10 EL POU · OCTUBRE 2013

Els arxius privats manresanstenen un valor incalculable

Ferran SardansJordi Sardans

més d’arxivers privats,alguns dels personat-ges que entrevistemen aquest reportatgetambé són bibliòfils,col·leccionistes i sobre-tot estudiosos de laseva ciutat i comarca.Mentrestant, els inves-

tigadors continuen esperant la digitalitza-ció definitiva d’arxius i biblioteques, araaturada per la crisi econòmica, que haendegat la xarxa conjunta de laGeneralitat, cosaqueels permetrà la con-sulta de la majoria de documents des decasa.

L’interès arxivístic en Jaume Pons i Agullóneix a partir de la compra del llibreHistòria de Manresa, de Joaquim Sarret iArbós, «el 21 de juliol de 1950». Les sevesfonts de proveïment han estat personesconegudes, drapaires, antiquaris (deManresa, Vic, Barcelona o Tarragona).«M’hi he gastat molts diners i m’ha supo-sat una feinada. Com a auxiliar de farmà-cia era estricte, rigorós imetòdic i pel quefa a la documentació, he continuat en lamateixa línia». Amb la idea que es trobinfàcilmentelsdocuments i siguin fàcilsd’u-tilitzar, «he catalogat els arxivadors, ambuna retolació original pròpia adaptada ales meves necessitats». Per ell, el que témés valor és l’arxiuglobal i l’èpocahistòri-ca més representada és «la història man-resana des del 1800 fins ara». Té docu-mentació de continguts molt diversos:des de l’art antic al romànic, gòtic i barroc;urbanisme, patrimoni, farmàcia; castells,monestirs i museus; Montserrat,Barcelona i Casino. També de temàticareligiosa: la Seu, el Carme i d’altres esglé-sies i convents, claus de volta, vidrieres,

retaules, altars, confraries, d’algunesde lesquals n’ha estat president o secretari. Té2.500 llibres de diverses èpoques, unabona part dels quals sobre Manresa i laseva història. Té llibres sobre la història deMontserrat des del 1604 fins a l’actualitat.Entre els llibres li agrada destacar el deComandes i cartes del fabricant RamonBrunet als seus representants a Cadis perexportar productes tèxtils a Ultramar(1787-1814), un capítol dels quals «relataels fets de la invasió francesa a la ciutat endata 5-9-1808». Un altre sobre els conse-llers de Manresa de 1401 al 1719, queporta el títol de Llibre de resolucions i deli-beracions, de Sarret i Arbós, publicat el1904. Amés ha recuperat els arxius d’Àn-gel Llobet,AlbertBenetClarà i elCasasdelcarrer Guimerà, «amb les memòries artís-tiques, literàries, retalls i actes deManresades del 1908 al 1954».

Té 2.000 goigs i 72 pergamins, un delsquals sobre el traspàs del Castellet deBages. També centenars de documentsdiversos, entre ells plànols de Manresadesdel 1900, 14 carpetes sobrebiografiesdepersonatgesmanresans i «eldiari origi-nal de la Casa Oms, amb els productes i

despeses des de 1-10-1878 fins al juny de1912 i la documentació biogràfica deManuel Oms de Prat, donada per la sevafilla». Metges manresans (1890-2012),cognoms manresans del 1000 al 1800,corporacions municipals del segle XX i elque portem del XXI, alcaldes de Manresadel 1850 al 1939, 60 arxivadors amb totsels programes de la Festa Major i de laFesta de la Llum, amb pregons i publica-cions, Arxivadors diversos, amb docu-mentació sobre «les banderes de les con-fraries manresanes o els cartells públicsfranquistes que s’exposaven a les botigu-es i cintes falangistes», jocs florals, concur-sos de Pintura Ràpida, Transèquia, Firad’Espectacles, Mediterrània, FiraMedieval, Aixada, toros, castells de foc,Correfoc, carrers i cases deManresa 1811-12, desprésde la cremade la ciutat per l’e-xèrcit francès... Té amés les actesnotarialsdel segle XVII al XX, principalment, docu-ments originals de sobrevenda d’edificis iterrenys, així com les signaturesdels nota-ris de Manresa, carpetes sobre la UnióCatalanista i les deliberacions de la prime-ra Assemblea general de delegats de laUC a Manresa, el març de 1892, les Basesper a la Constitució Regional Catalana

ASón cinc arxivers i un col·leccionista i representen l’arxivísticaparticular a Manresa: Jaume Pons i Agulló, el més conegut i ambfons documentals i fotogràfics perfectament catalogats; Fran-cesc Villegas i Martínez, expert en tota classe de monografieslocals de Catalunya, pessebres i goigs; Xavier Jovés Garcia, espe-cialista en publicacions manresanes; Joan Vila-Masana iPortabella, que a més de documentació de temàtica manresanaés qui més postals conserva de la ciutat; Glòria Ballús Casòlivaexperta en estudis musicals, amb un significatiu arxiu de músicad’àmbit bagenc i també de partitures locals, i Josep Guardiola iNoguera, especialista en l’obra de Josep M. Subirachs.

temadelmes

11EL POU · OCTUBRE 2013

publicat per la impremta de LaRenaixença (un any després la segonaassemblea a Reus), el Centenari del Bruc,el Sometent de Manresa (1800-1830)...També escultures, com «una talla de fustad’un Crist de l’Aran del segle XIII, així comuna Santa Llúcia del segle XVIII...».

Monografies i postalsSobre l’arxiu de Francesc Villegas iMartínez, cal dir que primordialment estàconstituït per 25.000 llibres de monogra-fies locals de Catalunya, amb un alt per-centatge del Bages; 300 arxivadors dematerials diversos com ara opuscles ofulletons i 600 capçaleres de revistes cul-turals catalanes.Col·lecciona50.000docu-ments sobre marededéus, 40.000 goigs i300 monografies sobre pessebrisme. Elseu interès arxivístic neix arran de l’excur-sionisme: «Desdefa50anys, recullodocu-ments sobre esglésies, fullets turístics i deseguida arribo als 2.000. Quan l’any 1980fundem els Amics de l’Art Romànic alBages, amb Jaume Pons i JaumeSoldevila, incremento les excursions alspobles i el recull dels fons documentals».Estableix contactes amb Max Cahner alMaresme i Josep M. Sans Travé, de laFundació Noguera, a través del seu amicel terrassenc JosepM.Domènec, que «emcanalitza documentació sobre les mono-grafies localsdeCatalunya».Fa intercanvisamb algunes amistats i demana publica-cions a ajuntaments, museus, centresexcursionistes, biblioteques, arxius.També s’ha nodrit de diverses donacions:de l’arxiu-col·lecció de Teresa CarbonellRatera, «rebo de la seva filla, llibres, goigs,diversos escrits sobre el tema de la Marede Déu i sobretot postals». De l’arxiuSimeó Selga, rep a través de la seva víduaM.Àngels Brunet, «l’arxiu sobremonogra-fies locals, i tambébutlletins, felicitacions irecordatoris». Del músic Josep M. SolàFonoll, rep a través de la seva vídua, «elsprogramesde l’Orfeó, concerts, sardanes ifestes de caire manresà, mentre que lespartitures van a parar a l’Arxiu». Calculaque ha invertit uns 30.000 euros en larecol·lecciódelsmaterials, sense comptar-hi el pis sencer destinat a la seva bibliote-ca-arxiu. Entre els llibres i documents quemés valora cal esmentar: «el fons comar-cal del Bages, una història deManresa deJoanGaspar Roig i Galpà del 1693 o El jar-dín de Maria que en un catàleg de l’any1981 estava valorat en 50.000 pessetes.També els pessebres i els gegants de

l’Amades, però sobretot El Pessebre deJoan Amades, ja que en la reedició hi haaportacions meves, que considero inte-ressants».

El manresà Joan Vila-Masana i Portabella,col·leccionista de peces històriques desd’adolescent, és actualment directord’Infraestructures de l’hospital Clínic deBarcelona. «El meu arxiu el conformenmés de 1.500 llibres, dels quals 300 sónanteriors a 1990; 3.500 postals deManresa, la col·lecció privada més promi-nenten lamatèria, i 500goigs igravats».Elllibre més antic de Manresa, que té datade 1649, i el primer que s’hi edità «delmeu arxiu és de l’any 1768, un novenarisobre la Immaculada Concepció, a càrrecdeDomingoComa».Tambéhi destaquenpeces úniques, com diaris locals de l’èpo-ca de la Guerra del Francès (1813), comara elDiario deManresa: «El resguardo enquatre carpetes plenes meticulosamentenquadernades i classificades». Disposad’una base de dades amb tot el que s’hapublicat en referència a Manresa classifi-cat per temes i autors. «He anat guardanttot el que he anat trobant sobreManresa,sense una especialització clara, amb ten-dència al període comprès entre el segleXIX i l’any 1936, però sense renunciar ares». Les seves fonts de proveïment sóndiverses i de diferents àmbits geogràfics,peròprefereixmantenir-lesen l’anonimat:«Quan algun dels meus proveïdors téalguna cosa interessant em truca i nego-ciemunpreu», relata. Revelaque s’hagas-tat «uns quants milers d’euros». Així,«quanencaraestudiavavaigpoderadqui-

rir al Portal de l’Àngel la meitat de lacol·lecció dels goigs de Lluís Maria Soler iTerol, fill del primer arxiver de Manresa,Leonci Soler iMarch, quevaocupar el càr-recdesde1882a1932.Segons la rumoro-logiamanresana, l’historiador va caure enuna pertorbació mental durant els seusúltims dies, fet que va propiciar que laseva biblioteca es malvengués i que jo lapogués comprar anys després no senseabonar una notable quantitat de diners».Vila-Masana apunta que internet hamodificat el mercat de documents histò-rics i que cada vegada fa més compres através de la xarxa.

D’una opinió semblant és Xavier Jovés,per a quiVila-Masana és el seumestre: «ElJoan Vila-Masana em va ensenyar comguardar i arxivar meticulosament elsdocuments», i ens confirma que actual-ment es compra molt a través d’internet:«Finsarahaviesd’anaralsdrapairesoboti-gues d’articles de segonamà, però era unmercat molt limitat. En canvi, ara hi haunes possibilitats enormes», apunta, i afe-geix com a il·lustració: «No aniré a unabotiga de Bilbao a comprar una postal deManresa, però si que la hi compraré a tra-vés d’internet». A més, Jovés afirma ambrotunditat que internet «hapermès baixarels preus». L’interès arxivístic de XavierJovés neix de l’entorn familiar: «El meupare ja tenia llibres, i des de molt petitm’han interessat i hi he dedicat temps,esforç i també diners», reconeix. Jovéss’ha especialitzat en el tema de paper:«Tinc altres objectes antics de Manresa,però sobretot llibres i documents de

Francesc Villegas al seu arxiu, constituït per 25.000 llibres i milers d’altres documents

12 EL POU · OCTUBRE 2013

paper», afirma.Malgrat tenir-ho tot inven-tariat i ordenat, no té la xifra numèricaexacta dels exemplars de què disposa,però assenyala que té «més de 1.000 lli-bres, més de 1.500 postals, 1.800 facturesindustrials i altres documents, però noimporta la quantitat, sinó la qualitat». Lesseves principals fonts de proveïment són«les fires, internet i gent d’aquí que emconeix i sap de la meva devoció peraquests articles», afirma. En paraules deXavier Jovés, mantenir i fer créixer unarxiu particular és car: «Ara amb la crisihan baixat una mica els preus, però unacol·lecció així requereix un esforç econò-mic», relata, i confessa que ha arribat apagar600eurosperun llibreantic. El llibremés vell que té data del 1607.

«Hi dedicomolt temps, cadadiaunaesto-na. Per a mi és una vàlvula d’escapamentde la feina, m’aporta molta distracció»,manifesta. Jovés sosté que s’estan per-dentmolts documents que conformen lahistòria del país: «És una llàstima, peròs’estan perdent articles que són moltvaluosos, perquè la gent llença cosessense tenir en compte la importància his-tòrica que tenen», es lamenta. Si poguésanar a sopar ambunpersonatgede lahis-tòriadeManresa, Jovésescolliria JoaquimSarret i Arbós: «Va tenir la visió de recupe-rar el que hi havia a l’arxiu i a més vaescriure la història de la ciutat», afirma enrelació al successor de Soler i March. Amés, afegeix que té un llibre escrit pel fillde Sarret i Arbós amb una dedicatòria alseu pare.

Històricament, l’arxivística particular localcontemporània compta entre d’altresamb tres noms propis: Josep GuitartSantasusana, conegut com mossèn

Guitart (1864-1935), estudiós i arxiver pri-vat que va dipositar el seu arxiu al CentreExcursionista de la Comarca de Bages(CECB), el qual en va fer una donació aMontserrat, on van anar a parar diversospergamins. Pons explica que va recuperarpart de l’Arxiu Guitart «després que algúdel CECB l’hagués llançat a les escombra-ries». L’arxiu esmentat conté carpetessobre ordes religiosos i d’esglésies, recullsmonogràfics, fullets de l’època, llibrescomarcals de començaments de segle idiversos opuscles. Sobre Joaquim Sarret iArbós (1853-1935), arxiver públic de laciutat de Manresa, amb biblioteca i arxiuprivat propi, Pons explica que bona partde la seva documentació i bibliografia vapassar a l’actualArxiuComarcaldelBages,però «Mercè Sarret, la seva filla, també enconservava una part considerable, finsque un escrivent de cal Busquets li vatreure molta cosa».Ara Pons en conservales signatures dels notaris manresans desdel 1890 i les seves biografies, així comdiversos llibres imanuscrits, entreellsEl lli-bre Verd de Manresa, transcrit per Sarret iArbós l’agost de 1910, «que és l’únicacòpiamanuscritaqueensqueda».Pelquefa al polític i advocat Leonci Soler i March(1858-1932), bona part del seu arxiu, delssegles XIX i XX, va passar a l’Arxiu de laCiutat, però la seva important bibliotecalavacediral seu fill, l’historiadorLluísSoleri Terol (1888-1958), que se la va malven-dre. Jaume Pons confessa que en téalgunsmanuscrits, «obtinguts a travésdelCalveras, que era un intermediari conjun-tament amb l’Àngel Llobet, el cametes».D’altres estudiosos i arxivers manresansforen Blai Padró i Obiols (1873-1934), pelque fa a la Història, l’Arqueologia i laNatura; FrancescBrunet i Generas,mort el1955, especialista en Montserrat i expert

en arqueologia, art i història comarcal,que segons explica Francesc Villegas li valliurar «bonapart del seuArxiuqueconte-nia diverses fotografies d’en Bohigas».Aquest era un afeccionat a la fotografia,amic d’en Brunet i soci del CECB i JaumePons també en té una altra part.

Arxius fotogràficsJaume Pons disposa de «30.000 fotogra-fies enpaper i 75.000negatius fotogràfics,o clixés de pas normal; 3.000 clixés devidre, 250 DVD i 150 vídeos». També con-serva clixés de planxa. «Són negatius delsgoigs de la Llumdel 1948» i clixés de boix«de la impremtaAbadaldel segleXVIII idela impremta Trullàs del segle XIX».D’aquest material propi, cal remarcarespecialment lespel·lículesde9’5mmori-ginals, conservades amb capsesmetàl·liques, passades a vídeo i DVD, «ons’observen imatges de les Banderes delBruc, delmetgeMontardit o del rei AlfonsXIII, i també de l’Aplec de Sardanes del1927 al bosc del Suanya o del Dia delLlibredel 1929enquès’observa la llibreriaRubiralta i el quiosc de l’Arpa, entre d’al-tres». Tot i que la majoria de clixésd’Antoni Quintana van passar a l’ArxiuComarcal, Pons confessa que «em vadonar 12.000 clixés per la seva expressavoluntat. Fent neteja, va trobar una capsade cartró ambnegatius.Vaig tardar 5 anysa classificar-ho en àlbums de fotografiesamb sobres de tires per col·locar-hi elsnegatius. Són fotografies manresanes iactes seus com a periodista del diariManresa».També va recuperar fotografiesde Francesc Brunet, treballador de calJorba i «unes quantes de l’arxiu AusióGamisans, comprades a un amic delGamisans que treballava a cal Jorba». Liagrada recordar que ell va ser el primer

Jaume Pons i Xavier Jovés, als seus arxius respectius. A la dreta, un dels documents de Joan Vila-Masana, que té unmunt de llibres i me´s de 3.500 postals deManresa

13EL POU · OCTUBRE 2013

que va publicar fotografies antigues deManresa d’una manera completa i siste-màtica l’any 1983, quan es comença lapublicació dels dos volums de Manresa1885-1935, al seu entendre «la primerahistòria gràfica de Manresa, amb cara iulls».

Francesc Villegas té un fons total aproxi-mat «entre fotografies i postals, unes20.000. Correspondrien aproximadament

a 1.100 de Manresa, del Bages 2.900 i deCatalunya i altres llocs, 16.000. Pel que fa al’estamperia, aproximadament unes 5000imatges». El seu arxiu fotogràfic està cata-logat per ordre de municipis i fitxat demanera que hi figura: la numeració, ladata d’entrada, el títol, l’autor, la proce-dència i el preu. Com ja hem dit, Villegass’ha nodrit també de l’arxiu de ModestFrancisco Erill, si bé el tema de la fotogra-fia artística vapassar alMuseu i els clixés a

l’Arxiu Comarcal, com ens confirmaCarme Serra, vídua de Modest Francisco.Villegas es va quedar les fotografies enpaper que feien referència a Manresa i ales monografies catalanes, «però d’acordamb la sevavíduavaig lliurar totsels clixésa l’Arxiu Comarcal».

Vila-Masana té una gran quantitat depublicacions periòdiques locals i un «llis-tat amb tots els locals i comerços de

Partitures musicalsmanresanes

Glòria Ballús, cap de protocol del’Ajuntament deManresa, és una exper-ta investigadora de les partitures musi-cals manresanes. El seu interès arxivísticneix de «la necessitat de tenir materialper estudiar i poder fer les meves inves-tigacions. No sempre puc anar a consul-tar els llibres en una biblioteca, per tant,procuro tenir-los a casa».El seuparequefou caporal de la Policia Municipal, vapassar els darrers anys a l’Arxiu Històricde Manresa «i m’explicava coses que hitrobava, de manera que vaig començara donar importància als papers vells,que són fonamentals per la investigació.D’aquí sorgeix el meu interès per acon-seguir documentació». Pel que fa a laquantitat d’objectes, «no la tinc contro-lada perquè no em mou l’esperit d’em-magatzemar sinó que adquireixo el quenecessito quan ho trobo o quan emsembla que pot tenir alguna relacióamb els temes que m’interessen». Ladocumentació que considera mésvaluosa són «les partitures de composi-tors manresans pel que representen(Antoni Girbau Tarrés, Manel Jovés,Manel Esparbé, Joaquim Pecanins,Marian Homs, Enric Masana, EstanislauCasas, Lluís Ribera, Damià Rius...), i per-què ja no es poden anar a comprar, jaque no es troben». També té les fotocò-pies de les partitures de la Seu: «Algunad’original, però no em cal perquè nom’interessen com a patrimoni, sinó perpoder-les treballar». També disposad’alguns llibres exhaurits de temàticamusical.

Els continguts del seu arxiu-bibliotecasón partitures, llibres, documents diver-sos, fullets, discos, CD, i «tot el que està

relacionat amb la música instrumental,per cantar, tocar i ballar».Disposa d’unabiblioteca de personatges, d’històrialocal i sobre la vida quotidiana deManresa. També ha conservat «llibres,fullets, programes de concerts, retalls dediaris...». A més a més, té una bibliotecade protocol i altres sobre cuina, viatges inovel·la. Diu que li ha costat una micamassa cara. «Sobretot, en llibres, encaraque després només els fullegis unavegada. Per sort, ara existeix un magat-zem virtual relacionat amb llibreries devell i editorials on es troba molt mate-rial». Com a col·lecció conserva perexemple el Calaix de sastre, del baró deMaldà, que es publicava intemporal-ment arrandel buidatgedelsmanuscritsoriginals. Metodològicament, catalogaels seus objectes d’acord amb el progra-ma informàticAccésque lipermet treba-llar per temes, llibres i partitures. A granstrets, «laM són els llibres, la P les partitu-res i la PF les partitures folklòriques, clas-sificatperautors, tipus, temes, títols i insi-pids literaris (que són lesprimeresparau-les d’un text d’una partitura coral)». Essubministra bàsicament de «compres,regals i brocanters, i també de duesfamílies manresanes, una de les quals

em va donar partitures religioses i l’altrad’un músic manresà, partitures no reli-gioses».Ha fet diversos estudis musicalssobre el Bages i particularment sobreMoià, Cardona i SantVicenç de Castellet:«AMoià, envaig trobarenuncontenidori les vaig numerar en capses que vaigdonar a l’arxiu, els responsables del qualem van deixar fer fotocòpies de les par-titures originals que havia classificat». ACardona, va aconseguir «partitures dediversos músics que van passar al seuarxiu i també em van fer fotocòpies». I aSant Vicenç de Castellet, «vaig treballarconjuntament amb la Carme GrauVilardell, quan era la bibliotecària de laSalvador Vives Casajoana, en la recercade partitures, d’on vaig extreure algunesfotocòpies com les del ball de gitanes».Com a curiositats interessants ens diuque, en una compra a pes, «em van apa-rèixer les partitures de l’OrquestrinaRoyal de Manresa i dins d’unes revistes,l’original de la teoriamusical de JoaquimPecanins, per ensenyar els seus alum-nes».

Pel que fa al futur del seu arxiu privat,Glòria Ballús ho té molt clar: «En el meutestament, el deixo a l’Arxiu Comarcaldel Bages per conservar-lo, però sobre-tot perquè pugui ser consultat per totsels investigadors de lamúsica». Es tractad’un arxiu potent pel que fa a formes,mètodes i sobretot per les partituresmusicals locals. Ballús considera que al’Arxiu Comarcal del Bages li falta unapartat exclusiu dedicat a la música, imés amb les partitures de la BandaMunicipal que són a l’Arxiu, com tambéel fonsmusical de Sarret i Arbós i l’apor-tació del fons de Josep M. Vilar. «Pensoque és el lloc adient perquè hi vagi elmeu, que comprèn des de l’edat mitja-na fins a l’actualitat», diu.

Glòria Ballús té un un arxiu sobretot de temamusical

Manresa amb els canvis de propietat i elsanys, quem’ajuda a datar les fotografies».Disposa de «500 clixés de vidre i més de300 fotografies originals, moltes de lesquals úniques i de períodes diferents».

Són diversos els fotògrafs que han deixatel seu fons personal a l’Arxiu Històric de laCiutat, avui Comarcal del Bages. SegonsMarc Torras, director de l’Arxiu, «estem enuna fasedetenir controlatselsqueexistei-xen al fons de l’Arxiu i les noves aporta-cions,queenbonapartdelscasoshemdeclassificar idocumentar».Unsdelsprimersfons a tenir en compte és el de mossènValentí Santamaria i Clapers, que segonsalgun dels nostres entrevistats incloufotografies de l’antic arxiu de Soler iMarch, però segons Torras, «això encaraestàper veure-ho».Lluis RubiraltaGarriga,nat el 1902 i mort a Barcelona el 8-11-1980, hi va dipositar els negatius sobre laGuerra Civil, carnets i fotografies diversesdelsmunicipis del Bages, «però es vaque-dar l’arxiu familiar», recordaTorras.

D’altres fotògrafsquehandisposatd’arxiupropi són: l’Arxiu Ausió-Gamisans, que alseu dia va comprar Llorenç GamisansGarriga, (1902-1980) i el també fotògrafMiquel dels Sants Ausió Rovira (Vic, 1897-Manresa1970). L’arxiuconjuntvapassaralComarcal del Bages arran de la mort deJosep M. Gamisans Reixachs, per exprésdesig de les seves germanes. EnricVillaplana Vargas (1914-1983) no va pas-sar el seu arxiu particular a l’ACB, però síque segonsMarcTorras, «hi té unmiler defotografies, per qüestions de protocol, jaque era fotògraf de l’Ajuntament deManresa». Manolo Sánchez Manjón(Benalva deGuadix, 1934-Manresa, 2009),fotògraf de la Gazeta de Manresa, pocabans de morir va traspassar els negatiusde l’arxiu a la seva filla petita, tot i queunapart considerabledecòpies enpaper, quevan dels anys 1965 a 1980, es van diposi-tar ja faunsanysa l’ACB,comensconfirmal’arxiverMarcTorras.ModestFranciscoErill(1932-1999) dóna 240.000 negatius a tra-vés de la seva esposa Carme Serra a l’ACB.AntoniQuintanaTorres (Capellades, 1920-Manresa,2007)vadeixar-hi35.000negati-us, «23.000 dels quals ja estan catalogats,tot i que és una tasca feixuga ja que s’hand’inventariar peça a peça», segons ensexplica Torras. L’arxiu d’Ignasi RubinartPujol (1927-2012) fou dipositat a l’ACB

14 EL POU · OCTUBRE 2013

CCEENNTTRREE DDEE NNOORRMMAALLIITTZZAACCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA MMOONNTTSSEERRRRAATT SLC Manresa – SCC Bages. Carrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 - manresa@cpnl.catwww.facebook.com/SLCdeManresa

El Departament de Cultura, mitjançant laDirecció General de Política Lingüística, ha publi-cat a Internet el vídeo El català, llengua per a tot-hom, una mirada en clau jove i positiva sobre elcatalà com a llengua competitiva i de futur.

El vídeo es pot trobar a les xarxes socials, jun-tament amb missatges i dades, i també en unaplataforma pensada per facilitar-ne la difusióviral.

El català, llengua per a tothom es va presen-tar al Parlament de Catalunya en l’acte de com-memoració dels 30 anys de la Llei de normalitza-ció lingüística. Els protagonistes, que també

tenen 30 anys, parlen del creixement i l’extensióde l’ús del català des de 1983 fins a situar-se alnivell d’altres llengües mitjanes d’Europa.

El català és la llengua d’Europa amb méspoder d’atracció després de l’anglès i el francès,s’ensenya en 126 centres superiors d’arreu delmón i disposa de domini propi a Internet. Elmodel lingüístic de l’escola catalana ha rebutreconeixement internacional i l'aval del Conselld'Europa.

Plataforma i vídeo:http://www.gencat.cat/llengua/peratothom/

‘El català, llengua per a tothom’, un vídeo per compartir

amb 230.000 negatius i 9.000 dispositivesque abracen del 1950 fins al 2003.Posteriorment, la resta del seu arxiu fami-liar se li va cremar a la vivenda de la carre-tera de Santpedor. També han dipositatles seves fotografies a l’Arxiu, Marià Lladó,5.300 negatius, i Jordi Pasqual, diversesfotografies en paper a través d’una cessióde Regió7... El darrer arxiu fotogràfic quehi ha arribat «és el de Josep M. Rosal id’Argullol, amb uns 1.000 negatius ja cata-logats, amb unes fotografies de gran qua-litat», assenyala Torras.

El futur dels arxius privatsEns consta que els principals arxivers par-ticulars de Manresa s’han convocat entreells a una reunió conjunta per intentar

aclarir posicions respecte del futur delsseus arxius: vendre, cessió, permuta, arxiupúblic? Jaume Pons explica que havia fetgestions amb Rotary Club per a la creaciód’una fundació, però de moment «el temaestà aturat, potser perquè anualment can-vien de president». També espera respos-ta sobre «l’interès que tinguin les mevesfilles», però té clar que no ho passarà al’Arxiu Comarcal perquè «la ciutat no s’haportat gairebé amb mi. Quan he buscatalguna subvenció per la inversió feta, maino hi ha hagut resposta ni per part del’Ajuntament ni de les entitats bancàries».Tot i així, explica que ha fet donacions almonestir de Montserrat: «750 clixés devidre de l’època 1890 a 1930, a l’ArxiuMunicipal de Cardona, depenent de la

Corona d’Aragó, vaig deixar en dipòsit ladocumentació sobre la Baronia d’Abellade la Conca, relacionada familiarmentamb Cardona, i a l’arxiu de Manresa hivaig deixar un manuscrit de 1823, el Llibrede Registre de la Junta de Govern de laCiutat i el seu Antic Corregiment, queestava a les golfes d’una casa particular ino consta en la història manresana».Francesc Villegas es mostra obert a parlardel tema amb d’altres arxivers i no descar-ta «dialogar amb les autoritats locals per-què es quedi a l’arxiu públic, ja que sem-pre he considerat el meu arxiu com deconsulta pública, però potser estaria béalguna petita aportació econòmica, enca-ra que sigui simbòlica». Si no és així, pro-bablement el cediria al fons de l’arxiu

Col·leccionistesEntre els estudiosos que tenen bibliote-ques erudites i especialitzades de quali-tat podem esmentar les de Xavier Sitjes iMolins, expert en art medieval i barroc;Ignasi Bajona sobre literatura; Josep M.Gasol, de temàtica artística i religiosa, oJosep Tomàs Cabot, historiador, periodis-ta i novel·lista. Recopiladors d’objectes idocuments sobre temàtica manresana,com Ignasi Perramon, la família del qualva cedir el seu arxiu a l’associació deveïns de les Escodines, o Pere Puig,també veí d’aquesta barriada; col·lec -cionistes com Francesc Junyent, experten el patrimoni manresà i conservadorde diverses col·leccions de ciències natu-rals; l’arxiu de tauromàquia de JosepFeixas Planas, que és un dels més com-plerts de l’estat en temàtica taurina, avuien mans d’un dels seus nebots. RoserComas i Closa té tots els volums de laBernat Metge, iniciada el 1923. Com acuriositat, Josep Call té una extensacol·lecció d’estampetes recordatori dedefuncions en l’àmbit estatal.

Però, un dels que més s’ha significatpúblicament és Josep Guardiola No -guera, com a cap visible de la col·leccióFamília Guardiola-Tobella. Els Tobellavénen de cal Tobella del Cairat, mentreque els Guardiola procedeixen deGirona i els Noguera arrelen a Cal Jordide les Escodines, com una de les famíliesmés antigues del barri: «Van ser els pri-mers en el registre de les Aigües de

Manresa i el meu avi, Josep Noguera iManubens, va ser un dels fundadors del’Orfeó Manresà», recorda Josep Guar -diola. El seu interès per col·leccionarcoses li ve, doncs, de família, «de la famí-lia Guardiola Noguera conservem mo -ne des del segle XIX i una seixantena derosaris». Com a col·leccionista possible-ment sigui qui té una biblioteca mésespecialitzada en Subirachs i ens explicaque «havia de ser patró de la FundacióSubirachs de la Caixa Penedès a Barce -lona», però no s’ha fet realitat a causa dela crisi financera. La família Guardiola-Tobella també té una àmplia col·lecciód’art en general, de turisme arreu delmón: «He viatjat molt, a tall d’exemple usdiré que he estat unes 200 vegades aItàlia i 12 a la Patagònia»; i també sobreCatalunya. Valora la col·lec ció familiar«perquè cada llibre que tenim és unrecord personal o familiar».

Confessa que no ho té gaire classificat icalcula que la família Guardiola Tobella

disposa d’uns 20.000 llibres, «una impor-tant col·lecció de pessebres d’àmbitmundial i exposada en diversos llocs enser promocionada mitjançant internet», iunes 3.000 fotografies en paper sobreSubirachs, art, turisme i especialmentviatges. En concret, valora especialment,la biblioteca especialitzada sobre JosepM. Subirachs, una edició de luxe deTharrats i la col·lecció de llibres d’art.«Personalment, em fa il·lusió el llibre relli-gat en semipell de la Monumenta His -tòrica de Sarret i Arbós, el Libro de baxiascuentas de 1774 o una Mare de Deu deMontserrat datada al segle XVII». Tambédisposen de més de 300 monografieslocals i comarcals, «algunes de les qualsvam cedir a Francesc Villegas». Com aproductor cultural recorda que ha estateditor, conjuntament amb Emili Planasde la Llibreria Sobrerroca de diversos lli-bres de temàtica manresana, «i moltespecialment dels 7 volums dedicats aldibuixant Joan Vilanova». Fou coordina-dor de la revista Caduceu, de la Cambrade Comerç, conjuntament amb PereSantasusana, en l’etapa del presidentRamon Sanllehí. «Il·lustràvem cadanúmero amb l’obra d’un pintor manre-sà». Reconeix que la despesa econòmicaha estat considerable, «però amb eltranscurs de molts anys». I pel que fa alfutur de la seva col·lecció ens diu que «elque més m’interessa és que no es perdi.Potser caldrà fer una fundació o cedir-lo auna institució pública, com poden ser lesuniversitats o els museus».

Josep Guardiola a la biblioteca Guardiola-Tobella

15EL POU · OCTUBRE 2013

16 EL POU · OCTUBRE 2013

Gavin del Monestir de Bellpuig de lesAvellanes: «El Josep M. Gavin Barceló, queés de Valldoreix, fa molts anys que elconec i sóc el seu deixeble preferit. El seuarxiu col·lecciona molt paper (fotografies,estampes i postals) i poc llibre, de maneraque en seria un bon complement». Pertant, la seva idea actual és convertir l’arxiuen Gavin-Villegas, per «cedir-hi la mevacol·lecció de llibres, tot i que seria una llàs-tima que el material sobre el Bages anés aparar a Bellpuig». Ara bé, si no té una altraproposta interessant, la seva idea és «fer-ho de manera imminent».

Vila-Masana encara s’ho ha de pensar:«Espero poder-ne gaudir més temps idedicar-li més hores». Reconeix que «l’ar-xiu públic és una opció, però no és l’única:«Si tothom ho donés a l’arxiu municipal almercat no hi hauria res. Si tots els quadresestiguessin en un museu i no es pogues-sin comprar, quina afició hi hauria a la pin-tura?». Per norma general, «els arxius pri-vats es deixen consultar, «i de bon grat», aqui hi està interessat o vol fer-hi recerca».Defensa que els arxius privats són el com-plement ideal als arxius públics i «ajudena salvar un patrimoni molt important perinterpretar bé els esdeveniments pas-sats». Jovés, que és contemporitzador,assenyala que els diferents arxivers privatsde la ciutat, «no tenen cap rivalitat, mésaviat el contrari: no és una lluita a veurequi en té més. Tenim molt bona relacióentre tots». En referència al futur del seuarxiu explica que encara no sap què enfarà. Tot i això, apunta que li agradaria que«les meves filles o els meus néts ho conti-nuessin»..

El paper dels arxius privatsA Manresa disposem de diversos arxius o col·leccions documentals de titularitatprivada, alguns dels quals són de fàcil accés, atès que els seus propietaris en faci-liten el coneixement i els posen a l’abast dels estudiosos sempre que se’ls dema-na. Aquests arxius estan formats per aplecs documentals de diverses tipologies(textos escrits, fotografies, postals, cartells, goigs, gravats, pel·lícules, etc.) i s’hipoden trobar informacions i dades que complementen les que hi ha als arxiuspúblics. Cal tenir present aquesta distinció entre els arxius públics –que depe-nen d’una administració pública– i els privats, el titular dels quals no és capadministració pública. Es tracta de dos tipus d’arxius que tenen funcions i objec-tius diferents. Les principals diferències consisteixen en l’origen de la documen-tació que conserven i en el fet que els primers disposen d’uns horaris i normesde funcionament i d’accés a la documentació, mentre que en els segons l’accésa la consulta depèn de la voluntat del titular.

D’altra banda, hem de tenir present que hi ha de moltes menes d’arxius privats.Així, podem parlar d’arxius d’empreses, de botigues, d’associacions, d’un mas,d’una família o d’una persona concreta. Tothom qui produeix, rep i conservadocumentació és susceptible de posseir un arxiu propi. Per això, es pot afirmarque els arxius privats, com els públics, es creen gairebé sols. La necessitat –legalo fiscal– de conservar uns documents acreditatius de drets o propietats fa que,amb el temps, s’acabi constituint un arxiu propi. El mateix passa amb els docu-ments acreditatius o els resultats de determinades activitats professionals, comseria el cas dels fotògrafs. L’especificitat pròpia d’alguns arxius privats, sobretotdels personals, ve del fet que també es poden crear volgudament a partir delsinteressos culturals de qui els genera, normalment vinculats a aspectes delconeixement històric (història local, d’una activitat o professió, familiar, etc.) iacaben formant col·leccions de documents o formats diversos –llibres, estam-pes, goigs, postals, fotografies, imatges en moviment, premsa històrica, etc.

El problema sempre apareix quan cessa l’activitat de qui crea i manté l’arxiu, pertancament de l’empresa, dissolució de l’entitat o mort de la persona ocol·leccionista. Quan passa això es planteja el problema de què fer amb l’arxiu icom assegurar-ne la pervivència i que pugui continuar sent consultable pelsestudiosos. La nostra proposta, lògicament, és fer-ne donació a un arxiu públic.

Marc Torras i Serra, director de l’Arxiu Comarcal del Bages