició alhora que estableixen llaços d’amistat.

17a Trobada de Puntaires a l’Ametlla de Mar

Els més petits van protagonitzar moments encantadors.

Al llarg del matí es van poder veure tota mena de treballs amb boixet.


Pesca

Araceli DomínguezEl passat 1 de maig les barques d’arrossegament van començar la veda biològica que conclou el dia 30 de juny a tota la demarcació de Tar-ragona. Aquesta veda pertany al Pla de Gestió que Brussel·les va fer ara fa dos anys i que finalitza enguany. Això vol dir que s’ha de negociar amb la Unió Europea, competent en últim terme en matèria de pesca, un altre pla que permeti fer veda dos anys més. Les negociacions seran

al setembre a Brussel·les. Els pes-cadors ho tenen clar. Els beneficis de la veda per a ells són inqüesti-onables perquè permeten repoblar els caladors i postulen que s’ha de fer cada any i que l’administració l’ha de recolzar ajudant econòmicament a armadors i mariners per fer la para-da. Joan Llambrich, president de la Confraria de Pescadors de L’Ametlla de Mar, deia que “estem dos mesos aturats perquè, com ja sabeu, es-tem segurs que la veda beneficia els caladors i, en conseqüència, els pescadors quan tornen a la mar troben més peix encara que tenim la dificultat afegida que el preu no munta. De totes formes, fa gairebé 40 anys que la fem i el resultat sem-pre ha estat bo”.

Europa no vol vedesMalgrat tot, la Unió Europea no està per la labor. De fet, tal i com va avançar el director general de Pesca i Assumptes Marítims, Martí Sans, Brussel·les vol prohibir fins i tot les subvencions per part de les administracions estatals i locals a les vedes perquè, segons argu-menten en base a criteris tècnics, biològics i científics, les vedes no beneficien els estocs. El Pla de Pes-ca del Mediterrani que postula Eu-

ropa està més aviat per la retirada d’embarcacions i la selectivitat en les arts de pesca, el que permetria, segons ells, tenir una flota més sos-tenible i regenerar els caladors. Fins ara Europa ha permès que algunes administracions, per sota de la seva autoritat, subvencionin les vedes de forma puntual degut a la crisi del sector amb la pujada del gasoil i el baix preu del peix a la mar, però al setembre s’haurà de pactar un nou pla i, com hem vist, els pescadors no ho tenen fàcil.

Tarragona fa pinyaDe moment les confraries de Tar-ragona, que tot just han encetat la veda, fan pinya per defensar-la. A la demarcació hi ha 142 barques d’arrossegament, 23 a l’Ametlla, 24 a Cambrils, 50 a Sant Carles, 35 a Tarragona, 4 a l’Ampolla, 5 a Les Cases i 1 a Torredembarra. Un 25% menys de barques entre l’any passat i enguany a tota la província perquè s’han acollit als ajuts al des-ballestament que propicia la Unió Europea en ser barques més aviat antigues que pateixen l’anomena-da “psicosi sobre la viabilitat” de l’activitat pesquera degut, preci-sament, a aquesta crisi que viu el sector.

Les barques d’arrossegament comencen la veda biològica

Enguany podria ser l’última parada perquè la Unió Europea no creu que les vedes beneficien els estocs de peix.

Aprofiten la veda per preparar la barca de cara la nova temporada.

Medi Ambient


L’Ametlla rebrà 330.000 euros del nou Pla PENTA en els pròxims tres anys

Aquests diners serviran per a l’adquisició de vehicles, el condicionament de les vies públiques i la instal·lació i renovació dels sistemes de comunicació.

Araceli Domínguez Divendres 8 de maig, el regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, Xavier Llambrich Bono, va assistir a una reunió a Tar-ragona convocada per la sotsdele-gada del govern espanyol, Teresa Pallarès, per als alcaldes de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs. La reunió era per informar-los amb detall de la línia de subvencions sor-gides del nou Pla PENTA aprovat al mes d’abril que s’ha posat en mar-xa per pal·liar el deteriorament de les infraestructures que suporten aquests municipis. Xavier Llambrich Bono deia que “li van transmetre a la delegada la nostra satisfacció per poder rebre aquestes subvencions però també li van fer saber que les consideraven curtes perquè no dei-xaven de ser cafè per a tots, és a dir, els pobles que envolten Ascó i que tenen una densitat de població molt baixa rebran els mateixos diners que el nostre que a l’estiu poden arribar a una població de 40.000 persones”. No obstant el regidor va

felicitar a Pallarès perquè mitjançant les seves gestions ha aconseguit aquests diners per als municipis nu-clears.

330.000 euros en tres anysAixí, en el decurs dels pròxims tres anys, L’Ametlla rebrà 330.000 euros (30.000 per a l’adquisició de vehi-cles, 200.000 per al condicionament de les vies públiques i 100.000 per

a la instal·lació i renovació dels sis-temes de comunicació). Pel que fa a aquesta renovació, enguany s’ha de fer un informe valorat en 18.000 euros per estudiar la instal·lació d’un nou sistema de megafonia que ha de permetre la posada em marxa immediata dels aparells. En aquest sentit, el 7 de maig, el sotssecretari del Ministeri de l’Inte-rior, Justo Zambrana, també es va reunir amb els alcaldes de 25 ajun-taments situats a l’entorn de les cen-trals nuclears de Vandellòs, Ascó i Cofrentes per signar els convenis de col·laboració que permetran renovar, precisament, aquests sistemes de megafonia dels Plans d’Emergèn-cia Nuclear Exterior. A la reunió va assistir el tinent d’alcalde Joan Pere Gómez Comes en representació del nostre municipi. En general, per als pròxims tres anys, la Direcció General té previst concedir subvencions per més de 8 MEUR per a la reposició de vehicles, la reparació de carreteres de titula-ritat municipal i l’equipament dels Centres de Coordinació Operativa Municipals.

El nou PENTA 2009El nou PENTA, aprovat a l’abril per la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, presenta respecte al de l’any 2006 modificacions en la seva estructura que responen a l’adaptació del document a la realitat de Catalunya en l’àmbit de competències. Destacar que la seva direcció, encapçalada per la delegada del Govern a Catalunya, no experimenta cap variació, incrementa l’òrgan executiu amb dos nous grups d’actuació

operativa, el Grup d’Intervenció, a càrrec de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat i el Grup de Seguretat Estratègica a càrrec de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia. D’altra banda, el Grup de Seguretat Ciutadana i Ordre Públic, passa a càrrec dels Mossos d’Esquadra. A més, en les properes reunions dels alcaldes amb la subdelegada s’incorpora la figura d’un portaveu de tots els municipis de la Zona I

del PENTA. El PENTA aprovat el 2006 va ser anul·lat el passat mes de gener després que l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears el portés al Tribunal Suprem juntament amb la resta de Plans d’Emergència Nuclear de l’Estat. Segons la sentència d’aquest tribunal els anteriors Plans d’Emergència Nuclear no tenien validesa perquè durant la seva elaboració no es va consultar els municipis afectats.

El regidor Joan Pere Gómez Comes amb els alcaldes de l’àrea nuclear de Vandellòs.


La societat de caça repobla el coto de conills

Els caçadors han abastit el coto amb 400 conills vinguts d’Albacete que contribueixen a pal·liar les baixes d’aquest animal causades per l’home, els fitoquímics del camp i les malalties.

Araceli DomínguezEls membres de la Junta Directiva de la Societat de Caça La Cala van anar, ara fa tot just dues setmanes, a Albacete per portar fins a l’Ametlla de Mar 400 conills per repoblar el coto de caça. Aquesta repoblació, que es va dur a terme en dos cops, és una reclamació antiga dels socis d’aquesta entitat perquè, malgrat que històricament aquest coto té una po-blació força nombrosa de conills, les pressions que rep aquest animal per part dels caçadors, altres animals i fins i tot els fitoquímics que utilitzen els pagesos en el camp, fan que el número de conills minvi considera-blement. A més, a aquests factors, s’ha d’afegir, les malalties que pateix l’espècie, a la primavera, la malaltia vírica i a l’estiu, la mixomatosi. Albert Bouzas, membre de la Junta Direc-tiva de la Societat de Caça La Cala, explicava que “de fet, de conills n’hi ha bastants. És un animal que cria molt i amb rapidesa perquè procrea amb només tres mesos de vida. A més, té l’avantatge que mengen qualsevol cosa. A l’estiu se’n veuen

molts però després de passar les dues malalties que hem anomenat, la seva població se’n ressent molt i al setembre, que és quan arriba l’època en què haurien de caçar, les colònies es veuen molt minvades”. Vacunes preventivesEls conills es vacunen contra la víri-ca, la mixomatosi i també contra di-ferents paràsits. Malgrat tot, això no garanteix la seva supervivència per-què les vacunes caduquen i, a més, els que són nouvinguts pateixen l’es-très d’adaptació que també provoca baixes. Per facilitar-los el procés, els caçadors els posen dintre del cau i, quan s’hi acostumen al nou empla-çament, surten sense por perquè ja

tenen com a punt de referència la seva nova llar. Una altra manera de protegir la població de conills fora de temporada és fer pota al setembre, és a dir, sortir pel coto sense escope-ta, el que permet no massificar les colònies i, quan arriben les malalties, no se les encomanen tant en no es-tar tots plegats.

Nou club de tirD’altra banda, la Societat de Caça està fent les gestions pertinents per crear un club de tir per als nombro-sos aficionats a aquest esport i se-gueix promovent la recollida de car-tutxos per deixar netes les zones per on passen els caçadors.

Membres de la Junta aplicant les vacunes als conills amollats.

Cultura i espectacles


Araceli DomínguezL’Ametlla és una vila que, tradicional-ment, ha gaudit d’una marcada vida cultural. Però les activitats d’aquest tipus arriben a la seva efervescència pels volts de Sant Jordi que és quan entitats privades i públiques aprofiten per mostrar la seva millor cara.Ja en els dies previs a la celebració de la diada es van produir importants esdeveniments culturals. Divendres 17 d’abril va tenir lloc la presentació del llibre de Maria Teresa Sanz, La guerra a la riera, els inseparables. Dissabte 18, va ser la cloenda de la 5a Mostra de Teatre La Cala de l’Ametlla amb la representació de l’obra L’home, la bèstia i la virtut a càrrec del grup escènic de la Socie-tat Cultural Esportiva i Recreativa de l’Ametlla de Mar. I diumenge 19 va ser el dia de la música.

Audició i concert de l’EMMAL’Escola Municipal de Música de l’Ametlla va oferir una audició dels alumnes adults i un concert de pro-fessors. Mari Carme Martí, regidora de Cultura, explicava que “poten-ciar la cultura és feina de tots ple-gats. De les escoles, del consistori, de les entitats culturals i, sobretot, dels pares que han de donar valors culturals als nens per protegir-los de totes les temptacions que hi ha al carrer avui dia. Per això, tots els

diners que vagin a activitats cultu-rals no s’han de considerar despe-ses sinó inversions. Es tracta d’una inversió a llarg termini que, potser, jo ja no podré veure quan doni els seus fruits però els veuran els que hem succeeixen en el càrrec. Quan treballes per difondre la cultura no ho fas per vanitat sinó més aviat pel poble, per dotar-lo d’eines que els facin persones independents en el seu criteri i fortes per valorar el que els hi convé”.

Ritme vertiginósDurant la setmana del 18 al 24 d’abril les activitats culturals es va succeir a un ritme vertiginós. Al CEIP Sant Jordi, entre d’altres activitats, va ha-ver una exposició de fotos antigues, una de treballs escolars i una altra de dracs, els alumnes de 1r fins a 6è van fer lectures de les seves redaccions en català, castellà i anglès a La Cala Ràdio, va haver un contacontes per als nens d’educació infantil, es van fer caminades a peu i amb bici a Sant Jordi, es van fer xerrades sobre ani-mals de companyia i alimentació, va haver temps per al teatre amb l’obra Un conte d’àngels i dimonis, temps per a les cançons amb visites a la Xe-rinola i al Centre d’Educació Especial i temps per la gimnàstica per a pares i alumnes.

Premis Sant JordiA l’IES Mare de Déu de la Cande-lera es va lliurar l’11è Premi Literari Sant Jordi. En la categoria A (1r cicle d’ESO) els premiats van ser Xavier Llorens (1rB), Sam Russell (2nA), Pere Méndez (2nC); a la categoria B (2n cicle d’ESO) va ser premiada Andrea Palomo (3rB) i a la categoria C (Batxillerat, Cicle Formatiu) van ser

premiades Mar Basallote (1r batxille-rat A) i Martina Comes (1r batxillerat B). Pel que fa al concurs de cartells que es premia durant aquesta diada els guanyadors són els següents: en la categoria de primer cicle el primer premi va ser per a La princesa hipno-titzada a la llum de la lluna de Nerea Jiménez, el segon premi va ser per a Espassa Clavada de Júlia Sueca i el tercer per a Gaditano’09 de Mario Guijosa. A la categoria segon cicle el primer premi va ser per a Clip Clap de Carla Laure i el segon per a Drac d’Espines de Judit Vila. Per últim, en la categoria de batxillerat, el primer premi va ser per a Giulliana Silva Dos Santos amb el cartell De la sang a la rosa i el segon per a Meritxell Merino amb Bon Apetit. A més, La diada de Sant Jordi, com és tradició, va servir perquè tots els centre educatius venguessin llibres i roses.

Més cosesTambé en la mateixa diada de Sant Jordi vam tenir l’ocasió de saber més sobre la figura de Gaudí mitjançant una xerrada sobre la seva vida i la seva obra a càrrec de l’investigador Joan Palmarola. I aquesta setmana repleta d’actes culturals arribava al seu punt àlgid amb el lliurament del 17è Premi de Narrativa Vila de l’Amet-lla de Mar a Damià del Clot per la seva novel·la Notes d’un viatge a l’infern. I, enguany, com a colofó a aquesta celebració intensa en homenatge a la cultura i a Sant Jordi, diumenge 26 estava prevista la cessió oficial del castell per part de la família Mangra-né al poble de La Cala. Com sabeu, aquest acte es va haver d’ajornar fins al pròxim 31 de maig a causa del mal temps.

Vertigen cultural per celebrar Sant Jordi

Les activitats culturals arriben a la seva màxima efervescència pels volts de Sant Jordi i, especialment, durant la mateixa diada.

El pròxim 31 de maig té lloc la 27a diada de Sant Jordi al castell. Serà sens dubte una de les més emocionants que han viscut els habitants de l’Ametlla de Mar i no només quedarà en el record de tots els que assisteixen perquè han xalat un cop més d’allò més sinó que també s’assegurarà per dret propi algunes pàgines molt importants en el llibre de la història de l’Ametlla de Mar perquè, oficialment, té lloc en el trans-curs de la diada la cessió del castell per part de la família Mangrané al municipi. La diada començarà amb els actes tradicionals, és a dir, despertarà a les nou amb la caminada popular que surt des de l’ajuntament per arribar una hora després a la platja de Sant Jordi on ja està prepara-da la sardinada imprescindible perquè els participants es refacin del passeig. Malgrat tot, enguany, hi ha novetats com l’exposició de fotos i cartells que recorden les diades celebrades els anys anteriors, l’ac-tuació del grup La Batucada i l’acte més important, la cessió oficial del castell al poble de La Cala on s’ha de lliurar un títol simbòlic de propietat a cadascú dels caleros que ho desitgin. Després de l’acte de cessió, continuen les activitats consolidades per a aquest dia com el concurs de paelles que enguany ofereix tres premis de 150, 120 i 100 euros i l’actuació de la xaranga La Farola. I per la tarda, els jocs infantils i populars a la platja que organitzen els monitors i monitores del PME.

El 31 de maig Diada de Sant Jordi 2009

Concerts dels alumnes de l’IES durant l’entrega de premis de Sant Jordi.

Alumnes del CEIP a La Cala Ràdio durant una de les activitats organitzades.


Araceli Domínguez Dissabte 4 d’abril la secció infantil del Grup Escènic de la Societat Cul-tural Esportiva i Recreativa (SCER) de l’Ametlla de Mar estrenà a la sala l’obra de teatre Un conte d’àngels i dimonis de l’educador i escriptor mallorquí Miquel Rayó i Ferrer dintre de la 5a Mostra de Teatre La Cala de l’Ametlla. L’obra, en clau còmica, que dura 45 minuts i té dos actes, esceni-fica una guerra entre àngels i dimo-nis, fent-nos reflexionar sobre l’ab-surd de les disputes i lloant l’amistat per damunt de la diferència.

La importància del teatre Pilar Marsal, amb l’ajut de Susanna Encinas, dirigeix la secció infantil i destaca la importància del teatre per als nens com a potenciador del seu creixement, no només en l’adquisició de coneixements intel·lectuals, sinó també com a element enriquidor dels valors humans. “El teatre no només és sortir damunt de l’escenari. Es

tracta de moltes més coses. Pri-mer de tot és aprendre a llegir bé i a entonar perquè no és el mateix estar a casa assegut llegint un llibre que aprendre a llegir dotant les pa-raules d’una determinada intenció que doni el significat correcte al que vols expressar. Però, a més, el teatre t’ensenya a ser disciplinat, a fer-te responsable amb el compro-mís adquirit amb el grup de l’assis-tència als assajos. És aprendre a respectar-te a tu mateix i als com-panys. I també és aprendre a riure de tu mateix i amb el grup quan, per exemple, riem tots plegats perquè algú s’equivoca”. En aquesta peça de teatre participen 14 nenes i 7 nens de 7 a 12 anys. Una feina gens fàcil dirigir-los, sobretot perquè a tots els agrada ser protagonistes, però que, al final, compensa perquè “gaudei-xen del teatre i de l’amistat dels seus companys, mostrant-se tal com són, grans persones”, afegeix la Pilar.

Elecció de l’obraTampoc és fàcil triar una obra que estigui a l’alçada dels nens, que els agradi i que puguin treballar a gust. No n’hi ha gaires. Malgrat tot, gene-ralment, s’opta per una peça amb un missatge positiu, com és aquest cas. També el de les altres obres que ha representat la secció infantil del grup escènic: El llibre de la selva, L’es-passa del rei Artur i La ciutat dels gratacels. Per a estrenar Un conte d’àngels i di-monis, es va haver d’assajar fins a sis mesos, d’un a dos dies per setmana. Però no totes les setmanes es va po-der perquè el teatre té un gran ene-mic, el futbol, que fa perdre alguns assajos als nens que han d’anar als entrenaments. A partir d’ara, explica Pilar, “els nens hauran de triar si vo-len sortir a actuar davant del públic o si volen sortir a jugar al camp”. Ells trien. L’elecció és per amor a l’art o per amor a l’esport.

Cloenda brillantLa 5ª Mostra de Teatre va cloure el passat 18 d’abril amb l’obra L’home , la bèstia i la virtut, repre-sentada pel Grup Escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar. Des del 14 de març han estat 5 les obres de teatre que s’han pogut veure a la Sala de la S.C.E.R. La primera de les representacions va anar a càrrec del Grup de Teatre de Móra d’Ebre amb l’obra Arsènic i pun-tes de coixí. La mostra continuà el dia 21 de març amb La nit del Lloro, del grup teatral Tempo Te-atre de Sant Jaume d’Enveja; la següent obra es va dur a terme el dia 28 de març amb l’obra El Papà de Romeo i Julieta del Grup Es-cènic Euterpe de Jesús - Tortosa i, ja passant al mes d’abril, vam contemplar els dies 4 i 5 l’obra Un conte d’àngels i dimonis, de la que tot just us acabem de parlar.

La secció infantil del grup escènic estrena Un conte d’àngels i dimonis Aquesta peça de teatre de l’autor mallorquí Miquel Rayó reivindica de forma divertida l’amistat per damunt de les diferències.

Moment de la representació del conte. Cloenda de la 5a Mostra de Teatre, La Cala de l’Ametlla.

La Calacultura fa un apropament a la figura de GaudíJoan Palmarola, estudiós de l’insigne arquitecte, va ser l’encarregat de mostrar-nos una persona diferent a la que coneixem.

Per a la Diada de Sant Jordi, l’asso-ciació Calacultura va organitzar amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura la conferència Parlem potser d’un altre Gaudí a la Geladeria del Mar. Joan Palmarola, estudiós de l’in-signe arquitecte va ser l’encarregat de mostrar-nos una persona diferent a la que coneixem. De fet, Palmarola

està a punt d’acabar un llibre per al que s’ha documentat de manera ex-haustiva sobre l’artista.Palmarola també és un estudiós de la maçoneria i aquest fet li va portar cap a Gaudí, una persona que, sembla ser, era maçó. Malgrat tot, la tesi més estesa fa referència a la seva sante-dat. De fet, l’arquitecte Josep Fran-cesc Ràfols, el seu primer biògraf, pretén anar per aquest últim camí que és el que fins ara ha tingut més pes en la seva biografia. Palmarola explica que “És molt important com ens ha arribat avui el personatge a través de Josep Francesc Ràfols, un dels seus 10 arquitectes, que des-prés de morir Gaudí es passa dos

mesos revisant la documentació que troba. Amb les fitxes que gene-ra crea la primera biografia sobre l’arquitecte”.

Enigmes i interrogants En qualsevol cas, una figura plena d’enigmes des del seu naixement fins la seva tràgica mort, en un des-graciat accident que fins avui nin-gú no ha pogut aclarir. Gaudí no va deixar res escrit ni va oferir mai cap conferència. Palmarola diu que hem de saber com pensava a través de la seva obra. Dels números, de les lletres, de les escenificacions que es troben en cada construcció que ell va aixecar.

Joan Palmarola durant la conferència.



?? Entrevista


?Ricard Gaseni Nolla

En aquests dies el Sr. Gaseni, en-cara que ja es troba retirat, ultima els detalls d’una barca molt espe-cial. Què es el que està construint exactament Sr. Gaseni?Una barca de vela llatina feta de ma-nera artesanal. És un encàrrec del president de la Federació de vela llatina de Catalunya.

I li ha encarregat a vostè.Sí, perquè nosaltres només treballem per encàrrec.

Però vull dir que si li ha encarre-gat a vostè és perquè confia que

la barca sortirà prou bé. Això vol dir que és un bon calafat perquè, encara que poca, hi ha més gent que s’hi dedica arreu Catalu-nya...Sí. Encara quedem uns poquets que hem nascut calafats o mestres d’ai-xa. Una altra cosa és qui hi hagi l’op-ció d’estudiar l’ofici. A Barcelona hi ha una escola de mestres d’aixa que s’hi dediquen. Però no és el mateix. Tinc els meus dubtes sobre el mèto-de perquè, per posar-te un exemple, vaig tenir un compromís i vaig llogar una persona que estudiava a l’escola perquè m’ajudés en la feina però vaig veure que tenia poques hores de vol i vaig haver de tornar-lo. En aquest ofici, es pot dir que s’ha de néixer. La vocació no surt de l’escola.

El va tornar a l’escola?Home clar! (rialles).

Això vol dir que un no es fa cala-fat, que es neix, que es porta a la sang?Es porta a la sang... També això és relatiu. T’ha d’agradar. Per explicar-te un cas, algunes persones han vingut aquí a fer hores simplement perquè em calia ajuda però tampoc es pot dir que els hi agradi. Ho fan com fa-rien una altra feina, de manera mer-cantil.

De barques de vela llatina n’ha fet moltes?Jo porto molts anys en l’ofici, vaig néixer en aquest món i no n’he fet altre en tota la vida. Barca de vela lla-tina no n’havia fet cap. Només bar-ques per a anar a motor perquè la vela llatina ja havia desaparegut en aquell temps i s’havien imposat els motors, semi-dièsels i després els di-

èsels. Havia fet cascos de vela llatina però preparats amb pal, car, pena, batallol... Tot el que es necessita per una barca d’aquest tipus. He hagut de copiar el model d’un altre que té l’armador per al qual estic treballant.

Quantes barques ha fet en gene-ral i quants anys s’hi ha dedicat?Incomptables. No m’he parat a pen-sar en el número de treballs que he fet. Vaig néixer a aquesta família, em vaig dedicar a això des de petit i sem-pre he fet el mateix des que he tingut ús de raó fins que m’he jubilat.

I de quin tipus en feia?De pesca i d’esbarjo.

Quantes generacions de calafats hi ha a la seva família?Fins on arriba el meu coneixement to-tes les generacions Gaseni anteriors a mi han fet de calafat.

I les que vénen després?Als meus fills no els ha agradat l’ofici. Han estudiat i treballen d’altres co-ses.

No sent una certa nostàlgia per-què s’estigui perdent l’ofici?Sento nostàlgia. I em sap greu per-què l’administració no s’ha preocu-pat per l’ofici. L’ha deixat de la mà i s’està perdent.

Per què creu que s’hauria de con-servar?Perquè és un ofici molt antic, es re-munta al temps del visigots i sempre s’ha treballat amb la fusta. És ara que s’utilitza el plàstic, l’alumini i altres materials. Però crec que seria molt interessant que es conservés. I aquí no existeix aquest interès. A França i

és l’últim calafat d’una nissaga que es perd en el decurs de la història de L’Ametlla. En queden pocs i miren amb una certa nostàlgia com s’extingeix un ofici que s’ha de viure per aprendre’l a mesura que es creix a la vida.

Ricard Gaseni Nolla.

?Abril - Maig 2009 | pàg. 23

?Itàlia s’enduen totes les subvencions que dóna la Unió Europea perquè no es perdin els oficis antics que hi ha. I a Catalunya, a l’estat espanyol en ge-neral, no sé què passa que ningú no ha prestat la menor atenció a aquest assumpte.

Això vol dir que a aquests països valoren els oficis com a ben cultu-rals i part de la seva tradició.Crec que sí. Els oficis antics són part de la història d’un poble, han ajudat a desenvolupar-lo i aquí aquest fet no es té en compte.

Malgrat tot, com vostè apuntava abans, existeixen estudis a Cata-lunya per esdevenir mestre d’ai-xa. Això pareix una contradicció amb el fet que s’estigui deixant que desapareguin. Sí. És veritat. El departament de Tre-ball fa cursos però d’aquests accele-rats que surts amb nocions d’allò que està tractant però no tens pràctica-ment medis per a posar en pràctica el que aprens ni per saber com es do-blega una taula, com s’ha de revirar, com es treballen totes les fustes que necessita una barca perquè la fusta és molt diferent d’un motllo de plàs-tic. Treballar un material o un altre no té res a veure.

També hi ha una escola de mes-tres d’aixa a Mallorca.Sí, crec que hi ha una escola de mestres d’aixes però és una espècie d’associació particular que poden re-bre subvencions però pràcticament és una iniciativa privada que més aviat surt car a qui vulgui estudiar o desenvolupar l’ofici.

Però es parla que des de l’admi-nistració sí que es vol revifar l’ofici o donar-li una certa consideració o reconeixement construint em-barcacions tipus llagut molt vin-culades, precisament, a la cultura ebrenca.No tinc constància. De fet, jo diria que no hi ha cap reconeixement per part de les autoritats. Només tenim un cert prestigi entre els entenedors

en la matèria. La gent passa de l’ofici a la manera tradicional. La gent vol arribar a l’escola nàutica i triar una barca. Per això només els entene-dors reconeixen el que hi ha darrere del nostre treball.

Quines són les diferències entre una barca feta amb fusta i la que es fa amb els materials que ara es fan?Com la nit i el dia. Per no dir-te més. Ja no et parlaré si una és més forta i l’altra més fluixa. Et diré que el treball és completament diferent. No té res a veure una barca feta amb fibra que una feta amb fusta. Per això et repe-teixo que ha de néixer per valorar-ho. Et fas durant el dia a dia. Mes a mes. Any rere any. Un calafat no és estudi-ar i anar a treballar la fusta. T’has de fer en el dia a dia. Això no vol dir que menyspreï els estudis. Evidentment són un complement idoni de la part pràctica que en l’ofici és fonamental.

Però fer un tipus de barca a la manera tradicional és molt més costós a nivell econòmic.Per suposat. Pràcticament les altres es fan com a xurros. Ja t’ho he dit abans. Amb els materials moderns simplement és qüestió d’anar plasti-ficant aquí i allà. Aquí no. Per fer-se una barca d’aquestes s’ha de dispo-sar d’uns recursos materials impor-tants.

O sigui que és per a privilegiats encarregar una barca amb fus-tes.Sí. Però també és cert que hi ha gent que els hi agrada molt i en comptes d’anar a caçar, esquiar o fer altres coses s’estimen més gastar-s’ho en una barca d’aquestes.

És una obra d’art podríem dir.Bé. No sé si podríem qualificar-ho així. Per la meva banda, jo em considero un artesà de l’ofici. No un artista.

Però és un ofici creatiu com pot ser el d’un pintor, un escultor o un escriptor, posem per cas. No és una cosa mecànica. Requereix

certes dosis de meticulositat, de paciència, d’imaginació, de fer servir el cap... t’ha d’enamorar.Sí. Bé, t’hi has de dedicar totalment. No val a badar. Me’n recordo quan vaig acabar el servei militar. En aque-lla època va haver una baixada mot forta de la feina i tot i amb això vaig seguir perquè m’agradava. Va haver mots calafats que s’ho van deixar. No van poder aguantar però crec també que l’ofici no els hi agradava el sufi-cient com per fer el sacrifici de conti-nuar endavant.

És que deu ser un procés feixuc.És una mica complicat. Primer de tot, has de saber quines fustes s’han de posar perquè no totes les fustes són bones per cada lloc de la barca. Per a la quilla cal un tipus de fusta, per a les estameneres un altre, per al forrat un altre, per a les llates un altre... No és que agafis un camió de fusta i l’utilitzis tot sense mirar en quins llocs han d’anar. No és tan fàcil. I a més, les fustes han d’estar ben curades. I que la cara bona no tingui nusos. I tampoc és fàcil trobar fustes que compleixin aquestes condicions. Insisteixo. Tot aquest procés per arri-bar-lo a conèixer al mil·límetre l’has de viure des de petit. I anar seguint-lo. Saps que primer s’ha de ficar la quilla, després la roda, la contraroda, la peça de pont, has de tirar els rivets, fer les dos estameneres del mig, fi-car les paralles, les cintes, les soles... podríem estar molta estona ficant pe-ces. És inacabable.

Treballa sobre un plànol?Nosaltres fem una maqueta i, amb aquesta, anem a un enginyer naval i ens treu els plànols. Un cop amb els plànols a la mà, fem la barca. Però ell fa els plànols en base a la maqueta que volem nosal-tres. No fem la barca que ell ens dóna. És molt diferent una cosa d’una altra.

I quant de temps pot tri-gar en fer aquesta barca que tot just ara està a

punt de finalitzar?Uns quatre mesos.

Suposo que els canvis en la ma-nera de fer les barques també són un signe del temps. Vull dir que també poden veure aquests canvis, per exemple, a La Cala. Evidentment no és ni molt menys la mateixa d’abans. Només et diré que vaig conèixer 56 barques d’arrossegament aquí al poble i ara només en queden unes 16. Això t’ho diu tot. I la majoria són de fibra. Aquest fet és molt significa-tiu del canvi que ha viscut la nostra població. Però encara queda molt de La Cala. Quedem els caleros.

Com se sent essent uns dels úl-tims calafats?Encara en queden. En actiu. Aquí a La Cala.

Però, malauradament, estan cri-dats a l’extinció com tots els oficis artesanals.És l’evolució de la vida. Malgrat tot, després d’una època en què ha pri-mat la quantitat per sobre de la quali-tat trobo que hi ha una certa demanda de qualitat per part d’algunes perso-nes. Volen que les seves barques es facin a la manera tradicional.

Doncs moltes gràcies Sr. Gaseni per les seves paraules i felicitats per haver gaudit tant d’un ofici que, literalment, ha estat la seva vida i la de la seva família durant generacions.

Cultura i espectacles


Araceli DomínguezMaria Teresa Sanz, molt coneguda a la nostra vila per les classes de di-buix que ofereix tots els estius a la Plaça Nova, va presentar divendres 17 d’abril a la sala de la SCER el llibre La guerra a la riera, els inseparables un recull d’històries que van dirigides al públic infantil i juvenil i que prota-gonitzen, precisament, ells mateixos, nens i nenes però en una època molt diferent, a començaments de la guer-ra civil, quan jugar era més aviat una qüestió d’enginy que no pas de la quantitat de joguines de què es dis-posaven.

Històries realsMaria Teresa ha dotat les narracions amb històries reals que ella i els seus amics d’infantesa van protagonitzar a Calella i també ha incorporat fets que han succeït als seus fills. Però en el llibre també hi ha lloc per a perso-natges de ficció, com Zoumito, el nen que fa parlar en qualsevol ocasió. En

definitiva, es tracta que tothom s’ho passi bé llegint aquestes pàgines. Maria Teresa Sanz deia que “m’he divertit molt escrivint aquest llibre perquè m’ha passat allò que havia sentit alguna vegada que hi havia un home que quan s’avorria, s’explica-va ell mateix acudits. I, de vegades, li passava que la gent el veia rient sol i li preguntaven perquè reia. I ell con-testava que s’havia explicat un que no el sabia. A mi em passa igual. He creat, per exemple, el personatge de Zoumito i l’he volgut dirigir cap a una determinada direcció però se m’escapa i fa el que vol. I això em fa gaudir molt”.

Acte de presentació El pintor Joan Rebull va ser l’encarre-gat de dirigit l’acte de presentació del llibre que ell coneix molt bé perquè l’ha prologat. Un llibre del que, val a dir, s’han editat 100 exemplars i que la mateixa autora ha il·lustrat amb el seus propis dibuixos.

Maria Teresa Sanz presenta el seu llibre La guerra a la riera

El llibre, dirigit al públic infantil i juvenil, explica les aventures d’un grup de nens i nenes que viuen en l’època de la guerra civil.

Damià del Clot rep el Premi Vila de l’Ametlla de Mar

Per l’obra Notes d’un viatge a l‘infern, l’autor rep els 3.000€ de premi i ha vist publicada la seva obra per l’editorial Cossetània.

F. Callau / A. DomínguezDissabte dia 25 d’abril va tenir lloc al Saló d’Actes de l’Ajuntament, el lliurament de la 17a edició del Premi de Narrativa, Vila de l’Ametlla de Mar. L’alcalde Andreu Martí, va entregar al guanyador, Damià del Clot el premi per la seva obra Notes d’un viatge a l’infern. Cal recordar que el premi Vila de l’Ametlla de Mar està dotat amb 3.000 euros en metàl·lic i la publica-

ció de l’obra per l’editorial Cossetà-nia i que ja s’ha pogut adquirir a les llibreries de Catalunya i Balears per aquest Sant Jordi.

Jurat de categoriaEl jurat composat pel secretari Manel Alarcón, amb veu però sense vot, pels escriptors Manuel Ollé i Marta Magrinyà, pel pintor i escriptor Joan Rebull, per la filòloga i crítica literària de l’editorial Cossetània Judit Junco-sa i per la filòloga i professora Pilar Casanova va decidir que aquesta obra fos la guanyadora de les 22 que s’havien presentat.El guanyador, Damià del Clot i Trias, va néixer a Vilassar de Mar, al 1973. És advocat i regidor i portaveu d’ERC a l’ajuntament de la seva població i amb Notes d’un viatge a l’infern s’es-trena com a novel·lista però no pas com a escriptor perquè ja ha fet dues obres d’assaig, La delegació de fun-cions del president de la Generalitat. La figura del conseller primer i L’es-pai nacionalista a Catalunya (1999-2006): crònica d’un enfrontament que va quedar finalista al 2007 al Pre-

mi Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès, i una tercera, La ciutat ima-ginada, dintre del mateix gènere.

Satisfacció reviscudaDamià del Clot va explicar després de rebre el premi, que “he recordat el moment en el que em van comunicar que havia guanyat el premi. Aquella satisfacció l’he tornat a reviure amb molta més intensitat, ja que ha estat davant del jurat que em va escollir i de la gent que l’ha convocat”.Del Clot va afegir que “el llibre té tres aspectes fonamentals: el trian-gle amorós format per un escriptor d’èxit, una model i un artista francès; la trama desemboca en sexe, rock and roll, glamour, una sèrie d’argu-ments que poden enganxar al lector i, en tercer lloc, és que, paral·lel a la trama de la novel·la, hi ha la trama de les pel·lícules de Claude Chabrol que poden situar al lector en el con-text de l’obra”.L’acte de lliurament va servir per con-vocar la 18a edició del premi destinat a joves autors en llengua catalana-menors de 40 anys.

Damià del Clot al centre amb els membres del jurat l’alcalde i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

L’autora del llibre signant exemplars als presents a l’acte de presentació.


Turisme

Maria Teresa Sanz presenta el seu llibre La guerra a la riera

La psicosi per la crisi no aconsegueix allunyar el públic de la Fira Alternativa

Araceli DomínguezLa Fira Alternativa de l’Ametlla de Mar va aconseguir en l’edició d’aquest any arribar a la seva majoria d’edat amb prou maduresa. Tothom estava a l’expectativa pel fenomen de psico-si anticonsumista que provoca la cri-si econòmica però, afortunadament, un cop més, la plaça es va omplir de gom a gom durant el cap de setmana del 4 al 5 d’abril, de caleros i molts visitants desitjosos de passejar, re-menar, mirar i, com no, comprar els productes alternatius que no troben als comerços habituals i que, any rere any, ofereixen els expositors. Evidentment, que el temps acompa-nyés, també va ser un factor decisiu per al bon funcionament de la fira. Antoni Montagut, Regidor de Turisme, explicava que “els organitzadors de la fira estàvem expectants per veure com funcionava enguany dintre del context de crisi que estem vivint. Però estem molt satisfets perquè l’assistència de públic ha estat simi-lar a la d’altres anys i els expositors estan contents pels resultats. Hem de pensar que a la fira no es venen productes de primera necessitat i, malgrat tot, s’han mantingut les ven-des, fins i tot alguns comerciants les han pujat, i els que les han baixat no estan decebuts perquè la davallada

ha estat mínima si la comparem amb altres fires en què han estat presents i en les que han reduït gairebé a la meitat les vendes. Tot això ens enco-ratja per seguir treballant per la fira de cara a l’any vinent”. A destacar la bona acollida de públic que van tenir l’actuació del grup La Batukada i dels grups d’animació al carrer Da-vid l’Ogre i Els rastrejadors i el Taller

de Música La Cueva del Didgeridoo que es va desenvolupar durant tot el dia al mig de la plaça. A més, també va tenir molt d’èxit de participació i visitants la 2a Trobada de Plaques de Cava que enguany ens oferia una placa commemorativa d’aquesta trobada i una ampolla de cava per celebrar els 25 anys de la Diada de l’Arrossejat.

El nombrós públic i el bon temps van recolzar els 18 anys de la fira, que va arribar a la seva majoria d’edat amb prou maduresa i amb l’empenta suficient per complir molts més anys.

Com sempre la Fira va aportar color i ambient a la Plaça Nova.

Taller sobre el nom del Didgeridoo, un instrument ancestral. La Trobada de Plaques té cada vegada més adeptes.

Turisme


Presenta el nou DVD promocional al Saló del Turisme

Araceli DomínguezL’Estand de Les Terres de l’Ebre al Saló Internacional del Turisme a Ca-talunya (SITC), a Barcelona, va ser dijous 16 d’abril l’escenari on el Pa-tronat de Turisme de l’Ametlla de Mar (PMT) va presentar al sector turístic el nou DVD promocional de la nostra vila. L’alcalde, Andreu Martí, i el re-gidor de Turisme, Antoni Montagut, van ser els encarregats de fer una introducció dels motius de l’edició

d’aquest nou material promocional. Tot seguit, totes les persones que van assistir a l’acte van poder visua-litzar el contingut d’aquest nou DVD, on es poden veure imatges de tots els actius turístics de l’Ametlla. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, explica-va que “creiem que estar presents en aquest saló és molt important perquè és un trampolí excel·lent per arribar a molta gent. Per això és clau aquesta presentació del DVD aquí perquè podem apropar-nos no només a tots els sectors relacionats amb el turisme sinó també al públic. Ara comença el treball de distribuir-lo pels canals habituals”. De fet, en acabar la projecció, els assistents a la mateixa van respondre amb un gran aplaudiment.

Motius de pesEl motiu que ha portat al PMT de l’Ametlla a editar-lo ha estat la cons-tant demanda per part d’agències de viatges, tour operadors i perso-nes interessades en rebre informa-ció sobre l’Ametlla,. El patronat creu que aquest DVD pot esdevenir una eina molt eficaç per a la promoció turística, sobretot tenint en compte

les oportunitats que ofereixen les últimes tecnologies de cara a la pro-moció a nivell global. Aquest DVD conté imatges aèries de la població que s’han realitzat utilitzant uns mo-derns sistemes tècnics que perme-ten generar una gran riquesa visual, amb molta varietat de plànols, arran de terra i subaquàtiques, sempre en moviment però estables. Tot per tal de mostrar la bellesa de la costa de La Cala en tot el seu esplendor, les seves platges i cales, el port pes-quer, la subhasta de peix, el Museu de Ceràmica i la gastronomia amb els seus plats típics, entre d’altres elements característics de la pobla-ció. En definitiva, és el reflex real i sincer del que tothom es pot trobar a l’Ametlla de Mar; no hi ha res prepa-rat, ni actors, ni escenaris de ficció. Les persones que hi surten esta-ven en aquell moment en el lloc de la filmació. L’acte va finalitzar amb una degustació de dolços típics de l’Ametlla de Mar. Aquesta era la 18a edició del Saló Internacional de Tu-risme que organitza Fira de Montjuïc i que enguany obria portes del 16 al 19 d’abril. El saló rep una mitjana de 200.000 visites en cada edició.

La presentació de les millors imatges de l’Ametlla va tenir una gran acollida per part del públic que visitava l’estand de les Terres de l’Ebre en aquesta 18a edició del Saló del Turisme.

Comença la segona fase de rehabilitació de les fortificacions

Araceli DomínguezDurant aquests dies han començat els treballs de neteja de l’entorn de les fortificacions de Port Olivet. Aquesta neteja suposa l’inici dels treballs de la 2a fase de rehabilitació que han de concloure a finals de juny per tal que

l’espai ja pugui ser visitat. Aquesta segona fase, amb un pressupost de 130.000 euros, inclou, a més, obres i feines de museïtzació, repa-ració de zones en mal estat i l’electrificació del conjunt.

Ambientació de l’èpocaEl projecte museístic, que inclou l’ambientació de les fortificacions en la seva època, amb la creació de decorats, sonorització, il-luminació, instal·lació de panells explicatius i foto-grafies i audiovisuals entre d’altres elements aclaridors

sobre la història del búnquer, va a càrrec de l’empresa Cromatica que en tot moment ha estat assessorada per l’equip d’historiadors i arqueò-legs d’Atics. Dami Llaó, gerent tèc-nic del Patronat Municipal de Turis-me (PMT), ens deia que “una de les claus d’aquesta segona fase de la reconstrucció de les fortificacions és la museïtzació perquè es puguin produir les visites guiades que es-perem que siguin efectives a partir de l’estiu. Ara estem immersos en una tasca de recopilació de materi-al que relacioni La Cala amb l’èpo-ca en què les fortificacions van ser utilitzades pels soldats de la Guerra Civil. Per això volem que tothom que tingui fotos, documents o històries que comptar sobre aquells dies que puguin enriquir el conjunt de tot ple-gat ens les faci arribar al PMT perquè les utilitzarem i, a més, serviran com a base per reconstruir la història del nostre poble”.

Molta informacióAixí, durant les visites guiades, po-drem assabentar-nos com són les fortificacions, quan es van construir i el perquè. També podrem veure els elements que les integraven com trinxeres i canons… Sabrem què passava fora, en les rodalies, en aquell moment, amb explicacions sobre la Batalla de l’Ebre, d’altres fortificacions i dels bombardejos propers. I també coneixerem el dia a dia de la gent del poble i dels sol-dats. Sabrem què menjaven i com dormien, quina vida es feia. De fet, al búnquer es passarà un curtmetratge fet per a l’ocasió sobre la vida d’un nen i un soldat que ens mostrarà de forma gràfica tot el que succeïa lla-vors. En acabar el recorregut també podrem escoltar una explicació so-bre els vaixells que es van enfonsar durant la Primera Guerra Mundial davant de la costa de l’Ametlla de Mar.

S’espera que a finals de juny estiguin enllestits els treballs i així puguin començar les visites a l’estiu.

L’alcalde i el regidor de Turísme al SITC.

Recreació figurada.


Una Setmana Santa plena d’imatges a l’Ametlla de Mar

Araceli Domínguez Durant el llarg cap de setmana de Set-mana Santa, del 9 al 12 d’abril, vam poder gaudir de dues exposicions de fotografia a la sala de la societat. D’una banda, vam veure l’exposició de les 261 fotografies participants al 9è concurs de fotografia de les Ter-res de l’Ebre premiades i no, que van presentar un total de 81 participants. Aquest concurs, totalment consolidat, és un del més prestigiosos de Cata-lunya en el que participen no només gent de les nostres terres sinó tam-bé d’altres indrets com ara València, Aragó i Navarra i té com a objectiu la

promoció del nostre municipi i de les Terres de l’Ebre a través de la visió dels aficionats i els professionals de la fotografia que hi participen. D’altra, vam poder contemplar les fotografies realitzades pels alumnes dels cursos de fotografia que va organitzar la Re-gidoria de Formació.

Imatges de La Cala Tanmateix, Dijous Sant, en el trans-curs de l’exposició, es va presentar el nou DVD turístic de l’Ametlla de Mar que durant cinc minuts ens ofereix les millors imatges de tots els actius turístics de La Cala. Aquest DVD pre-tén ser una eina eficaç per a la pro-moció turística i, en part, respon a les demandes constants d’agències de viatges, tour operadors i persones in-teressades en rebre informació sobre la nostra vila.Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla

de Mar explicava que “aprofitem la Setmana Santa per exposar totes les fotos que van participar al 9è Concurs de Fotografia de les Terres de l’Ebre i, alhora, presentar el DVD de promoció turística de La Cala. Pensem que la promoció del nostre municipi i les nostres Terres a través de la visió dels professionals i afici-onats al 8è Art ha de permetre tot-hom descobrir la magnífica varietat de paisatges ebrencs i, de manera molt especial, el nostre poble i con-vertir així el nostre entorn en un punt de referència turístic que és el que perseguim”. A més, aquest DVD es va presentar de nou dijous 16 d’abril a l’estand de les Terres de l’Ebre del Saló Interna-cional del Turisme de Catalunya que visiten cada any al voltant de 200.000 persones i que té lloc al Palau Firal de Montjuïc, a Barcelona.

Durant aquests dies de festa vam poder gaudir de dues exposicions de fotografia amb imatges de La Cala i també, en el transcurs de l’exposició, vam poder assistir a la presentació del nou DVD turístic de l’Ametlla de Mar.

L’Ametlla de Mar, senderisme totalAraceli DomínguezEl Patronat Municipal de Turisme (PMT), dintre de les activitats que duu a terme per tal de promocionar el nostre municipi, ha encetat en-guany la campanya “L’Ametlla de Mar, senderisme total” que vol donar a conèixer arreu tots els recorreguts que disposa l’Ametlla en aquest sen-tit. Són camins plens de bellesa i na-tura, que voregen la mar i s’endinsen cap a la muntanya i que enguany es troben en la seva plenitud degut a les abundants pluges caigudes durant el temps de fred. Passejos que, de ben segur, enamoren als que busquen re-laxar-se enmig de la natura, practicar exercici, omplir-se d’ions negatius i tornar amb les piles recarregades per afrontar la rutina i l’estrès.

Campanya als mitjansA tal efecte, el patronat ha engegat una campanya publicitària en mitjans especialitzats dedicats a les activi-tats que es fan a la natura i també en diaris com ara El Periódico d’Andor-ra on dilluns 27 d’abril va aparèixer un publireportatge de 16 pàgines on es parlava, i es podien veure, les bondats de La Cala. La publicació d’aquest reportatge aquell dia no va ser casual perquè era l’endemà de les eleccions a Andorra, amb la qual cosa el patronat s’assegurava una audiència més que considerable. I és que els amants de les activitats en la natura són uns turistes potencials molt atractius perquè els hi cal bon temps per trobar-se amb la natura però sense la calor extrema de l’es-tiu, per la qual cosa poden contribuir a desestacionalitzar el turisme, un dels objectius del patronat, visitant-nos, per exemple, a la primavera i a la tardor. Damià Llaó, gerent tècnic del PMT, deia que “sense deixar de banda els altres atractius turístics de La Cala, enguany, de fet cada any, ens centrem en un amb especial èmfasi. Aquesta temporada hem dedicat més esforços a la promo-ció del senderisme amb l’eslògan L’Ametlla de Mar, senderisme to-

tal. Volem fer molta incidència en aquest potent actiu turístic perquè tenim el Gr-92 que passa per tota la costa. Així podem promocionar les cales, els penya-segats, l’esport, la dieta mediterrània... que, a més, són eines que els metges recomanen per gaudir de bona salut. I nosaltres tenim tot a l’abast d’una tacada”.

Camins de la MediterràniaDe fet, ara fa cinc anys, el PMT, junta-ment amb els municipis de l’Ampolla i l’Hospitalet, va editar un carpeta, Camins de la Mediterrània, que en-cara es pot adquirir per 3 euros a les oficines de turisme, en la que aparei-xien 10 passejades i excursions que es poden fer a peu i amb bicicleta en aquestes poblacions. Pel que fa a La Cala es van mostrar tres bons recorreguts: Per camins de moros i cristians (de l’Ametlla a l’Almadrava pel GR-92); Els Camps i les Aigües dels Pescadors (de l’Ametlla de Mar al Puig Moltó); i On els pins s’ena-moren de la mar (de l’Ametlla de Mar a la Cala de l’Àliga pel GR-92). Evi-dentment aquests camins, de dificul-tat moderada, es poden fer al ritme de cadascun i en la seva totalitat o triant només una part i anant afegint a trams segons la voluntat.

Enguany, el PMT centra bona part de la promoció de la vila, en atraure un tipus de visitants molt interessat en fer activitats en la natura i que no només ho faci a l’estiu.

Es van poder veure imatges de gran bellesa.

Atractiu material de promoció.

Ajuntament


Araceli DomínguezEl ple de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar es va reunir el dia 8 d’abril en ses-sió extraordinària per tractar diferents punts en l’ordre del dia dels que van destacar la ratificació del conveni de cessió a l’ajuntament de l’Ametlla de Mar del Castell de Sant Jordi signat el passat 26 de març amb els vots a favor del govern i el Partit Popular i la proposta d’aprovació de tarifes per al servei d’abastament d’aigua po-table prestat per l’empresa Aquàlia al poble de l’Ametlla de Mar que va tirar endavant amb els vots del go-vern perquè tota l’oposició va votar en contra.

Satisfacció popularRicardo Llaó, portaveu popular, es mostrava molt satisfet perquè el Castell de Sant Jordi finalment pas-sés a ser una propietat municipal però recordava que el debat polític s’havia centrat en el tema de l’aigua. “El govern pretén fer-nos veure a tots plegats que baixa el preu de l’aigua per a un 80% de la població i, tal com ho veiem, hem votat en contra tots els grups de l’oposició perquè el que passa és que es puja l’aigua en un 50% de forma general. Entenem que, com ha reconegut el propi govern, haurà de rectificar, com tantes altres vegades un any o dos després que l’oposició li digui per on van els trets”.

Pujada encobertaEls socialistes tampoc van estar d’acord amb aquesta nova tarifa que, diuen, amaga una pujada en-coberta en comptes de la baixada que diu el govern. Maria Marsal ex-plicava que “per molt que el govern ens vulgui fer creure que baixarà el preu de l’aigua, no és cert. El que

sí és veritat és que la major part de la població, estem parlant del casc urbà, pagarà quasi un 50% més en el rebut perquè el que ha fet el go-vern és baixar el preu dels primers trams però després hi ha una sèrie de conceptes que es van afegint a la factura. En definitiva, el que ha passat, és que la companyia de l’aigua té unes pèrdues anuals de 175.000 € i el que vol fer és recupe-rar de forma immediata una part de les pèrdues”.

Un errorTambé els republicans van votar en contra de la proposta d’aprovació de tarifes de l’aigua que van qualificar com a un error. Jordi Gaseni deia que “el govern diu que és una baixada de preus però ja ho veurem que no ho és. Sobretot ho notaran bars i restaurants. És un error. A més, amb els trams que ells apliquen per a les famílies que gasten més de 20m3, també suposarà una pujada en la

nova factura. Això no admet discus-sió. Ho podrem comprovar en el pròxim rebut que ens arribi a casa”. ERC, a més, juntament amb el PSC, van lamentar que aquest ple es con-voqués més de quatre mesos des-prés de l’última sessió plenària quan, per llei, els plens ordinaris s’ha de fer, com a mínim, cada dos mesos.

Reducció per a molts usuarisPer la seva banda, el portaveu del govern municipal, Antoni Montagut, va defensar que “el canvi de tarifes de l’aigua ha de permetre la reduc-ció en la factura a més del 70% dels usuaris”. Montagut va afegir que per al govern, sens dubte, el punt més destacat d’aquest ple és la cessió del Castell de Sant Jordi que passa a ser del municipi. En aquest sentit, el portaveu de l’executiu municipal entén que “tots els habitants del poble, sense excepció, ens hem de felicitar per aquest fet” que ja s’ha qualificat d’històric.

El govern de l’Ametlla de Mar aprova una proposta de revisió de les tarifes de l’aiguaSegons l’executiu calero el canvi ha de permetre la reducció en la factura a més del 70% dels usuaris però l’oposició creu que més aviat la nova forma de tarifar pot tenir com a conseqüència la pujada del preu de la factura de l’aigua.

Ple de l’Ajuntament.


L’Ametlla de Mar tanca els comptes de 2008 amb un superàvit de 90.000€

La liquidació dels comptes de 2008 demostren que les arques municipals estan sanejades, fet que el Ministeri d’Economia i Hisenda confirma en un llistat on apareix La Cala com un dels municipis de Tarragona amb l’endeutament més baix.

Araceli Domínguez Segons les dades que ha facilitat el departament municipal d’Interven-ció, mitjançant l’informe de liquida-ció dels comptes 2008, l’ajuntament de l’Ametlla de Mar viu una situació econòmica molt positiva. De fet, tal i com es reflexa a l’informe, no no-més hi ha més d’un milió d’euros de romanent de tresoreria, sinó que, a més, l’endeutament municipal se-gueix essent un dels més baixos de tota la província i amb l’estalvi net a l’alça.

Detall de la liquidacióSi desglossem la liquidació del comptes de 2008 detallant els dife-rents conceptes que s’inclouen i les seves xifres corresponents tenim les següents dades: el romanent de tresoreria o, el que és el mateix, els diners que hi han a les arques muni-

cipals als que s’han d’afegir els drets pendents de cobrament i restar-los les obligacions pendents de paga-ment, ascendeix a gairebé 1.100.000 euros; el resultat pressupostari 2008 que és la diferència entre el que s’ha ingressat i el que s’ha gastat és de 90.100 euros; l’estalvi net, la dife-rència entre els ingressos corrents i la despesa corrent és de 105.000 euros; i, per últim, el rati d’endeu-tament respecte als ingressos cor-rents, que es calcula dividint el deute viu entre els ingressos corrents, és del 32.34%.

Molt bona notíciaAquestes dades, explica l’equip de govern, suposen una molt bona no-tícia perquè, per una banda, reflec-teixen que la gestió econòmica és encertada i, per l’altra, que aquesta bona situació econòmica permet dur

a terme totes les obres i projectes previstos inicialment i, fins i tot, plantejar-ne de nous. Andreu Mar-tí, alcalde de l’Ametlla de Mar deia que “tal i com demostra l’informe de la liquidació de l’any 2008 po-dem dir que la situació del nostre ajuntament és molt positiva. Per tres coses: primer, perquè tenim més d’1 milió d’euros de roma-nent de tresoreria; segon, perquè

estem millorant l’estalvi net i tercer, i molt important, perquè l’endeuta-ment continua essent molt baix. Tot això demostra que la nostra gestió econòmica és la correcta i, de fet, ens permet tirar endavant tots els projectes que inicialment estaven previstos”.

Dades ministerialsA més, segons les dades que ha fet publiques el Ministeri d’Economia i Hisenda a 31 de desembre de 2008, l’Ametlla de Mar és un dels munici-pis de la demarcació de Tarragona de més de 5000 habitants amb l’en-deutament més baix.

Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla.

Política


Ricardo Llaó, regidor del PP.

PP

El PP demana una bona planificació en les obres que es fan al municipi

Ricardo Llaó va qüestionar algunes de les recomanacions fetes per la Comissió d’Urbanisme a la modificació del POUM, però es va mostrar convençut que s’aprovarà aviat.

Francesc Callau El Partit Popular de l’Ametlla de Mar va parlar ahir de les diverses actu-acions en obra pública que s’han encetat recentment a l’Ametlla de Mar. Els populars atribueixen l’ac-celeració de tots aquests projectes a la creació de La Cala Gestió, un encert com a instrument de gestió urbanística i de consolidació d’obres que abans podien tardar anys i que amb la tramitació de l’Entitat Pública Empresarial, ara es poden iniciar en pocs mesos.Ricardo Llaó, regidor del PP a l’Amet-lla de Mar es va felicitar per l’arrenca-da de les obres i per les oportunitats laborals que això suposa per a les empreses i ciutadans de l’Ametlla de Mar, però va posar l’accent en la ne-cessitat de planificar aquestes obres i la seva afectació sobre la vida dels ciutadans i els veïns, tot i reconèi-xer la necessitat de fer-les. Segons Ricardo Llaó, “coincidim tots que és bona aquesta celeritat a l’hora de començar els treballs, però el que cal és abordar aquesta celeri-tat i la confluència d’obres amb les mesures adequades. Tenir el poble aixecat i fer obres genera molèsties inevitables, però també és cert que fer aquestes obres amb una bona planificació, el resultat és totalment diferent. Si es fa amb els cinc sentits i ocasionen les mínimes molèsties possibles tots ens felicitarem, si no

és així ens posarem al costat dels potencials perjudicats”.Respecte a l’aparcament, el porta-veu del PP va dir que dóna tota la confiança en la gestió del projecte a l’equip de govern, i va manifestar respecte a les crítiques del PSC de dubtosa rendibilitat de l’explotació, que en una obra d’extrema necessi-tat, la rendibilitat no s’ha de buscar només en l’àmbit econòmic, sinó també en el social i en d’interès ge-neral de la població.Continuant en l’àmbit urbanístic, el PP va tornar a aprofitar el programa Parlem-ne de la Cala Ràdio per feli-citar l’equip de govern per la decisió de desclassificar 66 hectàrees que anaven destinades a una urbanitza-ció a Port Olivet. Ricardo Llaó va dir que era la millor decisió que es po-dia prendre, i que si decisions com aquestes ajudaven a augmentar el consens sobre el POUM(Pla d’Or-denació Urbanística Municipal), que aquest és el camí, tot i que com en el cas del PP hagi aspectes amb els que no estan d’acord, sempre priorit-zant l’interès general de la població. Segons Ricardo Llaó, “ja vam dir que ho sortia amb un consens important o no sortia, malgrat que es pogués sumar majoria al ple. Un consens important no vol dir unanimitat però sí una amplia majoria. Igual que hem dit les coses que ens semblen bé del POUM, n’hi ha d’altres que no

ens semblen tant bé, com el fet que es passin tots els plans al sistema de cooperació; però, en un conjunt, creiem que ha valgut la pena l’es-forç i davant de la seva aprovació, calia dir si estàvem d’acord o no. L’abstenció davant de l’instrument més important del municipi i no dir ni sí ni no o si és blanc o negre, no ens pareix correcte”.Llaó, va mostrar-se convençut també que el POUM serà aprovat molt aviat per la CUTE(Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre), tot i que com a partit no comparteix algunes de les recomanacions d’aquest organisme. Per a Ricardo Llaó, “la CUTE ens ha exigit la modificació d’alguns as-pectes que veiem bé com el de Port Olivet, però n’hi ha d’altres que no veiem tant bé com el sector Artilleria o sector Castell, zones que nosal-tres creiem que sí es poden desen-volupar. Ho respectem i pensem que si això afavoreix el consens i fa que surti endavant l’interès general i l’estabilitat al municipi, el nostre vot continuarà sent positiu i ens conti-nuarem felicitant tots plegats”.El regidor popular es va congratulat que l’equip de govern hagués con-templat una bona part de les seves aportacions en el POUM i va defen-sar que, a diferència d’altres partits, el PP continua veient amb bons ulls que la iniciativa privada i la pública vagin de la mà.


Antonio Espuny i Maria Marsal, regidors del PSC.

PSC

El PSC insinua que podria aprovar el POUM si CiU fa cas a les recomanacions de la Comissió d’UrbanismeSegons els socialistes, si es compleixen les prescripcions en sectors com Port Olivet o el mateix Parc del Bon Repòs, podrien aprovar o abstenir-se per fer possible l’aprovació amb un ampli consens del POUM i donar així un vot de confiança a l’equip de govern.

Francesc CallauEl Grup Municipal del PSC, en el transcurs del programa Parlem-ne de La Cala Ràdio, va manifestar que si l’equip de govern acaba aplicant les recomanacions fetes per la Co-missió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre per donar l’aprovació definiti-va del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, podrien donar el seu vot favorable, si més no, l’abstenció com a vot de confiança a l’equip de Govern. Antonio Espuny, portaveu del PSC a l’Ametlla de Mar, així ho va dir després de recordar l’informe fet per urbanisme a l’equip de go-vern en quant a la desclassificació de Port Olivet i els canvis d’edifi-cabilitat recomanats al Bon Repòs. Segons Antonio Espuny, “ja li vam dir al responsable d’urbanisme, després de preguntar-li algunes coses sobre alguns dels sectors petits que no ens quedaven clars. Vam dir que no ens cauria cap anell d’aprovar-lo o, si més no, abstenir-nos, ja que de vegades l’abstenció es pot entendre com un vot de con-fiança a l’equip de govern. No es-tàs totalment d’acord, però tampoc estàs en contra de l’opció que es presenta”.Espuny, però, va tornar a ser crític amb CiU al qui va acusar de penjar-se medalles que no li corresponen, en referència a la decisió de desclas-sificar 66 hectàrees de terreny a Port Olivet on s’havia de construir una urbanització, i retornar al seu estat natural uns terrenys on ja s’hi havia construït algunes infraestructures.Espuny va contestar a CiU que en

anteriors programes havia mani-festat que foren ells els qui van proposar a la Generalitat aquesta operació i no a l’inrevés, recordant les intencions del govern municipal d’augmentar l’edificabilitat de 66 habitatges previstos, fins als 750, a més de traslladar els interessos legí-tims del Bon Repòs a Port Olivet. Per a Antonio Espuny, “que diguin quan van anar, ja que l’estiu passat, quan es va aprovar per Ple la proposta de revisió de l’equip de govern, prete-nia incrementar a 750 habitatges Port Olivet, passar part del sostre del Bon Repòs a Port Olivet i fer més pisos al Parc del Bon Repòs”.En un altre ordre de coses, Antonio Espuny va ser molt dur amb la de-cisió de l’equip de govern d’aplicar canvis en el rebut de l’aigua, qualifi-cant la decisió de pujada encoberta del preu sota presumptes excuses de reducció de consum i sostenibi-litat. Espuny va recordar que el PSC ja va dir en el moment de l’adjudica-ció del contracte de l’aigua que tard o aviat arribaria una pujada del preu, ja que aquesta no s’havia fet sota els criteris correctes. Prova d’això, se-gons els socialistes, és que l’empre-sa Aqualia, adjudicatària del servei, preveia passar en només dos anys d’un consum de 500 milions de m3 a 2.000.000 de m3, cosa que no s’ha complert i això ha fet que la compa-nyia hagi reconegut unes pèrdues anuals de 375.000 euros. Segons els socialistes, ningú es creu que una empresa doni 6 milions d’euros només per adjudicar-se un serveiPel que fa al preu de l’aigua, aprovat

en el passat ple, el PSC diu que su-posarà un increment del 50%, donat que encara que s’hagi eliminat la quota de manteniment i s’hagi reduït un tram, s’aplicarà una quota de 0’40 € per metre3 consumit en concepte de manteniment del clavegueram.A més, Antonio Espuny va manifestar que tot i que el Govern ha manifestat que el 70% dels usuaris s’inclouen en els consums que no s’han incre-mentat, els únics beneficiats seran els propietaris de cases que estan tancades, en detriment de la majo-ria on viuen famílies de tres o quatre membres que hi viuen tot l’any. An-tonio Espuny, diu que, “la pregunta és: serà el 70% del poble el que es beneficiarà? I la resposta és: clara-ment no. En sortiran beneficiades les persones que tenen una casa tancada i en surt perjudicada la majoria del poble. Diuen clarament que hi ha 4.600 contadors i segons ells el 70% d’aquests gasten menys de 20m3, però el que passa és que l’altre 30% és el que consumeix més de 20m3 per trimestre. Clar, les cases on viuen famílies a partir de 2 ó 3 membres, són les que consu-meixen més de 20m3, que són els 1.500 contadors que multiplicats per 3’5 persones per família i et surten les 5.200 persones”.Espuny va afegir que amb els canvis aprovats, l’ajuntament incrementarà els ingressos en aquest concepte en l’ordre de 250.000 € més que abans, cosa que segons el PSC constata que el govern no confia que es produeixi l’estalvi anunciat en el consum.

Política


Jordi Gaseni, regidor d’ERC.

ERC dubta de les condicions de l’acord de titularitat municipal del Castell

Francesc CallauERC, en el transcurs del programa Parlem-ne de La Cala Ràdio, va criti-car l’acord aconseguit entre l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar i Promoci-ones Calafat, propietària del Castell de Sant Jordi, perquè aquest encla-vament històric passi a tenir titularitat municipal. Segons els republicans aquest acord s’ha aconseguit grà-cies a compensacions urbanísti-ques a Calafat, cosa que si s’acaba confirmant, va dir que, “seria una vergonya”, donat que hi havia al-tres possibles solucions, perquè tot i que la propietat no era municipal, l’espai estava contemplat com espai verd públic i no s’hi podia construir res. Segons Jordi Gaseni, “el dubte queda en l’aire. El que sí és segur és que l’alcalde i l’equip de govern han passat per Ple un conveni amb Promocions Calafat que diu que es podrà signar i que passarà el castell a propietat de l’Ajuntament. A canvi Promocions Calafat podrà edificar un nombre determinat d’habitatges. Si no es pot edificar, l’ajuntament hauria de respondre a l’empresa. Això se’ns ha d’explicar i tant de bo vagi equivocat, ja que si no, és una vergonya”.Per altra banda, Jordi Gaseni també va demanar explicacions al govern municipal sobre l’explotació i la ges-

tió prevista de l’aparcament soterrat. Els republicans, que sempre s’han mostrat a favor de la construcció d’aquest equipament, no veuen amb bons ulls que una part important de les 250 places d’aparcament, siguin per a concessions i lloguer, quan la necessitat actual del casc urbà és precisament la de places d’apar-cament rotatori, assegurant també que el govern municipal de CiU ha renunciat a construir el Centre Cí-vic que a d’anar ubicat a sobre de l’aparcament soterrat que s’està habilitant al solar de les Escoles Ve-lles. Per a Jordi Gaseni, “una de les funcions que hauria de tenir, que és la de facilitar places lliures rotatòri-es, de pagament per a la gent que vulgui estacionar una hora, tres, cinc o les que calgui, i que pugui venir a comprar al poble. Ara, veiem que poden quedar poques places en comparació a les que es faran. Ho veig amb molta preocupació i m’agradaria que l’alcalde ho ex-pliqués, ja que hi ha la probabilitat que l’equip de govern hagi renunci-at a la construcció del centre cívic aquesta legislatura. Penso que ho tenen coll avall”.Pel que fa als canvis en el rebut de l’aigua, ERC creu que hi havia altres fórmules per potenciar l’estalvi d’ai-gua i no que amb l’objectiu d’afavorir

alguns usuaris amb consums baixos, se’n perjudiquin d’altres. Els republi-cans pensen que, de totes maneres, l’Ajuntament ni aconseguirà rebaixar el consum, ni aconseguiran reduir el dèficit del servei. Segons Jordi Gase-ni, “s’uneix la necessitat de recap-tar i a la vegada fer un gest perquè l’equip de govern puguin dir que no és un augment, sinó un premi per a algun tram i una part de la població en surti beneficiada. Entenc que és positiu que s’hagi tocat algun tram a la baixa, però hi ha altres mane-res de fer-ho i no a costa que altres trams surtin perjudicats. Segur que si a més hem d’anar a promocionar un estalvi i alhora procurar que ens surtin els números que han fet per quadrar i reduir el dèficit, aquests no sortiran, ja que una cosa es ba-ralla amb l’altra”.ERC va dir que és la principal inte-ressada que el govern municipal faci les obres i els projectes anunciats, i que si no és així, ho exigiran. Els republicans van manifestar sentir-se preocupats pel retard en alguns d’aquests projectes com la piscina coberta, ja que segons Jordi Gase-ni, portaveu del grup municipal, si aquesta no està acabada a finals de 2009, es podrien acabar perdent els 580.000 € que la Generalitat va ator-gar de subvenció.

ERC

Els republicans també han criticat que la major part de places de l’aparcament soterrat siguin de concessió i no rotació.


CiU obre les mans als que se sumin al consens pel nou POUM

Francesc CallauEl grup municipal de CiU va mani-festar en el transcurs del programa Parlem-ne de la Cala Ràdio que ben-vinguts tots aquells que es vulguin sumar al consens que permetrà tan-car definitivament la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. CiU va manifestar que aquest POUM també té aspectes amb els que se-gurament no estan del tot d’acord, com també passa amb d’altres partit, però que el més important és el resultat final i no com s’ha fet el camí per arribar a aquest punt. De la mateixa manera es va referir a la desclassificació de Port Olivet, manifestant que ningú pot qüestio-nar la decisió. Els convergents van reconèixer que l’estiu passat pro-posaven l’increment d’habitatges a Port Olivet, però Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament va recordar que, “després que la CUTE ens aconselles rebaixar l’edificabilitat fins als 200 habitatges, augmentant els 60 previstos inicialment, però el que no s’esperava la CUTE ni nin-gú, entre ells alguns regidors que parlen des de la superficialitat, és que davant d’aquest plantejament, aquest equip de govern va dir a la CUTE, que no només reduiríem les vivendes, sinó que volíem eliminar de soca i arrel aquesta urbanització i que preferíem deixar per a tot el poble, el que inicialment era per a 60 milionaris. Dir que la CUTE ens va suggerir és una superficialitat, ja que qui va prendre la iniciativa d’anar a eliminar-ho tot va ser aquest equip de govern. Em sembla surre-alista que ara des del grup munici-

pal del PSC diguin que Port Olivet s’havia de conservar quan són ells els que van iniciar la urbanització que finalment hem aconseguit atu-rar. El que estan fent em sembla d’una lleugeresa i hipocresia exa-gerada fins i tot per ells”.CiU va dir que aquest, serà un POUM únic pensat pel futur, que no només ha contemplat la desclassificació de Port Olivet i el sector Artilleria, sinó també 6 milions de m2 més, cosa que ha fet que les diverses adminis-tracions hagin reconegut el treball.

Pel que fa als canvis en el rebut de l’aigua, CiU va dir que en cap mo-ment estan pensats des d’un punt de vista recaptatori. Segons els convergents, el que volen, és pre-miar els que estalviïn consum, que segons els seus càlculs, seran un 75% de les famílies caleres.Els representants de l’equip de go-vern van manifestar que les mesures s’han pres davant el perill que en un futur es puguin tornar a produir epi-sodis d’escassetat similars als de l’any passat en un bé preuat com l’aigua. Segons Antoni Montagut, portaveu de CiU, “amb les mesures aplicades amb l’assessorament de tècnics es pretén afavorir a ¾ parts dels ciutadans, segons l’estudi un 70% de persones, ja que cada comptador té titular però que en tot cas, un cop aplicats els canvis, si finalment veiem que no acabem aconseguint el que volem, s’estudi-arà l’altra part que ha estat penalit-zada i si cal fer alguna modificació, es farà. Això ja ho vam dir, ja que no pensem que estem en posses-

sió de la veritat absoluta, cosa que pareix que en altres no passi”.

L’alcalde Andreu Martí es va referir a les cessions del Castell de Sant Jor-di i l’espai del Bon Repòs com a una de les notícies més importants de la història Local, tant per la importàn-cia patrimonial, com pel valor senti-mental que tenen pels ciutadans de La Cala. Andreu Martí, “són dos de les fites que més il·lusió em fan i ho comparteixo amb la resta de com-panys del govern. El fet que el Cas-tell de Sant Jordi, reivindicat des de 1982 i que 27 anys després, aquest govern hagi assolit la titularitat, és per estar contents i més si li afegim la cessió de l’espai del Bon Repòs com a titularitat i com a espai pú-blic, allò que abans era privat. Crec que l’abril de 2009 dins d’aquesta legislatura, serà recordat com una fita dins de la història de La Cala i això ha estat gràcies a l’esforç com-partit de moltes persones”.

Els representants de l’equip de go-vern, també es van referir a l’immi-nent inici de les obres d’ampliació del CAP i el trasllat dels serveis a les instal·lacions provisionals a pri-mers del mes de juny, i van explicar que en un futur molt pròxim no hi haurà problemes amb les places d’aparcament, que a més de les 300 que quedaran disponibles amb l’aparcament soterrat, de les quals una part seran concessions i l’altra seran rotatòries, també es preveu habilitar 150 places d’aparcament més a l’espai que deixarà lliure el Bon Repòs.

Els convergents també van qualificar d’històriques les cessions patrimonials del Castell de Sant Jordi i el Bon Repòs.

CiU

Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament i Antoni Montagut, portaveu de CiU.

Opinió


Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

La Generalitat protegeix Port Olivet i fa rectificar el govern d’Andreu Martí (CiU)Grup municipal a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar PSC-IC

El grup municipal Socialista ja ho ha-via denunciat diverses vegades. El govern del convergent Andreu Martí, lluny de preocupar-se per la preser-vació del nostre entorn i patrimoni na-tural, volia fer diners ben ràpidament per poder pagar l’alt grau de factures pendents que té l’Ajuntament, que supera els cinc milions sis-cents mil euros. Així, com ja sol ser habitual, sense encomanar-se a ningú va de-cidir multiplicar per quinze la densi-tat a Port Olivet, entre dues zones PEIN, i passar dels 68 xalets projec-tats inicialment a poder-hi construir 750 habitatges. Una mesura per a nosaltres escandalosa, tal com ja vam denunciar. Però el govern de la Generalitat no ho ha vist amb bons ulls; afortunadament, des del canvi de govern es mira amb una altra visió

política el nostre territori, i ha posat fre a aquesta política destructora. El que ha dit, en definitiva, la Direcció General d’Urbanisme és que ni 68 ni molt menys 750 habitatges que pre-tenia fer el govern municipal de CiU, que aquesta zona s’ha de mantenir sense urbanitzar, preservant el seu estat sense cap tipus d’edificació i alhora la seva riquesa, imprescindi-ble per a un futur de qualitat dels caleros i caleres

I què ha fet Andreu Martí? Doncs, en lloc d’acceptar que s’havia equivo-cat, que duia el poble a un carreró sense sortida, ens ha venut una de les seves habituals mentides i ha presentat com a iniciativa pròpia la preservació d’aquest espai natural. Però el que no pot esborrar l’alcal-

de és que si no el frenen des de la Generalitat, l’operació econòmica i urbanística hauria estat una reali-tat amb el greuge que això hagués representat per al nostre futur. Ara, gràcies a la intervenció del govern de la Generalitat, el govern de l’Ametlla es veurà obligat a desqualificar les 66 hectàrees de sòl urbanitzable de Port Olivet, fet que permetrà gau-dir al nostre municipi d’aquest es-pai. Errors de calat com aquest de Martí n’hi haurà molts més, per això cal estar atents i treballar perquè el creixement del nostre poble no sigui a canvi de cremar els cartutxos del nostre ric patrimoni. Avui, el govern d’Entesa de la Generalitat ha frenat aquest atemptat contra el nostre en-torn, però cal que tots estem atents perquè no se’n produeixin més.

AparcamentMacià Florenci Font Guasch

Sóc un iaio del molts que des de l’altra part de poble acudeix amb vehicle al Col·legi Públic Sant Jordi. En el seu dia vaig veure amb alegria l’adequació d’una zona per aparcar en les proximitats de la llar d’infants Xerinola i el propi col·legi, puix indica-va una sensibilitat per part del nostre ajuntament en els temes quotidians, cosa per la qual vull felicitar els au-tors de la iniciativa esmentada. Com sigui que tota actitud és millorable

em permeto, com a usuari puntual de l’esmentada zona d’aparcament, fer una suggeriment als nostres re-presentants municipals consistent en marcar les places per col·locar els vehicles d’una forma menys anàrqui-ca que l’actual que crea una situació caòtica en les hores punta de porta-da i recollida d’alumnes a classe, així com la indicació de circulació d’en-trada i sortida.Penso que això evitaria discussions

i mals humors entre els usuaris i al-guna ratllada o esclafada de planxa dels vehicles.Com que penso que és una cosa factible i no excessivament cara en comparació als beneficis que com-portarà, ja anticipo les gràcies als res-ponsables d’aconseguir que es faci i que sigui com més aviat millor.Un iaio.

L’Ametlla de Mar a 3 d’Abril de 2.009

Diners avançats per una obra

Mingo Borràs

Fullejant els Quatre Cantons i escol-tant La Cala Ràdio, he llegit i escol-tat que el municipi executarà moltes obres per donar feina als aturats, cosa que em va alegrar moltíssim, per una part i per l’altra, em va es-tranyar molt, que en cap dels dos comunicats fes menció a l’obra de l’asfaltat del camí que va de l’Estany Engròs fins a una bassa que no re-cordo com es diu, però que sé que hi ha una distància d’uns 1.300m.

Vull recordar que els veïns tenim entregada 1/3 part del valor de l’es-mentada obra des de primers de 2008. Tot el veïnat tenim un neguit i una preocupació per si es farà l’obra o no, perquè el nostre ajunta-ment no ha tingut en cap moment, la delicadesa de comunicar-nos cap cosa en el transcurs de tots aquests mesos.I jo em pregunto, es farà l’asfaltat de l’esmentat camí? Si no es així, ens

tornaran els diners? Cobrarem inte-ressos per guardar-nos els diners l’Ajuntament?Si m’he decidit a escriure a la revis-ta, és per estalviar feina a l’ajunta-ment, doncs si tenen la gentilesa de contestar-me a la pròxima revista, ens assabentarem tots d’una ve-gada dels motius que hi ha per no estar feta l’obra. Agraeixo anticipadament la respos-ta.


No a la destrucció del parc i hotel Bon Repòs

Vicent Joan Subirats Estrada

Amics Caleros i caleres, com si d’una tragicomèdia es tractés, aquella es-cena que el pobre pare malalt que espera la seva mort i els fills es ba-rallen per quedar-se el matalàs i les seves pertinences. Així veig l’anunci brillant de voler convertir el nostre estimat Hotel-Parc Bon Repòs, to-cat de mort, en un gran pàrquing, 2 avingudes i com si es tractés de voler convertir la nostra vila en Benidorm, uns grans blocs de pisos que dona-ran la benvinguda a l’entrada de la nostra vila.

Qualsevol dels pobles del costat de la nostra vila, tindrien mil i una idees per convertir aquest gran pulmó verd que es l’Av. Hispano Italiana, Pau casals, Batlle Pijoan, Llibertat i Plaça Catalunya en un parc, un museu, un arxiu municipal i sala d’exposicions.

Mireu Cambrils en el que era l’antic

càmping, l’Ajuntament ho va conver-tir en el parc dels pescadors(conegut per les dones caleres perquè allí se celebra la trobada de boixet, o sarda-nes i altres actes lúdics a l’estiu, o a Salou, al C. Carles Vuigues també era càmping i on els vestidors modernis-tes s’han condicionat per fer un cen-tre per a la gent gran o al Parc de la Masia, on es fa el mercat de Nadal i el Pessebre.

Mil i una idees segur que tindríem per convertir aquest lloc on els pins cen-tenaris i les oliveres podrien conviure perfectament en un lloc d’esbarjo per a la gent gran, a l’estiu és un lloc fresc on passejar i llegir o a la nit es pu-guin fer tota classe d’actes, concerts de música, etc. Als edificis es podria condicionar des de la biblioteca a l’arxiu municipal, inclús per orgull de la família Vila-Pizza, dedicar una part de l’hotel a un museu en memòria del

Dr. Ferran i el seu gendre, el Sr. Vila. Pensem que allí hi havia el laboratori del Dr. Vila.

Després de veure amb impotència el que per a mi i molta gent de la nostra vila va ser l’enderrocament de les Es-coles Velles, quan d’altres ciutats han sabut conservar les seves escoles velles (Amposta amb el seu Museu del Montsià, la Sénia, idèntic edifici que el nostre és una gran biblioteca, Roquetes hi va posar el Museu dels Ports de Tortosa), solament manca que ens carreguem el Bon Repòs. Què serà la pròxima sorpresa del nostre ajuntament?Espero que els grups municipals a l’oposició del nostre consistori, Par-tit Socialista, Esquerra Republicana o Partit Popular impedeixin aquesta aberració urbanística al nostre po-ble.

Carta a l’emmetzinador de gats de Roques DoradesConcepcion Font Ballesteros

Per començar t´informo que has co-mès un delicte greu:Has posat en perill a persones, ani-mals i la fauna autòctona de l’indret. Qualsevol nen o mascota domès-tica podria haver mort pel verí que ha matat els pobres gats que tu vas executar sense cap mena d’escrú-

pols, posant el verí al menjar que els hi donaven persones que es-timen els animals. Tu et creus molt “llest”, ja que vas procurar fer de-saparèixer el rastre, però sempre hi ha ulls que ho veuen tot (si els contenidors de la brossa poguessin parlar...)

Som una associació per esterilitzar i cuidar els gats de l’Ametlla de Mar. Comencem ara, però estem se-gurs que és pot fer una bona feina conscienciant a la gent que hi ha millors maneres de fer les coses, portant el control de la natalitat o bé esterilitzant als animals adequats.

Col.laboracions


L’EMMA va realitzar, durant el pont de maig, un intercanvi musical, cultural i social amb la localitat de Cantalejo (Segovia).

Aquesta activitat, emmarcada dins la progra-mació anual de l’escola, permet als alumnes un treball molt profund, ja que el fet de fer un con-cert amb la qualitat d’aquest és fruit del treball fet durant les hores d’assaig a càrrec de l’Emilio Cabello. Permet visitar una cultura propera però diferent. Ens permet intercanviar experiències, hàbits de treball, d’estudi… Però per damunt de tot ens permet créixer a nivell personal, social, a nivell humà. El fet de conviure durant tres dies amb els companys d’escola, independentment de l’edat, professió o el curs escolar ens conver-teix en persones més obertes, més flexibles, en definitiva, més socials.

Durant aquests tres dies hem visitat Segovia i tots els seus encants històrics, sense oblidar el “tapeo” típic de la zona. Hem conegut el patrimo-ni natural de Cantalejo, 8 llacunes amb la fauna pròpia del terreny.També coneixem ja l’ermita de “San Frutos” i els miracles que va fer, i no podem deixar d’anomenar les timbes genials que ha creat el riu (Duratón) i els voltors que allí habiten. A més vam descobrir

la cultura agrària a través dels “trillos” i el museu que li han dedicat a la vila de Cantalejo.

A tota aquesta activitat li hem de sumar el treball musical.Durant aquests tres dies s’han fet dos assajos i un concert que van aplaudir les tres-centes per-sones que ompliren la sala de l’escola Alborada Musical, amb l’afegit que l’horari del concert va coincidir amb el Madrid-Barça!!!Tot aquest programa es va veure clausurat amb un sopar de germanor del menú típic: sopa cas-tellana i “lechazo”, una delícia!Aquest sopar es va desenvolupar de la mateixa manera que es fan els sopars d’amics. Amb ale-gria, festa, cançons d’aquí i d’allí, jotes castella-nes i tortosines.Ara només ens queda esperar la seva visita, i desitjar que, segur que sí, passin uns dies tan bons, tan inoblidables com els que “naltros” vam passar allí.

Intercanvi Cantalejo (Segovia)

Quan hi han infants a casa hi ha moltes possibilitats que pateixin ac-cidents domèstics, ja que els nens no tenen la percepció del perill ade-quada.Les habitacions més perilloses de la casa són la cuina i el lavabo.Comencem per les mesures de pre-venció a la cuina:-No posar mai cassoles i paelles amb els agafadors cap a fora i a l’abast dels nens.Podrien tirar-se per sobre el contingut dels recipients i cremar-se.-Tancar el gas de la bombona , no no-més amb el comandament del fogó .Els nens podrien obrir el comanda-ment i el gas aniria sortint sense ado-nar-nos-en, amb el perill d’explosió

que això comporta.-No deixar productes de neteja a l’abast dels nens, sempre s’han de posar als armaris més alts.-No posar productes tòxics en am-polles buides d’aigua, pot provocar confusions, no només en nens sinò tambè en adults.-No deixar a l’abast ganivets, tisores i altres objectes punxants. Si no hi ha altre lloc on posar-los, existeixen al mercat dispositius per evitar que els nens puguin obrir armaris o ca-laixos.Mesures de prevenció al WC:-Posar catifes de goma antilliscant a la banyera o dutxa, això evita caigu-des a grans i petits.-No deixar la farmaciola ni cap medi-cament a l’abast dels nens.-No es pot deixar mai sol a la banyera a un nen petit; els nadons poden ofe-gar-se només amb un pam d’aigua ja que si cauen de cara no saben com aixecar-se.Mesures generals a tota la casa:-Tapar tots els endolls amb protec-

tors homologats-Evitar catifes que, a part de ser un lloc on s’acumulen els àcars de la pols, causen moltes caigudes acci-dentals.-Si hi ha nens molt petits convè cobrir els cantons de taules amb protectors per evitar cops.-Tambè és necessari evitar que els nens pugin i baixin escales. Si vivim en un dúplex, posar barreres ade-quades de protecció infantil.-No s’han de deixar medicaments en calaixos al seu abast, com ara les tau-letes de nit. El mateix amb productes de neteja, pesticides, insecticides, detergents, ambientadors,etc.-No deixeu prop de les finestres cap taula, cadira o altre moble on els nens puguin pujar i caure si la finestra és oberta o la obren ells mateixos. És necessari que l’obertura de finestres i portes no siguin fàcils per a ells i, si és possible, posar proteccions a balcons perquè no puguin caure ni pujar damunt de cap objecte per po-der mirar per la barana, la curiosita

natural dels nens podria provocar una desgràcia.-Si esteu planxant, eviteu que el nen estigui al voltant de la taula de plan-xar, una estirada del cable li provo-caria una forta contusió i greus cre-mades. Com podeu veure la llar pot ésser una trampa mortal per un nen o bé un lloc segur i tranquil, segons les mesures que prenguem els adults per a pro-tegir-los. Esteu alerta!!! Si malgrat tot passa algun accident podeu comp-tar amb el SUM per ajudar-vos amb tot el que puguem. Recordeu que el telèfon de la nostra ambulància mu-nicipal és el 977 45 70 00.Com a novetat, us oferim la possibi-litat de fer-nos suggeriments sobre temes que voldrieu que tractem a la revista o si voleu fer algun tipus de consulta de caire sanitari en l’àmbit d’urgències o de prevenció , etc. Po-deu adreçar-vos a nosaltres al correu electrònic [email protected] i us contestarem personalment tan aviat puguem.

Accidents infantils a casaM. José Castellano, infermera del SUM.

Sheila, moltes felicitats!!!Abel Borràs

Ha arribat el moment de celebrar tots plegats,els”18 anys” que per fi has compliti en el que també has aconseguit,l’esperada “majoria d’edat”!Amb ilusió,que els teus desitjos se’t facin realitat!

Mira de ser tal i com ets.Oblida’t de les coses dolentes que t’han passat.La família,de tu,n’estem molt satisfets!Tens,encara, molta vida per endavant!Ets,per a nosaltres,la més guapa del món!Sense cap dubte,vull que ho sàpiga tothom!

Faràs,m’imagino,un gran sopar,que molta ilusió et farà.La de coses que et regalaran!I que de ben segur t’agradaran!Com tothom sap,tens un nom molt bonic.I no saps l’orgullós,que de tu,n’estic.Tindrem aviat una gran perruquera,que molt aviat acabarà la carrera. Tots els de casa,et demanem una cosa:Segueix així de GUAPA i MERAVELLOSA!!!

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.


Esports

L’Ametlla de Mar se’n surt en l’organització del II Torneig Internacional Futbol Base Terres de l’Ebre

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de MarUna vegada més, i per segon any consecutiu, les Terres de L’Ebre es convertiren en un referent futbolístic durant les vacances de Setmana Santa.Al llarg d’aquests quatre dies 52 equips i vora 30 clubs de futbol base estatal i internacional, en categories prebenjamí, benjamí, aleví i infantil competiren en el II Torneig Inter-nacional de Futbol Base Terres de l’Ebre que es va celebrar en diferents localitats de la zona com Tortosa, Deltebre, l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita.El torneig fou organitzat en aquesta edició per l’empresa EbreEvents, amb el suport de la Secretaria Ge-neral de l’Esport, Terres de l’Ebre, Xarxa de Televisions Locals de Ca-talunya, i els Ajuntaments dels di-ferents municipis on es disputà i als que se’ls hi ha de donar gran part de l’èxit assolit. Dijous dia 9, amb l’arribada dels equips participants, s’aixecava el teló d’un campionat que s’inaugurava a Tortosa el divendres 10 per la tarda, si bé ja s’havien disputat alguns partits en les seus corresponents. Si l’any passat havia estat la UE Rapitenca la que s’enfrontava a la Lazio, en aques-ta ocasió seria el CD Tortosa, equip amfitrió i, com si d’un campionat del món es tractés, el que jugaria contra

un altre conjunt italià, l’AS Roma, en el partit inaugural. Abans, però, tots els equips havien desfilat per sobre la gesta del municipal tortosí en un l’ac-te per excel·lència de presentació del torneig, un acte que culminaria amb els parlaments de les autoritats perti-nents, i que va modificar-se una mica donada la persistent pluja que queia sobre la capital del Baix Ebre.Dissabte 11 d’abril, l’activitat futbo-lística fou frenètica, amb quasi 12 hores seguides de futbol ininterrom-put i en el que es resoldrien tots els partits de grup, així com els quarts de final, fase en la que els caleros, tant els que competien en la catego-ria infantil, com els que ho feren en aleví caigueren derrotats. En aquest sentit, els primers, que realitzaren un gran campionat, caigueren a la tan-da de penals contra els subcampió del torneig, la UE Rapitenca, després d’empatar 3 a 3 al partit. Per la seva banda, els alevins que havien realit-zat una primera fase més que digna no foren capaços de superar al Man-resa “A”, i s’acomiadaren, amb el cap ben alt, d’aquesta edició.Ja diumenge 12 d’abril, dia de la Clo-enda del Torneig, la nostra població es tornaria a convertir en la seu prin-cipal acollint vora 5000 persones a les seves instal·lacions. Tanmateix, Tortosa compartiria protagonisme a primera hora del matí ja que allí es disputarien les Finals de Consola-ció, si bé acabats els partits tots es

desplaçarien fins a l’Ametlla de Mar per seguir ja els partits decisius del Campionat, un campionat que a di-ferència de l’any passat fou dominat pels equips catalans, deixant entre-veure la bona salut del futbol base del nostre territori. El CF Amposta, en categoria infantil, el FC Barcelona, en aleví i benjamí, i el RCD Espanyol, en prebenjamins, foren els grans vencedors del torneig, un torneig del que el regidor d’Esports de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez i Comes, en destacava “no tan sols el fet que l’Ametlla de Mar s’hagi convertit una vegada més en l’epicentre del futbol base a nivell internacional, que ja és un aspecte molt important, sinó també l’elevada repercussió positiva que ha tingut, en aquest moments de crisis, per molts altres sectors de la població com la restauració i l’hostaleria que han vist dinamitzada la seva activitat econòmica gràcies a l’organització d’aquest tipus d’ esdeveniments es-portius”.

L’acte de cloenda, a part dels trofeus als equips guanyadors, també es va destacar per les mencions a nivell individual, com la de millor jugador i millor porter; així com per l’entrega de diferents obsequis a jugadors i tècnics que precediren els parla-ments de les autoritats competents tancant així un espectacular II Torneig Internacional Terres de l’Ebre.

Els equips aleví i infantil de La Cala durant la cloenda.

Barça i espanyol sempre presents al torneig.



Esports

L’alegria al futbol calero arriba de la mà dels més petits

Molt han canviat les coses de dos temporades ençà pel que fa al futbol calero, si més no pel que respecta al primer equip. En aquell moment, es vivia una dels millors moments dins la seva història aconseguint un nou ascens de categoria a primera territorial, una categoria que si no canvia molt la cosa en aquestes dues últimes jornades pot ser que es perdi. La última victòria fou contra l’Oleastrum, en un partit que obria les portes de l’esperança a la salvació, però que no ha tingut la continuïtat esperada en les següents jornades que han deixat als caleros en la penúltima posició. Veurem com acaba:

PRIMERA CATEGORIA TERRITORIAL CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009 | Grup: 6 | Jornada: 31

Un dels equips que sí ha arribat, afortunadament, a la fi de la seva tempo-rada és el juvenil, un equip que ha passat amb més pena que glòria pel seu grup. Tanmateix, cal destacar que tècnics i jugadors han estat donant la cara fins a l’última setmana, tal i com ho demostra que l’única victòria va arribar a la penúltima jornada al Camp de la UE Aldeana per 2 a 3. Esperem tenir més sort la temporada següent:

JUVENIL PRIMERA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009 | Grup: 9 | Jornada: 26

Per contra, la resta del futbol base ens deixa uns resultats força satisfacto-ris. Sense anar més lluny, l’equip Cadet, entrenat per Pau Safont, va assolir a finals d’abril el tant desitjat ascens de categoria, després de derrotar per 3 a 1 a la UE Rapitenca, tercer classificat de la competició. I a més a més, ho ha fet com a campió del grup, per davant de l’Ascó que serà l’altre equip que acompanyarà als caleros la temporada que ve a la Primera Divisió.

CADET SEGONA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009 | Grup: 9 | Jornada: 26

No menys espectacular ha estat la campanya de l’equip infantil, qui ha estat lluitant amb els equips punters de les nostres terres, finalitzant en 4a plaça, per darrera de la UE Rapitenca, l’Amposta i el Camarles. Des d’aquí felicitar a tècnics i jugadors per aquesta magnífica temporada que, a part de fer gaudir a pares i aficionats, ha demostrat el bon nivell que disposa la plantilla al complert.

NFANTIL PRIMERA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009 | Grup: 14 | Jornada: 26

Els alevins, per contra, han tancat una de les temporades més llargues i difícils de tota la base. Últims a la taula classificatòria i amb un balanç de gols a favor i en contra bastant desfavorable, baixaran de categoria, pas-sant a jugar a la segona divisió.L’equip benjamí, amb Dani Jerez i Xavi Margalef, s’ha caracteritzat com un equip irregular, capaç del millor i del pitjor. Un partit goleja amb facilitat els seus rivals i un altre cau derrotat, amb sensació de ser un conjunt desdi-buixat. Tanmateix, el potencial és important i esperem que quan assoleixin un cert equilibri puguin assolir fites importants.I, per últim, trobem als més petits de la casa, els prebenjamins. Aquells que s’inicien en el món del futbol i que acostumen a passar desaperce-buts per tothom ja que els seus resultats no acaben de ser del tot positius. Doncs aquest any no. Sense anar més lluny el passat 9 de maig, l’equip dels prebenjamins seitonets es van proclamar Campió Comarcal després d’imposar-se en una apassionant final a l’Ampolla, derrotant-la, després de l’empat a 3 gols al partit, des de la tanda de penals. Per aquest motiu, des del Patronat Mpal. d’Esports els volem felicitar i encoratjar perquè se-gueixin treballant per continuar progressant i poder donar, com aquest any, moltes alegries més al futbol calero.

El prebenjamí Seitonillos, brillant campío comarcal.

Esports


La diada de la bicicleta arriba a la seva 27a edició amb xifres de participació rècord

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat divendres, 1 de maig, se-guint amb la tradició dels últims anys al poble de La Cala, es va portar a terme una nova edició de la Diada de la Bicicleta, la número 27, sego-na amb més antiguitat a la província, només superada per la del Vendrell. Aquesta iniciativa, sorgida d’un grup reduït d’aficionats al ciclisme, s’ha convertit en una jornada festiva que aglutina no només els diferents ac-tes merament esportius sinó també altres gastronòmics i populars.Tot i que en un principi les condicions climatològiques no pareixien les més adients, la participació fou iniguala-ble, superant totes les expectatives previstes. Amb més de 200 inscrits i uns quants més que s’afegiren pau-latinament a la festa de la bicicleta, d’entre els que en destaquen la gran quantitat de components de la Sec-ció de Ciclisme del Patronat Mpal. d’Esports, arrancava tocades les 9 del matí la marxa. Tanmateix no tots pogueren aconseguir l’objectiu final de recórrer els 6 quilòmetres i mig que separen el centre de la vila del

Mas Platé i hagueren de finalitzar la pujada ajudats pel cotxe de l’organit-zació que tancava la llarga filera de ciclistes.Al voltant de les 10 del matí, i arribant ja els últims valents, arrancava la tí-pica i tradicional sardinada popular que premiava l’esforç dut a terme i marcava l’inici de les activitats pro-gramades per aquesta, fins al mo-ment, matinal plujosa.En un primer moment serien els més petits els protagonistes i els primers en encetar la participació amb les curses de tot terreny. Sense tenir que lamentar cap incident important finalitzaria aquest torn de carreres que donaria pas primer a la cursa infantil, i posteriorment, a una de les curses que major seguiment té i que any rere any es consolida dins la pro-gramació d’aquesta diada. Es tracta de la cursa d’adults, de la que “els bikers” en són una peça fonamental, i que en aquesta ocasió va superar la vintena de participants.En aquest sentit, les classificacions en les diferents proves celebrades fins el moment foren les següents:

Curses Tot Terreny

Categoria 7-9 Anys Categoria 10-12 Anys Categoria 13-15 Anys

1er.-Gerard Pitarque 1er.- Damià Tomàs 1er.- Àngel Mestres

2on.-Eldars Azizous 2on.- Cristian Calu 2on.- Marc Roca

Cursa Infantil < 7 anys

1ra.- Ona Cervera 2na.- Júlia Sancho

Cursa Adults – Futbol Bike

Cursa Adults -40 Anys Cursa Adults + 40 Anys

1er.- Jaume Andreu 1er.- Xavi Basallote

2on.- Vicent Garcia 2on.- Xavi Comí

3er.- Eduard Font 3er.- Jordi Marsal

I, d’aquesta manera, arribàvem a les voltes del migdia, amb el sol i la ca-lor ja com a tònica dominant i amb un seguit d’actes encara per davant. Sense anar més lluny, mentre els menys matiners es menjaven les últi-mes sardines arrancava la botifarra-da popular, alhora que es posava en marxa una nova edició del Concurs d’allioli, que va cobrir les dos màne-

gues de 15 persones previstes per l’organització.Paral·lelament, enfront del mas, i en el tancat preparat pel Patronat Mpal. d’Esports es portari-en a terme la resta d’activitats des-tinades pels més petits, és a dir, la cursa d’eslàlom, les curses lentes, el futbol bike i els jocs medievals. La classificació d’aquestes proves va quedar de la següent manera:

Curses Slalom

Categoria <10 Anys Categoria >10 Anys

1er.-Eldars Azizous 1er.- Àngel Mestres

2on.-Albert Sueca 2on.- Ramon Pitarque

Curses Lentes

Categoria <10 Anys Categoria >10 Anys

1er.- Eldars Azizous 1er.- Àngel Mestres

2on.- Gerard Pitarque 2on.- Ricard Solé

Futbol Bike

1rs.- Gerard Figueres / Alfred Blanch / Héctor Martínez

2ns.- Josep Argentó / Marc Medrano / Aleix Martí

I amb tot finalitzat, i abans que l’Héctor Martínez s’endugués la bi-cicleta de muntanya sortejada en motiu d’aquesta diada, l’alcalde de L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, el sr. Andreu Martí; el regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, el sr. Joan Pere Gómez; el vicepre-sident del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar, el sr. Albert Me-drano i els delegats de la secció de ciclisme en muntanya i carretera del Patronat Mpal. d’Esports, el sr. Xavi Basallote i el sr. Pere Samarra,

lliurarien a tots els guanyadors els premis pertinents, entre els que en destaquen l’atorgat a Ian Balfegó i Manel Tajes, com a participant més jove i més gran respectivament, i els concedits als vencedors del concurs d’allioli que foren els següents:

Concurs d’All i Oli

1a.- Pilar López

2n.- Manel Callau

Els participants a la Diada per la carretera de l’Empalme.


Ja a la tarda, i un cop dinats es van portar a terme moltes més activitats, però ara de caire més popular i ober-tes a tots els assistents i per a totes les edats. Així, els més petits foren els encarregats de començar amb el joc de trencar olles, en les que els més precisos s’emportaren un bon grapat de dolços com a premi. Pos-teriorment, es va realitzar el joc d’es-tirar la corda, en el que la participació fou màxima així com també la rivalitat entre homes i dones, sortint més ai-roses aquestes últimes.Seguidament, grans i petits s’alterna-ren en les curses de sacs en les que, afortunadament, no es tingueren que lamentar lesions, encara que sí que

hi va haver més d’una caiguda.I per acabar, el joc de la xocolatada cega, preparat per embrutar a grans i petits, és un joc que poc a poc s’ha anat arrelant a aquesta diada.

Finalment, tocades les sis de la tarda es va iniciar la tornada cap a casa, culminant així una jornada rodona, tal i com així la van valorar tots els as-sistents i l’organització de l’esdeveni-ment, qui agraeix a l’Associació Mas Platé Rural, als veïns de la zona i la Cooperativa Flor de la Cala, així com a la Policia Local, al SUM, al Patronat de Turisme i a la Regidoria d’Obres i Serveis per la seva col·laboració en aquesta nova edició.Guanyadors de les activitats organitzades al Platé.

El Campus Barça, a les millors instal·lacionsEn els últims anys, el futbol base ca-talà i espanyol, en general, ha nodrit les primeres plantilles dels millors equips d’Europa. El FC Barcelona és una de les principals referències pel que fa a la formació de talents i, en aquest sentit, el Campus blaugrana s’ha consolidat com escola d’estiu de nens i nenes que volen donar els seus primers passos en el futbol o, si més no, pretenen perfeccionar el seu nivell.Per 5è any consecutiu el Campus FC Barcelona-SPORT ja ha començat a rodar, amb el repte de transmetre els secrets futbolístics a les noves ge-neracions, entre les que s’amaguen les noves figures del futbol mundial. En aquest sentit, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) que disposa d’unes instal-lacions modernes i complertes ja ha acollit les quatre edicions anteriors i, donat l’èxit aconseguit, repeteix aquest any.Pel que fa a l’Ametlla de Mar es con-solida com la segona seu, gràcies a l’Ajuntament i el Patronat Mpal. d’Esports de la localitat que ha

posat a disposició del campus les instal·lacions municipals.En aquest sentit el regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez i Comes, que es va desplaçar el passat divendres 3 d’abril fins a les instal·lacions del Diari Sport per firmar l’acord de col-laboració, comentava que “la loca-litat està encantada de convertir-se una vegada més en el centre neu-ràlgic de l’esport base no només a les Terres de l’Ebre, sinó a tota Catalunya, en una mostra més de la clara aposta que s’està fent des de l’àrea d’esports per la formació de joves talents”. Així mateix, apun-tava que “tal i com ja ha succeït recentment amb l’organització del II Torneig Internacional, el fet d’ofe-rir les instal·lacions i la possibilitat de quedar-se a dormir en règim de pensió complerta en un hotel de la nostra població al llarg d’una setmana, demostra que les insti-tucions estan involucrades al cent per cent amb l’escola futbolística, alhora que es treballar per reactivar els diferents agents econòmics de

la nostra població”.La localitat calera s’ha proposat convertir-se en un referent pel que fa als esdeveniments esportius, ja que el Campus és l’últim de molts que es preveuen en aquest pròxim trimestre. Sense anar més lluny aquest proper cap de setmana, co-incidint amb els actes de la Diada de Sant Jordi es prepara la Caminada al Castell de Sant Jordi, que prece-dirà la 27a Diada de la Bicicleta del pròxim 1 de maig, un mes bastant atapeït, ja que el dia 16 s’organitza una nova caminada, en aquest cas, de l’Ampolla a l’Ametlla de Mar, i acaba amb l’organització de la XI Trobada de Gimnàstica Rítmica el 30 de maig.Per últim, el mes de juny presenta la II Trobada de Mini Bàsquet com a primer acte, que donarà pas a l’Open Club Futbol, la Festa de Fi-nal de Curs i Nit de l’Esport, i les Festes Marítimes de Sant Pere que arrancaran el 28 de juny, inici de la primera setmana del V Campus FC Barcelona.QUASI RES!!!

El regidor d’Esports Joan pere Gómez Comes i Joan Vehils director del diari Sport.

Barcelona i l’Ametlla de Mar seran les dos seus de la quinta edició de l’únic campus amb la garantia del FC Barcelona

Esports


La Patxanga celebra els 25 anys de La Cala Ràdio al Camp Nou

El programa radiofònic La Patxanga de La Cala Ràdio va fer història el passat 22 de març amb la retrans-missió per primera vegada en 25 anys de vida d’aquest mitjà de co-municació, d’un partit del Barça des del Camp Nou. El passat mes de maig els integrants de La Patxanga, ja van posar la primera pedra amb la retransmissió d’un partit des de l’estadi blaugrana, però en aquell ocasió les protagonistes foren les seleccions nacionals de futbol de Catalunya i l’Argentina de Leo Mes-si.Així és que l’equip patxanguero es va plantar al Camp Nou per explicar a la seva audiència, a la gent de La Cala, tota la informació que va ge-nerar el partit corresponent a la 28a

jornada del campionat de Lliga de 1a divisió BBVA, que enfrontava al F.C.Barcelona i el Màlaga FC. El re-sultat final de 6 gols a 0, va fer que la cabina de retransmissions del Camp Nou notés i de quina manera, les ce-lebracions dels gols per part de l’ex-pedició calera.

Salvant algun contratemps per obli-dar, l’experiència va ser a més d’his-tòrica, inoblidable pels protagonistes i també per a la moltíssima gent que va seguir la retransmissió del partit per La Cala Ràdio alhora que veia les imatges per la televisió. Al llarg de tot el partit van ser moltíssims els oients que van enviar missatges de saluta-ció a La Patxanga, cosa que demos-tra la gran audiència del programa i

de la retransmissió en particular.El dia va tenir tots els al·licients pos-sibles davant d’un repte mai assumit per l’emissora municipal de l’Ametlla de Mar, amb anècdotes de tots els colors i fins i tot amb el simbolisme de dinar en un restaurant de Barce-lona presidit per dos espectaculars quadres del port de la Cala retratant imatges de fa més de 30 anys. Tot va ajudar a que aquesta retransmissió quedi en la retina de tot l’equip de la Patxanga desplaçat, format per l’Òscar Fornós, Joan Josep Balfegó, Jose Mari Llaó i Francesc Callau, i en la memòria de molts dels oients habituals del programa.

Agraïments molt especials cap a Iñaki Abengoza(Ikañi Dj), Jordi Ga-seni, Àlex Gómez, Joan Pujol, Joan Pere Gómez, l’Àlex Llaó, l’Antoni Montagut i a totes les persones que van col·laborar amb la retransmis-sió, a més de la Tia Alfonsa, una de les encarregades de les cabines del Camp Nou i empeltada de més edat del club, a qui els patxangueros mai oblidarem pel magnífic tracte rebut.

L’equip de la Patxanga també vol agrair a tots els oients i el poble en general les moltíssimes mostres de suport rebudes per aquesta retrans-missió i tots els dilluns pel progra-ma.

Per primera vegada a la història es retransmetia un partit pels microfons de La Cala Ràdio.

Primer va ser un Catalunya-Argentina i ara un Barça- Màlaga.

L’Alba Arjona, campiona en la final de Copa Catalana celebrada a la Selva del Camp

El passat diumenge 3 de maig, la lo-calitat de la Selva del Camp acollia la Final de Copa Catalana de Gim-nàstica Rítmica d’aquesta tempora-da 2009.Fins a la cita es desplaçaren 4 gim-nastes de la secció del Patronat Mpal. d’Esports, un fet que va ser molt celebrat per alguna d’elles, que havia vist truncada la seva participa-ció a la fase de classificació. Amb la mateixa satisfacció es va rebre la notícia de les puntuacions dels jut-ges en aquesta prova que deixaven per les vitrines de la població calera

una meritòria 3a posició, però, so-bretot, una nova victòria en la com-petició gimnàstica.Les categories en les que prengue-ren part i els resultats obtinguts fo-ren els següents:

• Categoria Infantil, Nivell I- 5a.- Jèssica Cañagueral• Categoria Júnior, Nivell I- 1a .- Alba Arjona- 4a.- Maria Llambrich•Categoria Infantil, Nivell II (Competició en Edat Escolar)- 3a.- Alexandra Oprea Alba Arjona en ple exercici.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

16-05 al 22-05 J. Pedrola23-05 al 29-05 J. Borges30-05 al 05-06 A. Aytés06-06 al 12-06 J. Pedrola13-06 al 19-06 J. Borges20-06 al 26-06 A. Aytés27-06 al 03-07 J. Pedrola04-07 al 10-07 J. Borges11-07 al 17-07 A.Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Joel Solé Llambrich, fill de Joan

Carles i Maria José, el 19 /03/2009- Biel Bardí Agüero, fill de Juan José i Lídia, el 26/03/2009- Mohamed Bouznakar, fill d’ Amine i Sanae, el 11/04/2009- Valentí Piñol Ortoneda, fill de Valentí

i Maria Jesús, el 30/03/2009- Hajar Koutabli, filla de Miloud i Fatna,

el 21/04/2009- Farah Guimimi, filla de Mouhamed i Mimouna, el 24/04/2009- Hafsa Aidi, filla de Mohammed i Fatima, el 24/04/2009- Judit Soriano Núñez, filla de David i Vanesa, el 01/05/2009

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del M

ercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat -

CAP

Cementeri

Av.Calaforn-

C/del MigAv.C

alaforn- Platja

CalafornAv.C

alaforn-

C/Catalunya

Av.Tres Cales-Av

Calaforn

Av.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí

Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D

’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’A

metlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de

L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de

les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Casaments:- Xavier Llaó Santiago i Cristina Quiles

Alcala-Bejerano, el 17/04/2009- Óscar Avila Visa i Rosa Ana Fosch

Llambrich, el 23/04/2009

Defuncions:- Hipolita Torrijos Cristóbal el dia 24 / 03/

09 als 92 anys- Tomás Colomer Picón el dia 26 /03/ 09

als 81 anys

- Vicent Llorca Martorell el dia 29 / 03 / 09 als 75 anys- Celestino Gil Rovira el dia 30 / 03 / 09 als 96 anys- Emeterio Jardí Borrás el dia 30 / 04 / 09 als 80 anys- José Vicente Torres Aguilar, el 04 /04 /2009, als 49 anys- Enriqueta Agulló Mogino el dia 12/ 05 / 09 als 77 anys

Documents

Els Quatre Cantons - Abril Maig 2009