4
nº 17 26 de maig de 2011 Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer -Quan i com començares a jugar a escacs? Vaig començar a jugar a l’edad de sis anys, vaig aprendre a jugar perquè el meu germà i mon pare ja jugaven. Un dia vaig provar jugar i en la primera partida quasi li vaig guanyar. -Has participat en alguna competició? Comenteu un poc la vostra experiència. Jo he participat en moltes competicions, per a mi les més importants són : - Autonòmic 2009 (Segon ) - Autonòmic 2010 (Tercer ) - Provincial 2011 (Campió) Allò sol ser molt nerviós, i quan acabe de jugar, el cor es sent aliviat perqué ja no està nerviós , sincerament alló per a mi pareix ‘Una olla a presio, però muda’, per els nervis, alló és d’infart. -Quant de temps li dediqueu al llarg de la setmana? On entreneu normalment? Jo solc dedicar-li més o menys unes cinc hores. En casa o en el CLUB D’ESCACS D’ALZIRA. -Opineu que l’ajuntament vos ha recolçat per que arribareu fins on esteu? (material, formació…) Jo crec, que un poc si, perquè a l’estiu, recorde dos tornetjos que feren, amb tan mala pata que el primer tenia un torneig molt important, i l’altra vaig pagar però ningú es va presentar. I també per les classes que feien a l’escola quan era menut on vaig deprendre a jugar. -Compagineu bé aquest esport amb altres? Sí, perqué mon pare m’ho organitza bé per poder fer tot allò que em propose. I amb els estudis? També, perqué he deprés que hi ha temps per a l’oci i temps per a las feina (deures). -Com vegeu la idea de crear una escola d’escacs? Home, per mi jo vull, seria algo molt gran. Però, siguem realistes, no és una cosa molt complicada? Jo crec que és molt complicat. -Teniu alguna aspiració de cara al futur? Sé que és molt complicat arribar lluny, però jo tinc la esperança de guanyar l’autònomic, i, perqué no, campió d’Espanya, tart o prompte. PEDRO RUBIO TENT, jugador d’escacs en el Club d’Escacs d’Alzira Entrevistem a...

EME nº 17

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista de l'Escola Municipal d'Esports de Polinyà de Xúquer. Nº 17. 7 de maig de 2011.

Citation preview

Page 1: EME nº 17

nº 17 26 de maig de 2011

Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer

-Quan i com començares a jugar a escacs? Vaig començar a jugar a l’edad de sis anys, vaig aprendre a jugar perquè el meu germà i mon pare ja jugaven. Un dia vaig provar jugar i en la primera partida quasi li vaig guanyar.

-Has participat en alguna competició? Comenteu un poc la vostra experiència. Jo he participat en moltes competicions, per a mi les més importants són : - Autonòmic 2009 (Segon ) - Autonòmic 2010 (Tercer ) - Provincial 2011 (Campió)Allò sol ser molt nerviós, i quan acabe de jugar, el cor es sent aliviat perqué ja no està nerviós , sincerament alló per a mi pareix ‘Una olla a presio, però muda’, per els nervis, alló és d’infart.

-Quant de temps li dediqueu al llarg de la setmana? On entreneu normalment?Jo solc dedicar-li més o menys unes cinc hores. En casa o en el CLUB D’ESCACS D’ALZIRA.

-Opineu que l’ajuntament vos ha recolçat per que arribareu fins on esteu? (material, formació…)

Jo crec, que un poc si, perquè a l’estiu, recorde dos tornetjos que feren, amb tan mala pata que el primer tenia un torneig molt important, i l’altra vaig pagar però ningú es va presentar. I també per les classes que feien a l’escola quan era menut on vaig deprendre a jugar.

-Compagineu bé aquest esport amb altres?Sí, perqué mon pare m’ho organitza bé per poder fer tot allò que em propose.

I amb els estudis? També, perqué he deprés que hi ha temps per a l’oci i temps per a las feina (deures).

-Com vegeu la idea de crear una escola d’escacs? Home, per mi jo vull, seria algo molt gran. Però, siguem realistes, no és una cosa molt complicada? Jo crec que és molt complicat.

-Teniu alguna aspiració de cara al futur? Sé que és molt complicat arribar lluny, però jo tinc la esperança de guanyar l’autònomic, i, perqué no, campió d’Espanya, tart o prompte.

PEDRO RUBIO TENT, jugador d’escacs en el Club d’Escacs d’Alzira

Entrevistem a...

Page 2: EME nº 17

7 maig 2011 Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer

El dia 18 d’abril, l’alumnat de 6é d’E.P del C.P L’Alcocera s’enfrontà al C.P Ausiàs March d’Albalat, amb motiu de la fase prèvia del campionat autonòmic “Pilota a l’escola”. Va estar una experiència divertida i enriquidora, on predominà en tot moment l’esportivitat, i de la qual n’ eixí classificat per a la fase final que se celebrarà a Massalfassar, l’equip maculí format per Brian, Óscar, Marc i Guillem. Per a reposar forces després de cada partida, comptàrem amb la col·laboració de l’Ajuntament de Polinyà, el qual s’encarregà de proporcionar aigua i fruita a tots els participants.

Vero MedinaProfessora d’Educació Física al col.legi l’Alcoçera

FutbolPel bé del futbol...La millor manera de combatre el bon futbol? Millor futbol!

El futbol ha evolucionat molt des dels seus inicis.

Diversos entrenadors han creat plantejaments per a poder disputar la supremacia d’altres equips ideant tàctiques i moviments col·lectius capaços de dificul-tar el treball del rival i, quan ho han aconseguit, han creat escola.

Al llarg de la història, diferents entrenadors i equips han marcat èpoques, però desafortunadament, no sempre s’ha combatut el futbol creatiu amb futbol més creatiu.

Recordem el futbol practicat en el mundial d’Angla-terra, els marcatges a Cruyff, Maradona, Vaig pelar... i per desgràcia, quan açò funciona, este model és seguit per molts entrenadors que veuen el futbol destructiu com la forma més ràpida i eficaç que con-trarestar el bon joc del rival.

Estos dies em plantege una qüestió... què haguera passat si el Mundial l’haguera guanyat Holanda? Què passaria si el model de joc de Mourinho triomfara so-bre el de Guardiola?

Per desgràcia estic segur que molts entrenadors co-piarien el model, però no sols a nivell professional, sinó també en el futbol amateur i futbol base...

Pilota a l’Escola

Els equips Infantil i Aleví jugaren el Torneig de Pasqua del Perelló quedant tercer i segon, respectivament.

Page 3: EME nº 17

Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer 7 maig 2011

Gimnàsia de Manteniment

L’ultima eixida que ferem els jubilats dins del programa “gimnàsia de manteniment” fou a la Muntanyeta dels Pins gaudint d’un dels paratges més bonic i tranquil que ens envolta i que, tot i pertanyer al terme de Benicull, forma part de les arrels de la nostra terra i cultura. Per sort l’oratge acompanyà i poguerem pegar la volta al monticul, inclos pujar a la caseta, això sí sempre amb un bon ambient de grup i amb esperit jove!! per demostrar que encara donem guerra!!

Abel BeltranTècnic Esportiude l’Ajuntament

A la Muntanyeta del Pins

Ja és prou lamentable observar comportaments agressius en certs partits, però que es de i es fomen-te el futbol excessivament violent, “fregant el límit”, cada vegada que l’equip rival juga millor que el nos-tre, em resulta ofensiu per al propi futbol, per a l’es-port en general.

Tots volem que el nostre equip guanye, però crec que ens sentim millor quan el nostre equip ens ofe-rix un bon espectacle, un partit obert ple d’ocasions pròpies i rivals, on la imaginació i el talent ofensiu i defensiu lluïx a parts iguals, amb jugadors valents, atrevits, aguerrits també, però no violents, remuga-dors, destructius.

No tot val per a guanyar, però el no reconéixer el talent dels altres i intentar imitar-lo per a contrares-tar-lo amb millor futbol, diu molt de les limitacions personals, podem dir que el que no sap més, no pot arribar a apreciar el treball que suposa el crear el bon joc, no és flor d’un dia, no sorgix de sobte, és un llarg camí que, sobretot, comença amb una paraula... il-lusió.

Combatem futbol amb futbol, talent amb talent, cre-ativitat amb intel·ligència... pel bé del futbol, pel fu-tur del futbol, dels que el practiquen i disfruten.

José M BarqueroDirectorTècnicde l’Escola de Futbol Base de Polinyà

Torneig de Pasqua del Perelló 2011.

Page 4: EME nº 17

NOSTRES SENDES

VALL DE LAGUARla catedral del senderisme(La Marina Alta)

Vols recorrer amb nosaltres les rutes mès conegudes del nostre país?

Municipi: Vall de LaguarComarca: La Marina AltaDistància: 14,30 kmDuració: 4h. 30m.Dificultat: Mitja (bon estat físic)Desniv. acum(pujada): 747 m

29maig

diumenge

Cal portar la roba adequada i menjar (esmorçar i dinar). L’aigua i la fruita la posem nosaltres.

Escola Municipal d'Esports

Preu: 5 € 3 € menors acompanyats

Hora de sortida: 7:30Hora de tornada (aprox.): 17:00 Lloc de sortida i arribada: Plaça de l’Ajuntament

Inscripcions fins al 20 de maig: Ajuntament 962073025 (matins) i Biblioteca 962973727 (vesprades)

El PRV-147 o senda del "Barranc de l’infern" és un recorregut circular amb uns 6.500 escalons de pedra d’origen morisc i baixades i pujades molt fortes. Molt espectacular.